Cronologia Ramon Llull

Ramon Llull

Sofía García Saez

1283

Escriu la novel·la Blanquera, i una reelaboracó dels seu sistema en l'Art demostrativa.

1263

"Conversió a la penitència" amb 30 anys

1271-1274

1287-1289

Escriu les seves primeres obres

Redacció del Fèlix o Llibre de Meravelles

1274

1263

Inici de l'Etapa Quaternària

"Conversió a la penitència" amb 30 anys

1232

Naixement de Ramon Llull a Mallorca

Ramon Llull

Sofía García Sáaez

1316

Mor a Tunis en el vaixell tonant a mallorca

1307-1308

Va ser empreseonat i al sortir va escriure l'Art breu

1305

Escriu la sevaobra política més important

1312-1313

Escriu un cicle de 182 sermons i dicta testament

1295

Escriu el Desconhort i comença l'Arbre de ciència

1300-1302

Escriu el Cant de Ramon i a Xipre la Rhetorica nova

Art demostrativa

Romanç d'Evast e Blanquerna

Pertany a la segona fase de la primera de les etapes de l’Art i va ser redactada a Montpeller el 1283. L’obra es presenta acompanyada de les Figures i de l’Alfabet; es tracta de recursos gràfics que fan visibles els components estructurals de l’Art i faciliten el maneig dels mecanismes combinatoris i els càlculs.

El protagonista del Romanç d’Evast e Blaquerna, novel·la escrita a Montpeller el 1283, és un heroi sense taca que té el do de triar sempre amb èxit la millor opció vital des de la perspectiva lul·liana. Als divuit anys abandona els pares, Evast i Aloma, i la proposta matrimonial de Natana, a la recerca de la perfecció espiritual de l’ermità.

Lògica d'Algatzell

Llibre de contemplació

La lògica del Gatzell és l'obra que Ramon Llull redactà en aquestes dates. El text primitiu fou escrit en àrab i, després, el filòsof el traduí ell mateix al llatí i seguidament al romanç, com deia "perquè la puguin entendre aquells que no saben llatí ni aràbic".

El Llibre de contemplació en Déu (1271-1274) ocupa set volums de les Obres Originals de Ramon Llull (ORL) i prop de 1200 pàgines d'atapeïda tipografia a dues columnes a les Obres Essencials (OE). Tant la versió catalana com la llatina de l'obra són, segons afirma Ramon Llull, versions de la primitiva redacció àrab, de la qual no hem conservat ni un sol mot

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

1257

Llull es casa amb Blanca Picany i es relaciona amb l'infant Jaume, fil menor de Jaume el Conqueridor, destinat des de 1253 a ser rei de Mallorca

Conversió

La Vida de mestre Ramon arranca la seva narració amb aquest fet crucial de la vida de Llull, definint-lo com ‘la seva conversió a la penitència’. És un terme que situa l’experiència de Llull en el marc de l’espiritualitat popular i laïcal del temps, on se donaven casos de persones que, sense entrar en un orde mendicant o monàstic, procuraven, sols o amb altres, una vida religiosa més intensa, especialment marcada per la pobresa.

Fèlix o Llibre de Merevelles

Ramon va escriure aquesta ambiciosa novel·la didàctica durant la primera estada a París, entre l’any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l’obra, no és un heroi sense màcula com Blaquerna, que intervé decisivament en l’organització de les coses del món, sinó un pelegrí que oberva la realitat descobrint amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l’ordre diví de la creació

Liber de fine

Ramon Llull dedicà almanco tres obres a exposar de forma prou detallada com el seu nou model de missió s’hauria de posar en pràctica. Les obres són Tractatus de modo convertendi infideles (1292), Liber de fine (1305) i Liber de acquisitione Terra Sanctae (1309). S’hi podria afegir un altre escrit més breu, el Quomodo Terra Sancta recuperari potest (1292). Seguint l’esquema del Liber de fine, el tema més important és el de la predicació. La referència al “model dels apòstols” i a la fundació de col·legis dóna pas a la consideració dels destinataris de la missió: musulmans, jueus, cristians orientals i tàrtars o gentils.

Art breu

Aquesta obra, escrita a Pisa el 1308, és la versió de l’Art que ha estat més llegida i difosa, i respon a una voluntat de simplificació dels principis de l’Art, pròpia de la segona de les etapes de l’Art. L’Art breu comença dient que està escrita per tal de faciltar l’accés a l’‘Art magna’, és a dir l’Art general última / Ars generalis ultima (1305-1308).

Cant de Ramon

Retòrica nova

La part més interessant de la Retòrica nova és la que porta per títol ‘bellesa’, perquè Ramon hi explica quin era el seu concepte del que avui dia anomenem literatura. Segons Ramon convé, en primer, lloc que els mots siguin bells en ells mateixos, és a dir pel seu significat i no per la seva sonoritat

El Cant de Ramon (1300) és una autobiografia en vers que sol·licita l’adhesió del lector a la causa de l’autor. Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes. El poema comença amb la conversió de Ramon, i repassa les principals fites de la seva carrera, des de la fundació de Miramar, a la redacció de l’Art. El jo líric es queixa del poc èxit de la seva empresa i demana a Déu que el protegeixi i que li concedeixi ‘companyons coneixents’ que l’ajudin a portar endavant el seu projecte.

Desconhort

Arbre de ciencia

L’obra està dividida en setze arbres. Els dos darrers tenen una funció complementària: són l’Arbre exemplifical i l’Arbre qüestional. L’Exemplifical proporciona narracions, proverbis o semblances relacionats amb el contingut dels arbres inicials, mentre que el Qüestional, que pràcticament duplica l’extensió de l’obra, replanteja tota la matèria en forma de preguntes, algunes de les quals porten respostes específiques molt aclaridores, mentre que d’altres remeten al lloc corresponent de la part anterior.

El Desconhort (1295) és un poema de 69 estrofes monorimes de 12 versos alexandrins, que calia recitar al so del poema èpic carolingi, avui perdut, Berart de Montdidier. Es tracta d’un treballat debat en vers entre Ramon i un ermità, primer reticent i després entusiasta, a propòsit del programa artístic del beat, que recupera amb finalitats propagandístiques les tècniques literàries a què Llull havia renunciat quan es va convertir i va abandonar la poesia trobadoresca.