Sociolingüística 2n BAT

SOCIOLINGÜÍSTICA Llengües en contacte

2 BATXILLERAT 2023-2024

IES Districte Marítim

Índex

1.

BILINGÜISME I MULTILINGÜISME SOCIAL

2.

CONFLICTE LINGÜÍSTIC

3.

DIGLÒSSIA

4.

INTERFERÈNCIA LINGÜÍSTICA

5.

NORMALITZACIÓ I NORMATIVITAZACIÓ

Bases per a una política lingüística democràtica a l'Estat Espanyol Ninyoles

6.

7.

ACTIVITATS

1. BILINGÜISME I MULTILINGÜISME SOCIAL

Bilingüisme territorial

Bilingüisme individual

Un territori dividit en dues zones delimitades geogràficament on en cada una de les zones es parla una llengua pròpia. El País Valencià: Bilingüisme territorial?

Domini nadiu de dues llengües que poden ser usades independentment de la situació en què es trobe el parlant.

Resultat d'un procés forçós de bilingüització

Bilingüisme social

Una comunitat bilingüe. En un mateix territori ¿conviuen? dues o més llengües. Exemples: 1. Típic de les colònies europees 2. L'Índia i molts països africans 3. Totes les comunitats oficialment bilingües de l'Estat espanyol

Tota situació de bilingüisme testimonia un conflicte lingüístic dissimulat que pot desembocar en dues situacions

2. CONFLLICTE LINGÜÍSTIC

EL CONFLICTE LINGÜÍSTIC

Situació en la qual dues varietats lingüístiques competeixen entre elles i provoquen la invasió o el desplaçament d’una de les dues llengües o variants dels àmbits d’ús de l’altra. El conflicte lingüístic apareixerà des del moment en què una llengua forana comence a ocupar els àmbits d’ús i les competències que li correspondrien ocupar a la llengua pròpia d’una comunitat

Explica el fenomen de l'expansió i l'hegemonia de les nacions i les llengües: Estat francès i l'estat italià...

L'establiment dels estats-nació europeus a partir del s.XVIII i l'establiment de llengües nacionals i l'arraconament de les altres

3. DIGLÒSSIA

MITIFICACIÓ DEL BILINGÜISME. EL BILINGÜISME CORDIAL

Neutralitza les tensions del conflicte lingüístic. Els valencians castellanitzats són qui més han divulgat el mite per justificar l'ús del castellà i estalviar la mala consciència.El bilingüisme social no és un fet natural al País Valencià. Només els parlants de l'idioma inferior han de ser bilingües

DIGLÒSSIA

here

Del grec διγλωσσία (BILINGÜISME)

LLENGUA ALTA

LLENGUA BAIXA

LLENGUA ALTA

1. DIGLÒSSIA I BILINGÜISME 2. BILINGÜISME SENSE DIGLÒSSIA 3. DIGLÒSSIA SENSE BILINGÜISME

3. DIGLÒSSIA

EUROPA LINGÜÍSTICA

EUROPA POLÍTICA

Interferència lingüística - substitució lingüística

Llengües altes, amb prestigi econòmic, social...

La constant pressió d'aquestes llengües, per raó política, social, econòmica, exerceixen un efecte empobridor en les llengües que subordinen, provocant la usurpació d'àmbits, la interferència lingüística, la seua dialectalització i diluint la seua presència fins a la seua extinció.

Llengües baixes, sense prestigi o inferior

Els primers camps de la llengua que es veuen afectats per la llengua A en la llengua B és el lèxic i la semàntica; posteriorment, la fonètica; després les perífrasis verbals i les estructures sintàctiques, la morfosintaxi.

Substitució lingüística

3. Normalització i normativització lingüístiques

Normativització lingüística

Normalització lingüística

Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística. A la llengua catalana aquest procés va estar impulsat per Pompeu Fabra i per l'Institut d'Estudis Catalans entre 1890 i 1932. Açò va permetre l'establiment d'una normativa unitària, juntament amb els altres territoris de parla catalana (País Valencià i les Illes Balears).

• IEC i AVL (assumeix la unitat lingüística des d'un punt de vista del polimorfisme d'una llengua que té dues denominacions.)
• Política lingüística

L'establiment de la llengua perjudicada en tots els àmbits d'ús d'una societat (periodístic, educatiu, administratiu, artístic, religiós…) dels quals havia desaparegut. Els parlants la poden usar sense problemes de cap mena en qualsevol lloc i circumstància

• Augment del nombre de parlants.
• Augment de la freqüència d'ús de la llengua.
• Ocupació de tots els àmbits d'ús
• Per a la normalització d'una llengua es necessita una normativització.

Bases per a una política lingüística democràtica a l'Estat Espanyol, Ateneu Mercantil de València, 1978 - Rafael Lluís Ninyoles

Una nova Espanya? Plural?

Fòrmula personal

Fòrmula territorial

Unilingüisme oficial dels territoris amb un compromís amb el principi de personalitat (de l’individu) dels drets lingüístics per a protegir les minories d’altres llengües. Hi hauria un plurilingüisme estatal recolzat en unitats territorials lingüístiques homogènies. El castellà seria com l’indi o l’anglés a l’Índia. Es mantindria l'aprenentatge del castellà com a segona llengua principal en les unitats no castellanes i en les regions castellanes es fomentaria l'aprenentatge d'una altra llengua peninsular.

Els parlants de qualsevol de les llengües presents poden beneficiar-se de tots els serveis públics (administració, ensenyament, entre d’altres) independentment del lloc on es trobe. Hi hauria un bilingüisme a tot l’Estat i una territorialitat dels idiomes de menor demografia.

NO: l’opció que la comunitat dominant de parla castellana abandonara el seu monolingüisme, dins de la seua àrea lingüística, era molt improbable que succeïra.

MODEL ESPANYOL CE 1978

Model espanyol: la jerarquia de les llengües segons la CE 1978

ART.3 1. «El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla. 2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos. 3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección» (CE 1978: Art. 3)

Activitats

Activitat per a realitzar

Elaboreu un escrit de 200 paraules sobre la normalització lingüística al País Valencià i la defensa d'actituds polítiques i socials, des del 2014 fins al 2024, duta a terme per un dels col·lectius musicals més influents en llengua catalana com ha sigut ZOO.

Amb tot el contingut donat i les fitxes que heu de llegir, analitzeu el text de la PAU 2014 de Carme Junyent. Extraeu el tema, idees principals i secundàries i elaboreu un comentari crític del text.

KAHOOT DE SOCIOLINGÜÍSTICA!

Situació actual

Aquesta situació legal ha comportat: - Que l’Estat siga oficialment monolingüe, en l’administració central, els òrgans suprems judicials, legislatius i executius; - Que el castellà es veja com a la llengua nacional i comuna de tots els ciutadans; - La garantia desigual dels drets lingüístics per a parlants de llengües diferents del castellà; - La no-bilingüització dels parlants castellans i la bilingüització obligada de tots les que tenen altres llengües espanyoles com a llengua inicial i que aquestes últimes tinguen un ús marcat.

Normalització de la llengua perjudicada

Substitució i extinció del sistema lingüístic

L'Europa de les llengües - Miquel Siguan

Dir que la llengua és l'expressió més clara d'una identitat nacional, d'una col lectivitat, equival a dir que els limits geogràfics de la comunitat nacional coincideixen o haurien de coincidir amb els d'ús de la llengua i per tant, que les fronteres polítiques s'haurien d'ajustar a les fronteres lingüistiques. Però això té una difi- cultat de principi: mentre que les fronteres polítiques que separen els Estats o les regions administratives són línies continues perfectament dibuixades que separen amb precisió els habitants d'una banda de la frontera dels habitants de l'altra, els mapes lingüístics presenten gradacions més o menys continuades i situacions intermèdies en les quals es barregen les llengües i inclús abunden els illots de parlants d'una llengua en territori de l'altra a una banda i l'altra de la frontera lingüística. Sense exagerar gens, es pot afirmar que la majoria de fronteres que separen els Estats del continent europeu no es corresponen amb fronteres lingüístiques definides, sinó que constitueixen talls arbitraris situacions complexes. Un segle de reivindicacions nacionals i lingüistiques ha produït rectificacions en el mapa d'Europa i ha permès satisfer moltes aspiracions, però el panorama resultant dista de ser perfecte i produeix a més la impressió, o millor la seguretat, que qualsevol alternativa seria també imperfecta Cal, doncs, arribar a la conclusió que fins i tot acceptant que la llengua és un element característic d'una comunitat nacional no és possible deduir de la distribució geogràfica de les llengües les fronteres polítiques entre els Estats naci- onals, i que sempre caldrà admetre una certa coexistència de llengues en un mateix territori. I que caldrà arbitrar fórmules polítiques per permetre aquesta coexistència.

PAÍS VALENCIÀ

1. DIGLÒSSIA SENSE BILINGÜISME: Situació al País Valencià des del 1r terç del s. XVI fins a la meitat del s. XIX. 2. DIGLÒSSIA I BILINGÜISME: Des de la segona meitat del s. XX es difon per l'eficaç política assimilacionista de l'Estat espanyol

CONEIXEU ALTRES CASOS AL CONTINENT EUROPEU?

Maestà li terri vostri stannu supra a tri pilastri e lu fattu assai trimennu, unu già si stà rumpennu. O destinu miu infelici chi sventura mi predici. Chianci u re, com’haiu a fari sulu tu mi poi sarvari. Su passati tanti jorna Colapisci non ritorna e l’aspettunu a marina lu rignanti e la rigina. Poi si senti la sò vuci di lu mari ‘nsuperfici.

«La genti lu chiamava Colapisci pirchì stava ‘nto mari comu ‘npisci dunni vinia non lu sapia nissunu fors’ era figghiu di lu Diu Nittunu. ‘Ngnornu a Cola u re fici chiamari e Cola di lu mari curri e veni. O Cola lu me regnu a scandagghiari supra cchi pidamentu si susteni Colapisci curri e và. Vaiu e tornu maestà. Cussì si jetta a mari Colapisci e sutta l’unni subitu sparisci ma dopu ‘npocu, chistà novità a lu rignanti Colapisci dà.

Maestà! ccà sugnu, ccà Maestà ccà sugnu ccà. ‘nta lu funnu di lu mari ca non pozzu cchiù turnari vui priati la Madonna ca riggissi stà culonna ca sinnò si spezzerà e la Sicilia sparirà. Su passati tanti anni Colapisci è sempri ddà Maestà! Maestà! Colapisci è sempri ddà» (Aulos, s.d.).

Les llengües del món - Carme Junyent

L'interès per triar una llengua oficial per a cada estat -i les coses que s'arriben a fer per imposar-la- és una de les proves més evidents que la llengua és un símbol d'identitat inqüestionable i que cada llengua és un element cohesionador de la seva comunitat. Aquest és un fet que ningú no ignora i precisament per això no hauria de ser tan difícil estendre aquest principi a totes les comunitats. Aquells que propugnen una llengua única per a un estat multilingüe saben molt bé el valor que té la llengua a l'hora de fer participar un grup de persones en un projecte comú i hem de pensar que precisament perquè ho saben no dubten a l'hora d'abocar a l'extinció qualsevol llengua que els faci nosa. La conclusió és inevitable: o bé el coneixement els fa molt més culpables, o bé han d'acceptar que el paper de la llengua és idèntic pel que fa a la cohesió del grup ja sigui de milions o de desenes de membres i, per tant, s'han de respectar totes. Cal desempallegar-se de projectes únics i saber veure les possibilitats de riquesa que hi ha en la diversitat. I cal tenir present que la llengua només viu en els seus parlants; la mort d'una llengua no és altra cosa que la mort d'una comunitat.

Mal de llengües - Jesús Tuson

Pel que fa al nombre de parlants, és freqüent l'argumentació a favor de les llengües multimilionàries sobre la base d'unes possibilitats hipotètiques de comunicació. Des del punt de vista de les estadístiques, és clar que els parlants del xinès mandarí es poden comunicar amb més gent que no pas els que tenen com a llengua pròpia (pobres!) l'anglès. [...] Pel seu costat, els grecs només (només?) poden parlar amb deu milions de persones, i un castellanoparlant es pot comunicar amb tres-cents milions. Qui i quan? Cal baixar dels núvols estadístics per trepitjar la bona terra de la realitat: els parlants normals […] no somien milions; i tenen prou sort si poden comptar amb els dits de les mans el grapat d'unes bones amistats que fan la vida agradosa. Cal veure-hi clar: si hom necessita una altra llengua, ja l'aprendrà de grat i sense complexos; i el que no es pot fer (perquè no és ètic) és valorar les llengües de més a menys a causa del nombre dels seus parlants: una llengua és el patrimoni d'un poble, és part dels seus senyals d'identitat. I, en qüestions d'identitat, les estadístiques no hi tenen res a dir, res a veure.

Aquests fets han resultat en el fet que el reconeixement de drets lingüístics a l’estat espanyol es puga classificar en quatre tipus: 1. 1. La garantia total de drets lingüístics, corresponent als castellanoparlants de tot l’Estat. 2. La inexistència d’aquests per a les comunitats lingüístiques sense reconeixement (com el català al Carxe, el gallec a Astúries, l’asturlleonés a Cantàbria, el portugués a Castella i Lleó i a Extremadura) 3. Un cert reconeixement polític o administratiu (el català i l’aragonés a Aragó tot i que a l’Estatut d'Autonomia no se’l menciona, l’asturlleonés a Astúries i CiL i el gallec a CiL) 4. Les llengües cooficials que tenen o haurien de tindre garanties plenes de drets lingüístics

2000

1860

Anglés

Gaèlic escocés, irlandés

Tiwi, Wagiman, Bunabana, Jarrakana

Navaho, Cheroki, Iroqués, Esquimo-auletià

Sicilià, Sard, Piemontés, Lígur, Napolità

Bretó, Arpità, Lígur, Occità, català, Euskera

Francés

Italià

Mzab-wargla, Chaouis, Cabiili, Shenwa

Occità, Romanyol, Pullés, Calabrés

Quítxua, Maputxe, Guaraní, Aimara

Català, Occità, Asturlleonés, Aragonés

Yukpa, Japrería, Nahua

Espanyol