Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

La meva Cristina i altres contes

MAR SEGURA BERENJENO

Created on February 4, 2024

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Animated Chalkboard Presentation

Genial Storytale Presentation

Blackboard Presentation

Psychedelic Presentation

Chalkboard Presentation

Witchcraft Presentation

Sketchbook Presentation

Transcript

4t d'ESO

La meva cristina i altres contes

Llengua catalana i literatura

Escriure bé costa. Per escriure bé entenc dir amb la màxima simplicitat les coses essencials

Vull escriure, necessito escriure; res no m’ha fet tant de plaer d’ençà que sóc al món, com un llibre meu acabat d’editar i amb olor de tinta fresca

La vida, perquè sigui vida, s’ha de viure a poc a poc

Índex

Característiques

premis

Biogtafia

La meva Cristina i altres contes

Gèneres literaris

BIOGRAFIA

biografia

- Neix el 1908 al barri de Sant Gervasi, Barcelona - Creix en un ambient tranquil amb els seus pares i el seu avi. Infantesa solitària - El seu avi li transmet l'amor per la lectura i les flors - Es casa amb el seu oncle Joan Gurguí - Jordí Gurguí. - 1939 exili al castell Roissy-en-Brie - Relació sentimental intensa amb Armand Obiols - Vida a Bordeus (invasió nazi a París) - 1979 s'instal·len a Catalunya - Mor el 1983 a Girona

premis

premis

- Premi Creixells - Aloma - Premi Víctor Català - Vint i dos contes - Premi Sant Jordi - Carrer de les Camèlies - Premi Ramon Llull - Carrer de les Camèlies - Premi d'Honor de les lletres catalanes - És l'autora més traduïda de la llengua catalana (més de 37 llengües)

característiques de la narrativa

característiques de la seva narrativa

- Anàlisi psicològica dels personatges - Punt de vista de la dona - Relacions entre un home madur i una noia jove i humil - Relacions insatisfactòries d'oposició entre sexes - La dona és una víctima passiva - Les seves protagonistes són d'orígens humils - Visió pessimista de la vida

Gèneres literaris

GÈNERES LITERARIS

- Novel·la - Contes i prosa poètica - Teatre - Epistolari - Obra pictòrica

Novel·la

- Soc una dona honrada? - Aloma - La plaça del Diamant - El carrer de les Camèlies - Jardí vora el mar - Mirall trencat - Quanta, quanta guerra - La mort i la primeravera

CONTES

- La meva Cristina i altres contes - Vint i dos contes - Semblava de seda i altres contes - Viatges i flors - Tots els contes

teatre

- El torrent de les flors - La senyora Florentina i el seu amor Homer - El maniquí

la meva cristina i altres contes

època

Escrit entre 1957-1964 (la major part el 1960), és un llibre d'una gran unitat, no sols d'estil sinó també de contingut. La publicació d'aquest recull constituí un dels èxits més assenyalats de la carrera literària de Mercè Rodoreda.

context

En aquest recull, Mercè Rodoreda es llança a la creació d'un món mític. I abunda un món preferentment vegetal, etern en el seu continuat renovellament, presidit generalment per la lluna, símbol de mort però, també, de renaixement. Es tracta d'un cosmos entès com un organisme total i viu, i, per tant, amb una intercomunicació possible, entre els seus diversos components, que pot provocar la metamorfosi.

síntesi

Els 15 contes que conté no formen una història amb tots els ets i uts d'argument i de personatges, segons les normes clàssiques del gènere, sinó que proposen una situació evocativa en què es fonen la realitat i la fantasia. A vegades, la realitat, massa poderosa, devora la fantasia. En La gallina, per exemple, un infant ens conta l'amor morbós del seu pare per una gallina que aquest ha identificat, obscurament, amb la muller traspassada. O Un ramat de bens de tots colors ens conta la passió que el protagonista, sexualment impotent, mostra per les criatures.

la metamorfosi

Apareix un tema nou i insistit: la metamorfosi, amb una clara influència de Kafka, tot i que, a diferència de l'autor txec, la metamorfosi acostuma a ser alliberadora i poètica, mai degradant o repulsiva. Uns éssers humans, per raons més o menys insinuades, però del tot misterioses o absurdes, es converteixen en bèsties. El protagonista d'El riu i la barca, per exemple, és tan aficionat a l'aigua que s'esdevé un peix; la de La salamandra, vagament bruixa o, si més no, tinguda per tal, esdevé l'amfibi que dona títol a la narració.