Els lípids - Maria Díaz Fernández

Característiques

Presenten

Saturats

Funcions

Àcids grassos

Insaturats

Acilglicèrids

Simples

Triacilglicèrids

Saponificables

Ceres

Fosfoglicèrids

Els lípids

Complexos

Fosfoesfingolípids

Glicoesfingolípids

Tipus

Colesterol

Àcids biliars

Esteroides

Estradiol

No saponificables

Hormones

Isoprenoides

Prostaglandrines

Maria Díaz Fernández

Ceres

Són lípids que s'obtenen a partir de l'esterificació d'un alcohol monovalent de cadena llarga i una molècula d'àcid gras. Tenen un marcat caràcter lipòfil als dos extrems de la molècula. Originen làmines impermeables que protegeixen l'epidermis i les formacions dèrmiques dels animals i la superfície de molts òrgans vegetals.

Els lípids complexos

Són èsters formats per àcids grassos, un alcohol i un tercer tipus de molècules.Són les principals molècules constituents de la doble capa lipídica de les membranes plasmàtiques, per la qual cosa també s'anomenen lípids de membrana.

Els acilglicèrids

Són lípids simples formats per l'esterificació d'una, dues o tres molècules d'àcids grassos amb una molècula d'alcohol, anomenada glicerina.- Són molècules insolubles en aigua sobre la qual floten per la seva baixa densitat. Segons el nombre d'àcids grassos que formen la molècula dels acilglicèrids, reben el nom de monoacilglicèrids, diacilglicèrids i triacilglicèrids.

• Si l'acilglicèrid té com a mínim un àcid gras insaturat a temperatura ambient és líquid.
• Si tots els àcids grassos són saturats: a temperatura ambient els acilglicèrids son sòlids.
• Si presenten àcids grassos de cadena curta, a temperatura ambient són semisòlids.

Fosfoesfingolípids

Són èsters formats per la unió d'un àcid gras, una esfingosina (aminoalcohol de cadena llarga), un grup fosfat i un aminoalcohol. El fosfoesfingolípid més abundant és l'esfingomielina. Es tracta d'una molècula present a les membranes plasmàtiques i és especialment abundant a les beines de mielina que protegeixen els àxons de les neurones. Els fosfoesfingolípids també tenen comportament amfipàtic.

Els lípids simples

Els lípids simples són èsters formats exclusivament per àcids grassos i un alcohol.

• Proporcionen més del doble d'energia que la mateixa quantitat de glúcids.

• S'acomulen ocupant poc espai (sense aigua).

Funció energètica

- Àcids grassos - Triacilglicèrids - Ceres

Funció estructural

• Formen part de totes les membranes.

• Proporcionen fluÏdesa i impermeabilitat.

FUNCIONS

- Glicerofosfolípids - Esfingolípids - Esterols

• Actuen com a reculadors dels processos metabòlics.

- Hormones: viatgen per la sang portant intruccions les cèl·lules.- Vitamines: "claus" que fan funcionar alguns enzims.

Funció específiques

Fosfoglicèrids

Són èsters formats per dos àcids grassos, una glicerina, un àcid fosfòric i un alcohol.Generalment l'alcohol és un aminoalcohol, és a dir, porta un grup amino. Els fosfoglicèrids adopten una disposició en dos fulls anomenada bicapa; els grups polars se situen a banda i banda fent contacte amb l'aigua, i les cues hidròfobes queden refugiades a l'interior.

L'àcid fosfòric i el grup amino s'ionitzen i constitueixen el grup polar de la molècula. Els fosfoglicèrids són les molècules més abundants de la membrana plasmàtica.

- Els triacilglicèrids són la principal reserva d'energia en animals. - Un triacilglicèrid és líquid o sòlid a temperatura ambient segons quin tipus d'àcids grassos presenti. - S'acumulen al teixit adipós (sota la pell).

Característiques més importants

• Són insolubles en aigua.
• 9kcal / gram.

Glicoesfingolípids

Són èsters formats per la unió d'un àcid gras, una esfingosina i un glúcid.No presenten grup fosfat i es troben en les bicapes lipídiques de les membranes de totes les cèl·lules. . Són principalment abundants en les neurones del cervell. Se'n diferencien de dos tipus segons el glúcid que contenen: 1. Els cerebròsids: presenten un únic monosacàrid o oligosacàrid senzill de menys de 15 monosacàrids. 2. Els gangliòsids: presenten un oligosacàrid complex en el qual sempre hi ha una molècula anomenada àcid siàlic.

Colesterol

És un lípid que forma part de les membranes de les cèl·lules dels animals, especialment de la plasmàtica, a les quals ofereix estabilitat, ja que se situa entre els fosfolípids i fixa aquestes molècules. El radial hidroxil constitueix el seu pol hidròfil. El colesterol és molt abundant en l'organisme, i és la molècula que serveix per a la síntesi de gairebé tots els esteroides.

Les prostaglandrines

Tenen les següents funcions: 1. Estimular els receptors del dolor i iniciar la vasodilatació dels capil·lars. També intervenen en les infeccions provocant febre com a acció de defensa. 2. Disminuir la pressió sanguínia, afavorint l'eliminació de substàncies a través del ronyó. 3. Uns derivats de les prostaglandrines, els tromboxans, provoquen l'agregació de les plaquetes i afavoreixen la coagulació de la sang.

Són substàncies derivades de l'àcid prostanoic, que està constituït per un anell ciclopentà i dues cadenes alifàtiques.

Els isoprenoides

Són molècules derivades de la polimerització d'una molècula anomenada isoprè. Poden formar cadenes lineals o cícliques. Segons el nombre de molècules d'isoprè poden ser:- Monoterpens. Contenen 2 molècules d'isoprè. Comprenen algunes essències vegetals com ara el mentol. - Diterpens. Contenen 4 molècules d'isoprè. Són per exemple el fitol (component de la clorofil·la , i les vitamines A, E i K. - Triterpens. Contenen 6 molècules d'isoprè. Un exemple és l'esqualè. - Tetraterpens. Contenen 8 molècules d'isoprè. - Politerpens. Contenen més de 8 molècules d'isoprè.

Els àcids biliars

Són un grup de molècules produïdes al fetge a partir del colesterol, i de les quals deriven les sals biliars, que s'encarreguen de l'emulsió dels greixos a l'intestí, fet que afavoreix l'acció de les lipases i la posterior absorció intestinal.

L'estradiol

És l'hormona encarregada de regular l'aparició dels caràcters sexuals secundaris femenins.

Hormones esteroides

Són els esteroides que tenen un àtom d'oxigen unit al carboni 3 per mitjà d'un doble enllaç. Se'n diferencien dos grups:- Entre les hormones suprerenals hi ha l'aldosterona, que incrementa la reabsorció d'ions sodi i clorur al ronyó, i el cortisol, que actua afavorint la síntesi de glucosa i de glicogen i el catabolisme de lípids i proteïnes. - Entre les hormones sexuals hi ha la progesterona, que prepara els òrgans sexuals femenins per la gestació, i la testosterona, responsable dels caràcters sexuals masculins.

Els esteroides

Són els lípids derivats de l'esterà o ciclopentà perhidrofenantrè. N'hi ha dos tipus: 1. Esterols: tenen un grup hidroxil unit al carboni 3 i una cadena alifàtica al carboni 17. (Colesterol, àcids biliars, vitamines D i estradiol). 2. Hormones esteroides (suprarenals i sexuals).

Exemple d'esteroide:

Els àcids grassos

Són molècules formades per una llarga cadena hidrocarbonada de tipus alifàtic, és a dir, lineal, amb un nombre parell d'àtoms de carboni, el darrer dels quals constitueix un grup carboxil també anomenat grup àcid.Són poc abundants en estat lliure, però un dels principals constituents d'alguns lípids.

Els àcids grassos saturats

Són els àcids grassos que només tenen enllaços simples entre els àtoms de carboni.A causa d'això, les cadenes hidrocarbonades són lineals. El nombre d'àtoms de carboni de les seves molècules sol ser parell i està entre 12 i 20.

Els àcids grassos insaturats

Són els àcids grassos que tenen un o més enllaços dobles entre els carbonis de la cadena hidrocarbonada. Per això les seves molècules no són rectilinies, sinó que presenten colzes en els llocs on hi ha dobles enllaços. Els ue tenen un únic enllaç doble s'anomenen monoinsaturats, i si en tenen més es diuen poliinsaturats.Aquests àcids grassos que no podem sintetitzar i són imprescindibles s'anomenen àcids grassos essencials.