parts monestir

Meri Marbà Rubí

Plaça d'Octàvia

Aquesta esplanada entre el centre històric i el Monestir és l'era dels monjos va ser urbanitzada a mitjans segle XIX i el 1860.

Creu de terme

es trobava en una important cruïlla del camí dels Monjos. Després de la Guerra Civil, la creu es va situar dins el recinte del Monestir, a l’antic hort de l’abat.

L'esglèsia

L L'església es va construir entre el segle XII i XIV. El lloc on els monjos passaven la gran part del temps ja que anaven unes 8 vegades al dia a resar. A vegades convocaven a la gent del poble per fer grans celebracions. També es un compendi d'art romànic, gòtic i barroc.

El Campanar

És un dels pocs elements que es conserven del conjunt monàstic del segle XI. La part superior no es va acabar de construir fins a mitjan segle XVIII.

El Claustre

L’element més destacable és el claustre romànic. Dels segles XII-XIII, per la seva estructura i la qualitat decorativa dels seus 144 capitells únics

Palau Abacial

És un edifici de finals del segle XIV, però modificat al segle XVIII. Adopta l’estructura típica dels palaus gòtics, catalans i, alhora, és fortificat com a part integrant de les defenses del Monestir amb torres, espitlleres i merlets al coronament.

Museu de Sant Cugat

Es pot visitar l’exposició permanent Oració, treball i poder sobre l’arquitectura i la història del Monestir, on s’explica la vida quotidiana dels monjos benedictins a l’Edat Mitjana. També disposa de sales amb mostres temporals, aules, taller i un espai reservat per a col·leccions.

Portal major del monestir

Aquesta porta es la porta principal que és va crear del monestir, on ara hi ha ubicada l'Oficina d'informació turística.

Muralles

Les muralles que es conserven van ser construïdes en dues fases diferenciades. Els sectors est i oest corresponen a la reforma del segle XIV. Al segle XV.

Restes arqueòlogiques

vHi ha una fortificació militar romana inacabada del segle IV, de planta quadrada amb vuit torres. Una d'aquestes torres es visible des de l'exterior.

La Rossasa

La Rosassa és de 1337 i es carectaritza per la sobrietat i austeritat típiques de l’art gòtic català. Els motius centrals són purament decoratius, mentre que els dels laterals són religiosos