Animals invertebrats

Animals invertebrats

Nematodes

Equinoderms

Platihelmints

Porífers

Cnidaris

Anèl·lids

Mol·luscs

Artròpodes

Anel·lids

Els anelids son cucs chinarics que presenten el cos dividit en nombrosos segments amb forma d'anell. En els primers anells s'hi troba la boca, així com alguns receptors sensorials, i en els darrers, l'anus.La majoria dels segments o anells són idèntics tant externament com internament: a l'interior hi ha els mateixos organs. La majoria d'anèl-lids presenten uns filaments rígids que sobresurten dels seus anelis, ano-menats quetes, que els ajuden a desplaçar-se. La d'un anèl-lid matge hids viuen en tubs i èndixs amb els quals partícules d'aliment en processos vitals la majoria d'anel-lids són aquátics i marins. Alguns anèl-lids marins vi-uen a l'interior de tubs rígids que secreten ells mateixos i s'alimenten de partícules en suspensió. D'altres es desplacen lliurement pel fons i són depredadors. Els anèl-lids terrestres i d'aigua dolça es poden alimentar de matèria en descomposició, o bé poden ser depredadors. Alguns anèl-lids, com les sangoneres, són parasits d'altres animals. Pel que fa a l'intercanvi de gasos, alguns anèl-lids aquatics presenten branquies a la superficie dels segments; mentre que d'altres respiren a través de la pell. Els anèl-lids terrestres i d'aigua dolça són hermafrodites, mentre que els marins acostumen a ser unisexuals. Alguns anèl-lids, com els cucs de terra, es poden regenerar si són fragmentats.

Equinoderms

Els equinoderms són animals marins de simetria radial i cos relativament aplanat que es caracteritzen per tenir un endosquelet format per nombroses plaques calcaries just per sota de la pell gruixuda. Aquestes plaques es poden ar-ticular amb pues, com passa en el cas dels eriçons de mar. L'endosquelet creix a mesura que creix l'organisme, de ma-nera que no es fan mudes. Els equinoderms no tenen cap. L'endosquelet és recorregut per cinc fileres de petits solcs que s'estenen radialment des de prop de la boca. De l'interior dels solcs emergeixen uns apèndixs petits amb vento-ses a l'extrem, anomenats peus ambulacrals, que els ser-veixen per desplaçar-se i fixar-se al substrat. Els peus ambulacrals estan connectats a l'aparell ambulacral: un sis-tema de conductes interns plens de líquia que regula la turgencia dels peus i participa en el transport de substancies.. No tenen cervell, i encara que els seus organs sensorials són poc complexos, detecten tant estímuls tactils i químics a través dels peus ambulacrals, com estímuls lumínics mitjançant cel-lules fotoreceptores. La seva reproducció és sexual i amb fecundació externa. Algunes estrelles de mar també es po-den reproduir asexualment per fragmentació. Es coneixen unes 7.000 espècies

Porífers

Els porífers o esponges són animals aquatics extraordinariament sim-ples que viuen fixats al substrat. De fet, com que a simple vista no es mo-uen, les primeres classificacions biologiques els van situar erroniament en el regne de les plantes. Encara que presentin formes molt variades i irregulars, l'estructura cor-poral basica d'aquests animals consisteix en un «sac» amb una gran obertura superior, l'oscul, i molts porus petits a les parets. El seu cos manté la seva estructura gracies a una mena d'esquelet format per un conjunt de diminutes espícules rígides. Les esponges no tenen organs especialitzats i són els únics animals sen-se un sistema nerviós. Presenten diferents tipologies de cèl-lules que ac- tuen de manera més o menys independent. Les esponges s'alimenten de partícules en sus-pensió que obtenen filtrant l'aigua que entra pels porus i surt per l'òscul. L'aigua flueix impulsada pel moviment dels flagels d'unes cèl-lules especi-alitzades anomenades coanocits. Totes les esponges es reprodueixen sexualment, però també es poden reproduir asexualment per fragmentació. Moltes també presenten re-producció asexual per gemmació: produeixen petites protuberàncies que s'acaben despre-nent i són transportades pel corrent d'aigua a altres llocs. espícules dels seus esquelets.

Artropodes

Els artropodes tenen el cos segmentat i dotat d'exosquelet: una co-berta rígida a mode d'armadura que els proporciona suport i protec-ció. També presenten apendixs articulats: extensions mobils del seu cos, com potes, ales i antenes. El component principal de l'exosquelet és la quitina, una substáncia resistent i flexible, produïda per l'epidermis de l'animal. Un cop format, l'exosquelet no pot augmentar de mida. Per aixo, a mesura que l'ani-mal creix, necessita desprendre-sen i produir-ne un de nou de mida més gran, en un procés anomenat muda. El cos dels artropodes es divideix en tres parts: el cap proveit de la ma-joria d'organs sensorials; el torax, on es troben els apendixs articulats; l'abdomen, que conté la major parts dels organs interns. En alguns grups, el cap i el torax estan fusionats en un sol segment, el cefalotorax. Els artropodes mostren tot tipus d'estratègies alimentaries. Poden ser herbívors, com els saltamartins; depredadors, com les aranyes; carro-nyaires, com les mosques; parasits d'animals, com les puces; o parasits de plantes, com els porquets de Sant Antoni. Els artropodes aquatics respiren a través de branquies, mentre que els ar-tropodes terrestres respiren per uns orificis distribuits pel torax i l'abdomen.

Mol·luscs

Els mol-luscs presenten un cos tou que acostuma a estar protegit per una closca mineral. La closca pot ser d'una sola peça o tenir dues parts, anome-nades valves, unides per una mena de frontissa. En general, el seu cos consta de tres parts: el cap, la massa visceral i el peu. • Molts mol-luscs presenten un cap ben dife-renciat, amb boca i organs sensorials. D'al-tres — els bivalves—, en canvi, no tenen un cap diferenciat. La massa visceral conté els organs principals i està coberta per una capa organica, el man-tell. El mantell produeix la closca i delimita una cavitat que alberga les bránquies (o el pulmó), així com l'anus i els porus de sortida del sistema excretor i el sistema reproductor. El peu és una massa muscular que els mol-luscs utilitzen per desplaçar-se, excavar el substrat o fixar-s'hi.La majoria d'espècies de mol-luscs són aquátiques: marines i d'aigua dolça. Només algunes espécies, com els cargols de terra o els Ilimacs, habiten el medi terrestre. En general, en els mol-luscs aquatics, la respiració es duu a terme a través de branquies, mentre que els mol-luscs terrestres respiren mitjan-çant un pulmó. Presenten diferents tipus d'alimentació. Hi ha mol-luscs filtradors, com la majoria de bivalves, que capturen la materia organica suspesa a l'aigua. D'altres són herbívors, com els cargols terrestres, i d'al-tres són depredadors voraços, com els pops. Tots els mol-luscs es reprodueixen sexualment i són ovípars. La majo-ria d'espècies de bivalves i gastropodes presenten una fase larvaria en el seu cicle vital, mentre que els cefalopodes no presenten larves i, per tant, tenen un desenvolupament postembrionari directe. Diversitat. Es coneixen prop de 90.000 espècies.

platihelmints

Els platihelmints, o cucs plans, són els organismes més simples l'orga-nització corporal dels quals segueix una simetria bilateral.En molts d'ells, s'hi pot distingir un cap que, en algunes espècies, presenta ulls senzills.Existeixen moltes espècies de cucs plans de vida Iliure —és a dir, que no són parasits—, com les planaries, que habiten medis aquàtics o ter-restres amb elevada humitat. Tanmateix, la majoria de platihelmints són parasits d'animals, especialment de vertebrats, com ara l'ésser huma. Es tracta dels organismes més simples que han desenvolupat autentics organs i sistemes.Processos vitalsAlgunes classes de platihelmints tenen un sistema nerviós rudimentari que presenta centres nerviosos al cap.

Cnidaris

Els cnidaris són animals aquatics, la majoria marins, que es caracteritzen per unes cel-lules anomenades cnidocits que quan detecten estímuls mecánics o químics disparen un fila-ment urticant. L'estructura corporal dels cnidaris és molt sim-ple. El seu cos té simetria radial i forma de sac, l'únic orifici del qual correspon a la boca, que fa a la vegada d'anus i està envoltada de tentacles amb cnidocits.Aquesta estructura corporal es concreta en dues formes diferents, que s'alternen en el cicle vital d'una part de les espécies de cnidaris: Forma de polip, en la qual l'animal viu fixat al substrat, amb la boca i els tentacles cap amunt. • Forma de medusa, en la qual l'animal viu lliure i es desplaça activament o arrossegat pels cor-rents marins. La boca sorienta cap avall, com si fos un polip invertit. [Existeixen unes 10.000 espécies de cnidaris. Entre d'altres característiques, els cnidaris es classifiquen segons la forma predominant en el seu cicle vital.

Nematodes

Els nematodes són cucs amb un cos cilíndric i molt prim. La majoria fan menys de 5 cm de longitud i molts són microscopics, però algunes espècies arriben a mesurar més d'1 m de longitud. El seu sistema digestiu presenta una boca i un anus diferenciats, que es troben en els extrems oposats de l'animal. El seu sistema nerviós consisteix en un anell amb diversos ganglis, si-tuat a l'extrem anterior de l'animal, del qual surten diversos cordons nerviosos que recorren el seu cos en sentit longitudinal. El seu cos està envoltat per una cutícula rígida però flexible, que han de mudar a mesura que creixen de la meitat de les espècies de nematodes són parasites. Els nema-todes de vida lliure —els que no són parasits— s'alimenten de bacte-ris, levats, algues i cucs petits. La majoria d'especies són unisexuals — amb uns individus de sexe mas-culíi uns altres de sexe femení— i presenten dimorfisme sexual: el mas-cle acostuma a ser més petit que la femella. Els nematodes són ovípars i presenten fecundació interna. Els nematodes parasits poden tenir cicles de vida complexos amb di-versos hostes. Practicament, totes les espécies de vertebrats — inclòs l'ésser humà— i molts invertebrats serveixen d'hostes a una o més espécies de nematodes.