Sistema immunitari

SISTEMA INMUNITARI

FUNCIONS

TIPUS D'INMUNITAT

CÈL·LULES IMMUNITARIES

Cèl·lules immunitaries

Sistema immunitari innespecífic

Barreres primàries

Barreres secundaries

Sistema immunitari específic

Divisió de la immunitat específica

FOL·LICLES LIMFÀTICS

són zones del cos on es troba gran quantitat de limfòcits i fagòcits. Els més importants són: amígdales, apèndix, plaques de Peyer (intestí) i vegetacions (fosses nassals).

Neutròfils

Els leucòcits més abundants en sang. Circulen pel torrent sanguini fins que són atrets per substàncies químiques alliberades per altres cèl·lules immunitàries. Aleshores abandonen la sang per fagocitar microorganismes en els teixits infectats, formant part de la resposta immunitària inespecífica.

MELSA

Conté grans quantitats acumulades de limfòcits B i T, pel que és un òrgan on l’antigen i l’anticòs es troben. A més, és el lloc on es destrueixen els eritròcits i els leucòcits defectuosos i vells a partir de la filtració de la sang. Òrgan limfoide secundari.

• Defensa contra agents patògens i altres substàncies estranyes.

• Reconeixement de les cèl·lules propies alterades.

• Elimina cèl·lules mortes del nostre cos.

• Immunitat medida per cèl·lules: Els citotòxics (Limfòcits t) destrueixen especificament les cèl·lules infectades o els bacteris

• Immunitat medida per aniticossos: estàn Creats per els Limfòcits b i S'uneixen als antígens dels patògens per inactivar-los i fer-los més visibles per a que els citotòxics els matin.

Natural Killer

Reconeixen cèl·lules que no són pròpies o amb marcadors d’estrès i les destrueixen. Contribueixen a la immunitat inespecífica.

MÈDUL·LA ÒSSIA

Dins dels ossos plans, corbs o la punta dels ossos llargs. Conté cèl·lules mare precursores dels limfòcits, altres glòbuls blancs, eritròcits i plaquetes. Aquestes cèl·lules mare poden madurar a la mateixa medul·la òssia i es transformen en limfòcits B, o migren al tim on es transformen en limfòcits T. Òrgan limfoide primari.

TIM

És l'òrgan on maduren els limfòcits T (“on s’eduquen”).

És un òrgan petit ubicat a la part superior del pit, sota l'estern

Basòfils i mastòcits

Els mastòcits són els basòfils que es troben en els teixits, principalment concentrats en la pell, els pulmons i tub digestiu. Tant els basòfils com els mastòcits alliberen substàncies químiques que contribueixen en la inflamació i la resposta immunitària innata. Responsables de la reacció al·lèrgica.

Monòcits i Macròfags

Els monòcits són els precursors dels macròfags dels teixits. No són molt abundants en sang, de seguida van cap als teixits i esdevenen en macròfags, més grans i amb més capacitat fagocítica. Els macròfags són les cèl·lules fagocítiques més importants dels teixits, cada macròfag pot fagocitar fins a 100 microorganismes. Són més eficients que els neutròfils. També eliminen patògens grans, glòbuls vermells morts i neutròfils morts.

En aquesta barrera actuen les cèl·lules fagocítiques i són la base de la resposta inflamatòria.

Gànglis Limfàtics

Estan connectats pels vasos limfàtics. S’encarreguen de filtrar limfa gràcies a l’acció de cèl·lules fagocitàries que hi ha a l’interior. S’hi troba una gran quantitat de limfòcits i de macròfags i per això, també és el lloc on es troben els antígens amb els limfòcits. En tenim principalment al coll, a les axil·les i a l’engonal.

En casos d’infecció s’inflamen.

MUCOSES RESPIRATORIES

El mucus és una substància viscosa que atrapa pols i microorganismes i que conté molècules capaces d’eliminar certs patògens. Les cèl·lules ciliades estan recobertes d’uns “pèls” (cilis) que es mouen i desplacen el mucus cap a la faringe. Un cop a la faringe, el mucus es pot eliminar amb la deglució (empassar, pel sistema digestiu) o poden ser tossits. Així, la pols i els gèrmens inhalats són capturats pel mucus i desplaçats pels cilis cap a la faringe on són deglutits, o s’eliminen amb la tos o els esternuts. Les secrecions àcides i les mucositats dels conductes digestius, com l’estómac, contribueixen a formar un ambient desfavorable per la proliferació de microorganismes. A més, la flora microbacteriana intestinal manté un equilibri en el desenvolupament dels organismes. Als orificis i vies genitals i urinàries hi ha també mucositat, secreció àcida i flora microbiana sapròfita, que regulen l’equilibri de les zones i mantenen a ratlla els patògens.

Eosinófils

Són escassos en circulació, reconèixen paràsits de gran mida. També participen en reaccions a·lèrgiques modulant-la perquè no sigui massa forta.

Cèl·lules Dentrítiques

Són parentes dels macròfags. Tenen elongacions llargues i primes. Es troben sobretot a la pell, on s’anomenen cèl·lules de Langerhans. És una cèl·lula fagocítica i presentadora d’antígens, i desenvolupa un paper clau tant en la resposta immunitària innata con adquirida.

Limfòcits T i Limfòcits B

És la més eficaç, intervenen els antocossos i els Limfòcits B i Limfòcits T. Característiques:

• Específitat: Actuació exclusiva contra un determinat patogen.
• Memòria: Capacitat d'emmagatzemar informació sobre una determinada agressió, que permet posteriorment una segona resposta més ràpida i intensa.

Sistema inmmunitari

També s'anomena sistema de defensa, està format per difersos teixits, cèl·lules i molècules. Junts constitueixen la defensa de l'organisme contra elements estranys perillosos.

És capaç de detectar i combatre bacteris, virus, fongs, cèl·lules canceroses i altres patògens. També reconeix i elimina substàncies estranyes.

Glòbuls blancs o leucòcits

Els glòbuls blancs o leucòcits són els principals responsables de la resposta immunitària, són cèl·lules completes i grans, n'hi ha de sis tipus: