Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
Mapamundi escolar
ENRIC ROVIRA
Created on January 7, 2024
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Transcript
https://www.cinemesgirona.cat/
Inicialment, van obrir el 1936 amb el nom de Cine New York. D'aleshores ençà ha rebut diversos noms i sofert diverses remodelacions. L'última va ser el 2009, quan Toni Espinosa i sis altres individus van assabentar-se que la sala es veuria forçada a tancar i van decidir de donar-li una vida nova. Actualment, Espinosa és el director dels Cinemes Girona.
Cinemes Girona
175 del carrer de Girona de Barcelona
2010 - Actualitat
https://www.prospectosdecine.com/barcelona--cine-rex
1940 - 2010
Rex
Gran Via de les Corts Catalanes 463
Al començament tenia 851 localitats, però es va reduir a 580 quan va passar a mans del grup Balañá l’any 1969. Va acollir el festival internacional de cinema documental de Barcelona In-Edit-Beefeater i, anualment, el BAFF (Barcelona Asian Film Festival), de manera conjunta amb els cinemes Aribau Club i el museu CCCB. El Rex funcionava com a sala de cinema comercial en versió doblada però també s'hi projectaven cintes en versió original subtitulada.
https://eltranvia48.blogspot.com/2009/08/memorias-de-un-cinefilo-de-barrio-x.html
1969 - 1995, es va convertir en oficines i actualment hi ha un Mercadona
Rívoli
Avinguda Meridiana 248
Va formar part del grup Balañá i funcionava, durant la major part del temps que va estar en actiu, com a sala de reestrena amb sessió doble i emissió del NO-DO. Tenia una capacitat per a un total de 1486 espectadors.
https://www.moobycinemas.com/aribau
1962 - Actualitat
Aribau Multicines
carrer d'Aribau, 5 de l'Eixample de Barcelona
Va obrir el 7 de desembre del 1962 amb una capacitat de 1.175 localitats. Al capdavant d'aquest nou cinema s'hi trobava el Grup Balañá. El 1999, el Grup Balañá va confirmar que reformaria el local per fer-hi dues sales, una a la platea i l'altra a l'amfiteatre. També va incorporar butaques VIP per oferir un altre tipus de servei al públic. I és que la conversió de la sala de cinema en un cinema multisala és el que ha ajudat a mantenir el cinema obert fins avui dia, tot i les discrepàncies que hi va haver en el seu moment.
https://eltranvia48.blogspot.com/2009/08/memorias-de-un-cinefilo-de-barrio-xi.html
1958 - 1995, es va convertir en un bloc de pisos i un supermercat
Victoria
Passeig de Fabra i Puig 53
L’any 1960 va passar a formar part de l’empresa Balañá. Tenia una capacitat per a 1103 persones.
https://www.prospectosdecine.com/barcelona--cine-arcadia
1957 - 1998, es va convertir en una botiga
Arcadia
Carrer de Tuset 14
Va ser propietat de la família Castañé. El primer film que s'hi va projectar va ser Lola Montes de Max Ophuls. Després d'haver firmat un contracte amb la Generalitat, l'Arcadia, el 14 d'octubre de 1985 va començar a projectar únicament pel·lícules en català o catalanes. Fins que el 24 de juliol de 1986 el Círculo A es tornà a fer càrrec de la programació del cinema.
https://www.cinesrenoir.com/cine/renoir-floridablanca/cartelera/
Gran Cine Bohemia: Es va inaugurar el 3 d'abril de 1910 amb la projecció d'El barbero de Sevilla i Regreso del cruzado. Aquest disposava d'un gran vestíbul i una cabina de projeccions externa. Cine Florida: El 16 de setembre de 1943, Luis Cabezas Puzo obrí al mateix lloc el Cine Florida. Tenia una capacitat de 1.517 localitats. Els films seleccionats per a la inauguració van ser Fin de jornada i Recuerdo de una noche. Cines Renoir-Florida: El 5 d'abril de 2002 s'inaugurà com a Renoir-Florida, amb set mini sales que tenen una capacitat total de 1.134 butaques. Avui dia continua actiu.
Cinemes Renoir
Carrer de Floridablanca, 135, L'Eixample,
La Plaça de toros de les Arenes és un edifici que ocupa una illa de l'Eixample al costat nord de la plaça d'Espanya de Barcelona, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D). Actualment acull un centre comercial, que conté dos supermercats (Mercadona i Veritas), una botiga Fnac, una farmàcia, un centre d'estètica, diversos locals de restauració (tant restaurants com cadenes de menjar ràpid) i sobretot de moda, una botiga Nespresso de càpsules de cafè i cafeteres, un gimnàs equipat amb spa de la cadena Metropolitan, un complex multicinemes del Grup Balañá i una terrassa-mirador.
https://www.moobycinemas.com/arenas
Arenas De Barcelona Multicines
Gran Via de les Corts Catalanes, 373-385 i Tarragona, 72 i Llançà, 15-21
2011 - Actualitat
2001 - Actualitat
SOM Multiespai (antiguamente nombrado Heron City Barcelona hasta el 15 de abril de 2018) es un centro comercial ubicado en el distrito barcelonés de Nou Barris (Cataluña) inaugurado el 20 de septiembre de 2001.
https://www.cinesa.es/cines/som-multiespai/
Cinesa
Av. Río de Janeiro, 43 Nou Barris
http://barcelofilia.blogspot.com/2014/05/cinema-alcazar-rambla-catalunya-37-1939.html
1939 - 2005, es va convertir en una llibreria
Alcázar
Rambla de Catalunya 37
Formava part del grup Balañá i tenia una capacitat de 1600 persones. El primer programa que es va projectar va ser La voz que acusa i Marieta. L’any 1965 es va renovar i es va reduir el número de butaques a 858. La temàtica que es va projectar més habitualment en aquesta sala va ser la de film còmic o familiar i de dibuixos animats.
https://espaitexas.cat/es/
Els Cinemes Texas, actualment Espai Texas, són unes sales de cinema ubicades al carrer de Bailèn, 205, de Barcelona. Ocupen el mateix espai on anteriorment s'ubicaven els antics cinemes Lauren Gràcia. Anteriorment als cinemes Lauren Gràcia ja existia el Cinema Texas com a cinema de barri de reestrenes en sessió contínua amb una única sala.
Cinemes Texas
carrer de Bailèn, 205, de Barcelona
2014 - Actualitat
El 2013, es va inaugurar Balmes Multicines V.O., el primer cinema en versió original de la companyia, amb l'objectiu de consolidar la seva oferta d'entreteniment cultural.
https://www.moobycinemas.com/balmes
Mooby Multicinema Balmes VO
Carrer de Balmes, 422, 424, Distrito de Sarrià-Sant Gervasi,
2013 - Actualitat
https://www.prospectosdecine.com/barcelona---waldorf-cinerama
1934 - 2003, actualment és un centre de serveis socials
Waldorf Cinerama
Carrer de Calàbria 38
Tenia un aforament de 2000 butaques. Va tancar perquè el contracte entre Cinesa i els propietaris s’acabava, les sales de cinema tenien moltes pèrdues i la empresa no el va voler renovar.
https://www.lavanguardia.com/cultura/20070218/51308753175/el-cine-paris-de-barcelona-situado-en-el-portal-de-l-angel-cierra-sus-puertas.html
1928 - 2007, es va convertir en una botiga de roba de Zara
París
Portal de l'Àngel 11
La primera projecció va ser la pel·lícula alemana Beethoven. L’any 1988, va patir un incendi que va estar prop de provocar la seva desaparició. Finalment, Balañá va decidir vendre el local a Inditex.
https://zumzeigcine.coop/es/
2013 - Actualitat
Bejar, 53, 08014, Barcelona
Zumerig Cinema
Esteban Bernatas Chassaigne, amant entusiasta del setè art i activista cultural compromès amb la realitat contemporània, va fundar Zumzeig Cinema l’octubre de 2013 proposant, amb la infatigable ajuda de Guillaume Mariès i David Dorado, un model d’exhibició innovador a Espanya. Situat a les àmplies perifèries de la indústria, va apostar pel cinema independent, donant veu a opcions que tenen menor comercialització provinents de diverses corrents contemporànies actuals. Això va donar lloc a una sala que es va guanyar el reconeixement i simpatia de gran part de la comunitat cinèfila del país per la qualitat de la programació i la seva vocació activista.
https://barcelofilia.blogspot.com/2011/03/cinema-vergara-1939-1994.html
1939 - 1994 (abans Ascaso, 1937 - 1939), es va convertir en el centre comercial Triangle
Vergara
Carrer de Bergara, tocant Pl. Cat.
Aquesta sala era prevista d'inaugurar-se el 1936, però l'esclat de la Guerra Civil no ho va permetre. El local va ser ocupat durant un temps pels anarcosindicalistes de la CNT-FAI que li varen posar el nom d'un dels seus líders: Cine Ascaso. Després de la Guerra Civil va ser inaugurat oficialment amb el nom de Vergara.
1944 - Actualitat
https://www.cinesa.es/cines/diagonal/
Cinesa Diagonal
Carrer de Santa Fe de Nou Mèxic, Av. Diagonal
En un inici Cinesa Diagonal era originàriament el Cine Windsor, inaugurat l'any 1944, fruit del productor barceloní Alfredo Matas i l'empresari José Arquer, que es van unir per inaugurar un complex de luxe a l'avinguda Diagonal de Barcelona. El Cine Windsor va ser el resultat d'aquesta associació, un lloc que no només oferia projeccions cinematogràfiques, sinó també un bar, un restaurant i un teatre de butxaca, convertint-se així en un punt de trobada cultural a la capital catalana.
https://www.phenomena-experience.com/programacion-mensual/todo.html
1962 - Actualitat
El Cinema Nàpols va ser una sala d'exhibició cinematogràfica. Es tracta d'una sala oberta per primer cop el 1962 a la Dreta de l'Eixample, la qual a finals de 1988 es va transformar en una multisala i comptava amb dos espais de projecció.El cine Nàpols va tancar les seves portes el 2014, deixant la finca lliure per -teòricament- l'apertura d'un supermercat Mercadona que havia d'ampliar-se també pel darrere i així arribar al carrer de la Indústria. Això, però, no va ser així, ja que finalment, a l'espai on es trobava el cine Nàpols es va acabar obrint el cinema Phenomena de forma definitiva.
carrer Sant Antoni Maria Claret número 168 de Barcelona
Phenomena Experience
https://www.balanaenviu.com/teatre/teatre-borras
1931 - 1995, es va convertir en el Teatre Borràs, que encara està en funcionament
Borràs
Plaça d'Urquinaona 9
Comptava amb 950 seients. En algunes ocasions també s’hi feien espectacles teatrals. L’any 1953 va passar a formar part del grup Balaná.
https://yelmocines.es/cartelera/barcelona/westfield-la-maquinista
2000 - Actualitat
Cine Yelmo Westfield La Maquinista
Carrer de Potosí, 2, Sant Andreu
Westfield La Maquinista és un centre comercial situat en el districte de Sant Andreu de la ciutat de Barcelona i inaugurat el 14 de juny de 2000. Amb més de 250.000 m², 242 botigues i 2.800 empleats, és el centre comercial més gran de Catalunya i un dels majors d'Espanya. El 2012 prop de 15 milions de persones van visitar el recinte, un 3,5% més respecte l'any anterior, i va facturar un total de 390 milions d'euros.
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20110405/mitico-cine-casablanca-cierra-puertas-962793
1980 - 2011, va tancar a causa dels deutes i es va convertir en una botiga
Casablanca
Passeig de Gràcia 115
Tenia una capacitat de 317 espectadors. La programació inaugural va ser Cabeza borradora de David Lynch per a la sala 1, i Johnny Guitar de Nicholas Ray a la 2. El públic principal eren joves cinèfils, i s’hi projectaven les versions originals subtitulades. Un dels films que va crear més controvèrsia va ser Je vous salue, Marie de Jean-Luc Godard. Durant la projecció d'aquest va haver manifestacions d’associacions catòliques.
https://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20211012/7783508/chimpance-inauguro-palacio-cinema-barcelona.html
1923 - 2001, es va convertir en una sala de joc i apostes
Palau del Cinema
Via Laietana 53
Va ser propietat del grup Balañá en els seus últims anys.
https://www.prospectosdecine.com/barcelona--cine-arkadin
1976 - 1999, es va convertir en oficines
Arkadin
Travessera de Gràcia 103
L'origen del nom es troba en el personatge dibuixat per Orson Welles a la seva pel·lícula, Mister Arkadin. La temàtica més habitual era el cinema d’autor. Va estar a càrrec de Círculo A fins l’any 1978, i després va passar a mans de Cinesa.
El gran Sarrià multicines és un cinema especialitzat en versions originals subtitulades i estrenes de pel·lícules internacionals. Disposa de 8 sales amb tenda de Queviures. Va ser inaugurat l'any 1999 per la cadena de cinemes Mooby.
1999 - Actualitat
https://elpais.com/diario/1999/08/07/catalunya/933988038_850215.html
Gran Sarrià Multicines
Ronda del General Mitre, 38, 44, Sarrià-Sant Gervasi,
https://www.prospectosdecine.com/barcelona-cine-femina
1929 - 1991, es va incendiar per causes que no van quedar aclarides. Després s’hi van fer botigues.
Fémina
Passeig de Gràcia 23
Tenia un aforament de 1300 butaques, i la primera projecció va ser Príncipe o payaso. Una anècdota va es va produir l’any 1936, quan l’empresia premiava amb 200 pesetes la persona que pogués asistir sol a la projecció d’el film de terror La marca del vampiro de Ted Browning.
https://www.bolichecinemes.cat/
Els Boliche Cinemes, antigament Cine Boliche, és una sala d'exhibició cinematogràfica. Va obrir les seves portes l'any 1998, al mateix indret on hi havia hagut un bowling o sala de bitlles (d'aquí li ve el nom), i va tancar el 2008. Va reobrir el 17 de maig de 2013, exhibint a les seves quatre sales només pel·lícules en versió original subtitulada en català i combinant cinema d'autor amb comercial. La primera cartellera d'aquella setmana va oferir els films Indignados, Tango libre i Mussolini va a morir.
Boliche Cinemes
Av. Diagonal, 508, Sarrià-Sant Gervasi, 08006 Barcelona
1998 inauguració - Actualitat
https://www.lavanguardia.com/participacion/red-lectores/20240103/9487588/niza-cine-barcelona-aires-neoclasicos.html
1946 - 2005, va tancar a causa de la falta d’acord entre Balañá i els propietaris del local per renovar el lloguer
Niza
Plaça de la Sagrada Família 12
Construït per l’empresari Lluís Cabezas. Tenia una capacitat per a 1300 espectadors i era considerada una de les millors sales de projeccions de la ciutat. L’any 1948, en el mateix edifici, es va instal·lar una sala de ball. Durant la transició, s’hi van celebrar molts mítings de partits i col·lectius, entre d’ells el Front d’Alliberament Gai de Catalunya. L’any 1980 va passar a formar part del grup Balañá.
https://www.aquitaniateatre.com/ca/inici.html
1945 - 2011, es va convertir en el Teatre Aquitània, que segueix en funcionament
Aquitània
Avinguda de Sarrià 33
Primer es deia Cine Infanta, on els primers films que s'hi van projectar van ser Arizona i Invitación a la felicidad. L’any 1969 va passar a dir-se Cine Aquitània, i estava a càrrec del Círculo A. L’any 1991 va esdevenir sala de projeccions de la Filmoteca de Catalunya, fins al seu tancament.
https://www.cinemamalda.com/
El Cinema Maldà és una sala d'exhibició cinematogràfica amb una sola pantalla i 206 seients. Està ubicada al carrer del Pi, 5 de Barcelona, inaugurat el 1945 a l'interior del Palau Maldà, compartint-lo amb les Galeries Maldà i el teatre conegut com El Maldà.
1945 - Actualitat
Cinema Maldà
carrer del Pi, 5 de Barcelona,
https://www.cinesa.es/cines/diagonal-mar/
2001- Actualitat
Av. Diagonal 3
Cinesa Diagonal Mar
Diagonal Mar és un centre comercial ubicat al districte barceloní de Sant Martí (Espanya inaugurat el 20 de novembre de 2001. El centre disposa de 100 500 m² construïts (87 000 m² destinats al comerç i lleure) i 240 botigues repartides en 3 nivells i un aparcament subterrani amb capacitat per a 5000 vehicles
https://www.prospectosdecine.com/barcelona--cine-fantasio
1931 - 2000, es va convertir en una botiga de roba de Benetton
Fantasio
Passeig de Gràcia 69
La sala formava part del grup Balañá.
https://www.prospectosdecine.com/barcelona---cinema-dore-1936-1938-durruti-1938-1939-dorado-1939-1994-club-dore-1994-2006-aribau-club-2006-2018
1936 - 1994 (2018 com a Aribau Club)
Dorado
Gran Via de les Corts Catalanes 567
Manuel Reverter López va començar la construcció del cinema, però amb l'esclat de la Guerra Civil, aquest va passar a mans de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Tenia una capacitat de 699 espectadors. Al començament es deia Durruti i després Doré, però l'1 de març de 1939, adaptant-se als valors feixistes, va reobrir sota el nom de Dorado. L’any 2006 va tancar breument, i va reobri sota el nom d’Aribau Club.
https://www.prospectosdecine.com/barcelona---cinema-dante
1966 - 1995 (2014 com a Lauren Horta), es va convertir en un supermercat
Dante
Passeig de Maragall 415
El projecte es va voler iniciar 10 anys abans, però no va ser possible degut a la qualificació dels terrenys, fins que aquests van canviar de propietari. Tenia un aforament de 1000 persones. L’any 1999 es va reformar i va passar a dir-se Lauren Horta, però aquest també va tancar l’any 2014.
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20220809/capsa-barcelona-pan-cine-14218563
1974 - 1998, es va convertir en un restaurant
Capsa
Carrer de Pau Claris 134
Abans va ser una sala de teatre. Es dedicava al teatre nou i independent.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Cine_Catalu%C3%B1a
1912 - 1993, es va convertir en el centre comercial Triangle.
Catalunya
Plaça de Catalunya 3
Tenia una capacitat de 1200 espectadors. El programa inaugural estava format per Un héroe estrenada en exclusiva, Mirka, la gitana, El santo Rosario i Cura de la tisis. L’última pel·lícula projectada va ser Jurassic Park de Steven Spielberg.
http://larosadefuego.blogspot.com/2009/10/el-abandonado-cine-teatro-novedades-de.html
1910 - 1992
Novedades
Carrer de Casp 1
Va ser un teatre i un cinema amb capacitat per a 1600 espectadors, i va ser el tercer teatre amb més aforament de la ciutat. Es va inaugurar amb un programa de “varietés”. L'espai també va ser un recinte ocasionalment usat per a esdeveniments socials i polítics fruit de la seva gran capacitat d'espectadors.
https://www.moobycinemas.com/glories
El 1995, es va obrir Glòries Multicines, el primer multicinema de Barcelona, marcant l'inici d'una nova etapa per a la companyia. Durant aquest període, es van inaugurar diverses multisales, com Bosc Multicines, Gran Sarrià Multicines, Aribau Multicines i Arenes de Barcelona Multicines.
1995 - Actualitat
Glòries Multicines
Avinguda Diagonal, 208, 08018, Barcelona
https://www.prospectosdecine.com/barcelona--cine-publi
1932 - 2005, es va convertir en una botiga de màquines de café
Publi
Passeig de Gràcia 57
Aquesta sala, apart de projectar pel·lícules d’autor, va acollir algunes edicions del Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona.
https://www.filmoteca.cat/web/ca
La Filmoteca de Cataluña es una institución cultural gestionada por el Departamento de Cultura de la Generalidad de Cataluña que desde 1981 se dedica a la preservación de material fílmico y a la difusión de la cultura cinematográfica.
1981 - Actualitat
Filmoteca de Cataluña
Plaça de Salvador Seguí, 1, Ciutat Vella
https://www.prospectosdecine.com/barcelona--cine-astoria
1934 - 1999
Astoria
Carrer de París 193
Tenia una capacitat de 923 persones. La primera projecció va ser La comedia de la vida de Howard Hawks. El 9 d'agost de 1936 es va incorporar una orquestra de jazz al cinema per posar fi a la desocupació dels músics. L’any 1977 va passar a mans de Cinesa, i va canviar el tipus de programació.
https://barcelofilia.blogspot.com/2013/02/cine-montecarlo-provenca-280-1945-2000.html
1945 - 2000, es va convertir en l’edifici d’habitatges Montecarlo
Montecarlo
Carrer de Provença 282
Va ser fundat per la família Cabezas, i la primera projecció va ser El hijo de la furia. Era una sala moderna i espaiosa amb platea i amfiteatre. Gladiator va ser la última pel·lícula projectada.
https://www.prospectosdecine.com/barcelona---abc-cinema
1961 - 2000, l’espai va passar a ser una entitat bancària
Abc
Carrer de Balmes 306
La primera projecció va ser la pel·lícula de la Paramount Brumas de inquietud protagonitzada per Lana Turner, Barry Suvillan i Glynis Johns. El cinema tenia una capacitat de 914 butaques. L’any 1971, va passar a formar part del grup Balañá. Entre el 1963 i el 1967, el cine va ser la primera seu de la Filmoteca Espanyola a Barcelona.
https://www.prospectosdecine.com/barcelona--cines-alexandra
1949 - 2013, es va convertir en una botiga de roba
Alexandra
Rambla de Catalunya 90
En la època, va ser dels cinemes més distinguits de la ciutat. Va rebre el finançament de l’empresari Modest Castañé i Lloret. Tenia 1051 butaques. El nom del cinema començava per la lletra “A" per a situar-la a les primeres posicions de les llistes d'espectacles, una tècnica ja utilitzada en altres cinemes de la família Castañé. El primer programa va ser Sitting Pretty. L’any 2010, la sala va incorporar un teatre amb capacitat per a 360 persones.
https://yelmocines.es/cartelera/barcelona/comedia
El Cinema Comèdia és una sala de cinema al número 13 del Passeig de Gràcia, a la cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. L'edifici havia estat, fins al 1934, una residència particular, el Palau Marcet, i llavors es va adaptar com a teatre, amb el nom de Teatre de la Comèdia fins al 1960, quan es va transformar en cinema.
1960 - Actualitat
Yelmo Cines Comèdia
número 13 del Passeig de Gràcia, a la cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona
https://barcelona.cines-verdi.com/
Els Cinemes Verdi són un complex de sales d'exhibició cinematogràfica ubicat als carrers Verdi i Torrijos del barri de Gràcia de Barcelona. Són considerats un referent pels cinèfils, lluny dels circuits comercials.
1983 - Actualitat
Cinemes Verdi
carrers Verdi i Torrijos del barri de Gràcia de Barcelona
https://www.moobycinemas.com/bosque
Bosque Multicines
Rambla de Prat, 16 Vila de Gràcia
Gran Teatro del Bosque:El 19 de març de 1905 s'inaugurà el local amb el nom de Teatro del Bosque en La Fontana Circo Ecuestre Bosque: El 1916 es va enderrocar el local i s'hi va construir al damunt el Circo Ecuestre Bosque. Es va inaugurar el 21 de juny del mateix any, però només va durar una temporada. Cine Bosque: El juny de 1917 es va inaugurar un nou Bosque que tenia l'entrada principal per la cantonada de Rambla de Prat amb l'avinguda de la Riera de Cassoles. Bosque Multicines: El 1996 el Grup Balaña inicia les obres d'ampliació de la sala de cinema existent. El 14 d'agost de 1998 va obrir l'ampliació de sis multisales, mentre es posa en marxa la reforma de l'antiga sala de cinema. El 23 de desembre de 1999 s'acaben les obres reconvertides la sala original en tres noves sales que, amb l'ampliació ja inaugurada, en resulta un conjunt de nou multisales amb una capacitat de 2.005 localitats. Això el va convertir en el local de més capacitat de Barcelona i ha continuat actiu.
https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20170312/los-amantes-del-cine-salvaron-de-la-destruccion-las-iconicas-letras-del-urgel-5892025
1963 - 2013, es va convertir en un supermercat
Urgel
Carrer Compte d'Urgell 29
La primera projecció va ser Carmen Jones, d’Otto Preminger. Tenia un aforament de 1832 butaques, i era de les més grans d’Europa en aquell moment.