Avantguarda i Modernismes en la imatge publicitaria
Finals del segle XIX i principis del XX
CFGS Imatge Publicitària
1924 - 1959
1908 - 1924
1916 - 1922
1913 - 1920
1913 - 1930
1909 - 1930
1917 - 1924
Surrealisme
Dadaisme
Cubisme
Suprematisme
Constructivisme
Futurisme
Neoplasticisme
Rebeca Giménez Codina
Cubisme
Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l’espai, en la renovació de les tècniques i en l’ús d’un llenguatge formal geometritzant. Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis. Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades. El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom (revista Gil-Blas, del 14 de novembre de 1908) en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà. Malgrat tot, sembla evident que les bases del moviment cubista residiren principalment en l’evolució de Pablo Ruiz Picasso, que va des de Les senyoretes del carrer d’Avinyó (1907) fins als paisatges d’Horta de Sant Joan (1909) i de Cadaqués (1910).
Paisatge d’Horta d’Ebre (1909), Pablo Picasso
La ventana abierta (1921), Juan Gris
Futurisme
Es manifestà sobretot en les arts plàstiques i la poesia, representava l’exaltació de la novetat i el dinamisme de les innovacions tecnològiques en contraposició als conceptes artístics i ideològics del passat. Potser l’expressió més contundent dels principis d’aquest moviment és la que apareix en el manifest redactat pel poeta F.T. Marinetti i publicat el 1909, on hi ha la famosa frase "un cotxe a tota velocitat és més bell que la Victòria de Samotràcia". Al seu costat apareixen també idees que deixen veure afinitats amb el feixisme italià, com ara l’afirmació de "glorificarem la guerra, única higiene del món, el militarisme, el patriotisme". Entre els músics futuristes, potser el més dotat fou Francesco Balilla Pratella, el qual publicà el 1911 el seu propi Manifest de la Música Futurista. El pintor i compositor Luigi Russolo s’interessà també per la música i expressà les seves idees en L’art dels sorolls (1916). Conseqüent amb el seu pensament, feu construir una sèrie d’aparells anomenats Intonarumori (entonadors de sorolls). Aquests aparells, però, no s’han conservat i no es pot saber amb certesa quina mena de música havia concebut Russolo.
A horse-lightning (1907),David Burliuk
LI lampi (1910), Luigi Russolo
Suprematisme
El suprematisme va ser un moviment avantguardista rus fundat per Kazimir Malévitx a partir d'investigacions plàstiques iniciades al voltant del 1913. Juntament amb el rayonisme i el constructivisme, el suprematisme va formar part dels corrents abstraccionistes que proposaven eliminar de l'obra d'art la representació de qualsevol element de la realitat. El suprematisme es va donar a conèixer el 1915, quan es va realitzar a Petrograd (actualment Sant Petersburg, Rússia) la primera exposició d'artistes abstraccionistes. S'hi van presentar obres de Vladimir Tatlín, creador del constructivisme i Malevitx, del suprematisme.
Kazimir Malévich, Cuadrado negro, 1915. Galeria Tretiakov, Moscú, Rusia.
Kazimir Malévich, Suprematismo (Supremus N.° 58), 1916, Museo de Arte, Krasnodar, Rusia.
Constructivisme
El constructivisme va ser un moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 i es va fer especialment present després de la Revolució d'Octubre del 1917. No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme). Defensava un art al servei de la revolució i del poble. Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. La pintura i l'escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials. Emfasitza la relació amb el formalisme lingüístic i literari. És un terme d'ús freqüent avui en l'art modern, i es fa servir per separar l'art pur de l'art fet servir com a instrument per a propòsits socials. El terme construction art (art de construcció) va ser utilitzat per primera vegada de manera despectiva per Kasimir Malèvitx per a descriure el treball d'Alexander Rodchenko el 1917.
Mask. For the Ballet Studio of B.Nizhinskaya (1919), Vadim Meller
Racehorses (1913), David Bomberg
Dadaisme
El dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó instaurat pel positivisme. El dadaisme es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art. A Catalunya, la relació amb el dadaisme va ser molt directa, a causa d'un grup d'artistes d'avantguarda que, per mitjà de les Galeries Dalmau, van donar a conèixer les obres del moviment i també per la presència de Francis Picabia, que va viure a Barcelona (1916-1917) i hi va fundar la revista ‘391’, portaveu de la nova tendència.
Pom Strande. Cover (1913),Arthur Segal
N Watercolor 1. (The Heart Goes from Sugar to Coffee) (1919), Kurt Schwitters
Neoplasticisme
El neoplasticisme o constructivisme neerlandès (o també, en la seva llengua original, De Stijl) és un moviment artístic sorgit a començaments del segle XX a Holanda, vinculat a altres avantguardes artístiques com van ser el cubisme i el futurisme, així com a l'art abstracte. El seu propòsit era representar la realitat de manera enterament abstracta, simplificant-la en els seus colors primaris i les seves formes més elementals, per així desfer-se de tot allò que es podia considerar “superficial” o “de sobres”. Aquesta tendència va iniciar el 1917 amb el pintor, poeta i arquitecte neerlandès Theo van Doesburg (1883-1931), considerat fundador i guia espiritual del moviment, l'òrgan principal d'expressió del qual el va constituir la revista De Stijl (“l'estil” en neerlandès), publicada entre 1917 i 1932, i en què advocaven per la integració de les arts i la construcció d'un “art total”. El neoplasticisme va tenir un poderós impacte en les arts del moment, i va sorgir paral·lelament al moviment constructivista.
Compositie XI (1918),Theo van Doesburg
Contra-Composition of Dissonances, XVI (1925), Theo van Doesburg
Surrealisme
El surrealisme va ser un moviment intel·lectual, literari i artístic, molt popular al s. XX. Va néixer als anys vint a França, impulsat pel poeta i escriptor André Breton i es va estendre després per tot el món, en totes les branques de l’art. El surrealisme va considerar-se un moviment revolucionari que, després de la Primera Guerra Mundial, volia alliberar la creativitat de l'inconscient i la imaginació, deixant a un costat la raó, el sentit estètic i la moral. Les obres dels surrealistes aborden temes com la por, el desig, la violència, la mort, l'eròtica, etc. Actualment, el surrealisme continua influenciant moltes disciplines, i tenim incorporada la paraula surrealista com a sinònim d'absurd, fantàstic…
La persistencia de la memoria. (1931),Salvador Dalí
Hijo del hombre (1964), René Magritte
Avantguarda i Modernisme
Rebeca Gimenez
Created on February 8, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Education Timeline
View
Images Timeline Mobile
View
Sport Vibrant Timeline
View
Decades Infographic
View
Comparative Timeline
View
Square Timeline Diagram
View
Timeline Diagram
Explore all templates
Transcript
Avantguarda i Modernismes en la imatge publicitaria
Finals del segle XIX i principis del XX
CFGS Imatge Publicitària
1924 - 1959
1908 - 1924
1916 - 1922
1913 - 1920
1913 - 1930
1909 - 1930
1917 - 1924
Surrealisme
Dadaisme
Cubisme
Suprematisme
Constructivisme
Futurisme
Neoplasticisme
Rebeca Giménez Codina
Cubisme
Moviment artístic desenvolupat principalment entre el 1907 i el 1914, les principals aportacions del qual consistiren en una nova interpretació de l’espai, en la renovació de les tècniques i en l’ús d’un llenguatge formal geometritzant. Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis. Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades. El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom (revista Gil-Blas, del 14 de novembre de 1908) en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà. Malgrat tot, sembla evident que les bases del moviment cubista residiren principalment en l’evolució de Pablo Ruiz Picasso, que va des de Les senyoretes del carrer d’Avinyó (1907) fins als paisatges d’Horta de Sant Joan (1909) i de Cadaqués (1910).
Paisatge d’Horta d’Ebre (1909), Pablo Picasso
La ventana abierta (1921), Juan Gris
Futurisme
Es manifestà sobretot en les arts plàstiques i la poesia, representava l’exaltació de la novetat i el dinamisme de les innovacions tecnològiques en contraposició als conceptes artístics i ideològics del passat. Potser l’expressió més contundent dels principis d’aquest moviment és la que apareix en el manifest redactat pel poeta F.T. Marinetti i publicat el 1909, on hi ha la famosa frase "un cotxe a tota velocitat és més bell que la Victòria de Samotràcia". Al seu costat apareixen també idees que deixen veure afinitats amb el feixisme italià, com ara l’afirmació de "glorificarem la guerra, única higiene del món, el militarisme, el patriotisme". Entre els músics futuristes, potser el més dotat fou Francesco Balilla Pratella, el qual publicà el 1911 el seu propi Manifest de la Música Futurista. El pintor i compositor Luigi Russolo s’interessà també per la música i expressà les seves idees en L’art dels sorolls (1916). Conseqüent amb el seu pensament, feu construir una sèrie d’aparells anomenats Intonarumori (entonadors de sorolls). Aquests aparells, però, no s’han conservat i no es pot saber amb certesa quina mena de música havia concebut Russolo.
A horse-lightning (1907),David Burliuk
LI lampi (1910), Luigi Russolo
Suprematisme
El suprematisme va ser un moviment avantguardista rus fundat per Kazimir Malévitx a partir d'investigacions plàstiques iniciades al voltant del 1913. Juntament amb el rayonisme i el constructivisme, el suprematisme va formar part dels corrents abstraccionistes que proposaven eliminar de l'obra d'art la representació de qualsevol element de la realitat. El suprematisme es va donar a conèixer el 1915, quan es va realitzar a Petrograd (actualment Sant Petersburg, Rússia) la primera exposició d'artistes abstraccionistes. S'hi van presentar obres de Vladimir Tatlín, creador del constructivisme i Malevitx, del suprematisme.
Kazimir Malévich, Cuadrado negro, 1915. Galeria Tretiakov, Moscú, Rusia.
Kazimir Malévich, Suprematismo (Supremus N.° 58), 1916, Museo de Arte, Krasnodar, Rusia.
Constructivisme
El constructivisme va ser un moviment artístic i arquitectònic que va sorgir a Rússia el 1914 i es va fer especialment present després de la Revolució d'Octubre del 1917. No pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme). Defensava un art al servei de la revolució i del poble. Reivindicava l'eliminació de la distinció entre les arts i buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. La pintura i l'escultura esdevenen una mateixa construcció i no una representació, fent servir els materials i els procediments propis de l'arquitectura. Accepta tota mena de nous materials i tècniques industrials. Emfasitza la relació amb el formalisme lingüístic i literari. És un terme d'ús freqüent avui en l'art modern, i es fa servir per separar l'art pur de l'art fet servir com a instrument per a propòsits socials. El terme construction art (art de construcció) va ser utilitzat per primera vegada de manera despectiva per Kasimir Malèvitx per a descriure el treball d'Alexander Rodchenko el 1917.
Mask. For the Ballet Studio of B.Nizhinskaya (1919), Vadim Meller
Racehorses (1913), David Bomberg
Dadaisme
El dadaisme, també conegut com a moviment dadà, va ser un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925, precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa, l'oposició al concepte de raó instaurat pel positivisme. El dadaisme es va caracteritzar per rebel·lar-se en contra de les convencions literàries, i especialment artístiques, per burlar-se de l'artista burgès i del seu art. A Catalunya, la relació amb el dadaisme va ser molt directa, a causa d'un grup d'artistes d'avantguarda que, per mitjà de les Galeries Dalmau, van donar a conèixer les obres del moviment i també per la presència de Francis Picabia, que va viure a Barcelona (1916-1917) i hi va fundar la revista ‘391’, portaveu de la nova tendència.
Pom Strande. Cover (1913),Arthur Segal
N Watercolor 1. (The Heart Goes from Sugar to Coffee) (1919), Kurt Schwitters
Neoplasticisme
El neoplasticisme o constructivisme neerlandès (o també, en la seva llengua original, De Stijl) és un moviment artístic sorgit a començaments del segle XX a Holanda, vinculat a altres avantguardes artístiques com van ser el cubisme i el futurisme, així com a l'art abstracte. El seu propòsit era representar la realitat de manera enterament abstracta, simplificant-la en els seus colors primaris i les seves formes més elementals, per així desfer-se de tot allò que es podia considerar “superficial” o “de sobres”. Aquesta tendència va iniciar el 1917 amb el pintor, poeta i arquitecte neerlandès Theo van Doesburg (1883-1931), considerat fundador i guia espiritual del moviment, l'òrgan principal d'expressió del qual el va constituir la revista De Stijl (“l'estil” en neerlandès), publicada entre 1917 i 1932, i en què advocaven per la integració de les arts i la construcció d'un “art total”. El neoplasticisme va tenir un poderós impacte en les arts del moment, i va sorgir paral·lelament al moviment constructivista.
Compositie XI (1918),Theo van Doesburg
Contra-Composition of Dissonances, XVI (1925), Theo van Doesburg
Surrealisme
El surrealisme va ser un moviment intel·lectual, literari i artístic, molt popular al s. XX. Va néixer als anys vint a França, impulsat pel poeta i escriptor André Breton i es va estendre després per tot el món, en totes les branques de l’art. El surrealisme va considerar-se un moviment revolucionari que, després de la Primera Guerra Mundial, volia alliberar la creativitat de l'inconscient i la imaginació, deixant a un costat la raó, el sentit estètic i la moral. Les obres dels surrealistes aborden temes com la por, el desig, la violència, la mort, l'eròtica, etc. Actualment, el surrealisme continua influenciant moltes disciplines, i tenim incorporada la paraula surrealista com a sinònim d'absurd, fantàstic…
La persistencia de la memoria. (1931),Salvador Dalí
Hijo del hombre (1964), René Magritte