PÒSTER INTERACTIU VERTEBRATS

Amfibis

ANIMALS VERTEBRATS

Peixos

Mamífers

Ocells

Rèptils

Diversitat

Processos vitals

Els mamífers són un grup molt divers de vertebrats la capacitat adaptativa dels quals els ha permès colonitzar gairebé tots els hàbitats de la Terra. La manera en què es desenvolupa l’embrió dels mamífers ens permet classificar-los en tres grups:

Els mamífers, en general, són vivípars i presenten fecundació interna.

El pèl dels mamífers proporciona un fantàstic aïllant tèrmic que els permet viure en climes freds. A més, els mamífers són homeoterms: presenten mecanismes fisiològics per mantenir constant la seva temperatura corporal.

Els mamífers es caracteritzen per cuidar les seves cries després del nai- xement. La mare les alimenta durant un temps mitjançant la llet que secreta a través de les glàndules mamàries i les protegeix fins que es valen per elles mateixes. Durant aquest període, els mamífers juvenils aprenen conductes fonamentals per a la seva supervivència.

Grup 3

Grup 1

Grup 2

Tots els mamífers descendeixen de tetràpodes adaptats a la vida terrestre, encara que alguns es van readaptar a la vida aquàtica.

Processos vitals

Diversitat

Els ocells són un grup molt abundant constituït per una gran diversitat d’espècies. La classificació dels ocells és un tema candent entre els taxònoms (els científics que es dediquen a classificar els éssers vius).

Els ocells presenten un gran avantatge fisiològic respecte dels rèptils: poden mantenir constant la seva temperatura corporal, cosa que els permet colonitzar una àmplia varietat d’ambients. És per això que diem que són organismes homeoterms.

Entre els nombrosos grups d’ocells coneguts, podem destacar els següents:

Els ocells no masteguen els aliments. Se’ls empassen i els emmagatzemen en una cavitat de l’esòfag anomenada pap. L’estómac també presenta una cavitat especial, el pedrer, que tritura l’aliment gràcies a pedretes que l’ocell s’empassa prèviament amb aquest objectiu.

(Amplia)

Els ocells són ovípars i es reprodueixen per fecundació interna. Per tal que l’embrió es desenvolupi correcta- ment a dins de l’ou, s’ha de mantenir calent. Per això, els adults posen el ventre sobre els ous en un procés anomenat incubació. Després del naixement, els ocells cuiden les seves cries fins que es valen per elles mateixes.

Processos vitals

Diversitat

Fins fa pocs anys, el grup dels rèptils havia estat considerat una classe (tàxon de nivell inferior al de fílum). Tanmateix, posteriors descobriments van demostrar que els rèptils són un grup heterogeni que fins i tot hauria d’incloure els ocells.

Els rèptils són el primer grup de vertebrats que va aconseguir independitzar-se del medi aquàtic.

Respiren mitjançant pulmons i tenen una pell impermeable que els protegeix de la dessecació. A més, són ovípars amb fecundació interna i els seus ous no necessiten dipositar-se al medi aquàtic.

Tradicionalment, classifiquem els rèptils en quatre grups:

Els ous dels rèptils tenen una closca rígida i porosa que els protegeix. Però, a més, presenten una capa elàstica que embolcalla l’embrió i el manté en un ambient aquàtic en miniatura: l’amni. Per aquesta raó diem que els rèptils són amniotes.

Grup 3

Grup 1

Els rèptils són poiquiloterms: no presenten mecanismes fisiològics que mantinguin la seva temperatura corporal estable. Tanmateix, presenten pautes de comportament per regular la seva temperatura en funció de la temperatura de l’entorn.

Grup 4

Grup 2

Processos vitals

Diversitat

Veure últim grup

Últim grup

Els primers amfibis habitaven en ambients litorals, entre el mar i la ter- ra. Avui, tots els amfibis són d’aigua dolça. Actualment, existeixen prop de 4.800 espècies d’amfibis a tot el món. Podem classificar-les en tres grups:

Els amfibis es caracteritzen per presentar dues fases molt diferents en el seu desenvolupament: la fase larvària, que és aquàtica, en la qual respiren a través de brànquies; i la fase adulta, que és terrestre, en la qual respiren mitjançant pulmons. El pas de la fase juvenil a l’adulta es produeix per metamorfosi incompleta.

Anurs. Es caracteritzen perquè els adults perden la cua després de la metamorfosi. A més, les seves potes posteriors són molt més llargues que les anteriors. Poden emetre sons i tenen oïda. Són ovpars amb fecunda- ció externa.

La pell nua dels amfibis adults actua com a òrgan respiratori com- plementari als pulmons, però només és efectiva si està humida. En cas de dessecació, l’amfibi mor per asfíxia. Els amfibis són poiquiloterms, atès que no poden mantenir la seva temperatura corporal estable i depenen de la temperatura exterior. Els mesos de fred acos- tumen a amagar-se i a mantenir-se en letargia.

Urodels.Conserven la cua durant tot el cicle vital. El seu cos és allargat, amb quatre potes de mida similar. No solen mesurar més de 20 cm de longitud, malgrat que algunes espè- cies gegants mesuren més d’1 m. Tenen la capacitat de regenerar les seves extremitats. En general, són ovovivípars amb fecundació interna.

En general són ovípars i presenten fecundació externa. Tanmateix, alguns són vivípars o ovovivípars amb fecundació interna.

Processos vitals

Diversitat

Els peixos són el grup més divers i heterogeni dels vertebrats. Engloben més de la meitat d’espècies de vertebrats que existeixen.

Els peixos respiren mitjançant brànquies, les quals capten l’oxigen dissolt a l’aigua, que entra per la boca i surt per les fenedures branquials.

De manera simplificada, podem classificar-los en tres grups:

Els peixos presenten un òrgan sensorial que els permet captar les vibracions del medi aquàtic, i així percebre qualsevol objecte en moviment al seu voltant: la línia lateral.

Per regular la seva flotabilitat, la majoria de peixos ossis tenen una bufeta natatòria: una cavitat de parets flexibles plena de gas, que es comprimeix i expandeix en funció de la profunditat.

Els peixos no poden mantenir la seva temperatura corporal constant, sinó que depenen de la temperatura del medi extern. Per això diem que són organismes poiquiloterms.

Veure tipus

La majoria de peixos són ovípars i es reprodueixen per fecundació externa.

Descripció

Avui dia, es considera que els ocells són un grup de rèptils descendent dels dinosaures, que al llarg de l’evolució van canviar les escates per plomes i van desenvolupar les seves extremitats anteriors en forma d’ales.

Els ocells són tetràpodes amniotes l’anatomia dels quals, en general, està adaptada per volar. Tenen un cos molt lleuger (els seus ossos estan buits) i presenten músculs pectorals molt potents per moure les ales. No tenen mandíbula ni dents, sinó que tenen un bec. El seu cos està cobert de plomes —llevat de les potes, que conserven les escates reptilianes—. Les plomes intervenen en el vol i actuen com a aïllant tèrmic.

Amplia

Descripció

Els rèptils són vertebrats tetràpodes que presenten una pell seca i impermeable coberta d’escates.

En general tenen una mandíbula gran, dotada d’una musculatura molt potent.

Les seves extremitats se situen de manera lateral, per la qual cosa no poden elevar gaire el cos i es desplacen «reptant». Hi ha rèptils, com les serps, que han perdut les extremitats al llarg de la seva evolució.

Alguns rèptils canvien de pell periòdicament, a mesura que creixen, en un procés que es denomina muda.

Amplia

Placentaris

Placentaris.La immensa majoria de mamífers pertanyen a aquest grup. Les seves cries es desenvolupen completament a l’interior de l’úter matern, associades a un òrgan que connecta el cos de la mare amb el seu: la placenta. La placenta permet al fetus rebre aliment i oxigen de la sang materna, així com desfer-se dels residus del metabolisme.

Crocodilians

Els cocodrils i els caimans formen part d’aquest grup. Són rèptils de grans di- mensions que combinen la vida terrestre i l’aquàtica. Tenen quatre extremitats i una cua llarga. El seu crani és allargat i presenta una gran i poderosa mandíbula dentada. Els seus ulls, orelles i narius se situen en el mateix pla.

Amplia

Descripció

Els vertebrats que no formen part del grup dels peixos es denominen tetràpodes. Es caracteritzen per tenir quatre extremitats i estan adaptats a la vida terrestre —o els seus antecessors ho van estar.

Els amfibis són el grup evolutivament més proper als primers tetràpodes que van abandonar la vida aquàtica i van iniciar la conquesta de la terra ferma, fa uns 365 milions d’anys.

Els amfibis adults tenen potes per desplaçar-se per terra ferma i respiren mitjançant pulmons. Tanmateix, no són totalment independents del medi aquàtic. La seva pell es mostra nua (sense escates, ni pèls, ni plomes) i necessita mantenir-se sempre humida.

Descripció

Els mamífers són vertebrats tetràpodes amniotes amb el cos cobert de pèl. Tanmateix, alguns mamífers, com els dofins i les balenes, han perdut pràcticament tot el pèl a causa de la seva adaptació a la vida aquàtica.

El nom dels mamífers procedeix del fet que les femelles presenten glàndules mamàries que secreten llet, amb la qual alimenten les cries durant les primeres fases del seu desenvolupament.

Els mamífers poden ser tan petits com una musaranya d’uns 4 centímetres, o tan grans com l’ésser viu més gran que existeix: la balena blava, de 23 metres de longitud. Els éssers humans formem part d’aquest grup.

A diferència dels ocells, els mamífers no són descendents dels rèptils, però comparteixen amb ells un antecessor comú tetràpode i amniota.

Saures

També s’anomenen llangardaixos. La gran majoria presenten quatre potes laterals, tot i que alguns —els vidriols- les han perdudes. Gairebé tots tenen parpelles que els poden cobrir els ulls i orella externa. Majoritàriament són de vida terrestre i habiten en climes càlids i temperats.

Amplia

Quelonis

També s’anomenen tortugues, es caracteritzen per presentar una closca òssia que els protegeix el cos, i a dins de la qual la majoria poden amagar-hi el cap i les extremitats. No tenen dents, però presenten un bec corni. Tenen orella exter- na i estan dotats d’un bon sentit de l’olfacte i de la visió.

Amplia

Gimnofions.

També s’anomenen àpodes o cecílies, són amfibis molt estranys amb un cos allargat sense extremitats, que els dóna un aspecte de cuc. Viuen en zones tropicals humides, normalment sota terra. Els seus ulls són rudimentaris; en canvi, presenten uns tentacles als costats del cap que els permeten detectar olors. En general, són ovovivípars amb fecundació interna.

(Pots ampliar)

Ofidis

És el grup que correspon a les serps. Són rèptils de cos allargat i sense extremi- tats, que es desplacen arrossegant-se. Són els únics rèptils que no tenen parpelles, sinó una membrana transparent que els cobreix els ulls. Tampoc tenen orella externa i presenten òrgans sensorials químics molt desenvolupats.

Amplia

Monotremes

Es tracta dels únics mamífers ovípars. Només els ornitorincs i els equidnes pertanyen a aquest grup, i tots dos viuen a Austràlia. L’ornitorinc és un mamífer molt estrany: és pelut i té glàndules mamàries, però pon ous; les seves potes són palmípedes i té un bec corni com el dels ànecs; a més, els mascles presenten esperons verinosos.

Descripció

Els peixos són vertebrats adaptats a la vida aquàtica. El seu cos té forma de fus, la qual cosa redueix la resistència de l’aigua quan es desplacen (el seu cos és hidrodinàmic), i presenten aletes per impulsar-se i dirigir els seus moviments.

La majoria de peixos tenen el cos cobert d’escates, estructures rígides de la pell que els protegeixen del medi extern, i un esquelet fet d’os. Tanmateix, n’hi ha alguns, com els taurons i les rajades, que presenten un esquelet cartilaginós.

Els peixos presenten fenedures branquials a cada costat del cap: orificis on se situen les brànquies, els òrgans que els permeten respirar.

Marsupials

Els marsupials neixen en un estadi molt precoç. Els nounats han de trepar pel ventre de la mare fins a arribar a una bossa anomenada marsupi. A l’interior hi ha les glàndules mamàries, que alimenten la cria fins que acaba el seu desenvolupament i es val per ella mateixa.