PRESENTACIÓN El noucentisme

EL NOUCENTISME

Alberto González

Definició

El noucentisme és un moviment cultural d'abast polític que es desenvolupa entre 1906 i 1923. El seu objectiu fonamental és dotar la societat catalana d'institucions de tot ordre -polítiques, culturals,educatives, tècniques, lingüístiques i literaries- que en garanteixin el bon funcionament. Es va desenvolupar com una resposta al corrent modernista i simbolista que havia predominat a la cultura catalana les últimes dècades del segle XIX. El terme "Noucentisme" prové de "noucentista", que significa "del segle XX".

Ideologia i estètica del Noucentisme.

La ideologia i l'estètica del Noucentisme, un moviment cultural que va sorgir a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX, van estar marcades per tot un seguit de principis i valors. Les principals línies d'actuació ideològiques i estètiques del noucentisme van ser • Modernizar la cultura i la societat mitjançant la creació d'institucions que vehiculessin el procés. • Prendre el món clàssic com a model per a la vida social i política, de manera que l'harmonia entre classes socials s'imposés sobre els conflictes, per exemple entre amos i treballadors. • Exalçar el món urbà i industrial, amb especial atenció a la ciutat de Barce-lona, que havia de ser model per a les altres del país. • Idealitzar els valors tradicionals del món rural i també els lligats a la religió catôlica. • Abandonar la inspiració, que consideraven d'arrel romántica, per supedi-tar-se a unes normes estrictes i aconseguir l'obra clàssica i ben feta.

La prosa noucentista.

La preferência del noucentisme pels géneres que tenen una finalitat didàcti-ca evident es va traduir en el conreu del conte i, sobretot, de l'assaig breu, en detriment de la novel la. Destaquen els contes de Josep Carner, autor que estudiarem com a poeta, i les glosses d'Eugeni d'Ors. Aquesta prosa va compartir les característiques ideològiques i estètiques del Noucentisme i es va diferenciar de les tendències anteriors, com ara el Modernisme. Característiques de la prosa noucentista: -Classicisme: La prosa noucentista va adoptar una estètica clàssica, inspirant-se en la tradició grecollatina i l'humanisme renaixentista. -Racionalisme: Es va manifestar un enfocament més racional i objectiu a la representació de la realitat. -Defensa de la Llengua Catalana: Els escriptors noucentistes van advocar per l'ús i la promoció de la llengua catalana. -Temes Universals: Encara que ancorada a la realitat catalana, la prosa noucentista també va abordar temes més universals i humans. -Estil Elegant i Mesurat: La prosa noucentista es va caracteritzar per un estil elegant, mesurat i acuradament estructurat.

Eugeni d'Ors.

Vida Eugeni d'Ors (1881-1954) va ser el principal responsable de l'elaboració i la difusió del programa noucentista. Va ser autor d'una obra en prosa de gènere assagístic, el títol més rellevant de la qual és el Glosari, recull de les glosses que publicà entre 1906 i 1920 al diari La veu de Catalunya, signades amb el pseudònim de Xènius. Sovint, aquests articles d'opinió breus i concisos se centren en els fets més rellevants de l'actualitat cultural, notícies de l'estran-ger, etc., i tenen un estil explícitament alliçonador. En altres ocasions, les glosses esdevenen l'expressió máxima de les idees noucentistes. Va ser un escriptor destacat, assagista, poeta, crític d'art i pensador espanyol, nascut a Barcelona, Catalunya. Va ser una figura central al moviment cultural conegut com el Noucentisme, que buscava revitalitzar la cultura catalana i promoure els valors clàssics i la identitat regional en contraposició al Modernisme.

Eugeni d'Ors

Obres Obres més destacades: -"La Ben Plantada" (1904) -"Estètica" (1925) -"El Greco o la Cerca de l'Ineffable" (1916) -"Els Idilis d'En Teixidor" (1900) -"Noucentisme "(1911) L'obra més important és: "Glosari" (1930): Aquesta obra és una compilació de gloses, comentaris i reflexions que abasten temes diversos com la llengua, la literatura i la cultura. Reflecteix l'estil característic d'Ors, que destacava per la seva erudició i agudesa.

La poesia noucentista

La poesia és un genere molt valorat pels noucentistes com a eina per fer conéixer el programa teóric del moviment. Els poemes solen partir d'una anécdota per transuetre q qui llegei un missatge relatiu als ideals noucentistes. En el nivell formal, trobem un estil elaborat, en què s'aprecien les formes métriques classiques. Els postes més representatius de l'estètica noucentista són els de l'Escola Mallorquina, Guerau de Liost i, sobretot, Josep Carner. Aquest moviment cercava revitalitzar la cultura catalana i establir una connexió amb els valors clàssics i universals, en contraposició a les tendències més ornamentals i subjectives del Modernisme. Algunes característiques de la poesia noucentista inclouen: -Racionalisme: La poesia noucentista es caracteritza per un enfocament més racional i equilibrat en lexpressió artística. -Catalanisme: La poesia noucentista sovint abordava temes relacionats amb la identitat i la cultura catalana. -Claredat i Elegància: Els poetes noucentistes buscaven transmetre les seves idees de manera clara i elegant. -Universalisme: Encara que la poesia noucentista estava arrelada a la realitat catalana, també buscava abordar temes més universals i humans. -Temes Socials i Filosòfics: La poesia noucentista sovint abordava temes socials i filosòfics.

Guerau de Liost.

Vida Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (1878 a 1933), fou un escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill i cosí segon del també escriptor Jaume Bofill i Ferro. La seva faceta periodística i literària s'inicià en un primer moment a Catalunya i després a La Veu de Catalunya; a partir del 1922, passà a La Publicitat, òrgan de propaganda del partit Acció Catalana. Obres -La muntanya d'ametistes(1908) -En els somnis (1913) -La ciutat d'ivori (1918) -Selvatana d'amor (1920) -Ofrena rural. Sabadell (1926) -Sàtires. Barcelona (1928)

Josep Carner.

Vida Josep Carner (1884-1970) té una obra poètica que expressa els tòpics del noucentisme amb delicadesa i amb un llenguatge elegant, ric en recursos i en vocabulari. La temàtica dels seus poemes és variada: paisatges i figures de Catalunya, la bellesa femenina, el pas del temps, la seva pròpia vida interior. Carner ho retrata tot amb una combinació de tendresa i ironia, i aconsegueix una poesia que exalça el seny com a valor principal que ha de regir tots els aspectes de la vida. Va néixer a Barcelona, Catalunya, i és considerat un dels exponents més importants de la literatura catalana del segle XX. Entre els seus reculls de poemes, destaquen Els fruits saborosos i Auques i ventalls. Altres titols de Carner (El cor quiet, Nabi) superen l'estètica noucen-tista i són una bona mostra de la configuració d'un estil poètic molt personal.

Josep Carner

Obra "Les flors del mal" (1912) "Els fruits saborosos" (1918): "Nabi" (1919): "Sobre les ones" (1928) i "Damià" (1932) L'Obra Més Important: "Els fruits saborosos" (1918): Aquest recull d'assaigs és fonamental per entendre la fase noucentista. Carner exposa la seva visió de la necessitat de renovació cultural catalana, fusionant tradició i modernitat. L´obra abraça la voluntat de superar els models antics i establir una nova identitat literària catalana. Destaca per la seva reflexió sobre les lletres, la identitat i la relació entre el pensament català i el pensament europeu.

L'escola mallorquina

L'Escola Mallorquina agrupa poetes que comparteizen procedência geogràfica i l'elaboració d'un llenguatge poètic classicitzant que encaiza amb el caracter convencional o arbitrari de la poesia noucentista.L'Escola Mallorquina és un moviment literari que va sorgir a Mallorca, una de les illes de les Balears, a finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquesta corrent va estar estretament vinculada al Renaixement Cultural Català i va tenir una influència significativa en la literatura i la cultura catalanes. Algunes de les característiques principals de l'Escola Mallorquina inclouen: -Renaixença Catalana: L'Escola Mallorquina va ser part de la Renaixença Catalana. -Revalorització del Dialecte Mallorquí: Els membres de l'Escola Mallorquina van defensar l'ús i la revalorització del dialecte mallorquí com a element essencial per a expressar la identitat cultural de l'illa. -Influència del Modernisme: L'Escola Mallorquina va ser influenciada pel Modernisme, un moviment artístic i literari que va transcendir les fronteres nacionals. -Temàtica Local: Els escriptors de l'Escola Mallorquina van tractar temes locals, històrics i folklòrics en les seves obres, reflectint la riquesa de la cultura i la tradició mallorquines. -Revista "La Almudaina": La revista "La Almudaina" va ser un vehicle important per a la difusió de les idees de l'Escola Mallorquina.

Miquel Costa i Llobera.

Miquel Costa i Llobera (1854-1922) va ser un poeta, escriptor i docent català nascut a Pollença, Mallorca. La seva vida i obra van estar marcades per la seva contribució al Modernisme i el seu paper a la literatura catalana.Obres "Fires noves" (1876) "Família i altres poemes" (1885) "Comèdies i drames (1890) "Verdaguer i Llobera (1889) "Oda a la Pàtria" (1897) "Enllà (1902) Obra Més Important: "Oda a la Pàtria" (1897): Escrit en una època d'efervescència cultural i literària a Catalunya. Costa i Llobera va ser part del moviment modernista, i aquesta oda reflecteix l'estil modernista amb una gran atenció als detalls i la simbologia. Celebració apassionada de la bellesa i grandesa de Mallorca, la seva terra natal. Costa i Llobera enalteix la natura, la cultura i la història de l'illa amb un to d'orgull i amor patriòtic.

Joan Alcover

Joan Alcover i Maspons (1854-1926) fue un poeta, escritor y editor mallorquín, destacado por su contribución a la literatura catalana, especialmente durante la Renaixença y el Modernismo. Obres: "Poesies" (1885) "Rondalles" (1887) "Alba" (1893) "L'Almudaina" (1896-1898) "Nocturns" (1900) "Cançons de la Terra"(1895) Obra Més Important: "Cançons de la Terra" (1895): Aquesta obra és considerada una de les més importants de Joan Alcover. S'inscriu en l'àmbit del modernisme, manifestant influències simbolistes. "Cançons de la Terra" expressa l'amor de l'autor per Mallorca i la seva identitat cultural. Explora temes de la natura, l'amor, la pàtria i la llengua.

Gabriel Alomar

Gabriel Alomar i Villalonga (1873-1941) fue un médico, poeta y ensayista mallorquín que desempeñó un papel destacado en la literatura y la cultura de Mallorca y Cataluña. Obres: "Els fruits saborosos" (1896) "Les ales de l'ànima" (1898) "Antologia de poetes mallorquins" (1899) "Estudis" (1917)