La maternitat i el dolor

La maternitat i el dolor

Juana Arbona Naya

Introducció

Conclusió

Anònima

Juana Naya Lozano

Juana Lozano Pérez

Josefa Tolrà

(1880-1959)

Josefa Tolrà va ser una artista catalana que després de la mort dels seus dos fills va experimentar un dolor molt profund que li va obrir les portes cap a l'espiritualitat. Escoltava veus al seu interior i sentia l'energia de l’univers. Va deixar-se guiar per aquestes veus i va començar a plasmar els missatges en escrits i dibuixos. Era capaç de dibuixar escenes precioses amb fil sobre tela.

Madge Gill

(1880-1959)

Madge Gill va ser una artista anglesa que després de la mort de dos dels seus fills i una llarga malaltia va començar a dibuixar, escriure i brodar. Al igual que Josefa, la mort li va generar un enorme dolor que il·luminà el seu camí cap a l'espiritualitat. Ella era guiada per un esperit que anomenava Myrninerest (my inner rest, "la meva pau interior"). Era capaç de plasmar el seu interior amb agulla, fil i tela.

Josefa Tolrà

(1880-1959)

Josefa Tolrà va ser una artista catalana que després de la mort dels seus dos fills va començar a crear. Aquest succés provocà en Josefa Tolrà un dolor profund i un període de tristesa absoluta que li va obrir les portes cap a l'espiritualitat. Escoltava veus al seu interior i sentia l'energia de l’univers. Va deixar-se guiar per aquestes veus i va començar a plasmar els missatges en escrits i dibuixos. Dibuixava amb qualsevol tipus d'eina i de suport, però el que més ens interessa destacar és la tècnica de brodat. Era capaç de dibuixar escenes precioses amb fil sobre tela.

Madge Gill

(1882-1961)

Madge Gill va ser una artista anglesa que després de la mort de dos dels seus fills i una llarga malaltia va començar a dibuixar, escriure i brodar. Al igual que Josefa, la mort li va generar un enorme dolor que il·luminà el seu camí cap a l'espiritualitat. Ella era guiada per un esperit que anomenava Myrninerest (my inner rest, "la meva pau interior"). Com a suport utilitzava cartolines i rotllos de tela de baixa qualitat, entre d'altres materials com la tinta xinesa. Era capaç de plasmar el seu interior amb agulla, fil i tela.

Model de la Transició

• La maternitat se seguia concebent com una cosa relativa a la dona
• Les idees occidentals sobre la maternitat tendeixen a essencialitzar la figura de la dona, associant qualitats «naturals» a l’embaràs, el part o la criança.
• S'instaura el model anomenat tecnocràtic del part/naixement. Caracteritzat per: objectivació, fragmentació del subjecte i economització del procés = model industrial.

Vivència

"Jo estava cansada, asquejada, me sentia mala mare, perquè jo n’hi havia voltes que no volia, no volia tindre ixa situació. No me sentia bona mare. El meu instint de maternitat jo pensí que no el tenia, com són coses que no te diuen. Entonces, jo pensava que era jo, que era culpa meua"

Al llarg del treball hem pogut observar que hi ha un fil conductor que connecta les diferents generacions, el del dolor. Aquest dolor apareix al llarg de l’anàlisi en forma d’emocions diverses i molt complexes com la soledat, l’angoixa, la depressió, la culpa, etc.. Alhora, hem vist que són emocions que tenen un origen social, fruit, en part, de la pressió que exerceixen les expectatives al voltant de la maternitat i la feminitat. Aquestes expectatives s’interioritzen i tenen un impacte en els cossos. Així i tot, podem destacar comportaments de resistència i d’agència. La pena, la culpa, l’angoixa i ,en definitiva, el dolor ha sigut desviat i reconduït per esdevenir força. Ho veiem en el rebuig a les expectatives socials, en la construcció de xarxes de suport davant la soledat, en l'ús d'anticonceptius, o en l’exigència de drets davant el cansament i l’ansietat.

Model del Franquisme

• Discurs de domesticitat que configuraba un prototip de dona, el «Àngel del Hogar» / la «Perfecta Casada» / «la Mujer de su Casa» (Nash, 1994). Dona = muller i mare
• La dona queda reclosa en l’espai privat de la llar - La mística de la feminitat, Betty Friedan
• Un règim opressor com el Franquisme, que té a la societat silenciada i sota el terror, trenca amb l'economia moral, la solidaritat i la creació de xarxes de suport entre dones.

Vivència

"Però la iaia ho va passar molt mal, amb els quatre molt molt xicotets. Jo volia pujar al terrat i tirar-me, lo que passa és que no podia perquè eren molt xicotets. Entonces aní al metge i me donà unes pastilles.[...] Jo no sabia què fer en quatre criatures"

La impossibilitat de la maternitat

• Eren joves (21-23).

• Algunes de les dones eren migrants, ja que el trasllat a una altra ciutat els permetia amagar l’embaràs.

• Tenien feines que requerien molt de temps i que donaven pocs ingressos. A més, podien ser acomiadades durant l’embaràs.

• En la majoria dels casos eren fills concebuts fora del matrimoni.

Model de la República

• Pren força la corrent de pensament pròpia de la medicina higienista.
• Dona = mare

• El model de dona era el de la «Mujer Nueva» o «Mujer Moderna» (Nash, 1994), aquell que depositava en la mare la responsabilitat de poder gestionar i conciliar la feina remunerada amb la no remunerada.

Vivència

El fet de perdre dos fills afecta directament la seua identitat i la seua autopercepció, ja que en el moment que no eres «bona mare», no pots ser «bona dona».