Entre Telers i Maquinària: La Història Industrial de Terrassa
La màquina de vapor
LLuis Muncunill
La fàbrica tèxtil, Aymerich, Amat y Jover
Les carboneres
Les calderes
Els treballadors de la fàbrica
Les xemeneies
Derek, Kassem, Jordi, David
Les xemeneies utilitzades a les antigues fàbriques tèxtils tenien com a funció escampar el fum i evitar que torni dins la fàbrica, evitant contaminació dins del lloc i perill d’asfixia o malalties respiratòries. Les antigues xemeneies sovint estaven fetes amb materials comuns de l’època, com maons, pedra o de vegades utilitzaven revestiments de ceràmica.
Creiem que les xemeneies són elements icònics a la nostra ciutat, ja que representen l’època en la que l’industria tèxtil tenia un paper fonamental a la vida de la ciutat. També degut al gran número de les mateixes que es troben a Terrassa.
Les carboneres eren llocs sota terra on es guardava el carbó al vapor Aymerich, Amat i Jover. El carbó arribava des de l'estació del Nord, portat en carros, i es diapositiva a les carboneres que poden contenir fins a 600,000 kg de carbó.
El trasllat del carbó als fogars es feia manualment amb pales, coves i carretons. Això era una feina dura, amb un gran esforç físic i exposició constant a la pols de carbó, la qual cosa podria causar problemes respiratoris als carboners.
L'accés als fogars de les calderes estava al mateix nivell que les carboneres, però una de les calderes estava elevada, obligant a pujar el carbó amb vagonetes i politja.
La màquina de vapor, també anomenada col·loquialment “la burra”, convertia la pressió del vapor en energia mecànica. Va donar pas aa la revolucio insutrial ya que ajudava a disminuir el temps de produccio de la fabrica.La màquina de vapor funciona operant a partir de la generació de vapor a alta pressió. La màquina de vapor funciona operant a partir de la generació de vapor a alta pressió.
El vapor d’aigua s'aconseguia utilitzant aigua en una caldera i escalfada per carbó, fusta o petroli. Quan es generava vapor a alta pressió, es dirigia cap a un cilindre on dins hi havia un pistó mòbil, el cual el vapor feia que el pistó es mogués.
Les calderes es troben generalment a la sala de calderes, era un espai específic dins de la fabrica. Aquesta sala és solia estar ubicada a prop de la zona de producció principal, ja que eren responsables de subministrar l’energia tèrmica necessaria per al procés industrial.
La seva funció era generar vapor, que era utilitzat per diverses màquines.Aquest vapor podia ser utilitzat per alimentar motors, generar electricitat o aplicar calor en altres parts del procés de fabricació, com al tèxtil
Les calderes podien ser fabricades amb diferents materials, algunes calderes estaven fetes de ferro fos, mentre que les modernes podrien estar construïdes amb acer al carboni o altres materials resistents a la pressió de la temperatura
Situada al nº 270 de la Rambla de Terrassa, construida entre 1907 i 1908, construïda per l’arquitecte Lluís Muncunill. Es conserva en un perfecte estat tant visual com funcionalment.
Situada al Carrer de Sant Genís, a la Plaça Nova de Terrassa. Data de l’any 1925 i perteneixia al vapor Roca i Pous. Es troba en un bon estat encara que no hi hagi rastre de l’antiga fàbrica.
Situada a l’Avinguda d’Àngel Sallent. Fundada al 1910, compartia nom amb el vapor corresponent. Al 1956 va ser anomenada una de les xemeneies més altes del món, i al 1991 va ser reconeguda com la xemeneia amb escales de cargol més alta del món. Es conserva en un estat formidable i es decorada amb llums a la nit.
La seva funció inicial era servir com a residència familiar per a la família Freixa.
L'edifici destaca per la seva arquitectura modernista, amb detalls ornamentals i influències gaudinianes evidents en les seves formes i decoracions. A més de la funció residencial, la masia Freixa també es va utilitzar com a seu per a les empreses de Josep Freixa, que es dedicava principalment al negoci textil.
Amb el temps, la masia Freixa ha tingut diversos usos. Després de la mort de Josep Freixa, va ser utilitzada com a seu per a altres empreses, i posteriorment va ser adquirida per l'Ajuntament de Terrassa
La seva condició actual reflecteix els esforços per mantenir la integritat estructural i estètica d'aquesta emblemàtica obra modernista, que continua sent una atracció cultural i històrica a Terrassa.
Durant la Revolució Industrial, el procés de producció tèxtil va experimentar canvis fonamentals. -En primer lloc, la filatura es va modernitzar amb màquines com la Jenny Voladora i el Water Frame, utilitzant l'energia del vapor. -Les màquines Jacquard van introduir patrons complexos al teixit. La fase de blanqueig i tenyit va ser mecanitzada amb l'ús de màquines específiques com les de blanqueig amb clor. -Els telers mecànics, com l'Arpa Jacquard, van augmentar la velocitat i precisió del teixit. Finalment, les màquines de cosir industrials van transformar la fase de confecció i acabat. Aquesta mecanització va ser clau per satisfer la creixent demanda de roba, marcant una transició significativa des dels mètodes artesanals fins a la producció tèxtil industrial moderna.
Quatre-centes persones, aquesta va ser la xifra d’homes, dones i nens que van arribar a treballar al Vapor Aymerich l’any 1915, set anys després de la seva inauguració a Terrassa, en una època en què l’embranzida industrial a Catalunya va requerir molta mà d’obra. De la fàbrica tèxtil es disposa del reglament interior de l’any 1918, un document on es detallen les normes que tots els treballadors i treballadores havien d’acatar per mantenir la seva feina al Vapor Aymerich, l’actual seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Pel que fa als salaris, durant molts anys la retribució va ser setmanal i en pessetes. A l'hora d'establir el sou, es tenia en compte la funció que desenvolupava cada treballador, de manera que variaven segons la categoria laboral. Les feines més ben remunerades -Dins de la fàbrica hi havia fins a 27 categories diferents, des de peó fins a oficial. Segons les dades del 1920, el càrrec més ben pagat era el de filador, seguit pels teixidors i els oficials. Les feines de les dones, eren les menys remunerades -En canvi, les feines amb pitjor retribució eren les de les dones. Es considerava que la seva funció social era fer-se càrrec de la llar i dels fills, per això el seu salari es considerava un complement del que cobrava el cap de família. Les talladores o les classificadores eren les tasques més mal pagades a l’empresa.
Entre Telers i Maquinària: La Història Industrial de Terrassa
Jan Oblik
Created on December 17, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Randomizer
View
Timer
View
Find the pair
View
Hangman Game
View
Dice
View
Scratch and Win Game
View
Create a Word Search
Explore all templates
Transcript
Entre Telers i Maquinària: La Història Industrial de Terrassa
La màquina de vapor
LLuis Muncunill
La fàbrica tèxtil, Aymerich, Amat y Jover
Les carboneres
Les calderes
Els treballadors de la fàbrica
Les xemeneies
Derek, Kassem, Jordi, David
Les xemeneies utilitzades a les antigues fàbriques tèxtils tenien com a funció escampar el fum i evitar que torni dins la fàbrica, evitant contaminació dins del lloc i perill d’asfixia o malalties respiratòries. Les antigues xemeneies sovint estaven fetes amb materials comuns de l’època, com maons, pedra o de vegades utilitzaven revestiments de ceràmica. Creiem que les xemeneies són elements icònics a la nostra ciutat, ja que representen l’època en la que l’industria tèxtil tenia un paper fonamental a la vida de la ciutat. També degut al gran número de les mateixes que es troben a Terrassa.
Les carboneres eren llocs sota terra on es guardava el carbó al vapor Aymerich, Amat i Jover. El carbó arribava des de l'estació del Nord, portat en carros, i es diapositiva a les carboneres que poden contenir fins a 600,000 kg de carbó. El trasllat del carbó als fogars es feia manualment amb pales, coves i carretons. Això era una feina dura, amb un gran esforç físic i exposició constant a la pols de carbó, la qual cosa podria causar problemes respiratoris als carboners. L'accés als fogars de les calderes estava al mateix nivell que les carboneres, però una de les calderes estava elevada, obligant a pujar el carbó amb vagonetes i politja.
La màquina de vapor, també anomenada col·loquialment “la burra”, convertia la pressió del vapor en energia mecànica. Va donar pas aa la revolucio insutrial ya que ajudava a disminuir el temps de produccio de la fabrica.La màquina de vapor funciona operant a partir de la generació de vapor a alta pressió. La màquina de vapor funciona operant a partir de la generació de vapor a alta pressió. El vapor d’aigua s'aconseguia utilitzant aigua en una caldera i escalfada per carbó, fusta o petroli. Quan es generava vapor a alta pressió, es dirigia cap a un cilindre on dins hi havia un pistó mòbil, el cual el vapor feia que el pistó es mogués.
Les calderes es troben generalment a la sala de calderes, era un espai específic dins de la fabrica. Aquesta sala és solia estar ubicada a prop de la zona de producció principal, ja que eren responsables de subministrar l’energia tèrmica necessaria per al procés industrial. La seva funció era generar vapor, que era utilitzat per diverses màquines.Aquest vapor podia ser utilitzat per alimentar motors, generar electricitat o aplicar calor en altres parts del procés de fabricació, com al tèxtil Les calderes podien ser fabricades amb diferents materials, algunes calderes estaven fetes de ferro fos, mentre que les modernes podrien estar construïdes amb acer al carboni o altres materials resistents a la pressió de la temperatura
Situada al nº 270 de la Rambla de Terrassa, construida entre 1907 i 1908, construïda per l’arquitecte Lluís Muncunill. Es conserva en un perfecte estat tant visual com funcionalment.
Situada al Carrer de Sant Genís, a la Plaça Nova de Terrassa. Data de l’any 1925 i perteneixia al vapor Roca i Pous. Es troba en un bon estat encara que no hi hagi rastre de l’antiga fàbrica.
Situada a l’Avinguda d’Àngel Sallent. Fundada al 1910, compartia nom amb el vapor corresponent. Al 1956 va ser anomenada una de les xemeneies més altes del món, i al 1991 va ser reconeguda com la xemeneia amb escales de cargol més alta del món. Es conserva en un estat formidable i es decorada amb llums a la nit.
La seva funció inicial era servir com a residència familiar per a la família Freixa. L'edifici destaca per la seva arquitectura modernista, amb detalls ornamentals i influències gaudinianes evidents en les seves formes i decoracions. A més de la funció residencial, la masia Freixa també es va utilitzar com a seu per a les empreses de Josep Freixa, que es dedicava principalment al negoci textil. Amb el temps, la masia Freixa ha tingut diversos usos. Després de la mort de Josep Freixa, va ser utilitzada com a seu per a altres empreses, i posteriorment va ser adquirida per l'Ajuntament de Terrassa La seva condició actual reflecteix els esforços per mantenir la integritat estructural i estètica d'aquesta emblemàtica obra modernista, que continua sent una atracció cultural i històrica a Terrassa.
Durant la Revolució Industrial, el procés de producció tèxtil va experimentar canvis fonamentals. -En primer lloc, la filatura es va modernitzar amb màquines com la Jenny Voladora i el Water Frame, utilitzant l'energia del vapor. -Les màquines Jacquard van introduir patrons complexos al teixit. La fase de blanqueig i tenyit va ser mecanitzada amb l'ús de màquines específiques com les de blanqueig amb clor. -Els telers mecànics, com l'Arpa Jacquard, van augmentar la velocitat i precisió del teixit. Finalment, les màquines de cosir industrials van transformar la fase de confecció i acabat. Aquesta mecanització va ser clau per satisfer la creixent demanda de roba, marcant una transició significativa des dels mètodes artesanals fins a la producció tèxtil industrial moderna.
Quatre-centes persones, aquesta va ser la xifra d’homes, dones i nens que van arribar a treballar al Vapor Aymerich l’any 1915, set anys després de la seva inauguració a Terrassa, en una època en què l’embranzida industrial a Catalunya va requerir molta mà d’obra. De la fàbrica tèxtil es disposa del reglament interior de l’any 1918, un document on es detallen les normes que tots els treballadors i treballadores havien d’acatar per mantenir la seva feina al Vapor Aymerich, l’actual seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). Pel que fa als salaris, durant molts anys la retribució va ser setmanal i en pessetes. A l'hora d'establir el sou, es tenia en compte la funció que desenvolupava cada treballador, de manera que variaven segons la categoria laboral. Les feines més ben remunerades -Dins de la fàbrica hi havia fins a 27 categories diferents, des de peó fins a oficial. Segons les dades del 1920, el càrrec més ben pagat era el de filador, seguit pels teixidors i els oficials. Les feines de les dones, eren les menys remunerades -En canvi, les feines amb pitjor retribució eren les de les dones. Es considerava que la seva funció social era fer-se càrrec de la llar i dels fills, per això el seu salari es considerava un complement del que cobrava el cap de família. Les talladores o les classificadores eren les tasques més mal pagades a l’empresa.