L'època de l'imperialisme

l'epoca de

l'imperialisme

A partir de l'últim terç del segle XIX la Segona Revolució Industrial va transformar alhora l'economia i la societat de les potències europees principals. Amb l'expansió, alguns països europeus van aconseguir, d'una banda, explotar els recursos d'Àfrica, de l'Amèrica Llatina i d'Àsia; i, de l'altra, dominar políticament una gran part d'aquests continents.

Començar

L'època de l'imperialisme

Introducció

A partir de l'últim terç del segle XIX la Segona Revolució Industrial va transformar alhora l'economia i la societat de les potències europees principals. Aprofitant la superioritat tècnica, militar i financera, Europa es va abocar a dominar políticament i econòmicament la resta del món. Amb l'expansió, alguns països europeus van aconseguir, d'una banda, explotar els recursos d'Àfrica, de l'Amèrica Llatina i d'Àsia; i, de l'altra, dominar políticament una gran part d'aquests continents.

L'època de l'imperialisme

índex

1. Quan i per què va començar la colonització?

7. Colons i natius es relacionaven?

2. Qui i on s'hi van instal·lar?

8. Com es tractava als natius?

L'època de l'imperialisme

3. Què s'hi explotava principalment?

9. Com es governava?

4. Quins beneficis en treia la metròpoli?

10. Quines infraestructures es van fer? Amb quina finalitat?

5. Quin paper hi feia l'Església catòlica?

11. Quan i per què els europeus van haver de deixar la colònia?

6. Quina necessitat van tenir els anglesos per ocupar algunes illes i terres d'Amèrica?

12. Es pot afirmar de manera raonable que van continuar depenent econòmicament de les metròpolis?

13. Actuals territoirs britanics d'ultramar

L'època de l'imperialisme

Resum

Quan i per què va començar la colonització BRITANICA?

A finals del segle XIX, Gran Bretanya posseïa l’imperi colonial més gran del món: de l’Índia a l’Àfrica. El seu objectiu era el control de les rutes comercials marítimes. i les causes van ser tecnològiques i econòmiques i, secundàriament, van influir també factors polítics i culturals . Pero amb la Segunda Revolució els països industrialitzats d'Europa necessitaven buscar nous mercats en els quals puguessin vendre l'excedent de la producció industrial. Aspiraven a comprar Estimada família, materies primeres (carbó, fero, cotó, cutxu,...) i productes colonials (sucre, xocolata, té...) al preu mes barat possible. Finalment, volien invertir en excedents de capital en llocs fora d'Europa, on la mà d'obra, més barata, els permitia obtenir més beneficis L'illa de Gran Bretanya s'estava quedant petita per la qual cosa 16 milions de britànics van fer les maletes per embarcar-se cap a una nova aventura cap a: Austràlia, Canadà, Nova Zelanda, l'Índia, Sud-àfrica , etc. L' Imperi britànic havia entreteixit una àmplia xarxa econòmica als cinc continents per mitjà del seu incontestable poderío marítim i comercial.

L'època de l'imperialisme

2. Qui i on s'hi van instalar?

Europa

Àsia

Amèrica

Àfrica

El 1921, any de la seva màxima extensió, l'Imperi britànic estava compost per les següents colònies, dependències, mandats i dominis S'hi van instalar obiament els britanics

Oceania

L'època de l'imperialisme

3. Què s'hi explotava principalment?

Metropolis: Gran Bretanya

Amèrica

Àsia

Àfrica

Les colònies de Gran Bretanya a cada continent van explotar diferents recursos segons les característiques geogràfiques i les necessitats econòmiques de la metròpoli. A continuació, descriuré els principals productes explotats a les colònies de cada continent, així com a Gran Bretanya mateixa:

Oceania

L'època de l'imperialisme

4. Quins beneficis en treia la metròpoli?

Mercats per a productes manufacturats

Recursos naturals

Control estratègic

Riquesa i Poder

Oportunitats Comercials:

Les colònies proporcionaven una font constant de recursos naturals com cotó, tabac, sucre, fusta, metalls preciosos i altres productes agrícoles i minerals. Aquests recursos eren essencials per a l'economia britànica i van alimentar la seva indústria en creixement.

Les colònies servien com a mercats per als productes manufacturats britànics. La metròpoli podia exportar els seus productes a les colònies sense trobar barreres comercials i, a més, imposant aranzels sobre les importacions de competidors estrangers a les seves colònies.

Les colònies proporcionaven a la Gran Bretanya una base estratègica per a la seva influència en altres regions del món. Tenir colònies podia garantir el control de rutes marítimes vitals, com el Canal de Suez, i protegir els interessos britànics en regions clau com l'Índia i el Carib.

La colonització va augmentar la riquesa i el poder de la metròpoli britànica a escala mundial. Les colònies proporcionaven ingressos addicionals i ampliaven el control britànic sobre els recursos globals, reforçant així la seva influència geopolítica.

Els productes de les colònies es podien intercanviar amb altres potències europees i regions del món, augmentant així els ingressos i l'expansió del comerç britànic.

L'època de l'imperialisme

5. Quin paper hi feia l'Església catòlica?

Durant l'època de l'imperialisme de la metròpoli britànica i les seves colonies, l'Església Catòlica no tenia un paper tan dominant com en altres èpoques i en altres països amb una major presència catòlica. La Gran Bretanya, amb la seva tradició de separació entre l'Església i l'Estat, no va permetre que l'Església Catòlica tingués un control directe o una influència significativa sobre les seves activitats colonials. Això contrasta amb altres potències colonials, com Espanya o Portugal, on l'Església Catòlica va jugar un paper central en la conversió religiosa i l'administració colonial. No obstant això, en algunes colònies de la Gran Bretanya on hi havia una presència catòlica notable, com ara Irlanda, Malta o algunes regions d'Àfrica, l'Església Catòlica podia tenir una influència cultural i social entre la població local. Tot i això, la seva influència no era tan estretament lligada als interessos polítics o econòmics de la metròpoli com ho era en altres països catòlics. En resum, durant l'època de l'imperialisme de la Gran Bretanya, l'Església Catòlica no tenia un paper destacat en les activitats colonials de la metròpoli, ja que la política britànica estava més centrada en interessos econòmics, estratègics i de control territorial.

L'època de l'imperialisme

6. Quina necessitat van tenir els anglesos per ocupar algunes illes i terres d'Amèrica?

Els anglesos van ocupar illes i terres d'Amèrica principalment per satisfer diverses necessitats, com ara l'expansió econòmica, el control estratègic, i la competència amb altres potències europees. La colonització anglesa a Amèrica va ser impulsada per la recerca de nous recursos naturals, com el tabac, el cotó i els minerals, que eren vitals per al desenvolupament de la indústria britànica. A més, la colonització proporcionava nous mercats per als productes manufacturats anglesos i augmentava la influència i la riquesa de la metròpoli. També es veia com una manera de consolidar el poder militar i polític britànic en la competència global, especialment amb altres potències europees que també buscaven expandir els seus imperis. En resum, la colonització d'Amèrica pels anglesos va ser motivada per interessos econòmics, estratègics i de competència internacional. Les illes i terres d'Amèrica oferien una gran varietat de recursos naturals, com ara minerals (or, plata, ferro), fusta, cotó, tabac, sucre, i altres productes agrícoles. La necessitat d'aquests recursos era impulsada pel creixent desenvolupament industrial a Europa, que requería matèries primeres per a la manufactura.

L'època de l'imperialisme

7. Colons i natius es relacionaven?

Les relacions entre colons britànics i natius eren complexes i variades. Hi havia situacions on es desenvolupava una convivència pacífica i intercanvi cultural, mentre que en altres casos hi havia tensions, conflictes i fins i tot violència. En alguns casos, es van establir relacions comercials entre colons britànics i comunitats natives, amb intercanvis de productes i coneixements. Aquestes interaccions podien ser mutuament beneficioses i contribuir a la integració cultural. En altres situacions, els colons britànics van imposar la seva autoritat i van dominar les comunitats natives, sovint subjugant-les i explotant els seus recursos naturals i la força de treball. Moltes vegades, les comunitats natives es van resistir a l'opressió colonial i van lluitar per preservar la seva cultura, les seves terres i la seva independència. Això podia conduir a conflictes armats i tensions persistents. En alguns casos, es van donar processos d'assimilació cultural, on les tradicions natives es van fondre amb les de la cultura colonial britànica, creant una nova identitat cultural híbrida. En resum, les relacions entre colons britànics i natius a les colònies de la Gran Bretanya durant l'època imperialista eren diverses i multifacètiques, oscil·lant entre la cooperació i el conflicte, la dominació i la resistència, i la interacció cultural i l'opressió.

L'època de l'imperialisme

8. com es tractava als natius?

Els natius de les colònies britàniques eren tractats de manera diversa, des de la subjugació i explotació fins a la coexistència pacífica i la cooperació:

Moltes vegades, els natius eren subjugats i explotats pels colons britànics, que els obligaven a treballar en plantacions, mines o altres indústries sense rebre una compensació justa. Sovint discriminats i marginats en els àmbits socials, econòmics i polítics de les colònies, amb menors drets i oportunitats que els colons britànics. A més, amb freqüencia, els natius eren despossessats de les seves terres tradicionals per a donar pas a plantacions, concessions mineres o altres projectes de desenvolupament colonial. Davant d'aquest tractament injust, molts natius van resistir i lluitar per preservar les seves terres, la seva cultura i la seva llibertat, i van ser sovint reprimits violentament per les forces colonials. En alguns casos, es van imposar polítiques d'assimilació cultural que buscaven suprimir la identitat i les pràctiques culturals dels natius i imposar-los la cultura i els valors britànics.

L'època de l'imperialisme

9. Com es Governava?

El govern de les colònies de la Gran Bretanya durant l'època imperialista es caracteritzava per una combinació de control directe i administració local, amb una estructura jeràrquica clarament definida. Necesitava controlar i defensar els interesos comercials britànics en aquests territoris llunyans amb els que comerciaven. Per aixo es va iniciar també una intervenció política, economics i militar directa

Info

Play

L'època de l'imperialisme

10. Quines infraestructures es van fer? Amb quina finalitat?

Carreteres i camins de ferro

Ports

Estructures defensives

Edificis públics

Plantes de processament

L'època de l'imperialisme

11. Quan i per què els europeus van haver de deixar la colònia?

Els europeus van haver de deixar les seves colònies en gran part a partir de la segona meitat del segle XX, principalment a causa dels moviments d'independència i l'augment de la pressió internacional contra el colonialisme. Aquest moviment va ser motivat per la demanda de llibertat i autodeterminació de les colònies, així com per canvis en l'opinió pública global i els valors democràtics post Segona Guerra Mundial, que condemnaven el control i l'explotació colonial. Això va portar a la descolonització, amb moltes antigues colònies guanyant la seva independència i posant fi a l'era de l'imperi britànic.

11. uan i per què els europeus van ver de deixar la colònia?

L'època de l'imperialisme

12. Es pot afirmar de manera raonable que van continuar depenent econòmicament de les metròpolis?

Es raonable afirmar que moltes antigues colònies van continuar depenent econòmicament de les seves antigues metròpolis després de la independència. Aquesta relació de dependència es va evidenciar a través de diversos aspectes: 1. Relacions Comercials: Durant el període postindependència, les antigues colònies van continuar mantenint vincles comercials significatius amb les seves antigues metròpolis. Aquests vincles implicaven la continuació de l'exportació de matèries primeres i recursos naturals cap als països colonials, mentre que es continuava important productes manufacturats i tecnologia de les metròpolis. Aquesta dinàmica va contribuir a una relació econòmica desigual entre les antigues colònies i les seves metròpolis, mantenint certs nivells de dependència econòmica. 2. Inversió Extranjera: Les corporacions i inversors de les metròpolis freqüentment seguiren injectant capital en les economies de les antigues colònies, conservant així un nivell de domini i influència en sectors crucials com l'explotació de recursos naturals i el desenvolupament industrial. 3. Ajuda Econòmica: En molts casos, les antigues metròpolis van proporcionar ajuda econòmica i assistència tècnica a les seves antigues colònies, ja sigui com a part de programes de cooperació internacional o com a resposta a crisis econòmiques i desastres naturals. Tot i que hi ha hagut exemples de països que han aconseguit diversificar les seves economies i reduir la seva dependència de les antigues metròpolis, la continuïtat d'aquesta dependència ha estat una realitat per a moltes antigues colònies, mantenint una relació econòmica desigual amb les seves antigues potències colonials.

L'època de l'imperialisme

13. aCtuals territoris britàncis d'ultramar

Després de la independència de l'Índia Britànica el 1947, la majoria dels territoris de l'Imperi Britànic van aconseguir la seva plena independència en els vint anys seguents. Avui en dia, només 14 antigues colònies romanen sota domini britànic, anomenades "Territoris Britànics d'Ultramar" des del 2002. Aquests territoris són principalment illes amb poblacions petites i en zones molt remotes. Tot i que tenen cert grau d'autonomia interna, el Regne Unit manté la responsabilitat de la seva defensa i les seves relacions exteriors. Els catorze territoris d'ultramar britànics són: Acrotiri i Dhekelia, Anguila, Bermudes, Illes Caimán, Illes Geòrgies del Sud i Sandwich del Sud, Illes Malvines, Illes Pitcairn, Illes Turques i Caicos, Illes Verges, Britàniques, Gibraltar, Montserrat, Santa Elena, Ascensión i Tristán de, Acuña, Territori Antàrtic Britànic (en disputa amb Xile i Argentina), Territori Britànic de l'Oceà Índic Les tres dependències de la corona són: Guernsey, Jersei, Illa de Man

FI DE LA PRESENTACIÓ

Edificis públics

La construcció d'edificis públics com governs, escoles i hospitals tenia diverses finalitats. En primer lloc, reflectia la presència i l'autoritat del govern colonial britànic sobre les colònies. A més, proporcionava serveis essencials a les comunitats locals, com educació, assistència sanitària i administració de justícia. Aquests edificis també eren símbols de modernitat i civilització segons els estàndards britànics, i ajudaven a consolidar el control cultural i polític de la metròpoli sobre les colònies.

Ports

Els ports eren crucials per a l'economia colonial britànica ja que facilitaven el comerç marítim entre les colònies i la metròpoli, així com entre les pròpies colònies. Aquests ports també servien com a centres d'emmagatzematge i redistribució de mercaderies, permetent la importació de productes britànics com teixits, eines i articles manufacturats, i l'exportació de recursos locals com cotó, sucre, fusta i minerals. A més, els ports eren importants per al transport de tropes, administradors i immigrants cap a les colònies.

Les colònies eren dirigides per governadors i administradors enviats des de la metròpoli, que exercien autoritat política i administrativa sobre el territori colonial en nom de la corona britànica. En algunes colònies, es van establir legislatures locals o consells representatius per a la gestió dels assumptes locals i la legislació. Aquests òrgans podien estar compostos per colons britànics i, en alguns casos, membres de la població nativa. Estaven sotmeses a les lleis i regulacions del Parlament britànic, que exercia un control legislatiu sobre les colònies i podia promulgar lleis que afectaven la seva administració i governança. La governança colonial estava organitzada en una estructura jeràrquica, amb diversos nivells d'autoritat que inclouen governadors generals, governadors de províncies, i altres oficials administratius que supervisaven els diversos aspectes de la vida colonial. La metròpoli britànica també exercia un control econòmic sobre les colònies, regulant el comerç i els recursos naturals i recaptant impostos i aranzels per al benefici de la corona i de les empreses britàniques.

Estructures defensives

Les estructures defensives com fortaleses i bateries tenien la finalitat de protegir les colònies britàniques de possibles atacs enemics, ja sigui d'altres potències colonials, forces indígenes o pirates. Aquestes estructures eren punts estratègics de defensa que ajudaven a mantenir la seguretat i la integritat territorial de les colònies, així com a protegir els interessos econòmics i polítics de la metròpoli britànica.

Mapa que mostra l'expansió colonial de l'Imperi britànic dirant la historia

Carreteres i camins de ferro

La construcció de carreteres i vies de ferrocarril tenia com a objectiu principal millorar la connectivitat i la mobilitat dins de les colònies. Aquestes infraestructures facilitaven el transport de mercaderies des de les zones rurals fins als ports i els centres urbans, així com el desplaçament de persones per raons comercials, administratives o personals. Les carreteres i els camins de ferro també eren essencials per a l'expansió territorial i el control de les regions més recòndites de les colònies.

Plantes de processament

Les plantes de processament eren essencials per a l'explotació eficient dels recursos naturals locals. Per exemple, les plantacions de sucre tenien refineries per processar la canya de sucre en sucre refinat per a l'exportació. Les fàbriques tèxtils processaven el cotó local per a la producció de teixits i roba per al mercat britànic. Aquestes plantes de processament no només generaven ingressos per a la metròpoli, sinó que també proporcionaven ocupació i contribuïen al desenvolupament econòmic de les colònies.