Vertebrats

Vertebrats

Mamífers

Peixos

Cordats

Ocells

Amfibis

Rèptils

Exemple

Exemple

Exemple

Exemple

Exemple

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

Els peixos

Descripció Els peixos són vertebrats adaptats a la vida aquàtica. El seu cos té for- ma de fus, la qual cosa redueix la resistència de l’aigua quan es despla- cen (el seu cos és hidrodinàmic), i presenten aletes per impulsar-se i dirigir els seus moviments. La majoria de peixos tenen el cos cobert d’escates, estructures rígides de la pell que els protegeixen del medi extern, i un esquelet fet d’os. Tanmateix, n’hi ha alguns, com els taurons i le rajades, que presenten un esquelet cartilaginós. Els peixos presenten fenedures branquials a cada costat del cap: orificis on se situen les brànquies, els òrgans que els permeten respirar.

Processos vitals Els peixos respiren mitjançant brànquies, les quals capten l’oxigen dis- solt a l’aigua, que entra per la boca i surt per les fenedures branquials. Els peixos presenten un òrgan sensorial que els permet captar les vi- bracions del medi aquàtic, i així percebre qualsevol objecte en movi- ment al seu voltant: la línia lateral. Per regular la seva flotabilitat, la majoria de peixos ossis tenen una bufeta natatòria: una cavitat de parets flexibles plena de gas, que es comprimeix i expandeix en funció de la profunditat. Els peixos no poden mantenir la seva temperatura corporal constant, sinó que depenen de la temperatura del medi extern. Per això diem que són organismes poiquiloterms. La majoria de peixos són ovípars i es reprodueixen per fecundació externa.

Diversitat Els peixos són el grup més divers i heterogeni dels vertebrats. Engloben més de la meitat d’espècies de vertebrats que existeixen. De manera simplificada, podem classificar-los en tres grups:Àgnats. També s’anomenen peixos sense mandíbula. Són peixos allargats de trets molt primitius. Tenen una boca rodona que utilitzen com una ventosa per aferrar-se a la pell de les seves víctimes i alimentar-se de la seva sang. La seva pell és llisa i mucosa, i no té escates. No tenen aletes laterals, tan sols tenen una aleta dorsal llarga. Presenten diverses fenedures branquials a cada costat. Imatge: llampresa, un dels àgnats, junt amb les mixines, que no s’han extingit. Condrictis. També s’anomenen peixos car- tilaginosos. Tenen l’esquelet fet de cartílag. Presenten diverses fenedures branquials descobertes a cada costat. No tenen bufeta natatòria i la seva pell està coberta d’unes escates característiques, semblants a unes dents diminutes. Presenten fecundació in- terna i la majoria són ovovivípars, tot i que també n’hi ha d’ovípars i de vivípars. Imatge: els taurons i les rajades són peixos condrictis. Osteïctis. També s’anomenen peixos ossis. Presenten un esquelet d’os, que inclou una mandíbula i dos opercles. Cada opercle és una placa òssia que protegeix les brànquies, delimitant una sola obertura a l’exterior. La majoria tenen escates i bufeta natatòria, així com un joc complet d’aletes. Són tots ovípars i es reprodueixen per fecundació externa.

Exemple

taurons

Els taurons són un grup de peixos carnívors marins, que van en grandària des del tauró pigmeu, que és de set polzades de llarg, fins al tauró balena, que pot aconseguir els 50 peus de longitud. Els taurons han existit des de fa 400 milions d'anys i existeixen més de 350 diferents espècies en el planeta.

Exemple

granota

Es coneix amb el nom de granotes o de gripaus a les espècies d'animals amfibis pertanyents a l'ordre dels anurs (anura), és a dir, desproveïts de cua. Se'ls reconeix pel seu cos compacte, la seva llengua protráctil i enganxosa, i les seves poderoses potes posteriors, amb les quals poden fer salts de diferent envergadura.

Els amfibis

Descripció Els vertebrats que no formen part del grup dels peixos es denominen te- tràpodes. Es caracteritzen per tenir quatre extremitats i estan adaptats a la vida terrestre —o els seus antecessors ho van estar. Els amfibis són el grup evolutivament més proper als primers tetràpo- des que van abandonar la vida aquàtica i van iniciar la conquesta de la terra ferma, fa uns 365 milions d’anys. La paraula amfibi significa ‘doble vida’ i fa referència al fet que la vida dels amfibis transcorre entre el medi aquàtic i el medi terrestre. Els amfibis adults tenen potes per desplaçar-se per terra ferma i respi- ren mitjançant pulmons. Tanmateix, no són totalment independents del medi aquàtic. La seva pell es mostra nua (sense escates, ni pèls, ni plo- mes) i necessita mantenir-se sempre humida.

Processos vitals Els amfibis es caracteritzen per presentar dues fases molt diferents en el seu desenvolupament: la fase larvària, que és aquàtica, en la qual respiren a través de brànquies; i la fase adulta, que és terrestre, en la qual respiren mitjançant pulmons. El pas de la fase juvenil a l’adulta es produeix per metamorfosi incompleta. La pell nua dels amfibis adults actua com a òrgan respiratori com- plementari als pulmons, però només és efectiva si està humida. En cas de dessecació, l’amfibi mor per asfíxia. Els amfibis són poiqui- loterms, atès que no poden mantenir la seva temperatura corporal estable i depenen de la temperatura exterior. Els mesos de fred acos- tumen a amagar-se i a mantenir-se en letargia. En general són ovípars i presenten fecundació externa. Tanmateix, alguns són vivípars o ovovivípars amb fecundació interna.

Diversitat Els primers amfibis habitaven en ambients litorals, entre el mar i la ter- ra. Avui, tots els amfibis són d’aigua dolça. Actualment, existeixen prop de 4.800 espècies d’amfibis a tot el món. Podem classificar-les en tres grups: Galeria Anurs. Es caracteritzen perquè els adults perden la cua després de la metamorfosi. A més, les seves potes posteriors són molt més llargues que les anteriors. Poden emetre sons i tenen oïda. Són ovípars amb fecunda- ció externa. Urodels.Conserven la cua durant tot el cicle vital. El seu cos és allargat, amb quatre potes de mida similar. No solen mesurar més de 20 cm de longitud, malgrat que algunes espè- cies gegants mesuren més d’1 m. Tenen la capacitat de regenerar les seves extremitats. En general, són ovovivípars amb fecundació interna. Gimnofions. També s’anomenen àpodes o cecílies, són amfibis molt estranys amb un cos allargat sense extremitats, que els dóna un aspecte de cuc. Viuen en zones tropicals humides, normalment sota terra. Els seus ulls són rudimentaris; en canvi, presenten uns tentacles als costats del cap que els per- meten detectar olors. En general, són ovovi- vípars amb fecundació interna.

Els ocells

Descripció Avui dia, es considera que els ocells són un grup de rèptils descen- dent dels dinosaures, que al llarg de l’evolució van canviar les esca- tes per plomes i van desenvolupar les seves extremitats anteriors en forma d’ales. Els ocells són tetràpodes amniotes l’anatomia dels quals, en general, està adaptada per volar. Tenen un cos molt lleuger (els seus ossos estan buits) i presenten músculs pectorals molt potents per moure les ales. No tenen mandíbula ni dents, sinó que tenen un bec. El seu cos està cobert de plomes —llevat de les potes, que conserven les escates reptilianes—. Les plomes intervenen en el vol i actuen com a aïllant tèrmic.

Processos vitals Els ocells presenten un gran avantatge fisiològic res- pecte dels rèptils: poden mantenir constant la seva temperatura corporal, cosa que els permet colonitzar una àmplia varietat d’ambients. És per això que diem que són organismes homeoterms. Els ocells no masteguen els aliments. Se’ls empassen i els emmagatzemen en una cavitat de l’esòfag anome- nada pap. L’estómac també presenta una cavitat espe- cial, el pedrer, que tritura l’aliment gràcies a pedretes que l’ocell s’empassa prèviament amb aquest objectiu. Els ocells són ovípars i es reprodueixen per fecundació interna. Per tal que l’embrió es desenvolupi correcta- ment a dins de l’ou, s’ha de mantenir calent. Per això, els adults posen el ventre sobre els ous en un procés ano- menat incubació. Després del naixement, els ocells cui- den les seves cries fins que es valen per elles mateixes.

Diversitat Els ocells són un grup molt abundant constituït per una gran diversi- tat d’espècies. La classificació dels ocells és un tema candent entre els taxònoms (els científics que es dediquen a classificar els éssers vius). Entre els nombrosos grups d’ocells coneguts, podem destacar els se- güents: Ocells Anseriformes Fasianiformes Ciconiformes Columbiformes Falconiformes Passeriformes Esfenisciformes Podicipediformes

Els rèptils

Descripció Els rèptils són vertebrats tetràpodes que presenten una pell seca i impermeable coberta d’escates. En general tenen una mandíbula gran, dotada d’una musculatura molt potent. Les seves extremitats se situen de manera lateral, per la qual cosa no poden elevar gaire el cos i es desplacen «reptant». Hi ha rèptils, com les serps, que han perdut les extremitats al llarg de la seva evolució. Alguns rèptils canvien de pell periòdicament, a mesura que creixen, en un procés que es denomina muda.

Processos vitals Els rèptils són el primer grup de vertebrats que va aconseguir in- dependitzar-se del medi aquàtic. Respiren mitjançant pulmons i tenen una pell impermeable que els protegeix de la dessecació. A més, són ovípars amb fecundació inter- na i els seus ous no necessiten dipositar-se al medi aquàtic. Els ous dels rèptils tenen una closca rígida i porosa que els protegeix. Però, a més, presenten una capaelàstica que embolcalla l’embrió i el manté en un ambient aquàtic en miniatura: l’amni. Per aquesta raó diem que els rèptils són amniotes. Els rèptils són poiquiloterms: no presenten mecanismes fisiològics que mantinguin la seva temperatura corporal estable. Tanmateix, presenten pautes de comportament per regular la seva temperatura en funció de la temperatura de l’entorn. Tot i que la majoria són ovípars, n’hi ha que són ovovivípars.

Diversitat Fins fa pocs anys, el grup dels rèptils havia estat considerat una classe (tàxon de nivell inferior al de fílum). Tanmateix, posteriors descobri- ments van demostrar que els rèptils són un grup heterogeni que fins i tot hauria d’incloure els ocells. Tradicionalment, classifiquem els rèptils en quatre grups:Saures. També s’anomenen llangardaixos. La gran majoria presenten quatre potes laterals, tot i que alguns —els vidri- ols— les han perdudes. Gairebé tots tenen parpelles que els poden cobrir els ulls i orella externa. Majoritàriament són de vida terrestre i habiten en climes càlids i temperats. Imatge: les sargantanes, els dragons, les iguanes i els camaleons formen part del grup dels saures. Ofidis. És el grup que corres- pon a les serps. Són rèptils de cos allargat i sense extremi- tats, que es desplacen arrossegant-se. Són els únics rèptils que no tenen parpelles, sinó una membrana transparent que els cobreix els ulls. Tampoc tenen orella externa i presenten òrgans sensorials químics molt desenvolupats. Quelonis. També s’anomenen tortugues, es caracteritzen per presentar una closca òssia que els protegeix el cos, i a dins de la qual la majoria poden amagar-hi el cap i les extremitats. No tenen dents, però presenten un bec corni. Tenen orella exter- na i estan dotats d’un bon sentit de l’olfacte i de la visió. Crocodilians. Els cocodrils i els caimans formen part d’aquest grup. Són rèptils de grans dimensions que combinen la vida terrestre i l’aquàtica. Tenen quatre extremitats i una cua llarga. El seu crani és allargat i presenta una gran i poderosa mandíbula dentada. Els seus ulls, orelles i narius se situen en el mateix pla. Imatge: els cocodrils, els caimans i els gavials són representants del grup dels crocodilians.

Exemple

Colibrí

Els colibrís pertanyen a l'ordre dels Apodiformes i a la família Trochilidae. Són ocells que es caracteritzen per la seva petita grandària , van des dels 5 cm fins als 20 cm. Existeixen al voltant de 330 espècies de colibrís i viuen solament a Amèrica.

Els mamífers

Descripció Els mamífers són vertebrats tetràpodes amniotes amb el cos cobert de pèl. Tanmateix, alguns mamífers, com els dofins i les balenes, han perdut pràcticament tot el pèl a causa de la seva adaptació a la vida aquàtica. El nom dels mamífers procedeix del fet que les femelles presenten glàndules mamàries que secreten llet, amb la qual alimenten les cries durant les primeres fases del seu desenvolupament.Els mamífers poden ser tan petits com una musaranya d’uns 4 cen- tímetres, o tan grans com l’ésser viu més gran que existeix: la bale- na blava, de 23 metres de longitud. Els éssers humans formem part d’aquest grup. A diferència dels ocells, els mamífers no són descendents dels rèptils, però comparteixen amb ells un antecessor comú tetrà- pode i amniota.

Processos vitals Els mamífers, en general, són vivípars i presenten fecundació interna. El pèl dels mamífers proporciona un fantàstic aïllant tèrmic que els permet viure en climes freds. A més, els mamífers són homeoterms: presenten mecanismes fisiològics per mantenir constant la seva tem- peratura corporal. Els mamífers es caracteritzen per cuidar les seves cries després del nai- xement. La mare les alimenta durant un temps mitjançant la llet que secreta a través de les glàndules mamàries i les protegeix fins que es valen per elles mateixes. Durant aquest període, els mamífers juvenils aprenen conductes fonamentals per a la seva supervivència. Tots els mamífers descendeixen de tetràpodes adaptats a la vida ter- restre, encara que alguns es van readaptar a la vida aquàtica.

Diversitat Els mamífers són un grup molt divers de vertebrats la capacitat adap- tativa dels quals els ha permès colonitzar gairebé tots els hàbitats de la Terra. La manera en què es desenvolupa l’embrió dels mamífers ens permet classificar-los en tres grups: Galeria Monotremes.Es tracta dels únics mamífers ovípars. Només els ornitorincs i els equidnes pertanyen a aquest grup, i tots dos viuen a Austràlia. L’ornitorinc és un mamífer molt estrany: és pelut i té glàndules mamàries, però pon ous; les seves potes són palmípedes i té un bec corni com el dels ànecs; a més, els mascles presenten esperons verinosos. Marsupials. Els marsupials neixen en un estadi molt precoç. Els nounats han de tre- par pel ventre de la mare fins a arribar a una bossa anomenada marsupi. A l’interior hi ha les glàndules mamàries, que alimenten la cria fins que acaba el seu desenvolupament i es val per ella mateixa. Els cangurs, els uombats i els co- ales, entre d’altres, són marsupials. Placentaris.La immensa majoria de mamí- fers pertanyen a aquest grup. Les seves cries es desenvolupen completament a l’interior de l’úter matern, associades a un òrgan que connecta el cos de la mare amb el seu: la placenta. La placenta permet al fetus rebre aliment i oxigen de la sang materna, així com desfer-se dels residus del metabolisme.

Exemple

Serp

Les serps són un tipus de rèptils que es caracteritzen principalment per la manca de potes. La seva anatomia, caracteritzada per un cos allargat, està preparada per a permetre un desplaçament sense necessitat d'extremitats: poden moure's còmodament tant per terra com per aigua.

Exemple

Gos

Como la mayoría de mamíferos depredadores, el perro tiene músculos potentes y un sistema cardiovascular que permite alcanzar altas velocidades y una gran resistencia. Posee un oído y olfato muy desarrollados, siendo este último su principal órgano sensorial. Sus dientes son para cazar, aguantar y desgarrar las presas.

Els cordats

Els cordats són animals que en algun estadi del seu cicle vital presenten: Un notocordi Un cordó nerviós dorsal Fenedures branquials Una cua El notocordi és una barra flexible que constitueix el primer element de suport de tot l’embrió d’un cordat. La major part dels cordats pertanyen al sub- fílum dels vertebrats.