Col·leccions de cromos de cinema
del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Clica les imatges per obrir la pàgina de la col·lecció
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
[Actores de cine] [192X o 193X, posterior a 1926]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Artistas célebres del film [192X]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Artistas cinematográficos [c.1922]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Artistas de cine [192X o 193X (posterior a 1927)]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
[Artistas de cine en color] [192X, posterior a 1923]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
L'empresa darrere la col·lecció (3)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Artistas eminentes cinematográficos [192X, posterior a 1924]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Biblioteca Films [1924-1936]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
La publicació darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Célebres artistas cinematográficos [c.1921]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
Les empreses darrere la col·lecció (3)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Cine, artistas y películas [192X, posterior a 1921]
La col·lecció
La impremta (1)
La impremta (2)
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Colecciones Amatller (192X)
La col·lecció
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Escenas selectas de cinematografía [192X, posterior a 1924]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Galería cinematográfica [c.1924]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
L'empresa darrere la col·lecció (3)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Glorias del cine [c.1922]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
La novela semanal cinematográfica [1922-1933]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
La publicació darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Notabilidades de la pantalla [192X, posterior a 1922]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
Pàgina principal
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures. Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset.Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943, deixant el negoci en mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta que coneixem són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.
Sèrie VII | Núm. 12 (anvers i revers)
Charles Ray
Jacksonville, Illinois, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1943
AG 2/26 (23.66)
La impremta: Huecograbado Joaquín Mumbrú
(documentada entre 1875 i 1931)
Aquest taller, especialitzat en l’heliogravat, va imprimir nombroses col·leccions de cromos, a més de dedicar-se a la producció de postals, calendaris, reproduccions d'obres d'art, revistes i catàlegs, entre altres. Ens consta que, l’any 1875, el taller estava ubicat al carrer Càceres nº11, al barri de Sants.Aquesta empresa pertanyia a la mateixa família que el taller Huecograbado Santiago Mumbrú. Tenim constància de l'existència d'aquest negoci des de l'any 1875, quan apareix com a casa impressora en una reproducció del quadre de Marià Fortuny La Vicaria, fins el 1931, quan trobem el nom de l'empresa a l'obituari d’Antonia Mumbrú Aymerich publicat a La Vanguardia.
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate E. Juncosa
(Barcelona, negoci familiar: 1835 - 1965)
El propietari del negoci que va comercialitzar aquests cromos era Evarist Juncosa i Pont, fill d'Oleguer Juncosa, fundador de la nissaga de xocolaters que va iniciar amb l'obertura de la primera fàbrica al carrer Ferran, 10.
Els germans Evarist i Pere Juncosa es van establir per separat, dividint la casa Juncosa en dues branques diferents que van rivalitzar seriosament entre elles. Els cromos d'aquesta col·lecció van ser distribuïts per la branca d'Evarist Juncosa, que va heretar la botiga del carrer Ferran, 10 i que va obrir una fàbrica al carrer Manso, 9-17. Podem veure aquesta rivalitat en el mateix revers dels cromos, en les especificacions "El único, verdadero y legítimo Chocolate E. Juncosa" i "Desconfiad y rechazad imitaciones de nombre similar" (en referència al negoci que, en aquell moment, portava Evarist Juncosa Pañella, el net del seu germà).
Sèrie A | Núm. 3 (anvers i revers)
Ruth Roland
San Francisco, Califòrnia, 1892 - Los Angeles, Califòrnia, 1937
AG 2/26 (26.39)
Sèrie F | Artista nº 7 | Núm. 31 (anvers i revers)
Charlie Chaplin (I)
(Charlot / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.
AG 2/26 (24.52)
Sèrie F | Núm. 15 (anvers i revers)
Hoot Gibson
Tekamah, Nebraska, 1892 - Woodland Hills, California, 1962
AG 2/26 (26.68)
Sèrie C | Núm. 14 (anvers i revers)
House Peters
Bristol, Regne Unit, 1880 -Woodland Hills, Califòrnia, 1967
AG 2/26 (29.2)
Sèrie B | Núm. 14 (anvers i revers)
Eva Novak
St. Louis, Missouri, 1898 -Woodland Hills, Los Angeles, 1988
AG 2/26 (28.18)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie A | Núm. 13 (anvers i revers)
Charles Chaplin
(Charlot / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
AG 2/26 (27.4)
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
La impremta: Talleres LitográficosF. Riera Feliu
(1893-documentada fins el 1933)
Aquest taller, ubicat al Passeig de Sant Joan, 12 (Paseo de la República, 12, segons el nomenclàtor dels carrers republicà), estava especialitzat en impressió litogràfica i funcionava també com a magatzem de paper. Es dedicava a la impressió de cromos i d’altres suports publicitaris.
Va ser fundat l’any 1893 i tenim constància de la seva existència fins el 1933, data que apareix en un calendari promocional de l’empresa.
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie A | Núm. 5 (anvers i revers)
Pearl White
Green Ridge, Missouri, 1889 - Neuilly-sur-Seine, França, 1938
Aquest cromo coincideix en numeració i número de sèrie amb un altre que mostra el mateix títol de col·lecció, el mateix disseny i la referència a la mateixa casa impressora però on hi apareix l'actriu Régine Bouet.
AG 2/26 (26.41)
Sèrie 4 | Núm. 18 (anvers i revers)
Wanda Hawley
Scranton, Pennsilvània, 1895 - Los Angeles, Califòrnia, 1963
AG 2/26 (21.11)
La publicació darrere la col·lecció: Biblioteca Films
(1924-1936)
Les novel·les cinematogràfiques eren publicacions en format de revista o de llibre de butxaca, freqüentment il·lustrades amb fotografies, que adaptaven guions de pel·lícules d’èxit i es venien a un preu molt baix. Es podien comprar a quioscos, papereries, punts de venda ambulants, als mateixos cinemes o per correu. Aquesta col·lecció es va es va publicar de l’any 1924 al 1936. estava editada per Ramón Sala Verdaguer (propietari de l’Editorial Alas) que, juntament amb Francisco-Mario Bistagne Maestre, va ser un dels editors més destacats d’aquest tipus de publicacions. Aquesta editorial també publicava la novel·la cinematogràfica Films de Amor, així com altres tipus de novel·les, obres de teatre, revistes i llibres d’entreteniment.
La col·lecció es va parar d’editar l’any 1936. Poc després del final de la Guerra Civil, el maig de 1939, l’editorial va treure la col·lecció Biblioteca Films Nacional, enfocada a les produccions espanyoles.
Probablement, els cromos venien inclosos dins la novel·la.
Portada del Nº46 de Biblioteca Films (1924). Filmoteca de Catalunya.
Sèrie 2 | Núm. 2 (anvers i revers)
Dorothy Dalton
Chicago, Illinois, 1893 - Scarsdale, Nova York, 1972
AG 2/26 (21.2)
Sèrie 1 | Núm. 2 (anvers i revers)
Agnes Ayres
Carbondale, Illinois, 1892 - Los Angeles, Califòrnia, 1940
AG 2/26 (24.35)
Sèrie 4 | Núm. 7 (anvers i revers)
Jean Toulout
París, França, 1887 - París, França, 1962
AG 2/26 (21.9)
Sèrie E | Núm. 11 (anvers i revers)
Norma Shearer
Montreal, Canadà, 1902 -Los Angeles, Califòrnia, 1983
AG 2/26 (25.3)
Sèrie 1 | Núm. 12 (anvers i revers)
Pauline Frederick
Boston, Massachusetts, 1883 - Beverly Hills, Califòrnia, 1938
AG 2/26 (21.1)
Sèrie A | Núm. 15 (anvers i revers)
Rose Cade
? - ?
AG 2/26 (26.51)
Sèrie 3 | Núm. 9 (anvers i revers)
Régine Dumien
París, França, 1914 - Seine-Saint-Denis, França, 1979
AG 2/26 (21.4)
Almacenes San Pedro
(documentada c.1921)
Tenim molt poca informació d’aquest negoci, ubicat al carrer Baix de Sant Pere, 40.
Ens consta que s’hi venia colors, vernissos, productes químics, productes alimentaris, conserves, perfu-meria, olis purs d’oliva i sabons.
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates selectos Evaristo Juncosa Pañella
(Barcelona, negoci familiar: 1835 - 1965)
El propietari del negoci que va comercialitzar aquests cromos era Evarist Juncosa i Pañella, nét de Pere Juncosa i Pont i besnét d'Oleguer Juncosa i Arús, fundador de la nissaga de xocolaters que va iniciar amb l'obertura de la primera fàbrica al carrer Ferran nº10. Els germans Evarist i Pere Juncosa, fills d'Oleguer, es van establir per separat, dividint la casa Juncosa en dues branques diferents que van rivalitzar seriosament entre elles. Evarist Juncosa i Pañella va heretar el negoci de la branca de Pere Juncosa.
Evarist Juncosa i Pañella va ser l’últim xocolater de la família. Durant la primera meitat del s. XX, va fer créixer el negoci ampliant-lo a l’elaboració de bombons. També va apostar amb força pels cromos com a reclam publicitari, competint amb la branca del seu tiet-avi Evarist Juncosa i Pont (que es reivindicava com a legítim hereu de la casa Juncosa) per despertar l’interès dels compradors. Fins i tot es van arribar a copiar l’un a l’altre les temàtiques de les col·leccions. Evarist Juncosa i Pañella va morir l’any 1959, però la seva fàbrica va continuar produint fins el 1965.
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie B | Núm. 3 (anvers i revers)
Leatrice Joy
Nova Orleans, Louisiana, 1893 - Nova York, 1985
AG 2/26 (25.2)
Sèrie G | Núm. 1 (anvers i revers)
Eileen Ledwing
? - ?
AG 2/26 (26.72)
Sèrie 1 | Núm. 12 (anvers i revers)
Norma Talmadge
Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957
AG 2/26 (24.36)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie A | Núm. 7 (anvers i revers)
La rosa de Flandes, por Raquel Meller
Tarazona, Espanya, 1888 - Barcelona, 1962
Imatge de la pel·lícula La rosa de Flandes (Les opprimés), estrenada l'any 1923.
AG 2/26 (28.14)
Sèrie A | Artista nº 2 | Núm. 5 (anvers i revers)
Mary Pickford (III)
Toronto, Canadà, 1892 - Santa Monica, Califòrnia, 1979
AG 2/26 (24.39)
Sèrie F | Núm. 6 (anvers i revers)
Douglas MacLean
Filadèlfia, Pennsilvània, 1890 - Los Angeles, Califòrnia, 1967
AG 2/26 (26.63)
Sèrie F | Núm. 5 (anvers i revers)
Lila Lee
Union Hill, Nova Jersey, 1901 - Saranac Lake, Nova York, 1973
AG 2/26 (26.62)
Núm. 195 (anvers, revers en blanc)
Davies, Marion, Brooklyn, 1897-1961.
AG 2/26 (20.7)
Sèrie A | Núm. 1 (anvers i revers)
Helen Ferguson
Decatur, Illinois, 1901 - Clearwater, Florida, 1977
AG 2/26 (26.37)
La col·lecció
Tenim constància d’una sola sèrie (Serie A) de 100 cromos.
Hem establert que la col·lecció és posterior a 1921 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos. Aquesta col·lecció va ser distribuïda per Chocolates Guillén i per la Cerería del Inmaculado Corazón de María y Fábrica de Chocolates Federico Díez, Marca Elefante. També tenim constància de cromos d'aquesta col·lecció oferts per The y Elixir Pujol i per Chocolate Angelical, tot i que al CRAI Pavelló de la República no en tenim cap mostra.
Al revers dels cromos hi figuren les cases impressores Imprenta y Litografía Baltasar Bañó i Tip. Lit. F. Domingo. La tècnica d'impressió és la reproducció fotomecànica en litografia a quatre tintes (negre, blau clar, magenta i groc).
Sèrie VI | Núm. 7 (anvers i revers)
George Walsh
Nova York, 1889 - Pomona, Califòrnia, 1981.
AG 2/26 (23.69)
Sèrie B | Núm. 12 (anvers i revers)
Priscilla Dean
Nova York, 1896 - Leonia, Nova Jersey, 1987
AG 2/26 (28.20)
Sèrie A | Núm. 11 (anvers i revers)
Jackie Coogan
Los Angeles, Califòrnia, 1914 - Santa Monica, Califòrnia, 1984
AG 2/26 (26.47)
Sèrie G | Núm. 15 (anvers i revers)
House Peters
Bristol, Regne Unit, 1880 -Woodland Hills, Califòrnia, 1967
AG 2/26 (26.74)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate E. Juncosa
(Barcelona, negoci familiar: 1835 - 1965)
El propietari del negoci que va comercialitzar aquests cromos era Evarist Juncosa i Pont, fill d'Oleguer Juncosa, fundador de la nissaga de xocolaters que va iniciar amb l'obertura de la primera fàbrica al carrer Ferran, 10.
Els germans Evarist i Pere Juncosa es van establir per separat, dividint la casa Juncosa en dues branques diferents que van rivalitzar seriosament entre elles. Els cromos d'aquesta col·lecció van ser distribuïts per la branca d'Evarist Juncosa, que va heretar la botiga del carrer Ferran, 10 i que va obrir una fàbrica al carrer Manso, 9-17. Podem veure aquesta rivalitat en el mateix revers dels cromos, en les especificacions "El único, verdadero y legítimo Chocolate E. Juncosa" i "Desconfiad y rechazad imitaciones de nombre similar" (en referència al negoci que, en aquell moment, portava Evarist Juncosa Pañella, el net del seu germà).
Sèrie F | Artista nº 7 | Núm. 29 (anvers i revers)
Charlie Chaplin (I)
(Charlot / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.
AG 2/26 (24.51)
Sèrie A | Núm. 4 (anvers i revers)
Charles Ray
Jacksonville, Illinois, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1943
AG 2/26 (26.40)
Sèrie B | Núm. 16 (anvers i revers)
Rod La Rocque
Chicago, Illinois, 1898 - Beverly Hills, Califòrnia, 1969
AG 2/26 (25)
Sèrie B | Núm. 20 (anvers i revers)
Billie Dove
Nova York, 1903 -Woodland Hills, Califòrnia, 1997
AG 2/26 (28.2)
Sèrie E | Núm. 18 (anvers i revers)
Elliot (Elliott) Dexter
Galveston, Texas, 1870 - Amityville, Nova York, 1941
AG 2/26 (26.59)
Sèrie A | Núm. 79 (anvers i revers)
Ruth Roland
San Francisco, Califòrnia, 1892 - Los Ángeles, Califòrnia, 1937
AG 2/26 (32.1)
Núm. 207 (anvers, revers en blanc)
Kennedy, Madge, 1891-1987.
AG 2/26 (20.18)
Sèrie B | Núm. 7 (anvers i revers)
Elliot (Elliott) Dexter
Galveston, Texas, 1870 -Amityville, Nova York, 1941
AG 2/26 (28.23)
Núm. 209 (anvers, revers en blanc)
Vanna, Nina, 1899-1953.
AG 2/26 (20.19)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (en alguns casos, acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie I | Artista nº 12 | Núm. 35 (anvers i revers)
Eddie Polo (I)
Viena, Àustria, 1875 - Los Angeles, Califòrnia, 1961
AG 2/26 (24.55)
Sèrie C | Núm. 12 (anvers i revers)
Thomas Meighan
Pittsburgh, Pennsilvània, 1879 -Great Neck, Nova York, 1936
AG 2/26 (32.15)
Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.34)
Douglas Fairbanks (hijo)
Nova York, 1909 - Nova York, 2000
Sèrie VI | Núm. 10 (anvers i revers)
Bebe Daniels
Dallas, Texas, 1901 - Londres, Regne Unit, 1971
AG 2/26 (23.64)
La col·lecció
Tot i que només disposem de tres cromos d'aquesta col·lecció, tenim constància de l'existència de 3 sèries (1, 2 i 3) de 14 cromos cadascuna. Els que tenim són tots de la sèrie 1. Hem establert 1922 com a data aproximada d'impressió d'aquesta col·lecció perquè la pel·lícula més recent que s'hi menciona és d'aquest any. Creiem que no pot ser gaire més recent ja que, en un dels cromos, s'afirma que l'actriu Estelle Taylor té vint-i-cinc anys, fet que ens situaria a 1919. Aquesta col·lecció va ser oferta per Chocolates Amatller. No tenim constància que fos distribuïda per cap altra marca. No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica utilitzada en la impressió és la reproducció fotomecànica en litografia a tres tintes (negre, vermell rosat i verd clar per les orles). La imatge fotogràfica original està estampada en negre; la tinta vermella és un afegit de la impremta per donar color.
Sèrie M | Artista nº 17 | Núm. 44 (anvers i revers)
Thomas Meighan (I)
Pittsburgh, Pennsilvània, 1879 -Great Neck, Nova York, 1936
AG 2/26 (24.57)
Sèrie CC | Artista nº 35 | Núm. 75 (anvers i revers)
Wallace Reid
St. Louis, Missouri, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1923
Si observem la dedicatòria d'aprop, podem veure que la imatge devia ser reaprofitada d'una altra col·lecció o d'una altra edició de la mateixa col·lecció: s'hi llegeix "En mis fiestas no falta Chocolate Caracas".
AG 2/26 (24.45)
Sèrie F | Núm. 9 (anvers i revers)
George Walsh
Nova York, 1889 - Pomona, Califòrnia, 1981
AG 2/26 (26.65)
Sèrie B | Núm. 11 (anvers i revers)
William Russell
Nova York, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1929
AG 2/26 (28.21)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960)
Chocolate Amatller va ser fundada l'any 1797 per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir amb la seva dona Antonia Ràfols a Barcelona, on va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa (fill d’Antoni Amatller Ràfols), que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
Sèrie IX | Núm. 10 (anvers i revers)
Norma Talmadge
Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957
AG 2/26 (23.71)
Sèrie B | Núm. 4 (anvers i revers)
El hijo del pirata, por Biscotín (Georges Biscot)
Courveboie, França, 1886 - París, França, 1945
Imatge de la pel·lícula El hijo del pirata (Le fils du flibustier), estrenada l'any 1922.
AG 2/26 (28.8)
La col·lecció
Aquesta col·lecció consta de 5 sèries (numerades de la VI a la X) de 20 cromos cadascuna. Disposem d'alguns cromos amb publicitat de la fàbrica de xocolata Jaume Boix i d'altres sense publicitat. Aquesta mateixa col·lecció va ser oferta per altres marques. La col·lecció està datada entre 1920 i 1930. Concretament, podria haver estat impresa pels volts de l'any 1924, tenint en compte els anys en què es van estrenar les pel·lícules que es mencionen als reversos dels cromos. No tenim informació de la casa impressora. La tècnica d'impressió utilitzada és el rotogravat, i s'hi ha utilitzat una sola tinta (negre, de vegades amb tonalitats sèpia).
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Astra
(documentada entre 1922 i 1934)
Aquesta casa, propietat d’Americo Pelliccioni, es dedicava a la comercialització de perfums i sabons. Ignorem on tenia la seu central. El dipòsit general de Barcelona es trobava al carrer Tuset, 24-26. No ens consta que la casa Astra tingués una botiga física, sinó que els seus productes es venien a les drogueries i merceries. Els perfums de la casa Astra estaven elaborats per la Unión Internacional de Destiladores de Plantas y Flores i tenien preus molt competitius que, segons podem llegir a la publicitat de la marca, s’aconseguien prescindint dels envasos i estotjos luxosos i no malgastant en publicitat innecessària. Una curiosa estratègia publicitària utilitzada per aquesta casa era encarregar-se de perfumar algunes sales d’espectacles. L’any 1929 s’anunciaven com a proveïdors de la Casa Reial i guanyadors del Premi Extraordinari de l’Exposició de la Indústria Hotelera i del Gran Premi de l’Exposició Internacional de Lieja.
Tenim constància de l’existència d’aquesta marca des del 1922 (quan munten un estand al Segundo Salón de la Moda) fins l’any 1934 (per una factura de la Droguería Ramírez, de Cádiz, que consta com a venedora dels productes d'aquesta casa).
Fragment d'un anunci de la marca Astra publicat a La Vanguardia (18/8/1923). Hemeroteca de La Vanguardia.
Núm. 196 (anvers, revers en blanc)
Cody, Lew, 1884-1934.
AG 2/26 (20.8)
Sèrie 4 | Núm. 3 (anvers i revers)
Georges Melchior
París, França, 1889 - Levallois-Perret, França, 1944
AG 2/26 (21.8)
Sèrie F | Núm. 20 (anvers i revers)
Billie Burke
Washington, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1970
AG 2/26 (26.70)
Fábrica de chocolate Sebastián Prat
(documentada la dècada de 1920)
Sabem ben poca cosa sobre aquest negoci. Estava ubicat al carrer Villarroel, 136. Hem localitzat una altra col·lecció de cromos distribuïda per aquesta marca on l’adreça que hi figura és el carrer Diputació, 351. No sabem si aquesta altra col·lecció és anterior o posterior.
Sèrie A | Núm. 2 (anvers i revers)
Esposas frívolas, por Mae Busch
Melbourne, Australia, 1891 - San Fernando, California, 1946
Imatge de la pel·lícula Esposas Frívolas (Foolish Wives), estrenada l'any 1922.
AG 2/26 (28.16)
Sèrie A | Núm. 95 (anvers i revers)
Hoot Gibson
Tekamah, Nebraska, 1892 - Los Ángeles, Califòrnia, 1962.
Cromo sense impressió al revers.
AG 2/26 (32.3)
Sèrie B | Núm. 6 (anvers i revers)
Barbara La Marr
Yakima, Washington, 1896 -Altadena, Califòrnia, 1926
AG 2/26 (28.24)
Sèrie A | Núm. 21 (anvers i revers)
Josie Sedgewick (Sedgwick)
Galveston, Texas, 1894 - Santa Monica, Califòrnia, 1973
AG 2/26 (26.56)
La col·lecció
Al CRAI Pavelló de la República tenim cromos de les sèries A i B. No tenim constància de l'existència de cap sèrie més. Les sèries completes tenen un mínim de 19 cromos cadascuna.
Hem establert que la col·lecció és posterior a 1924 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos. Disposem de cromos distribuïts per Chocolates Guillén i Tupinamba. Tenim constància que aquesta col·lecció també va ser distribuïda per Xocolata Juan García (Alacant), Xocolata Piera y Brugueras (Terrassa) i Niza, Confitería, repostería y fiambres (Barcelona). Aquesta col·lecció va ser impresa per l'empresa Huecograbado Mumbrú. La tècnica utilitzada va ser el rotogravat a una tinta (negre amb tonalitats verdoses).
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Núm. 206 (anvers, revers en blanc)
Fatty (Hiers, Walter), 1893-1933.
AG 2/26 (20.17)
La tècnica d'impressió: l'heliogravat
L’heliogravat, també anomenat fotogravat al buit, es va desenvolupar a França i va ser introduït a Barcelona l’any 1875. Aquesta tècnica consisteix a crear una trama polvoritzant betum de judea sobre una planxa de zenc o de coure i, posteriorment, cobrir la planxa amb una capa de gelatina fotosensible. En fer el revelat interposant-hi el negatiu fotogràfic, les parts de la gelatina que no han estat exposades a la llum es dissolen amb aigua, deixant el metall exposat. Finalment, s’exposa la planxa a un bany d’àcid, que ataca les parts de metall descobertes generant una trama gràcies a la protecció del betum de judea polvoritzat. En entintar la matriu, la tinta es diposita dins les incisions del metall, sent retirada la de la superfície. Amb la pressió de l’estampació, el paper entra en contacte amb la tinta dels solcs. Si ampliem les imatges impreses amb aquesta tècnica, podem apreciar una trama fina i difosa.
Sèrie Ñ | Artista nº 19 | Núm. 50 (anvers i revers)
Charles de Roche
Port-Vendres, França, 1887 - París, França, 1952
AG 2/26 (24.60)
Sèrie L | Artista nº 15 | Núm. 42 (anvers i revers)
Norman Kerry
Rochester, Nova York, 1894 - Los Angeles, Califòrnia, 1956
AG 2/26 (24.56)
La impremta: Tip. Lit. F. Domingo
(documentada la dècada de 1920)
Aquesta empresa es trobava al carrer Diputació nº164 i estava especialitzada en la impressió tipogràfica i litogràfica.No figura en cap altra col·lecció del Pavelló de la República. Fora del nostre fons, només ens consta una altra col·lecció de cromos impresa per aquesta casa, anomenada Deportes, que data de l'any 1923.
Sèrie B | Núm. 12 (anvers i revers)
Fatty aduanero, por Roscoe Arbukle "Fatty" (Roscoe Arbuckle)
Smith Center, Kansas, 1887 - Hollywood, Califòrnia, 1933
Imatge de la pel·lícula Fatty aduanero (The Hayseed), estrenada l'any 1919.
AG 2/26 (28.7)
Sèrie M | Artista nº 17 | Núm. 46 (anvers i revers)
Thomas Meighan (III)
Pittsburgh, Pennsilvània, 1879-Great Neck, Nova York, 1936
AG 2/26 (24.59)
Sèrie B | Núm. 2 (anvers i revers)
El milagro, por Tomás Meigan (Thomas Meighan)
Pittsburgh, Pennsilvània, 1879-Great Neck, Nova York, 1936
Imatge de la pel·lícula El milagro (The Miracle Man), estrenada l'any 1919.
AG 2/26 (28.9)
La col·lecció
Aquesta col·lecció de cromos es distribuïa amb els números de la publicació Biblioteca Films, que consistia en llibrets amb arguments de pel·lícules d’èxit. Probablement se’n van imprimir uns 642 (en una sola sèrie), coincidint amb els números que es van editar de la publicació.
La cronologia correspon als anys en què es va publicar Biblioteca Films (de 1924 a 1936). No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica d'impressió és el fotogravat directe. El revers dels cromos d'aquesta col·lecció està en blanc.
Tenim constància de dues sèries (A i B) de 32 cromos cadascuna. La A, amb marc daurat. La B, en vermell.
Ofertes per Chocolates Amatller, majoritàriament, com la que tenim. També n’hem vist per Chocolates El Castillo (Alacant).
Reproducció fotomecànica sobre cartulina (amb negre i daurat).
Casa impressora desconeguda.
Sèrie D | Artista nº 7 | Núm. 24 (anvers i revers)
Charlot (III)
(Charlie Chaplin / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.
AG 2/26 (24.48)
Sèrie E | Artista nº 8 | Núm. 28 (anvers i revers)
Roscoe Arbuckle "Fatty"
Smith Center, Kansas, 1887 - Nova York, 1933
AG 2/26 (24.50)
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
Chocolates Orthí
(documentada entre 1916 i 1940)
La marca Orthí era produïda per la societat anònima Orthí, Piera & Brugueras S.A., que fabricava xocolata, bombons i caramels i que també comercialitzava les marques Piera & Brugueras i El Niño. Tenim constància que, l’any 1926, el gerent de la societat era Manuel Orthí.
La seu d’aquesta societat estava a Tarragona, al carrer Conde de Rius, 20, on hi havia la fàbrica i el despatx. Van obrir una sucursal a Terrassa —al carrer del Pare Llaurador, 102-110— i a Albocàsser, a Castelló.
Sabem que aquesta marca patrocinava un torneig de futbol, el torneig Chocolate Orthí, celebrat per primera vegada a Móra la Nova l’11 de juny de 1933.La primera menció a Chocolates Orthí que trobem data de 1916 i es tracta d’una notícia publicada a La Voz del Pueblo on es parla d’un almanac publicitari d’aquesta marca. L’última referència que en tenim és de l’any 1940, quan el Diario Español publica que s’ha nomenat a Ramón Goula Costa i a José Argemí Samaranch com a nous gerents de la firma.
Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)
Mauricio (Maurice) Chevalier
París, França, 1888 - París, França, 1972
AG 2/26 (27.3)
Sèrie A | Núm. 13 (anvers i revers)
Mia May
Viena, Àustria, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1980
AG 2/26 (29.1)
Sèrie H | Núm. 8 (anvers i revers)
Lya Mara
Riga, Letònia, 1897 - Cantó de Ticino, Suïssa, 1960
AG 2/26 (26.76)
Sèrie A | Núm. 10 (anvers i revers)
Constance Talmadge
Brooklyn, Nova York, 1898 -Los Angeles, Califòrnia, 1973
AG 2/26 (27.5)
Sèrie VII | Núm. 7 (anvers i revers)
Marjorie Daw
Colorado Springs, Colorado, 1902 - Huntington Beach, Califòrnia, 1979
AG 2/26 (23.65)
Núm. 204 (anvers, revers en blanc)
Desmond, William, 1878-1949.
AG 2/26 (20.15)
Sèrie 4 | Núm. 10 (anvers i revers)
Sandra Milovanoff
Sant Petersburg, Rússia, 1892 - París, França, 1957
AG 2/26 (21.10)
Sèrie A | Núm. 6 (anvers i revers)
Dorothy Dalton
Chicago, Illinois, 1893 - Scarsdale, Nova York, 1972
AG 2/26 (26.42)
Sèrie H | Núm. 14 (anvers i revers)
Louis D. Mayor
? - ?
AG 2/26 (26.77)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates Riucord
(1877 - actualitat, amb el nom de Bombons Blasi)
L’empresa Bombons Blasi estableix l’antiguitat del seu negoci remuntant-se al 1877. Aquell any, Joaquim Cordomí Bernades es va traslladar de Nevà a Barcelona amb la seva mare, on va entrar d’aprenent de xocolater a un obrador. L'any 1906, va inaugurar la primera fàbrica de xocolata de la família, anomenada Chocolate a la Piedra i emplaçada al carrer Salmerón, 201-203 —actualment, carrer Gran de Gràcia.
En morir Joaquim Cordomí Bernades l’any 1918, el seu segon fill, Joaquim Cordomí Vilanova, es va fer càrrec del negoci familiar amb l’ajuda dels seus cosins, la familia Rius. De la fusió dels cognoms Rius i Cordomí va néixer Riucord, el nom que van donar a l'empresa. Amb el temps, Joaquim Cordomí va passar a gestionar en solitari la casa Riucord. Durant aquesta etapa, Riucord va innovar en la fabricació de xocolata sense sucres afegits, pensada per a diabètics. Els cromos del Pavelló de la República corresponen a aquesta etapa.El 1952, En heretar el negoci, Joaquim Cordomí Guinart (el més gran dels seus fills) va comprar la casa Bombons Blasi després d'haver-hi estat d'aprenent, adoptant el nom d'aquesta empresa. Amb aquesta compra es van poder beneficiar de la qualitat i de l’extensa xarxa de distribució del negoci adquirit. La fàbrica va estar emplaçada al carrer Peu de la Creu, 1 fins el 1990, quan es va traslladar al carrer Àvila, al Poblenou. Joaquim Cordomí Guinart va seguir treballant en el negoci fins la seva jubilació l’any 1994, quan Bombons Blasi va passar a mans de Xavier Cordomí Font, el seu fill petit, que actualment segueix al capdavant de l'empresa amb la seva dona, Montse Pagès. Actualment tenen una botiga amb obrador al carrer Alfons XII, 26.
La tècnica d'impressió: l'heliogravat
L’heliogravat, també anomenat fotogravat al buit, es va desenvolupar a França i va ser introduït a Barcelona l’any 1875. Aquesta tècnica consisteix a crear una trama polvoritzant betum de judea sobre una planxa de zenc o de coure i, posteriorment, cobrir la planxa amb una capa de gelatina fotosensible. En fer el revelat interposant-hi el negatiu fotogràfic, les parts de la gelatina que no han estat exposades a la llum es dissolen amb aigua, deixant el metall exposat. Finalment, s’exposa la planxa a un bany d’àcid, que ataca les parts de metall descobertes generant una trama gràcies a la protecció del betum de judea polvoritzat. En entintar la matriu, la tinta es diposita dins les incisions del metall, sent retirada la de la superfície. Amb la pressió de l’estampació, el paper entra en contacte amb la tinta dels solcs. Si ampliem les imatges impreses amb aquesta tècnica, podem apreciar una trama fina i difosa.
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie A | Núm. 5 (anvers i revers)
El signo del zorro, por Douglas Fairbanks
Denver, Colorado, 1883 - Santa Monica, Califòrnia, 1939
Imatge de la pel·lícula El signo del zorro (The Mark of Zorro), estrenada l'any 1920.
AG 2/26 (28.15)
Sèrie C | Artista nº 4 | Núm. 18 (anvers i revers)
Pola Negri, Antonio Moreno i Herbert Brenon (VIII)
Pola Negri: Lipno, Polònia, 1897 - San Antonio, Texas, 1987 Antonio Moreno: Madrid, Espanya, 1887 - Beverly Hills, Califòrnia, 1967 Herbert Brenon: Kingstown, Irlanda, 1880 - Los Angeles, Califòrnia, 1958
AG 2/26 (24.43)
La col·lecció
Al CRAI Pavelló de la República disposem de cromos de les sèries A i B. No tenim constància de l'existència de cap sèrie més. Les sèries completes tenen 20 cromos cadascuna. Hem establert 1924 com a data aproximada de producció perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als reversos. Creiem que l'any d'impressió no pot ser gaire més avançat perquè l'actriu Bárbara La Marr va morir l'any 1926, fet que no es menciona a l'apunt biogràfic del revers del cromo dedicat a ella. Disposem de cromos distribuïts per Chocolates Riucord, Chocolates Orthi i Chocolates Guillén.
La col·lecció va ser impresa per l'empresa Lit. F. Riera Feliu. La tècnica utilitzada va ser la reproducció fotomecànica en litografia a dues tintes (tinta blau fosc i tinta daurada per les ornamentacions).
Núm. 183 (anvers, revers en blanc)
Bennett, Constance, 1904-1965.
AG 2/26 (20.2)
Sèrie A | Núm. 7 (anvers i revers)
Lila Lee
Union Hill, Nova Jersey, 1901 - Saranac Lake, Nova York, 1973
AG 2/26 (26.43)
La impremta: Lit. B. Ferrer
(documentada entre la dècada de 1920 i la de 1930)
Pràcticament no tenim informació d'aquest taller, més enllà de que es trobava al carrer Menéndez Pelayo, 188 i estava especialitzat en la impressió litogràfica. Hem localitzat només una altra col·lecció de cromos impresa per aquesta casa, anomenada VIII Olimpiada Celebrada en Francia, que data de 1924.
Sèrie A | Núm. 11 (anvers i revers)
La boheme, por María Jacobini
Roma, Itàlia, 1892 - Roma, Itàlia, 1944
Imatge de la pel·lícula La boheme, estrenada l'any 1923.
AG 2/26 (28.12)
Núm. 200 (anvers, revers en blanc)
Bosworth, Hobart, 1867-1943.
AG 2/26 (20.11)
Sèrie B | Núm. 16 (anvers i revers)
La eterna llama, por Norma Talmadge
Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957
Imatge de la pel·lícula La eterna llama (The Eternal Flame), estrenada l'any 1922.
AG 2/26 (28.6)
Núm. 194 (anvers, revers en blanc)
Kirkwood, James, 1875-1963.
AG 2/26 (20.6)
Sèrie E | Núm. 19 (anvers i revers)
Norma Talmadge
Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957
AG 2/26 (26.60)
Sèrie D | Artista nº 7 | Núm. 23 (anvers i revers)
Charlot (II)
(Charlie Chaplin / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.
AG 2/26 (24.47)
Sèrie A | Artista nº 2 | Núm. 3 (anvers i revers)
Mary Pickford (I)
Toronto, Canadà, 1892 - Santa Monica, Califòrnia, 1979
AG 2/26 (24.40)
Sèrie F | Núm. 21 (anvers i revers)
William Rusell (Russell)
Nova York, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1929
AG 2/26 (26.71)
Núm. 191 (anvers, revers en blanc)
Ayres, Agnes, 1892-1940.
AG 2/26 (20.4)
Núm. 199 (anvers, revers en blanc)
Astor, Mary, 1906-1987.
AG 2/26 (20.10)
Sèrie ZZ | Artista nº 66 | Núm. 120 (anvers i revers)
Constance Talmadge
Brooklyn, Nova York, 1998 - Los Angeles, Califòrnia, 1973
AG 2/26 (24.65)
Sèrie Z | Artista nº 30, 31 i 32 | Núm. 68 (anvers i revers)
Lon Chaney, Malcolm McGregor i Billie Dove (II)
Lon Chaney: Colorado Springs, Colorado, 1883 - Los Angeles, Califòrnia, 1930 Malcolm McGregor: Newark, New Jersey, 1892 - Los Angeles, Califòrnia, 1945 Billie Dove: Nova York, 1903 - Woodland Hills, Califòrnia, 1997
AG 2/26 (24.64)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie 3 | Núm. 20 (anvers i revers)
Jack Holt
Nova York, 1888 - Woodland Hills, Califòrnia, 1951
AG 2/26 (21.5)
Núm. 190 (anvers, revers en blanc)
Baxter, Warner, 1889-1951.
AG 2/26 (20.3)
Sèrie B | Núm. 19 (anvers i revers)
William Farnum
Boston, Massachusetts, 1876 - Los Angeles, Califòrnia, 1953
AG 2/26 (23)
Sèrie A | Núm. 20 (anvers i revers)
Lya Mara
Riga, Letònia, 1897 - Cantó de Ticino, Suïssa, 1960
AG 2/26 (27.1)
Sèrie A | Núm. 19 (anvers i revers)
Betty Compson
Beaver, Utah, 1897 - Glendale, Califòrnia, 1974
AG 2/26 (26.55)
Sèrie A | Núm. 19 (anvers i revers)
Jackie Coogan
Los Angeles, Califòrnia, 1914 - Santa Monica, Califòrnia, 1984
AG 2/26 (27.2)
Sèrie A | Núm. 16 (anvers i revers)
Mary Miles Minter
Shreveport, Louisiana, 1902 - Santa Monica, Califòrnia, 1984
AG 2/26 (26.52)
Sèrie F | Núm. 14 (anvers i revers)
Vera Vergani
Milà, Itàlia, 1894 - Procida, Itàlia, 1989
AG 2/26 (26.67)
Sèrie R | Artista nº 23 | Núm. 57 (anvers i revers)
Rodolfo Valentino (III)
Castellaneta, Itàlia, 1895 - Nova York, 1926
AG 2/26 (24.62)
Sèrie A | Núm. 2 (anvers i revers)
Huguette Duflos
Llemotges, França, 1887 -París, França, 1982
AG 2/26 (27.8)
Sèrie A | Núm. 9 (anvers i revers)
Margarita (Marguerite) Clark
Cincinnati, Ohio, 1883 - Nova York, 1940
AG 2/26 (26.45)
Núm. 100 (anvers, revers en blanc)
Gilbert, John, 1897-1936.
AG 2/26 (32.17)
Chocolates Orthí
(documentada entre 1916 i 1940)
La marca Orthí era produïda per la societat anònima Orthí, Piera & Brugueras S.A., que fabricava xocolata, bombons i caramels i que també comercialitzava les marques Piera & Brugueras i El Niño. Tenim constància que, l’any 1926, el gerent de la societat era Manuel Orthí.
La seu d’aquesta societat estava a Tarragona, al carrer Conde de Rius, 20, on hi havia la fàbrica i el despatx. Van obrir una sucursal a Terrassa —al carrer del Pare Llaurador, 102-110— i a Albocàsser, a Castelló.
Sabem que aquesta marca patrocinava un torneig de futbol, el torneig Chocolate Orthí, celebrat per primera vegada a Móra la Nova l’11 de juny de 1933.La primera menció a Chocolates Orthí que trobem data de 1916 i es tracta d’una notícia publicada a La Voz del Pueblo on es parla d’un almanac publicitari d’aquesta marca. L’última referència que en tenim és de l’any 1940, quan el Diario Español publica que s’ha nomenat a Ramón Goula Costa i a José Argemí Samaranch com a nous gerents de la firma.
Núm. 197 (anvers, revers en blanc)
Rand, Sally, 1904-1979.
AG 2/26 (20.9)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960)
Chocolate Amatller va ser fundada l'any 1797 per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir amb la seva dona Antonia Ràfols a Barcelona, on va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa (fill d’Antoni Amatller Ràfols), que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)
Wallace Reid
Saint Louis, Missouri, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1923
AG 2/26 (26.53)
La impremta: Huecograbado Joaquín Mumbrú
(documentada entre 1875 i 1931)
Aquest taller, especialitzat en l’heliogravat, va imprimir nombroses col·leccions de cromos, a més de dedicar-se a la producció de postals, calendaris, reproduccions d'obres d'art, revistes i catàlegs, entre altres. Ens consta que, l’any 1875, el taller estava ubicat al carrer Càceres nº11, al barri de Sants.Aquesta empresa pertanyia a la mateixa família que el taller Huecograbado Santiago Mumbrú. Tenim constància de l'existència d'aquest negoci des de l'any 1875, quan apareix com a casa impressora en una reproducció del quadre de Marià Fortuny La Vicaria, fins el 1931, quan trobem el nom de l'empresa a l'obituari d’Antonia Mumbrú Aymerich publicat a La Vanguardia.
Sèrie F | Núm. 2 (anvers i revers)
Vera Reynolds
Richmond, Virgínia, 1899 - Los Angeles, Califòrnia, 1962
AG 2/26 (26.61)
Sèrie B | Núm. 8 (anvers i revers)
Pola Negri
Lipno, Polònia, 1897 -San Antonio, Texas, 1987
AG 2/26 (28.22)
Sèrie O | Artista nº 20 | Núm. 51 (anvers i revers)
Betty Compson (I)
Beaver, Utah, 1897 - Glendale, Califòrnia, 1974
AG 2/26 (24.61)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates Eduardo Pi
(documentada entre 1897 i 1940)
La casa Eduardo Pi estava ubicada al número 111 del carrer Nàpols. També havien tingut un establiment al carrer Baix de Sant Pere, 55.Tot i que sabem que al s. XIX ja era una important empresa xocolatera, desconeixem la data en què es va fundar: la primera referència que n’hem trobat és del 1897. Tampoc sabem fins quan va durar l’empresa, però tenim constància de la seva activitat fins l’any 1940, per una carta enviada per un agent comercial d’aquesta casa.
Sèrie B | Núm. 2 (anvers i revers)
Alma Bennet (Bennett)
Seattle, Washington, 1904Los Angeles, Califòrnia, 1958
AG 2/26 (28.2)
La impremta: Tallers gràfics Bellsoley & Llauger
(Barcelona, dècades de 1910 i 1920)
L’empresa Bellsoley & Llauger, ubicada als baixos del carrer Enric Granados, 49, va ser fundada l’any 1919 pels socis Joan Bellsoley i Camps i Rafel Llauger i Maristany, que van dissoldre la societat només set anys després, el 1926. En aquests tallers, a més d'imprimir llibres i documents com els presents cromos o almanacs, també s'hi feien treballs d'enquadernació.
Sèrie CH CH | Artista nº 36 | Núm. 78 (anvers i revers)
Irene Castle
New Rochelle, Nova york, 1893 - Eureka Springs, Arkansas, 1969
AG 2/26 (24.46)
La col·lecció
Tenim constància de l'existència de 6 sèries (A-F), de 20 cromos cadascuna.
Hem establert 1922 com a possible data d'impressió de la col·lecció perquè als reversos dels cromos es fan diverses referències a pel·lícules estrenades aquell any cal·lificant-les de novetats. Alguns d'aquests cromos van ser oferts per Chocolates Evaristo Juncosa i d'altres per Chocolate Orthi. N'hi ha d'altres que no tenen publicitat al revers. La col·lecció va ser impresa pels Tallers gràfics Bellsoley & Llauger. La tècnica empleada va ser la reproducció fotomecànica en litografia a una tinta (de vegades negra, de vegades amb una tonalitat marronosa).
La impremta: Huecograbado Joaquín Mumbrú
(documentada entre 1875 i 1931)
Aquest taller, especialitzat en l’heliogravat, va imprimir nombroses col·leccions de cromos, a més de dedicar-se a la producció de postals, calendaris, reproduccions d'obres d'art, revistes i catàlegs, entre altres. Ens consta que, l’any 1875, el taller estava ubicat al carrer Càceres nº11, al barri de Sants.Aquesta empresa pertanyia a la mateixa família que el taller Huecograbado Santiago Mumbrú. Tenim constància de l'existència d'aquest negoci des de l'any 1875, quan apareix com a casa impressora en una reproducció del quadre de Marià Fortuny La Vicaria, fins el 1931, quan trobem el nom de l'empresa a l'obituari d’Antonia Mumbrú Aymerich publicat a La Vanguardia.
Sèrie B | Núm. 11 (anvers i revers)
Mae Murray
Nova York, 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 1965
AG 2/26 (25.1)
Sèrie G| Núm. 3 (anvers i revers)
Frances Howard
Omaha, Nebraska, 1903 -Beverly Hills, Califòrnia, 1976
AG 2/26 (26.73)
Sèrie B | Núm. 19 (anvers i revers)
La coqueta irresistible, por Constance Talmadge
Nova York, 1898 - Los Ángeles, Califòrnia, 1973
Imatge de la pel·lícula La coqueta irresistible. No hem trobat el títol original. Estrenada pels volts de l'any 1922.
AG 2/26 (28.5)
L'empresa darrere la col·lecció: Tupinamba
(1897 - actualitat)
La casa Tupinamba, fundada l'any 1897 a Barcelona per la familia Escudé, va innovar comercialitzant mescles de cafès d’importació envasades amb marca pròpia. El primer establiment del qual tenim constància estava ubicat al carrer Riera del Pi, 16 (després, Cardenal Casañas). És probable que el cafè es torrés en aquest mateix establiment. L'any 1926, però, ens consta que la fàbrica on es torrava el cafè estava a la Travessera de Gràcia, 11-15. L’empresa va obrir nombroses sucursals arreu d’Espanya (l’any 1922 n’anunciava 176). A més de comercialitzar diverses mescles de cafè, aquesta casa també venia xocolata, bombons, caramels i te.
La família Escudé va regentar el negoci fins la Guerra Civil, que va ocasionar el seu tancament. Més tard, l’any 1952, va ser comprat per Antoni Riera, propietari de l’empresa Chocolates de Lujo Riera, que va unificar les marques adoptant el nom del negoci adquirit. Actualment, aquesta empresa està regentada per Toni Riera (fill d’Antoni Riera) i s’enfoca al sector de la restauració, venent els seus productes a hotels, bars i restaurants. La fàbrica està ubicada a Canet de Mar.
Publicitat de Tupinamba a la revista Pèl & ploma. Ramón Casas (9/12/1899). Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.
Sèrie A | Núm. 18 (anvers i revers)
Harold Lloyd
Burchard, Nebraska, 1893 - Beverly Hills, Califòrnia, 1971
AG 2/26 (26.54)
Sèrie C | Núm. 11 (anvers i revers)
Nita Naldi
Nova York, 1894 - Nova York, 1961
AG 2/26 (32.16)
Sèrie 1 | Núm. 13 (anvers i revers)
Estelle Taylor
Wilmington, Delaware, 1894 - Los Angeles, Califòrnia, 1958
AG 2/26 (24.37)
Núm. 210 (anvers, revers en blanc)
Washburn, Bryant, 1889-1963.
AG 2/26 (20.20)
Sèrie C | Artista nº 4 | Núm. 17 (anvers i revers)
Pola Negri, Antonio Moreno i Herbert Brenon (VII)
Pola Negri: Lipno, Polònia, 1897 - San Antonio, Texas, 1987 Antonio Moreno: Madrid, Espanya, 1887 - Beverly Hills, Califòrnia, 1967 Herbert Brenon: Kingstown, Irlanda, 1880 - Los Angeles, Califòrnia, 1958
AG 2/26 (24.42)
Sèrie E | Núm. 13 (anvers i revers)
Febo Mari
Mesina, Itàlia, 1881 - Roma, Itàlia, 1939
AG 2/26 (26.58)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Núm. 201 (anvers, revers en blanc)
Eddy, Helen Jerome, 1897-1990.
AG 2/26 (20.12)
La tècnica d'impressió: l'heliogravat
L’heliogravat, també anomenat fotogravat al buit, es va desenvolupar a França i va ser introduït a Barcelona l’any 1875. Aquesta tècnica consisteix a crear una trama polvoritzant betum de judea sobre una planxa de zenc o de coure i, posteriorment, cobrir la planxa amb una capa de gelatina fotosensible. En fer el revelat interposant-hi el negatiu fotogràfic, les parts de la gelatina que no han estat exposades a la llum es dissolen amb aigua, deixant el metall exposat. Finalment, s’exposa la planxa a un bany d’àcid, que ataca les parts de metall descobertes generant una trama gràcies a la protecció del betum de judea polvoritzat. En entintar la matriu, la tinta es diposita dins les incisions del metall, sent retirada la de la superfície. Amb la pressió de l’estampació, el paper entra en contacte amb la tinta dels solcs. Si ampliem les imatges impreses amb aquesta tècnica, podem apreciar una trama fina i difosa.
Fábrica de Chocolates Marca Elefante, F. Díez
(documentada de 1918 a la dècada de 1920)
La primera menció que hem localitzat d’aquesta casa és de 1918, quan la Comissió de Foment emet un dictamen ordenant a Federico Díez que modifiqui la disposició de la xemeneia de la fàbrica de xocolata emplaçada als baixos del número 179 de la Travessera de Gràcia.
A més d'aquest establiment, sabem que la casa disposava d'un magatzem al carrer d’En Groc, 4 i d'un despatx a Sabadell, al carrer de la Font Nova, 21. Els cromos del Pavelló de la República distribuïts per aquesta empresa daten de la dècada de 1920, i no n’hem trobat informació posterior.
Sèrie D | Artista nº 7 | Núm. 27 (anvers i revers)
Charlot (VI)
(Charlie Chaplin / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.
AG 2/26 (24.49)
La col·lecció
El títol de la col·lecció ha estat tret de l'inventari dels cromos de la Biblioteca de Catalunya (UG-BC-943/29 i UG-BC-943/103). Al CRAI Pavelló de la República disposem de cromos de les sèries G i H. Per tant, podem assumir que, com a mínim, hi ha 8 sèries (A-H). Desconeixem el número de cromos que integraven cada sèrie. Hem establert que la col·lecció data com a mínim de 1926 perquè al revers d'un dels cromos es fa referència a una pel·lícula estrenada aquell any. Aquesta col·lecció va ser oferta per Chocolate Evaristo Juncosa. Tenim constància que també va ser distribuïda per Chocolates Amatller, tot i que a l'arxiu no en tenim cap amb la seva marca. La col·lecció va ser impresa per l'empresa Huecograbado Mumbrú, de Barcelona. La tècnica empleada va ser el rotogravat en una sola tinta (en alguns casos, vermellosa; en d’altres, blavosa).
Sèrie IX | Núm. 1 (anvers i revers)
Billie Dove
Nova York, 1903 - Woodland Hills, Califòrnia, 1997
AG 2/26 (23.68)
Núm. 192 (anvers, revers en blanc)
Keaton, Buster, 1895-1966.
AG 2/26 (20.5)
Sèrie D | Núm. 15 (anvers i revers)
Priscilla Dean
Nova York, 1896 - Leonia, Nova Jersey, 1987
AG 2/26 (26.57)
Sèrie A | Núm. 8 (anvers i revers)
William S. Hart
Newburgh, Nova York, 1864 - Newhall, Califòrnia, 1946
AG 2/26 (26.44)
Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)
El hijo del pirata , por Sandra Milowanof (Milowanoff)
Sant Petersburg, Rússia, 1892 - París, 1957
Imatge de la pel·lícula El hijo del pirata (Le fils du flibustier), estrenada l'any 1922.
AG 2/26 (28.10)
Núm. 202 (anvers, revers en blanc)
Powell, David, 1883-1925.
AG 2/26 (20.13)
Sèrie B | Núm. 13 (anvers i revers)
Richard Dix
Saint Paul, Minnesota, 1893 -Los Angeles, Califòrnia, 1949
AG 2/26 (28.19)
Sèrie G | Núm. 16 (anvers i revers)
Inés (Agnes) Ayres
Carbondale, Illinois, 1892 -Los Angeles, Califòrnia, 1940
AG 2/26 (26.75)
Sèrie A | Núm. 61 (anvers i revers)
Parisette, 7º episodio
Imatge de la pel·lícula Parisette, estrenada l'any 1921.
AG 2/26 (32.2)
Sèrie F | Núm. 12 (anvers i revers)
Harry Hardt
Pula, Croàcia, 1899 - Viena, Àustria, 1980
AG 2/26 (26.66)
La publicació darrere la col·lecció: La novela semanal cinematográfica
(1922 - 1933)
Les novel·les cinematogràfiques eren publicacions en format de revista o de llibre de butxaca, freqüentment il·lustrades amb fotografies, que adaptaven guions de pel·lícules d’èxit i es venien a un preu molt baix. Es podien comprar a quioscos, papereries, punts de venda ambulants, als mateixos cinemes o per correu. Aquesta col·lecció es va es va publicar de l’any 1922 al 1933. El seu editor, Francisco-Mario Bistagne Maestre, va ser responsable de l’edició de més de 20 col·leccions de novel·les d’aquest tipus. Bistagne —que, juntament amb Ramón Sala Verdaguer, va ser un dels editors més destacats d’aquest tipus de publicacions— es reivindicava com a inventor del format de la novel·la cinematogràfica, tot i que ja existien antecedents abans que ell comencés a publicar-les. La novela semanal cinematográfica, però, va ser la col·lecció més famosa i una de les que es van publicar durant més temps.
Probablement, els cromos venien inclosos dins la novel·la.
Portada del Nº187 de La novela semanal cinematográfica (1925). Filmoteca de Catalunya.
Sèrie A | Núm. 12 (anvers i revers)
Mia May
Viena, Àustria, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1980
AG 2/26 (26.48)
La tècnica d'impressió: l'heliogravat
L’heliogravat, també anomenat fotogravat al buit, es va desenvolupar a França i va ser introduït a Barcelona l’any 1875. Aquesta tècnica consisteix a crear una trama polvoritzant betum de judea sobre una planxa de zenc o de coure i, posteriorment, cobrir la planxa amb una capa de gelatina fotosensible. En exposar la planxa a la llum interposant-hi el negatiu fotogràfic, les parts de la gelatina que han estat exposades s'endureixen, mentre que les que han quedat cobertes es retiren dissolvent-les amb aigua, deixant el metall (cobert pel betum de judea) exposat. Finalment, s’exposa la planxa a un bany d’àcid, que ataca les parts de metall descobertes generant una trama gràcies a la protecció del betum de judea polvoritzat. En entintar la matriu, la tinta es diposita dins les incisions del metall, sent retirada la de la superfície. Amb la pressió de l’estampació, el paper entra en contacte amb la tinta dels solcs. Si ampliem les imatges impreses amb aquesta tècnica, podem apreciar una trama fina, irregular i difosa.
Sèrie A | Núm. 13 (anvers i revers)
Charlie Chaplin (Charlot / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
AG 2/26 (26.49)
Núm. 203 (anvers, revers en blanc)
La Plante, Laura, 1904-1996
AG 2/26 (20.14)
Sèrie A | Núm. 2 (anvers i revers)
Tomás (Thomas) Meighan
Pittsburg, Pennsilvània, 1879 - Great Neck, Nova York, 1936
AG 2/26 (26.38)
Sèrie M | Artista nº 17 | Núm. 45 (anvers i revers)
Thomas Meighan (II)
Pittsburgh, Pennsilvània, 1879-Great Neck, Nova York, 1936
AG 2/26 (24.58)
Sèrie A | Núm. 10 (anvers i revers)
Lya Mara
Riga, Letònia, 1897 - Cantó de Ticino, Suïssa, 1960
AG 2/26 (26.46)
Sèrie A | Artista nº 1 | Núm. 2 (anvers i revers)
Douglas Fairbanks (II)
Denver, Colorado, 1883 - Santa Monica, Califòrnia, 1939
AG 2/26 (24.38)
Sèrie A | Núm. 10 (anvers i revers)
La eterna llama, por Norma Talmadge
Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957
Imatge de la pel·lícula La eterna llama (The Eternal Flame), estrenada l'any 1922.
AG 2/26 (28.13)
Sèrie A | Núm. 23 (anvers i revers)
Pola Negri
Lipno, Polònia, 1897 -San Antonio, Texas, 1987
AG 2/26 (29.4)
Sèrie 3 | Núm. 21 (anvers i revers)
Walter Hiers (Fatty)
Cordele, Georgia (Estats Units), 1893 - Los Angeles, Califòrnia, 1933
Tot i que, en ocasions, la premsa li va posar el sobrenom de "Fatty", no es tracta de l'artista conegut internacionalment com a Fatty: aquest era Roscoe Arbuckle, també present a una de les col·leccions que mostrem (Colecciones Amatller).
AG 2/26 (21.6)
Sèrie C | Artista nº 5 | Núm. 20 (anvers i revers)
Antonio Moreno i Manuel Alonso (II)
Antonio Moreno : Madrid, Espanya, 1887 - Beverly Hills, Califòrnia, 1967 Manuel Alonso (jugador de tennis): San Sebastián, Espanya, 1895 - Madrid, Espanya, 1984
AG 2/26 (24.44)
Sèrie C | Artista nº 4 | Núm. 16 (anvers i revers)
Pola Negri i Herbert Brenon (VI)
Pola Negri: Lipno, Polònia, 1897 - San Antonio, Texas, 1987 Herbert Brenon: Kingstown, Irlanda, 1880 - Los Angeles, Califòrnia, 1958
AG 2/26 (24.41)
Sèrie VIII | Núm. 9 (anvers i revers)
Anna Quirentia Nilsson
Ystad, Skåne län, Suècia, 1888 - Hemet, Califòrnia, 1974
AG 2/26 (23.67)
Sèrie H | Artista nº 11 | Núm. 33 (anvers i revers)
Anna Q. Nilsson
Ystad, Suècia, 1888 - Sun City, Califòrnia, 1974
AG 2/26 (24.53)
Sèrie F | Núm. 7 (anvers i revers)
Geraldine Farrar
Melrose, Massachusetts, 1882 - Ridgefield, Connecticut, 1967
AG 2/26 (26.64)
La col·lecció
Cada sèrie consta de 21 retrats d'artistes.Tenim constància de l'existència de quatre sèries (numerades de la 1 a la 4), però desconeixem el nombre total de sèries que integraven la col·lecció. La col·lecció va ser oferta per Chocolates Eduardo Pi. No ens consta que fos distribuïda per cap altra marca. Hem establert la data aproximada de la col·lecció (c. 1927) a partir del revers del cromo nº3 de la sèrie 4 (dedicat a Georges Melchior), on s'especifica que l'actor, en el moment de la redacció del text, tenia 38 anys. Va ser impresa a la impremta Lit. B. Ferrer, a Barcelona. La tècnica d'impressió és la reproducció fotomecànica en litografia. En alguns cromos s'hi ha utilitzat només una tinta (negra); en altres, a la imatge impresa amb tinta negra s'hi ha afegit color (identifiquem tinta impresa de color blau clar, rosa clar i groc).
La col·lecció
Al CRAI Pavelló de la República disposem només de cromos de la sèrie C. La col·lecció completa constava de 59 làmines distribuïdes en 7 sèries (A-G). Les sèries no tenien el mateix nombre de cromos. La sèrie C en tenia 15, desconeixem el nombre de cromos de les altres sèries. Els cromos que tenim no tenen estampada la marca del producte que els distribuïa. En altres cromos d'aquesta col·lecció, hi trobem les marques Chocolates Evaristo Juncosa Pañella, Chocolate Roig, Drogas coloniales Hortensio Solsona, Cerealine i Neumocol.
Hem establert que la col·lecció és posterior a 1922 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos. En els cromos que tenim no hi apareix cap menció a la casa impressora. En altres cromos de la col·lecció hi figuren les dades del taller Reclamos E. Borrás, de Barcelona. La tècnica d'impressió és la reproducció fotomecànica en litografia. En el cas dels cromos que tenim, s'hi ha utilitzat tres tintes (tinta negra, magenta i blava)
Sèrie B | Núm. 5 (anvers i revers)
Sessue Hayakawa
Minamibōsō, Japó, 1886 -Tokyo, Japó, 1973
AG 2/26 (28.4)
Sèrie F | Núm. 16 (anvers i revers)
Mary Astor
Quincy, Illinois, 1906 - Los Angeles, Califòrnia, 1987
AG 2/26 (26.69)
Sèrie VI | Núm. 18 (anvers i revers)
Shirley Mason
Nova York, 1901 - Los Angeles, Califòrnia, 1979.
AG 2/26 (23.70)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Núm. 205 (anvers, revers en blanc)
Adorée, Renée, 1898-1933.
AG 2/26 (20.16)
La col·lecció
Aquesta col·lecció de cromos es distribuïa amb els números de la publicació La novela semanal cinematográfica, que consistia en llibrets amb arguments de pel·lícules d’èxit. Probablement se’n van imprimir uns 611 (en una sola sèrie), coincidint amb els números que es van editar de la publicació.
La cronologia correspon als anys en què es va publicar La novela semanal cinematográfica (de 1922 a 1933). No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica d'impressió és el fotogravat directe. El revers dels cromos d'aquesta col·lecció està en blanc.
Tenim constància de dues sèries (A i B) de 32 cromos cadascuna. La A, amb marc daurat. La B, en vermell.
Ofertes per Chocolates Amatller, majoritàriament, com la que tenim. També n’hem vist per Chocolates El Castillo (Alacant).
Reproducció fotomecànica sobre cartulina (amb negre i daurat).
Casa impressora desconeguda.
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates Jaime Boix
(Barcelona, 1754 - dècada de 1950)
La casa Jaume Boix s’anunciava com a negoci fundat l’any 1754. El primer membre d’aquesta nissaga de xocolaters de qui tenim notícia, però, és Eudald Boix que, abans de 1840, es va instal·lar amb la seva dona Engràcia Serra i Torné al carrer Hospital, 46. La primera botiga de la qual tenim constància estava ubicada als baixos d'aquesta mateixa residència familiar, i el taller es trobava al carrer Cervelló, 10.
L'any 1880, Jaume Boix (fill d'Eudald Boix), ja al capdavant del negoci, va gestionar l'obertura d'una nova fàbrica, la Fábrica Modelo, emplaçada al carrer Sugranyes, 6.Xocolates Jaume Boix va ser una de les tres empreses que van dominar el negoci de la producció de xocolata a Barcelona, juntament amb Juncosa i Amatller. Aquesta casa va ser una de les pioneres en incloure cromos col·leccionables dins els envoltoris dels seus productes, tendència que, com veiem, va ser seguida per moltes empreses xocolateres i d'altres rams. Després de la mort de Jaume Boix sense descendència l'any 1912, per voluntat d'aquest la fàbrica va passar a mans de Feliu Petit i Cibils, que el 1919 va electrificar la fàbrica. En morir l'any 1949, va deixar la fàbrica en mans dels seus tres fills, però però el negoci, en hores baixes, no va sobreviure a la dècada de 1950.
Capsa de Xocolates Boix amb il·lustració de la fàbrica (sense data). Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, Fons UEC.
Núm. 97 (anvers, revers en blanc)
Fair, Elinor, 1903-1957.
AG 2/26 (20.1)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960)
Chocolate Amatller va ser fundada l'any 1797 per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir amb la seva dona Antonia Ràfols a Barcelona, on va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa (fill d’Antoni Amatller Ràfols), que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
Sèrie 4 | Núm. 1 (anvers i revers)
Richard Dix
Saint Paul, Minnesota, 1893 - Los Angeles, Califòrnia, 1949
AG 2/26 (21.7)
Sèrie A | Núm. 19 (anvers i revers)
Sessue Hayakawa
Minamibōsō, Japó, 1886 -Tokyo, Japó, 1973
AG 2/26 (29.3)
La col·lecció
Tot i que només disposem d'un cromo d'aquesta col·lecció, tenim constància de dues sèries (A i B) de 32 cromos cadascuna. Els cromos de la sèrie A, com el que mostrem, tenen el marc daurat, mentre que els de la sèrie B el tenen vermell. Aquesta col·lecció va ser oferta principalment per Xocolata Amatller, tot i que també n'hem trobat amb publicitat de Chocolates El Castillo, una empresa d'Alacant.
La col·lecció data de la dècada de 1920. No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica d'impressió és el fotogravat directe.
Tenim constància de dues sèries (A i B) de 32 cromos cadascuna. La A, amb marc daurat. La B, en vermell.
Ofertes per Chocolates Amatller, majoritàriament, com la que tenim. També n’hem vist per Chocolates El Castillo (Alacant).
Reproducció fotomecànica sobre cartulina (amb negre i daurat).
Casa impressora desconeguda.
Núm. 211 (anvers, revers en blanc)
Milovanoff, Sandra, 1892-1957.
AG 2/26 (20.21)
Sèrie B | Núm. 3 (anvers i revers)
Eddie Lyons
Beardstown, Illinois, 1886 -Pasadena, Califòrnia, 1926
AG 2/26 (28.3)
Sèrie A | Núm. 4 (anvers i revers)
Corina (Corinne) Griffith
Waco, Texas, 1894 -Santa Monica, Califòrnia, 1979
AG 2/26 (27.7)
Sèrie U | Artista nº 26 | Núm. 61 (anvers i revers)
Herbert Rawlinson
New Brighton, Anglaterra, 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 1953
AG 2/26 (24.63)
La col·lecció
Aquesta col·lecció consta de 6 sèries (de la A a la F) de 21 cromos cadascuna. Disposem de cromos amb publicitat dels negocis Almacenes San Pedro, Astra i Chocolate Evaristo Juncosa. Aquesta mateixa col·lecció va ser oferta per altres marques, com Camiserías Bellfort. La col·lecció data de principis de la dècada de 1920. Hem establert 1921 com a possible any de publicació perquè als reversos es fa referència a diverses pel·lícules estrenades aquell any. Creiem que la data d'impressió no és gaire posterior perquè al cromo nº13 de la sèrie A, dedicat a Charles Chaplin, s'especifica que l'actor tenia en aquell moment uns 31 anys, dada que ens situaria a 1920. L'empresa a càrrec de la impressió va ser Huecograbado de Joaquín Mumbrú, de Barcelona. La tècnica utilitzada és el rotogravat a una sola tinta (en ocasions negre amb tons sepia, en ocasions blau fosc).
La col·lecció
Aquesta col·lecció, de la qual disposem de 28 cromos, té un total de 123 cromos agrupats en 62 sèries ordenades de la A a la Z i, a continuació, de la AA a la ZZ. Cada sèrie correspon a un artista o a un conjunt d'artistes. Els textos des reversos que es refereixen a un mateix artista tenen continuïtat entre ells. La col·lecció data de la dècada de 1920.
Aquesta col·lecció va ser oferta exclusivament per Chocolates Amatller. No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica utilitzada en la impressió és la reproducció fotomecànica en litografia a quatre tintes (negre, cian, magenta i groc; és a dir, els colors primaris més el negre. Aquesta tècnica rep el nom de cuadricromia).
Sèrie A | Núm. 9 (anvers i revers)
Douglas Fairbanks
Denver, Colorado, 1883 - Santa Monica, Califòrnia, 1939
AG 2/26 (27.6)
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
Sèrie B | Núm. 1 (anvers i revers)
Frank Mayo
Nova York, 1889 -Laguna Beach, Califòrnia, 1963
AG 2/26 (28.1)
Sèrie A | Núm. 12 (anvers i revers)
Lealtad, por Harry Carey "Cayena"
Nova York, 1878 - Los Angeles, Califòrnia, 1947
Imatge de la pel·lícula Lealtad. No hem trobat No hem trobat el títol original.
AG 2/26 (28.11)
Sèrie A | Núm. 14 (anvers i revers)
Ada Svedin
Berlín, Alemanya, 1900 - Berlín Occidental, Alemanya, 1975
AG 2/26 (26.50)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate E. Juncosa
(Barcelona, negoci familiar: 1835 - 1965)
El propietari del negoci que va comercialitzar aquests cromos era Evarist Juncosa i Pont, fill d'Oleguer Juncosa, fundador de la nissaga de xocolaters que va iniciar amb l'obertura de la primera fàbrica al carrer Ferran, 10.
Els germans Evarist i Pere Juncosa es van establir per separat, dividint la casa Juncosa en dues branques diferents que van rivalitzar seriosament entre elles. Els cromos d'aquesta col·lecció van ser distribuïts per la branca d'Evarist Juncosa, que va heretar la botiga del carrer Ferran, 10 i que va obrir una fàbrica al carrer Manso, 9-17. Podem veure aquesta rivalitat en el mateix revers dels cromos, en les especificacions "El único, verdadero y legítimo Chocolate E. Juncosa" i "Desconfiad y rechazad imitaciones de nombre similar" (en referència al negoci que, en aquell moment, portava Evarist Juncosa Pañella, el net del seu germà).
Sèrie 2 | Núm. 20 (anvers i revers)
Jackie Coogan
Los Angeles, Califòrnia, 1914 - Santa Monica, Califòrnia, 1984
AG 2/26 (21.3)
Sèrie A | Núm. 5 (anvers i revers)
Régine Bouet
França, 1904 - ?
Aquest cromo coincideix en numeració i número de sèrie amb un altre que mostra el mateix títol de col·lecció, el mateix disseny i la referència a la mateixa casa impressora però on hi apareix l'actriu Pearl White.
AG 2/26 (23)
Sèrie C | Núm. 9 (anvers i revers)
Hedda Hopper
Hollidaysburg, Pennsilvània, 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 1966
AG 2/26 (25.4)
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
La col·lecció
El títol de la col·lecció s'ha extret de l'inventari de cromos de la Biblioteca de Catalunya (UG-BC-943/86-8). Al CRAI Pavelló de la República disposem de cromos de les sèries A i C. Tenim constància de tres sèries (A, B i C) d’un mínim de 23 cromos cadascuna. Hem establert que la col·lecció és posterior a 1923 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos. Aquesta col·lecció va ser distribuïda per Chocolates Guillén, Fábrica de chocolate Sebastián Prat i Chocolate Evaristo Juncosa. L'empresa a càrrec de la impressió va ser la Litografia i Impremta Baltasar Bañó. La tècnica d'impressió utilitzada és la reproducció fotomecànica en litografia a tres tintes (negre, blau i rosa).
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures. Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset.Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943, deixant el negoci en mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta que coneixem són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.
Cromos cine
bibrepublica
Created on November 27, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Fill in Blanks
View
Countdown
View
Stopwatch
View
Unpixelator
View
Break the Piñata
View
Bingo
View
Create a Secret Code
Explore all templates
Transcript
Col·leccions de cromos de cinema
del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Clica les imatges per obrir la pàgina de la col·lecció
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
[Actores de cine] [192X o 193X, posterior a 1926]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Artistas célebres del film [192X]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Artistas cinematográficos [c.1922]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Artistas de cine [192X o 193X (posterior a 1927)]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
[Artistas de cine en color] [192X, posterior a 1923]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
L'empresa darrere la col·lecció (3)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Artistas eminentes cinematográficos [192X, posterior a 1924]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Biblioteca Films [1924-1936]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
La publicació darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Célebres artistas cinematográficos [c.1921]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
Les empreses darrere la col·lecció (3)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Cine, artistas y películas [192X, posterior a 1921]
La col·lecció
La impremta (1)
La impremta (2)
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Colecciones Amatller (192X)
La col·lecció
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Escenas selectas de cinematografía [192X, posterior a 1924]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Galería cinematográfica [c.1924]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
L'empresa darrere la col·lecció (3)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Glorias del cine [c.1922]
La col·lecció
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció (1)
L'empresa darrere la col·lecció (2)
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
La novela semanal cinematográfica [1922-1933]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
La publicació darrere la col·lecció
Pàgina principal
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
Notabilidades de la pantalla [192X, posterior a 1922]
La col·lecció
La tècnica d'impressió
Pàgina principal
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures. Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset.Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943, deixant el negoci en mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta que coneixem són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.
Sèrie VII | Núm. 12 (anvers i revers)
Charles Ray
Jacksonville, Illinois, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1943
AG 2/26 (23.66)
La impremta: Huecograbado Joaquín Mumbrú
(documentada entre 1875 i 1931)
Aquest taller, especialitzat en l’heliogravat, va imprimir nombroses col·leccions de cromos, a més de dedicar-se a la producció de postals, calendaris, reproduccions d'obres d'art, revistes i catàlegs, entre altres. Ens consta que, l’any 1875, el taller estava ubicat al carrer Càceres nº11, al barri de Sants.Aquesta empresa pertanyia a la mateixa família que el taller Huecograbado Santiago Mumbrú. Tenim constància de l'existència d'aquest negoci des de l'any 1875, quan apareix com a casa impressora en una reproducció del quadre de Marià Fortuny La Vicaria, fins el 1931, quan trobem el nom de l'empresa a l'obituari d’Antonia Mumbrú Aymerich publicat a La Vanguardia.
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate E. Juncosa
(Barcelona, negoci familiar: 1835 - 1965)
El propietari del negoci que va comercialitzar aquests cromos era Evarist Juncosa i Pont, fill d'Oleguer Juncosa, fundador de la nissaga de xocolaters que va iniciar amb l'obertura de la primera fàbrica al carrer Ferran, 10.
Els germans Evarist i Pere Juncosa es van establir per separat, dividint la casa Juncosa en dues branques diferents que van rivalitzar seriosament entre elles. Els cromos d'aquesta col·lecció van ser distribuïts per la branca d'Evarist Juncosa, que va heretar la botiga del carrer Ferran, 10 i que va obrir una fàbrica al carrer Manso, 9-17. Podem veure aquesta rivalitat en el mateix revers dels cromos, en les especificacions "El único, verdadero y legítimo Chocolate E. Juncosa" i "Desconfiad y rechazad imitaciones de nombre similar" (en referència al negoci que, en aquell moment, portava Evarist Juncosa Pañella, el net del seu germà).
Sèrie A | Núm. 3 (anvers i revers)
Ruth Roland
San Francisco, Califòrnia, 1892 - Los Angeles, Califòrnia, 1937
AG 2/26 (26.39)
Sèrie F | Artista nº 7 | Núm. 31 (anvers i revers)
Charlie Chaplin (I)
(Charlot / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.
AG 2/26 (24.52)
Sèrie F | Núm. 15 (anvers i revers)
Hoot Gibson
Tekamah, Nebraska, 1892 - Woodland Hills, California, 1962
AG 2/26 (26.68)
Sèrie C | Núm. 14 (anvers i revers)
House Peters
Bristol, Regne Unit, 1880 -Woodland Hills, Califòrnia, 1967
AG 2/26 (29.2)
Sèrie B | Núm. 14 (anvers i revers)
Eva Novak
St. Louis, Missouri, 1898 -Woodland Hills, Los Angeles, 1988
AG 2/26 (28.18)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie A | Núm. 13 (anvers i revers)
Charles Chaplin
(Charlot / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
AG 2/26 (27.4)
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
La impremta: Talleres LitográficosF. Riera Feliu
(1893-documentada fins el 1933)
Aquest taller, ubicat al Passeig de Sant Joan, 12 (Paseo de la República, 12, segons el nomenclàtor dels carrers republicà), estava especialitzat en impressió litogràfica i funcionava també com a magatzem de paper. Es dedicava a la impressió de cromos i d’altres suports publicitaris. Va ser fundat l’any 1893 i tenim constància de la seva existència fins el 1933, data que apareix en un calendari promocional de l’empresa.
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie A | Núm. 5 (anvers i revers)
Pearl White
Green Ridge, Missouri, 1889 - Neuilly-sur-Seine, França, 1938
Aquest cromo coincideix en numeració i número de sèrie amb un altre que mostra el mateix títol de col·lecció, el mateix disseny i la referència a la mateixa casa impressora però on hi apareix l'actriu Régine Bouet.
AG 2/26 (26.41)
Sèrie 4 | Núm. 18 (anvers i revers)
Wanda Hawley
Scranton, Pennsilvània, 1895 - Los Angeles, Califòrnia, 1963
AG 2/26 (21.11)
La publicació darrere la col·lecció: Biblioteca Films
(1924-1936)
Les novel·les cinematogràfiques eren publicacions en format de revista o de llibre de butxaca, freqüentment il·lustrades amb fotografies, que adaptaven guions de pel·lícules d’èxit i es venien a un preu molt baix. Es podien comprar a quioscos, papereries, punts de venda ambulants, als mateixos cinemes o per correu. Aquesta col·lecció es va es va publicar de l’any 1924 al 1936. estava editada per Ramón Sala Verdaguer (propietari de l’Editorial Alas) que, juntament amb Francisco-Mario Bistagne Maestre, va ser un dels editors més destacats d’aquest tipus de publicacions. Aquesta editorial també publicava la novel·la cinematogràfica Films de Amor, així com altres tipus de novel·les, obres de teatre, revistes i llibres d’entreteniment. La col·lecció es va parar d’editar l’any 1936. Poc després del final de la Guerra Civil, el maig de 1939, l’editorial va treure la col·lecció Biblioteca Films Nacional, enfocada a les produccions espanyoles. Probablement, els cromos venien inclosos dins la novel·la.
Portada del Nº46 de Biblioteca Films (1924). Filmoteca de Catalunya.
Sèrie 2 | Núm. 2 (anvers i revers)
Dorothy Dalton
Chicago, Illinois, 1893 - Scarsdale, Nova York, 1972
AG 2/26 (21.2)
Sèrie 1 | Núm. 2 (anvers i revers)
Agnes Ayres
Carbondale, Illinois, 1892 - Los Angeles, Califòrnia, 1940
AG 2/26 (24.35)
Sèrie 4 | Núm. 7 (anvers i revers)
Jean Toulout
París, França, 1887 - París, França, 1962
AG 2/26 (21.9)
Sèrie E | Núm. 11 (anvers i revers)
Norma Shearer
Montreal, Canadà, 1902 -Los Angeles, Califòrnia, 1983
AG 2/26 (25.3)
Sèrie 1 | Núm. 12 (anvers i revers)
Pauline Frederick
Boston, Massachusetts, 1883 - Beverly Hills, Califòrnia, 1938
AG 2/26 (21.1)
Sèrie A | Núm. 15 (anvers i revers)
Rose Cade
? - ?
AG 2/26 (26.51)
Sèrie 3 | Núm. 9 (anvers i revers)
Régine Dumien
París, França, 1914 - Seine-Saint-Denis, França, 1979
AG 2/26 (21.4)
Almacenes San Pedro
(documentada c.1921)
Tenim molt poca informació d’aquest negoci, ubicat al carrer Baix de Sant Pere, 40. Ens consta que s’hi venia colors, vernissos, productes químics, productes alimentaris, conserves, perfu-meria, olis purs d’oliva i sabons.
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates selectos Evaristo Juncosa Pañella
(Barcelona, negoci familiar: 1835 - 1965)
El propietari del negoci que va comercialitzar aquests cromos era Evarist Juncosa i Pañella, nét de Pere Juncosa i Pont i besnét d'Oleguer Juncosa i Arús, fundador de la nissaga de xocolaters que va iniciar amb l'obertura de la primera fàbrica al carrer Ferran nº10. Els germans Evarist i Pere Juncosa, fills d'Oleguer, es van establir per separat, dividint la casa Juncosa en dues branques diferents que van rivalitzar seriosament entre elles. Evarist Juncosa i Pañella va heretar el negoci de la branca de Pere Juncosa.
Evarist Juncosa i Pañella va ser l’últim xocolater de la família. Durant la primera meitat del s. XX, va fer créixer el negoci ampliant-lo a l’elaboració de bombons. També va apostar amb força pels cromos com a reclam publicitari, competint amb la branca del seu tiet-avi Evarist Juncosa i Pont (que es reivindicava com a legítim hereu de la casa Juncosa) per despertar l’interès dels compradors. Fins i tot es van arribar a copiar l’un a l’altre les temàtiques de les col·leccions. Evarist Juncosa i Pañella va morir l’any 1959, però la seva fàbrica va continuar produint fins el 1965.
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie B | Núm. 3 (anvers i revers)
Leatrice Joy
Nova Orleans, Louisiana, 1893 - Nova York, 1985
AG 2/26 (25.2)
Sèrie G | Núm. 1 (anvers i revers)
Eileen Ledwing
? - ?
AG 2/26 (26.72)
Sèrie 1 | Núm. 12 (anvers i revers)
Norma Talmadge
Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957
AG 2/26 (24.36)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie A | Núm. 7 (anvers i revers)
La rosa de Flandes, por Raquel Meller
Tarazona, Espanya, 1888 - Barcelona, 1962
Imatge de la pel·lícula La rosa de Flandes (Les opprimés), estrenada l'any 1923.
AG 2/26 (28.14)
Sèrie A | Artista nº 2 | Núm. 5 (anvers i revers)
Mary Pickford (III)
Toronto, Canadà, 1892 - Santa Monica, Califòrnia, 1979
AG 2/26 (24.39)
Sèrie F | Núm. 6 (anvers i revers)
Douglas MacLean
Filadèlfia, Pennsilvània, 1890 - Los Angeles, Califòrnia, 1967
AG 2/26 (26.63)
Sèrie F | Núm. 5 (anvers i revers)
Lila Lee
Union Hill, Nova Jersey, 1901 - Saranac Lake, Nova York, 1973
AG 2/26 (26.62)
Núm. 195 (anvers, revers en blanc)
Davies, Marion, Brooklyn, 1897-1961.
AG 2/26 (20.7)
Sèrie A | Núm. 1 (anvers i revers)
Helen Ferguson
Decatur, Illinois, 1901 - Clearwater, Florida, 1977
AG 2/26 (26.37)
La col·lecció
Tenim constància d’una sola sèrie (Serie A) de 100 cromos. Hem establert que la col·lecció és posterior a 1921 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos. Aquesta col·lecció va ser distribuïda per Chocolates Guillén i per la Cerería del Inmaculado Corazón de María y Fábrica de Chocolates Federico Díez, Marca Elefante. També tenim constància de cromos d'aquesta col·lecció oferts per The y Elixir Pujol i per Chocolate Angelical, tot i que al CRAI Pavelló de la República no en tenim cap mostra. Al revers dels cromos hi figuren les cases impressores Imprenta y Litografía Baltasar Bañó i Tip. Lit. F. Domingo. La tècnica d'impressió és la reproducció fotomecànica en litografia a quatre tintes (negre, blau clar, magenta i groc).
Sèrie VI | Núm. 7 (anvers i revers)
George Walsh
Nova York, 1889 - Pomona, Califòrnia, 1981.
AG 2/26 (23.69)
Sèrie B | Núm. 12 (anvers i revers)
Priscilla Dean
Nova York, 1896 - Leonia, Nova Jersey, 1987
AG 2/26 (28.20)
Sèrie A | Núm. 11 (anvers i revers)
Jackie Coogan
Los Angeles, Califòrnia, 1914 - Santa Monica, Califòrnia, 1984
AG 2/26 (26.47)
Sèrie G | Núm. 15 (anvers i revers)
House Peters
Bristol, Regne Unit, 1880 -Woodland Hills, Califòrnia, 1967
AG 2/26 (26.74)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate E. Juncosa
(Barcelona, negoci familiar: 1835 - 1965)
El propietari del negoci que va comercialitzar aquests cromos era Evarist Juncosa i Pont, fill d'Oleguer Juncosa, fundador de la nissaga de xocolaters que va iniciar amb l'obertura de la primera fàbrica al carrer Ferran, 10.
Els germans Evarist i Pere Juncosa es van establir per separat, dividint la casa Juncosa en dues branques diferents que van rivalitzar seriosament entre elles. Els cromos d'aquesta col·lecció van ser distribuïts per la branca d'Evarist Juncosa, que va heretar la botiga del carrer Ferran, 10 i que va obrir una fàbrica al carrer Manso, 9-17. Podem veure aquesta rivalitat en el mateix revers dels cromos, en les especificacions "El único, verdadero y legítimo Chocolate E. Juncosa" i "Desconfiad y rechazad imitaciones de nombre similar" (en referència al negoci que, en aquell moment, portava Evarist Juncosa Pañella, el net del seu germà).
Sèrie F | Artista nº 7 | Núm. 29 (anvers i revers)
Charlie Chaplin (I)
(Charlot / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.
AG 2/26 (24.51)
Sèrie A | Núm. 4 (anvers i revers)
Charles Ray
Jacksonville, Illinois, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1943
AG 2/26 (26.40)
Sèrie B | Núm. 16 (anvers i revers)
Rod La Rocque
Chicago, Illinois, 1898 - Beverly Hills, Califòrnia, 1969
AG 2/26 (25)
Sèrie B | Núm. 20 (anvers i revers)
Billie Dove
Nova York, 1903 -Woodland Hills, Califòrnia, 1997
AG 2/26 (28.2)
Sèrie E | Núm. 18 (anvers i revers)
Elliot (Elliott) Dexter
Galveston, Texas, 1870 - Amityville, Nova York, 1941
AG 2/26 (26.59)
Sèrie A | Núm. 79 (anvers i revers)
Ruth Roland
San Francisco, Califòrnia, 1892 - Los Ángeles, Califòrnia, 1937
AG 2/26 (32.1)
Núm. 207 (anvers, revers en blanc)
Kennedy, Madge, 1891-1987.
AG 2/26 (20.18)
Sèrie B | Núm. 7 (anvers i revers)
Elliot (Elliott) Dexter
Galveston, Texas, 1870 -Amityville, Nova York, 1941
AG 2/26 (28.23)
Núm. 209 (anvers, revers en blanc)
Vanna, Nina, 1899-1953.
AG 2/26 (20.19)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (en alguns casos, acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie I | Artista nº 12 | Núm. 35 (anvers i revers)
Eddie Polo (I)
Viena, Àustria, 1875 - Los Angeles, Califòrnia, 1961
AG 2/26 (24.55)
Sèrie C | Núm. 12 (anvers i revers)
Thomas Meighan
Pittsburgh, Pennsilvània, 1879 -Great Neck, Nova York, 1936
AG 2/26 (32.15)
Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.34)
Douglas Fairbanks (hijo)
Nova York, 1909 - Nova York, 2000
Sèrie VI | Núm. 10 (anvers i revers)
Bebe Daniels
Dallas, Texas, 1901 - Londres, Regne Unit, 1971
AG 2/26 (23.64)
La col·lecció
Tot i que només disposem de tres cromos d'aquesta col·lecció, tenim constància de l'existència de 3 sèries (1, 2 i 3) de 14 cromos cadascuna. Els que tenim són tots de la sèrie 1. Hem establert 1922 com a data aproximada d'impressió d'aquesta col·lecció perquè la pel·lícula més recent que s'hi menciona és d'aquest any. Creiem que no pot ser gaire més recent ja que, en un dels cromos, s'afirma que l'actriu Estelle Taylor té vint-i-cinc anys, fet que ens situaria a 1919. Aquesta col·lecció va ser oferta per Chocolates Amatller. No tenim constància que fos distribuïda per cap altra marca. No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica utilitzada en la impressió és la reproducció fotomecànica en litografia a tres tintes (negre, vermell rosat i verd clar per les orles). La imatge fotogràfica original està estampada en negre; la tinta vermella és un afegit de la impremta per donar color.
Sèrie M | Artista nº 17 | Núm. 44 (anvers i revers)
Thomas Meighan (I)
Pittsburgh, Pennsilvània, 1879 -Great Neck, Nova York, 1936
AG 2/26 (24.57)
Sèrie CC | Artista nº 35 | Núm. 75 (anvers i revers)
Wallace Reid
St. Louis, Missouri, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1923
Si observem la dedicatòria d'aprop, podem veure que la imatge devia ser reaprofitada d'una altra col·lecció o d'una altra edició de la mateixa col·lecció: s'hi llegeix "En mis fiestas no falta Chocolate Caracas".
AG 2/26 (24.45)
Sèrie F | Núm. 9 (anvers i revers)
George Walsh
Nova York, 1889 - Pomona, Califòrnia, 1981
AG 2/26 (26.65)
Sèrie B | Núm. 11 (anvers i revers)
William Russell
Nova York, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1929
AG 2/26 (28.21)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960)
Chocolate Amatller va ser fundada l'any 1797 per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir amb la seva dona Antonia Ràfols a Barcelona, on va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa (fill d’Antoni Amatller Ràfols), que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
Sèrie IX | Núm. 10 (anvers i revers)
Norma Talmadge
Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957
AG 2/26 (23.71)
Sèrie B | Núm. 4 (anvers i revers)
El hijo del pirata, por Biscotín (Georges Biscot)
Courveboie, França, 1886 - París, França, 1945
Imatge de la pel·lícula El hijo del pirata (Le fils du flibustier), estrenada l'any 1922.
AG 2/26 (28.8)
La col·lecció
Aquesta col·lecció consta de 5 sèries (numerades de la VI a la X) de 20 cromos cadascuna. Disposem d'alguns cromos amb publicitat de la fàbrica de xocolata Jaume Boix i d'altres sense publicitat. Aquesta mateixa col·lecció va ser oferta per altres marques. La col·lecció està datada entre 1920 i 1930. Concretament, podria haver estat impresa pels volts de l'any 1924, tenint en compte els anys en què es van estrenar les pel·lícules que es mencionen als reversos dels cromos. No tenim informació de la casa impressora. La tècnica d'impressió utilitzada és el rotogravat, i s'hi ha utilitzat una sola tinta (negre, de vegades amb tonalitats sèpia).
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Astra
(documentada entre 1922 i 1934)
Aquesta casa, propietat d’Americo Pelliccioni, es dedicava a la comercialització de perfums i sabons. Ignorem on tenia la seu central. El dipòsit general de Barcelona es trobava al carrer Tuset, 24-26. No ens consta que la casa Astra tingués una botiga física, sinó que els seus productes es venien a les drogueries i merceries. Els perfums de la casa Astra estaven elaborats per la Unión Internacional de Destiladores de Plantas y Flores i tenien preus molt competitius que, segons podem llegir a la publicitat de la marca, s’aconseguien prescindint dels envasos i estotjos luxosos i no malgastant en publicitat innecessària. Una curiosa estratègia publicitària utilitzada per aquesta casa era encarregar-se de perfumar algunes sales d’espectacles. L’any 1929 s’anunciaven com a proveïdors de la Casa Reial i guanyadors del Premi Extraordinari de l’Exposició de la Indústria Hotelera i del Gran Premi de l’Exposició Internacional de Lieja.
Tenim constància de l’existència d’aquesta marca des del 1922 (quan munten un estand al Segundo Salón de la Moda) fins l’any 1934 (per una factura de la Droguería Ramírez, de Cádiz, que consta com a venedora dels productes d'aquesta casa).
Fragment d'un anunci de la marca Astra publicat a La Vanguardia (18/8/1923). Hemeroteca de La Vanguardia.
Núm. 196 (anvers, revers en blanc)
Cody, Lew, 1884-1934.
AG 2/26 (20.8)
Sèrie 4 | Núm. 3 (anvers i revers)
Georges Melchior
París, França, 1889 - Levallois-Perret, França, 1944
AG 2/26 (21.8)
Sèrie F | Núm. 20 (anvers i revers)
Billie Burke
Washington, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1970
AG 2/26 (26.70)
Fábrica de chocolate Sebastián Prat
(documentada la dècada de 1920)
Sabem ben poca cosa sobre aquest negoci. Estava ubicat al carrer Villarroel, 136. Hem localitzat una altra col·lecció de cromos distribuïda per aquesta marca on l’adreça que hi figura és el carrer Diputació, 351. No sabem si aquesta altra col·lecció és anterior o posterior.
Sèrie A | Núm. 2 (anvers i revers)
Esposas frívolas, por Mae Busch
Melbourne, Australia, 1891 - San Fernando, California, 1946
Imatge de la pel·lícula Esposas Frívolas (Foolish Wives), estrenada l'any 1922.
AG 2/26 (28.16)
Sèrie A | Núm. 95 (anvers i revers)
Hoot Gibson
Tekamah, Nebraska, 1892 - Los Ángeles, Califòrnia, 1962.
Cromo sense impressió al revers.
AG 2/26 (32.3)
Sèrie B | Núm. 6 (anvers i revers)
Barbara La Marr
Yakima, Washington, 1896 -Altadena, Califòrnia, 1926
AG 2/26 (28.24)
Sèrie A | Núm. 21 (anvers i revers)
Josie Sedgewick (Sedgwick)
Galveston, Texas, 1894 - Santa Monica, Califòrnia, 1973
AG 2/26 (26.56)
La col·lecció
Al CRAI Pavelló de la República tenim cromos de les sèries A i B. No tenim constància de l'existència de cap sèrie més. Les sèries completes tenen un mínim de 19 cromos cadascuna. Hem establert que la col·lecció és posterior a 1924 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos. Disposem de cromos distribuïts per Chocolates Guillén i Tupinamba. Tenim constància que aquesta col·lecció també va ser distribuïda per Xocolata Juan García (Alacant), Xocolata Piera y Brugueras (Terrassa) i Niza, Confitería, repostería y fiambres (Barcelona). Aquesta col·lecció va ser impresa per l'empresa Huecograbado Mumbrú. La tècnica utilitzada va ser el rotogravat a una tinta (negre amb tonalitats verdoses).
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Núm. 206 (anvers, revers en blanc)
Fatty (Hiers, Walter), 1893-1933.
AG 2/26 (20.17)
La tècnica d'impressió: l'heliogravat
L’heliogravat, també anomenat fotogravat al buit, es va desenvolupar a França i va ser introduït a Barcelona l’any 1875. Aquesta tècnica consisteix a crear una trama polvoritzant betum de judea sobre una planxa de zenc o de coure i, posteriorment, cobrir la planxa amb una capa de gelatina fotosensible. En fer el revelat interposant-hi el negatiu fotogràfic, les parts de la gelatina que no han estat exposades a la llum es dissolen amb aigua, deixant el metall exposat. Finalment, s’exposa la planxa a un bany d’àcid, que ataca les parts de metall descobertes generant una trama gràcies a la protecció del betum de judea polvoritzat. En entintar la matriu, la tinta es diposita dins les incisions del metall, sent retirada la de la superfície. Amb la pressió de l’estampació, el paper entra en contacte amb la tinta dels solcs. Si ampliem les imatges impreses amb aquesta tècnica, podem apreciar una trama fina i difosa.
Sèrie Ñ | Artista nº 19 | Núm. 50 (anvers i revers)
Charles de Roche
Port-Vendres, França, 1887 - París, França, 1952
AG 2/26 (24.60)
Sèrie L | Artista nº 15 | Núm. 42 (anvers i revers)
Norman Kerry
Rochester, Nova York, 1894 - Los Angeles, Califòrnia, 1956
AG 2/26 (24.56)
La impremta: Tip. Lit. F. Domingo
(documentada la dècada de 1920)
Aquesta empresa es trobava al carrer Diputació nº164 i estava especialitzada en la impressió tipogràfica i litogràfica.No figura en cap altra col·lecció del Pavelló de la República. Fora del nostre fons, només ens consta una altra col·lecció de cromos impresa per aquesta casa, anomenada Deportes, que data de l'any 1923.
Sèrie B | Núm. 12 (anvers i revers)
Fatty aduanero, por Roscoe Arbukle "Fatty" (Roscoe Arbuckle)
Smith Center, Kansas, 1887 - Hollywood, Califòrnia, 1933
Imatge de la pel·lícula Fatty aduanero (The Hayseed), estrenada l'any 1919.
AG 2/26 (28.7)
Sèrie M | Artista nº 17 | Núm. 46 (anvers i revers)
Thomas Meighan (III)
Pittsburgh, Pennsilvània, 1879-Great Neck, Nova York, 1936
AG 2/26 (24.59)
Sèrie B | Núm. 2 (anvers i revers)
El milagro, por Tomás Meigan (Thomas Meighan)
Pittsburgh, Pennsilvània, 1879-Great Neck, Nova York, 1936
Imatge de la pel·lícula El milagro (The Miracle Man), estrenada l'any 1919.
AG 2/26 (28.9)
La col·lecció
Aquesta col·lecció de cromos es distribuïa amb els números de la publicació Biblioteca Films, que consistia en llibrets amb arguments de pel·lícules d’èxit. Probablement se’n van imprimir uns 642 (en una sola sèrie), coincidint amb els números que es van editar de la publicació. La cronologia correspon als anys en què es va publicar Biblioteca Films (de 1924 a 1936). No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica d'impressió és el fotogravat directe. El revers dels cromos d'aquesta col·lecció està en blanc.
Tenim constància de dues sèries (A i B) de 32 cromos cadascuna. La A, amb marc daurat. La B, en vermell. Ofertes per Chocolates Amatller, majoritàriament, com la que tenim. També n’hem vist per Chocolates El Castillo (Alacant). Reproducció fotomecànica sobre cartulina (amb negre i daurat). Casa impressora desconeguda.
Sèrie D | Artista nº 7 | Núm. 24 (anvers i revers)
Charlot (III)
(Charlie Chaplin / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.
AG 2/26 (24.48)
Sèrie E | Artista nº 8 | Núm. 28 (anvers i revers)
Roscoe Arbuckle "Fatty"
Smith Center, Kansas, 1887 - Nova York, 1933
AG 2/26 (24.50)
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
Chocolates Orthí
(documentada entre 1916 i 1940)
La marca Orthí era produïda per la societat anònima Orthí, Piera & Brugueras S.A., que fabricava xocolata, bombons i caramels i que també comercialitzava les marques Piera & Brugueras i El Niño. Tenim constància que, l’any 1926, el gerent de la societat era Manuel Orthí. La seu d’aquesta societat estava a Tarragona, al carrer Conde de Rius, 20, on hi havia la fàbrica i el despatx. Van obrir una sucursal a Terrassa —al carrer del Pare Llaurador, 102-110— i a Albocàsser, a Castelló.
Sabem que aquesta marca patrocinava un torneig de futbol, el torneig Chocolate Orthí, celebrat per primera vegada a Móra la Nova l’11 de juny de 1933.La primera menció a Chocolates Orthí que trobem data de 1916 i es tracta d’una notícia publicada a La Voz del Pueblo on es parla d’un almanac publicitari d’aquesta marca. L’última referència que en tenim és de l’any 1940, quan el Diario Español publica que s’ha nomenat a Ramón Goula Costa i a José Argemí Samaranch com a nous gerents de la firma.
Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)
Mauricio (Maurice) Chevalier
París, França, 1888 - París, França, 1972
AG 2/26 (27.3)
Sèrie A | Núm. 13 (anvers i revers)
Mia May
Viena, Àustria, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1980
AG 2/26 (29.1)
Sèrie H | Núm. 8 (anvers i revers)
Lya Mara
Riga, Letònia, 1897 - Cantó de Ticino, Suïssa, 1960
AG 2/26 (26.76)
Sèrie A | Núm. 10 (anvers i revers)
Constance Talmadge
Brooklyn, Nova York, 1898 -Los Angeles, Califòrnia, 1973
AG 2/26 (27.5)
Sèrie VII | Núm. 7 (anvers i revers)
Marjorie Daw
Colorado Springs, Colorado, 1902 - Huntington Beach, Califòrnia, 1979
AG 2/26 (23.65)
Núm. 204 (anvers, revers en blanc)
Desmond, William, 1878-1949.
AG 2/26 (20.15)
Sèrie 4 | Núm. 10 (anvers i revers)
Sandra Milovanoff
Sant Petersburg, Rússia, 1892 - París, França, 1957
AG 2/26 (21.10)
Sèrie A | Núm. 6 (anvers i revers)
Dorothy Dalton
Chicago, Illinois, 1893 - Scarsdale, Nova York, 1972
AG 2/26 (26.42)
Sèrie H | Núm. 14 (anvers i revers)
Louis D. Mayor
? - ?
AG 2/26 (26.77)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates Riucord
(1877 - actualitat, amb el nom de Bombons Blasi)
L’empresa Bombons Blasi estableix l’antiguitat del seu negoci remuntant-se al 1877. Aquell any, Joaquim Cordomí Bernades es va traslladar de Nevà a Barcelona amb la seva mare, on va entrar d’aprenent de xocolater a un obrador. L'any 1906, va inaugurar la primera fàbrica de xocolata de la família, anomenada Chocolate a la Piedra i emplaçada al carrer Salmerón, 201-203 —actualment, carrer Gran de Gràcia.
En morir Joaquim Cordomí Bernades l’any 1918, el seu segon fill, Joaquim Cordomí Vilanova, es va fer càrrec del negoci familiar amb l’ajuda dels seus cosins, la familia Rius. De la fusió dels cognoms Rius i Cordomí va néixer Riucord, el nom que van donar a l'empresa. Amb el temps, Joaquim Cordomí va passar a gestionar en solitari la casa Riucord. Durant aquesta etapa, Riucord va innovar en la fabricació de xocolata sense sucres afegits, pensada per a diabètics. Els cromos del Pavelló de la República corresponen a aquesta etapa.El 1952, En heretar el negoci, Joaquim Cordomí Guinart (el més gran dels seus fills) va comprar la casa Bombons Blasi després d'haver-hi estat d'aprenent, adoptant el nom d'aquesta empresa. Amb aquesta compra es van poder beneficiar de la qualitat i de l’extensa xarxa de distribució del negoci adquirit. La fàbrica va estar emplaçada al carrer Peu de la Creu, 1 fins el 1990, quan es va traslladar al carrer Àvila, al Poblenou. Joaquim Cordomí Guinart va seguir treballant en el negoci fins la seva jubilació l’any 1994, quan Bombons Blasi va passar a mans de Xavier Cordomí Font, el seu fill petit, que actualment segueix al capdavant de l'empresa amb la seva dona, Montse Pagès. Actualment tenen una botiga amb obrador al carrer Alfons XII, 26.
La tècnica d'impressió: l'heliogravat
L’heliogravat, també anomenat fotogravat al buit, es va desenvolupar a França i va ser introduït a Barcelona l’any 1875. Aquesta tècnica consisteix a crear una trama polvoritzant betum de judea sobre una planxa de zenc o de coure i, posteriorment, cobrir la planxa amb una capa de gelatina fotosensible. En fer el revelat interposant-hi el negatiu fotogràfic, les parts de la gelatina que no han estat exposades a la llum es dissolen amb aigua, deixant el metall exposat. Finalment, s’exposa la planxa a un bany d’àcid, que ataca les parts de metall descobertes generant una trama gràcies a la protecció del betum de judea polvoritzat. En entintar la matriu, la tinta es diposita dins les incisions del metall, sent retirada la de la superfície. Amb la pressió de l’estampació, el paper entra en contacte amb la tinta dels solcs. Si ampliem les imatges impreses amb aquesta tècnica, podem apreciar una trama fina i difosa.
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie A | Núm. 5 (anvers i revers)
El signo del zorro, por Douglas Fairbanks
Denver, Colorado, 1883 - Santa Monica, Califòrnia, 1939
Imatge de la pel·lícula El signo del zorro (The Mark of Zorro), estrenada l'any 1920.
AG 2/26 (28.15)
Sèrie C | Artista nº 4 | Núm. 18 (anvers i revers)
Pola Negri, Antonio Moreno i Herbert Brenon (VIII)
Pola Negri: Lipno, Polònia, 1897 - San Antonio, Texas, 1987 Antonio Moreno: Madrid, Espanya, 1887 - Beverly Hills, Califòrnia, 1967 Herbert Brenon: Kingstown, Irlanda, 1880 - Los Angeles, Califòrnia, 1958
AG 2/26 (24.43)
La col·lecció
Al CRAI Pavelló de la República disposem de cromos de les sèries A i B. No tenim constància de l'existència de cap sèrie més. Les sèries completes tenen 20 cromos cadascuna. Hem establert 1924 com a data aproximada de producció perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als reversos. Creiem que l'any d'impressió no pot ser gaire més avançat perquè l'actriu Bárbara La Marr va morir l'any 1926, fet que no es menciona a l'apunt biogràfic del revers del cromo dedicat a ella. Disposem de cromos distribuïts per Chocolates Riucord, Chocolates Orthi i Chocolates Guillén. La col·lecció va ser impresa per l'empresa Lit. F. Riera Feliu. La tècnica utilitzada va ser la reproducció fotomecànica en litografia a dues tintes (tinta blau fosc i tinta daurada per les ornamentacions).
Núm. 183 (anvers, revers en blanc)
Bennett, Constance, 1904-1965.
AG 2/26 (20.2)
Sèrie A | Núm. 7 (anvers i revers)
Lila Lee
Union Hill, Nova Jersey, 1901 - Saranac Lake, Nova York, 1973
AG 2/26 (26.43)
La impremta: Lit. B. Ferrer
(documentada entre la dècada de 1920 i la de 1930)
Pràcticament no tenim informació d'aquest taller, més enllà de que es trobava al carrer Menéndez Pelayo, 188 i estava especialitzat en la impressió litogràfica. Hem localitzat només una altra col·lecció de cromos impresa per aquesta casa, anomenada VIII Olimpiada Celebrada en Francia, que data de 1924.
Sèrie A | Núm. 11 (anvers i revers)
La boheme, por María Jacobini
Roma, Itàlia, 1892 - Roma, Itàlia, 1944
Imatge de la pel·lícula La boheme, estrenada l'any 1923.
AG 2/26 (28.12)
Núm. 200 (anvers, revers en blanc)
Bosworth, Hobart, 1867-1943.
AG 2/26 (20.11)
Sèrie B | Núm. 16 (anvers i revers)
La eterna llama, por Norma Talmadge
Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957
Imatge de la pel·lícula La eterna llama (The Eternal Flame), estrenada l'any 1922.
AG 2/26 (28.6)
Núm. 194 (anvers, revers en blanc)
Kirkwood, James, 1875-1963.
AG 2/26 (20.6)
Sèrie E | Núm. 19 (anvers i revers)
Norma Talmadge
Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957
AG 2/26 (26.60)
Sèrie D | Artista nº 7 | Núm. 23 (anvers i revers)
Charlot (II)
(Charlie Chaplin / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.
AG 2/26 (24.47)
Sèrie A | Artista nº 2 | Núm. 3 (anvers i revers)
Mary Pickford (I)
Toronto, Canadà, 1892 - Santa Monica, Califòrnia, 1979
AG 2/26 (24.40)
Sèrie F | Núm. 21 (anvers i revers)
William Rusell (Russell)
Nova York, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1929
AG 2/26 (26.71)
Núm. 191 (anvers, revers en blanc)
Ayres, Agnes, 1892-1940.
AG 2/26 (20.4)
Núm. 199 (anvers, revers en blanc)
Astor, Mary, 1906-1987.
AG 2/26 (20.10)
Sèrie ZZ | Artista nº 66 | Núm. 120 (anvers i revers)
Constance Talmadge
Brooklyn, Nova York, 1998 - Los Angeles, Califòrnia, 1973
AG 2/26 (24.65)
Sèrie Z | Artista nº 30, 31 i 32 | Núm. 68 (anvers i revers)
Lon Chaney, Malcolm McGregor i Billie Dove (II)
Lon Chaney: Colorado Springs, Colorado, 1883 - Los Angeles, Califòrnia, 1930 Malcolm McGregor: Newark, New Jersey, 1892 - Los Angeles, Califòrnia, 1945 Billie Dove: Nova York, 1903 - Woodland Hills, Califòrnia, 1997
AG 2/26 (24.64)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Sèrie 3 | Núm. 20 (anvers i revers)
Jack Holt
Nova York, 1888 - Woodland Hills, Califòrnia, 1951
AG 2/26 (21.5)
Núm. 190 (anvers, revers en blanc)
Baxter, Warner, 1889-1951.
AG 2/26 (20.3)
Sèrie B | Núm. 19 (anvers i revers)
William Farnum
Boston, Massachusetts, 1876 - Los Angeles, Califòrnia, 1953
AG 2/26 (23)
Sèrie A | Núm. 20 (anvers i revers)
Lya Mara
Riga, Letònia, 1897 - Cantó de Ticino, Suïssa, 1960
AG 2/26 (27.1)
Sèrie A | Núm. 19 (anvers i revers)
Betty Compson
Beaver, Utah, 1897 - Glendale, Califòrnia, 1974
AG 2/26 (26.55)
Sèrie A | Núm. 19 (anvers i revers)
Jackie Coogan
Los Angeles, Califòrnia, 1914 - Santa Monica, Califòrnia, 1984
AG 2/26 (27.2)
Sèrie A | Núm. 16 (anvers i revers)
Mary Miles Minter
Shreveport, Louisiana, 1902 - Santa Monica, Califòrnia, 1984
AG 2/26 (26.52)
Sèrie F | Núm. 14 (anvers i revers)
Vera Vergani
Milà, Itàlia, 1894 - Procida, Itàlia, 1989
AG 2/26 (26.67)
Sèrie R | Artista nº 23 | Núm. 57 (anvers i revers)
Rodolfo Valentino (III)
Castellaneta, Itàlia, 1895 - Nova York, 1926
AG 2/26 (24.62)
Sèrie A | Núm. 2 (anvers i revers)
Huguette Duflos
Llemotges, França, 1887 -París, França, 1982
AG 2/26 (27.8)
Sèrie A | Núm. 9 (anvers i revers)
Margarita (Marguerite) Clark
Cincinnati, Ohio, 1883 - Nova York, 1940
AG 2/26 (26.45)
Núm. 100 (anvers, revers en blanc)
Gilbert, John, 1897-1936.
AG 2/26 (32.17)
Chocolates Orthí
(documentada entre 1916 i 1940)
La marca Orthí era produïda per la societat anònima Orthí, Piera & Brugueras S.A., que fabricava xocolata, bombons i caramels i que també comercialitzava les marques Piera & Brugueras i El Niño. Tenim constància que, l’any 1926, el gerent de la societat era Manuel Orthí. La seu d’aquesta societat estava a Tarragona, al carrer Conde de Rius, 20, on hi havia la fàbrica i el despatx. Van obrir una sucursal a Terrassa —al carrer del Pare Llaurador, 102-110— i a Albocàsser, a Castelló.
Sabem que aquesta marca patrocinava un torneig de futbol, el torneig Chocolate Orthí, celebrat per primera vegada a Móra la Nova l’11 de juny de 1933.La primera menció a Chocolates Orthí que trobem data de 1916 i es tracta d’una notícia publicada a La Voz del Pueblo on es parla d’un almanac publicitari d’aquesta marca. L’última referència que en tenim és de l’any 1940, quan el Diario Español publica que s’ha nomenat a Ramón Goula Costa i a José Argemí Samaranch com a nous gerents de la firma.
Núm. 197 (anvers, revers en blanc)
Rand, Sally, 1904-1979.
AG 2/26 (20.9)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960)
Chocolate Amatller va ser fundada l'any 1797 per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir amb la seva dona Antonia Ràfols a Barcelona, on va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa (fill d’Antoni Amatller Ràfols), que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)
Wallace Reid
Saint Louis, Missouri, 1891 - Los Angeles, Califòrnia, 1923
AG 2/26 (26.53)
La impremta: Huecograbado Joaquín Mumbrú
(documentada entre 1875 i 1931)
Aquest taller, especialitzat en l’heliogravat, va imprimir nombroses col·leccions de cromos, a més de dedicar-se a la producció de postals, calendaris, reproduccions d'obres d'art, revistes i catàlegs, entre altres. Ens consta que, l’any 1875, el taller estava ubicat al carrer Càceres nº11, al barri de Sants.Aquesta empresa pertanyia a la mateixa família que el taller Huecograbado Santiago Mumbrú. Tenim constància de l'existència d'aquest negoci des de l'any 1875, quan apareix com a casa impressora en una reproducció del quadre de Marià Fortuny La Vicaria, fins el 1931, quan trobem el nom de l'empresa a l'obituari d’Antonia Mumbrú Aymerich publicat a La Vanguardia.
Sèrie F | Núm. 2 (anvers i revers)
Vera Reynolds
Richmond, Virgínia, 1899 - Los Angeles, Califòrnia, 1962
AG 2/26 (26.61)
Sèrie B | Núm. 8 (anvers i revers)
Pola Negri
Lipno, Polònia, 1897 -San Antonio, Texas, 1987
AG 2/26 (28.22)
Sèrie O | Artista nº 20 | Núm. 51 (anvers i revers)
Betty Compson (I)
Beaver, Utah, 1897 - Glendale, Califòrnia, 1974
AG 2/26 (24.61)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates Eduardo Pi
(documentada entre 1897 i 1940)
La casa Eduardo Pi estava ubicada al número 111 del carrer Nàpols. També havien tingut un establiment al carrer Baix de Sant Pere, 55.Tot i que sabem que al s. XIX ja era una important empresa xocolatera, desconeixem la data en què es va fundar: la primera referència que n’hem trobat és del 1897. Tampoc sabem fins quan va durar l’empresa, però tenim constància de la seva activitat fins l’any 1940, per una carta enviada per un agent comercial d’aquesta casa.
Sèrie B | Núm. 2 (anvers i revers)
Alma Bennet (Bennett)
Seattle, Washington, 1904Los Angeles, Califòrnia, 1958
AG 2/26 (28.2)
La impremta: Tallers gràfics Bellsoley & Llauger
(Barcelona, dècades de 1910 i 1920)
L’empresa Bellsoley & Llauger, ubicada als baixos del carrer Enric Granados, 49, va ser fundada l’any 1919 pels socis Joan Bellsoley i Camps i Rafel Llauger i Maristany, que van dissoldre la societat només set anys després, el 1926. En aquests tallers, a més d'imprimir llibres i documents com els presents cromos o almanacs, també s'hi feien treballs d'enquadernació.
Sèrie CH CH | Artista nº 36 | Núm. 78 (anvers i revers)
Irene Castle
New Rochelle, Nova york, 1893 - Eureka Springs, Arkansas, 1969
AG 2/26 (24.46)
La col·lecció
Tenim constància de l'existència de 6 sèries (A-F), de 20 cromos cadascuna. Hem establert 1922 com a possible data d'impressió de la col·lecció perquè als reversos dels cromos es fan diverses referències a pel·lícules estrenades aquell any cal·lificant-les de novetats. Alguns d'aquests cromos van ser oferts per Chocolates Evaristo Juncosa i d'altres per Chocolate Orthi. N'hi ha d'altres que no tenen publicitat al revers. La col·lecció va ser impresa pels Tallers gràfics Bellsoley & Llauger. La tècnica empleada va ser la reproducció fotomecànica en litografia a una tinta (de vegades negra, de vegades amb una tonalitat marronosa).
La impremta: Huecograbado Joaquín Mumbrú
(documentada entre 1875 i 1931)
Aquest taller, especialitzat en l’heliogravat, va imprimir nombroses col·leccions de cromos, a més de dedicar-se a la producció de postals, calendaris, reproduccions d'obres d'art, revistes i catàlegs, entre altres. Ens consta que, l’any 1875, el taller estava ubicat al carrer Càceres nº11, al barri de Sants.Aquesta empresa pertanyia a la mateixa família que el taller Huecograbado Santiago Mumbrú. Tenim constància de l'existència d'aquest negoci des de l'any 1875, quan apareix com a casa impressora en una reproducció del quadre de Marià Fortuny La Vicaria, fins el 1931, quan trobem el nom de l'empresa a l'obituari d’Antonia Mumbrú Aymerich publicat a La Vanguardia.
Sèrie B | Núm. 11 (anvers i revers)
Mae Murray
Nova York, 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 1965
AG 2/26 (25.1)
Sèrie G| Núm. 3 (anvers i revers)
Frances Howard
Omaha, Nebraska, 1903 -Beverly Hills, Califòrnia, 1976
AG 2/26 (26.73)
Sèrie B | Núm. 19 (anvers i revers)
La coqueta irresistible, por Constance Talmadge
Nova York, 1898 - Los Ángeles, Califòrnia, 1973
Imatge de la pel·lícula La coqueta irresistible. No hem trobat el títol original. Estrenada pels volts de l'any 1922.
AG 2/26 (28.5)
L'empresa darrere la col·lecció: Tupinamba
(1897 - actualitat)
La casa Tupinamba, fundada l'any 1897 a Barcelona per la familia Escudé, va innovar comercialitzant mescles de cafès d’importació envasades amb marca pròpia. El primer establiment del qual tenim constància estava ubicat al carrer Riera del Pi, 16 (després, Cardenal Casañas). És probable que el cafè es torrés en aquest mateix establiment. L'any 1926, però, ens consta que la fàbrica on es torrava el cafè estava a la Travessera de Gràcia, 11-15. L’empresa va obrir nombroses sucursals arreu d’Espanya (l’any 1922 n’anunciava 176). A més de comercialitzar diverses mescles de cafè, aquesta casa també venia xocolata, bombons, caramels i te. La família Escudé va regentar el negoci fins la Guerra Civil, que va ocasionar el seu tancament. Més tard, l’any 1952, va ser comprat per Antoni Riera, propietari de l’empresa Chocolates de Lujo Riera, que va unificar les marques adoptant el nom del negoci adquirit. Actualment, aquesta empresa està regentada per Toni Riera (fill d’Antoni Riera) i s’enfoca al sector de la restauració, venent els seus productes a hotels, bars i restaurants. La fàbrica està ubicada a Canet de Mar.
Publicitat de Tupinamba a la revista Pèl & ploma. Ramón Casas (9/12/1899). Arxiu de Revistes Catalanes Antigues.
Sèrie A | Núm. 18 (anvers i revers)
Harold Lloyd
Burchard, Nebraska, 1893 - Beverly Hills, Califòrnia, 1971
AG 2/26 (26.54)
Sèrie C | Núm. 11 (anvers i revers)
Nita Naldi
Nova York, 1894 - Nova York, 1961
AG 2/26 (32.16)
Sèrie 1 | Núm. 13 (anvers i revers)
Estelle Taylor
Wilmington, Delaware, 1894 - Los Angeles, Califòrnia, 1958
AG 2/26 (24.37)
Núm. 210 (anvers, revers en blanc)
Washburn, Bryant, 1889-1963.
AG 2/26 (20.20)
Sèrie C | Artista nº 4 | Núm. 17 (anvers i revers)
Pola Negri, Antonio Moreno i Herbert Brenon (VII)
Pola Negri: Lipno, Polònia, 1897 - San Antonio, Texas, 1987 Antonio Moreno: Madrid, Espanya, 1887 - Beverly Hills, Califòrnia, 1967 Herbert Brenon: Kingstown, Irlanda, 1880 - Los Angeles, Califòrnia, 1958
AG 2/26 (24.42)
Sèrie E | Núm. 13 (anvers i revers)
Febo Mari
Mesina, Itàlia, 1881 - Roma, Itàlia, 1939
AG 2/26 (26.58)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe (acolorit amb cromolitografia)
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Núm. 201 (anvers, revers en blanc)
Eddy, Helen Jerome, 1897-1990.
AG 2/26 (20.12)
La tècnica d'impressió: l'heliogravat
L’heliogravat, també anomenat fotogravat al buit, es va desenvolupar a França i va ser introduït a Barcelona l’any 1875. Aquesta tècnica consisteix a crear una trama polvoritzant betum de judea sobre una planxa de zenc o de coure i, posteriorment, cobrir la planxa amb una capa de gelatina fotosensible. En fer el revelat interposant-hi el negatiu fotogràfic, les parts de la gelatina que no han estat exposades a la llum es dissolen amb aigua, deixant el metall exposat. Finalment, s’exposa la planxa a un bany d’àcid, que ataca les parts de metall descobertes generant una trama gràcies a la protecció del betum de judea polvoritzat. En entintar la matriu, la tinta es diposita dins les incisions del metall, sent retirada la de la superfície. Amb la pressió de l’estampació, el paper entra en contacte amb la tinta dels solcs. Si ampliem les imatges impreses amb aquesta tècnica, podem apreciar una trama fina i difosa.
Fábrica de Chocolates Marca Elefante, F. Díez
(documentada de 1918 a la dècada de 1920)
La primera menció que hem localitzat d’aquesta casa és de 1918, quan la Comissió de Foment emet un dictamen ordenant a Federico Díez que modifiqui la disposició de la xemeneia de la fàbrica de xocolata emplaçada als baixos del número 179 de la Travessera de Gràcia.
A més d'aquest establiment, sabem que la casa disposava d'un magatzem al carrer d’En Groc, 4 i d'un despatx a Sabadell, al carrer de la Font Nova, 21. Els cromos del Pavelló de la República distribuïts per aquesta empresa daten de la dècada de 1920, i no n’hem trobat informació posterior.
Sèrie D | Artista nº 7 | Núm. 27 (anvers i revers)
Charlot (VI)
(Charlie Chaplin / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
En aquesta col·lecció es fa una distinció entre Charlot i Charlie Chaplin, tractant personatge i actor com si fossin dos artistes diferents.
AG 2/26 (24.49)
La col·lecció
El títol de la col·lecció ha estat tret de l'inventari dels cromos de la Biblioteca de Catalunya (UG-BC-943/29 i UG-BC-943/103). Al CRAI Pavelló de la República disposem de cromos de les sèries G i H. Per tant, podem assumir que, com a mínim, hi ha 8 sèries (A-H). Desconeixem el número de cromos que integraven cada sèrie. Hem establert que la col·lecció data com a mínim de 1926 perquè al revers d'un dels cromos es fa referència a una pel·lícula estrenada aquell any. Aquesta col·lecció va ser oferta per Chocolate Evaristo Juncosa. Tenim constància que també va ser distribuïda per Chocolates Amatller, tot i que a l'arxiu no en tenim cap amb la seva marca. La col·lecció va ser impresa per l'empresa Huecograbado Mumbrú, de Barcelona. La tècnica empleada va ser el rotogravat en una sola tinta (en alguns casos, vermellosa; en d’altres, blavosa).
Sèrie IX | Núm. 1 (anvers i revers)
Billie Dove
Nova York, 1903 - Woodland Hills, Califòrnia, 1997
AG 2/26 (23.68)
Núm. 192 (anvers, revers en blanc)
Keaton, Buster, 1895-1966.
AG 2/26 (20.5)
Sèrie D | Núm. 15 (anvers i revers)
Priscilla Dean
Nova York, 1896 - Leonia, Nova Jersey, 1987
AG 2/26 (26.57)
Sèrie A | Núm. 8 (anvers i revers)
William S. Hart
Newburgh, Nova York, 1864 - Newhall, Califòrnia, 1946
AG 2/26 (26.44)
Sèrie A | Núm. 17 (anvers i revers)
El hijo del pirata , por Sandra Milowanof (Milowanoff)
Sant Petersburg, Rússia, 1892 - París, 1957
Imatge de la pel·lícula El hijo del pirata (Le fils du flibustier), estrenada l'any 1922.
AG 2/26 (28.10)
Núm. 202 (anvers, revers en blanc)
Powell, David, 1883-1925.
AG 2/26 (20.13)
Sèrie B | Núm. 13 (anvers i revers)
Richard Dix
Saint Paul, Minnesota, 1893 -Los Angeles, Califòrnia, 1949
AG 2/26 (28.19)
Sèrie G | Núm. 16 (anvers i revers)
Inés (Agnes) Ayres
Carbondale, Illinois, 1892 -Los Angeles, Califòrnia, 1940
AG 2/26 (26.75)
Sèrie A | Núm. 61 (anvers i revers)
Parisette, 7º episodio
Imatge de la pel·lícula Parisette, estrenada l'any 1921.
AG 2/26 (32.2)
Sèrie F | Núm. 12 (anvers i revers)
Harry Hardt
Pula, Croàcia, 1899 - Viena, Àustria, 1980
AG 2/26 (26.66)
La publicació darrere la col·lecció: La novela semanal cinematográfica
(1922 - 1933)
Les novel·les cinematogràfiques eren publicacions en format de revista o de llibre de butxaca, freqüentment il·lustrades amb fotografies, que adaptaven guions de pel·lícules d’èxit i es venien a un preu molt baix. Es podien comprar a quioscos, papereries, punts de venda ambulants, als mateixos cinemes o per correu. Aquesta col·lecció es va es va publicar de l’any 1922 al 1933. El seu editor, Francisco-Mario Bistagne Maestre, va ser responsable de l’edició de més de 20 col·leccions de novel·les d’aquest tipus. Bistagne —que, juntament amb Ramón Sala Verdaguer, va ser un dels editors més destacats d’aquest tipus de publicacions— es reivindicava com a inventor del format de la novel·la cinematogràfica, tot i que ja existien antecedents abans que ell comencés a publicar-les. La novela semanal cinematográfica, però, va ser la col·lecció més famosa i una de les que es van publicar durant més temps. Probablement, els cromos venien inclosos dins la novel·la.
Portada del Nº187 de La novela semanal cinematográfica (1925). Filmoteca de Catalunya.
Sèrie A | Núm. 12 (anvers i revers)
Mia May
Viena, Àustria, 1884 - Los Angeles, Califòrnia, 1980
AG 2/26 (26.48)
La tècnica d'impressió: l'heliogravat
L’heliogravat, també anomenat fotogravat al buit, es va desenvolupar a França i va ser introduït a Barcelona l’any 1875. Aquesta tècnica consisteix a crear una trama polvoritzant betum de judea sobre una planxa de zenc o de coure i, posteriorment, cobrir la planxa amb una capa de gelatina fotosensible. En exposar la planxa a la llum interposant-hi el negatiu fotogràfic, les parts de la gelatina que han estat exposades s'endureixen, mentre que les que han quedat cobertes es retiren dissolvent-les amb aigua, deixant el metall (cobert pel betum de judea) exposat. Finalment, s’exposa la planxa a un bany d’àcid, que ataca les parts de metall descobertes generant una trama gràcies a la protecció del betum de judea polvoritzat. En entintar la matriu, la tinta es diposita dins les incisions del metall, sent retirada la de la superfície. Amb la pressió de l’estampació, el paper entra en contacte amb la tinta dels solcs. Si ampliem les imatges impreses amb aquesta tècnica, podem apreciar una trama fina, irregular i difosa.
Sèrie A | Núm. 13 (anvers i revers)
Charlie Chaplin (Charlot / Charles Spencer Chaplin)
Londres, Regne Unit, 1889 - Corsier-sur-Vevey, Suïssa, 1977
AG 2/26 (26.49)
Núm. 203 (anvers, revers en blanc)
La Plante, Laura, 1904-1996
AG 2/26 (20.14)
Sèrie A | Núm. 2 (anvers i revers)
Tomás (Thomas) Meighan
Pittsburg, Pennsilvània, 1879 - Great Neck, Nova York, 1936
AG 2/26 (26.38)
Sèrie M | Artista nº 17 | Núm. 45 (anvers i revers)
Thomas Meighan (II)
Pittsburgh, Pennsilvània, 1879-Great Neck, Nova York, 1936
AG 2/26 (24.58)
Sèrie A | Núm. 10 (anvers i revers)
Lya Mara
Riga, Letònia, 1897 - Cantó de Ticino, Suïssa, 1960
AG 2/26 (26.46)
Sèrie A | Artista nº 1 | Núm. 2 (anvers i revers)
Douglas Fairbanks (II)
Denver, Colorado, 1883 - Santa Monica, Califòrnia, 1939
AG 2/26 (24.38)
Sèrie A | Núm. 10 (anvers i revers)
La eterna llama, por Norma Talmadge
Jersey City, Nova Jersey, 1894 - Las Vegas, Nevada, 1957
Imatge de la pel·lícula La eterna llama (The Eternal Flame), estrenada l'any 1922.
AG 2/26 (28.13)
Sèrie A | Núm. 23 (anvers i revers)
Pola Negri
Lipno, Polònia, 1897 -San Antonio, Texas, 1987
AG 2/26 (29.4)
Sèrie 3 | Núm. 21 (anvers i revers)
Walter Hiers (Fatty)
Cordele, Georgia (Estats Units), 1893 - Los Angeles, Califòrnia, 1933
Tot i que, en ocasions, la premsa li va posar el sobrenom de "Fatty", no es tracta de l'artista conegut internacionalment com a Fatty: aquest era Roscoe Arbuckle, també present a una de les col·leccions que mostrem (Colecciones Amatller).
AG 2/26 (21.6)
Sèrie C | Artista nº 5 | Núm. 20 (anvers i revers)
Antonio Moreno i Manuel Alonso (II)
Antonio Moreno : Madrid, Espanya, 1887 - Beverly Hills, Califòrnia, 1967 Manuel Alonso (jugador de tennis): San Sebastián, Espanya, 1895 - Madrid, Espanya, 1984
AG 2/26 (24.44)
Sèrie C | Artista nº 4 | Núm. 16 (anvers i revers)
Pola Negri i Herbert Brenon (VI)
Pola Negri: Lipno, Polònia, 1897 - San Antonio, Texas, 1987 Herbert Brenon: Kingstown, Irlanda, 1880 - Los Angeles, Califòrnia, 1958
AG 2/26 (24.41)
Sèrie VIII | Núm. 9 (anvers i revers)
Anna Quirentia Nilsson
Ystad, Skåne län, Suècia, 1888 - Hemet, Califòrnia, 1974
AG 2/26 (23.67)
Sèrie H | Artista nº 11 | Núm. 33 (anvers i revers)
Anna Q. Nilsson
Ystad, Suècia, 1888 - Sun City, Califòrnia, 1974
AG 2/26 (24.53)
Sèrie F | Núm. 7 (anvers i revers)
Geraldine Farrar
Melrose, Massachusetts, 1882 - Ridgefield, Connecticut, 1967
AG 2/26 (26.64)
La col·lecció
Cada sèrie consta de 21 retrats d'artistes.Tenim constància de l'existència de quatre sèries (numerades de la 1 a la 4), però desconeixem el nombre total de sèries que integraven la col·lecció. La col·lecció va ser oferta per Chocolates Eduardo Pi. No ens consta que fos distribuïda per cap altra marca. Hem establert la data aproximada de la col·lecció (c. 1927) a partir del revers del cromo nº3 de la sèrie 4 (dedicat a Georges Melchior), on s'especifica que l'actor, en el moment de la redacció del text, tenia 38 anys. Va ser impresa a la impremta Lit. B. Ferrer, a Barcelona. La tècnica d'impressió és la reproducció fotomecànica en litografia. En alguns cromos s'hi ha utilitzat només una tinta (negra); en altres, a la imatge impresa amb tinta negra s'hi ha afegit color (identifiquem tinta impresa de color blau clar, rosa clar i groc).
La col·lecció
Al CRAI Pavelló de la República disposem només de cromos de la sèrie C. La col·lecció completa constava de 59 làmines distribuïdes en 7 sèries (A-G). Les sèries no tenien el mateix nombre de cromos. La sèrie C en tenia 15, desconeixem el nombre de cromos de les altres sèries. Els cromos que tenim no tenen estampada la marca del producte que els distribuïa. En altres cromos d'aquesta col·lecció, hi trobem les marques Chocolates Evaristo Juncosa Pañella, Chocolate Roig, Drogas coloniales Hortensio Solsona, Cerealine i Neumocol. Hem establert que la col·lecció és posterior a 1922 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos. En els cromos que tenim no hi apareix cap menció a la casa impressora. En altres cromos de la col·lecció hi figuren les dades del taller Reclamos E. Borrás, de Barcelona. La tècnica d'impressió és la reproducció fotomecànica en litografia. En el cas dels cromos que tenim, s'hi ha utilitzat tres tintes (tinta negra, magenta i blava)
Sèrie B | Núm. 5 (anvers i revers)
Sessue Hayakawa
Minamibōsō, Japó, 1886 -Tokyo, Japó, 1973
AG 2/26 (28.4)
Sèrie F | Núm. 16 (anvers i revers)
Mary Astor
Quincy, Illinois, 1906 - Los Angeles, Califòrnia, 1987
AG 2/26 (26.69)
Sèrie VI | Núm. 18 (anvers i revers)
Shirley Mason
Nova York, 1901 - Los Angeles, Califòrnia, 1979.
AG 2/26 (23.70)
La tècnica d'impressió: el fotogravat directe
El fotogravat directe, també conegut com a fotogravat en relleu, va ser desenvolupat per la casa impressora austríaca Meisenbach l’any 1880, i tenim constància de la seva utilització a Espanya des de 1884. Aquest procés consisteix a cobrir una planxa metàl·lica amb una emulsió fotosensible i exposar-la a la llum interposant entre el negatiu fotogràfic i l’emulsió un enreixat de línies microscòpiques. Aquest enreixat fa que la imatge, en quedar plasmada a l’emulsió, ja quedi traduïda en una trama que en permet captar tots els matisos lumínics. Les parts que han quedat exposades a la llum queden endurides, mentre que les altres es retiren dissolvent-les amb aigua. Finalment, la planxa és submergida en àcid, que ataca les parts de metall cobertes per l'emulsió.
En el fotogravat directe, la tinta és dipositada amb rodet a la superfície de la planxa (al contrari que en el cas de l’heliogravat, en què la tinta queda dins els solcs creats per l'àcid). Aquesta característica suposava un clar avantatge en cas que es volgués imprimir la imatge conjuntament amb un text, perquè les matrius de fotogravat directe es poden estampar en una premsa tipogràfica alhora que els tipus mòbils que formen el text. Era habitual que els cromos impresos amb aquesta tècnica s'acolorissin amb cromolitografia. En ampliar les imatges impreses en aquesta tècnica és fàcil distingir la trama nítida i regular del fotogravat directe.
Núm. 205 (anvers, revers en blanc)
Adorée, Renée, 1898-1933.
AG 2/26 (20.16)
La col·lecció
Aquesta col·lecció de cromos es distribuïa amb els números de la publicació La novela semanal cinematográfica, que consistia en llibrets amb arguments de pel·lícules d’èxit. Probablement se’n van imprimir uns 611 (en una sola sèrie), coincidint amb els números que es van editar de la publicació. La cronologia correspon als anys en què es va publicar La novela semanal cinematográfica (de 1922 a 1933). No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica d'impressió és el fotogravat directe. El revers dels cromos d'aquesta col·lecció està en blanc.
Tenim constància de dues sèries (A i B) de 32 cromos cadascuna. La A, amb marc daurat. La B, en vermell. Ofertes per Chocolates Amatller, majoritàriament, com la que tenim. També n’hem vist per Chocolates El Castillo (Alacant). Reproducció fotomecànica sobre cartulina (amb negre i daurat). Casa impressora desconeguda.
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolates Jaime Boix
(Barcelona, 1754 - dècada de 1950)
La casa Jaume Boix s’anunciava com a negoci fundat l’any 1754. El primer membre d’aquesta nissaga de xocolaters de qui tenim notícia, però, és Eudald Boix que, abans de 1840, es va instal·lar amb la seva dona Engràcia Serra i Torné al carrer Hospital, 46. La primera botiga de la qual tenim constància estava ubicada als baixos d'aquesta mateixa residència familiar, i el taller es trobava al carrer Cervelló, 10.
L'any 1880, Jaume Boix (fill d'Eudald Boix), ja al capdavant del negoci, va gestionar l'obertura d'una nova fàbrica, la Fábrica Modelo, emplaçada al carrer Sugranyes, 6.Xocolates Jaume Boix va ser una de les tres empreses que van dominar el negoci de la producció de xocolata a Barcelona, juntament amb Juncosa i Amatller. Aquesta casa va ser una de les pioneres en incloure cromos col·leccionables dins els envoltoris dels seus productes, tendència que, com veiem, va ser seguida per moltes empreses xocolateres i d'altres rams. Després de la mort de Jaume Boix sense descendència l'any 1912, per voluntat d'aquest la fàbrica va passar a mans de Feliu Petit i Cibils, que el 1919 va electrificar la fàbrica. En morir l'any 1949, va deixar la fàbrica en mans dels seus tres fills, però però el negoci, en hores baixes, no va sobreviure a la dècada de 1950.
Capsa de Xocolates Boix amb il·lustració de la fàbrica (sense data). Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, Fons UEC.
Núm. 97 (anvers, revers en blanc)
Fair, Elinor, 1903-1957.
AG 2/26 (20.1)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960)
Chocolate Amatller va ser fundada l'any 1797 per Gabriel Amatller. Original de Molins de Rei, es va establir amb la seva dona Antonia Ràfols a Barcelona, on va obrir el seu obrador al número 10 del carrer Manresa. Després de la seva mort, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo, que van transformar l'obrador familiar en una fàbrica d'uns cinquanta treballadors. Antoni Amatller Costa (fill d’Antoni Amatller Ràfols), que l'any 1872 hereta l'empresa, va construir una nova fàbrica al número 138 del Passeig del Cementiri (actual Avinguda Icària), incorporant maquinària capdavantera en el sector. Va ser durant aquesta etapa que es va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes o les col·leccions de cromos que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. L'any 1910, després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Després de la seva mort l'any 1960, l'empresa va passar per diversos processos de compravenda fins que va ser adquirida per Chocolates Simón Coll. Malgrat el tancament de les fàbriques de Chocolate Amatller, els nous propietaris van mantenir la marca al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
Sèrie 4 | Núm. 1 (anvers i revers)
Richard Dix
Saint Paul, Minnesota, 1893 - Los Angeles, Califòrnia, 1949
AG 2/26 (21.7)
Sèrie A | Núm. 19 (anvers i revers)
Sessue Hayakawa
Minamibōsō, Japó, 1886 -Tokyo, Japó, 1973
AG 2/26 (29.3)
La col·lecció
Tot i que només disposem d'un cromo d'aquesta col·lecció, tenim constància de dues sèries (A i B) de 32 cromos cadascuna. Els cromos de la sèrie A, com el que mostrem, tenen el marc daurat, mentre que els de la sèrie B el tenen vermell. Aquesta col·lecció va ser oferta principalment per Xocolata Amatller, tot i que també n'hem trobat amb publicitat de Chocolates El Castillo, una empresa d'Alacant. La col·lecció data de la dècada de 1920. No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica d'impressió és el fotogravat directe.
Tenim constància de dues sèries (A i B) de 32 cromos cadascuna. La A, amb marc daurat. La B, en vermell. Ofertes per Chocolates Amatller, majoritàriament, com la que tenim. També n’hem vist per Chocolates El Castillo (Alacant). Reproducció fotomecànica sobre cartulina (amb negre i daurat). Casa impressora desconeguda.
Núm. 211 (anvers, revers en blanc)
Milovanoff, Sandra, 1892-1957.
AG 2/26 (20.21)
Sèrie B | Núm. 3 (anvers i revers)
Eddie Lyons
Beardstown, Illinois, 1886 -Pasadena, Califòrnia, 1926
AG 2/26 (28.3)
Sèrie A | Núm. 4 (anvers i revers)
Corina (Corinne) Griffith
Waco, Texas, 1894 -Santa Monica, Califòrnia, 1979
AG 2/26 (27.7)
Sèrie U | Artista nº 26 | Núm. 61 (anvers i revers)
Herbert Rawlinson
New Brighton, Anglaterra, 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 1953
AG 2/26 (24.63)
La col·lecció
Aquesta col·lecció consta de 6 sèries (de la A a la F) de 21 cromos cadascuna. Disposem de cromos amb publicitat dels negocis Almacenes San Pedro, Astra i Chocolate Evaristo Juncosa. Aquesta mateixa col·lecció va ser oferta per altres marques, com Camiserías Bellfort. La col·lecció data de principis de la dècada de 1920. Hem establert 1921 com a possible any de publicació perquè als reversos es fa referència a diverses pel·lícules estrenades aquell any. Creiem que la data d'impressió no és gaire posterior perquè al cromo nº13 de la sèrie A, dedicat a Charles Chaplin, s'especifica que l'actor tenia en aquell moment uns 31 anys, dada que ens situaria a 1920. L'empresa a càrrec de la impressió va ser Huecograbado de Joaquín Mumbrú, de Barcelona. La tècnica utilitzada és el rotogravat a una sola tinta (en ocasions negre amb tons sepia, en ocasions blau fosc).
La col·lecció
Aquesta col·lecció, de la qual disposem de 28 cromos, té un total de 123 cromos agrupats en 62 sèries ordenades de la A a la Z i, a continuació, de la AA a la ZZ. Cada sèrie correspon a un artista o a un conjunt d'artistes. Els textos des reversos que es refereixen a un mateix artista tenen continuïtat entre ells. La col·lecció data de la dècada de 1920. Aquesta col·lecció va ser oferta exclusivament per Chocolates Amatller. No tenim informació sobre la casa impressora. La tècnica utilitzada en la impressió és la reproducció fotomecànica en litografia a quatre tintes (negre, cian, magenta i groc; és a dir, els colors primaris més el negre. Aquesta tècnica rep el nom de cuadricromia).
Sèrie A | Núm. 9 (anvers i revers)
Douglas Fairbanks
Denver, Colorado, 1883 - Santa Monica, Califòrnia, 1939
AG 2/26 (27.6)
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
Sèrie B | Núm. 1 (anvers i revers)
Frank Mayo
Nova York, 1889 -Laguna Beach, Califòrnia, 1963
AG 2/26 (28.1)
Sèrie A | Núm. 12 (anvers i revers)
Lealtad, por Harry Carey "Cayena"
Nova York, 1878 - Los Angeles, Califòrnia, 1947
Imatge de la pel·lícula Lealtad. No hem trobat No hem trobat el títol original.
AG 2/26 (28.11)
Sèrie A | Núm. 14 (anvers i revers)
Ada Svedin
Berlín, Alemanya, 1900 - Berlín Occidental, Alemanya, 1975
AG 2/26 (26.50)
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate E. Juncosa
(Barcelona, negoci familiar: 1835 - 1965)
El propietari del negoci que va comercialitzar aquests cromos era Evarist Juncosa i Pont, fill d'Oleguer Juncosa, fundador de la nissaga de xocolaters que va iniciar amb l'obertura de la primera fàbrica al carrer Ferran, 10.
Els germans Evarist i Pere Juncosa es van establir per separat, dividint la casa Juncosa en dues branques diferents que van rivalitzar seriosament entre elles. Els cromos d'aquesta col·lecció van ser distribuïts per la branca d'Evarist Juncosa, que va heretar la botiga del carrer Ferran, 10 i que va obrir una fàbrica al carrer Manso, 9-17. Podem veure aquesta rivalitat en el mateix revers dels cromos, en les especificacions "El único, verdadero y legítimo Chocolate E. Juncosa" i "Desconfiad y rechazad imitaciones de nombre similar" (en referència al negoci que, en aquell moment, portava Evarist Juncosa Pañella, el net del seu germà).
Sèrie 2 | Núm. 20 (anvers i revers)
Jackie Coogan
Los Angeles, Califòrnia, 1914 - Santa Monica, Califòrnia, 1984
AG 2/26 (21.3)
Sèrie A | Núm. 5 (anvers i revers)
Régine Bouet
França, 1904 - ?
Aquest cromo coincideix en numeració i número de sèrie amb un altre que mostra el mateix títol de col·lecció, el mateix disseny i la referència a la mateixa casa impressora però on hi apareix l'actriu Pearl White.
AG 2/26 (23)
Sèrie C | Núm. 9 (anvers i revers)
Hedda Hopper
Hollidaysburg, Pennsilvània, 1885 - Los Angeles, Califòrnia, 1966
AG 2/26 (25.4)
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
La col·lecció
El títol de la col·lecció s'ha extret de l'inventari de cromos de la Biblioteca de Catalunya (UG-BC-943/86-8). Al CRAI Pavelló de la República disposem de cromos de les sèries A i C. Tenim constància de tres sèries (A, B i C) d’un mínim de 23 cromos cadascuna. Hem establert que la col·lecció és posterior a 1923 perquè és la data d'estrena de la pel·lícula més recent que es menciona als cromos. Aquesta col·lecció va ser distribuïda per Chocolates Guillén, Fábrica de chocolate Sebastián Prat i Chocolate Evaristo Juncosa. L'empresa a càrrec de la impressió va ser la Litografia i Impremta Baltasar Bañó. La tècnica d'impressió utilitzada és la reproducció fotomecànica en litografia a tres tintes (negre, blau i rosa).
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures. Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset.Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943, deixant el negoci en mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta que coneixem són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.