el text narratiu
”La vida és una narració”
EL TEXT NARRATIU
acció = estructura
ESPAI I TEMPS
personatges
EL NARRADOR
TASCA 1. Identifica el narrador
Digues quin tipus de narrador apareix en cadascun dels textos (n’hi ha un de cada):
TEXT 1
TEXT 2
TEXT 3
TEXT 4
TASCA 2. sigues narrador
A continuació teniu una sèrie de dades per crear una història breu (anècdota). Decidiu entre tots com s’ha de desenvolupar l’acció i quin és el paper de cada personatge. Repartiu-vos el narrador i el punt de vista i narreu l’anècdota en un màxim de 7-10 línies. ESCENA (grups de quatre persones) Acció : Algú que torna a casa seva i s’adona que li han robat.
Personatges: víctima, amic protagonista, extern omniscient, extern objectiu
1. Jo vaig néixer a les nou quarts de deu de la nit del dia 5 de març de 1894. El part no oferí complicacions i tot va anar com una seda. Amb les balances del senyor Musté i Peri em varen pesar; diuen que feia sis quilos. A mi em sembla excessiu, i he de suposar que el senyor Musté tenia unes balances que estafaven el pes als clients. Josep Ma de Sagarra
2. L’Àgata torna a mirar-se el rellotge. La llum blanca de l’habitació fa pampallugues uns segons. Aixeca el cap i, amb ulls plorosos, es queda mirant fixament el sostre. S’acosta al llit, on hi ha un nen que dorm, amb un braç enguixat. Té un pòmul morat. Li posa la mà al front, mossegant-se lleument el llavi inferior. S’acosta a la finestra i mira el carrer, amb els braços plegats. Camina cap al peu del llit. Torna a mirar el nen. Agafa una bossa de sobre la cadira i l’obre. En treu un mocador de paper. Es moca fort, trencant el silenci de l’habitació blanca.
3. El senyor Sherlock Holmes, que solia despertar-se molt tard, llevat de les ocasions, gens infreqüents, en què passava tota la nit despert, seia a taula, disposat a desdejunar-se. Jo, que estava dret al costat de la llar, vaig recollir de terra el bastó que havia oblidat la nostra visita de la nit anterior. Era una peça sòlida i elegant, de fusta de bona qualitat, amb un puny considerable, dels que en diuen d’advocat de Penang, fet a l’Àsia oriental. (...) Era, exactament, la classe de bastó que solien portar els metges de família de tota la vida: digne, sòlid i de confiança. –Bé, Watson, què em pot dir del bastó? Holmes seia d’esquena a mi i jo no li havia insinuat de cap manera què estava fent. –Com sap què estic fent? Jo crec que té vostè un ull al clatell... Arthur Conan Doyle El gos dels Baskerville (adaptació)
4. Per arribar fins aquí, el caçador ha hagut de llevar-se molt d’hora. Després d’aparcar el tot terreny davant d’una benzinera, ha caminat durant una llarga estona per un camí que, a mesura que s’allunyava de la civilització, s’anava estretint fins a desaparèixer. De tant en tant, ha aixecat la mirada per orientar-se, però en cap moment no ha deixat de pensar en la presa. Mentalment, ha repetit l’escena que l’obsessiona des de fa dies: la bèstia, que apareix de sobte, i el gest estudiat de prémer el gallet i fulminar-la d’un tret.
Sergi Pàmies, La bèstia
EL TEXT NARRATIU
Dolors
Created on January 9, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Witchcraft Presentation
View
Sketchbook Presentation
View
Vaporwave presentation
View
Animated Sketch Presentation
View
Pechakucha Presentation
View
Decades Presentation
View
Color and Shapes Presentation
Explore all templates
Transcript
el text narratiu
”La vida és una narració”
EL TEXT NARRATIU
acció = estructura
ESPAI I TEMPS
personatges
EL NARRADOR
TASCA 1. Identifica el narrador
Digues quin tipus de narrador apareix en cadascun dels textos (n’hi ha un de cada):
TEXT 1
TEXT 2
TEXT 3
TEXT 4
TASCA 2. sigues narrador
A continuació teniu una sèrie de dades per crear una història breu (anècdota). Decidiu entre tots com s’ha de desenvolupar l’acció i quin és el paper de cada personatge. Repartiu-vos el narrador i el punt de vista i narreu l’anècdota en un màxim de 7-10 línies. ESCENA (grups de quatre persones) Acció : Algú que torna a casa seva i s’adona que li han robat. Personatges: víctima, amic protagonista, extern omniscient, extern objectiu
1. Jo vaig néixer a les nou quarts de deu de la nit del dia 5 de març de 1894. El part no oferí complicacions i tot va anar com una seda. Amb les balances del senyor Musté i Peri em varen pesar; diuen que feia sis quilos. A mi em sembla excessiu, i he de suposar que el senyor Musté tenia unes balances que estafaven el pes als clients. Josep Ma de Sagarra
2. L’Àgata torna a mirar-se el rellotge. La llum blanca de l’habitació fa pampallugues uns segons. Aixeca el cap i, amb ulls plorosos, es queda mirant fixament el sostre. S’acosta al llit, on hi ha un nen que dorm, amb un braç enguixat. Té un pòmul morat. Li posa la mà al front, mossegant-se lleument el llavi inferior. S’acosta a la finestra i mira el carrer, amb els braços plegats. Camina cap al peu del llit. Torna a mirar el nen. Agafa una bossa de sobre la cadira i l’obre. En treu un mocador de paper. Es moca fort, trencant el silenci de l’habitació blanca.
3. El senyor Sherlock Holmes, que solia despertar-se molt tard, llevat de les ocasions, gens infreqüents, en què passava tota la nit despert, seia a taula, disposat a desdejunar-se. Jo, que estava dret al costat de la llar, vaig recollir de terra el bastó que havia oblidat la nostra visita de la nit anterior. Era una peça sòlida i elegant, de fusta de bona qualitat, amb un puny considerable, dels que en diuen d’advocat de Penang, fet a l’Àsia oriental. (...) Era, exactament, la classe de bastó que solien portar els metges de família de tota la vida: digne, sòlid i de confiança. –Bé, Watson, què em pot dir del bastó? Holmes seia d’esquena a mi i jo no li havia insinuat de cap manera què estava fent. –Com sap què estic fent? Jo crec que té vostè un ull al clatell... Arthur Conan Doyle El gos dels Baskerville (adaptació)
4. Per arribar fins aquí, el caçador ha hagut de llevar-se molt d’hora. Després d’aparcar el tot terreny davant d’una benzinera, ha caminat durant una llarga estona per un camí que, a mesura que s’allunyava de la civilització, s’anava estretint fins a desaparèixer. De tant en tant, ha aixecat la mirada per orientar-se, però en cap moment no ha deixat de pensar en la presa. Mentalment, ha repetit l’escena que l’obsessiona des de fa dies: la bèstia, que apareix de sobte, i el gest estudiat de prémer el gallet i fulminar-la d’un tret. Sergi Pàmies, La bèstia