BANALITAT DEL MAL

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

UD 3

La banalitat del mal. Pensar el totalitarisme.

1r de batxillerat, 2024-25

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal (1. Presentació)

Seria possible arribar avui en dia a un règim com el nazi?

Pensar el totalitarisme

En aquest tema recorrerem una etapa brutal i sinistra, però tanmateix humana, de la història del segle XX, la dels totalitarismes. Farem el camí acompanyats de la filòsofa Hannah Arendt que s'interroga sobre el poder, el mal, la política i les relacions humanes. Parlarem de fets històrics i actuals, sovint incomprensibles, i mirarem de desxifrar-los per la via del pensament.

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

El totalitarisme. Només una història passada? (1)

El totalitarisme és un fenomen històric definitivament superat?

Mira’t aquestes imatges del passat i del present. Hi veus correspondències?

2010. Desfilada espontània de l’exèrcit per felicitar el líder nord-coreà Kim Jong-il en la seva reelecció com a secretari general del Partit dels Treballadors de Corea. (Font: KCNA via REUTERS)

1937. Míting nazi a Nuremberg. (Font: Hugo Jaeger— Time & Life Pictures/Getty Images)

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

El totalitarisme. Només una història passada? (1)

El totalitarisme és un fenomen històric definitivament superat?

Mira’t aquestes imatges del passat i del present. Hi veus correspondències?

1936 Cartell de propaganda estalinista "Moltes gràcies, estimat Stalin. Per una infància feliç".

1939. Hitler envoltat de noies. Font: Hugo Jaeger - Time&Life Pictures/Getty Images

2013. El líder Nord-coreà Kim Jong Un visita una explotació agrícola. Font: KCNA via Time. 1936.

2014. Kim Jong Un, acompanyat per la seva dona, visita un hospital infantil a Pyongyang. Font: KCNA via AFP

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

El totalitarisme. Només una història passada? (1)

El totalitarisme és un fenomen històric definitivament superat?

Mira’t aquestes imatges del passat i del present. Hi veus correspondències?

2006. Delinqüents condemnats a mort humiliats en un judici públic a Zhuzhou (Hunan), Xina. (Font: REUTERS - Newsweek)

1945. Supervivents del camp de concentració d’Ebensee (Àustria) en ser alliberats per l’exèrcit dels EUA. (Font : History.com)

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

El totalitarisme. Només una història passada? (1)

El totalitarisme és un fenomen històric definitivament superat?

La fotografia, trobada en l'àlbum de records d'un antic membre de la Schutzstaffel (escamots de protecció nazis o SS), mostra un soldat de les SS apuntant al cap d'una dona que, encongida i donant l'esquena al botxí, abraça amb força la seva filla, una nena de pocs anys que estreny la careta contra la de la seva mare. Víctimes anònimes de la barbàrie, mare i filla semblaven voler protegir-se mútuament, com si intentessin esborrar la imminència de la tragèdia.

1941. Massacre de jueus a Babi Iar (Kíev, Ucraïna) per part dels nazis. (Font: Domini públic, autor desconegut)

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal ( El totalitarisme. Només una història passada (2))

El totalitarisme. Només una història passada? (i 2)

Quan es constata que el totalitarisme no és una història d’un passat remot, ens preguntem quina mena de persones poden participar i fer possibles aquests actes.

Escolta el podcast següent: https://soundcloud.com/miniops-1/lectura-duna-carta-que-rudolf-hess-va-adrecar-a-la-seva-dona?utm_source=clipboard&utm_campaign=wtshare&utm_medium=widget&utm_content=https%253A%252F%252Fsoundcloud.com%252Fminiops-1%252Flectura-duna-carta-que-rudolf-hess-va-adrecar-a-la-seva-dona

Activitat 1: Què mostra el vídeo? De qui i de què parla el podcast? A quins sentiments apel·len aquests testimonis? Et semblen persones que viuen una quotidianitat semblant a la de la majoria de ciutadans o són monstres deshumanitzats?.

Els responsables directes de l'holocaust i els centenars de milers de persones que hi van col·laborar (ja sigui activament o per passivitat còmplice) són persones sense sentiments? Són persones realment tan diferents de nosaltres?

Hitler acarona Bondi, el seu gos. Font: Fragment d’un documental d'Eva Brown

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal ( El totalitarisme. Només una història passada (2))

"[...] quan Hitler o Mussolini parlaven públicament la gent se'ls creia, els aplaudia, els adorava com a déus. Eren líders carismàtics, tenien un poder secret de seducció que no provenia de la credibilitat o de l'encert de les coses que deien sinó de la manera suggestiva amb què les deien… milions de fidels els van exalçar i seguir fins la mort. Cal recordar que aquests fidels, i entre aquests també els diligents executors d'ordres inhumanes, no eren esbirros consumats, o eren (tret de poques excepcions) monstres. Eren homes qualssevol. De monstres, n'hi ha, però són massa pocs perquè siguin realment perillosos; són més perillosos els homes corrents, els funcionaris disposats a creure i a obeir sense discutir […]” “Ara, cap home normal podrà mai identificar-se amb Hitler, Himmler, Goebels, Eichman i una infinitat d'altres. Són fets difícilment comparables amb els més cruels de la lluita biològica per la supervivència. En la guerra podem reconèixer aquesta lluita; però Auschwitz no té res a veure amb la guerra. La guerra és un fet terrible de sempre: és blasfemable però és en nosaltres, té una racionalitat, la "comprenem".” Levi, P. Si això és un home. Barcelona: LaButxaca, 2013 (pàg. 277-280)

Què en diu el pensament filosòfic?

Primo Levi (1919-1987), escriptor italià que va ser presoner el 1944 durant deu mesos al camp de concentració d'Auschwitz, al seu llibre Si això és un home, publicat l’any 1947 recorda que:

Activitat 2: Podem estar plenament segurs que, donades les circumstàncies, nosaltres mai no hi participaríem? Podem assegurar que nosaltres estem fora de perill de caure novament en la barbàrie totalitària? Podem estar segurs d'haver pres un antídot realment efectiu?

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

Què és el totalitarisme?

Totalitarisme és, en essència, el govern d'allò que és brutal.

4. La veritat que construeix l’Estat està per sobre de tot

3. Anul·lació dels procediments democràtics

2. Desconfiança envers la naturalesa humana

1. Imposició d'una idea o veritat única

“Hi entren de color vermell i en surten de color rosa”. Mira't aquesta escena de la pel·lícula La solución final (Conspiracy).

"On aniríem a parar si cadascú decidís, segons la seva consciència, què és bo o què és dolent?" Mira't aquesta escena de la pel·lícula Sophie Scholl: els darrers dies.

“I també el mataries, si t’ho manés?”. Mira’t aquestes escenes de la pel·lícula L’onada (Die Welle).

“Digue'm allò que he de dir…”. Mira't aquesta escena de la pel·lícula 1984. (https://www.youtube.com/watch?v=izU5q7QdxQo)

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

Què és el totalitarisme?

Totalitarisme és, en essència, el govern d'allò que és brutal.

8. Negació de la dignitat humana

7. Hipertròfia de la política

6. Negació de la llibertat

5. Voluntat de crear un “home nou”.

“Si us plau, deixeu-me dormir, només una hora...”. Mira't aquesta escena de la pel·lícula La vida dels altres.

“Tiet Hadi, sembla que tot el que jo faig va en contra de les tradicions!”. Mira't aquest fragment de la pel·lícula Sepideh - Reaching for the stars.

“Ets insignificant...”. Mira't aquest fragment de la pel·lícula Formiguez (Antz).

"Ara estem tots programats per a la felicitat perfecta". Mira’t aquesta escena de la pel·lícula THX 1138.

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

Què en diu el pensament filosòfic?

Hannah Arendt (1906-1975) va ser una filòsofa jueva d'origen alemany que va haver de fugir d'Alemanya i exiliar-se als EUA. Forma part dels pensadors més importants del segle XX. Va dedicar la seva vida a reflexionar i debatre a l'entorn del totalitarisme.

Activitat 3: ens aproximarem a la seva vida i pensament - a través de la lectura de diferents textos seleccionats - compartiu les vostres impressions (idees, observacions, preguntes, hipòtesis, etc.) - abans de la posada en comú dins del grup, cadascú va a buscar el seu “homòleg” dins dels altres grups per afinar la comprensió i resoldre dubtes, per veure què heu trobat de significatiu i rellevant als documents. - cadascú escriu per a si, individualment, unes línies a fi de tenir un petit retrat de qui era i què va dir Arendt. - formuleu també en grup dues preguntes que us feu: preguntes que us sorgeixin després de la descoberta de la seva vida i pensament.

Hannah Arendt

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

Activitat 4: Què passaria si poséssim persones bones en un entorn malvat? És la pregunta que molts pensadors s'han fet d’ençà que les monstruositats comeses en nom d’aquelles ideologies van anar sortint a la llum. Els doctors Stanley Milgram i Philip Zimbardo van voler respondre aquesta pregunta mitjançant un experiment.

Arendt tenia la següent convicció que anima bona part de la seva tasca intel·lectual: per poder combatre el totalitarisme, se l'ha de conèixer, s'ha d'intentar entendre'l. Mira't aquests dos vídeos:

Experiment de Zimbardo: la presó d'Standford

Hannah Arendt. Directora: Margarethe von Trotta. Zeitgeist Films, 2012.

Arendt i la banalitat del mal. Font: Youtube

Experiment de Milgram: els perills de l'obediència

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

Manifestacions històriques del totalitarisme

Els règims totalitaris més foscos i cruels de la història es van manifestar durant el segle XX.

Quins van ser? Mira’t aquesta escena de la pel·lícula Katyń. Es tracta d'un episodi real, esdevingut l'any 1939 a Polònia: un grup de refugiats, que intenta salvar la vida fugint dels invasors alemanys, arriba a un pont on topa amb tots aquells que, venint de l'est, intenten salvar la vida fugint dels invasors soviètics.

Hannah Arendt va recollir les seves reflexions sobre el nazisme i l’estalinisme en l’obra Els orígens del totalitarisme, publicada el 1951. Podríem sintetitzar-ne el contingut tot citant Fina Birulés, filòsofa que l'ha traduït: “El totalitarisme modern era un nou i inèdit sistema de govern que va emprar la ideologia i el terror per controlar la societat de masses. Va significar l'anul·lació de l'individu, de la política, de la llibertat. El que és inèdit del totalitarisme del segle XX -el genocidi nazi dels jueus europeus no menys que les massacres de Stalin- és l'alienació i la destrucció no només física sinó moral de milions d'éssers humans, de la seva individualitat, a través de la dominació total agenciada en virtut de grans ideals i aplicada per una sofisticada màquina d'extermini administratiu”. Birulés, Fina: Una herencia sin testamento: Hannah Arendt, Barcelona, Herder Editorial, 2007 (pàg. 54)

Katyń. Director: Andrzej Wajda. Akson Studio, 2007.

Aquest antic pont polonès simbolitza la tragèdia de l'Europa del segle XX, atrapada entre els totalitarismes de caire feixista i els d'ideologia comunista.

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

Manifestacions històriques del totalitarisme

Els règims totalitaris més foscos i cruels de la història es van manifestar durant el segle XX.

I els totalitarismes del segle XXI? Si al segle XX una de les manifestacions dels règims no democràtics van ser els anomenats “totalitarismes”, basats en un partit únic que controla la vida dels ciutadans en totes les seves esferes, al segle XXI la humanitat continua vivint en règims que no respecten totalment les llibertats de les persones, siguin règims totalitaris o d’altres tipus. Creus que moltes persones viuen en democràcies totals, actualment? Segons alguns estudis, un 40% de la població mundial viu encara sota règims no democràtics. Ho pots veure representat en aquest mapa: https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dndex_de_Democr%C3%A0cia Activitat 5: Tria un dels països d’aquest mapa on no hi hagi democràcia total i busca en notícies o altres fonts d’informació entre un i tres fets que exemplifiquin que el país que has triat no és plenament democràtic o no respecta les llibertats bàsiques de les persones. Explica també juntament amb els fets que mostrin la manca de democràcia del país en qüestió, quina mena de règim s’hi exerceix segons la classificació que apareix al dossier “Els dictadors del segle XXI” del Diari Ara.

Els totalitarismes del segle XX - Font: Youtube.

Ara, mira't aquest vídeo per situar les tres grans manifestacions històriques del totalitarisme al segle XX: feixisme italià, nacionalsocialisme alemany i comunisme soviètic. Malauradament, no són pas les úniques, però se les considera les paradigmàtiques:

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

Actituds totalitàries

Violència gratuïta

La ciència-ficció ha presentat distopies: visions i lectures d’un món antiutòpic no precisament agradable, és a dir, societats opressives, brutals i totalitàries. La Taronja mecànica (Stanley Kubrick, 1971) és un exemple de distopia. En una escena, el protagonista i els seus amics tornen a casa després d'una nit de festa, ensopeguen amb un ancià sense sostre i l'apallissen de manera salvatge. Mira’t l’escena (pot resultar dura o pot ferir la teva sensibilitat). I ara, sisplau, llegeix la següent notícia, on no es parla de cap distopia d'un futur apocalíptic, ni d’una realitat alterada per la ciència-ficció ni d’una tecnologia rara, ni de bandes de neonazis, sinó de joves barcelonins, en teoria, normals i corrents.

L'Europa contemporània està constituïda per estats de dret, és a dir, per estats democràtics. Sembla que, a hores d'ara, tenim garantit el respecte a la nostra dignitat i a les nostres llibertats essencials. Tot i així, en alguns àmbits no “exactament” polítics és possible detectar actituds que semblen més pròpies del totalitarisme. Es tracta d’actituds aparentment innocents que pots trobar, probablement, en el teu entorn més proper. Pensa en els casos següents:

Un dels grans interrogants sobre l'holocaust: la complicitat de tots aquells milions de persones que sabien què passava i callaven, mirant cap a un altre costat. Sembla que la seva passivitat còmplice és justament la que va permetre l'holocaust. Mira't aquest vídeo. Si t'han sobtat les imatges, llegeix el perquè i el com del vídeo que acabes de veure: Què faries si presenciessis una situació de violència de gènere?

L'àmbit escolar, el laboral i el digital

Bullying: Dan Olweus, professor de psicologia, va definir el bullying com una conducta de persecució física o psicològica que realitza un alumne o un grup d'alumnes contra un altre, que es tria com a víctima de repetits atacs. Mobbing: Heinz Leymann va aplicar el terme mobbing al maltractament psicològic en l’àmbit laboral. Fins aquell moment el terme només s'utilitzava per descriure certs comportaments socials observats en els ocells, que s'associen per combatre un membre del grup. Ciberassetjament és l'ús d'informació electrònica i mitjans tecnològics tals com correu electrònic, xarxes socials, blogs, missatgeria instantània, missatges de text, telèfons mòbils i llocs web per assetjar algú, és a dir, per causar-li mal. Mira't aquest vídeo.

La passivitat còmplice i la indiferència

Influència del grup

Els éssers humans tendim a oblidar la facilitat amb què som influenciats pel comportament dels altres. Erich Fromm, en el seu llibre La por a la llibertat (1941), anomena aquest tret psicològic tan humà com a “conformisme compulsiu”. Pots estar segur que, deixant de banda el teu criteri individual i el teu esperit crític, no et deixaries portar i et guiaries pel “tothom ho fa”? L’experiment de l'ascensor és una visió del comportament grupal, un experiment tragicocòmic i revelador alhora. Mira’t aquests vídeos.

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

Què en diu el pensament filosòfic?

A què es refereix Heller quan parla de la necessitat d’una “cultura discursiva”?

A començament del segle XXI molts filòsofs continuen buscant maneres de pensar el totalitarisme i d’aproximar-se a les actituds totalitàries, convençuts de la necessitat de conèixer l’essència de la barbàrie per poder-la combatre. És el cas d’Agnes Heller (Budapest, 1929), filòsofa hongaresa que va evitar la deportació durant el nazisme. Heller considera que per entendre el totalitarisme no n’hi ha prou amb la teoria de la banalitat del mal. Evidentment que existeix un mal banal, però no és l’únic. Existeix també un “mal radical”. És una noció que ella pren de Kant: l’ésser humà és capaç de fer el mal tot i saber que és el mal. Sense excuses. És capaç de fer-ho sense buscar justificacions i, a més a més, de fer-ho de manera reiterada desobeint conscientment tots els valors morals que reconeix en la pròpia consciència. Mira’t amb atenció l’entrevista:

Enllaç a l'entrevista a Heller ➥

Agnes Heller

Agnes Heller, sobre el perill del totalitarisme. Font:Nexus Instituut.

PROBLEMÀTIQUES SOCIALS

La banalitat del mal

Atura’t i reflexiona

Com veus, hem exemplificat les actituds que fomenten el totalitarisme amb alguns casos de comportaments concrets, extrets dels mitjans de comunicació. De vegades són pràctiques difícils de detectar, perquè sembla que el llenguatge juga a ocultar-les. El llenguatge és una eina molt poderosa que, segons com s’utilitzi, pot amagar ideologies totalitàries que, en definitiva, pretenen manipular la població

I actualment, s’utilitza el llenguatge per explicar la veritat o bé per manipular?

Et proposo que et fixis en com el llenguatge pot explicitar o amagar actituds o idees discriminatòries, que tenen a veure finalment amb trets totalitaris. Mira’t aquests vídeos:

La demagògia del discurs de Donald Trump. Font: TV3

El masclisme a la política: les visions d’Anna Gabriel i Inés Arrimadas. Font: Diari Ara

Algunes de les frases i idees que apareixen en el vídeo evoquen la imatge del líder populista, demagog i guardià de la veritat absoluta, d’altres al·ludeixen al racisme i a la xenofòbia més primaris.

Act. 6. Última activitat!

Algunes de les frases i idees que apareixen en el vídeo evoquen al masclisme i al sexisme més barroers.