ANIMALS VERTEBRSTS

ANIMALS VERTEBRATS

AMFIBIS

PEIXOS

RÈPTILS

MAMÍFERS

OCELLS

RÈPTILS: DIVERSITAT

SAURES

Fins fa pocs anys, el grup dels rèptils havia estat considerat una classe (tàxon de nivell inferior al de fílum). Tanmateix, posteriors descobriments van demostrar que els rèptils són un grup heterogeni que fins i tot hauria d’incloure els ocells. Tradicionalment, classifiquem els rèptils en quatre grups: Saures, Ofidis, Quelonis i Crocodilians

També s’anomenen llangardaixos. La gran majoria presenten quatre potes laterals, tot i que alguns, els vidriols les han perdudes. Gairebé tots tenen parpelles que els poden cobrir els ulls i orella externa. Majoritàriament són de vida terrestre i habiten en climes càlids i temperats.

URODELS

GIMNOFIONS

Conserven la cua durant tot el cicle vital. El seu cos és allargat, amb quatre potes de mida similar. No solen mesurar més de 20cm de longitud, malgrat que algunes espècies gegants mesuren més d’1m. Tenen la capacitat de regenerar les seves extremitats. En general, són ovovivípars amb fecundació interna.

També s’anomenen àpodes o cecílies, són amfibis molt estranys amb un cos allargat sense extremitats, que els dóna un aspecte de cuc. Viuen en zones tropicals humides, normalment sota terra. Els seus ulls són rudimentaris; en canvi, presenten uns tentacles als costats del cap que els permeten detectar olors. En general, són ovovivípars amb fecundació interna.

AMFIBIS

Alguns peixos poden sortir i sobreviure fora de l’aigua. Es tracta de peixos capaços de respirar aire, com els saltadors del fang, que respiren a través de la pell, o els dipnous, que presenten pulmons. A diferència de la resta de peixos, les seves aletes poden actuar com a potes rudimentàries. Així, fa uns 350 milions d’anys, un grup de peixos, probablement molt semblants a aquests, va donar lloc als primers amfibis. Els amfibis van ser els primers vertebrats capaços d’abandonar el medi aquàtic. Tanmateix, no van aconseguir independitzar-se’n completament. En general, els individus juvenils respiren per mitjà de brànquies i no es poden aventurar al medi terrestre. N’hi ha que ni tan sols tenen potes. Els adults tenen potes i han desenvolupat pulmons, però la seva pell és molt sensible a la dessecació, de manera que no es poden allunyar d’ambients molt humits. A més, els amfibis adults necessiten tornar al medi aquàtic per reproduir-se. Els seus ous estan desprotegits i han d’estar envoltats d’aigua per sobreviure. Així, en penetrar al medi terrestre, els amfibis van accedir a una infinitat de recursos. Tot i això, a penes es van poder endinsar en quest nou món anomenat terra ferma.

AMFIBIS: PROCESOS VITALS

Els amfibis es caracteritzen per presentar dues fases molt diferents en el seu desenvolupament: la fase larvària, que és aquàtica, en la qual respiren a través de brànquies; i la fase adulta, que és terrestre, en la qual respiren mitjançant pulmons. El pas de la fase juvenil a l’adulta es produeix per metamorfosi incompleta. La pell nua dels amfibis adults actua com a òrgan respiratori complementari als pulmons, però només és efectiva si està humida. En cas de dessecació, l’amfibi mor per asfíxia. Els amfibis són poiquiloterms, atès que no poden mantenir la seva temperatura corporal estable i depenen de la temperatura exterior. Els mesos de fred acostumen a amagar-se i a mantenir-se en letargia. En general són ovípars i presenten fecundació externa. Tanmateix, alguns són vivípars o ovovivípars amb fecundació interna.

OFIDIS

QUELONIS

És el grup que correspon a les serps. Són rèptils de cos allargat i sense extremitats, que es desplacen arrossegant-se. Són els únics rèptils que no tenen parpelles, sinó una membrana transparent que els cobreix els ulls. Tampoc tenen orella externa i presenten òrgans sensorials químics molt desenvolupats.

També s’anomenen tortugues, es caracteritzen per presentar una closca òssia que els protegeix el cos, i a dins de la qual la majoria poden amagar-hi el cap i les extremitats. No tenen dents, però presenten un bec corni. Tenen orella externa i estan dotats d’un bon sentit de l’olfacte i de la visió.

RÈPTILS: PROCESOS VITALS

Els rèptils són el primer grup de vertebrats que va aconseguir independitzar-se del medi aquàtic. Respiren mitjançant pulmons i tenen una pell impermeable que els protegeix de la dessecació. A més, són ovípars amb fecundació interna i els seus ous no necessiten dipositar-se al medi aquàtic. Els ous dels rèptils tenen una closca rígida i porosa que els protegeix. Però, a més, presenten una capa elàstica que embolcalla l’embrió i el manté en un ambient aquàtic en miniatura: l’amni. Per aquesta raó diem que els rèptils són amniotes. Els rèptils són poiquiloterms: no presenten mecanismes fisiològics que mantinguin la seva temperatura corporal estable. Tanmateix, presenten pautes de comportament per regular la seva temperatura en funció de la temperatura de l’entorn. Tot i que la majoria són ovípars, n’hi ha que són ovovivípars.

OCELLS: DIVERSITAT

Els ocells són un grup molt abundant constituït per una gran diversitat d’espècies. La classificació dels ocells és un tema candent entre els taxònoms (els científics que es dediquen a classificar els éssers vius). Entre els nombrosos grups d’ocells coneguts, podem destacar els se- güents:

CONDRICTIS

OSTEÏCTIS

També s’anomenen peixos cartilaginosos. Tenen l’esquelet fet de cartílag. Presenten diverses fenedures branquials descobertes a cada costat. No tenen bufeta natatòria i la seva pell està coberta d’unes escates característiques, semblants a unes dents diminutes. Presenten fecundació interna i la majoria són ovovivípars, tot i que també n’hi ha d’ovípars i de vivípars.

També s’anomenen peixos ossis. Presenten un esquelet d’os, que inclou una mandíbula i dos opercles. Cada opercle és una placa òssia que protegeix les brànquies, delimitant una sola obertura a l’exterior. La majoria tenen escates i bufeta natatòria, així com un joc complet d’aletes. Són tots ovípars i es reprodueixen per fecundació externa.

PEIXOS: DIVERSITAT

Els peixos són el grup més divers i heterogeni dels vertebrats. Engloben més de la meitat d’espècies de vertebrats que existeixen. De manera simplificada, podem classificar-los en tres grups: Àgnats, Condrictics i Osteïctics.

ÀGNATS

També s’anomenen peixos sense mandíbula. Són peixos allargats de trets molt primitius. Tenen una boca rodona que utilitzen com una ventosa per aferrar-se a la pell de les seves víctimes i alimentar-se de la seva sang. La seva pell és llisa i mucosa, i no té escates. No tenen aletes laterals, tan sols tenen una aleta dorsal llarga. Presenten diverses fenedures branquials a cada costat.

AMFIBIS: DIVERSITAT

ANURUS

Els primers amfibis habitaven en ambients litorals, entre el mar i la terra. Avui, tots els amfibis són d’aigua dolça. Actualment, existeixen prop de 4.800 espècies d’amfibis a tot el món. Podem classificar-les en tres grups: Anurs, Urodels i Gimnofions

Es caracteritzen perquè els adults perden la cua després de la metamorfosi. A més, les seves potes posteriors són molt més llargues que les anteriors. Poden emetre sons i tenen oïda. Són ovípars amb fecundació externa.

PLACENTARIS

MARSUPIALS

Els marsupials neixen en un estadi molt precoç. Els nounats han de trepar pel ventre de la mare fins a arribar a una bossa anomenada marsupi. A l’interior hi ha les glàndules mamàries, que alimenten la cria fins que acaba el seu desenvolupament i es val per ella mateixa.

La immensa majoria de mamífers pertanyen a aquest grup. Les seves cries es desenvolupen completament a l’interior de l’úter matern, associades a un òrgan que connecta el cos de la mare amb el seu: la placenta. La placenta permet al fetus rebre aliment i oxigen de la sang materna, així com desferse dels residus del metabolisme.

ANIMALS VERTEBRATS

Els vertebrats respon a una classificació que té en compte les relacions de parentiu. Tots els vertebrats tenen un origen evolutiu comú, i per això compar- teixen una sèrie de característiques anatòmiques i fisiològiques. Els vertebrats s’han classificat tradicionalment en cinc grups o classes: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.

CROCODRILIANS

Els cocodrils i els caimans formen part d’aquest grup. Són rèptils de grans dimensions que combinen la vida terrestre i l’aquàtica. Tenen quatre extremitats i una cua llarga. El seu crani és allargat i presenta una gran i poderosa mandíbula dentada. Els seus ulls, orelles i narius se situen en el mateix pla.

RÈPTILS

Els amfibis van ser els primers vertebrats capaços de moure’s per terra ferma, però no van aconseguir independitzar-se totalment dels medis aquàtics o molt humits. La seva pell no els permet retenir l’aigua i s’han de reproduir necessàriament en el medi aquàtic. De fet, les larves dels amfibis respiren a través de brànquies. Els primers vertebrats en aconseguir independitzar-se totalment del medi aquàtic van ser els rèptils. La seva pell seca i coberta de fortes escates els protegeix contra la dessecació, i els seus ronyons retenen millor l’aigua. Però allò que va determinar l’èxit indiscutible dels rèptils a l’hora de conquerir la terra ferma va ser el desenvolupament d’un ou molt especial: l’ou amniota. L’ou amniota està format per unes membranes que cobreixen l’embrió i li proporcionen un sistema de suport vital complet. En realitat, és com si l’ou contingués un petit bassal d’aigua on tenen lloc els primers estadis de desenvolupament del rèptil. L’amni és la membrana que forma la capa interna del sac embrionari i conté el líquid on sura l’embrió. A l’al·lantoide, un altre sac membranós, s’emmagatzemen els residus del metabolisme. Aquestes dues capes estan envoltades pel còrion, a través del qual circulen lliurement l’oxigen i el diòxid de carboni. Una última capa, coriàcia i porosa, protegeix tot el conjunt: la closca de l’ou amniota. D’aquesta manera, els rèptils van eliminar l’últim vincle amb el medi aquàtic i els vertebrats van conquerir la terra.

PEIXOS

Els peixos són vertebrats adaptats a la vida aquàtica. El seu cos té forma de fus, la qual cosa redueix la resistència de l’aigua quan es desplacen (el seu cos és hidrodinàmic), i presenten aletes per impulsar-se i dirigir els seus moviments. La majoria dels peixos tenen el cos ple d'escates, estructures rígides de la pell que els protegeixen del medi extern, i un esquelet fet d’os. Tanmateix, n’hi ha alguns, com els taurons i les rajades, que presenten un esquelet cartilaginós. Els peixos presenten fenedures branquials a cada costat del cap: orificis on se situen les brànquies, els òrgans que els permeten respirar.

PEIXOS: PROCESOS VITALS

Els peixos respiren mitjançant brànquies, les quals capten l’oxigen dissolt a l’aigua, que entra per la boca i surt per les fenedures branquials. Els peixos presenten un òrgan sensorial que els permet captar les vibracions del medi aquàtic, i així percebre qualsevol objecte en moviment al seu voltant: la línia lateral. Per regular la seva flotabilitat, la majoria de peixos ossis tenen una bufeta natatòria: una cavitat de parets flexibles plena de gas, que es comprimeix i expandeix en funció de la profunditat. Els peixos no poden mantenir la seva temperatura corporal constant, sinó que depenen de la temperatura del medi extern. Per això diem que són organismes poiquiloterms. La majoria de peixos són ovípars i es reprodueixen per fecundació externa.

OCELLS: PROCESOS VITALS

Els ocells presenten un gran avantatge fisiològic respecte dels rèptils: poden mantenir constant la seva temperatura corporal, cosa que els permet colonitzar una àmplia varietat d’ambients. És per això que diem que són organismes homeoterms. Els ocells no masteguen els aliments. Se’ls empassen i els emmagatzemen en una cavitat de l’esòfag anomenada pap. L’estómac també presenta una cavitat especial, el pedrer, que tritura l’aliment gràcies a pedretes que l’ocell s’empassa prèviament amb aquest objectiu. Els ocells són ovípars i es reprodueixen per fecundació interna. Per tal que l’embrió es desenvolupi correctament a dins de l’ou, s’ha de mantenir calent. Per això, els adults posen el ventre sobre els ous en un procés ano- menat incubació. Després del naixement, els ocells cuiden les seves cries fins que es valen per elles mateixes.

OCELLS

Avui dia, es considera que els ocells són un grup de rèptils descendent dels dinosaures, que al llarg de l'evolució van canviar les escates per plomes i van desenvolupar les seves extremitatsn anteriors en forma d'ales. Els ocells són tetràpodes amniotes l’anatomia dels quals, en general, està adaptada per volar. Tenen un cos molt lleuger (els seus ossos estan buits) i presenten músculs pectorals molt potents per moure les ales. No tenen mandíbula ni dents, sinó que tenen un bec. El seu cos està cobert de plomes llevat de les potes, que conserven les escates rep- tilianes. Les plomes intervenen en el vol i actuen com a aïllant tèrmic.

MAMÍFERS: DIVERSITAT

MONOTERMES

Els mamífers són un grup molt divers de vertebrats la capacitat adaptativa dels quals els ha permès colonitzar gairebé tots els hàbitats de la Terra. La manera en què es desenvolupa l’embrió dels mamífers ens permet classificar-los en tres grups: Monotermes, Marsupials i placentaris.

Es tracta dels únics mamífers ovípars. Només els ornitorincs i els equidnes pertanyen a aquest grup, i tots dos viuen a Austràlia. L’ornitorinc és un mamífer molt estrany: és pelut i té glàndules mamàries, però pon ous; les seves potes són palmípedes i té un bec corni com el dels ànecs; a més, els mascles presenten esperons verinosos.

MAMÍFERS: PROCESOS VITALS

Els mamífers, en general, són vivípars i presenten fecundació interna. El pèl dels mamífers proporciona un fantàstic aïllant tèrmic que els permet viure en climes freds. A més, els mamífers són homeoterms: presenten mecanismes fisiològics per mantenir constant la seva temperatura corporal. Els mamífers es caracteritzen per cuidar les seves cries després del naixement. La mare les alimenta durant un temps mitjançant la llet que secreta a través de les glàndules mamàries i les protegeix fins que es valen per elles mateixes. Durant aquest període, els mamífers juvenils aprenen conductes fonamentals per a la seva supervivència. Tots els mamífers descendeixen de tetràpodes adaptats a la vida terrestre, encara que alguns es van readaptar a la vida aquàtica.

MAMÍFERS

Els mamífers són vertebrats tetràpodes amniotes amb el cos coert de pèl. Tanmateix, alguns mamífers, com esl dofins i les balenes, han perdut pràcticament tot el pèl a causa de la seva adaptació a la vida aquàtica.El nom dels mamífers procedeix del fet que les femelles presenten glàndules mamàries que secreten llet, amb la qual alimenten les cries durant les primeres fases del seu desenvolupament. Els mamífers poden ser tan petits com una musaranya d’uns 4 centímetres, o tan grans com l’ésser viu més gran que existeix: la balena blava, de 23 metres de longitud. Els éssers humans formem part d’aquest grup. A diferència dels ocells, els mamífers no són descendents dels rèptils, però comparteixen amb ells un antecessor comú tetràpode i amniota.

L'EVOLUCIÓ DELS VERTEBRATS

Aquest arbre mostra les relacions evolutives entre els principals grups de vertebrats.