Consells per a l'exposició oral

Consells

Exposició oral

Valencià: llengua i literatura

1. Gestualitat

La gestualitat pot accentuar, complementar, susbtituir o contradir allò que s’expressa amb paraules.

• Emprar gestos oberts, no interposar objectes entre el cos i el públic...
• Utilitzar gestos que acompanyen el discurs i en faciliten la comprensió.
• Evitar els tics gestuals que es fan de vegades per nerviosisme, com jugar amb un bolígraf o amb un anell.

2. Mirada

Una mirada efectiva estén ponts de comunicació amb l’auditori: té més possibilitats de captar i mantenir l’atenció, fer arribar el missatge i obtenir un feedback per adaptar el discurs a l’auditori.

• Repartir la mirada entre el públic per aconseguir que tothom se senta mirat.
• Optar per una mirada franca, és a dir, amb els ulls oberts, mirant els assistents a la cara.
• No mirar al buit, al terra ni al sostre, si no és amb un propòsit determinat.

3. Volum i entonació

El paper de la veu és clau per connectar amb l’auditori, fer-li arribar un missatge amb claredat, mantenir-ne l’atenció i transmetre-li, fins i tot, emocions.

• Aconseguir que la veu arribi amb un volum adequat, tant a les persones assegudes a les primeres les, com a les persones més llunyanes.
• Evitar una entonació monòtona i poc variada; per exemple, alternar frases enunciatives amb frases exclamatives i interrogatives, o subratllar amb la veu les paraules clau

4. Ritme i pronúncia

El bon orador ha de tenir en compte el poder expressiu de la seua veu i procurar transmetre entusiasme per la temàtica que exposa.

• Emprar el ritme idoni per facilitar el seguiment del discurs. Un ritme massa lent provoca sensació de monotonia i un ritme massa ràpid denota nerviosisme.
• Fer alentiments en els moments clau i utilitzar pauses que remarquen mots o separen les idees.
• Pronunciar les síl·labes de les paraules amb claredat.

5. Ordre i estructura

Una exposició que té un ordre i una estructura que el públic pot percebre és més fàcil de seguir, d’entendre i de recordar.

• Organitzar el discurs en parts: introducció, desenvolupament i conclusió.
• Seguir un itinerari expositiu per evitar un discurs desordenat. L’ordenació pot seguir diferents criteris: importància, lògica, cronologia, interés o zoom in (d'allò general als detalls) o zoom out (a la inversa).
• Usar connectors discursius que organitzen, relacionen i cohesionen idees.

5. 1. Connectors

• Per iniciar intervencions: L’objectiu d’aquesta l’exposició és... / Parlaré en primer lloc de... / D’entrada...
• Per introduir incisos o exemples: Per exemple... / Com és el cas de... / Recordem, en aquest sentit, que...
• Per estructurar el discurs: En primer lloc,... / En segon lloc,... / D’una banda,... D’altra banda,... / Finalment,...
• Per reprendre un tema: Tornant al que hem vist al principi... / Deia que... / Assenyalava que...
• Per establir relacions lògiques: Consegüentment... / Això ens demostra que... / Deduïm doncs...
• Per concloure: Tractem, nalment, l’últim aspecte... / En resum,... Resumint,... / Per acabar... / En conclusió,...

6. Lèxic

El vocabulari emprat en una exposició varia en funció del tema, l’audiència, el grau de formalitat i el propòsit comunicatiu..

• Triar un lèxic adequat al tema, als coneixements de l'audiència, al grau de formalitat i a la intenció comunicativa.
• Evitar les paraules multiús que s'utilitzen quan l'orador no troba la paraula adequada.
• Utilitzar tecnicismes i estrangerismes amb propietat i amb consciència. Cal valorar si cal utilitzar-los i en quin moment.

7. Sintaxi

Construir frases curtes i senzilles fa el missatge més clar i entenedor.

• Evitar les frases molt llargues, que en un discurs escoltat poden ser més difícils de seguir que en un text llegit.
• No abusar dels mots crossa, ja que poden acabar convertint-se en tics lingüístics. Alguns mots crossa comuns són: o siga..., doncs..., aleshores..., vull dir..., etc.
• Controlar l’ús dels coixins fonètics: aaa..., emmm..., etc.

9. Claredat i concisió

Un discurs és clar i concís quan els destinataris poden entendre sense dificultats les paraules i les construccions que s’hi utilitzen i, a més, no hi ha elements sobrers

• Adequar el registre lingüístic al context de la comunicació.
• Adequar la terminologia a l’audiència i al coneixement que té del tema per tal de construir una exposició comprensible, amena i eficaç.
• Evitar continguts superus, obvis i incisos innecessaris.

10. Densitat informativa

Un discurs sobrecarregat d’informació pot ser feixuc i difícil d’assimilar.

• Esponjar el discurs per fer-lo fàcil d’assimilar.
• Repetir paraules o frases per emfasitzar una idea.
• Fer servir marcadors d’importància que destaquen termes o idees del discurs perquè els receptors s’adonen de la seva rellevància.
• Utilitzar preguntes retòriques perquè espongen la informació, comporten un canvi de to en el discurs i atorguen una dinàmica de conversa.

11. Mitjans de suport

L’ús de presentacions de diapositives, vídeos, documents impresos o altres suports serveix per atreure l’atenció, exemplicar, explicitar l’estructura del discurs i fer comprensibles conceptes complexos.

• Utilitzar uns mitjans de suport adequats a les condicions de la sala.
• Repetir paraules o frases per emfasitzar una idea.
• Utilitzar una mida per a les imatges i les lletres que permetin que es vegen bé des de tota la sala, i un volum d’àudio que faci possible escoltar-lo amb claredat.
• També és important seleccionar una tipograa adequada.

12. Conclusió

La conclusió és important perquè és la part que dóna resposta d’una manera precisa a les preguntes, hipòtesis o objectius que han originat l’exposició.

• Relacionar cada conclusió directament amb les preguntes inicials
• Formular cada conclusió de manera clara, breu i directa.

13. Domini del tema

Estudiar amb profunditat el tema que centra l’exposició ajuda a construir un discurs propi i a adquirir seguretat.

• Consultar fonts documentals de referència i construir un discurs propi analitzant els discursos aliens.
• Ser rigorós en l’elecció i explicació de les idees principals i dels conceptes clau.
• Construir arguments sòlids per justicar un punt de vista determinat i citar les fonts d’idees, dades o fragments textuals d’altres per evitar el plagi.

14. Atenció i interès

Per connectar amb el públic, cal fer-lo partícip de la comunicació i, en la mesura que siga possible, adaptar el discurs a les seues reaccions.

• Preparar el guió del discurs concretant-ne l’objectiu, recollint el màxim d’informació sobre els coneixements i expectatives dels receptors.
• Triar bé les primeres paraules per tal de captar, l’interès del públic.
• Crear un clima favorable a partir de l'humor, de l'explicació d'anècdotes i de la creació d'expectatives.
• Memoritzar les idees principals i l’ordre de l’exposició, que han de servir de mapa de ruta.

15. Temps

El temps d'atenció activa del receptor és limitat. Per distribuir el temps amb lògica i eficàcia és recomanable assajar el discurs dies abans de la presentació.No sobrepassar ni reduir el temps establert. Distribuir el temps amb lògica i eficàcia. Per exemple, es pot planificar una distribució com la següent: a la introducció li dediquem el 10%, en el cos un 70% i en la conclusió un 20%.