MAPA MENTAL

DETERMINANTS

El grau de l'adjectiu

ADJECTIUS

ESPECIFICADORS

Lorem ipsum dolor sit

QUANTITATIUS

El gènere i el nombre

CATEGORIES GRAMATICALS

Desinència

Gènere

Lorem ipsum dolor sit

VERBS

SUSTANTIUS

La conjugació

Altres

Nombre

QUANTIFICADORS

INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS

INDEFINITS

NUMERALS

QUANTITATIUS

• Indiquen la quantitat precisa d'allò que designa el nom

-Cardinals: Expressen quantitat exacta. un/a, dos/dues, tres...-Ordinals:Indiquen una posició.Primer/a, segon/a, tercer/a...Fraccionaris:Designen la part d'un tot.Mig/mitja, quart, dècim...Múltiples:Quants cops s'augmenta una quantitat.Doble, triple, cèntuple...Col·lectius: conjunt d'entitats.Un parell de, una desena de...

• Es refereixen al nom de forma poc precisa.

Variables: -algun/-a/-s/-es -tot/-a/-s/-es -cert/-a/-s/-es -altre/altra/altres -qualsevol/qualssevol-diversos/diverses -uns quants/unes quantes -cadascun/cadascuna Invariables -cada -cap -diferents -sengles Exemple:L'altre dia no hi havia cap.

• Expressen quantitat, sense precisar-la

Variables: -molt/-a/-s/-es (de) -poc/-a/-s/-es (de) -tant/-a/-s/-es (de) -bastant/-a/-s/-es (de) Invariables: -gaire/s (de)-més (de) -menys (de) -gens de -prou (de)-força (de) -massa (de) Exemple: Encara no han vingut gaires així que esperarem una mica més.

• Ens serveixen per fer preguntes o admiracions.

-Quin, quina, quins, quines -Quant, quanta, quants, quantes Exemple: Quines botes portaràs? Quants records!

DETERMINANTS

DEMOSTRATIUS

POSSESSIUS

ARTICLES

• Designen la situació del substantiu que acomapnyen, en l'espai o en el temps, en relació amb l'emissor.

Exemple: -Què hi diu en aquell cartell? -Aquesta semana setmana nevarà. La llista de demostratius són: -Aquest, aquesta, aquests i aquests (proximitat) -Aquell, aquella, aquells i aquelles (llunyania)

• Denotan una relació de pertinença amb el nom.

Exemple: -La meva casa -Ton pare -Formes àtones: mon, ma, mos, mes ton, ta, tos, tes son, sa, sos, ses-Formes tòniques: meu, meva, meus, mevesteu, teva, teus, tevesseu, seva, seus, seves

• Article personal: acompanya un nom, cognom o sobrenom

-El (l') i en per al masculí -La (l') per al femení

• Article indefinit: acompanya un nom comú no conegut pel receptor.

-Un pel masculí singular-Una pel femení singular-Uns pel masculí plural-Unes pel femení plural

• Article definit: acompanya un nom comú ja conegut pel receptor i l'emissor.

-El pel masculí singular -La pel femení singular -Els pel masculí plural -Les pel femení plural

D'un posseïdor

nostre, nostra, nostres, nostresvostre, vostra, vostres, vostres seu, seva, seus, seves

Diversos posseïdors

EL GÈNERE I EL NOMBRE: Una i dues terminacions

• Adjectius de dues terminacions:

-dues formes per al singular i dues per al plural: Exemples: blanc / blanca / blancs / blanquesatent / atenta / atents / atentes-dues formes per al singular i una per al plural, ja que terminen en vocal neutra:Exemples: correcte / correcta / correctes apte / apta / aptes

• Adjectius d'una terminació:

-una sola forma per al singular i una per al plural:adjectius acabats en: -l, -or, -ar, -ent, -ant, -ble, -ista...Exemples: fàcil, superior, irregular, amable...-una sola forma en singular i dues en plural:adjectius acabats en -aç, -iç i -oçExemples:capaç / capaços / capacesfeliç / feliços / felicesveloç/ veloços / veloces

EL NOMBRE

Normalment, en català es realitza el plural afegint una -s, però:

• En els noms masculins aguts acabats en -s, -ç, -x, -ix i -tx, s'afegeix -os: cas/casos, pedaç/pe- daços, annex/annexos, feix/feixos, empatx/empatxos. • En els masculins plans i en tots els femenins acabats en -ç i -x, només s'afegeix -s: calc/calcs, apèndix/apèndixs; esfinx/esfinxs. • Els acabats en -sc, -st, -xt i -ig admeten dues formes de plural, amb -s i amb -os: discs o discos, gests o gestos, texts o textos, desigs o desitjos. • Nhi ha que són invariables: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, atles, Ilapis, temps, cactus, globus, lapsus, tipus, virus...

EL GÈNERE

El gènere és un tret gramatical i inherent en els mots abstractes i inanimats, però en canvi, en els éssers animats coincideix amb el sexe de l'ésser que designa.

B. La mateixa forma, per noms amb sufix: -aire, -arca, -cida, -ista i normalment, -ant i -ent Exemples: escombraire, monarca, homicida, artista, estudiant, delinqüent...

A. Dues formes diferents per a mascle i femella

C. Una sola forma per alguns animals el cocodril (mascle o femella) la pantera (mascle o femella)

• Pot ser que les dues formes tinguin lexema diferent: cavall/euga, ase/somera, porc/truja...

• Pot ser que el lexema sigui el mateix i canviin el morfema de gènere:

- llop/lloba-pediatre/pediatra-gall/gallina-abat/abadessa-pintor/pintora-psicòleg/psicòloga-bruixot/bruixa

• També hem de tenir en compte alguns substantius els quals tenen doble gènere (pots utilitzar qualsevol): el/la mar, el/la fel
• Altres tenen significats diferents en forma masculina i femenina, encara que s'escriguin igual: el/la canal, el/la còlera, el/la fi...

EL GRAU DE L'ADJECTIU

Segons la intensitat amb què l'objectiu expresa aquesta qualitat en distingim tres graus: positiu, comparatiu i superlatiu.

GRAU SUPERLATIU

GRAU COMPARATIU

GRAU POSITIU

Relaciona dos éssers que tenen una mateixa qualitat indicant si la tenen en la mateixa mesura o bé si un la té en major o menor mesura que l'altre.

Expressa la qualitat sense cap matis. - Intel·ligent, verd, blau...

Expressa una qualitat amb la màxima intensitat

ABSOLUT

RELATIU

El més intel·ligent de l'escola

Molt intel·ligent

INFERIORITAT

IGUALTAT

SUPERIORITAT

Menys guapo que la majoria

Tan guapo com la majoria

Més guapo que la majoria

Tornar a l'esquema

DESINÈNCIA

És la categoria lèxica que més es pot flexionar ja que la seva desinència dóna informació sobre la persona i el nombre, d'una banda, i el temps, l'aspecte i el mode d'altra banda.

Temps

Persona i nombre

Aspecte

Mode

La desinencia també informa sobre l'aspecte, que pot ser perfectiu, si l'acció verbal és percep com acabada, o bé imperfectiu, si es percep com a inacabada.

Indica com es presentada l'acció o el fet que expressa el verb

Quan es produeix allò que expressa el verb.

En el verb, els morfemes de persona i nombre apareixen junts i serveixen per establir la concordança amb el subjecte.

Indicatiu: Accions o fets reals Subjuntiu: Accions o fets irreals. Imperatiu: Donar ordres.

Par-àve-m

(persona i nombre)

(lexema)

Tornar a l'esquema

(temps, aspecte i mode)

(primera persona del plural)

(Passat, imperfectiu, indicatiu)

Conjugació verbal

La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes que pot prendre un verb per tal de donar la informació de persona, nombre, temps, aspecte i mode.

Depenent de la vocal temàtica distingim tres terminacions diferents

3a Conjugació

2a Conjugació

1a Conjugació

Verbs acabats en -ir - Dormir, patir, bullir...

Verbs acabats en -er, -re, -r - Perdre, poder, dir...

Verbs acabats en -ar - Jugar, cantar, ballar...

Aquests verbs també es poden dividir en dos grups: el grup dels purs (Dormir) i el dels incoatius (Servir). Aquests últims són els que es conjuguen amb l'increment temàtic -eix (Serveix)

Verbs irregulars

Verbs regulars

Són tots els que al conjugar-los presenten variacions respecte al verb model de cada conjugació. Cal distingir tres tipus de irregularitats: les ortogràfiques, les fonètiques i les eufòniques.

Són els que segueixen el paradigma de flexió del verb model de cada conjugació: cantar per la primera, témer i perdre per a la segona, i dormir i servir per a la tercera.

Tornar a l'esquema

Perífrasis verbals

Verbs defectius

Verbs pronominals

Són verbs que es conjuguen acompanyats d'un o dos pronoms febles: penedir-se, refiar-se, anar-se'n, sortir-se’n, veure-hi, sentir-hi, haver-hi…

Una perifrasis verbal és una construcció formada per dos verbs (sovint relacionats per mitjà d'una preposició) que expressa en una idea verbal conjunta.

Són aquells verbs que tenen un paradigma de flexió més reduït que els altres perquè no es poden conjugar en totes les persones. D'aquests n'hi ha que no tenen subjecte i són, per tant, impersonals. - Tronar, ploure, nevar... - Caldre (només es pot conjugar en tercera persona)

Pareu de dir això

Preposició

Verb auxiliar conjugat. Espressa la perssona, nombre...Aporta un matís semàntic

Verb en infinutiuAporta el significat de la perífrasi

Tornar a l'esquema