Composició dels aliments

Composició dels aliments

Marc RosalesHéctor Pulido Àlex León Julio Muñoz Aleix Tiburcio

Empezar

ÍNDEX

1. Additius alimentaris a la llet i derivats

2. Cereals, tubèrcuuls i llegums i aliments estimulants

3. Carns, peixos, ous i derivats i dolços

4. Fruites, hortalisses i verdures i begudes

5. Olis greixos i altres aliments

PART 1ADDITIUS ALIMENTARIS I LA LLET I ELS DERIVATS

+ VÍDEO

Definició

Un additiu alimentari és qualsevol substància que normalment no es consumeix per si mateixa com a aliment ni s'utilitza com a ingredient característic dels aliments.Sense importar si té o no valor nutritiu, s'afegeix intencionadament a un aliment durant: - La seva fabricació, - Transformació, - Preparació, - Tractament, - Envasament, - Transport o emmagatzematge amb un propòsit tecnològicLa raó darrere d'agregar aquest additiu és que, d'alguna manera, la seva inclusió tindrà un efecte directe o indirecte en l'aliment.

Dades estadístiques de consum

Al no haver-hi dades de consum dels additius, hem decidit agafar les dades estadistiques dels edulcorants.

Tipus i composició

Potenciadors del sabor Agents escumants Espessidors Agents gelificants Estabilitzadors Agents de setinat Humectants Midons modificats Gasos d’envasament Propulsors Agents d’aixecament Agents de tractament de la farina Portadors

EdulcorantsColors Conservants Antioxidants Àcids Agents antiaglomerants Agents antiescumants Emulsionants Sals emulsionants Agents reafirmants

+ info

Aplicacions

• Els additius alimentaris es solen utilitzar en la industria alimentaria amb diverses aplicacions per millorar o mantenir algunes característiques dels aliments. Les mes comunes són:
• Conservació
• Coloració
• Saborització
• Edulcoració
• Estabilització i Espessiment
• Antiaglomerants
• Texturització
• Regulació de l'acidesa
• Antiespumants

Les normatives de la Unió Europea, establertes pel BOE, regulen l'ús d'additius alimentaris per assegurar la seguretat i qualitat dels productes. Aquestes regulacions aborden dosificacions, etiquetatges i altres requeriments per garantir la transparència i seguretat dels aliments. Això promou un panorama alimentari segur i confiable per als consumidors.

Normatives aplicables

+ info

+ info

La normativa base és el Reglament (CE) núm. 1333/2008 del Parlament Europeu i del Consell sobre additius alimentaris, amb la darrera modificació realitzada pel Reglament (UE) 2023/2108 de la Comissió.

1.LLET I DERIVATS LÀCTICS

Definició

Segons el Codi Alimentari Espanyol, la llet és el producte integral, no alterat ni adulterat, de femelles mamífers domèstiques sans i ben alimentades, amb la denominació genèrica de "llet" referint-se exclusivament a la llet natural de la vaca.Els derivats de la llet inclouen:- Nata - Mantega - Formatge - Sèrums lactics - Caseïna - Matò - Iogurt

DADES ESTADÍSTIQUES DE CONSUM

IOGURT I LLETS FERMENTADES

FORMATGE I MATÓ

LLET

PREGUNTES INTERACTIVES

CLASSIFICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE CADA GRUP

LLET CONCENTRADA

FORMATGE

MANTEGA

GELAT

IOGURT

LLET

NATA

Fermentació làctica

La fermentació làctica és un procés cel·lular anaeròbic on la glucosa és utilitzada per obtenir energia i el producte de rebuig és l'àcid làctic.

+ info

PREGUNTA INTERACTIVA

Recomanacions d’ingesta

Es recomana: 1-3 racions al dia Es considera una ració : 200 ml de llet 85-125g de formatge fresc 40-60g de formatge curat 125g de iogurt

Propietats nutritives de la llet

• És un producte integral i no alterat de la munyida de femelles mamífers domèstics sans i ben alimentats.
• Són aliments amb alt valor nutricional essencial en les etapes de creixement.
• Llets desnatades i semidesnatades contenen menys greixos saturats i energia.
• Els gelats tipus crema tenen un contigut calòric elevat això provoca un aliment de consum ocasional.

Consells de compra i conservació

És important mantenir la cadena de fred durant el transport i emmagatzemament, guardant els productes refrigerats a la nevera. S'ha de consumir dins dels 3 dies després de la compra. Ha de mantenir-se refrigerada a una temperatura de 1-4ºC

És poden classificar en 4 categories:- Productes lactics. - Greixos d'origen vegetal. - Sorbet amb greix lactic i solids grassos no lactics. - Sorbets amb aigua, sucre i concentrat de fruites. El consum ocasional i moderat de gelats, especialment els de base làctica, pot aportar proteïnes, calci i vitamina B2. Pot ajudar a reduir la tensió emocional i ser una opció per a aquells amb manca de gana.

Els gelats: composició, ingredients, freqüència de consum, elaboració.

No hi ha freqüència de consum, ja que, és un aliment de consum ocasional

Normativa aplicable

+ info

Real Decreto 618/1998, de 17 abril, por el que se aprueba la Reglamentación Técnico-Sanitaria para la elaboración, circulación y comercio de helados y mezclas envasadas para congelar. Boletín Oficial del Estado, núm 101, de 28 de abril 1998. Última modificació: Real Decreto 176/2013, de 8 de marzo, correcciones de derogaciones. Boletín Oficial del Estado, núm 76, 29 de marzo de 2013.

+ info

Composició de l’aliment

Real Decreto 618/1998, de 17 abril, por el que se aprueba la Reglamentación Técnico-Sanitaria para la elaboración, circulación y comercio de helados y mezclas envasadas para congelar. Boletín Oficial del Estado, núm 101, de 28 de abril 1998. Última modificació: Real Decreto 176/2013, de 8 de marzo, correcciones de derogaciones. Boletín Oficial del Estado, núm 76, 29 de marzo de 2013.

Aquesta seria la composició de la llet semidesnatada

Mites i Curiositats

Mite: Els additius sempre són perjudicials.Mite: Tots els additius són artificials. Curiositat: La llet pasteuritzada pot contenir additius. Mite: Els additius causen al·lèrgies. Curiositat: Alguns additius s'utilitzen per millorar la textura dels derivats làctics. Mite: Tots els derivats làctics sense additius són més saludables.

+ info

PREGUNTES INTERACTIVES

2.CEREALS, TUBÈRCLES, LLEGUMS I ALIMENTS ESTIMULANTS

Vídeo

DEFINICIONS

Cereals (info)

Tubercles (info) Llegums (info)

CLASSIFICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES

Llegums

cereals

tubercles

El grup dels cereals es divideixen únicament en aliments, no hi ha cap classificació que els divideixi en grups.

El grup dels tubercles pasa el mateix que en el cas dels cereals, no hi ha cap classificació que els divideixi.

Les llegums és l'únic grup de tubercles en el qual trobem una classificació clara.

+ info

+ info

+ info

DADES ESTADÍSTIQUES DE CONSUM

1. CEREALS En el cas tant de la Farina com de l’Ordi, hem hagut d’agafar un aliment que s’elabora mitjançant aquests cereal, ja que no s'havien fet estudis estadístics de ells únicament. És per això que a la Farina hem agafat el Pa i a l’Ordi hem agafat la Cervesa.

DADES ESTADÍSTIQUES DE CONSUM

2. TUBERCLE Tenim com a exemple de tubercle a la patata, aliment el qual es considerat un dels tubercles més consumits pels humans.

3. LLEGUMS Tenim dues gràfiques les quals ens mostren el consum dels dos tipus de llegums, és a dir, seques o de conserva.

PROPIETATS NUTRITIVES (CEREALS)

Els cereals són una font important de nutrients essencials en la dieta humana. Les propietats nutritives dels cereals varien segons el tipus de cereal, però en general, presenten les següents característiques: - Carbohidrats: Els cereals són una font primària de carbohidrats complexos, com l'amidó, que proporcionen energia al cos. - Fibra dietètica: Molts cereals són rics en fibra dietètica, que és important per a la salut digestiva i pot ajudar a reduir el risc de malalties cròniques com les malalties cardíaques i la diabetis. - Proteïnes: Encara que les proteïnes dels cereals no són tan completes com les de les carns o els productes lactis, contribueixen a l'aportació proteica total de la dieta. Alguns cereals, com el blat de moro (maíz), tenen un contingut proteic més alt. - Vitamines: Els cereals poden ser una font de vitamines del complex B, com la tiamina (B1), riboflavina (B2), niacina (B3) i àcid fòlic (B9). A més, algunes varietats de cereals poden contenir petites quantitats de vitamina E i vitamina K. - Minerals: Els cereals poden ser una font de minerals com el ferro, el zinc, el magnesi, el fòsfor i el potassi, entre d'altres. Aquests minerals són essencials per a diverses funcions corporals, com la formació d'ossos forts i la funció del sistema nerviós.

Proteïnes: En els cereals ens trobem quatre fraccions proteiques segons la seva solubilitat, que són: Prolamines, gluteines, albúmines i globulines.Les prolamines i glutelnas són proteïnes de reserva, mentre que les albúmines i globulines deriven de residus citoplasmàtics i contenen també enzims. Hidrats de carboni: El midó és el principal hidrat de carboni de reserva dels cereals. Lipids: Els grans de cereals no contenen gran quantitat de lípids. Però els lípids més abundants en els cereals són els glicèrids d'àcids grassos, els fosfolípids i els glicolípids. Substàncies minerals: Les principals substàncies minerals que es troben en els cereals són fosfats i sulfats de potassi, magnesi i calci. Vitamines: Els cereals contenen vitamines del grup B Carbohidrats per tassa de cereals: Arròs integral bullit: 45 grams per tassa. Arròs blanc cuit: 28 grams per tassa. Galetes integrals: 15 grams per galeta.

PROPIETATS NUTRITIVES (TUBERCLES)

Els tubercles són una font important de nutrients que ofereixen diversos beneficis per a la salut. Les seves propietats nutritives inclouen: - Carbohidrats: Els tubèrculs són una font rica en carbohidrats, principalment en forma d'amidó, que proporciona energia al cos. - Fibra dietètica: Molts tubèrculs contenen quantitats significatives de fibra dietètica, que és essencial per a la salut digestiva i ajuda a mantenir els nivells de sucre en sang estables. - Vitamines i minerals: Els tubercles són una font de diverses vitamines i minerals essencials, com la vitamina C, potassi, vitamines del complex B i altres antioxidants, que contribueixen al bon funcionament del cos i reforcen el sistema immune. - Baix contingut de greixos: En general, els tubèrculs tenen un contingut baix en greixos saturats i colesterol, la qual cosa els converteix en una opció saludable per a aquells que busquen mantenir una dieta equilibrada.

Proteïnes: En els cereals ens trobem quatre fraccions proteiques segons la seva solubilitat, que són: Prolamines, gluteines, albúmines i globulines.Les prolamines i glutelnas són proteïnes de reserva, mentre que les albúmines i globulines deriven de residus citoplasmàtics i contenen també enzims. Hidrats de carboni: El midó és el principal hidrat de carboni de reserva dels cereals. Lipids: Els grans de cereals no contenen gran quantitat de lípids. Però els lípids més abundants en els cereals són els glicèrids d'àcids grassos, els fosfolípids i els glicolípids. Substàncies minerals: Les principals substàncies minerals que es troben en els cereals són fosfats i sulfats de potassi, magnesi i calci. Vitamines: Els cereals contenen vitamines del grup B Carbohidrats per tassa de cereals: Arròs integral bullit: 45 grams per tassa. Arròs blanc cuit: 28 grams per tassa. Galetes integrals: 15 grams per galeta.

PROPIETATS NUTRITIVES (LLEGUMS)

Les llegums són riques en proteïnes i pobres en lípids. També contenen fibra (que afavoreix per al trànsit intestinal), a més a més d’aportar grans quantitats de de vitamines del complex B i de minerals com el magnesi, el potassi i el ferro. En la següent imatge podrem observar els elevats valor nutritius que tenen algunes d'aquestes llegums.

Proteïnes: En els cereals ens trobem quatre fraccions proteiques segons la seva solubilitat, que són: Prolamines, gluteines, albúmines i globulines.Les prolamines i glutelnas són proteïnes de reserva, mentre que les albúmines i globulines deriven de residus citoplasmàtics i contenen també enzims. Hidrats de carboni: El midó és el principal hidrat de carboni de reserva dels cereals. Lipids: Els grans de cereals no contenen gran quantitat de lípids. Però els lípids més abundants en els cereals són els glicèrids d'àcids grassos, els fosfolípids i els glicolípids. Substàncies minerals: Les principals substàncies minerals que es troben en els cereals són fosfats i sulfats de potassi, magnesi i calci. Vitamines: Els cereals contenen vitamines del grup B Carbohidrats per tassa de cereals: Arròs integral bullit: 45 grams per tassa. Arròs blanc cuit: 28 grams per tassa. Galetes integrals: 15 grams per galeta.

RECOMANACIONS D'INGESTA (CEREALS)

Els experts de la Universitat de Harvard recomanen que ¼ del plat o un menjar ha d'estar conformada per grans integrals (Ex. blat, arròs, etc), i limitar els refinats. Es recomana consumir de 4 a 6 racions al dia

RECOMANACIONS D'INGESTA (TUBERCLES)

Una ració de tubercles es de 150-200 grams. Es recomana consumir d'1 a 2 racions a la setmana.

RECOMANACIONS D'INGESTA (LLEGUMS)

Perquè un plat sigui saludable, ¼ hauria de ser de llegums o una altra proteïna saludable. És per això que es recomanen aproximadament 3 racions de llegums a la setmana.

CONSELLS DE COMPRA I CONSERVACIÓ

Escribe un titular aquí

CEREALS

Es recomana emmagatzemar els cereals a temperatura ambient en recipients hermètics, protegits de la humitat i els insect es.

TUBERCLES

Es recomana emmagatzemar els tubercles a llocs ben ventilats, frescos, i humits. Evitar la pèrdua excessiva d’humitat o l’econgiment i la podriment dels tubercles.

LLEGUMS

Els llegums tenen una llarga vida útil (durada), en general fins a un any. Un cop obert l'envàs, s'han de mantenir en un recipient hermètic en un lloc fresc, fosc i sec. Recordeu que com més velles, menor és la qualitat. Això en dificulta la cocció i els llegums cuinats resulten més durs.

NORMATIVA APLICABLE (BOE)

Escribe un itular aquí

CEREALS

TUBERCLES

LLEGUMS

TAULA D'ALIMENTS PATRÓ

Escribe un itular aquí

PLATS

MITES I CURIOSITATS

Escribe un itular aquí

MITE: Les farines són dolentes

Per a una alimentació saludable, evitar el consum excessiu de farines refinades. Però: En primer lloc, hauríem de fer una distinció sobre quin tipus de farines es consumeixen. Cal destacar que el consum d'aliments ultraprocessats amb farines refinades (galletes, snacks, llaminadures, productes de fleca, etc) no és bo per a la salut perquè ens porta a una alimentació pobra en nutrients, alta en calories, en sucres, sal i greixos saturats. Si a casa cuinem amb altres farines de tipus integral, d'arròs, de llegums, d'espelta, de blat sarraí, etc., no s'han de considerar perjudicials, al contrari.

CURIOSITAT

VÍDEO COMPLEMENTARI

ALIMENTS ESTIMULANTS

Escribe un itular aquí

DEFINICIONS

Cacao i derivats: Segons el BOE, el cacau en pols és el producte obtingut de la polvorització de la coca de cacau. Segons el contingut en matèria grassa, serà:a) «Normal», el que conté un mínim de 20 per 100 de mantega de cacau en matèria seca, i, com a màxim, 8 per 100 d'humitat i 4 per 100 d'impureses en matèria seca desgreixada. b) «Semi Desgreixat», el que conté un mínim del 100 per 100 de mantega de cacau, sense arribar al 20 per 100, tots dos en matèria seca, i sense que varien els altres components. Xocolates: Segons el BOE, és el producte obtingut per la barreja íntima i homogènia de quantitats variables de cacau en pols o pasta de cacau i sucre finament polvoritzada, addicionada o no de mantega de cacau. Cafè: Segons el BOE, són les llavors sanes i netes procedents de les diverses espècies del gènere botànic «Coffea». Te: Segons el BOE, són les fulles joves i els rovells, sans i nets de les diferents espècies del gènere botànic Thea, en bon estat de conservació, convenientment preparades per al consum humà i posseint l'aroma i el gust característic de la seva varietat i zona de producció.

DADES ESTADÍSTIQUES DE CONSUM

1. CACAU I XOCOLATA 2. CAFÉ 3. TE

NORMATIVA APLICABLE (BOE)

Escribe un itular aquí

CACAU I XOCOLATES

CAFÈ

TE

VALOR NUTRITIU

Cacau: Parlant de macronutrients; per cada 100 grams de cacau obtenim 381 kcal, 9,8 gr de proteïna, 8,1g de lípids i 67,1 g de glúcids. Xocolata: Cent grams de xocolata aporten unes 500 calories, a causa del seu elevat contingut de gr eixos (31 g/100 g, aproximadament) i de sucres (56 g/100 g).Si la xocolata és amb llet, o el cacau es dissol a la llet, l'aportació de calci s'incrementa notablement. Cafè: A 100 grams de cafè (sense sucre) trobem la següent composició nutricional: 0-2 kcal, 0,2g de greix, 0,1g de proteïnes, 97,8g d'aigua i per descomptat, 40mg de cafeïna. Te: No aporta valor calòric tret que s'hi afegeixi sucre o llet en el consum per cosa que el converteix en una bona alternativa a les begudes gasoses i ensucrades.

Proteïnes: En els cereals ens trobem quatre fraccions proteiques segons la seva solubilitat, que són: Prolamines, gluteines, albúmines i globulines.Les prolamines i glutelnas són proteïnes de reserva, mentre que les albúmines i globulines deriven de residus citoplasmàtics i contenen també enzims. Hidrats de carboni: El midó és el principal hidrat de carboni de reserva dels cereals. Lipids: Els grans de cereals no contenen gran quantitat de lípids. Però els lípids més abundants en els cereals són els glicèrids d'àcids grassos, els fosfolípids i els glicolípids. Substàncies minerals: Les principals substàncies minerals que es troben en els cereals són fosfats i sulfats de potassi, magnesi i calci. Vitamines: Els cereals contenen vitamines del grup B Carbohidrats per tassa de cereals: Arròs integral bullit: 45 grams per tassa. Arròs blanc cuit: 28 grams per tassa. Galetes integrals: 15 grams per galeta.

CLASSIFICACIÓ I CARACTERÍSTIQUES

Cafè Te

Xocolata

Cacau

+ info

+ info

+ info

+ info

TAULA D'ALIMENTS PATRÓ

Escribe un itular aquí

3. Carns, peixos, ous i derivats i dolços

Definició

Carns -Part comestible dels músculs -Bòvids, òvids, càprids, èquids i camèlids -Sans i sacrificats en condicion higièniques Peixos -Totes les espècies comestible de peixos, mariscos i cefalòpodes, marins o d’aigua dolça, enters, fraccionat Ou -Germinatiu produït pels ocells per reproduir-se. -L’ou és l'aliment més complet nutritivament. -Proteïnes amb alts nivells de aminoàcids essencials Derivats -Aliments preparats parcial o total amb carns o menudeses dels animals -Pernil cuit, botifarra, llom adobat, el braó adobat, hamburgueses

Dades estadístiques de consum de la carn

El total de consum de carn per persona a l'any és de 27,2 quilograms

Dades estadístiques de consum del peix

Desde el 2011 el consum de peix va provocar un descens al consum

Dades estadístiques de consum de l'ou

El consum d'ou per persona a l'any es d'uns 8,3 quilograms.

Dades estadístiques de consum de derivats

DEFINICIÓ I

CARACTERÍSTIQUES DE LA CARN I DERIVATS

Cansalades

Embotits, xarcuteria i companatges

Salaons, fumats i adobats.

Es el teixit adipós subcutani, fresc, de porc sa, lliure de teixits no grassos, de color lleugerament blanc rosaci, olor, de consistència compacta i untosa, obtingut per normes determinades.

Els salaons són carns sotmeses a l'acció prolongada del clorur sòdic, que garanteix la seva conservació per un període més o menys llarg de temps.

Són aquells derivats, preparats a partir de les carns autoritzades picades o no, sotmeses o no a processos de curació, addicionades o no de despulles comestibles i greixos de porc, productes vegetals, condiments i espècies i introduïts en budells naturals o artificials.

+ info

+ info

+ info

DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE LA CARN I DERIVATS

budells

EXTRACTES I BROUS DE CARN

La reglamentació corresponent especificarà els diferents tipus de budells naturals i artificials respecte al seu origen, regió animal de precedència, grandaria i diàmetre.

Obtinguts per procediment tecnològic adequats a partir de la carn muscular, fresca, lliure de greix i de substàncies protèiques coagulables.

+ info

DEFINICIÓ, TIPUS I

CARACTERÍSTIQUES DELS PEIXOS

cLASSIFICACIÓ DERIVATS

tipus

Els peixos es classifiquen en:a) Peixos frescos. b) Peixos congelats. c) Peixos salats. d) Peixos fumats. e) Peixos dessecats. També existeix el marisc que són animals marins invertebrats comestibles.

Es classifiquen de la següent manera:a) Semiconserves. b) Conserves. c) Sopes de peix i bullabesses. d) Plats cuinats.

TIPUS, DERIVATS I

CARACTERÍSTIQUES DE L'OU

fRESCOS

refrigerat

conservats

Presenten una olor i sabor característics. Observat per un ovoscopi, apareixeran completament clars sense cap ombra, amb gemma a penes perceptible i cambra d'aire petita

Els que han romàs en cambra frigorífica, a 0 graus centígrads, per un període superior a trenta dies i inferior a sis mesos.

Manteniment de 15 dies, sense excedir 30 dies, aïllat del medi ambient en cambres frigorífiques sense excedir 4º

TIPUS, DERIVATS I

CARACTERÍSTIQUES DE L'OU

avariats

defectuosos

Impropis per el consum humà

Són els trencats, presenten una olor i sabor que no són els característics.Al ovoscopi ombra fosca i cambra superior a 12mm.

+ info

PROPIETATS NUTRITIVES DE LA CARN

Propietats nutritives de la carn vermella

La carn és una font important de proteïnes d'alt valor biològic, de vitamina B12, ferro, potassi, fòsfor i zinc.

Propietats nutritives de la carn blanca

La carn blanca conte menys greix saturat que la carn vermella, però això és més saludable que la carn vermella.

La raó pel que no es recomana el consum de carn processada és perquè en el procés, s'aconsegueix el producte final al qual se li afegeixen molts additius que poden resultar perillososper el desenvolupament de malalties greus al nostre organismes. Els embotits, les carns vermelles i les carns processades haurien de consumir-se ocasionalment, ja que aporten gran quantitat de greixos saturats, colesterol, sodi i altres elements que podrien afectar el nostre estat de salut i pel seu gran impacte als gasos d'efecte hivernacle.

Propietats nutritives de les carns processades

Hi ha diferents tipus de carn d'animals distints o processos distints amb macronutrients i micronutrients diferents entre ells.

Carns i derivats

PROPIETATS NUTRITIVES DEL PEIX

Propietats nutritives del peix blau

La majoria dels peixos blaus són rics en àcids grassos, proteïnes i vitamines A, B12 i D.Entre els aminoàcids que abunden a la proteïna del peix la lisina i el triptòfan.

Propietats nutritives del peix blanc

Els peixos blancs contenen menys del 2% de greix pel seu contingut en calories.Són bona font de vitamines hidrosolubles, principalment la vitamina B i sals minerals com el fòsfor, potassi, magnesi, iode i ferro.

Composició quimica de diversos tipus de peix

PROPIETATS NUTRITIVES DE L'OU

Un ou aporta una gran biodisponibilitat de proteïnes i greixos saturats i insaturats., l'àcid oleic, linoleic o linolènic.També aporta quantitats significatives d'una àmplia gamma de vitamines, A, B7, B2, B12, D, E, aporten mineralsel seleni, el zinc, iode, ferro i fòsfor. També aporta lecitina o dos nutrients com son luteïna i la zeaxantina

Propietats nutritives de l'ou

Composició quimica de l'ou

L'ou té 3 parts i el seu pes es divideix en:-La closca 8-11% -La clara 56-61% -La rovell 27-32%

RECOMANACIONS D'INGESTA

CARN

PEIXOs

La font principal de ferro és la carn i les vísceres d'animals.La carn és una font important de proteïnes d'alt valor biològic, de vitamina B12, ferro, potassi, fòsfor i zinc. Es recomanen 3 racions a la setmana, prioritzant carns blanques, de baix contingut en greix i de producció sostenible.

El consum de peix és important pelde peix, seu poc contingut de greixos i sodi, així com un alt índex de vitamines liposolubles: A, D, i E, i les B6 i B12. Durant l'embaràs i la primera infància és preferible el consum de peix blanc. Com a recomanació general, seria convenient el consum de 3 a 4 racions setmanals

+ info

+ info

Població vulnerable

- Dones embarassades i nens d’entre 0-10 anys: evitar el consum de peix d’alt contingut en mercuri i de baix contingut: 3-4 racions per setmana. - Nens d’entre 10-14 anys: limitar el consum de peix d’alt contingut en mercuri (120g al mes) i de baix contingut: 3-4 racions per setmana.

CONSERVACIÓ

TIPUS DE CONSERVACIÓ

pel fred

PER LA CALOR

PER RADIACIONs

El procediment que consisteix a sotmetre els aliments a l'acció de baixes temperatures, per reduir o eliminar les activitats microbianes i enzimàtiques i per mantenir determinades condicions físiques i químiques de l'aliment mitjançant 2 passos.

Consisteix a sotmetre els aliments a l'acció de la calor a temperatura i temps suficients per a reduir o eliminar l'acció dels microorganismes i enzims mitjançant 2 procediments.

Consisteix a sotmetre els aliments a l'acció de radiacions, obtingudes per procediments autoritzats amb diverses finalitats.

+ info

+ info

+ info

TIPUS DE CONSERVACIÓ

peR DESSECACIÓ, DESHIDRATACIÓ I LIOFILITZACIÓ

PER FUMAT

PER SALAÓ

Consisteix a tractar els aliments per la sal comestible i altres condiments, si és el cas en condicions i temps apropiats per a cada producte, mitjançant 2 processos.

Consisteix a sotmetre els aliments a l'acció dels productes procedents de la combustió incompleta de fustes autoritzades de primer ús, podent barrejar-se en diferents proporcions amb plantes aromàtiques inofensives.Igualment podran utilitzar-se els productes naturals condensats procedents de la combustió de les fustes permeses.

Són procediments que es basen, dins de la tècnica respectiva, en la reducció del contingut d'aigua dels aliments

+ info

+ info

TIPUS DE CONSERVACIÓ

PER ESCABETXAT

peR ADOBAT

PER ALTRES PROCEDIMENTS

Consisteix a sotmetre a l'acció del vinagre, d'origen vínic, amb o sense addició de sal, sucres o altres condiments els aliments vegetals en el seu estat natural, els que han estat tractats amb salmorra o els que han sofert una fermentació làctica.

Consisteix a sotmetre els aliments d'origen animal crus, bullits o *aritos a l'acció del vinagre d'origen vínic i de la sal amb o sense addició d'altres condiments.

Els aliments es podran sotmetre també, a altres tractaments de conservació autoritzats, amb sucres, olis, líquids alcohòlics, productes alimentaris naturals i additius permesos, subjectant-se en tots els casos a límits de tolerància.

CONSELLS DE COMPRA

DEL PEIX

DE L'OU

DE LA CARN

Consells de compra de l’ou:-Compra sempre ous amb la pela intacta i neta, i amb la data de consum preferent impresa en l'envàs. -No els rentis, ni tan sols abans de ficar-los en el frigorífic per a la seva conservació. L'aigua pot facilitar l'entrada de gèrmens en l'ou. -Cura en trencar-ho, ja que la contaminació ambiental podria passar de la pela a la gemma. -Cuina bé els aliments que portin ou, ja que la calor mata a bacteris com la salmonel·la.

És preferible adquirir peix fresc capturat amb ham que el d'arrossegament en xarxes, perquè les carns del primer resulten més dures i sucosesÉs essencial que l'etiqueta, si compres congelat, inclogui informació detallada sobre el lloc d'origen o la zona d'extracció, ja que això ens permet identificar els possibles contaminants associats.

La carn picada: és millor adquirir-la acabada de picar que envasada.El greix en les peces genera rebuig, però la realitat és que aquestes vetes i vores donen sabor a la carn i eviten que es quedi seca.

NORMATIVES APLICABLES

NORMATIVA APLICABLE

CARNS: Alguns dels reglaments sanitaris d’aquest grup són els següents: - Reglament (CE) núm. 543/2008 de la Comissió, de 16 de juny de 2008, que és relatiu a la comercialització de carn d'aus de corral. - Reglament (CE) núm. 853/2004 del Parlament Europeu i del Consell de 29 d'abril de 2004, pel qual s'estableixen les normes específiques d´higiene dels aliments d'origen animal.

NORMATIVA APLICABLE

PEIX I MARISC: -Reglament (UE) núm. 1379/2013 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de desembre de 2013, pel qual s'estableix l'organització comuna de mercats al sector dels productes de la pesca i de l'aqüicultura, es modifiquen els Reglaments (CE) núm. 1184/2006 i (CE) núm. 1224/2009 del -Reial Decret 1521/1984, d´1 d´agost, pel qual s´aprova la Reglamentació tecnicosanitària dels establiments i productes de la pesca i l´aqüicultura amb destinació al consum humà. -Decisió 96/77/CEE , de 18 de gener de 1996,1996 per la qual s'estableixen les condicions de recollida i transformació d'alguns mol·luscs bivalves.

NORMATIVA APLICABLE

OUS I DERIVATS: - Reglament (UE) núm. 1308/2013 del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de desembre de 2013, pel qual es crea l'organització comuna de mercats dels productes agraris i pel qual es deroguen els Reglaments (CEE) núm. 922 / 72, (CEE) núm. 234/79, (CE) núm. 1037/2001 i (CE) núm. 1234/2007. - Reial Decret 226/2008, de 15 de febrer, pel qual es regulen les condicions d'aplicació de la normativa comunitària de comercialització d'ous (BOE núm. 56, del 05/03/2008).

BOE

PRODUCTES DOLÇOS

DEFINICIÓ GENERAL

Segons el Reial Decret 496/2010 del 30 d’abril: S'entén per productes de confiteria aquells productes alimentaris els ingredients fonamentals dels quals són els sucres, juntament amb altres ingredients inclosos els additius autoritzats, i que en alguna fase de l'elaboració se sotmeten a un tractament tèrmic adequat.

DEFINICIÓ ESPECÍFICA

Segons el Reial Decret 348/2011 del 11 de març, es divideixen en:

1. Caramels
2. Caramels durs
3. Caramels tous
4. Caramels comprimits
5. Caramels o pastilles de goma
6. Goma de mastegar o xiclet
7. Confitis
8. Dragees
9. Confits
10. Dragees o confitis d'altra fruita seca
11. Dragees o confitis de xocolata o cobertura
12. Garrapinyades
13. Llaminadures
14. Gels dolçcos
15. Dolços de regalessia
16. Escumes dolçes
17. Fondants
18. Llaminadura liquida per a congelar

Dades estadistiques de consum dels dolços

Com podem veure al gràfic el consum de sucre va augmentar entre l'any 2006 fins l'any 2009, a partir del 2009 fins al 2011 baixa i del 2011 al 2012 augmenta una mica el consum, després del 2012 es veu que té una baixada constant del consum de sucre fins al 2015.

DESCRIPCIÓ,COMPOSICIÓ,VALOR NUTRICIONAL DE LA MEL I EL SUCRE

MEL: La mel és un fluid dolç i viscós, produït per les abelles a partir del nèctar de les flors, de secrecions de parts vives de plantes o d'excrecions d'insectes xucladors de plantes. Les abelles ho recullen, transformen i combinen amb substàncies pròpies i ho emmagatzemen en les bresques on madura. Les característiques físiques, químiques i organolèptiques de la mel venen determinades pel tipus de nèctar que recullen les abelles. Les abelles obreres ingereixen el nèctar afegeixen substàncies pròpies del seu organisme, els enzims i es transformen en mel en sacs especials situats en el seu esòfag. s’emmagatzema i madura a ruscos. La mel és un producte biològic molt complex la composició nutritiva del qual varia notablement segons la flora d'origen, la zona, el clima.La seva concentració en sucres ho converteix en un aliment calòric. Els principals sucres són fructosa (38%), glucosa (31%) i petites quantitats de sacarosa (1-2%) i nivells modestos de minerals L'element més abundant és el potassi seguit de clor, sofre, calci, fòsfor, magnesi..

DESCRIPCIÓ I COMPOSICIÓ DE PRODUCTES DE PASTISSERIA

composició

DESCRIPCIÓ

Els productes de pastisseria son aquells productes no fermentats de diversa forma, grandària i composició, considerats de fantasia i elaborats a base de farina de blat o d'altres procedències, amb fècules, sucres, greixos comestibles i altres productes alimentosos.

Els productes de pastisseria són elaborats a partir de 4 ingredients bàsics com ara:

1. Farina
2. Greix
3. Sucre
4. Ous

Es fabriquen de manera similar al pa i altres productes de panificació, utilitzant farines de blat tou de baixa extracció, amb alt contingut en gluten i preferiblement enriquides amb midó de blat. A aquesta massa s'afegeixen ingredients com a greixos

ELABORACIÓ I VALOR NUTRICIONAL DE PRODUCTES DEPASTISSERIA

ELABORACIÓ

El procés d'elaboració d'un croissant industrial és bastant complex i pot variar segons el fabricant. No obstant això, en general, el procés d'elaboració d'un croissant industrial implica diversos passos.

1. Primer, es barregen els ingredients de la massa, que inclouen farina, aigua, llevat, sal, sucre i mantega.
2. Després, la massa es deixa reposar diverses hores.
3. Un cop reposada, la masa s'estén en capa fina i es cobreix amb mantega
4. Una vegada posada la mantega és doblega i s’enrotlla diverses vegades
5. Després, es talla la massa en triangles i s'enrotlla en forma de mitja lluna
6. Finalment, els croissants s'enfornen a alta temperatura fins que estiguin daurats i cruixents.

VALOR NUTRICIONAL

Els pastissos i els dolços són generalment productes molt alts en calories i amb un valor nutricional baix. La major part de les KCal arriben dels carbohidrats i els greixos. És possible que aportin alguns nutrients de qualitat si es preparen amb ingredients saludables.

DESCRIPCIÓ I COMPOSICIÓ DE PRODUCTES LLAMINADURES

composició

DESCRIPCIÓ

Les llaminadures són productes alimentaris que es consumeixen principalment pel sabor dolç o per la textura agradable.Són productes alimentosos que estan elaborats amb sucres o additius edulcorants, als quals pot afegir-se altres ingredients. com ara: 1. Gels dolços: 2. Dolços de regalèssia 3. Escumes dolces 4. Fondants

• Sucre: és el component principal en moltes llaminadures i proporciona el sabor dolç.
• Greixos: en forma de mantega de cacau o olis. per elaborar llaminadures com xocolata i algunes llaminadures que poden contenir greixos.
• Gelatines i pectines: s’utilitzen per donar forma i textura a gometes.
• Aromatitzants: s'afegeixen per donar sabor a les llaminadures.
• Colorants: s'utilitzen per conferir colors atractius a les llaminadures.
• Conservants: s'afegeixen per prolongar la vida útil de les llaminadures.

VALOR NUTRICIONAL I ELABORACIÓ DE PRODUCTES LLAMINADURES

ELABORACIÓ

vALOR NUTRICIONAL

L'elaboració de llaminadures involucra els passos següents:

1. Barrejar els ingredients: combinar ingredients com sucre, greixos, gelatines, aromatitzants i colorants en proporcions específiques.
2. Cocció: la barreja pot sotmetre's a processos de cocció o barrejat per aconseguir la consistència desitjada.
3. Format: la barreja es motlla en formes específiques (barres, gometes o caramels).
4. Refredament i solidificació: algunes llaminadures (xocolata), es refreden per solidificar la barreja.
5. Finalment, quan les llaminadures han adquirit la seva forma i consistència final, s’ha de etiquetar

Les llaminadures tendeixen a ser aliments rics en calories i sucres, però baixos en nutrients essencials.Aporten calories buides vol dir que ofereixen energia sense aportar una quantitat significativa de vitamines, minerals o proteïnes. És important consumir llaminadures amb moderació pot contribuir problemes de salut com l'obesitat i les càries dentals.

ETIQUETATGE

L’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes ha de contenir les particularitats següents:

1. Denominació de venda. La denominació del producte es correspondrà tenint en compte les següents precisions:
2. Els productes en què s'hagin substituït totalment o parcialment els sucres per edulcorants, les mencions «amb edulcorant(s)» o «amb sucre(s) i edulcorant(s)» acompanyaran la denominació de venda, com estableix la Norma general d'etiquetatge.
3. Les gragees o confits de fruits secs, excepte els confits, prendran el nom característic del fruit en qüestió.
4. Als garapinyats s'esmentarà el nom del fruit corresponent.
5. En el cas de productes farcits, recoberts o grageats, la denominació de venda del producte haurà de complementar-se amb les expressions «farcit», «recobert» o «gragejat».
6. En el cas d'assortiments, els ingredients es poden esmentar globalment.
7. Quan un producte o productes amb embolcall individual es presentin al consumidor envasats, totes les dades aniran reflectides a l'envàs, per la qual cosa l'embolcall individual en podrà prescindir.

NORMATIVA APLICABLE

Mel, llaminadures i torrons. Explicació de la venda de mel, la venda de caramels, xiclets, confits,llaminadures i de torrons i massapans.

• Reglament (CE) núm. 853/2004 del Parlament Europeu i del Consell de 29 d´abril de 2004 , pel qual s´estableixen les normes específiques d´higiene dels aliments d´origen animal.
• Reial Decret 1049/2003, d´1 d´agost, pel qual s´aprova la norma de qualitat relativa a la mel.
• El Reial decret 523/2020, de 19 de maig modifica el Reial decret 1049/2003, d’1 d’agost, pel qual s’aprova la norma de qualitat relativa a la mel.
• El Reial Decret 473/2015, de 12 de juny modifica el Reial Decret 1049/2003, d'1 d'agost, pel qual s'aprova la norma de qualitat relativa a la mel.

Mites DE LA CARN, PEIX I OU

La carn blanca és més saludable que la carn vermella. La carn és l'única font de proteïnes de qualitat. El peix congelat no és tan nutritiu com el peix fresc. Els peixos d'aigua dolça són menys segurs que els d'aigua salada Els ous orgànics són més nutritiusEls ous frescos s'enfonsen, els vells suren.

+ info

4. Fruites, hortalisses i verdures i begudes

Definicions

Clica

Clica

VERDURES

FRUITES

Clica

HORTALISSES

Preguntes

Classificació

Si cliqueui a les imatges podreu observar quina es la classificació de fruites i hortalissesAquesta informació està extreta del CAE.

+ info

Dades de Consum

Si cliqueui a les imatges podreu observar quines són les dades de consum de diferents fruites i hortalissesAquesta informació està extreta del INE.

+ info

Preguntes

Propietats Nutritives

La composició nutricional de fruites i verdures seria la següent: Proteïnes entre el 10 i 30% de fàcil digestibilitat i riques en aminoàcids essencials. Un baix en contingut en lípids (1 al 3%), rics en àcids poliinsaturats. Un alt en contingut en glúcids ( 10 al 50 %): Polisacàrids, especialment el midó, mico i disacàrids Quantitats apreciables en vitamines. I aigua entre el 60 i el 90%.

Recomenacionsd'Ingesta

El consum diari mínim és de 5 racions entre fruites i hortalisses. SENC —> les fruites s'haurien de consumir al menys 3 vegades al dia, les verdures i hortalisses de 400 g al dia

+ info

Preguntes

Consells de compra i conservació

Si cliqueui a les imatges podreu observar els consells de compra i conservació de diferents fruites i hortalissesAquesta informació està extreta de la Revista Española de Nutrición Humana y Dietética

+ info

Normativa Aplicable

La Normativa per a fruites i verdures està extreta del Reial Decret.

+ info

Composició d'Aliments

Clica

Clica

FRUITES

HORTALISSES

Receptes

Clica

Clica

FRUITES

HORTALISSES

Preguntes

Definició de Begudes

Segons la BOE: Es consideren begudes no alcohòliques o refrescants aquelles begudes no fermentades, carbòniques o no, preparades amb aigua potable o mineral, ingredients característics i altres.

+ info

Dades de Consum

Si cliqueui a les imatges podreu observar quines són les dades de consum Per persona i en totalAquesta informació està extreta del INE.

+ info

Preguntes

Normativa Aplicable

La Normativa per a Begudes: Aigües minerals i de taula. Begudes refrescants. Begudes alcohòliques. Altres. està extreta del Reial Decret.

+ info

Classificació

A la classificació de les begudes podem trobar 5 grups diferenciats. Clica a la imatge per tal de veure'ls

Preguntes

Propietats Nutritives

Si cliqueui a les imatges podreu observar les propietats nutritives del aigua i de llet i batuts.

• Aigua: sense macronutrients; varia en micronutrients com sodi, magnesi, calci, etc.
• Begudes alcohòliques: sense valor nutritiu.

Recomenacions de Ingesta

Clica

Clica

BEGUDES ALCOHÒLIQUES

AIGUA

Clica

BEGUDES REFRESCANTS

Mites i Curiositats

En aquest apartat trobareu mites i curiositats sobre els grups d'aliments que hem estat parlant en aquest punt. Als links que hi han a les imatges trobaràs més mites dels que no hem parlat.

Menjar fruita per la nit engreixa

Mites sobre l'alcohol

Calendari de fruites i verdures

5.Olis i greixos alimentaris

Definició

Productes d'origen animal o vegetal que els seus constituents principals són glicèrids naturals dels àcids grassos, contenint com a components menors altres lípids. S'aplicarà la denominació genèrica d'olis als productes grassos líquids a la temperatura de 20 graus centígrads, i la de seus i llards, o simplement grasses, als productes grassos sòlids a la mateixa temperatura.

El seu consum és gairebé generalitzat a tot el món actualment. En els olis o greixos destinats a consum humà, s’admet com a adequat fins un índex de peròxids de 10, excepte en el cas dels olis verges en els que s’admeten fins uns 20. Aquests valors, s’entenen que son de materia grasa en el moment del consum, per el que, s’ha de preveure la evolució de l’índex de peròxids en el producte acabat durante la seva vida comercial.

Dades estadístiques de consum

Concepte oli i greix

GREIX

OLI

Productes grassos sòlids a la mateixa temperatura

Denominació genèrica que es dona als productes grassos líquids a temperatura de 20ºC

+ info

GREIXOS D'ORIGEN ANIMAL

FORMATGE

LLET

PEIX

OUS

CARNS

GREIXOS EN LA LLET

La quantitat de greix en la llet varia molt en funció dels factors ja comentats anteriorment, especialment l'espècie, la raça i l’alimentació. En el cas de la llet natural el greix, a causa de la seva menor densitat, té tendència a descremar i formar una capa superficial coneguda com a nata. El procés s'accelera si s'escalfa la llet o, industrialment es centrifuga tenen un alt contingut en àcids grassos de cadena curta.

COMPOSICIÓ QUÍMICA CARNS

*Els greixos pot variar segons el tipus d’animal, l’edat i el sexe.*

Pollastre (pit de pell)

Salmó (filet)

Xai (cuixa)

Vedella (farigola)

Proteïnes: 21-23% Greixos: 1-6% Aigua: 70-75%

Proteïnes: 22-25%Greixos: 10-15% Aigua: 60-70%

Proteïnes: 18-22% Greixos: 8-15% Aigua: 60-70%

Proteïnes: 20-23% Greixos: 6-9% Aigua: 65-75%

EMBOTITS

Matèries primeres

CONDIMENTS I ESPÈCIES ADDITIUS

GREIXOS DELS PEIXOS

Peixos i mariscos contenen grasses, encara que no gaire abundants, són especialment interessants a l'ésser del tipus de les poliinsaturades (especialment Omega-3). En els peixos i mariscos predominen dos d’aquests àcids grassos, que provenen del fitoplàncton i algues que ingereixen els peixos i mariscos; aquests àcids Omega-3, les persones no el poden sintetitzar pel que ha d'ingerir-los en la dieta; també posseeixen àcid linolènic i derivats, tan importants per a les funcions estructurals de l'organisme.

+ info

GREIXOS DELS OUS

L'ou és un dels aliments d'origen animal amb menys greixos saturats i en el qual la relació entre els àcids grassos insaturats i els saturats (índex AGI/AGS) és considerada més que acceptable i, per tant, recomanable en termes de nutrició. Ara que se sap més sobre els riscos dels greixos denominats «trans» és bo recordar que en l'ou no hi ha greixos d'aquest tipus. El greix dels ous es troba únicament en el rovell.

+ info

GREIXOS TRANSFORMATS: "SHORTENINGS"

Els greixos de rebosteria o shortenings són grasses que s'empren en la preparació de molts aliments. Amb la hidrogenació, es poden elaborar greixos semisòlids emprant només oli vegetal i evitar l'ús de grasses animals. Els olis que normalment s'empren en la fabricació de shortenings són els de soia, cotó, blat de moro, gira-sol i palma. Es pot aconseguir shortenings hidrogenats a partir d'un sol tipus de greix però comunament, es barregen dos tipus o més. Per exemple, es poden barrejar olis de cotó o palma parcialment hidrogenats amb oli de soia parcialment hidrogenat.

De manera general es diferencien:

MARGARINES

• Margarines per a ús domèstic: margarines de taula, per a untar i per a cuinar.
• Margarina dietètiques: més del 50% àcid linoléic, pobres en sal.
• Margarines semigrasses: amb aproximadament un 40% de greix.
• Margarines especials d'ús industrial: margarines per a rebosteria i pastisseria industrial.

La margarina és el greix hidrogenat més conegut. És un producte substitutiu de la mantega amb el qual es pretén evitar l'alta aportació de colesterol i d'àcids grassos saturats. El seu valor energètic és similar al de la mantega.

+ info

NORMATIVA GREIXOS I OLIS

COMPOSICIÓ QUÍMICA

2. Altres aliments: Condiments i espècies. Preparats per a sopes, flams, altres.

Definició del grup (BOE)

Els condiments i les espècies segons la BOE tenen diferents definicions, és a dir, dins de cada classificació té la seva definició. Dins d’aquestes classificacions trobem les següents definicions:

DEFINICIONS

Especie o condiment aromàtic

Condiments preparats o assaonadors Succedanis d'espècies

Punts clau en el consum de condiments i espècias:

• Creixement d'interès en la cuina internacional: Això porta a un major consum de condiments i espècies provinents de diverses cultures.
• Èmfasi en la salut: Espècies i herbes aromàtiques tenen propietats saludables (antioxidants, antiinflamatories). Això ha portat a un augment del seu consum.

Dades de Consum

+ info

CARACTERÍSTIQUES I CLASSIFICACIÓ

Podem classificar les herbes i espècies en dos grups:

• Modifiquen el sabor i color: safrà, canyella, farigola i romaní, entre altres.
• Exciten el paladar: pebre, pebre vermell, nou moscada i xili picant.

I pel que respecta a la classificació de cada grup, es classifiquen de les següent forma:

• Especie o condiment aromàtic
• Condiments preparats o assaonadors
• Succedanis d'espècies

PROPIETATS NUTRITIVES

Les espècies tenen la característica de potenciar el sabor dels aliments, donar color als plats i no modificar el valor energètic (kcal) del plat final. És important que els condiments donin sabor al plat sense anul·lar el que ja tenen, per això s'han d'afegir en petites quantitats i poc abans d'acabar les coccions. Els condiments més utilitzats són: sal comuna, herbes aromàtiques, espècies, vinagre i llimona. Algunes espècies i herbes aromàtiques presenten nutrients com a calci, potassi, precursors de la vitamina A i vitamina C (antioxidants), però en la pràctica l'aportació final és gairebé insignificant.

RECOMANACIONS D'INGESTA

CONSUM OCASIONAL

NORMATIVA ADDITIUS

MITES I CURIOSITATS

curiositats

Mites

+ info

RECEPTA

Pa de pessic de greix casolans

VÍDEO COMPLEMENTARI

Reglamento (UE) no 1129/2011 de la Comisión, de 11 de noviembre de 2011, por el que se modifica el anexo II del Reglamento (CE) no 1333/2008 del Parlamento Europeo y del Consejo para establecer una lista de aditivos alimentarios de la UniónTexto pertinente a efectos del EEE (boe.es) (De la pàgina 33-177) Real Decreto (Código Alimentario Español), (2484/2011), 21 de septiembre de 2011. Definiciones y criterios generales de un aditivo. BOE, Decreto de la Presidencia de Gobierno núm. 2519/1974. UniónTexto, EEE (boe.es) (De l’Article 2, apartats 2.1-2.5) Reglament (CE) núm. 1333/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre additius alimentaris. (L00016-00033.pdf (boe.es)) Reglament (UE) 2023/2108 de la Comissió, de 6 d'octubre del 2023, pel qual es modifiquen l'annex II del Reglament (CE) 1333/2008 del Parlament Europeu i del Consell i l'annex del Reglament (UE) 231/2012 de la Comissió pel que fa als additius alimentaris nitrits (E 249-250) i nitrats (E 251-252) (https://acsa.gencat.cat/ca/detall/noticia/reduccio-nitrats-nitrits) Decreto 2484/1967, de 21 de septiembre, por el que se aprueba el texto del Código Alimentario Español. (boe.es) (Pàg 31-42) Decreto 2484/1967, de 21 de septiembre, por el que se aprueba el texto del Código Alimentario núm. Boletín Oficial del Estado, 248, de 17 de octubre de 1967 (https://www.boe.es/buscar/pdf/1967/BOE-A-1967-16485-consolidado.pdf) Els lactis. (s. f.). Canal Salut. https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/alimentacio/aliments/lactis/ Llet Crua. (s. f.). Agència Catalana de Seguretat Alimentària. https://acsa.gencat.cat/ca/seguretat_alimentaria/consells_sobre_seguretat_alimentaria/menja-amb-seguretat-/beu-llet-amb-seguretat/llet-crua/

WEBGRAFIAAPARTAT 1

WEBGRAFIAAPARTAT 1

Real Decreto 618/1998, de 17 abril, por el que se aprueba la Reglamentación Técnico-Sanitaria para la elaboración, circulación y comercio de helados y mezclas envasadas para congelar. Boletín Oficial del Estado, núm 101, de 28 de abril 1998. A14113-14124.pdf (boe.es) Última modificació: Real Decreto 176/2013, de 8 de marzo, correcciones de derogaciones. Boletín Oficial del Estado, núm 76, 29 de marzo de 2013. Disposición 3402 del BOE núm. 76 de 2013 José, G. C. M. (2007, 1 septiembre). Valor nutritivo de los helados. Offarm. (Introducció i apartats “d’energía” i “integración en una dieta equilibrada”) https://www.elsevier.es/es-revista-offarm-4-articulo-valor-nutritivo-helados-13109817 La ciencia en los alimentos. (2020, 12 noviembre). ADITIVOS ALIMENTARIOS ¿Qué es un aditivo alimentario? Tipos y funciones de los aditivos alimentarios [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=v0OVfIJS3UM Alimentos Con Calidad. (2023, 13 febrero). ADITIVOS alimentarios/ que son los ADITIVOS alimentarios /Alimentos con calidad [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=Q_o3tjv5nbo Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. (2017, 1 diciembre). Programa escolar de consumo de leche y productos lácteos dirigido para el público infantil [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=-0I-iHn7uWE

BOE-A-1967-16485 Decreto 2484/1967, de 21 de septiembre, por el que se aprueba el texto del Código Alimentario Español. (s. f.). https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1967-16485 BOE-A-1984-18430 Real decreto 1521/1984, de 1 de agosto, por el que se aprueba la Reglamentación Técnico-Sanitaria de los Establecimientos y Productos de la Pesca y Acuicultura con destino al consumo humano. (s. f.). https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1984-18430 Google Drive: Sign-in. (s. f.). https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1AunsW-YeuZdvqB5JG_MjMchp_fkgbZQW BOE-A-2014-6435 Real decreto 474/2014, de 13 de junio, por el que se aprueba la Norma de Calidad de Derivados cárnicos. (s. f.). https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2014-6435 Decreto 2484/1967, de 21 de septiembre, por el que se aprueba el texto del Código Alimentario Español. (s. f.-b). https://www.boe.es/buscar/pdf/1967/BOE-A-1967-16485-consolidado.pdf. https://www.ucm.es/data/cont/docs/458-2017-01-29-Raciones-recomendadas-SENC-2016.pdf https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/publicaciones/seguridad_alimentaria/RECOMENDACIONES_consumo_pescado_MERCURIO_AESAN_WEB.PDF - Guia SENC_Capitulo 1 -WEB0 https://www.nutricioncomunitaria.org/es/noticia-documento/81 - Google Drive: Sign-in. (n.d.). https://drive.google.com/file/d/12AvxhGmLJGDb632T2JQ5ofdiLXrB26Ne/view?usp=drive_link - Proteína en la dieta: MedlinePlus enciclopedia médica. (n.d.). https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/002467.htm BOE.es - DOUE-L-2004-81036 Reglamento (CE) no 853/2004 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 29 de abril de 2004, Por el que se establecen normas específicas de higiene de los alimentos de origen animal. (s. f.-b). https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2004-81036 De Barcelona, D. (s. f.). Normativa sobre el sector càrnic - Salud Pública - Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/es/web/salutpublica/normativa_carn_i_productes_carnis AESAN - Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. (s. f.). https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/web/seguridad_alimentaria/ampliacion/alimentos_origen_animal.htm De Barcelona, D. (s. f.-b). Normativa sobre peix, productes de la pesca i aqüicultura - Salud Pública - Diputació de Barcelona. https://www.diba.cat/es/web/salutpublica/normativa_peix_productes_pesca_aquicultura Real Decreto 348/2011, de 11 de marzo, por el que se aprueba la norma de calidad para caramelos, chicles, confites y golosinas. (boe.es) Real Decreto 496/2010, de 30 de abril, por el que se aprueba la norma de calidad para los productos de confitería, pastelería, bollería y repostería. (boe.es) 2016,SENC raciones recomendadas. (s. f.). https://www.ucm.es/data/cont/docs/458-2017-01-29-Raciones-recomendadas-SENC-2016.pdf. Ministeri de sanitat sucre. (s. f.). Ministeri de Sanitat, mel s. f.-d). https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/miel_tcm30-102350.pdf 348/2011, de 11 de marzo Real Decreto norma de calidad para caramelos, chicles, confites y golosinas. (s. f.). https://www.boe.es/buscar/pdf/2011/BOE-A-2011-5394-consolidado.pdf. Decreto 2484/1967, de 21 de septiembre, por el que se aprueba el texto del Código Alimentario Español. (s. f.). https://www.boe.es/buscar/pdf/1967/BOE-A-1967-16485-consolidado.pdf.

WEBGRAFIAAPARTAT 2

Decreto 2484/1967, de 21 de septiembre, por el que se aprueba el texto del Código Alimentario Español. Boletín Oficial del Estado, núm. 248, de 17 de octubre de 1967. Disponible en: https://www.boe.es/buscar/pdf/1967/BOE-A-1967-16485-consolidado.pdf Real Decreto 1676/2012, de 14 de diciembre, por el que se aprueba la norma de calidad para el café. Boletín Oficial del Estado, núm. 312, de 28 de diciembre de 2012. Disponible en: https://www.boe.es/boe/dias/2012/12/28/pdfs/BOE-A-2012-15656.pdf Redirect notice. (s. f.). https://www.google.com/url?q=https://www.boe.es/buscar/pdf/1967/BOE-A-1967-16485-consolidado.pdf&sa=D&source=docs&ust=1705047059013236&usg=AOvVaw3L3xs3bVcjUwoSeCoDtoS8 Principales disposiciones aplicables a los alimentos estimulantes y derivados. Dirección general de la industria alimentaria. Disponible en: https://www.mapa.gob.es/es/alimentacion/legislacion/recopilaciones-legislativas-monograficas/pdaalimestimulantesyderivadossumariocompleto04032017_tcm30-79137.pdf Chocolate. Gobierno de España. Ministerio de agricultura y pesca, alimentación y medio ambiente. Disponible en: https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/chocolate_tcm30-102348.pdf Café. Gobierno de España. Ministerio de agricultura y pesca, alimentación y medio ambiente. Disponible en: https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/cafe_tcm30-102897.pdf Cacao en polvo. Fundación española de la nutrición (FEN). Disponible en: https://www.fen.org.es/MercadoAlimentosFEN/pdfs/cacao.pdf Té. Fundación española de la nutrición (FEN). Disponible en: https://fen.org.es/MercadoAlimentosFEN/pdfs/te.pdf Administrator. (s. f.). Cereales. Fundación Española del Corazón. https://fundaciondelcorazon.com/nutricion/alimentos/793-cereales-y-derivados.html Tubérculos - Guía de los alimentos | Nestlé Family Club. (s. f.). https://nestlefamilyclub.es/articulo/los-tuberculos-son-necesarios-para-el-aporte-energetico-diario Araneda, M. (s. f.). Legumbres: Recomendaciones - Edualimentaria. https://www.edualimentaria.com/legumbres-composicion-y-propiedades/recomendaciones Araneda, M. (s. f.-a). Cereales y derivados: recomendaciones - Edualimentaria. https://www.edualimentaria.com/cereales-y-derivados-composicion-y-propiedades/recomendaciones Traxco. (2023, 28 junio). Conservación de la patata. El Blog de Traxco. https://www.traxco.es/blog/produccion-agricola/conservacion-de-la-patata#:~:text=Los%20tub%C3%A9rculos%20deben%20almacenarse%20en,t%C3%B3xico%20consumido%20en%20grandes%20cantidades Shamirian, L. (2023, 29 noviembre). Cacao: qué es, tipos y beneficios. Bon Viveur. https://www.bonviveur.es/gastroteca/cacao Moreno, J. (2020, 29 octubre). Clasificación del café. latiendadelcafe-co. https://latiendadelcafe.co/blogs/cafe-colombiano/clasificacion-del-cafe Día Nacional de la Nutrición 2018: Legumbres. Gobierno de España. Ministerio de derechos sociales, consumo y agenda 2030. https://www.aesan.gob.es/AECOSAN/web/noticias_y_actualizaciones/noticias/2018/DNN_18.htm#:~:text=De%20fet%2C%20els%20experts%20pertanyents,i%20un%20baix%20%C3%ADndex%20gluc%C3%A9mic

WEBGRAFIAAPARTAT 3

Google Drive: Sign-in. (n.d.-a). Accounts.google.com. Retrieved February 8, 2024, from https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1acQqdljFxEY8VWuuDN2LXuiLArRwNtfx Google Drive: Sign-in. (n.d.-b). Accounts.google.com. Retrieved February 8, 2024, from https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1acQqdljFxEY8VWuuDN2LXuiLArRwNtfx Google Drive: Sign-in. (n.d.-c). Accounts.google.com. Retrieved February 8, 2024, from https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1acQqdljFxEY8VWuuDN2LXuiLArRwNtfx Google Drive: Sign-in. (n.d.-a). Accounts.google.com. Retrieved February 8, 2024, from https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1uZYkN3rPC7u30YPcWubfmJCcQ7snRZuh Google Drive: Sign-in. (n.d.-b). Accounts.google.com. Retrieved February 8, 2024, from https://drive.google.com/drive/u/1/folders/1uZYkN3rPC7u30YPcWubfmJCcQ7snRZuh Administrator. (n.d.). Frutas. Fundación Española Del Corazón. https://fundaciondelcorazon.com/nutricion/alimentos/794-frutas.html BOE.es - BOE-A-1967-16485 Decreto 2484/1967, de 21 de septiembre, por el que se aprueba el texto del Código Alimentario Español. (n.d.). Www.boe.es. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1967-16485 Frutas y verduras: MedlinePlus enciclopedia médica illustración. (n.d.). Medlineplus.gov. Retrieved February 8, 2024, from https://medlineplus.gov/spanish/ency/esp_imagepages/19816.htm

WEBGRAFIAAPARTAT 4

WEBGRAFIAAPARTAT 5

BOE-A-1984-27961 Real decreto 2242/1984, de 26 de septiembre, por el que se aprueba la Reglamentación técnico-sanitaria para la elaboración, circulación y comercio de condimentos y especias. (s. f.).https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1984-27961 López, C. (s. f.). Especias y condimentos. Fundación Española del Corazón. https://fundaciondelcorazon.com/nutricion/alimentos/3192-especies-y-condimentos.html Almeida Romero, L. D. R. (2012). Usos y propiedades de las especies y condimentos (Bachelor's thesis). Mercado de condimentos y especias Insights. (s. f.). https://www.mordorintelligence.com/es/industry-reports/seasoning-and-spices-market INE - Instituto Nacional de Estadística. (s. f.). INE. Instituto Nacional de Estadística. INE. https://www.ine.es/ INE - Instituto Nacional de Estadística. (s. f.-a). Cantidad consumida total por alimentos, bebidas y tabaco y cantidades medias consumidas. INE. https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?path=/t25/e437/p01/a2005t2/l0/&file=07001.px#!tabs-grafico

MOLTES GRÀCIES

FERMENTACIÓ LÀCTICA

Aquesta fermentació ocorre quan no hi ha oxigen disponible com a acceptor final d'electrons en la respiració cel·lular normal.Aquest tipus de fermentació és realitzada per bacteris com els Lactobacillus i els Streptococcus, que es troben a la llet i a l'intestí, produint productes com el formatge i el iogurt. Als músculs, la fermentació làctica es dóna quan hi ha una manca d'oxigen, com durant exercicis intensos, produint lactat que es transporta al fetge i es converteix de nou en piruvat per continuar amb la respiració cel·lular.

TRUITA DE PATATES

PA AMB TOMÀQUET

LLENTIES AMB ARRÒS

Per persona

FRUITES

Hi han tres maneres de classificar la fruita: Segons la seva Naturalesa, el seu Estat i la seva Qualitat comercial

Menjar fruita per la nit engreixa

Engreixem quan la quantitat i la qualitat d'aliments no és adequada per al nostre requeriment calòric ni compensat amb la nostra despesa energètica. No hi hauria d'haver relació entre el consum adequat de fruites i l'augment de pes, ni de bon tros per l'horari en què es consumeixi. Al cap ia la fi sempre aportarà mateixes calories. Pensem en la gent que treballa de nit per exemple i ha d'adequar la seva alimentació als horaris i la rutina diària

https://www.infobae.com/tendencias/2020/02/26/las-harinas-hacen-mal-y-comer-fruta-a-la-noche-engorda-10-mitos-y-verdades-de-nutricion/

Cereals

Segons el Codi Alimentari Espanyol, es coneixerà sota la denominació de cereal les plantes gramínies i els seus fruits madurs, sencers, sans i secs. Els més utilitzats en l'alimentació humana són: blat, ordi, arròs, blat de moro, sègol, mill i civada.

• Exemples:

- Cornflakes - Avena - Quinoa

FRUITES

DEFINICIÓN SEGONS EL BOE

Fruit, llavor o parts carnoses d'òrgans florals, amb un grau adequat de maduresa i pròpies per al consum humà. No inclou els fruits secs (ametlla, avellana, castanya, etc.) ni les llavors o fruits oleaginosos (oliva, cacauet, coco, etc.).

• Genera experiencias con tu contenido.
• Tiene efecto WOW. Muy WOW.
• Logra que tu público recuerde el mensaje.
• Activa y sorprende a tu audiencia.

VERDURES

DEFINICIÓN SEGONS EL BOE

Són les parts comestibles de les hortalisses les quals estan constituïdes pels seus òrgans verds (fulles, tiges o inflorescències). També s'hi inclouen els bolets i les lleguminoses fresques, així com els aliments la intenció d'ús dels quals és compartit amb el que es fa de les hortalisses, particularment: pèsols i faves tendres, llavors germinades, blat de moro dolç i flors.

• Genera experiencias con tu contenido.
• Tiene efecto WOW. Muy WOW.
• Logra que tu público recuerde el mensaje.
• Activa y sorprende a tu audiencia.

Aigua

• Un adult normal ha de beure entre 1,5 i 2 litres d'aigua al dia.
• Les necessitats hídriques varien segons factors com l'edat, la climatologia, l'estat fisiològic, l'exercici o la malaltia.
• Els lactants, nens i gent gran necessiten quantitats majors d'aigua.
• Les persones en climes càlids i amb febre necessiten més aigua.
• Les dones embarassades han d'augmentar la seva ingesta d'aigua.
• Els qui realitzen exercici físic necessiten més aigua per compensar la pèrdua per la suor i la respiració.

QUANTITAT TOTAL I QUANTITAT MITJANA DE IOGURT I LLETS FERMENTADES

En aquesta taula es pot observar com ha anat disminuint el consum mitjà de iogurt i llets fermentades fins els ultim any que ha augmentat respecte l'any anterior

QUANTITAT TOTAL I QUANTITAT MITJANA DE FORMATGE I MATÓ

En aquesta taula es pot observar com ha anat augmentat el consum mitjà de formatge i mató

Begudes Alcohòliques

• L'alcohol aporta calories buides i augmenta el risc de patologies.
• S'han de prendre precaucions, especialment en situacions com conduir, durant l'embaràs o lactància, o en combinació amb medicaments.
• La cervesa sense alcohol pot ser una alternativa si es vol limitar el consum d'alcohol.
• No és recomenable el seu consum

Normativa Aplicable

Les regulacions per a fruites i hortalisses estableixen requisits de qualitat per a aquests productes després del seu condicionament i envasament.

• Els productes han d'estar intactes, sans, nets, pràcticament exempts de plagues i danys causats per plagues, i exempts d'humitat exterior anormal, olors i sabors estranys.
• A més, els productes han de tenir prou desenvolupament i trobar-se en un estat de maduració satisfactori, sense estar passats.
• També s'estableix una tolerància del 10% per a productes que no compleixin els requisits mínims de qualitat, amb un límit del 2% per a productes afectats per podridura.
• Els envasos han de portar indicacions llegibles i visibles des de l'exterior, i es permet la comercialització d'envasos que continguin barreges de diferents espècies de fruites i hortalisses.

Mites sobre l'alcohol

Mito: Beber alcohol sólo los fines de semana no produce daños en el organismo. —> Realidad: El daño que provoca el alcohol depende del llamado “patrón de consumo”, es decir, de la cantidad (a mayor cantidad, mayor daño) y de la intensidad Mito: El alcohol es un alimento..—> Realidad: El alcohol engorda pero no alimenta. Al contrario, aumenta la producción de grasa en el organismo.

https://pnsd.sanidad.gob.es/ciudadanos/informacion/alcohol/menuAlcohol/mitosRealidades.htm

Contenen majoritàriament àcids grassos saturats, principalment àcid palmític i àcid esteàric. Encara que no és lo mateix la carn vermella que té més a.g saturats, que no la carn magra.

IOGURT

Característiques:

• Producte lacti acidificat.
• Classificació: ferm, batut, líquid, pasteuritzat.
• Additius: estabilitzants, edulcorants.
• Procés de producció: homogeneïtzació, escalfament, inoculació, incubació, refrigeració.

Tipus i composició

Edulcorants → compostos per glúcids Colors → la composició pot dependre segons si són colorants naturals o artificials. Pero la majoria està composta per carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen. Conservants → compostos per algunes vitamines, com la vitamina C i vitamina E i per carboni, hidrogen i oxigen Antioxidants → compostos per vitamines, minerals (micronutrients) i fotoquimics. Àcids → compostos per àcids com el lactic, ascòrbic (Vitamina C), acétic o el cítric. Agents antiaglomerants → compostos per sals i polisacarids (glúcids) Agents antiescumants → compostos per olis vegetals, alumini i magnesi Emulsionants → compostos de proteïnes, glúcids i àcids grassos Sals emulsionants → compostos per productes d’origen vegetal o animal, o també de productes químics sintètics; lecitin, pectina, estèrs de sorbità, sucroesters i sucroglicèrids, àcids grassos, monoglicèrids i diglicèrids, goma guar. Agents reafirmants → compostos de vitamina C, sal i glúcids Potenciadors del sabor → estan compostos de sal Agents escumants → compostos per proteïnes, Àcids grassos Espessidors → compostos per glúcids Agents gelificants → compostos per glúcids, Estabilitzadors → compostos per proteïnes, glúcids i fòsfor i oxigen. Agents de setinat → compostos per sucre Humectants → compost per sucres ´ Midons modificats → compostos per sucres Gasos d’envasament → compostos per diòxid de carboni, nitrogen i oxigen. Propulsors → compostos per gasos com el diòxid de carboni, nitrogen i òxid nitros Agents d’aixecament → compostos per dos possibles proteïnes; glutenina i gliadina (formen el gluten entre ambdues). Generen etanol i CO2 durant el procés de fermentació alcohòlica. Agents de tractament de la farina → compostos per vitamines (C i B5) Portadors → compostos per polisacarids (glúcids)

Formatge

Característiques:

• Classificació segons coagulació, contingut en humitat, microorganismes utilitzats, textura.
• Principals processos: coagulació, maduració, texturització.

Aigua

Aigua potable:

• Prové de fonts subterrànies o rius.
• Tractaments: ha de ser lliure de contaminants importants.

Aigua preparada:

• Tractament d'aigua potable per característiques específiques.

Aigua de font:

• Embotellada sense tractaments químics.
• Composició variable, sense acció terapèutica definida.

Aigües minerals naturals:

• Pures i bacteriològicament sanes.
• Poden ser de baixa mineralització o riques en minerals beneficioses.

Llet i Batuts

Llet:

• Conté calci, potassi, fòsfor, vitamines A, D, B12, etc.

Batuts:

• Elaborats amb aigua o llet, aporten sucres, greixos, proteïnes i edulcorants.

Conté 10-60g per cada 100g de formatge. Durant l'elaboració del formatge, després de se sotmès a una fermentació augmenta la concentració de greixos.

Normativa Aplicable

Hi han diferents normatives respecte a la comercialització i condicions que han de complir els diferents tipus de begudes (begudes no alcholiques, cafès, espirituoses, etc.)

GELAT

Característiques:

• Classificació segons ingredients.
• Composició: greixos, sòlids no grassos, sucres, emulsionants, estabilitzants, aromes, colorants.
• Procés de producció: recepció, mescla, homogeneïtzació, pasteurització, maduració, congelació, modelat, ompliment.

Additius

- Colorants (curcumina, carotenoides, xantofil·les, etc.) - Reguladors del pH (àcid cítric, làctic, gluco-delta-lactona, etc.); - Antioxidants (àcid ascòrbic i les seves sals, entre d'altres); - Conservadors (nitrit sòdi i potàssic, nitrat sòdic i potàssic, àcid sòrbic, etc.) - Reguladors de la maduració (sucres, dextrines, midó, entre d'altres), - Correctors i potenciadors del sabor (àcid glutàmic i les seves sals, àcid inosínic,etc.).

Tubercles

Els tubercles són part de les tiges o arrels que creixen sota terra acumulant gran quantitat de substàncies, especialment, midó. Presenten un embolcall característic que els protegeix de les contaminacions microbianes. Al nostre medi, el tubercle que té un predomini clar, és la patata.

• Exemples:

- Pastanaga - Patata - Ginseng

QUANTITAT TOTAL I QUANTITAT MITJANA DE LLET SENCERA

En aquesta taula es pot observar com ha anat disminuint el consum mitjà de llet sencera.

Llegums

Les llegums, tal i com reflecteix la imatge és un grup de tubercle no massa extens, on hi trobem aliments coneguts com és el cas de les llenties, els cigrons, els pèsols, la soja, el cacauet, etc. I on hi també trobem altres de no tan coneguts com l'altramus, la jueva, etc.

Condiments y especias

La sal comuna és l'ingredient no carni més emprat en embotits. Compleix una triple funció: contribueix al sabor, actua com a conservador retardant el desenvolupament microbià, fonamentalment perquè redueix la disponibilitat d'aigua al medi (activitat d'aigua) per al desenvolupament de reaccions químiques i enzimàtiques, i, finalment, ajuda a la solubilització de les proteïnes.

NATA

Característiques:

• Classificació segons contingut en greix i tractament de conservació.
• Emulsió oli-aigua.
• Procés de producció: recepció, preescalfament, pasteurització, acidificació, maduració, batut, pastat, rentada, salat, envasat.

Conté 3,5g de lípids per 100g de llet. La quantitat de lípids en la llet és variable depenent de diversos factors. Generalment són lípids saturats (àcid butíric, àcid caproic i àcid caprílic).

Classificació

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua.Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore.

Mites DE LA CARN, PEIX I OU

La carn blanca és més saludable que la carn vermella: Si bé la carn blanca tendeix a tenir menys greix saturat que la carn vermella, això no significa automàticament que sigui més saludable en totes les circumstàncies. La clau està a triar talls magres i cuinar-los de manera saludable.La carn és l'única font de proteïnes de qualitat: Encara que la carn és una excel·lent font de proteïnes completes, també hi ha moltes altres fonts de proteïnes d'alta qualitat, com els productes lactis, els ous, els llegums, la fruita seca i les llavors. El peix congelat no és tan nutritiu com el peix fresc: El peix congelat generalment conserva el seu valor nutricional, ja que es congela poc després de ser capturat, la qual cosa ajuda a preservar els seus nutrients. A més, el peix congelat pot ser més accessible i assequible que el peix fresc, la qual cosa el converteix en una opció convenient i saludable. Els peixos d'aigua dolça són menys segurs que els d'aigua salada: Encara que alguns peixos d'aigua dolça poden estar exposats a contaminants com el mercuri i els PCB a causa de la contaminació de l'aigua, no tots els peixos d'aigua dolça són insegurs per a menjar. Igual que amb qualsevol tipus de peix, és important informar-se sobre els riscos potencials i triar varietats més segures. Els ous orgànics són més nutritius: Encara que els ous orgànics provenen de gallines alimentades amb una dieta orgànica i criades en condicions més naturals, no hi ha evidència sòlida que demostri que siguin significativament més nutritius que els ous convencionals. La diferència principal radica en els mètodes de producció i no necessàriament en el valor nutricional. Els ous frescos s'enfonsen, els vells suren: Existeix la creença que els ous frescos s'enfonsen en aigua mentre que els ous vells suren. No obstant això, la frescor d'un ou no es determina simplement per si flota o s'enfonsa. La millor manera de verificar la frescor d'un ou és revisar la data de caducitat en la pela o fer una inspecció visual per a detectar signes de deterioració

Begudes Refescants

• Contenen sucres d'absorció ràpida, augmentant el risc de càries i desbalance glucèmic.
• És recomanable limitar el consum d'aquestes begudes segons les directrius de l'OMS.

Macedonia

Instruccions:

• Tallar i rentar les fruites.
• Barrejar les fruites tallades en un bol.
• Opcional: Afegir suc de llimona o taronja.
• Opcional: Afegir herbes fresques picades.
• Opcional: Afegir fruit sec.
• Provar i ajustar el sabor.
• Cobrir i refrigerar almenys 30 minuts abans de servir.
• Servir com a postres o com a plat refrescant.

Ingredients:

• Fruites variades
• Suc de llimona o taronja (opcional)
• Herbes fresques picades (opcional)
• Fruit sec (opcional)

Gaspatxo

Ingredients:

• Tomàquets madurs
• Pebrera verda
• Cogombre
• Ceba
• All
• Pa sec
• Vinagre de vi
• Oli d'oliva
• Sal
• Aigua

Instruccions:

• Tallar els tomàquets, la pebrera, el cogombre i la ceba en trossos grans.
• Col·locar els trossos de verdures en una batedora.
• Afegir els grans d'all i el pa sec tallat a trossos.
• Condimentar amb vinagre de vi, oli d'oliva i sal al gust.
• Afegir una mica d'aigua per ajudar a la batedora a combinar els ingredients.
• Batre fins a obtenir una textura suau i homogènia.
• Provar i ajustar els condiments segons el gust personal.
• Refrigerar durant almenys una hora abans de servir.
• Servir ben fred i opcionalment guarnir amb trossos de verdures picades o crostons de pa.

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

Mites i Curiositats

Mite: Els additius sempre són perjudicials. Tot i que alguns additius poden causar preocupació, molts d'ells són segurs i s'utilitzen per millorar la qualitat dels aliments sense afectar negativament la salut.Mite: Tots els additius són artificials. No tots els additius són artificials; alguns són d'origen natural, com els antioxidants com la vitamina C o el tocoferol (vitamina E). Curiositat: La llet pasteuritzada pot contenir additius. Alguns productes làctics pasteuritzats, com el llet pasteuritzada, poden contenir additius com el calci, que s'afegeix per millorar-ne el contingut nutricional.Mite: Els additius causen al·lèrgies. Si bé algunes persones poden tenir reaccions al·lèrgiques a cert additiu, com ara els colorants o els conservants, això és poc freqüent i afecta només a una petita proporció de la població. Curiositat: Alguns additius s'utilitzen per millorar la textura dels derivats làctics. Additius com els estabilitzants i els emulsionants s'utilitzen en productes com el iogurt o la nata per millorar-ne la consistència i evitar la separació dels ingredients. Mite: Tots els derivats làctics sense additius són més saludables. Els additius es poden utilitzar per millorar la seguretat alimentària i l'acceptabilitat dels productes làctics, i en algunes ocasions poden afegir valor nutricional, com en el cas de l'enfortiment amb calci o altres vitamines.

Aplicacions

Conservació Antioxidants: eviten l’oxidació de greixos i olis, ajudant a prolongar la vida útil dels productes Antimicrobians: inhibeixen el creixement dels bacteris, llevats i floridures per prevenir la descomposició dels aliments Coloració Colorants: afegeixen o restauren el colors dels aliments que es poden perdre durant la fabricació o l’emmagatzematge Saborització Saboritzants: milloren o afegeixen sabors als aliments Potenciadors del sabor: ressalten o intensifiquen el sabor natural dels aliments Edulcoració Edulcorants: substitueixen o redueixen el sucre en aliments i begudes per a proporcionar dolçor Estabilització i Espessiment Estabilitzadors: mantenen la uniformitat dels aliments i eviten la separació d’ingredients Espessidors: afegeixen consistència als productes alimentaris, com per exemple les salses i productes lactis

AntiaglomerantsEviten la aglomeració: s'utilitzen en productes en pols per a prevenir la formació de grumollsTexturitzacióEmulsionants: milloren la textura i l’estabilitat d’emulsions, com la maionesa i els adreçosGelificants: donen estructura i textura gelatinosa a certs aliments Regulació de l'acidesa Reguladors d’acidesa: modifiquen i controlen l’acidesa i el pH dels aliments per millorar l'estabilitat i el sabor Antiespumants Prevenen la formació d’escuma: s’utilitzen en processos de fabricació per evitar la formació excessiva d’escuma

HORTALISSES

Hi han 3 maneres de classificarles: Segons la part de la planta, Segons la forma de presentació i segons la qualitat comercial.

Cereals

Com podem veure els cereals es classifiquen únicament segons els tipus d'aliments. Aquests són alguns dels exemples de cereals

Llegums

Segons el Codi Alimentari Espanyol (CAE), amb la denominació genèrica de llegums secs es designa aquelles llavors seques, netes, sanes i separades de la beina, procedents de la familia Fabaceae (Papilionàcies de la sistemàtica clàssica), d'ús freqüent en el país i que directament o indirectament resultin adequades per a l'alimentació

• Exemples:

- Llenties - Cigrons - Faves

Derivats de la llet

Nata: producte ric en matèria greixosa separat de la llet per repòs o centrifugació, elaborat amb llet de vaca sana i homogeneïtzada. Mantega: producte gras obtingut exclusivament de llet o nata de vaca higienitzades. Formatge: producte obtingut de la llet o derivats de la llet coagulats per acció del quall o altres coagulants, amb o sense desnatat, amb hidròlisi previa sense lactosa, amb relació proteica adequada. sèrums lactis: líquids que resulten de diversos processos d’elaboració de productes lactis. Caseïna: materia proteica separada de la llet semidesnatada. Mató: producte obtingut per la precipitació per calor i àcid de les proteïnes del sèrum del formatge. Iogurt: producte de la llet coagulada per fermentació làctica, obtingut de la llet, nata o barreges d'aquests, amb tractament tèrmic o pasteurització prèvia.

Conservació

• Rentar, pelar i tallar l'aliment just abans de preparar-lo i/o consumir-lo.
• Evitar al màxim l'exposició a factors que poden disminuir el contingut de minerals i vitamines durant la fase de selecció i neteja dels aliments: llum, color, remulls excessivament perllongats, oxigen, etc.
• Preferir mètodes de cocció en què l'aigua i l'aliment tinguin poc contacte (vapor, microones, fritures, saltejats, etc.). No obstant això, els processos culinaris proporcionen varietat sensorial i gastronòmica a la dieta i no cal renunciar-ne a cap.
• Posar els aliments a coure amb l'aigua bullint i no amb l'aigua freda. Utilitzeu la mínima quantitat possible d'aigua. Evitar els bullits amb ebullicions violentes.
• Afegir un rajolí de vinagre o de suc de llimona a l'aigua de cocció si el canvi de sabor no altera l'acceptació del plat.
• Evitar la cocció excessiva dels aliments. Cuinar les hortalisses al dente i refredar-les després de la cocció és la millor manera de conservar-ne les vitamines.

FRUITES

Hi han tres maneres de classificar la fruita: Segons la seva Naturalesa, el seu Estat i la seva Qualitat comercial

HORTALISSES

DEFINICIÓN SEGONS EL BOE

Plantes herbàcies hortícoles, en saó, que es poden utilitzar com a aliment, ja sigui en cru o cuinades.

• Genera experiencias con tu contenido.
• Tiene efecto WOW. Muy WOW.
• Logra que tu público recuerde el mensaje.
• Activa y sorprende a tu audiencia.

LLET

Característiques:

• Composició: Grases, proteïnes (caseïnes, seroproteïnes, enzims), glucídics (lactosa), minerals (Ca, Na, P, K, Mg) i vitamines (B1, B2, C).
• Els processos com l'emmagatzematge i el tractament tèrmic poden alterar la composició de la llet.
• La baixada de la llet és causada per l'alliberament d'oxitocina.
• Munyiment manual o mecànic.
• Refredament ràpid per evitar alteracions microbiològiques.

Contenen majoritàriament àcids grassos saturats, principalment àcid palmític i àcid esteàric. Encara que no és lo mateix la carn vermella que té més a.g saturats, que no la carn magra.

MANTEGA

Característiques:

• Classificació segons tipus i tractament.
• Emulsió aigua-oli.
• Procés de producció: recepció, preescalfament, separació de greix, pasteurització, acidificació, maduració, tractament tèrmic, batut, pastat, rentada, salat, envasat.

Total

LLET CONCENTRADA

Característiques:

• Classificació segons tipus.
• Llet concentrada no ensucrada: esterilitzada, semblant a nata.
• Llet concentrada ensucrada: amb afegit de sucre, similar a maionesa.
• Procés d'obtenció: evaporació, homogeneïtzació, refredament, esterilització.

Compra

• Assegurar el consum de fruites i hortalisses variades.
• Adequar la compra de fruites i hortalisses a ritme de consum, grandària familiar i capacitat de conservació en fred per evitar la pèrdua de nutrients.
• Fruites i hortalisses fresques de temporada.
• En l’elecció de fruites y hortalisses processades, seleccionar aquelles que tinguin nivells controlats de sal, greixos saturats i sucre afegit.
• Limitar el consum de sucs naturals.
• Preferir el consum fresc, cru i sense pelar, quan l’aliment ho permiti.
• Utilitzar tècniques culinàries i de consum variades, perquè facilitin la ingesta.

Tubercles

Tal i com passa amb el cas dels cereals, els tubercles tambés es classifiquen únicament pels seus tipus d'aliments.

Contenen aproximadament 11g de lípids, per cada 100g d'ou. Contenen principalment greixos saturats, triglicèrids, colesterol i lecitina.

Conté 10-60g per cada 100g de formatge. Durant l'elaboració del formatge, després de se sotmès a una fermentació augmenta la concentració de greixos.

Els lípids del peix són sobretot lípids insaturats. El peix blau és més ric en lípids que el blanc, 6-12g per 100 g de peix. Sobretot abunden àcids grasos de tipus insaturat

HORTALISSES

Hi han 3 maneres de classificarles: Segons la part de la planta, Segons la forma de presentació i segons la qualitat comercial.

MATÈRIES PRIMERES

La carn a emprar en la fabricació d'aquests aliments depèn del tipus d'embotits, i poden procedir d'una o diverses espècies (fonamentalment porc i boví). La carn ha de provenir d'animals adults, sans i ben nodrits.

Fruita

• Oli d’oliva (litre): Al 2015 es va consumir una mitja de 9,1 L per persona.
• Ous: Al 2015 es va consumir una mitja de 135,1 ous per persona.
• Altres olis comestibles: Al 2015 es va consumir una mitja de 4,2 L per persona.
• Mantega (kilo): Al 2015 es va consumir una mitja de 0,4 Kg per persona.
• Margarina i altres greixos vegetals (kilo): Al 2015 es va consumir una mitja de 0,7 Kg per persona.
• Fruits secs: Al 2015 es va consumir una mitja de 3,2 Kg per persona.
• Gelats (kilo): Al 2015 es va consumir una mitja de 2,8 Kg per persona.Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit, sed do eiusmod.

Hortalisses