Imagen interactiva esencial

PORÍFERS

CNIDARIS

PLATIHELMINTS

NEMATODES

ANIMALS INVERTEBRATS

ARTRÒPODES

ANÈL·LIDS

MOL·LUSCS

EQUINODERMS

Diversitat

Es coneixen més de 20.000 espècies de platihel-mints, tot i que s’estima que en podrien existir unes 80.000. La majoria de les espècies de platihelmints són paràsits. Sovint, aquestes espècies necessitendiversos hostes al llarg del seu cicle vital: uns per a l'estat larval i uns altres per a l'adut.

Processos vitals

Algunes classes de platihelmints tenen un sistema nerviós rudimentari que presenta centres nerviosos al cap. Els platihelmints no tenen sistema respiratori: l’oxigen del medi on habiten arriba per difusió a totes les cèl·lules del seu cos. Tanmateix, presenten un sistema excretor senzill.S’alimenten de petits animals. El seu sistema digestiu consisteix en un sac on té lloc la digestió, amb un únic orifici que actua com a boca i anus. Aquests cucs habiten medis aquàtics o terrestres molt humits. La majoria de platihelmints són hermafrodites i tenen un aparell reproductor molt complex. Les planàries, a més, es poden reproduir asexualment per fragmentació.

Diversitat

S’han descrit més de 5.000 espècies d’esponges, distribuïdes per tots els mars i oceans del món. Tanmateix, s’estima que en poden existir unes 18.000 espècies. Es classifiquen en diferents classes segons la morfologia i segons la composició i l’estructura de les espícules dels seus esquelets.Les espícules poden ser calcàries o silícies, i es caracteritzen pel nombrede radis que tenen.

Processos vitals

Els artròpodes mostren tot tipus d’estratègies alimentàries. Poden ser herbívors, com els saltamartins; depredadors, com les aranyes; carro- nyaires, com les mosques; paràsits d’animals, com les puces; o paràsits de plantes, com els porquets de Sant Antoni. Els artròpodes aquàtics respiren a través de brànquies, mentre que els artròpodes terrestres respiren per uns orificis distribuïts pel tòrax i l’abdomen.

Processos vitals

Les esponges s’alimenten de partícules en suspensió que obtenen filtrant l’aigua que entra pels porus i surt per l’òscul. L’aigua flueix impulsada pel moviment dels flagels d’unes cèl·lules especi- alitzades anomenades coanòcits. Totes les esponges es reprodueixen sexualment, però també es poden reproduir asexualment per fragmentació. Moltes també presenten re-producció asexual per gemmació: produeixen petites protuberàncies que s’acaben despre- nent i són transportades pel corrent d’aigua a altres llocs. La immensa majoria d’esponges viuen en aigües marines, encara que algunes espècies són d’aigua dolça.

Diversitat

S’han descrit unes 25.000 espècies de nematodes, però s’estima que si es coneguessin totes les que existeixen, s’arribaria gairebé a les 500.000. Viuen al mar, en aigua dolça i al sòl, des de les regions polars fins als tròpics, i des de les muntanyes fins a les profunditats marines. També parasiten tot tipus d’animals i plantes. Uns dels nematodes paràsits més comuns de l’ésser humà són els cucs intestinals.

Processos vitals

Els cnidaris són carnívors que s’alimenten dels petits animals que que- den atrapats en els seus tentacles urticants. Les restes de la digestió s’expulsen per la boca, que actua alhora com a anus. Tots els cnidaris es reprodueixen sexualment. Els pòlips, a més, també es poden reproduir asexualment per gemmació. Els cnidaris són considerats els animals més simples amb neurones i òrgans dels sentits, com ara fotoreceptors i òrgans de l’equilibri.

Diversitat

Es coneixen més de 16.000 espècies d’anèl·lids, que es classifiquen en tres classes: ·Poliquets: Presenten un cap ben diferenciat, amb òrgans sensorials i, en la majoria de segments, s’hi poden observar uns apèndixs carnosos amb abundants quetes, anomenades parapodis, que els serveixen per desplaçar-se. ·Oligoquets: Inclouen els cucs de terra i molts anèl·lids d’aigua dolça. Es caracteritzen per presentar un òrgan copulador especialitzat, anomenat clitel, no tenen un cap ben diferenciat ni parapodis. ·Hirudinis: Es coneixen comunament com a sangoneres. Predominen en hàbitats aquàtics d’aigua dolça. A diferència de la resta d’anèl·lids, no tenen quetes.

Descripció

Els platihelmints, o cucs plans, són els organismes més simples l’organització corporal dels quals segueix una simetria bilateral.Existeixen moltes espècies de platihelmints de vida lliure, és a dir, que no són paràsits, com les planàries, que habiten medis aquàtics o ter- restres amb elevada humitat. La majoria de platihelmints són paràsits d’animals, especialment de vertebrats, com ara l’ésser humà. Es tracta dels organismes més simples que han desenvolupat autèntics òrgans i sistemes.

Descripció

Els cnidaris són animals aquàtics, la majoria marins, que es caracteritzen per unes cèl·lules anomenades cnidòcits que quan detecten estímuls mecànics o químics disparen un filament urticant. L’estructura corporal dels cnidaris és molt simple. El seu cos té simetria radial i forma de sac, l’únic orifici del qual correspon a la boca, que fa a la vegada d’anus i està envoltada de tentacles amb cnidòcits.

Descripció

Els porífers o esponges són animals aquàtics simples que viuen fixats al substrat. De fet, com que a simple vista no es mouen, les primeres classificacions biològiques els van situar erròniament en el regne de les plantes.Encara que presentin formes molt variades i irregulars, l’estructura cor- poral bàsica d’aquests animals consisteix en un «sac» amb una gran obertura superior, l’òscul, i molts porus petits a les parets. El seu cos manté la seva estructura gràcies a una mena d’esquelet format per un conjunt de diminutes espícules rígides. Les esponges no tenen òrgans especialitzats i són els únics animals sen- se un sistema nerviós. Presenten diferents tipologies de cèl·lules que ac- tuen de manera més o menys independent.

Processos vitals

La majoria d’espècies de mol·luscs són aquàtiques: marines i d’aigua dolça. Només algunes espècies, com els cargols de terra o els llimacs, habiten el medi terrestre.

Tots els mol·luscs es reprodueixen sexualment i són ovípars. La majo- ria d’espècies de bivalves i gastròpodes presenten una fase larvària en el seu cicle vital, mentre que els cefalòpodes no presenten larves i, per tant, tenen un desenvolupament postembrionari directe.

Processos vitals

Més de la meitat de les espècies de nematodes són paràsites. Els nema- todes de vida lliure ,els que no són paràsits s’alimenten de bacteris, llevats, algues i cucs petits. La majoria d’espècies són unisexuals. Els nematodes són ovípars i presenten fecundació interna. Els nematodes paràsits poden tenir cicles de vida complexos amb di- versos hostes.

Processos vitals

La majoria d’anèl·lids són aquàtics i marins. Alguns anèl·lids marins viuen a l’interior de tubs rígids que secreten ells mateixos i s’alimenten de partícules en suspensió. D’altres es desplacen lliurement pel fons i són depredadors.Els anèl·lids terrestres i d’aigua dolça es poden alimentar de matèria en descomposició, o bé poden ser depredadors. Alguns anèl·lids, com les sangoneres, són paràsits d’altres animals.

Descripció

Els anèl·lids són cucs cilíndrics que presenten el cos dividit en nombrosos segments amb forma d’anell. En els primers anells s’hi troba la boca, així com alguns receptors sensorials, i en els darrers, l’anus.La majoria d’anèl·lids presenten uns filaments rígids que sobresurten dels seus anells, anomenats quetes, que els ajuden a desplaçar-se.

Descripció

Els artròpodes tenen el cos segmentat i dotat d’exosquelet: una co- berta rígida a mode d’armadura que els proporciona suport i protec- ció. També presenten apèndixs articulats: extensions mòbils del seu cos, com potes, ales i antenes.En alguns grups, el cap i el tòrax estan fusionats en un sol segment, el cefalotòrax.

Diversitat

Es coneixen prop de 90.000 espècies de mol·luscs, que es classifiquen en tres grans grups.Gastròpodes. Tenen un cap ben diferenciat, amb tentacles proveïts d’òrgans sensorials i una estructura serrada diminuta a la boca, anomenada ràdula, amb la qual tallen l’aliment. Bivalves. Aquests mol·luscs no tenen cap i utilitzen el peu per desplaçar-se i excavar. Estan proveïts d’una closca amb dues valves, que poden obrir per alimentar-se o tancar davant el més mínim senyal de perill. Són tots aquàtics i s’alimenten per filtració. Cefalòpodes. Tenen un cap ben diferenciat, amb ulls molt desenvolupats i una boca equipada amb mandíbules i ràdula. El cap està unit a un peu proveït de nombrosos tentacles amb ventoses que utilitzen per aferrar-se a qualsevol superfície. S’impulsen nedant o expulsant raigs d’aigua per un tub anomenat sifó.

Descrpció

Els nematodes són cucs amb un cos cilíndric i molt prim. La majoria fan menys de 5 cm de longitud i molts són microscòpics, però algunes espècies arriben a mesurar més d’1 m de longitud. El seu sistema digestiu presenta una boca i un anus diferenciats, que es troben en els extrems oposats de l’animal. El seu sistema nerviós consisteix en un anell amb diversos ganglis, situat a l’extrem anterior de l’animal.El seu cos està envoltat per una cutícula rígida però flexible, que han de mudar a mesura que creixen.

Descripció

Els mol·luscs presenten un cos tou que acostuma a estar protegit per una closca mineral. La closca pot ser d’una sola peça o tenir dues parts, anome- nades valves, unides per una mena de frontissa. En general, el seu cos consta de tres parts: el cap, la massa visceral i el peu.·Molts mol·luscs presenten un cap ben diferenciat, amb boca i òrgans sensorials. D’al- tres —els bivalves—, en canvi, no tenen un cap diferenciat. ·La massa visceral conté els òrgans principals i està coberta per una capa orgànica, el man-tell. El mantell produeix la closca i delimita una cavitat que alberga les brànquies (o el pulmó), així com l’anus i els porus de sortida del sistema excretor i el sistema reproductor. ·El peu és una massa muscular que els mol·luscs utilitzen per desplaçar-se, excavar el substrat o fixar-s’hi.

Diversitat

Existeixen unes 10.000 espècies de cnidaris.Els cnidaris es classifiquen segons la forma predominant en el seu cicle vital. La majoria d’espècies tenen el cos tou, format principalment d’aigua. Els coralls, tanmateix, produeixen un exosquelet rígid, de natu- ralesa calcària.

Diversitat

Els artròpodes són, amb diferència, el grup amb més quantitat d’espècies: se’n coneixen més d’un milió. Entre ells, els insectes són clarament el grup més divers. Els artròpodes es classifiquen en quatre grups:Aràcnids. Es caracteritzen per tenir el cos dividit en dos segments (cefalotòrax i abdomen) i presentar quatre parells de potes. Crustacis. Presenten un exosquelet calcari molt dur i el seu cos es divideix en cefalotòrax i abdomen. espècies. La immensa majoria són aquàtics, però també n’hiha alguns de terrestres, com el porquet de Sant Antoni. Miriàpodes. Aquests artròpodes terrestres es caracteritzen pel seu cos allargat format per múltiples segments. La majoria són herbívors, però també hi ha depredadors com l’escolopendra. Insectes. La immensa majoria són terrestres. Es reprodueixen sexualment i amb fecundació interna, són ovípars i, la majoria, experimenten metamorfosi en el seu desenvolupament.

Descripció

Els equinoderms són animals marins de simetria radial i cos relativament aplanat que es caracteritzen per tenir un endosquelet format per nombroses plaques calcàries just per sota de la pell gruixuda. Aquestes plaques es poden ar- ticular amb pues, com passa en el cas dels eriçons de mar. L’endosquelet creix a mesura que creix l’organisme, de manera que no es fan mudes.

Processos vitals

L’alimentació dels equinoderms és variada: les estrelles de mar són voraces depredadores de mol·luscs i crustacis, mentre que els eriçons de mar mengen algues i matèria orgànica que raspen amb les dents de la boca. No tenen cervell, i encara que els seus òrgans sensorials són poc complexos,detecten tant estímuls tàctils i químics a través dels peus ambulacrals, com estímuls lumínics mitjançant cèl·lules fotoreceptores. La seva reproducció és sexual i amb fecundació externa. Algunes estrelles de mar també es poden reproduir asexualment per fragmentació.

Diversitat

Es coneixen unes 7.000 espècies d’equinoderms, totes pròpies d’hàbitats marins. Les classifiquem en cinc classes:Ofiuroïdeus. Els ofiuroïdeus són uns animals semblants a les estrelles de mar, però amb braços molt prims i llargs, els solcs ambulacrals dels quals estan coberts per plaques articulades. Equinoïdeus. Aquest grup inclou els eriçons i les galetes de mar. Aquests animals estan mancats de braços. El seu endosquelet forma una closca rígida recorreguda per cinc radis de porus per on emergeixen els peus ambulacrals. Asteroïdeus. Aquest és el grup de les estrelles de mar. Del disc central sorgeixen, normalment, cinc braços, per la cara inferior dels quals s’estén un solc ambulacral, a través del qual projecten els peus ambulacrals. Són animals carnívors i s’alimenten principalment de mol·luscs i crustacis.

Holoturoïdeus. Aquest grup conté les holotúries o cogombres de mar. El seu cos és allargat i tou, perquè el seu esquelet està poc desenvolupat.Crinoïdeus. Aquest grup inclou les plomes o lliris de mar, i es caracteritzen per presentar braços ramificats. Alguns d’aquests organismes romanen bona part de la seva vida adherits al substrat, encara que la majoria es desplacen pel fons marí.