La Revolució Françesa

La revolució Francesa

Izan Martín Monrós

Els inicis de la Revolució Francesa (1789-1792)

La Revolució Francesa té lloc en el 1789 a causa de problemes econòmics, ja que les collites dels darrers anys no havien sortit bé. En el segle XVIII França pateix d'una crisi agrària molt forta, això causa que la gent tingui molta fam. La causa de la crisi agrària és degut al fet que França en el 1769 dona una quantitat molt grossa de diners als Estats Units perquè s'independitzin de la Gran Bretanya en el 1783, per això la fam i misèria de França en aquella època.

La decadència dels privilegiats

La Revolució Francesa va iniciar el 1789, amb una revolta dels privilegiats, que es van negar a acceptar els pagaments dels impostos, així que van obligar a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals, que eren l'únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal. Després de molts anys en el poder polític, social i econòmic els privilegiats són obligats a pagar impostos per primera vegada, això és degut a una reforma fiscal que va obligar a l'aristocràcia a pagar impostos. Els privilegiats es negaven al fet que el 3r estat tingues la mateixa representació que la noblesa en els estats generals, per la qual cosa ells volien que els vots es fessin per persona i no per estaments, això va produir un abandonament de l'estat popular dels estats generals.

+ info

La revolució del 3r estat

Tot paris va sortir al carrer amb el propòsit de donar suport a les propostes de la nova assemblea i, per la por que tenien a què les tropes reials detinguessin als seus diputats, el dia 14 de juliol, una enorme multitud de persones a entrar a la presó de la Bastilla per robar l'arsenal d'armes que hi havia. Aquest acte també té el nom d'una revolta antisenyorial (la Grande Peur) i això va comportar a què moltes residències nobiliàries es cremessin. La popularitat de les revoltes en camps i ciutats, va fer notar la insatisfacció popular i el gran suport cap als diputats del 3r estat. Per la por de la situació, en la tardor del 1789, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l'assemblea nacional constituent.

Les fases de la Revolució

En l'assemblea Nacional es va començar un procés de transformació en França en un sistema liberal, el qual es va desenvolupar en diferents fases, per culpa de l'oposició del rei i dels privilegiats. En aquestes etapes van fer servir diverses propostes per l'organització de l'estat i la societat liberal.

La monarquia constitucional (1789-1792)

La nova assemblea nacional constituent va iniciar un procés de reformació per abolir l'antic règim i convertir el país en una monarquia constitucional i parlamentària, així que, en el 4 d'agost del 1789 va decretar l'abolició del feudalisme i el 26 va promulgar la Declaració dels drets de l'home i del ciutadà, i el que feia és reconèixer com a drets indispensables les llibertats individuals, com per exemple la igualtat davant la llei. En l'any 1791 es va fer la constitució, que va posar com a exemples els ideals del liberalisme polític: la separació de poders, sobirania nacional i a igualtat legal dels ciutadans. També es va establir el sufragi indirecte i censatari.

Després de l'aprovació del text constitucional, es va formar l'assemblea Legislativa, en la qual es va redactar unes noves lleis per garantir la igualtat de tot el món, que la noblesa pagui impostos, prohibir la tortura, etc. per defensar les conquestes de la revolució davant dels defensors de l'absolutisme es va crear un nou exèrcit, la Guàrdia Nacional. I, finalment, amb l'objectiu de solucionar la crisi financera, es van treure els béns de l'església que van ser declarats béns nacionals, i venuts a particulars. Per contrarestar, l'estat va assegurar el finançament culte i una constitució civil del clero va separar tant a l'església com a l'estat

La república democràtica (1792-1794)

Quan l'oposició de la família reial i dels privilegiats van acceptar els canvis proposats per l'assemblea Nacionals van manifestar quan lluís XVI va fugir de París per unir-se amb l'exèrcit austríac, perquè ell tenia la idea d'envair França per restablir l'absolutisme. Rei va ser descobert, però, igualment, en l'abril del 1792, Àustria va envair França. a situació va ser d'un clima de revolta entre els sans-culottes, que en el 10 d'agost del 1792 van assaltar al palau reial, van empresonar al monarca i van proclamar la república. La República va quedar en mans dels girondins i es va crear una Convenció Nacional elegida per sufragi universal masculí. La nova assemblea va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina Maria Antonieta, que van ser acusats de traïció, condemnats i executats a la guillotina.

+ info

La república democràtica (1792-1794)

Quan l'oposició de la família reial i dels privilegiats van acceptar els canvis proposats per l'assemblea Nacionals van manifestar quan lluís XVI va fugir de París per unir-se amb l'exèrcit austríac, perquè ell tenia la idea d'envair França per restablir l'absolutisme. Rei va ser descobert, però, igualment, en l'abril del 1792, Àustria va envair França. a situació va ser d'un clima de revolta entre els sans-culottes, que en el 10 d'agost del 1792 van assaltar al palau reial, van empresonar al monarca i van proclamar la república. La República va quedar en mans dels girondins i es va crear una Convenció Nacional elegida per sufragi universal masculí. La nova assemblea va iniciar un judici contra Lluís XVI i la reina Maria Antonieta, que van ser acusats de traïció, condemnats i executats a la guillotina.

+ info

La república democràtica (1792-1794)

El mes de juny del 1793, davant les amenaces que planaven sobre la revolució, els jacobins* van aconseguir el poder i la revolució va entrar en la fase més radical.El Comitè va suspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris van castigar amb la presó o amb la mort a la guillotina els que s'oposaven al govern (Llei de sospitosos). La caiguda dels jacobins l'estiu de l'any 1794, els perills van disminuir: les revoltes interiors havien estat sufocades i els exèrcits francesos s'imposaven als de la coalició estrangera. Però la radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial dels jacobins van provocar l'oposició de gran part de la població, sobretot de la burgesia, que veia perillar la seva hegemonia social. Així, el juliol del 1794, el més Termidor segons el calendari revolucionari, l'alta burgesia va propiciar un cop d'estat per posar fi a la radicalització de la revolució.

La república burgesa (1794-1799)

Després del cop d'Estat, la burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la revolució amb el propòsit de retornar als principis del 1791.Per a això, va clausurar el club dels jacobins, va derogar la Constitució del 1793, va anul·lar les lleis jacobines i va promoure el retorn dels exiliats a causa del Terror. Es va elaborar una nova constitució , que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat , restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians. El liberalisme de la nova república se situava entre l'absolutisme i la democràcia social dels jacobins. Per tant, va haver de fer front a l'oposició tant de l'aristocràcia, que pretenia instaurar una altra vegada la monarquia i recuperar els seus antics privilegis, com de les classes populars, que donaven suport al retorn dels jacobins. En aquest context de crisi política i social, i en plena guerra contra les potències absolutistes d'Europa, l'exèrcit va ser l'única institució capaç d'imposar l'ordre a l'interior del país i derrotar els exèrcits invasors. L'any 1799, un jove general, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori. La seva intenció no era el retorn a l'Antic Règim, sinó la consolidació de la revolució, encara que només en els aspectes més moderats.

+ info