Rosa Joana i les 7 magnífiques
Poemes de Joana Raspall
Text de Miquel Desclot
Rosa Joana i les 7 magnífiques
Música de Joan Josep Blay
Rosa Joana i les 7 magnífiques
Rosa d'abril
Cau la pluja, fina, fina,
com si el cel no s’atrevís
a mullar la rosa blanca
que és tot just a mig obrir.
I la rosa li diu: “Gràcies,
dolça plugeta d’abril!
La neu de l’hivern m’espanta;
amb tu, fa de bon florir.”
L’abril ens obre les portesd’on té guardades les flors ha florit la tarongina i les roses s’han desclòs. Una rosa per a tu, una rosa per a mí, una rosa per al núvol que ens ha regat el jardí.
JOANA RASPALL
Rosa marinera
El mar t’obre l’entrada
del seu reialme blau.
Ai, no et fiïs de porta
que no té clau!
Amb braç d’aigua salada
t’enllaça tendrament.
Ai, que no t’endormisqui
l’encantament!
Amb llavi d’aigua freda
mormola una cançó. Ai, no te’l creguis gaire, que és un traïdor!
JOANA RASPALL
Rosa festera
Serpentines d’alegria,
banderoles de paper,
fanalets de fantasia
al meu carrer!
Trompetes d’espantavelles,
cabdells de sucre filat,
sorpreses amb meravelles,
globus inflats.
És la fira atordidora,
bigarrada i resplendent. La voldria duradora eternament!
JOANA RASPALL
Rosa d'olor
El clavell dormia
prop del llessamí.
tots dos perfumaven
l’aire del jardí.
Va passar la garsa
i els va escridassar
amb veu esqueixada:
“Au, a treballar!”
Lleveu-vos! Feu feina,
que el sol és ben alt!”
Ells dos no es van moure
per fer olor no cal.
JOANA RASPALL
Rosa de llençol
Al llit tinc llençols
estampats de roses;
roses mentideres
que no fan olor.
M’adormo evocant belles primaveres i els somnis se m’omplen de llum i color
JOANA RASPALL
Rosa de bardissa
La mata punxosa
d’un vell esbarzer
volia fer roses
igual que el roser.
La fada dels boscos
li digué severa:
“La rosa és la reina
de la primavera;
de flors tan boniques tu mai no en faràs però, tant com ella, també punxaràs.” I qui no es conforma és perquè no vol: la llum de la lluna no és com la del sol.
JOANA RASPALL
Rosa enraonada
Si no els entenem prou,provem d’endevinar-los, i com si fossin màgics els mots se’ns faran clars. Si amb un granet d’amor jo t’envio paraules, tu, vinguis d’allà on vinguis, si tens cor, m’entendràs.
Hi ha unes llengües vivents
que tothom pot fer seves:
com l’alè de la muntanya,
com la cançó del mar…
Només la veu humana
és pròpia de cada home
i duu privats missatges
que cal saber escoltar.
JOANA RASPALL
Rosa Joana
Tens una obaga i una solana, tela de seda, roba de llana, vas a la serra, véns de la plana, or de llimona, gra de magrana. Niu de rosada, flor sobirana, tan viatgera, com casolana, font cantadora, brisa llunyana, ets olor oferta, Rosa Joana.
Rosa Joana, rosa galana,
mare i cosina, àvia i germana,
rosa primera, rosa tardana,
flor de paraula, flor filigrana.
Ets una casa i una cabana, roig de teulada, blanc de façana,
sones la flauta i la campana,
toc de gatzara, punt de sardana.
JOANA RASPALL
Cantata Rosa Joana
M. CARME POCH BALCEL
Created on January 9, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
3D Corporate Reporting
View
Discover Your AI Assistant
View
Vision Board
View
Periodic Table
View
SWOT Challenge: Classify Key Factors
View
Explainer Video: Keys to Effective Communication
View
Explainer Video: AI for Companies
Explore all templates
Transcript
Rosa Joana i les 7 magnífiques
Poemes de Joana Raspall
Text de Miquel Desclot
Rosa Joana i les 7 magnífiques
Música de Joan Josep Blay
Rosa Joana i les 7 magnífiques
Rosa d'abril
Cau la pluja, fina, fina, com si el cel no s’atrevís a mullar la rosa blanca que és tot just a mig obrir. I la rosa li diu: “Gràcies, dolça plugeta d’abril! La neu de l’hivern m’espanta; amb tu, fa de bon florir.”
L’abril ens obre les portesd’on té guardades les flors ha florit la tarongina i les roses s’han desclòs. Una rosa per a tu, una rosa per a mí, una rosa per al núvol que ens ha regat el jardí.
JOANA RASPALL
Rosa marinera
El mar t’obre l’entrada del seu reialme blau. Ai, no et fiïs de porta que no té clau! Amb braç d’aigua salada t’enllaça tendrament. Ai, que no t’endormisqui l’encantament!
Amb llavi d’aigua freda mormola una cançó. Ai, no te’l creguis gaire, que és un traïdor!
JOANA RASPALL
Rosa festera
Serpentines d’alegria, banderoles de paper, fanalets de fantasia al meu carrer! Trompetes d’espantavelles, cabdells de sucre filat, sorpreses amb meravelles, globus inflats.
És la fira atordidora, bigarrada i resplendent. La voldria duradora eternament!
JOANA RASPALL
Rosa d'olor
El clavell dormia prop del llessamí. tots dos perfumaven l’aire del jardí. Va passar la garsa i els va escridassar
amb veu esqueixada: “Au, a treballar!” Lleveu-vos! Feu feina, que el sol és ben alt!” Ells dos no es van moure per fer olor no cal.
JOANA RASPALL
Rosa de llençol
Al llit tinc llençols estampats de roses; roses mentideres que no fan olor.
M’adormo evocant belles primaveres i els somnis se m’omplen de llum i color
JOANA RASPALL
Rosa de bardissa
La mata punxosa d’un vell esbarzer volia fer roses igual que el roser. La fada dels boscos li digué severa: “La rosa és la reina de la primavera;
de flors tan boniques tu mai no en faràs però, tant com ella, també punxaràs.” I qui no es conforma és perquè no vol: la llum de la lluna no és com la del sol.
JOANA RASPALL
Rosa enraonada
Si no els entenem prou,provem d’endevinar-los, i com si fossin màgics els mots se’ns faran clars. Si amb un granet d’amor jo t’envio paraules, tu, vinguis d’allà on vinguis, si tens cor, m’entendràs.
Hi ha unes llengües vivents que tothom pot fer seves: com l’alè de la muntanya, com la cançó del mar… Només la veu humana és pròpia de cada home i duu privats missatges que cal saber escoltar.
JOANA RASPALL
Rosa Joana
Tens una obaga i una solana, tela de seda, roba de llana, vas a la serra, véns de la plana, or de llimona, gra de magrana. Niu de rosada, flor sobirana, tan viatgera, com casolana, font cantadora, brisa llunyana, ets olor oferta, Rosa Joana.
Rosa Joana, rosa galana, mare i cosina, àvia i germana, rosa primera, rosa tardana, flor de paraula, flor filigrana. Ets una casa i una cabana, roig de teulada, blanc de façana, sones la flauta i la campana, toc de gatzara, punt de sardana.
JOANA RASPALL