LES CIRERES INGÈNUES

LES CIRERES INGÈNUES

Josep Carner

Aina Arcarons Latorre

Josep va néixer en una família la qual el seu pare treballava de redactor del diari "El Correo Catalán" i dirigia la revista "La Hormiga de Oro". Des de molt petit manifestava la seva vocació literària, quan tenia dotze anys era col·laborador regular de la revista L'Aureneta, als quinze anys va guanyar el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona, i el 1905 ja havia guanyat tretze premis. És un artista destacat del Noucentisme que també era conegut com "El príncep dels poetes" a causa del seu talent. Va predominar en poesia, però també va escriure teatre i en prosa. Les obres més destacades són les següents:

Josep Carner (1884-1970)

Noucentisme (1906-1923)

Es caracteritzaven

El Noucentisme és un moviment literari, polític i cultural. Les persones que formaven part d'aquest moviment creien que el nou segle havia de començar a introduir idees noves i pensaven que el moviment anterior (modernisme) s'havien alimentat d'idees del romanticisme. Va començar el moviment Josep Carner en guanyar un premi amb les característiques principals i ho va difondre Eugeni d'Ors a partir de les Glosses.

1. Classicisme (ordre i perfecció)
2. Mediterranisme (defensar cultures com Grècia i Roma)
3. Arbitrarisme (abstracció de la realitat)
4. Civilitat (paisatge urbà)
5. Imperialisme (noves infraestructures)
6. Ironia

Els Fruits Saborosos

Cada poema parla sobre una part de la vida:

És un recull de poemes, escrit per Josep Carner, publicat l'any 1906. Està compost per divuit poemes breus. Cada poema serveix per doble pretext: primer una fruita dona títol i a partir d'aquesta fa una reflexió sobre les parts de la vida. "Les cireres ingènues" formen part d'aquest recull de poemes i és el poema XI.

• La Infantesa (que correspon a la innocència)
• La maduresa (serenor)
• La vellesa (resignació)

Poema (Les cireres ingènues)

(1) Mena els infants Pantídia per la verdor del prat (2) un dia clar de juny, obert de bat a bat: (3) hi ha flors a cada marge i el cel és innocent; (4) la pols mateixa, quan es mou, és resplendent. (5) I criden els infants en blanca volior, (6) i canten i s'empaiten dellà de les passeres. (7) Del cirerer ni veuen l'ombreig i l'abundor; (8) mil boques a tot riure, l'esclat de les cireres. (9) Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges molls, (10) la mare, penjarelles de foc posa en senalla (11) i vora seu convoca els cants i la batalla: (12) -Per al que vingui tot seguit hi ha dos penjolls-

(13) I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a l'abric,(14) i tot seguit adornen les càndides orelles: (15) o nas i boca es pinten d'unes regors vermelles (16) de llurs dentetes d'esquirol en el fadic. (17) Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant, (18) i en ses mans bellament saltironen i dansen, (19) i quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen, (20) les joies de l'estiu que tenen al davant! (21) La mare el va collir, l'alçà a la llum del dia (22) i el féu, contra del cor, lloat i beneït: (23) -L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit; (24) el benaventurat és qui pren l'alegria.

Versió musicada:

Tema

El poema parla de la infantesa, ens transmet com viu un nen petit un fet, en aquest cas el d'anar a buscar cireres i les ganes que tenen per veure noves coses.En aquest cas, els nens petits ho viuen tot amb molta més il·lusió, ja que són innocents i ingenus. Tot ho veuen al·lucinant comparat amb una persona que està acostumada a veure-ho cada dia, mostren alegria per sortir.

On passen els fets?

Tots aquests fets passes a un prat verd, a l'aire lliure, ja que ens ho introdueix a la línia 1 quan diu "la verdor del prat".

També, ens especifica que és un dia clar de juny a la línia 2, que el cel és innocent i hi ha moltes flors a la línia 3 i que la pols era notable a la línia 4.

Contingut

Aquest poema noucentista parla sobre una mare que porta els seus fills al prat un dia assolellat de juny a buscar cireres, allà els nens juguen, riuen, mengen cireres i queden meravellats per elles. Tots ells mostren la il·lusió pròpia dels infants.

Estructura

La primera part la formen la primera i la segona estrofa on el poeta ens posa en situació. A la primera estrofa, ens presenta el paisatge i el moment de l'any, l'estiu. A la segona estrofa, ens presenta l'alegria que senten els personatges. La segona part la formen la tercera, la quarta, la cinquena i la sisena estrofa on podem veure tot el que fan i senten els nens. A la tercera estrofa, ens presenta les cireres i la mare anomena a les cireres com a penjarelles, ja que se les posen a les orelles com si fossin arracades. A la quarta estrofa, els nens experimenten amb les cireres i comenten que pinten de vermell. A la cinquena estrofa, continuen experimentant amb elles i inclús diu que no se'n cansen. El nen més petit és el que els mira amb molta alegria. A la sisena estrofa, quan diu "-L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit; el benaventurat és qui pren l'alegria" (línia 23 i 24) fa una reflexió que diu que davant les cireres (en aquest cas representen la vida), es pot ser profitós, vanitós o alegre.

Mètrica

"Les cireres ingènues" està compost per sis estrofes, cada estrofa té quatre versos i tots els versos són alexandrins (12 síl·labes), d'art major, que estan separats per una cesura, fent que quedin dos hemistiquis de sis síl·labes. És un poema té sis quartets.

Lèxic

Utilitza un llenguatge molt enriquit i precís, per això fa servir paraules que no s'utilitzen al dia a dia, com "regors", "volior" o "fadic". Fa ús de lèxic variat per referir-se els infants o a les cireres.

Del lèxic es pot dir que hi ha molt adjectius que es relacionen amb el paisatge, amb la llum i el color. Com per exemple, "blanca", "resplendent", "vermelles"...També utilitza adjectius propis dels infants, com "innocent" o "càndides".

També fa ús de molts verbs per poder expressar millor tot el que fan els nens. Per exemple, "cantar", "cridar", "dansar"...

Figures literàries

• "El cel és innocent" (línia 3) és una personificació, ja que està atorgant un tret propi dels humans al cel.

• "Penjarelles de foc" (línia 10) és una metàfora, pel fet que per dir cireres diu penjarelles perquè es poden penjar a les orelles i de foc perquè són vermelles.

• "Les joies de l'estiu" (línia 20) és una metàfora, torna a nomenar a les cireres arracades i d'estiu, ja que es cullen i mengen a l'estiu.

• "Les càndides orelles" (línia 14) és una personificació, ja que està atorgant un adjectiu típic dels infants a les orelles.

• "Mil boques a tot riure" (línia 8) és un hipèrbaton, pel fet que exagera la felicitat dels nens.

• "Convoca els cants i la batalla" (línia 11) és una metàfora, perquè vol dir que convida els seus fills a menjar cireres.

• "o nas i boca es pinten d'unes regors vermelles" (línia 15) és una personificació, ja que està atorgant un fet que fan els humans, que és pintar.

• "saltironen i dansen" ()línia 18) és una personificació, diu que les cireres salten i dansen quan és una característica pròpia dels humans, no de la fruita.

Conclusió

En conclusió, "Les cireres ingènues" és un poema escrit per Josep Carner i que forma part del llibre "Els Fruits saborosos" que parla sobre la infantesa. El rerefons de la història és que es pot ser vanitós, benaventurat o profitós. És una obra pròpia del noucentisme, ja que té una mètrica molt polida, el poema es fa seguint totes les normes de la poesia, fent que la rima segueixi un ordre i tots els versos siguin alexandrins.

Gràciesper la vostre atenció