Famílies lingüístiques mundials

Lèxic. Les famílies lingüístiques mundials

• Al món es parlen unes 6000 llengües, la majoria de les quals s’agrupen en famílies lingüístiques.
• Recorda que una família lingüística és un conjunt de llengües que tenen una estructura semblant i un origen comú.
• La lingüística comparada estudia el lèxic, la sintaxi, la morfologia i la fonologia de les diverses llengües, a fi d’establir relacions i trets comuns que permetin aquesta classificació.

Per saber-ne mésEn alguns casos, com el del basc, els lingüistes encara no han aconseguit determinar-ne l’origen, de manera que no els han pogut classificar en cap família de llengües. No és una llengua romànica, ni tan sols una llengua indoeuropea: és una llengua aïllada. Quan els romans van colonitzar la península, el basc ja s'hi parlava.

Principals famílies i grups lingüístics del món

Per saber-ne més Les 10 llengües amb més parlants nadius del món són el xinès, l’anglès, el castellà, l’hindi, el rus, el francès, l’àrab, el malai, el bengalí i el portuguès. El català és una de les 100 llengües més parlades, en concret la 88a, per damunt de diverses llengües oficials d’Estats europeus com el búlgar, el danès, l’eslovac, l’eslovè, l’estonià, el finès, el gaèlic, el letó o el lituà.

Les llengües romàniques: família indoeuropea

• Les llengües romàniques es divideixen en dos grans grups: l’oriental, format per l’italià i el romanès; i l’occidental, format pel portuguès, el gallec, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic (també anomenat romanx) i el sard. Així doncs, avui es parlen deu llengües romàniques.

Les llengües romàniques: família indoeuropea

• Ja et deus haver adonat que la majoria d’aquestes paraules de la dreta comparteixen la mateixa arrel llatina, amb poques variacions. Ja saps que les llengües romàniques tenen un origen comú, el llatí, cosa que podem comprovar amb una senzilla comparació de paraules com aquestes.

Llengua oficial, minoritària i minoritzada

Especialment a partir dels s. XVIII-XIX, algunes llengües han rebut l’impuls de tenir un estat al darrere, la qual cosa ha portat alguns territoris a uniformitzar a una sola llengua, considerada l’oficial. Les altres són catalogades com a llengües minoritàries perquè són menors per geografia o per demografia, i si a més no tenen un ple reconeixement dins el territori se les considera minoritzades. Una llengua esdevé minoritzada després d’un procés de bilingüització dels parlants que l’ha conduït a la marginalització.