Infografia

Mesopotàmia

On està situat?

Mesopotàmia està situat entre el riu Tigris i Èufrates. Mesopotàmia significa terra ente dos rius.

L'arc i la volta

A Mesopotàmia a fer servir l'argila com a material constructiu, en forma de tova assecada al sol, primer, i de maons cuits al forn, També calia trobar un sistema per sostenir els sostres i les plantes dels edificis més alts. Amb els maons, van arribar dues innovacions fonamentals per a la història de l'arquitectura: l'arc i la volta.

Canals i recs

En aquest territori, l'agricultura va fer gran millora gràcies a la construcció de canals que portaven l'aigua dels rius a llocs més llunyans. Això va contribuir a l'augment de la producció.

Primeres ciutas

Ciutats més importants

Escriptura

La millora organitzativa que va suposar l'aparició dels Estats va propiciar el naixement de les primeres ciutats, envoltades de muralles

Les ciutats més importants de Mesopotàmia van ser Ur, Uruk, Lagaix, Eridú, o sobretot, Babilònia.

A Mesopotàmia, l'escriptura va sorgir aproximadament cap al 3500 aC. La primera forma d'escriptura va ser la pictogràfica, en la que cada signe representava un objecte o idea. Més endavant es va inventar l'escriptura cuneïforme, més evolucionada, en la que cada signe representava una síl·laba.

Neixament d'un estat

aA Mesopotàmia hi va haberi l'aparició d'un poder polític estable i fort, gestionat per militars, funcionaris i sacerdots, que s'encarregaven de l'administració i de coordinar el treball. Era el naixement del que avui coneixem com Estat El rei, els sacerdots, els nobles, els alts funcionaris i els caps militars controlaven el poder d'aquestes ciutats

Art egipci

Egipte

Escoltura i pintura

Arquitectura

Com hera l'antic Egipte?

Els déus egipcis

L'antic Egipte era una societat molt jerarquitzada, amb una divisió molt clara entre les classes dirigents o privilegiades, i les classes populars. Egipte és un desert travessat de sud a nord per un riu immens, el Nil era una excel·lent via de comunicació, El riu també era una via que servia per transportar mercaderies de totes les ciutats que hi havia a les seves vores. En aquestes terres va sorgir la segona civilització urbana

Tot i que la religió egípcia tenia molts déus, els més importants són aquests: Ra, el déu del Sol, era el déu més important de tots, i tenia el seu culte principal a la ciutat de Tebes. Osiris, el déu de la mort, era el déu més popular. Presidia el tribunal que jutjava els morts. Isis, esposa d'Osiris, per als egipcis representava l'esposa fidel i la deessa mare. Horus, fill d'Osiris, representa el Sol naixent. Anubis, déu funerari que conduïa l'ànima dels morts al tribunal d'Osiris.

La vida d'ultratomba

Les classes dirjents

Religió Politeísta

L'antic Egipte era una societat molt jerarquitzada, amb una divisió molt clara entre les classes dirigents o privilegiades, i les classes populars. Entre les classes dirigents s'hi trobava: El faraó o rei era la figura més important de tota la societat. El faraó tenia un poder absolut i era alhora el cap polític, el cap militar i el cap religiós. Era l'amo de totes les terres i administrava la justícia. Era considerat com un déu vivent. Els nobles, que rebien terres i càrrecs per part del faraó, a canvi de tenir el seu suport. Entre ells es trobaven el visir, ajudant directe del faraó, els governadors de cada província de l'imperi, i els comandaments militars de l'exèrcit, que protegien el territori d'invasions. Els sacerdots dirigien el culte religiós als temples, i eren els únics que posseïen coneixements científics, com l'astronomia o les matemàtiques, cosa que utilitzaven per exercir el seu domini sobre la resta de la societat. Els funcionaris o escribes treballen per al faraó i feien complir les seves lleis per tot el territori. Juntament amb els sacerdots, són els únics que saben llegir i escriure amb l'escriptura jeroglífica, la qual cosa fan servir per calcular els impostos i deixar per escrit les ordres dictades pel faraó

La religió tenia una gran importància en la vida dels antics egipcis, per tant la religió era molt important.Es tractava d'una religió politeista, ja que creia en l'existència de molts déus

Cada déu tenia el seu temple principal en una ciutat d'Egipte, i els sacerdots rivalitzaven entre ells per tal que el seu déu rebés més ofrenes i diners. Això va fer possible que els sacerdots acumulessin moltes riqueses i poder.

L'arquitectura egípcia té dos característiques fonamentals: És arquitravada. Això vol dir que els sostres són plans, i sostinguts per columnes. A diferència dels mesopotamis, els egipicis no coneixien ni l'arc ni la volta. Les construccions són d'una mida enorme, per reflectir la grandiositat de qui les encarregava fer: el faraó i la religió. Segons la seva funció, els egipcis van desenvolupar dos classes de construccions monumentals: Tombes: per guardar les restes dels difunts. Com més important era el difunt, més gran seria la seva tomba. Per tant, les més destacables són les dels faraons. N'hi havia de diversos tipus.

Temples: recintes religiosos emmurallats. Els temples eren la residència dels déus, no estaven oberts al públic i el seu accés era limitat, exclusivament, als sacerdots i al faraó. Els més grans, d'unes dimensions colossals, són els de Luxor i Karnak, a prop de Tebes.

Pintura

La pintura es feia, principalment, sobre papirs i sobre els murs dels temples i les tombes. Pel que fa als temes representats, n'hi havia dos de fonamentals:

Escenes de la vida quotidiana: tasques agrícoles, escenes de caça, escenes festives, etc.

Temàtica religiosa

MASTABES Primeres tombes dels faraons, d'un pis i de forma rectangular. PIRÀMIDES Creades a partir de la superposició de mastabes. Tenien un laberint de passadissos i galeries al seu interior, per evitar el robatori dels tresors del faraó. Els exemples més importants són les dels faraons Kefrén, Keops i Micerí, a Gizeh (foto). HIPOGEUS Cambres funeràries excavades sota terra, per evitar robatoris. En destaca el del faraó Tutankamon, descobert l'any 1922.

La vida d'ultratomba

Els egipcis creien en la vida després de la mort i pensaven que era necessari conservar els cossos per a aquesta segona vida Els cadàvers, després de ser embalsamats, eren dipositats en sarcòfags de fusta o de pedra i enterrats en tombes decorades amb relleus i pintures, les dimensions de les quals estaven en relació amb la importància del difunt. Per tot allò que pogués necessitar el difunt en reviure, els familiars col·locaven dins la tomba aliments, perfums, joies i diversos objectes personals. Superat el judici, l'ànima havia de retrobar-se amb el cos del difunt. Per això els momificaven, és a dir, assecaven els cossos dels morts i els embolicaven amb benes per tal d’assegurar-ne la conservació dels cadàvers.

L'escultura egípcia solia representar els faraons i els deús. Aquesta es caracteritza per la rigidesa i la frontalitat amb què són representats els personatges, sempre de cara i, generalment, amb les extremitats enganxades al cos.

Els materials utilitzats pels escultors egipcis eren molt variats. La pedra era el material més utilitzat a les estatues dels faraons, així com als relleus que trobem en els temples i les tombes.

Tríada del faraó Micerí (segle XXV aC). Exemple de rigidesa i frontalitat a l'escultura.

Temple de Karnak

Temple de Luxor