PERSONES A L'EQUIP
terrassa industrial
Douae Mrini el Harrak, Yessenia Valeria Andia Terrazas i Iman Kharbach Aouarrad
LA MÀQUINA DE VAPOR
mNACTEC
Aquest és un lloc molt significatiu a Terrasa pel seu context històric.
LES CARBONERES
LES CALDERES
EL PROCÈS TÈXTIL
LA XEMENEIA
Eren molt importants per les fàbriques, evacuaven el fum i els gassos.
El procés de teixit a Terrassa durant l'època industrial era un procés complex, amb moltes fases i etapes. De les fases principals destacaven les següents:
La preparació dels materials. El tretament dels materials que implica la transformació dels materials en fils de teixit.
I la fabricació del teixit quan s'assemblen tots els fils de teixit per formar una tela.
XEMENEIES A TERRASSA
XEMENEIA DE LA TINTORERIA LLANERA
XEMENEIA DE LA FÀBRICA ABAD RIVERA
XEMENEIA D'ALMIRALL
CONDICIONS DE TREBALL
Les condicions de treball eren molt dures.
VALORACIÓ GRUPAL
LA MASIA FREIXA
Va estar dissenyada per Lluís Muncunill, amb una arquitectura molt original.
Hem après bastant d'aquest treball, ens ha semblat molt interessant que el lloc on vivim, ha sigut protagonista a la Revolució Industrial. Ens ha sorprès també saber que la mateixa persona que va crear la Masia Freixa, va ser qui també va crear l'Ajuntament. Creiem que la vida ha evolucionat encara que continuen havent-hi algunes desigualtats.
L'AJUNTAMENT DE TERRASSA
L'ajuntament de Terrassa va ser altre disseny de Lluís Muncunill.
XEMENEIA DE LA TINTORERIA LLANERA
LLOC: placeta de Salvat-Papasseit
Es va construir el 1946 pels enginyers Francesc i Arnau Izard i era de l'empresa tèxtil de la Tintoreria Llanera.
Creiem que aquesta xemeneia, de les tres que hem buscat, és la millor, ja que a més del seu disseny diferent, es veu molt bé i cuidada.
Opinió:
Creiem que tot això ens sorprèn pel fet que no sabem molt de la història del lloc on estem, però una vegada investigar una mica, ens adonem de coses meravelloses que tenim a la nostra ciutat. Creiem que la vida ha evolucionat molt, i per aquest motiu la manera de treballar d'abans ha canviat, encara que hi ha coses que es mantenen. Per exemple ara els menors d'edat ja no treballen i això és un bon canvi, ja que es respecten els drets dels menors i no se'ls explota. Un altre canvi són els drets dels treballadors que avui dia se'ls hi dona i d'alguna manera poden treballar més segurament. Juntament amb això, les condicions de treball han millorat, donant al treballador tranquil·litat i seguretat.. Encara que totes aquestes millores i drets estan globalitzats i se suposa que tothom ha de gaudir d’això, poden haver-hi casos en els qual res es compleix, ja que en altres llocs aquelles injustícies encara hi són vigents i hi ha diversos factors (com l’estatus social) que poden afectar el nivell de seguretat del treballador.
Situacións laborals
- Durant aquella època era comú veure nens treballant als tallers de la indústria tèxtil. És probable que els nens treballessin a partir dels 7 o 8 anys, encara que hi havia casos de nens encara més joves.
- Les condicions de treball per als nens i les dones al sector tèxtil eren molt pitjors que les dels homes.
- Els nens sovint feien tasques manuals perilloses i esgotadores per hores i de vegades per dies sencers, sovint en condicions de poca llum, sense ventilació i amb poc o cap descans. Les dones, per la seva banda, eren una gran part de la força laboral, però rebien menys pagament per la seva feina i no tenien els mateixos drets que els homes.
- Els horaris eren llargs, comunament de 12 o més hores al dia, de vegades amb jornades de 14 o 16 hores. Els treballadors rebien un salari molt baix, sovint inferior al d'altres treballadors industrials, i encara que la productivitat era alta, els salaris eren escassos. Les dones i els nens eren especialment vulnerables a les condicions de treball incòmodes i a les malalties o lesions laborals.
- Algunes persones van treballar a la manufactura del tèxtil, mentre que altres van treballar amb les màquines de vapor o en el transport dels productes, cadascú s'encarregava d'una cosa diferent per aconseguir que la fàbrica funciones.
- Generalment, els homes cobraven més que les dones, perquè la societat va considerar que el treball de les dones era inferior al dels homes (desigualtat d'oportunitats).
- .
El nombre d'empleats que van treballar al vapor Aymerich, Amat i Jover varia entre 1.000 i 2.500.
Pas a pas
- Per començar la fibra de la llana se separa i es classifica segons la raça de l'ovella, lalongitud i per quina penyora s'utilitzaria.
- Espolsa i elimina les substàncies adherides a la llana com per exemple la palla i els excrements.
- La llana passa per cinc barques, la primera conté aigua, la segona, tercera i quarta contenen sosa (compost inorgànic) i la cinquena contenia oleïna.
- Obridora: màquina que s'encarregava d'obrir els flocs de llana per mitjà d'uns cilindres de pues gruixudes i elimina les impureses.
- El cardatge: procés on la llana s'espongen en forma de vel i després se separen en bobines fins a fabricar els fils.
- I finalment s'aplica el procés del pentinatge que separa les fibres depenent de la longitud, les llargues surten en forma de cinta i les curtes s'aprofiten en la filatura de carda.
MASIA FREIXA
LLOC: Parc de Sant Jordi
La Masia Freixa va ser dissenyada en el 1896 per per Lluís Muncunill, inicialment per ser una fàbrica de tèxtils. La Masia actualment es troba en un bon estat de conservació i s'utilitza com seu de l'oficina de turisme i altres serveis municipals de Terrassa, la masia ha sigut restaurada en diverses ocasions per preservar la seva arquitectura original.
XEMENEIA DE LA FÀBDRICA ABAD RIBERA
LLOC: carretera de Martorell, 29
Tal i com ho diu el nom, aquesta xemeneia pertenyia a la Fàbrica Abad Ribera.
Estèticament es veu més senzilla que les altres, encara que també està ben conservada.
AJUNTAMENT DE TERRASSA
LLOC: Raval de Montserrat, 14, 08221 Terrassa, Barcelona
Una altra estructura que va dissenyar Lluís va ser l’Ajuntament de Terrassa, la qual és molt coneguda per tothom. L’edifici està situat al carrer Raval de Montserrat, 14, 08221 Terrassa.
Sempre ha tingut la seva funció d’ajuntament, i fins ara és on hi està el consell de la ciutat. Aquest és l'òrgan de govern i administració del municipi, organitzant el Dret Públic.
mNACTEC
LLOC: Rambla d'Ègara, 270, 08221 Terrassa, Barcelona
És un edifici destacat de Terrassa, conegut per la seva forma modernista i la seva història, ja que era una gran sala industrial. La dimensió total de la nau industrial del mNACTEC és impressionant: té una superfície total de 11.000 metros quadrats. Els enginyers del mNACTEC van fer un gran treball en els enginyosos mètodes de disseny i construcció del sostre.
XEMENEIA ALMIRALL
LLOC: Plaça de l'Assemblea de Catalunya, 08224 Terrassa, Barcelona.
La xemeneia d'Almirall estava destinada a una empresa dedicada a l'elaboració de maons, va ser posada en funcionament l'any 1910 per l'empresari Francesc Almirall Lupi en uns terrenys propers a Can Poal, al barri de Can Aurell
Aquesta és molt famosa i visualment es troba en una bona condició, ja que està molt recta, les escales es veuen estables i el color està bé.
Era coneguda com "La Burra", era el cor de la nau industrial ja que si estava activada totes les màquines estarien en funcionament. El que fa es escalfar l'aigua i emetre vapor. El vapor fa que es mogui el pistó que empeny una roda que crea moviment el qual activa les altres màquines.
LA MÀQUINA DE VAPOR
Era coneguda com "La Burra", era el cor de la nau industrial ja que si estava activada totes les màquines estarien en funcionament.El que fa es escalfar l'aigua i emetre vapor. El vapor fa que es mogui el pistó que empeny una roda que crea moviment el qual activa les altres màquines.
Com totes les màquines depenien de la funcionalitat de la principal, que era la màquina de vapor, doncs quan aquesta es feia malbé i deixaven de funcionar, totes les altres màquines també ho feien.
LES CARBONERES
Era el lloc on s'emmagatzemava el carbó, que servia com energia per fer funcionar la màquina de vapor. Qui treballava en les carboneres eren homes i dones de classe social baixa. Els treballadors encarregats de les carboneres treballaven en condicions difícils i perilloses que perjudicaven la seva salut per obtenir el carbó i mantenir alimentades les centrals de vapor.
LES CALDERES
La combustió del carbó escalfava l'aigua fins que es convertía en vapor que, a través d'un conducte, arribava fins a la màquina de vapor. Aquestes calderes estaven fetes d'acer inoxidable i contenien una vàlvula de sortida col·locada en un dipòsit d'aigua. Aquestes calderes provenien de diversos tallers, inclòs el "Nou Vulcà" i el taller "Les Calderes de Terrassa Industrial".
TREBALL TERRASSA INDUSTRIAL
Douae Mrini
Created on December 16, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Mobile App Dossier
View
Color Shapes Dossier
View
Notes Dossier
View
Futuristic Tech Dossier
View
Crowdfunding Campaign
View
Company Dossier
View
Economy Dossier
Explore all templates
Transcript
PERSONES A L'EQUIP
terrassa industrial
Douae Mrini el Harrak, Yessenia Valeria Andia Terrazas i Iman Kharbach Aouarrad
LA MÀQUINA DE VAPOR
mNACTEC
Aquest és un lloc molt significatiu a Terrasa pel seu context històric.
LES CARBONERES
LES CALDERES
EL PROCÈS TÈXTIL
LA XEMENEIA
Eren molt importants per les fàbriques, evacuaven el fum i els gassos.
El procés de teixit a Terrassa durant l'època industrial era un procés complex, amb moltes fases i etapes. De les fases principals destacaven les següents: La preparació dels materials. El tretament dels materials que implica la transformació dels materials en fils de teixit. I la fabricació del teixit quan s'assemblen tots els fils de teixit per formar una tela.
XEMENEIES A TERRASSA
XEMENEIA DE LA TINTORERIA LLANERA
XEMENEIA DE LA FÀBRICA ABAD RIVERA
XEMENEIA D'ALMIRALL
CONDICIONS DE TREBALL
Les condicions de treball eren molt dures.
VALORACIÓ GRUPAL
LA MASIA FREIXA
Va estar dissenyada per Lluís Muncunill, amb una arquitectura molt original.
Hem après bastant d'aquest treball, ens ha semblat molt interessant que el lloc on vivim, ha sigut protagonista a la Revolució Industrial. Ens ha sorprès també saber que la mateixa persona que va crear la Masia Freixa, va ser qui també va crear l'Ajuntament. Creiem que la vida ha evolucionat encara que continuen havent-hi algunes desigualtats.
L'AJUNTAMENT DE TERRASSA
L'ajuntament de Terrassa va ser altre disseny de Lluís Muncunill.
XEMENEIA DE LA TINTORERIA LLANERA
LLOC: placeta de Salvat-Papasseit
Es va construir el 1946 pels enginyers Francesc i Arnau Izard i era de l'empresa tèxtil de la Tintoreria Llanera.
Creiem que aquesta xemeneia, de les tres que hem buscat, és la millor, ja que a més del seu disseny diferent, es veu molt bé i cuidada.
Opinió:
Creiem que tot això ens sorprèn pel fet que no sabem molt de la història del lloc on estem, però una vegada investigar una mica, ens adonem de coses meravelloses que tenim a la nostra ciutat. Creiem que la vida ha evolucionat molt, i per aquest motiu la manera de treballar d'abans ha canviat, encara que hi ha coses que es mantenen. Per exemple ara els menors d'edat ja no treballen i això és un bon canvi, ja que es respecten els drets dels menors i no se'ls explota. Un altre canvi són els drets dels treballadors que avui dia se'ls hi dona i d'alguna manera poden treballar més segurament. Juntament amb això, les condicions de treball han millorat, donant al treballador tranquil·litat i seguretat.. Encara que totes aquestes millores i drets estan globalitzats i se suposa que tothom ha de gaudir d’això, poden haver-hi casos en els qual res es compleix, ja que en altres llocs aquelles injustícies encara hi són vigents i hi ha diversos factors (com l’estatus social) que poden afectar el nivell de seguretat del treballador.
Situacións laborals
Pas a pas
MASIA FREIXA
LLOC: Parc de Sant Jordi
La Masia Freixa va ser dissenyada en el 1896 per per Lluís Muncunill, inicialment per ser una fàbrica de tèxtils. La Masia actualment es troba en un bon estat de conservació i s'utilitza com seu de l'oficina de turisme i altres serveis municipals de Terrassa, la masia ha sigut restaurada en diverses ocasions per preservar la seva arquitectura original.
XEMENEIA DE LA FÀBDRICA ABAD RIBERA
LLOC: carretera de Martorell, 29
Tal i com ho diu el nom, aquesta xemeneia pertenyia a la Fàbrica Abad Ribera.
Estèticament es veu més senzilla que les altres, encara que també està ben conservada.
AJUNTAMENT DE TERRASSA
LLOC: Raval de Montserrat, 14, 08221 Terrassa, Barcelona
Una altra estructura que va dissenyar Lluís va ser l’Ajuntament de Terrassa, la qual és molt coneguda per tothom. L’edifici està situat al carrer Raval de Montserrat, 14, 08221 Terrassa. Sempre ha tingut la seva funció d’ajuntament, i fins ara és on hi està el consell de la ciutat. Aquest és l'òrgan de govern i administració del municipi, organitzant el Dret Públic.
mNACTEC
LLOC: Rambla d'Ègara, 270, 08221 Terrassa, Barcelona
És un edifici destacat de Terrassa, conegut per la seva forma modernista i la seva història, ja que era una gran sala industrial. La dimensió total de la nau industrial del mNACTEC és impressionant: té una superfície total de 11.000 metros quadrats. Els enginyers del mNACTEC van fer un gran treball en els enginyosos mètodes de disseny i construcció del sostre.
XEMENEIA ALMIRALL
LLOC: Plaça de l'Assemblea de Catalunya, 08224 Terrassa, Barcelona.
La xemeneia d'Almirall estava destinada a una empresa dedicada a l'elaboració de maons, va ser posada en funcionament l'any 1910 per l'empresari Francesc Almirall Lupi en uns terrenys propers a Can Poal, al barri de Can Aurell
Aquesta és molt famosa i visualment es troba en una bona condició, ja que està molt recta, les escales es veuen estables i el color està bé.
Era coneguda com "La Burra", era el cor de la nau industrial ja que si estava activada totes les màquines estarien en funcionament. El que fa es escalfar l'aigua i emetre vapor. El vapor fa que es mogui el pistó que empeny una roda que crea moviment el qual activa les altres màquines.
LA MÀQUINA DE VAPOR
Era coneguda com "La Burra", era el cor de la nau industrial ja que si estava activada totes les màquines estarien en funcionament.El que fa es escalfar l'aigua i emetre vapor. El vapor fa que es mogui el pistó que empeny una roda que crea moviment el qual activa les altres màquines.
Com totes les màquines depenien de la funcionalitat de la principal, que era la màquina de vapor, doncs quan aquesta es feia malbé i deixaven de funcionar, totes les altres màquines també ho feien.
LES CARBONERES
Era el lloc on s'emmagatzemava el carbó, que servia com energia per fer funcionar la màquina de vapor. Qui treballava en les carboneres eren homes i dones de classe social baixa. Els treballadors encarregats de les carboneres treballaven en condicions difícils i perilloses que perjudicaven la seva salut per obtenir el carbó i mantenir alimentades les centrals de vapor.
LES CALDERES
La combustió del carbó escalfava l'aigua fins que es convertía en vapor que, a través d'un conducte, arribava fins a la màquina de vapor. Aquestes calderes estaven fetes d'acer inoxidable i contenien una vàlvula de sortida col·locada en un dipòsit d'aigua. Aquestes calderes provenien de diversos tallers, inclòs el "Nou Vulcà" i el taller "Les Calderes de Terrassa Industrial".