Animals Vertebrats

Els animals vertebrats

Mamífers

Amfibis

Peixos

Rèptils

Ocells

Lucía Cambrón

Els peixos són vertebrats adaptats a la vida aquàtica. El seu cos té for- ma de fus, la qual cosa redueix la resistència de l’aigua quan es despla- cen (el seu cos és hidrodinàmic), i presenten aletes per impulsar-se i dirigir els seus moviments. La majoria de peixos tenen el cos cobert d’es- cates, estructures rígides de la pell que els pro- tegeixen del medi extern, i un esquelet fet d’os. Tanmateix, n’hi ha alguns, com els taurons i les rajades, que presenten un esquelet cartilaginós. Els peixos presenten fenedures branquials a cada costat del cap: orificis on se situen les brànquies, els òrgans que els permeten respirar.

Els peixos respiren mitjançant brànquies, les quals capten l’oxigen dis- solt a l’aigua, que entra per la boca i surt per les fenedures branquials. Els peixos presenten un òrgan sensorial que els permet captar les vi- bracions del medi aquàtic, i així percebre qualsevol objecte en movi- ment al seu voltant: la línia lateral. Per regular la seva flotabilitat, la majoria de peixos ossis tenen una bufeta natatòria: una cavitat de parets flexibles plena de gas, que es comprimeix i expandeix en funció de la profunditat. Els peixos no poden mantenir la seva temperatura corporal constant, sinó que depenen de la temperatura del medi extern. Per això diem que són organismes poiquiloterms. La majoria de peixos són ovípars i es reprodueixen per fecundació externa.

Els mamífers són vertebrats tetràpodes amniotes amb el cos cobert de pèl. Tanmateix, alguns mamífers, com els dofins i les balenes, han perdut pràcticament tot el pèl a causa de la seva adaptació a la vida aquàtica.El nom dels mamífers procedeix del fet que les femelles presenten glàndules mamàries que secreten llet, amb la qual alimenten les cries durant les primeres fases del seu desenvolupament. Els mamífers poden ser tan petits com una musaranya d’uns 4 cen-tímetres, o tan grans com l’ésser viu més gran que existeix: la bale-na blava, de 23 metres de longitud. Els éssers humans formem part d’aquest grup.

Els mamífers, en general, són vivípars i presenten fecundació interna. El pèl dels mamífers proporciona un fantàstic aïllant tèrmic que els permet viure en climes freds. A més, els mamífers són homeoterms: presenten mecanismes fisiològics per mantenir constant la seva tem- peratura corporal. Els mamífers es caracteritzen per cuidar les seves cries després del nai- xement. La mare les alimenta durant un temps mitjançant la llet que secreta a través de les glàndules mamàries i les protegeix fins que es valen per elles mateixes. Durant aquest període, els mamífers juvenils aprenen conductes fonamentals per a la seva supervivència. Tots els mamífers descendeixen de tetràpodes adaptats a la vida ter- restre, encara que alguns es van readaptar a la vida aquàtica.

Els mamífers són vertebrats tetràpodes amniotes amb el cos cobert de pèl. Tanmateix, alguns mamífers, com els dofins i les balenes, han perdut pràcticament tot el pèl a causa de la seva adaptació a la vida aquàtica.El nom dels mamífers procedeix del fet que les femelles presentenglàndules mamàries que secreten llet, amb la qual alimenten les cries durant les primeres fases del seu desenvolupament. Els mamífers poden ser tan petits com una musaranya d’uns 4 cen- tímetres, o tan grans com l’ésser viu més gran que existeix: la bale- na blava, de 23 metres de longitud. Els éssers humans formem part d’aquest grup.

Els mamífers, en general, són vivípars i presenten fecundació interna. El pèl dels mamífers proporciona un fantàstic aïllant tèrmic que els permet viure en climes freds. A més, els mamífers són homeoterms: presenten mecanismes fisiològics per mantenir constant la seva tem- peratura corporal. Els mamífers es caracteritzen per cuidar les seves cries després del nai- xement. La mare les alimenta durant un temps mitjançant la llet que secreta a través de les glàndules mamàries i les protegeix fins que es valen per elles mateixes. Durant aquest període, els mamífers juvenils aprenen conductes fonamentals per a la seva supervivència. Tots els mamífers descendeixen de tetràpodes adaptats a la vida ter- restre, encara que alguns es van readaptar a la vida aquàtica.

Els rèptils són vertebrats tetràpodes que presenten una pell seca i impermeable coberta d’escates. En general tenen una mandíbula gran, dotada d’una musculatura molt potent. Les seves extremitats se situen de manera lateral, per la qual cosa no poden elevar gaire el cos i es desplacen «reptant». Hi ha rèptils, com les serps, que han perdut les extremitats al llarg de la seva evolució. Alguns rèptils canvien de pell periòdicament, a mesura que creixen, en un procés que es denomina muda.

Respiren mitjançant pulmons i tenen una pell impermeable que els protegeix de la dessecació. A més, són ovípars amb fecundació inter- na i els seus ous no necessiten dipositar-se al medi aquàtic.Els ous dels rèptils tenen una closca rígida i porosaque els protegeix. Però, a més, presenten una capa elàstica que embolcalla l’embrió i el manté en un ambient aquàtic en miniatura: l’amni. Per aquesta raó diem que els rèptils són amniotes. Els rèptils són poiquiloterms: no presenten meca- nismes fisiològics que mantinguin la seva tempera- tura corporal estable. Tanmateix, presenten pautes de comportament per regular la seva temperatura en funció de la temperatura de l’entorn. Tot i que la majoria són ovípars, n’hi ha que són ovovivípars.

Els peixos són vertebrats adaptats a la vida aquàtica. El seu cos té for- ma de fus, la qual cosa redueix la resistència de l’aigua quan es despla- cen (el seu cos és hidrodinàmic), i presenten aletes per impulsar-se i dirigir els seus moviments.La majoria de peixos tenen el cos cobert d’es-cates, estructures rígides de la pell que els pro- tegeixen del medi extern, i un esquelet fet d’os. Tanmateix, n’hi ha alguns, com els taurons i les rajades, que presenten un esquelet cartilaginós. Els peixos presenten fenedures branquials a cada costat del cap: orificis on se situen les brànquies, els òrgans que els permeten respirar.

Els peixos respiren mitjançant brànquies, les quals capten l’oxigen dis- solt a l’aigua, que entra per la boca i surt per les fenedures branquials. Els peixos presenten un òrgan sensorial que els permet captar les vi- bracions del medi aquàtic, i així percebre qualsevol objecte en movi- ment al seu voltant: la línia lateral. Per regular la seva flotabilitat, la majoria tenen una bufeta natatòria: una cavitat de parets flexibles plena de gas, que es comprimeix i expandeix en funció de la profunditat. Els peixos no poden mantenir la seva temperatura corporal constant, sinó que depenen de la temperatura del medi extern. Per això diem que són organismes poiquiloterms. La majoria de peixos són ovípars i es reprodueixen per fecundació externa.

Avui dia, es considera que els ocells són un grup de rèptils descen- dent dels dinosaures, que al llarg de l’evolució van canviar les esca- tes per plomes i van desenvolupar les seves extremitats anteriors en forma d’ales.Els ocells són tetràpodes amniotes l’anatomia dels quals, en general, està adaptada per volar. Tenen un cos molt lleuger (els seus ossos estan buits) i presenten músculs pectorals molt potents per moure les ales. No tenen mandíbula ni dents, sinó que tenen un bec. El seu cos està cobert de plomes —llevat de les potes, que conserven les escates rep- tilianes—. Les plomes intervenen en el vol i actuen com a aïllant tèrmic.

Els ocells presenten un gran avantatge fisiològic res- pecte dels rèptils: poden mantenir constant la seva temperatura corporal, cosa que els permet colonitzar una àmplia varietat d’ambients. És per això que diem que són organismes homeoterms. Els ocells no masteguen els aliments. Se’ls empassen i els emmagatzemen en una cavitat de l’esòfag anome- nada pap. L’estómac també presenta una cavitat espe- cial, el pedrer, que tritura l’aliment gràcies a pedretes que l’ocell s’empassa prèviament amb aquest objectiu. Els ocells són ovípars i es reprodueixen per fecundació interna. Per tal que l’embrió es desenvolupi correcta- ment a dins de l’ou, s’ha de mantenir calent. Per això, els adults posen el ventre sobre els ous en un procés ano- menat incubació. Després del naixement, els ocells cui- den les seves cries fins que es valen per elles mateixes.

Els vertebrats que no formen part del grup dels peixos es denominen te- tràpodes. Es caracteritzen per tenir quatre extremitats i estan adaptats a la vida terrestre o els seus antecessors ho van estar. Els amfibis són el grup evolutivament més proper als primers tetràpo- des que van abandonar la vida aquàtica i van iniciar la conquesta de la terra ferma.Els amfibis adults tenen potes per desplaçar-se per terra ferma i respi-ren mitjançant pulmons. Tanmateix, no són totalment independents del medi aquàtic. La seva pell es mostra nua (sense escates, ni pèls, ni plo-mes) i necessita mantenir-se sempre humida.

Els amfibis es caracteritzen per presentar dues fases molt diferents en el seu desenvolupament: la fase larvària, que és aquàtica, en la qual respiren a través de brànquies; i la fase adulta, que és terrestre, en la qual respiren mitjançant pulmons. El pas de la fase juvenil a l’adulta es produeix per metamorfosi incompleta. La pell nua dels amfibis adults actua com a òrgan respiratori com- plementari als pulmons, però només és efectiva si està humida. En cas de dessecació, l’amfibi mor per asfíxia. Els amfibis són poiqui- loterms, atès que no poden mantenir la seva temperatura corporal estable i depenen de la temperatura exterior. Els mesos de fred acos- tumen a amagar-se i a mantenir-se en letargia. En general són ovípars i presenten fecundació externa. Tanmateix, alguns són vivípars o ovovivípars amb fecundació interna.