Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
PROJECTE 7
Nayara Prieto Pérez
Created on December 11, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Transcript
www.miremelmonprojecte7.com
········
JUNY 4,95€
UNA ASSIGNATURA, UNA BIOGRAFIA I UN VIATGE
PROJECTE 7
NAYARA PRIETO PÉREZ
GRUP 62
TREBALL INDIVIDUAL MIREM EL MÓN
EL MÓN ON VIVIM I LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA
DOBLE GRAU EN EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIACURS 2023/2024
QUINA MIRADA TENIM I APLIQUEM EN LA NOSTRA VIDA SOBRE EL MÓN QUE ENS ENVOLTA?
COMENÇAR
INTRODUCCIÓ .................................................................... PÀG. 5
01
1.1
FIL CONDUCTOR DEL MEU PROJECTE 7 ...................... PÀG. 6
1.2
PREGUNTES I REFLEXIONS FREQÜENTS .................... PÀG. 7
F ont: Imatge extreta del genial·ly. 2023
1.3
PRIMERA PROPOSTA ENTREGA FINAL ........................ PÀG. 8
1.4
PROPOSTA ENTREGA FINAL ........................................... PÀG. 9
PROJECTE 1: UTOPIES SOCIALS .................................... PÀG. 10
02
ÍNDEX
2.1
SÓC CONSCIENT DEL QUE COMPRO? ......................... PÀG. 11
2.2
EXCÉS D'ENVASOS DE PLÀSTIC ..................................... PÀG. 12
2.3
HI HA POSSIBILITAT DE CANVI? .................................... PÀG. 13
2.4
INFORMACIÓ AMAGADA .................................................. PÀG. 14
INICI REVISTA
PROJECTE 2: SOM EL QUE MENGEM .......................... PÀG. 15
03
3.1
APRENEM DE L'ERROR O L'IGNOREM? ....................... PÀG. 16
ÉS UN BON SERVEI ELS BUFETS LLIURES? ................ PÀG. 17
3.2
Font: Imatge extreta del genial·ly. 2023
3.3
ELS ALIMENTS VIATGERS ............................................... PÀG. 18
3.4
TENIM ALTERNATIVES PER MILLORAR? .................... PÀG. 19
PROJECTE 3: ÈTICA I TRANSHUMANISME ................. PÀG. 20
04
ÍNDEX
4.1
TRANSHUMANISME EN ELS SUPERHEROIS? ........... PÀG. 21
SÓN ÈTIQUES TOTES LES SOLUCIONS? .................... PÀG. 22
4.2
4.3
POR AL FUTUR? ................................................................ PÀG. 23
INICI REVISTA
CONCLUSIONS ................................................................... PÀG. 24
05
VALORACIÓ PERSONAL DE L'ASSIGNATURA ............. PÀG. 25
06
Font: Imatge extreta del genial·ly. 2023
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ................................ PÀG. 26
07
ÍNDEX
·········
·········
·········
INICI REVISTA
ÍNDEX
·········
01.
INTRODUCCIÓ
Aquest projecte 7 va mostrant el meu camí d'aprenentatge que he anat fent al llarg de l'assignatura de Mirem el Món. Al llarg d'aquest primer curs en aquesta assignatura, he treballat i estudiat els projectes següents: "Utopies socials; com viure exponencialment en un món finit?", "Som el que mengem; ecologia, identitat cultural i canvi social" i "Ètica i Transhumanisme". Aquesta revista virtual conté un recull del meu recorregut en aquests tres projectes en forma de resum i reflexions que he anat fent en la meva vida quotidiana. Els coneixements i aprenentatges que he obtingut d'aquests projectes han influït i han estat presents en el meu dia a dia, i m'han fet rumiar sobre els temes tractats a classe. Aquesta connexió entre l'assignatura i el meu dia a dia fora de la universitat, m'ha ajudat a aconseguir reflexions molt interessants i a veure moltes coses des d'un altre punt de vista més humà. Penso que he aconseguit aquest vincle amb l'assignatura pels temes tan importants que ens ha oferit aquests projectes: el canvi climàtic, els éssers humans, l'alimentació i la mirada al futur. Tots aquests temes s'engloben en el futur de l'espècie, tema que penso que la majoria de les persones l'estem veient amb molta perspectiva i en realitat l'estem patint i veient créixer dia rere dia. Molt probablement si no hagués vist tots els temes tractats a classe sobre aquesta emergència climàtica i humana que tenim actualment, ara no m'estaria replantejant moltes coses de la meva manera de viure. A més, penso que veure el mateix conflicte des de diverses perspectives (societat, ciència i cultura), m'ha ajudat a conèixer més coses, a tenir un context de la situació més ampli i gràcies al treball grupal he obtingut idees per poder implementar en el futur professional com a docent.
Font: Imatge extreta del genial·ly. 2023
PÀG. 5
PROJECTE 7
Hola, sóc la Nayara la creadora d'aquesta revista virtual
1.1
FIL CONDUCTOR DEL MEU PROJECTE 7
A mesura que anava coneixent més coses del projecte d'utopies socials, el primer projecte que vaig fer; vaig arribar a la conclusió que el fil conductor d'aquest treball es basaria en la meva experiència personal, és a dir, en com els temes que s'esmenten a classe afecten o apareixen en la meva vida quotidiana. La idea d'aquest treball es basa en un recull amb imatges i reflexions sobre els temes tractats a classe i que després en el meu dia a dia he observat. Aquesta revista digital és un diari personal visual, però sense posar dates concretes, sinó situacions o experiències que he tingut i que estan relacionades amb l'assignatura. Sobretot en cada reflexió m'he centrat en el meu punt de vista, en els meus hàbits i en el que faig i he vist personalment. A més a més, he enfocat el meu treball en aquesta direcció perquè penso que és la millor forma de fer un recull de les meves reflexions i al final del treball he pogut veure la meva evolució en aquesta assignatura; pel que fa a pensaments, coneixements i a com ha provocat canvis o no en la meva forma de viure i veure el món. Penso que abans de promoure una conscienciació sobre un tema (com per exemple: el canvi climàtic), tant en el meu entorn com en la meva professió futura; primer he de ser jo conscient del context i he de tenir eines per després defensar al món aquesta conscienciació que vull aportar.
Font: Imatge personal feta des d'un mòbil. Nayara Prieto. 2023.
PÀG. 6
PROJECTE 7
1.2
PREGUNTES I REFLEXIONS FREQÜENTS
TOTES LES COSES QUE PASSEN EN EL MÓN, ENS AFECTEN DIRECTAMENT O INDIRECTAMENT EN LA NOSTRA VIDA.
IGNOREM O SOM CONSCIENTS DEL QUE ENS ENVOLTA?
EN LA NOSTRA VIDA ALIMENTÀRIA, ENS POSEM Una bena als ulls? Som conscients d'on prové el menjar que ingerim, quin recorregut fa i com afecta a la terra?
ÉS ÈTIC PENSAR EN EL FUTUR DE L'ESPÈCIE? SOM CONSCIENTS DE COM ESTÀ AVANÇANT LA TECNOLOGIA?
NO TOTES LES PERSONES QUE VIUEN EN EL PLANETA ES CREUEN EL CANVI CLIMÀTIC, I PER AIXÒ NO HI HA GRANS AVENÇOS. Actualment, hi ha moltes empreses milionÀries que continuen contaminant el planeta i ignoren el problema, ja que el seu objectiu és guanyar diners per sobre de tot.
PÀG. 7
PROJECTE 7
1.3.
PRIMERA PROPOSTA ENTREGA FINAL
Font: Imatge extreta de la pàgina web lifedotstyledotcom.wordpress.com. Article: Fashion blogger Chiara Ferragni lands first Vogue cover.
Font: Imatge extreta de Pinterest. Pàgina web 25 horas. Mario Cervantes.
La primera proposta i entrega d'aquest treball vaig ser fer una presentació com aquesta en format de Genial·ly, ja que volia entregar la primera part d'una manera més original i propera a la idea final que tenia present en aquell moment. De cara a l'entrega final del projecte, tenia pensat presentar el meu treball en format revista i fer el recull de totes les reflexions. Vaig escollir aquest format, pel fet que em va semblar original i diferent. Per la revista final, tenia pensat que els articles i el contingut de la revista serien les meves reflexions amb les imatges, i vaig pensar en una estètica atractiva com si fos una revista de veritat. Al cap i a la fi, en les meves reflexions he anat explicant des del meu punt de vista el que penso i això fa que la revista s'apropi més a la realitat. A més a més, he anat aportant informació de la realitat en la qual estem vivint. Personalment, quan llegeixo una revista hi trobo notícies, novetats actuals o també puc trobar articles de persones parlant sobre un tema o explicant una experiència. En la meva primera proposta vaig pensar que en la meva revista es podrien trobar reflexions personals meves sobre temes treballats en l'assignatura de Mirem el Món. Com a exemple de referència per la proposta final, vaig agafar la revista del National Geographic, la Wired i la Vogue. Revistes amb temàtiques i estètiques diferents, i les he escollit com a inspiració per després crear la meva sobre el meu treball.
Font: National Geographic. Article National Geographic y la lucha contra el plástico. 2018.
PÀG. 8
PROJECTE 7
1.4.
PROPOSTA ENTREGA FINAL
En aquesta entrega final del meu treball del Projecte 7, finalment he acabat desenvolupant el meu disseny principal. He decidit continuar amb aquesta proposta per diverses raons. En primer lloc, aquest format digital en versió online i interactiva, penso que és una idea molt més atractiva, actual i original, que no una revista física i impresa. En l'actualitat, a causa del creixement de les tecnologies i les xarxes socials, les revistes en paper cada com es veuen menys i el/la consumidor/a acostuma a consumir informació en format online. Per tant, he decidit innovar i desenvolupar la meva proposta per crear el meu treball. En segon lloc, el disseny de revista que vaig construir en la primera versió ja em va agradar molt i m'ha sigut difícil buscar una altra idea de disseny millor per la revista que volia fer. En conseqüència, m'he quedat amb el disseny inicial que ja m'agradava i l'he millorat. A més, crec que la interactivitat en el disseny li dóna més valor a la meva revista, ja que és més dinàmica i especial. Per últim, vull afegir que també he decidit continuar amb el format del Genial·ly perquè és una eina digital, en la que vull invertir temps a aprendre d'aquesta perquè en el meu futur com a docent la necessitaré i la voldré utilitzar per crear les meves propostes pels meus infants. Construint aquest treball, estic aprenent molt d'aquesta eina i penso que per projectes com aquests és millor que no utilitzant un PowerPoint o un Canva perquè aquesta ofereix interactivitat entre altres opcions.
·········
·········
PÀG. 9
PROJECTE 7
Font: Imatge extreta del Freepik. 2022
02
PROJECTE 1
UTOPIES SOCIALS; com viure exponencialment en un món finit?
Font: Imatge extre ta del Freepik. 2022
PÀG. 10
PROJECTE 7
2.1
SETEMBRE 2023 Després de mirar el documental "Before the flood" i de fer el meu treball individual sobre l'oli de palma, m'he posat a reflexionar sobre tota la informació que he vist a classe i m'he preguntat si de manera inconscient estic consumint productes amb aquest component. La resposta l'he sabut ràpidament; he anat a la cuina i m'he posat a mirar les etiquetes dels aliments per simple curiositat i pensant que no comprava productes amb aquest greix vegetal. M'ha sobtat molt la resposta, ja que a la cuina he trobat aquest greix vegetal en: les galetes "Lotus", les galetes "Príncipe" o fins i tot un paquet de crispetes que tenia guardat al calaix. Llavors em faig la següent pregunta: Per què no sóc conscient del que compro si sé o perjudicial que és per la meva salut i pel medi ambient? Penso que vivim en una societat que va massa ràpida i que potser els primers dies era conscient de mirar les etiquetes, però que amb el pas del temps és un hàbit que no he adquirit i que me n'he anat oblidant. Però realment tinc jo tota la culpabilitat de comprar aquests productes al supermercat? Sí que tinc part de responsabilitat del que està passant a la selva tropical, sóc responsable de la destrucció del terreny per la plantació de l'oli de palma que provoca gasos d'efecte hivernacle causants del canvi climàtic. A més, sóc responsable de continuar comprant aquests productes i de provocar que aquestes empreses milionàries continuïn la seva producció sense mirar les conseqüències que això comporta. Ara bé, aquestes empreses són les principals causants d'aquesta emergència climàtica, ja que tenen una mirada més monetària, no humana i no empàtica amb el món. El que crec que hauríem de fer com a societat és agrupar-nos en la mateixa direcció i deixar de consumir aquests aliments o manifestar-nos perquè eliminin aquest greix vegetal dels ingredients. Hem de tenir en compte que som majoria i que els nostres fets i accions poden perjudicar aquestes empreses que tant mal ens estan fent. Hi ha moltes solucions per frenar aquest problema, però ara veig que la més bàsica és la de tenir consciència del que compro i del que comprem com a societat.
PÀG. 11
SÓC CONSCIENT DEL QUE COMPRO?
Font: Imatge feta des d'un mòbil. Nayara Prieto. 2023.
PROJECTE 7
2.2
OCTUBRE 2023 Aquesta imatge és el resultat de la meva tarda al "Mercadona"; envasos de plàstic, fruita i verdura recoberta de plàstic, bosses de plàstic, recobriments de beguda de plàstic i més plàstic. Sincerament, crec que és bastant preocupant aquesta situació i no veig cap avenç. De tot el plàstic que he trobat la majoria no era biodegradable i he vist escasses opcions d'envasos o bosses biodegradables. A més a més, dels grans preus que he trobat, em preocupa bastant i he sigut conscient en el moment en el qual ho he vist i gràcies al fet que a l'aula s'ha mencionat el tema. Per què no canviem la manera de comprar i comencem a ser més conscients del que tenim al davant? Aquesta imatge pot representar només un 5% de totes les seccions d'aquest supermercat que estaven ofegades de plàstic. Em preocupa, ja que tots aquests aliments recoberts de plàstic després arriben a les cases de les persones i alguns d'aquests plàstics acabaran: al contenidor groc, altres no es reciclaran i altres acabaran al carrer direcció al mar. A més, és preocupant els milers de coses de plàstic no biodegradable que tinc a casa i si començo a pensar en totes les persones que habiten el planeta em fa por i ganes de plorar de o inconscients que som. Per tant, penso que ha d'haver-hi un canvi de consciència, de mirada, d'objectiu i de manera de viure la vida; ja que, si no provoquem aquest canvi que és evident que està en les nostres mans, el món arribarà a un moment insostenible i patirem molt d'aquí a pocs anys. A més, pensant en aquest tema considero que estem deixant passar una gran oportunitat empresarial sostenible que hauria d'eliminar la producció del plàstic no biodegradable.
PÀG. 12
EXCÉS D'ENVASOS DE PLÀSTIC
Font: Imatge extreta de Pinteres. Feta pel Francesc Clos.
PROJECTE 7
2.3
HI HA POSSIBILITAT DE CANVI?
PÀG. 13
PROJECTE 7
1,30€
NOVEMBRE 2023 Dissabte a la nit vaig anar al concert d'uns cantants que m'agraden al Sant Jordi Club de Barcelona. Sóc una persona que m'encanta anar de concert i que sempre m'emporto o compro una ampolla d'aigua de plàstic. I per què? Per què compro una ampolla de plàstic, no tinc altres opcions? Reflexionant sobre aquest tema arribo a la conclusió que no compro perquè no tinc la solució al meu abast fàcilment, és a dir, en molt pocs comerços puc trobar ampolles com la de la imatge, sostenibles. L'ampolla de plàstic s'ha convertit en un objecte universal i objecte de primera necessitat en la vida dels humans per l'aigua que conté en el seu interior, però a la vegada ens perjudica mediambientalment parlant. Això no obstant, és possible de substituir i una de les solucions la trobem en la imatge. En l'actualitat hi ha moltes marques d'ampolles sostenibles amb projectes basats en el medi ambient, però el problema està en el fet que no són conegudes per tothom i moltes d'aquestes marques tenen una compra digital. No tenen oportunitat d'expansió arreu del món com les altres, ja que les de plàstic tenen l'oportunitat d'estar en gairebé tots els supermercats o comerços i les altres no tenen ni l'oportunitat. Com podem solucionar-ho? Doncs jo penso que donant veu a través de xarxes i consumint-les. La societat ha d'aconseguir aportar la seva part perquè així aquestes empreses sostenibles guanyin diners per arribar a negociar la venda i expansió d'aquest producte en molts més llocs. El canvi el tenim nosaltres en el dia a dia i hem de ser conscients i sobretot conscienciar als altres d'aquestes noves alternatives que ja existeixen des de fa anys. Per acabar, m'agradaria que tots reivindiquéssim sobre el fet que als concerts tancats com en el recinte del Sant Jordi Club o el Palau Sant Jordi de Barcelona; no ens deixin entrar ampolles metàl·liques, de vidre o de plàstic reutilitzat. Tenim l'obligació de llençar el tap de les ampolles de plàstic on en conseqüència aquestes ampolles acabaran en el contenidor groc o no, a causa d'aquesta obligació de llençar el tap. És molt trist veure en l'entrada d'aquests recintes contenidors de carrer (no contenidors grocs), plens d'ampolles d'aigua i taps llaçades a la brossa o a terra i sense l'oportunitat de poder donar a aquest envàs una segona vida o reciclar-ho en el contenidor adient. Com a societat no fem res i som molt conscients del que fem; i això em preocupa. Per què no produïm un canvi?
Font: Imatge extreta de DIETBOX.
DESEMBRE 2023 Aquest cap de setmana mirant la televisió a casa em va sortir un documental a la cadena de televisió laSexta. Em va cridar l'atenció, ja que pel que estava veient anava de conèixer diferents llocs en el món fins que va arribar l'escena que em va sobtar més i em va fer reflexionar. El vídeo mostrava al món la segona cara de les Illes Maldives i dic que em va sobtar bastant, perquè ni jo ni la societat (excepte persones que viuen per la zona) coneixem l'existència d'aquesta illa de plàstic que forma part de Maldives. A través de les xarxes o dels mitjans de comunicació ens empassem la fal·làcia, és a dir l'argument de què aquest lloc és un paradís i que està fora de l'exagerada contaminació que tenim en la ciutat. Doncs després de veure aquest documental m'he adonat que aquest argument és totalment fals i que només ens ensenyen la part idíl·lica. Ens oculten aquesta part de les Maldives que és veritablement greu per mantenir una bona imatge i aconseguir turistes. Llavors, he arribat a la conclusió de què: com volem ajudar a conscienciar sobre l'emergència climàtica si les xarxes socials o notícies (un del nostre altaveu a la societat) està contaminada de fal·làcies, d'informació falsa i sense sinceritat davant el que passa en el nostre món. Com podem ajudar si no podem saber amb sinceritat el que passa? Segons l'ONU l'any 2025, hi haurà més plàstics que peixos en el mar si no frenem aquesta situació. Actualment, en part dono gràcies al fet que la natalitat del món sigui baixa, ja que no m'agradaria veure infants creixent en un món fals, sense empatia i destruït per la humanitat que ara existeix. A més, veient aquesta illa de plàstic m'ha fet rumiar en dues de les frases que diu el documental: "Som la generació del plàstic" i "El plàstic ja forma part de la Terra". Aleshores jo em pregunto: estem creant els fòssils del futur? Com ens afectarà aquesta situació en el futur si no la frenem? Com podem solucionar aquesta situació? Considero que el problema i el fet que hàgim arribat a aquesta situació és culpa de tots i que tots tenim el poder de frenar aquesta situació; i salvar el món on vivim.
2.4
PÀG. 14
INFORMACIÓ AMAGADA
Font: Imatge extreta de la pàgina web de laSexta.com .Inma Escobar. Article: “Thilafushi, la 'isla basura' que muestra las vergüenzas de la generación del plástico”. 2019.
PROJECTE 7
Font: Imatge extreta del Freepik. 2022
03
PROJECTE 2
SOM EL QUE MENGEM; ecologia, identitat cultural i canvi social.
Font: Imatge extre ta del Freepik. 2022
PÀG. 15
PROJECTE 7
DESEMBRE 2023 Pensant en tot el que la festivitat de Nadal comporta, tant positiu com negatiu, l'altre dia mentre veia la televisió em va sortir aquest anunci d'Ikea (el representat a la imatge de l'esquerra). Un anunci on es veu a un infant córrer d'aliments que cauen del cel una nit de Nadal. L'infant arriba a casa i es troba a la mare llançant el sopar que ha sobrat. L'anunci promociona i ens ensenya que en comptes de llençar els aliments, ens mostra que els podem guardar en els seus tàpers. Observant l'anunci vaig pensar el següent: En primer llor, s'apropen els dies festius de Nadal; les reunions familiars o amb amics/amigues, celebracions i àpats abundants, Dies en què la celebració s'acompanya d'un elaborat dinar o sopar, amb aliments de temporada. És una època marcada per la generositat i l'abundància, on es reflecteix en la quantitat de menjar que comprem i preparem per a les nostres famílies. El problema està en el fet que aquest excés també porta una gran quantitat de malbaratament. Tal com veiem en l'anunci, comprem en excés i després de tot el menjar que es prepara una gran part es llença i es malbarata. Per què en aquestes dates festives acostumem a comprar en abundància quan som conscients que no ho consumirem tot? Aquest fet es repeteix any rere any i sempre acabem cometent el mateix error, tot i saber la solució. En aquests detalls de comprar en abundància ens tornem ignorants del món que ens envolta; no pensem ni en la fam ni en la sostenibilitat, pensem a quedar bé i en la nostra imatge davant els altres; ens tornem egoistes. Per què no evolucionem i ens tornem més empàtics? Per què gastem per gastar i després ens queixem dels preus dels productes? Solucions hi ha diverses com: fer una planificació acurada dels àpats, utilitzar les sobres (amb els tapers), fer una cocció a demanda, evitar comprar productes que l'acompanya la frase "per si de cas", etc. Totes aquestes solucions impliquen un canvi de mentalitat cap a un consum més respectuós i responsable, tant pel medi ambient com per la societat. En segon lloc, vull mencionar que les empreses dels supermercats o els petits comerços en aquests dies no ens ho posen gaire fàcil als consumidors; ofertes i promocions, abundància d'aliments de qualitat, novetats, anuncis, distribució dels aliments estratègica (els dolços al costat de la caixa), embalatge cridaner, etc. No obstant això, els preus també pugen; però nosaltres continuem comprant en les grans empreses. Aquestes són culpables en gran part d'aquesta compra en excés, de fomentar aliments ultraprocessats, o vendre productes amb oli de palma (un dels causants del canvi climàtic). Gràcies a empreses com Ikea, ens ajuden a fomentar el problema i a crear solucions. Per tant, a l'hora de comprar també hauríem de pensar a on comprem, a qui comprem i perquè ho comprem. En resum, no és difícil fer un canvi de mentalitat i d'hàbits, només li hem de posar ganes i produir aquest canvi en les nostres vides. Hem de ser més empàtic i més humans per intentar salvar el nostre planeta.
3.1
PÀG. 16
APRENEM DE L'ERROR O L'IGNOREM?
Font: Captura de pantalla des de l'ordinador. Campaña de IKEA contra el despilfarro de comida (2020) [Vídeo] YouTube. Nayara Prieto. 2023.
VÍDEO YOUTUBE
PROJECTE 7
GENER 2024 Aquests cap de setmana he anat a un hotel de Tarragona, amb el motiu de celebrar el meu aniversari. Durant la meva estança en aquest, hi ha hagut un aspecte que m'ha sobtat i m'ha fet reflexionar sobre un tema tractat en l'assignatura de som el que mengem: el malbaratament alimentari. Aquest tema l'he observat en el bufet lliure de l'hotel; un servei del qual disposa d'una gran varietat d'aliments / menjars, on sorprenentment no he trobat cap cartell divulgatiu de conscienciació sostenible o alimentària. A més, tampoc he trobat la procedència dels productes i en els plats més elaborats havíem de preguntar al personal quins ingredients contenien per tema d'al·lèrgies i intoleràncies. És a dir, un bufet lliure car, amb molta varietat, poca informació alimentària i sense conscienciació sostenible i humana. Els bufets lliures dels hotels són sovint sinònim d'abundància i diversitat gastronòmica. Aquesta oferta genera en els clients la satisfacció de poder triar i menjar segons els seus gustos i preferències. No obstant això, aquesta abundància comporta conseqüències que afecten a la sostenibilitat i l'ètica del consum. Aquesta oferta ofereix un consum excessiu. La disponibilitat il·limitada de menjar porta als clients a servir-se més del que realment necessiten o poden consumir, només perquè és "gratis" després del pagament inicial. Aquest excés l'he pogut veure amb els meus propis ulls en plats plens que després acaben en les escombraries. Aquest malbaratement de menjar té un impacte ambiental bastant significatiu els quals la majoria dels clients no som conscients o ignorem pel fet que la gratuïtat ens fa feliços. La producció d'aquest menjar requereix recursos com aigua, terra i energia. Quan aquest menjar es llença, no només es malgasten aquests recursos, sinó que també es genera més residus que acaben contribuint a les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Segons l'ONU i la FAO, aproximadament un terç del menjar produït a escala mundial es malbarata i els bufets lliures són un dels responsables. Sincerament, el malbaratament de menjar en els bufets lliures és impossible de justificar quan sabem i som conscients que hi ha milions de persones que pateixen de fam o inseguretat alimentària arreu del món. És el nostre deute reconsiderar les nostres accions i actituds envers el menjar sabent o privilegiats que som i com les nostres actituds i accions comporten conseqüències negatives per la humanitat i pel planeta. Tot i que, és la nostra responasabilitat (la dels clients) agafar la quantitat que ens menjarem sense excés, considero que aquest servei també; hauria de posar límits; fomentar la sostenibilitat; i informar a l'usuari de la procedència dels productes, ja que els que menys perjudiquen el planeta són els de procedència local.
3.2
PÀG. 17
ÉS UN BON SERVEI ELS BUFETS LLIURES?
PROJECTE 7
Font: Imatge extreta de Pinteres. Feta pel Emmanuel. 2024.
3.3
PÀG. 18
PROJECTE 7
ELS ALIMENTS VIATGERS
FEBRER 2024 Fa uns dies vam anar d'excursió a Barcelona, a una exposició anomenada: Menja, Actua, Impacta. Una exposició molt interessant, que t'explica la situació actual de la sostenibilitat i l'alimentació. Una de les dades que més em va impacta i la que més em va fer reflexionar, ja que no m'ho havia plantejat anteriorment, va ser la part de l'exposició que es pot veure en la imatge que posat a la dreta. En aquesta imatge hi ha una maqueta que representa els diferents i diversos recorreguts que pot fer un producte per arribar al plat. Hi ha diverses alternatives, però la que menys contamina és la que va del camp al comerç local i del comerç local a casa. Però, malauradament la que la societat fa que es produeixi més és la que mobilitza a molts tipus de transports (avió, tren, vaixell, camió, etc.) per arribar a un gran magatzem i d'aquí es distribueixi als supermercats on finalment el consumidor compra el producte i se l'emporta a casa. Per què fomentem el consum dels productes que més viatge fan? Ho fem conscientment o inconscientment? Considero que la gran majoria de la població ho fa inconscientment, ja que no està informada. Jo mateixa no sabia quan podria arribar a contaminar el trajecte d'uns aliments i ara després de saber-ho sóc més conscient del que compro i d'on ho compro. Vivim en la ignorància i no ens plantegem el procés pel qual arriben a passar els aliments. Ignorem el procés i les conseqüències d'aquests viatges tan llargs, fet que hauríem de canviar, per construir un futur millor. Un altre tema relacionat amb la imatge que vull destacar és el tipus de compra que fem la majoria de les persones. Comprem amb el pilot automàtic o comprem conscientment amb intenció? Personalment, sempre compro ràpidament, sense parar-me a veure el que realment estic comprant, fet que penso canviar, ja que no compro amb consciència i m'he adonat que sóc egoista amb la societat. Jo em pregunto, podem aprendre a fer una pausa i reflexionar abans de comprar? Potser, aquesta pausa ens pot ajudar a connectar millor amb les nostres necessitats reals i amb els impactes de les nostres decisions de consum. Però, com podem, individualment i com a societat, moure'ns cap a un consum més conscient? La resposta considero que no és senzilla, però es pot començar amb petits passos: qüestionar les nostres rutines, ser més crítics amb la publicitat i triar opcions que reflecteixin els nostres valors. Al final arribo a la conclusió de què cada decisió de compra conscient és una contribució a un món més responsable i ètic. És possible que, en prendre més consciència de les nostres decisions de consum, també trobem una major satisfacció i significat en què adquirim i utilitzem. Aquesta és una reflexió que val la pena considerar, mentre ens esforcem per ser més intencionats i reflexius en les nostres vides quotidianes.
Font: Imatge feta des d'un mòbil. Nayara Prieto. 2024.
MARÇ 2024 En la meva vida quotidiana, acostumo a anar poc al "Mercadona", ja que la compra de la setmana la fan el meu pare i la meva mare. Jo només vaig al supermercat quan necessito comprar alguna cosa per mi o per berenar. Just fa uns dies vaig tornar a entrar aquest supermercat després de molt de temps i em vaig trobar la mateixa imatge que vaig poder observar en el mes d'octubre del 2023: plàstic i més plàstic. No obstant això, en la secció de la fruita i verdura vaig fer la foto que he posat a l'esquerra; bosses i guants de plàstic per agafar la fruita i verdura, i just a sota paquets de bosses reutilitzables amb una frase de conscienciació ambiental. L'empresa proposa una alternativa i ajuda a promoure aquest canvi, però amb un cost 1,20€, cost que en les bosses i guants de plàstic no trobem. Sincerament, és una situació que em fa por, ja que ens ofereixen alternatives de canvi d'hàbits per ajudar al planeta, però aquesta té un cost que l'altre que perjudica no té, fet que fa que gairebé la majoria de la població continuï utilitzant les de més fàcil accés: les gratuïtes. Tot i que l'empresa intenta aportar la seva millora, l'alternativa no serveix quan es continua oferint l'error que s'intenta evitar amb l'alternativa. És a dir, considero que el seu objectiu és vendre no promoure un nou hàbit; si hi hagués una intenció de l'empresa, les bosses i guants de plàstic també tindrien un cost i no hi hauria una desigualtat. Malauradament, en l'actualitat els humans ens movem per diners i perseguim la gratuïtat, per no gastar i estalviar els diners per altres coses. Aleshores, aquesta proposta que ha oferit l'empresa servirà de poc quan la majoria de la societat pensem en els diners, i per tant les bosses biodegradables no se'n vendran gaire. Perquè realment fos efectiu el fet de fomentar la sostenibilitat i el canvi d'hàbits, el plàstic s'hauria d'eliminar o reduir al màxim, evitant oferir aquestes bosses gratuïtes que no arriben a tenir una durada d'un dia, per l'ús que li donem els humans. Tots podem ajudar en aquest canvi, evitant agafar aquest plàstic i adquirint nous hàbits que ajudin a sobreviure la nostra Terra.
3.4
PÀG. 19
TENIM ALTERNATIVES PER MILLORAR?
0€
1,20€
PROJECTE 7
Font: Imatge feta des d'un mòbil. Nayara Prieto. 2024.
04.
PROJECTE 3
ÈTICA I TRANSHUMANISME
Font: Imatge extre ta del Freepik. 2022
PÀG. 20
PROJECTE 7
ABRIL 2024 Tinc dos cosins petits que els hi encanten els superherois i un d'ells l'altre dia em va explicar que va parlar d'aquests a l'aula. Segons el que m'anava explicant, a l'aula havien treballat amb aquests: diversos valors, quins hi ha i quines capacitats tenen. Aleshores, vaig aprofitar la conversa i li vaig fer diverses preguntes respecte al que ell m'estava explicant. La pregunta de la qual volia obtenir una resposta va ser que si sabia que era un transhumà. Abans de fer-li aquesta pregunta li vaig preguntar que si sabia que era l'Spiderman (el seu superheroi preferit): És una persona? Què és, si no és una persona "normal"? La resposta que vaig obtenir era la que m'esperava: és una persona que li ha picat una aranya i ara té poders. Després de preguntar-li, li vaig preguntar a altres persones: familiars, amics; i la resposta va ser la mateixa. Amb aquestes respostes vaig arribar a la conclusió de què mai ens han explicat que és un transhumà tenint un exemple tan clar de referent. Els superherois no són només entreteniment; són representacions simbòliques del nostre desig de transcendir les limitacions humanes. Recullen les aspiracions transhumanistes en una forma que és accessible i inspiradora. La seva popularitat ens mostra que, en algun nivell, estem fascinats amb la idea de millorar-nos més enllà de la nostra naturalesa actual. No obstant això, en l'actualitat aquesta informació no està viralitzada, i tot i tenir exemples clars com l'Spiderman o els personatges de la pel·lícula "Els increïbles", ningú acostuma a explicar que són transhumans. Tanmateix, a l'escola no s'ensenyen aquests conceptes de transhumanisme, ni de posthumanisme; informació que considero important, ja que són innovacions tecnològiques i científiques que poden condicionar el nostre futur. La reflexió sobre els superherois com a figures transhumanistes em porta a preguntar-me: estem preparats per acceptar la possibilitat d'un futur on la línia entre la ciència-ficció i la realitat es difumini cada cop més? Com buscarem les oportunitats i els perills d'aquest futur que s'acosta ràpidament?
4.1
PÀG. 21
TRANSHUMANISME EN ELS SUPERHEROIS?
Font: Imatge extreta de Pinteres. Pàgina web mungfali.
PROJECTE 7
4.2.
SÓN ÈTIQUES TOTES LES SOLUCIONS?
PÀG. 22
PROJECTE 7
ABRIL 2024 Desprès de la sessió que vam tenir a la classe de ciència, on es va mencionar la criopreservació i la possibilitat de ser immortal; el tema em va interessar i em vaig posar a investigar sobre aquest. En aquella sessió vaig descobrir un punt de vista diferent de veure la vida i la mort, i en resum em va entrar la curiositat per obtenir més informació. Inconscientment, la meva primera recerca va ser en les xarxes socials; Instragram, TikTok i Twiter. Malauradament, no vaig trobar gaire informació sobre el tema en concret: la congelació de persones. Aleshores li vaig preguntar al Google i gràcies a aquest cercador vaig poder resoldre molts dubtes i vaig trobar el documental que es pot veure en la imatge de la dreta: "Criogenización, vivir dos veces." La reflexió de la meva recerca és: no he trobat informació a les xarxes perquè no és un tema viral? Ho hauria de ser? Tenim por a l'experimentació amb humans? O tenim por a pensar en un futur? El documental parla de la història d'una nena petita que entra en coma per un tumor cerebral, surt del coma i passa per moltes operacions i tractaments. El seu pare és científic i es refugia en les últimes tecnologies i la ciència per trobar una cura i oferir-li una oportunitat de vida i de futur a la seva filla. La solució que acaba trobant la família és criopreservar a la nena, és a dir, un cop mèdicament produeixen la mort de la nena, comença el procediment criònic (crioprervació a través del fred): un procés per parar el desenvolupament del tumor cerebral i congelar a la persona per poder oferir-li l'oportunitat de viure en un futur on es trobi la cura de la seva malaltia. La família decideix escollir aquest procediment en comptes d'acceptar la mort, per poder donar-li un futur que no ha tingut i actualment, viuen amb l'esperança que la tecnologia avanci i sigui capaç de curar-la. No obstant això, la família ha hagut de pagar molts diners per un mètode que no ha donat resultats i que no afirma amb certesa que la nena pugui tornar a la vida. Segons el documental hi ha 141 pacients congelats i ella és la persona més petita en ser criogenitzada. Veient el documental m'he preguntat diverses vegades; per què no acceptem la mort? Per què tenim por a un procés natural de la vida? Per què hi ha persones que busquen la immortalitat amb el futur que tindrem si el canvi climàtic continua creixent? El sorgiment de diversos dilemes són molts, ja que en aquest tema l'ètica juga un paper molt important, per què és ètic donar segones oportunitats? Considero que s'hauria de parlar més d'aquest tema pel fet que s'ofereixen oportunitats de futur, tot i haver-hi diverses qüestions d'ètica: la religió, la riquesa, la contaminació del procés, la mirada científica, etc. A més, és un tema que dóna molt debat i on es poden treure moltes conclusions. Personalment, encara no sabria escollir en dir si és ètic o no, ja que davant les reflexions que em faig penso tant en arguments positius i negatius.
Font: Imatge extreta de la pàgina web Netfliteando. Article: "Criogenización: Vivir Dos Veces: Película Documental Netflix". Jair Mendez. 2020
4.3
MAIG 2024 Fa uns dies, mentre estudiava el contingut de l'examen d'ètica i transhumanisme, vaig tenir una conversa amb la meva mare que m'ha fet reflexionar el següent que exposaré a continuació. La conversa es va iniciar perquè la meva mare em va preguntar que estava estudiant i jo li vaig començar a parlar del transhumanisme i del posthumanisme; i li vaig explicar i ensenyar qui era el noi de la imatge de l'esquerra (Neil Harnisson). La seva reacció va ser la mateixa que la meva quan em van explicar el contingut per primera vegada: era una informació nova que mai havíem escoltat. Després de treballar aquest projecte m'he pogut adornar de la gran desinformació que tenim sobre aspectes que afecten el futur o d'altres més tecnològic. És curiós que mai m'hagin parlat o hagi escoltat o llegit res sobre el transhumanisme o posthumanisme, sent aquest un tema molt futurista, tecnològic i actual. El transhumanisme i el posthumanisme són conceptes que aborden la millora i l'evolució de l'ésser humà més enllà de les seves limitacions actuals, utilitzant la tecnologia avançada. Tot i l'atractiu filosòfic i la innovació tecnològica que impliquen, aquests conceptes no han aconseguit una presència viral a escala global comparable a altres temes populars en la cultura digital. Per què? Reflexionant sobre això, puc percebre por al futur, a què evitem saber coses del futur i viure el present per no sobre pensar problemes o solucions que encara no ens afecten. En general, veig por al canvi i a què les noves tecnologies canvïin aspectes de la nostra vida quotidiana. A més, aquests conceptes són per naturalesa, complexos i requereixen una comprensió profunda de múltiples disciplines com la biotecnologia, la intel·ligència artificial, l'ètica, la filosofia i la ciència-ficció. La modificació de la naturalesa humana, l'extensió artificial de la vida o la fusió de la ment amb la tecnologia plantegen qüestions ètiques profundes. Qui té accés a aquestes tecnologies? Com afectaran a la societat? Quin serà l'impacte en les desigualtats socials? Aquestes qüestions poden ser massa complexes per a un debat ampli. A més, moltes persones consideren la idea de transcendir la condició humana com una amenaça a la moralitat i a l'essència de la vida humana. Això pot portar a una resistència emocional i filosòfica significativa, fent que aquestes idees siguin menys propenses a viralitzar-se. La falta de viralització del món transhumà i posthumà reflecteix una combinació de factors: la complexitat dels conceptes, la resistència cultural i emocional, la percepció d'irrellevància immediata i els dilemes ètics profunds. Considero que perquè aquests conceptes esdevinguin més presents en la conversa pública, serà necessari una major accessibilitat, una millor educació sobre els seus beneficis potencials, i una reflexió ètica sobre les seves implicacions. Tot i que aquests conceptes són fascinants i poden tenir un gran impacte en el futur de la humanitat, encara necessiten ser desmitificats i comunicats de manera que connectin millor amb el públic general.
POR AL FUTUR?
PÀG. 23
neil harbisson
Font: Imatge extreta de la pàgina web designboom. Article: "Cyborgs, robots, and biohackers: the first-ever survey of transhumanism". 2020.
PROJECTE 7
05.
CONCLUSIONS
Fent aquest treball sobre tots els temes que hem treballat a l'assignatura de Mirem el Món, he arribat a diverses conclusions: En primer lloc, m'he adonat del gran problema que tenim tots els humans amb el canvi climàtic. És una problemàtica que creix sense mesura i que cada vegada les conseqüències van a pitjor. A més, he pogut veure que tot aquest tema és difícil de solucionar per més motius dels que jo m'imaginava, ja que el canvi climàtic es produeix per: l'economia, les persones amb poder, la producció d'aliments, la cadena alimentària, la desinformació, els mals hàbits de les persones, l'egoisme, les grans empreses, la tecnologia, etc. Tots aquests factors i altres, amb les seves accions produeixen conseqüències que ajuden a créixer el canvi climàtic. M'he adonat que tot i que cadascuna de les persones tenim la mateixa responsabilitat de cuidar el planeta, hi ha factors de la societat que ens posen difícil controlar aquesta responsabilitat. Tenim una gran responsabilitat, però hem d'actuar tots junts per poder aturar el problema. En segon lloc, considero que en general som una generació i estem formant a una generació amb poca informació, que realment és important. He percebut el tema de la sostenibilitat o el canvi climàtic com un tema "tabú", igual que el tema de la mort, el transhumanisme o el posthumanisme. Sembla que li tinguem por aquests temes que ens afecten directament a nosaltres mateixos. He tingut aquesta sensació perquè tant jo com el meu entorn proper desconeixia molts aspectes que ara després d'estudiar-los em semblen molt important de saber. A més a més, són temes que tracten el futur i això m'ha fet arribar a la conclusió que actualment la societat viu el dia a dia, i que poques persones pensen en el que passarà i en els problemes actuals que tindran grans conseqüències en el futur. Tenim por al futur i ens centrem en el present, i considero que aquesta és la gran problemàtica que produeix els altres problemes. Per últim, m'agradaria destacar el desenvolupament d'aquest treball. Considero que realitzant aquesta revista he pogut crear més connexió entre els temes i he pogut arribar a altres reflexions de la meva vida quotidiana que a classe no s'havien plantejat. A més, aquest treball m'ha ajudat a canviar hàbits, a veure el món d'una manera més humana i a intentar lluitar per fomentar en les escoles tots els temes treballats, per construir un món i un futur millor.
PÀG. 24
PROJECTE 7
06.
VALORACIÓ PERSONAL DE L'ASSIGNATURA
Al llarg d'aquesta assignatura de Mirem el Món, he après moltes coses de fets actuals que són preocupants o innovadors en la nostra vida. Ha estat un viatge molt interessant el fet de treballar tres temes diferents que d'alguna manera es relacionen i ens fan reflexionar respecte al nostre dia a dia. És una assignatura que ens fa pensar en com fem les coses, com actuem, quin punt de vista tenim, i ens fa reflexionar sobre si vivim en la ignorància o si som conscients del que passa en l'actualitat. A més, el fet de veure cada projecte des d'una perspectiva diferent ha fet que puguem veure el tema des d'uns ulls diferents, és a dir, des de la mirada de la ciència, de la societat, i des d'una mirada més cultural i literària. Ha sigut interessant aprendre conceptes nous i importants del funcionament de la nostra vida, ja que molts d'aquests conceptes apressos són hàbits que personalment hauria de millorar en la meva vida quotidiana, per ajudar a fomentar la sostenibilitat. Considero que ha sigut una assignatura necessària per reflexionar i per aprendre coneixements que en un futur pròxim haurem d'ensenyar als nostres alumnes, per poder crear un futur millor. No obstant això, ha sigut una assignatura que no m'esperava estudiar en aquest doble grau, ja que s'han fet poques referències al món escolar, el qual jo em vull dedicar i això m'ha desmotivat bastant.
Font: Imatge extreta del Freepik. 2022
PÀG. 25
PROJECTE 7
PÀG 26
PROJECTE 7
07.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
- Botiga. Agua EnCaja Mejor.
- Campillo, S. (2018, 19 decembre). "Más de 300 personas se han criogenizado esperando resucitar en el futuro, pero nadie ha demostrado resucitar en el futuro, pero nadie ha demostrado que esto sirva para algo". Xataka.
- Com-à-porter. (2020, 2 desembre). Campaña de IKEA contra el despilfarro de comida (2020) [Vídeo]. YouTube.
- Escobar, I. (2019, 2 desembre). Thilafushi, la 'isla basura' que muestra las vergüenzas de la generación del plástico. LaSexta.
- MENJA, ACTUA, IMPACTA. (2024, 12 febrer). Menja Actua Impacta - Exposició - Per un demà sostenible i saludable.
- Què és el malbaratament alimentari?. Departament D’Acció Climàtica, Alimentació I Agenda Rural.
Font: Imatge extreta del Freepik.
NAYARA PRIETO PÉREZ