La crisi de la Restauració

LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

Coronació Alfons XIII (1902)

Desastre de Cuba (1898)

CONFLICTIVITAT SOCIAL

DE SOLIDARITAT CATALANA A SETMANA TRÀGICA

EL REFORMISME POLÍTIC

(1910) CGT (Confederació General del Treball) i (1911) CNT (Confederació Nacional del Treball)

Vaga obrera (1902)

Lorem ipsum dolor sit

Llei de Juridiccions (1906)

Elements crisi interna. Solidaritat Catalana

Silvela- Polavieja

Líders polítics

POLÍTICA SOCIAL I LABORAL DEL GOVERN

No democratització del sistema

Confrontació Esp vs Fr acaba --> Tractat d'Algesires on s'estableix el Protectorat Espanyol del Marroc.

Manteniment torn pacífic

Política colonial Espanyola

1904

1906

Republicans

Oposició armada dels rifenys (tribus berebers.

1908

1909

Es reactiva la guerra del Marroc (1909)

Socialistes

Lorem ipsum dolor sit

Derrota espanyola (Barranco del Lobo, 1909)

Embarcament dels soldats catalans, esclatà una revolta popular espontània antimilitarista i que va derivar de seguida a posicions també anticlericals. Govern --> Estat de guerra. Reforços de València.

OPOSICIONS

Carlins

1912

1919

Francesc Ferrer i Guàrdia

Nacionalistes

Què va passar en aquest període?

Conseqüències

Moviment obrer

ELS ANYS DEL PISTOLERISME I EL TRIENNI BOLXEVIC (1918-1921

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA (1914)

LA TRIPLE CRISI (1917)

4 Diputacions provincials --> Lliga Regionalista

Lorem ipsum dolor sit

Període entre 1917 i 1923

CRISI SOCIAL

Enric Prat de la Riba

Ley de Mancomunidades

1914

ASSAMBLEA DE PARLAMENTARIS

1918

1915

1919

CRISI MILITAR

L’obra política i administrativa de la Mancomunitat de Catalunya

Creació

Trienni Bolxevic

CRISI POLÍTICA

Lorem ipsum dolor sit

Infrastructures i serveis públics

Grans eixos

Lock-out

Cultura i l’educació

Campanya en favor de l'autonomia política de Catalunya

LA CRISI FINAL DE LA RESTAURACIÓ (1929-1931)

DICTADURA PRIMO DE RIVERA (1923-1930)

Directori militar (1923-1925)

Oposicions a la dictadura

Miguel Primo de Rivera

Republicans

Lorem ipsum dolor sit

Catalanistes

Política interior

Directori civil (1925-1930)

Moviment obrer radical

Política exterior

"Dictablanda" (1930)

La caiguda de la dictadura

Primo de Rivera

1923-25

1925

1925

1927

Lorem ipsum dolor sit

La política anticatalana del règim de Primo de Rivera

Pacte de Sant Sebastià (1930)

Galán i García Hernández

La política anticatalana segueix amb prohibició de l’ús oficial i escolar del català i dels signes d’identitat catalana, la clausura d’entitats de caràcter cultural catalanes, etc.

La política econòmica de la Dictadura

1929

• Inhibició o suport de les principals forces polítiques, socials i econòmiques del país, inclosa la pròpia Corona.

• Establiment d’una dictadura militar (1923-1930) a Espanya, amb l’abolició de la Constitució de 1876 i del règim parlamentari.

Augment de la inflació i dels preus, paral·lels a la congelació salarial.

El 1916 la UGT i la CNT exigiren al Govern la intervenció per contrarestar la inflació, sota l’amenaça d’una vaga general.

El Govern envià l’Exèrcit a reprimir els vaguistes i es produeixen enfrontaments armats importants.

Aquests fets van endurir encara més la dialèctica entre el moviment obrer i la patronal i la policia, i deixaven veure la realitat de violència que dominaria l’anomenat “trienni bolxevic” (1918-1921).

Pèrdua progressiva del poder adquisitiu del cos militar per la inflació.

Incrementen les guerres colonials

Creació de les "Juntes de Defensa” (grup de presió militar sobre el poder civil, intervenint en la vida política) amb un discurs “regeneracionista” i antipolític.

Pugna interna entre els “africanistes” i els “peninsulars” pels criteris d’ascens militar.

Sindicats militars: - Millores pròpies - Influència política /social

S'aprova la llei de fuga. Si feies una cosa i t'intentes escapar de la polícia, té el dret de disparar.

Fracàs en els intents del règim per fer front a la situació de desfeta política del sistema.

1917

1919-23

Intent de retorn al torn dinàstic, i un nou govern de concentració el 1921. Cap dels governs d’aquest període van superar els 10-11 mesos en el poder. El 1921 fou assassinat Eduardo Dato.

Dimissió del govern d’Eduardo Dato. Crisi del “torn dinàstic”. Es van formar diversos governs de concentració formats per polítics liberals i conservadors, amb la participació, per primera vegada, de la Lliga Regionalista (Francesc Cambó), que també acabaren fracassant en el projecte de reformar l’Estat.

Crisi política institucional del sistema, que fa inviable qualsevol solució política de continuïtat a partir de 1922-23.

Partit Conservador

Partit Liberal

Sagasta (1902), Moret (1905- 1907), Canalejas i Romanones (1909- 1914)

Antonio Maura (1903-1905) i Francisco Silvela (1907- 1909)

• Apropament a les classes mitjanes urbanes i política reformista ("revolució des de dalt").
• Llei de Reforma de l'Administració Local i de Reforma Electoral.
• Desprestigi com a conseqüència de la "Setmana Tràgica" (1909).

• Aprofundiment en la política de reformes socials i en la limitació de la vinculació entre Església i Estat. Llei del “Candau” (1910)

• Política tributària: nous impostos progressius sobre la renda en lloc de l’impost de Consums.

• Conferència d’Algesires (1906); Protectorat del Marroc (1912)
• Llei de Lleves i abolició de les “quotes” de redempció.
• 1912 – Assassinat de Canalejas i crisi del reformisme dinàstic.
• Llei de Mancomunitats (1914)

iniciant un període de duríssim enfrontament entre sindicats i patronal, amb la intervenció repressiva de l’Exèrcit al territori català. Per incompliment acords.

La patronal va unir-se en la Federació Patronal, dotada de bandes de pistolers per atemorir als obrers i liquidar els líders sindicals (Francesc Layret, Salvador Seguí ...)

Govern --> estat d’excepció entre 1919 i 1922, amb la suspensió de les garanties constitucionals

Dura repressió policial contra els sindicats, mentre es protegia l’acció dels pistolers de la patronal.

El lock-out serví també per reduir plantilles en època de recessió industrial.

Llei de l'Administració Local (1907)

Discrepàncies Lliga Regionalista i partits de l'esquerra catalanista.

Desacord en coeducació, ús del català, i laicitat de les escoles municipals de la ciutat.

Cultura

Punts de vista divergents davant la repressió exercida pel govern va desfer la Solidaritat Catalana. Problema social, polític i militar.

Setmana tràgica (1909)

Poder executiu en mans dels militars

Primo de Rivera asumeix tots els poders d’un directori militar. (suspen la constitució, dissol les Corts, prohibeix els partits polítics i censura la premsa) Per tal de restablir l’ordre de social --> abolició de llibertats i intensificació de les accions represives). Dura pràctica política contra els nacionalisme (anticatalanisme). Es suprimeix la Mancomunitat i es prohibeix l’ús del català. El problema marroquí es va resoldre. Aquest fet va potenciar la influència del sector “Africanista”.

- Posa a prova la capacitat dels homes de la Lliga de dur a terme una acció de govern.

- “crear país”, de modernitzar Catalunya i de dotar-la dels mecanismes per posar-la a nivell de l’Europa més avançada.

• Millora de la xarxa viària i ferroviària principal i secundària pel conjunt del territori català. (idea de cohesió territorial)

• Ampliació i millora de la xarxa telefònica i de correus, especialment en els àmbits rurals i més apartats.

• Pla de modernització agrària, amb la creació d’Escoles de capacitació, foment de les cooperatives, impuls a la modernització tecnològica ...

• Creació de l’Escola de l’Administració Pública, per millorar la funció pública i la idea de servei públic a Catalunya.

Causes i antecedents

1. Situació conflictivitat social 2. Inoperància política 3. Influència del feixisme italià 4. Conveniència del rei 5. Auge del catalanisme. 6. Desastre Annual 1921 i “informe Picasso”

No avanços significatius --> educació fills de classe obrera

Sindicats: molt accent en aquest punt --> educació i cultura per món millor. --> "Ateneus Populars" a tota Catalunya.

Organització cursos per a infants, biblioteques, conferències, i activitats culturals --> classe obrera.

- Posa a prova la capacitat dels homes de la Lliga de dur a terme una acció de govern.

- “crear país”, de modernitzar Catalunya i de dotar-la dels mecanismes per posar-la a nivell de l’Europa més avançada.

Presentació d’un projecte d’autonomia a les Corts de l’Estat

1918 – Campanya de la Lliga i de la Mancomunitat a favor d’una veritable autonomia política per a Catalunya, amb un hipotètic suport del Rei Alfons XIII

Dissidències a la Lliga en el moviment catalanista, com l’Acció Catalana, o el PRC o l’Estat Català per l’esquerra.

Forta oposició del Govern i intensificació de la campanya anticatalana a Madrid, sota l’acusació de separatisme i traïció.

Eduardo Dato

Una greu crisi sacsejà el sistema de la Restauració, i donà una certa esperança de canvi i de renovació, si bé finalment no va fer res més que iniciar un llarg procés d’agonia del règim que acabaria desembocant en el cop d’estat de 1923.

• Gran suport i impuls a la cultura catalana: Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, xarxa de biblioteques populars, etc.

• Impuls a la normalització de l’ús de la llengua catalana: projecte d’unitat ortogràfica encarregada a Pompeu Fabra.

• Protecció del patrimoni cultural i monumental català: monuments, museus, catalogació d’edificis d’interès ...

• Impuls a la renovació i modernització pedagògiques: Escoles del Treball i Industrials, Escoles Normals i Experimentals ...

Augment de la conflictivitat social

El Govern d’Eduardo Dato va decidir tancar el Parlament i suspendre els drets i garanties de la Constitució.

Lliga decidí convocar el parlamentaris catalans en unaAssemblea a Barcelona.

Abolició de totes les institucions i mecanismes de la democràcia i govern dictatorial per decrets.

Prohibició de l’activitat dels partits polítics i dels sindicats

Organització de l’Estat a partir dels principis ideològics del feixisme italià.

Creació d’un règim de “partit únic”, la Unión Patriótica, i el 1927 d’una Assemblea Nacional sense potestat legislativa.

A nivell municipal, dissolució dels Ajuntaments i substitució per Juntes nomenades pel Govern.

Forta repressió contra el sindicalisme anarquista de la CNT i els comunistes.

• Maura ("Maura no") va haver de dimitir i torn dinàstic va passar als liberals (Moret i Canalejas).
• Desacreditació de la Lliga Regionalista i republicans per la seva posició --> forts retrocessos electorals.
• Enfortiment sindicalisme revolucionari anarquista sobre el moviment obrer.

• Apoliticisme --> s'allunya de l'acció política dels partits d'esquerra socialista
• Força sindical hegemònica
• Acció revolucionària --> eliminació de la propietat privada i de l'Estat i la destrucció del capitalisme. (Principals líders: Àngel Pestaña, Salvador Seguí i Joan Peiró.

Victòria del Marroc consolida el poder personal de Primo de Rivera. (restableix la pau social) Intent de institucionar la dictadura. El directori civil, consell dirigit per Primo de Rivera, integrants: militars i membres de la unió patriótica. Política social i econòmica intervencionista.

Exigí a Dato la formació d’un govern provisional que convoqui eleccions i la descentralització de l’Estat.

Convocatòria d’una nova Assemblea de Parlamentaris de tota Espanya a Barcelona per pressionar el govern a convocar eleccions.

El Govern va declarar il·legal l’Assemblea i va prohibir la seva reunió.

Lliga Regionalista va moderar la seva actitud al comprovar que la crítica al Govern podia posar en perill la Monarquia i la seva prioritat de mantenir l’ordre públic.

La Guàrdia Civil va dissoldre l’Assemblea i es van produir algunes detencions.

FRACÀS

No ve quasi ningú

1. Uns mesos més tard, la Lliga entrava a formar part del Govern amb la titularitat d’algun Ministeri.2. "Governs de concentració". --> govern format per representants de diferents forces polítiques. 3. Sistema entra en fallida.

L’esclat de les vagues promogudes per la UGT i la CNT

La incapacitat del règim per fer front als principals problemes del país es posà de manifest i portaren el sistema de la Restauració al seu col·lapse.

Forta radicalització del moviment sindical i augment de la conflictivitat social (1918 – 1921, Trienni Bolxevic).

L’augment de la violència social va conduir als anomenats “anys del pistolerisme”

Campanya a favor de l’autonomia política de Catalunya (1918). Aparició d’opcions nacionalistes d’esquerres.

Campanyes anticatalanes per part de la premsa i una part del poder polític a Madrid.

Represa de la Guerra del Marroc després de la Primera Guerra Mundial, amb importants conseqüències polítiques.

1921 – Desastre d’Annual