FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
VIDEO
Aparell digestiu
Aparell excretor
Aparell circulatori
Aparell respiratori
APARELL DIGESTIU
DENTS Funció: la seua funció es triturar l’aliment que portem a la boca Descripció: es troba a la boca, ajuda a crear el bol alimentari, les tipus de dents son incisius, canins, premolars i molars. estan formats pel calçi
LLENGUA Funció: les seves funcions són:
mesclar l'aliment amb la saliva que produeixen les glàndules salivals
( es l’altra parte que ajuda a formar el bol alimentari)
impulsar el bol alimentari a la faringe i l’esofag descripció: la llengua és un muscul, és sensible, es manté humida per la saliva. Es l'òrgan principal del gust, es troba a la boca.
Les sabors que detecta la llengua és l’ amarg, l’acid, el dolç, el salat i l’umami
FARINGE I ESÒFAG Ambos serveixen per a traure la comida a l'estómac per a fer la nutrició i asina son conectors de la boca al estomac per a nutrir-nos.
Ellos son llargs roses amb som conexions
faringe esófag
L'esòfag és un conducte muscular buit que connecta la gola amb l'estómac. Es troba darrere de la tràquea i enfront de la columna vertebralConsta de tres parts: cervical (5 cm), toràcica (16 cm) i abdominal (3 cm). Està constituït per una mucosa plegada, una submucosa laxa amb abundants glàndules, i una muscular potent, circular i longitudinal, recoberta per una fina adventícia. .
La faringe és un tub muscular buit dins del coll que comença darrere del nas i es comunica amb la laringe i l'esòfag Les tres parts de la faringe són la nasofaringe, la orofaringe i la hipofaringe.
FETGE Descripció:
El fetge es un órgan de color marró vermellós fosc amb forma molt similar a un triangle i pes en mitjana 1,500g. Funció:
Regula la major part dels nivells químics de la sang i excreta un producte anomenat bilis, que ajuda a descompondre els greixos i les prepara per a la seua posterior degestió i absorció. De que esta format el fetge:
Principalment per dos tipus de cél.lules:els frepatocits i les cél.lules de Kupffer. On es situa el fetge:
En la part superior dreta, darrere de les costelles inferiors.
Imatges:
L’ESTÒMAC Descripció:
Es un órgan que forma part de l’aparell digestiu Funció:
Ajuda a digerir els aliments en mesclar-los amb sucs digestius convertint-los en líquid diluit. De que está format l’estomac:
L’estomac té 3 capes
La mucos:la capa més interna, en la qual estan les glándules.
la muscular i la serosa: membrana externa que recobreix l’estomac On es situa l’estomac:
En la part superior de l’abdomen
Intestí prim: Descripció: L'intestí prim és un tub estret que part de l'estómac i arriba fins a l'intestí gros. Es divideix en tres porcions que es diuen duodé, jejú i ili. El duodé té uns vint-i-cinc centímetres de llarg i acaba en el jejú, que mesura dos metres i mig i continua per a formar l'ili, que mesura tres metres i mig. Funció: L'intestí prim produeix un suc digestiu, el qual es mescla amb la bilis i un suc pancreàtic per a completar la descomposició química de proteïnes, carbohidrats i greixos. Els bacteris en l'intestí prim produeixen alguns dels enzims necessaris per a digerir els carbohidrats.
També té unes vellositats en la part superior i inferior que absorbeixen els nutrients que al cos li interessa i el mana a la sang, perquè el repartisca per tot el cos. Dades: pot mesurar quasi vint peus, la qual equival a sis metres.
Igual que la resta del tub digestiu l'intestí està format per una mucosa, submucosa, muscular i una adventícia.
Intestí gros Descripció: L'intestí gros és l'última estructura a processar els aliments. Este rep les substàncies indigestibles de l'intestí prim, absorbeix l'aigua i deixa els productes de deixalla anomenats femta. La femta s'expulsen del cos a través del recte i l'anus. Funció: L'intestí gros absorbeix aigua i canvia les deixalles de líquids a femta. L'extrem inferior de l'intestí gros, el recte, emmagatzema la femta fins que les espenta fora de l'anus durant la defecació. Dades: mesura aproximadament un metre i mig.
L'intestí gros secreta moc i és responsable en gran manera de l'absorció de l'aigua de la femta. Este segment comença a la dreta de la part baixa de l'abdomen en el cec, on desemboca l'intestí prim, i està compost per còlon ascendent, transvers i descendente, i recte.
APARELL EXCRETOR
RENYONS Funció: La seva funció és filtrar i eliminar substàncies tòxiques de la sang que no son necesarias pel cos, aquestes es mesclen amb l’aigua i formen l’orina .
Descripció: Els ronyons tenen forma de fesol i la mida d’un puny, es situen cada ú a un costat de la columna vertebral a la part inferior de l’esquena. L'eix longitudinal del ronyó d'un individu adult té, de mitjana, 11 cm i es consideren normals xifres entre els 9 i els 13 cm. PARTS: la nefrona, la escorça, la arteria i la vena, l’urèter, la pelvis renal i la medul·la Datos curiosos:
El ronyó esquerre és un xic més gran.
Per regla general, el ronyó dret se sitúa en una posició lleugerament inferior a la del ronyó esquerre a causa del gran espai que ocupa el fetge.
BUFETA Descripció:
La funció del qual és emmagatzemar l'orina. Està formada per diverses capes de teixit muscular, amb capacitat de relaxar-se en la fase d'ompliment i de contraure's durante la fase de buidatge. Funció:
La bufeta és un òrgan en forma de globus, de parets elàstiques, localitzada en la part baixa de l'abdomen.
L'orina es produeix constantment pel filtrat de la sang en els renyons i és transportada pels urèters fins a la bufeta. Quan esta s'ompli apareixen les ganes d'orinar, de manera voluntària es relaxa la vàlvula que tanca l'eixida (esfínter) i l'orina ix a través de la uretra. Dades:
La majoria de les persones poden suportar més de 2 tasses (480 mil·lilitres) d'orina en la bufeta.
Després d'uns 40 minuts, la quantitat de temps que tarda l'aigua per a arribar a la bufeta.
La reutilització de l'orina humana per al seu ús com a fertilitzant en l'agricultura i la jardineria és una cosa que cada vegada es fa més.
URETRA I ESFINTER Normalment, l'esfínter urinari roman contret fins que la persona decideix afluixar-lo (obrir-lo) per a orinar. Quan s'afluixa l'esfínter urinari, l'orina ix de la bufeta i circula a través de la uretra cap a fora del cos. La uretra és el tub que transporta l'orina des de la bufeta cap a l'exterior.
URETERS Descripció:
Els urèters son dos tubs que arrepleguen l’orina dels ronyons i lo porten fins a la bufeta. Funció:
La seua funció és eliminar les deixalles líquides de la sang en forma d'orina. De que está format:
Els renyons: Són dos òrgans que produeixen l'orina per a eliminar les substàncies de deixalla. Els urèters: Són dos conductes que condueixen l'orina des dels renyons a la bufeta urinària. La bufeta urinària: És l'òrgan on s'acumula l'orina. On és situa:
Es troben just davall de la caixa toràcica, un a cada costat de la columna vertebral
Imatges:
APARELL CIRCULATORI
VASOS SANGUINIS Descripció: Els vasos sanguinis són la xarxa de tubs a través dels quals es bomba la sang per tot el cos . Juntament amb el cor i la sang, els vasos sanguinis formen el sistema cardiovascular. Tenen tres parts: venes, artèries i capil·lars Venes: És un vas sanguini que forma part del sistema circulatori, la funció principal del qual és transportar la sang des dels òrgans i teixits de tot el cos cap al cor. Capil·lar: Els capil·lars són els vasos sanguinis més xicotets en el nostre organisme. Són presents entre els sistemes arterial i venós formant una xarxa que els connecta. Són presents en tots els teixits del nostre cos. Artèries: Són gots pels quals circula la sang del cor als teixits amb l'oxigen i els nutrients requerits per a estos.
Funció:
La sang subministra oxigen i nutrients a totes les parts del seu cos i elimina els productes de deixalla, com el diòxid de carboni.
SANG
Transporta oxigen i nutrients a totes les parts del cos perquè puguen continuar funcionant. La sang també transporta diòxid de carboni i altres materials de rebuig fins als pulmons, els renyons i el sistema digestiu, que s'encarreguen d'expulsar-los a l'exterior. Teixit compost de glòbuls rojos, glòbuls blancs, plaquetes i altres substàncies suspeses en un líquid que es diu plasma. La sang porta oxigen i nutrients als teixits i elimina les deixalles.
COR Descripció:
El cor és un òrgan de la grandària aproximada d'un puny. Està compost de teixit muscular i bomba sang a tot el cos Funció:
Bomba sang a tot el cos. La sang és transporta a tot el cos a través dels vasos sanguinis, uns tubs anomenats artèries i venes. El procés de transportar la sang en tot el cos és diu circulació. On está situat:
El cor està en el centre del pit, prop dels pulmons.
De que está format:
El cor està constituït per dues aurícules que reben sang i dos ventricles que són les vertaderes bombes del cor. El ventricle esquerre bomba sang a l'aorta, la qual envia sang oxigenada a tota la resta del cos. Dades curioses: - Un cor humà pot bategar fora del cos. - L'humà bomba cinc litres de sang per minut. - El cor d'un xiquet batega més vegades per minut - “Pum, pum”
El característic so que sentim quan sentir-nos bategar al nostre cor es deu en realitat al so que produeixen les quatre vàlvules en tancar-se.
Imatges:
APARELL RESPIRATORI
LES FOSSES NASSALS Funció: filtren i calfen l'aire, i humitegen l'aire abans que este entre als pulmons. També contenen cèl·lules especials que participen en el sentit de l'olfacte. Descripció: Les fosses nasals són dues cavitats òssies separades per un prim septe nasal sagital, comunicades amb l'exterior
FARINGE/LARINGE I TRÀQUEA Funció: La faringe és una cavitat que comunica la boca, el nas, l'entrada de l'esòfag i la laringe. La tràquea condueix l'aire fins als bronquis i la laringe conté les cordes vocals, que són les que produeixen el so en vibrar pel pas de l'aire Descripció: La faringe és una estructura amb forma de tub amb dos teixits que està situada en el coll, mide mitjan 12 i 15 cm.
La laringe també es pot anomenar órgan fonador mide mitjan 5 i 7 cm.
La tràquea és un conducte respiratori mide mitjan 10 i 12 cm.
PULMONS Descripció: Els pulmons són un parell d'òrgans esponjosos de color gris rosaci que es troben en el pit. En inhalar, l'aire ingressa als pulmons i l'oxigen d'eixe aire passa a la sang. Al mateix temps, el diòxid de carboni, un gas de deixalla, ix de la sang als pulmons i és exhalat. Funció: Els pulmons tenen dues funcions principals. Una és obtindre l'oxigen de l'aire que va cap al cos i l'altra eliminar el diòxid de carboni del cos. El seu cos necessita oxigen per a treballar apropiadament. El diòxid de carboni és un producte de deixalla que el seu cos produeix quan utilitza l'oxigen. Dades:Les malalties pulmonars inclouen l'asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), la fibrosi pulmonar, la pneumònia i el càncer de pulmó. També es diu malaltia respiratòria, neumopatía i trastorn pulmonar.
BRONQUIS Funció: permeten l'entrada i la eixida de l’aire en els pulmons per a que podem respirar. Descripció: son dos tubs que es separen cada ú porta l’aire fins a un pulmó, miden aproximadamente 2 cm. La seua pared està formada pel cartílag i per moltes capes musculars. El dret compta amb tres branques mentre que l'esquerre amb dos.
BRONQUIOLS Descripció: Els bronquíols són les xicotetes vies aèries d'un mil·límetre o menys, en què es divideix l'arbre bronquial distal. S'ha estimat el seu número en al voltant de 60 000 bronquíols (30 000 en cada pulmó). La paret dels bronquíols no posseeix cartílag i està envoltada per fibres primes de múscul llis. Funció: Els teus bronquíols són algunes de les vies respiratòries més xicotetes en els pulmons. L'aire inhalat passa a través de diminuts conductes des dels bronquíols fins als sacs d'aire elàstics (alvèols).
ALVEOLS Descripció:
Borses diminutes plenes d'aire en els extrems dels bronquíols branques xicotetes dels tubs d'aire dins dels pulmons. Funció:
En els alvèols es produeix l'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre el pulmó i la sang durant la respiració De que está format:
La paret alveolar està conformada per un epiteli simple pla (els neumocitos tipus I), que contacta amb la cavitat aèria d'una banda, per un altre amb una fina matriu de fibres de col·lagen i elàstiques que sostenen al capil·lar pulmonar On és situa:
En els extrems dels bronquíols
DIAFRAGMA
Descripció:
El diafragma és un múscul en forma de cúpula que separa la cavitat toràcica pulmons i cor de la cavidad abdominal intestins, estómac, fetge, etc. Funció:
intervé en la respiració, descendint el volum de la cavitat toràcica en inhalar i augmentant-lo durant l'exhalació. De que está format:
Posseeix tres parts musculars (esternal, costal i lumbar), cadascuna d'elles posseeix el seu propi origen i totes s'insereixen després en el centre tendinós del diafragma. On és situa:
El diafragma, que es localitza davall dels pulmons.
Presentación Esencial
Sara Molina Noguera
Created on December 13, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Modern Presentation
View
Terrazzo Presentation
View
Colorful Presentation
View
Modular Structure Presentation
View
Chromatic Presentation
View
City Presentation
View
News Presentation
Explore all templates
Transcript
FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
VIDEO
Aparell digestiu
Aparell excretor
Aparell circulatori
Aparell respiratori
APARELL DIGESTIU
DENTS Funció: la seua funció es triturar l’aliment que portem a la boca Descripció: es troba a la boca, ajuda a crear el bol alimentari, les tipus de dents son incisius, canins, premolars i molars. estan formats pel calçi
LLENGUA Funció: les seves funcions són: mesclar l'aliment amb la saliva que produeixen les glàndules salivals ( es l’altra parte que ajuda a formar el bol alimentari) impulsar el bol alimentari a la faringe i l’esofag descripció: la llengua és un muscul, és sensible, es manté humida per la saliva. Es l'òrgan principal del gust, es troba a la boca. Les sabors que detecta la llengua és l’ amarg, l’acid, el dolç, el salat i l’umami
FARINGE I ESÒFAG Ambos serveixen per a traure la comida a l'estómac per a fer la nutrició i asina son conectors de la boca al estomac per a nutrir-nos. Ellos son llargs roses amb som conexions faringe esófag
L'esòfag és un conducte muscular buit que connecta la gola amb l'estómac. Es troba darrere de la tràquea i enfront de la columna vertebralConsta de tres parts: cervical (5 cm), toràcica (16 cm) i abdominal (3 cm). Està constituït per una mucosa plegada, una submucosa laxa amb abundants glàndules, i una muscular potent, circular i longitudinal, recoberta per una fina adventícia. .
La faringe és un tub muscular buit dins del coll que comença darrere del nas i es comunica amb la laringe i l'esòfag Les tres parts de la faringe són la nasofaringe, la orofaringe i la hipofaringe.
FETGE Descripció: El fetge es un órgan de color marró vermellós fosc amb forma molt similar a un triangle i pes en mitjana 1,500g. Funció: Regula la major part dels nivells químics de la sang i excreta un producte anomenat bilis, que ajuda a descompondre els greixos i les prepara per a la seua posterior degestió i absorció. De que esta format el fetge: Principalment per dos tipus de cél.lules:els frepatocits i les cél.lules de Kupffer. On es situa el fetge: En la part superior dreta, darrere de les costelles inferiors. Imatges:
L’ESTÒMAC Descripció: Es un órgan que forma part de l’aparell digestiu Funció: Ajuda a digerir els aliments en mesclar-los amb sucs digestius convertint-los en líquid diluit. De que está format l’estomac: L’estomac té 3 capes La mucos:la capa més interna, en la qual estan les glándules. la muscular i la serosa: membrana externa que recobreix l’estomac On es situa l’estomac: En la part superior de l’abdomen
Intestí prim: Descripció: L'intestí prim és un tub estret que part de l'estómac i arriba fins a l'intestí gros. Es divideix en tres porcions que es diuen duodé, jejú i ili. El duodé té uns vint-i-cinc centímetres de llarg i acaba en el jejú, que mesura dos metres i mig i continua per a formar l'ili, que mesura tres metres i mig. Funció: L'intestí prim produeix un suc digestiu, el qual es mescla amb la bilis i un suc pancreàtic per a completar la descomposició química de proteïnes, carbohidrats i greixos. Els bacteris en l'intestí prim produeixen alguns dels enzims necessaris per a digerir els carbohidrats. També té unes vellositats en la part superior i inferior que absorbeixen els nutrients que al cos li interessa i el mana a la sang, perquè el repartisca per tot el cos. Dades: pot mesurar quasi vint peus, la qual equival a sis metres. Igual que la resta del tub digestiu l'intestí està format per una mucosa, submucosa, muscular i una adventícia.
Intestí gros Descripció: L'intestí gros és l'última estructura a processar els aliments. Este rep les substàncies indigestibles de l'intestí prim, absorbeix l'aigua i deixa els productes de deixalla anomenats femta. La femta s'expulsen del cos a través del recte i l'anus. Funció: L'intestí gros absorbeix aigua i canvia les deixalles de líquids a femta. L'extrem inferior de l'intestí gros, el recte, emmagatzema la femta fins que les espenta fora de l'anus durant la defecació. Dades: mesura aproximadament un metre i mig. L'intestí gros secreta moc i és responsable en gran manera de l'absorció de l'aigua de la femta. Este segment comença a la dreta de la part baixa de l'abdomen en el cec, on desemboca l'intestí prim, i està compost per còlon ascendent, transvers i descendente, i recte.
APARELL EXCRETOR
RENYONS Funció: La seva funció és filtrar i eliminar substàncies tòxiques de la sang que no son necesarias pel cos, aquestes es mesclen amb l’aigua i formen l’orina . Descripció: Els ronyons tenen forma de fesol i la mida d’un puny, es situen cada ú a un costat de la columna vertebral a la part inferior de l’esquena. L'eix longitudinal del ronyó d'un individu adult té, de mitjana, 11 cm i es consideren normals xifres entre els 9 i els 13 cm. PARTS: la nefrona, la escorça, la arteria i la vena, l’urèter, la pelvis renal i la medul·la Datos curiosos: El ronyó esquerre és un xic més gran. Per regla general, el ronyó dret se sitúa en una posició lleugerament inferior a la del ronyó esquerre a causa del gran espai que ocupa el fetge.
BUFETA Descripció: La funció del qual és emmagatzemar l'orina. Està formada per diverses capes de teixit muscular, amb capacitat de relaxar-se en la fase d'ompliment i de contraure's durante la fase de buidatge. Funció: La bufeta és un òrgan en forma de globus, de parets elàstiques, localitzada en la part baixa de l'abdomen. L'orina es produeix constantment pel filtrat de la sang en els renyons i és transportada pels urèters fins a la bufeta. Quan esta s'ompli apareixen les ganes d'orinar, de manera voluntària es relaxa la vàlvula que tanca l'eixida (esfínter) i l'orina ix a través de la uretra. Dades: La majoria de les persones poden suportar més de 2 tasses (480 mil·lilitres) d'orina en la bufeta. Després d'uns 40 minuts, la quantitat de temps que tarda l'aigua per a arribar a la bufeta. La reutilització de l'orina humana per al seu ús com a fertilitzant en l'agricultura i la jardineria és una cosa que cada vegada es fa més.
URETRA I ESFINTER Normalment, l'esfínter urinari roman contret fins que la persona decideix afluixar-lo (obrir-lo) per a orinar. Quan s'afluixa l'esfínter urinari, l'orina ix de la bufeta i circula a través de la uretra cap a fora del cos. La uretra és el tub que transporta l'orina des de la bufeta cap a l'exterior.
URETERS Descripció: Els urèters son dos tubs que arrepleguen l’orina dels ronyons i lo porten fins a la bufeta. Funció: La seua funció és eliminar les deixalles líquides de la sang en forma d'orina. De que está format: Els renyons: Són dos òrgans que produeixen l'orina per a eliminar les substàncies de deixalla. Els urèters: Són dos conductes que condueixen l'orina des dels renyons a la bufeta urinària. La bufeta urinària: És l'òrgan on s'acumula l'orina. On és situa: Es troben just davall de la caixa toràcica, un a cada costat de la columna vertebral Imatges:
APARELL CIRCULATORI
VASOS SANGUINIS Descripció: Els vasos sanguinis són la xarxa de tubs a través dels quals es bomba la sang per tot el cos . Juntament amb el cor i la sang, els vasos sanguinis formen el sistema cardiovascular. Tenen tres parts: venes, artèries i capil·lars Venes: És un vas sanguini que forma part del sistema circulatori, la funció principal del qual és transportar la sang des dels òrgans i teixits de tot el cos cap al cor. Capil·lar: Els capil·lars són els vasos sanguinis més xicotets en el nostre organisme. Són presents entre els sistemes arterial i venós formant una xarxa que els connecta. Són presents en tots els teixits del nostre cos. Artèries: Són gots pels quals circula la sang del cor als teixits amb l'oxigen i els nutrients requerits per a estos. Funció: La sang subministra oxigen i nutrients a totes les parts del seu cos i elimina els productes de deixalla, com el diòxid de carboni.
SANG Transporta oxigen i nutrients a totes les parts del cos perquè puguen continuar funcionant. La sang també transporta diòxid de carboni i altres materials de rebuig fins als pulmons, els renyons i el sistema digestiu, que s'encarreguen d'expulsar-los a l'exterior. Teixit compost de glòbuls rojos, glòbuls blancs, plaquetes i altres substàncies suspeses en un líquid que es diu plasma. La sang porta oxigen i nutrients als teixits i elimina les deixalles.
COR Descripció: El cor és un òrgan de la grandària aproximada d'un puny. Està compost de teixit muscular i bomba sang a tot el cos Funció: Bomba sang a tot el cos. La sang és transporta a tot el cos a través dels vasos sanguinis, uns tubs anomenats artèries i venes. El procés de transportar la sang en tot el cos és diu circulació. On está situat: El cor està en el centre del pit, prop dels pulmons. De que está format: El cor està constituït per dues aurícules que reben sang i dos ventricles que són les vertaderes bombes del cor. El ventricle esquerre bomba sang a l'aorta, la qual envia sang oxigenada a tota la resta del cos. Dades curioses: - Un cor humà pot bategar fora del cos. - L'humà bomba cinc litres de sang per minut. - El cor d'un xiquet batega més vegades per minut - “Pum, pum” El característic so que sentim quan sentir-nos bategar al nostre cor es deu en realitat al so que produeixen les quatre vàlvules en tancar-se. Imatges:
APARELL RESPIRATORI
LES FOSSES NASSALS Funció: filtren i calfen l'aire, i humitegen l'aire abans que este entre als pulmons. També contenen cèl·lules especials que participen en el sentit de l'olfacte. Descripció: Les fosses nasals són dues cavitats òssies separades per un prim septe nasal sagital, comunicades amb l'exterior
FARINGE/LARINGE I TRÀQUEA Funció: La faringe és una cavitat que comunica la boca, el nas, l'entrada de l'esòfag i la laringe. La tràquea condueix l'aire fins als bronquis i la laringe conté les cordes vocals, que són les que produeixen el so en vibrar pel pas de l'aire Descripció: La faringe és una estructura amb forma de tub amb dos teixits que està situada en el coll, mide mitjan 12 i 15 cm. La laringe també es pot anomenar órgan fonador mide mitjan 5 i 7 cm. La tràquea és un conducte respiratori mide mitjan 10 i 12 cm.
PULMONS Descripció: Els pulmons són un parell d'òrgans esponjosos de color gris rosaci que es troben en el pit. En inhalar, l'aire ingressa als pulmons i l'oxigen d'eixe aire passa a la sang. Al mateix temps, el diòxid de carboni, un gas de deixalla, ix de la sang als pulmons i és exhalat. Funció: Els pulmons tenen dues funcions principals. Una és obtindre l'oxigen de l'aire que va cap al cos i l'altra eliminar el diòxid de carboni del cos. El seu cos necessita oxigen per a treballar apropiadament. El diòxid de carboni és un producte de deixalla que el seu cos produeix quan utilitza l'oxigen. Dades:Les malalties pulmonars inclouen l'asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), la fibrosi pulmonar, la pneumònia i el càncer de pulmó. També es diu malaltia respiratòria, neumopatía i trastorn pulmonar.
BRONQUIS Funció: permeten l'entrada i la eixida de l’aire en els pulmons per a que podem respirar. Descripció: son dos tubs que es separen cada ú porta l’aire fins a un pulmó, miden aproximadamente 2 cm. La seua pared està formada pel cartílag i per moltes capes musculars. El dret compta amb tres branques mentre que l'esquerre amb dos.
BRONQUIOLS Descripció: Els bronquíols són les xicotetes vies aèries d'un mil·límetre o menys, en què es divideix l'arbre bronquial distal. S'ha estimat el seu número en al voltant de 60 000 bronquíols (30 000 en cada pulmó). La paret dels bronquíols no posseeix cartílag i està envoltada per fibres primes de múscul llis. Funció: Els teus bronquíols són algunes de les vies respiratòries més xicotetes en els pulmons. L'aire inhalat passa a través de diminuts conductes des dels bronquíols fins als sacs d'aire elàstics (alvèols).
ALVEOLS Descripció: Borses diminutes plenes d'aire en els extrems dels bronquíols branques xicotetes dels tubs d'aire dins dels pulmons. Funció: En els alvèols es produeix l'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre el pulmó i la sang durant la respiració De que está format: La paret alveolar està conformada per un epiteli simple pla (els neumocitos tipus I), que contacta amb la cavitat aèria d'una banda, per un altre amb una fina matriu de fibres de col·lagen i elàstiques que sostenen al capil·lar pulmonar On és situa: En els extrems dels bronquíols
DIAFRAGMA Descripció: El diafragma és un múscul en forma de cúpula que separa la cavitat toràcica pulmons i cor de la cavidad abdominal intestins, estómac, fetge, etc. Funció: intervé en la respiració, descendint el volum de la cavitat toràcica en inhalar i augmentant-lo durant l'exhalació. De que está format: Posseeix tres parts musculars (esternal, costal i lumbar), cadascuna d'elles posseeix el seu propi origen i totes s'insereixen després en el centre tendinós del diafragma. On és situa: El diafragma, que es localitza davall dels pulmons.