Copia - Rois de Corella por si a caso

2ªAvaluaciótreball de literatura

Joan Rois de Corella

Marcos Andreu i GirbésJorge Esteve i Girbés Pedro Ruiz i Rubio Jorge Vilches i Llácer

Index

Contextualització de l'autor

Poesia Religiosa

Biografia de Rois de Corella

Conclusions

Característiques de l'autor

Opinions interessants d'estudiosos actuals

Poesia Amorosa

Contextualització

01

- Durant el segle XV la ciutat de Valencia va experimentar un fort creixement demogràfic, que anava lligat a la seua condició de gran port mediterrani i sobretot, de gran centre mercantil i financer. El protagonisme de Valencià va ser reforçat per la crisi de Catalunya i la nostra capital va passar a tenir una posició hegemònica en la Corona d'Aragó. Entre totes aquelles coses entre les que destacà Valencia cal mostrar grans figures literàries com Jaume Roig, Sor Isabel de Villena i l'autor que ens ocupa en esta exposició, Joan Rois de Corella darrer escriptor del segle d'or valencià. - Des de el punt de vista literari, la llengua catalana assolí gran esplendor en este segle, és el Segle d'or de la nostra literatura.

01

CONTEXTUALITZACIÓ

- En aquell moment, la vida literària de la ciutat, s'organitzava en certamens i tertúlies en les quals es podien vore dos grups d'escriptors molt diferents, per una part estava el grup de Rois de Corella que es solia reunir en casa del noble Berenguer Mercader ( eren escriptors nobles i de l'alt partriarcat urbà i per altra banda hi havia el grup de Bernat Fenollar (constituit per burguesos, canonges, notaris...) a este últim grup pertanyia Jaume Roig. - La diferència fonamental en aquestos dos grups era la següent, el partidaris de Corella, tractaven continguts biblics i mitològics amb un estil artificiós i elevat que dóna d'esquena a la realitat (valenciana prosa) i els partidaris de Fenollar i Jaume Roig tenien un estil més planer i directe que tenien com a referent la seua propia societat amb un proposit moralitzant.

Biografia

02

Joan Rois de Corella

Va ser un autor de poesia religiosa i amorosa, amb elements sentimentals autobiogràfics i aspiracions humanistes. Tenia un estilculte, retòric i musical.Va naixer a gandia en 1435 i va morir el 1497. La seua obra, en prosa o en vers, va ser molt coneguda i divulgada a la València del SXV i imitada per molts autors, com ara Joanot Martorell, que va reproduir en el Tirant lo Blac molts fragments de les seues obres. La família de Corella pertanyia a la noblesa menor valenciana, amb càrrecs en la cort ducal de Gandia i estrets vincles familiars i personals amb els March. Rois de Corella era cavaller, però també va estudiar teologia. Encara que probablement no va ser ordenat sacerdot, va obtenir el títol de mestre de teologia, que li donava facultats per a predicar. No es va casar mai, però va tenir dos fills de la seua relació amb Isabel Martínez de Vera.

Característiques

03

La obra de Rois de Corella és extensa i variada, tant en prosa com en vers, i tracta tant de temes religiosos com profans.

L'obra Corellana va desenvolupar unes formes d'expressió molt innovadores, va aplicar tècniques d'un gènere a un altre i va combinar de vegades el vers amb la prosa dins de la mateixa obra.

La seua poesia s'inclina a l'agudesa conceptual i al joc de paraules.

Estilísitcament es caracteritza per l'abundor de metàfores i al·lusions, sovint de caire mitològic, però també cristianes i per l'ús freqüent de hipèrboles.

Característiques

La llengua que utilitza està plena de llatinismes, hipèrbatons i sol posar els verbs al final de la frase imitant la sintàxi llatina.

En la seua prosa aplica tècniques d'expressió característiques de la poesia lírica, la qual cosa porta a tendir a narracions breus i intercalar entre la prosa fragments breus de vers.

Poesia de temàtica religiosa (3 poemes). Freds. Temàtica amorosa (16 poemes). Amor trist i desenganyat. Estil culte i acurat que segueix els autors clàssics. Amb jocs lingüístics, gust pel luxe i elegància amb metàfores, hipèrboles, llatinismes i hipèrbatons.

04

Poesia amorosa

''VISIÓ DE LA DONA I L'AMOR PER ROIS DE CORELLA"

El amor per a Corella és una passió que porta a la catastrofe.

El amor com a desengany que porta a la mort.

Per a ell el sentiment que arrossega als altres sentiments és l'amor i les dones.

El amor passió te duu a la perdició.

Dóna veu a la dona.

El centre de la poesia de Corella és la dona i la reivindica sense ser feminista perquè en aquella època això no era concebible.

Té eixa part entranyable i humana i eixa part tràgica i melodramàtica d'allò mitològic.

04

Poesia amorosa

''BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA''

-El tema principal del poema és el mal d’amor. L’enamorat apel·la a la mercè de l’estimada, com a últim recurs per seduir-la, ja que ella es mostra cruelment indiferent davant d’un patiment que acabarà abocant-lo a la mort d’amor. Aquest tema és representat per la garsa i l’esmerla.-Potser per la seva vinculació al món eclesiàstic, l’autor opta per expressar els seus sentiments i emocions de forma distanciada, com si es tractés d’un espectador que observa com dues aus, una garsa i una esmerla, canten les seves desgràcies en forma de balada.

ANALISI DEL POEMA

''BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA''

ANALISI DEL POEMA

''BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA''

ANALISI DEL POEMA

''BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA''

04

Poesia Amorosa

Balada de la Garça i l'esmerla, Versionada per Raimon.

A este cantautor li pertanyen moltes cançons basades en obres poetiques de diferents poetes i per a ell no podia faltar aquest gran poema de Joan Rois de Corella.

Ens fa vore als dos ocells com si els tinguerem davant.

Poesia amorosa

04

Després de la Tràgedia de Cladesa: "Poesies: "A Caldesa"," Debat ab Caldesa", " Desencant"

Les poesies que ens ocupen ara mateix, no tenen sentit sino és explicant més o menys d'on naixen. La tragèdia de la Caldesa, obra de Corella la qual narra la infidelitat d'una dona, de nom Caldesa, amant del narrador que conta la història. L'acció transcorre a la cambra de la dona, on el poeta l'espera i la veu festejant amb un home de condició social baixa. davnt aquesta situació l'autor es sent dolgut i escriu aquests dos poemes.

L'obra de la Tragèdia de la Caldesa va ser seguida d'estos poemes que constitueixen, ras i curt, un ús del llenguatge cru i despietat contra la Caldesa a qui se li atribueix una luxúria sense límits.En el primer del dos, "A Caldesa" Corella recorre a l'insult més directe, acabant amb una injuria rabiosa, en canvi en la segona el "Debat ab Caldesa" Corella fingeix una discurssió entre el poeta i la dama i s'hi repeteix el qualificatiu al·lusiu al nom Calesa.

Poesia amorosa

04

A CALDESA

-El tema principal del poema és el mal d’amor. Però sobretot una busqueda d'exterioritzar una rabia crua i despietada contra la Caldesa, la dona infidel i luxuriosa.-En aquest poema Corella recorre a l'insult més directe i acaba amb una injuria rabiosa.

A Caldesa

04

En flames grans fón verd la gavarrera,e vós, sens foc, teniu calor que us crema; pendran gran llum, si s'acosten ab tema de batre en vós com en la pedrenyera; per vós se dix la dona baratera, que portau foc davall les vostres faldes, del qual tothom, puix no el tancau ab baldes, pendre'n porà com d'una gran foguera.

Si el ferro cald refreda la mà casta,calfar l'heu vós, encara que fred sia; si tot lo foc en lo món se perdia, pendrien-ne de vós, que en sou molt basta; si en algun temps cremant la terra es gasta, no perreu vós, vivint com salamandra, ni perdreu l'ús de bona haca d'Irlanda perquè us deixeu de vostra gentil casta

Calda cremant, més que el foc en l'esfera,per a dir "no" feu-vos serrar les dents, que no es pot dir algú dels requirents en negun temps oís de vós espera.

Casta serà la vostra, no poc bella,sens que jamés serà orfa de pares; no crec lo món vos baste a compares si gens pariu; segons vostra querella, en dubte estic que fósseu mai donzella; dot sens escreix demana la llei vostra, e tot lo món de vostre cos té mostra: fels e infels, e los de la Llei vella.

Els versos destacats en roig ens donen la mostra de l'insult cap a la Caldesa i la injuria rabiosa que fa Corella cap a la dama. Fins i tot Calda cremant fa referència a eixa dona luxuriosa i de mala vida.

ANALISI DEL POEMA

A CALDESA

ABBA 1r OctetACCA

En flames grans fón verd la gavarrera,e vós, sens foc, teniu calor que us crema; pendran gran llum, si s'acosten ab tema de batre en vós com en la pedrenyera; per vós se dix la dona baratera, que portau foc davall les vostres faldes, del qual tothom, puix no el tancau ab baldes, pendre'n porà com d'una gran foguera.

Si el ferro cald refreda la mà casta,calfar l'heu vós, encara que fred sia; si tot lo foc en lo món se perdia, pendrien-ne de vós, que en sou molt basta; si en algun temps cremant la terra es gasta, no perreu vós, vivint com salamandra, ni perdreu l'ús de bona haca d'Irlanda perquè us deixeu de vostra gentil casta

GHHG 3n OctetGIIG

DEED 2n OctetDFFD

Calda cremant, més que el foc en l'esfera,per a dir "no" feu-vos serrar les dents, que no es pot dir algú dels requirents en negun temps oís de vós espera.

Casta serà la vostra, no poc bella,sens que jamés serà orfa de pares; no crec lo món vos baste a compares si gens pariu; segons vostra querella, en dubte estic que fósseu mai donzella; dot sens escreix demana la llei vostra, e tot lo món de vostre cos té mostra: fels e infels, e los de la Llei vella.

GJ QuartetJG

Poema format per 28 versos d'art major, disposats en tres octets, seguits d'un quantet, el quals són decasíl·labs clàssics que tenen rima consonant, esquematitzada al mateix.

Debat de la Caldesa ( Fragment)

04

Corella fingeix una discurssió entre el poeta i la dama i s'hi repeteix el qüalificatiu al nom Calda cremant i com fa referencia a alguna cosa deshonesta .

Calda cremant, que no sentiu hivern ni menys sabeu en quin temps se ’hiverna; si en lo bordell n’hi ha una qüerna, una sou vós, senyora, en aquell hivern ni menys sabeu en quin temps se hiverna; Ferux Bertran vos calà lo seu pern descapollat, la vista s’enlluerna.

Desengany

04

Los qui amau, preneu aquesta cendra sobre lo cap, que no perdau l’arbitre: Amor és tal que, si us obre la porta, tard s’esdevé que pels altres la tanque; la part del mur que el fort enemic trenca mostra camí per on se puga vençre. E som tan folls, los ferits d’esta fleixa, que tots pensam tenir un esmaragde ab tal virtut que ens fa trobar la senda, vedant aprés algun altre no hi passe. Amà Narcís a si mateix en l’aigua; Pigmaleon volc bé una imatge que ell ab ses mans esculpí en lo marbre; a aquests dos sols no els calia gens tembre de llurs amants altri n’hagués triümfo. Però jo viu mon lluminós carboncle, ab gran repòs en mans del qui amava, fer-li present de festa tan ben colta que no hi romàs d’amor una centil·la no s’acabàs, venint al darrer terme.

L'enamorat ha d'asumir la infidelitat com a part de l'enamorament i ho fa notar als versos destacats en roig.

Creença de l'enamorat en la confiança amb l'amada.

Tres exemples per disuadir de la honestitat de la dama que són Narcís , Pigmaleon i el jo.

El Carbuncle símbol de la honestitat de la dona cau en mans d'un altre amant amb qui festeja.

04

E no us penseu que parle gens en somnis, que no és tan clar lo sol alt en lo cercle com jo viu clar aquettan gran opribi, e, del record, tan gran dolor s'assombra que el meu cor trist en quatre parts val rompe.

Parla del fet de què açò no és un somni, sino que parla des de la seua propia experiència que la fet patir molt.

Interpretació del poema Desengany

04

Rois de Corella parla, des de la distàna i adverteix a aquells que experimenten l'amor però que encara no s'han vist desenganyats o traïts. Adverteix dels riscos que comporta la passió. No es busca ni la comprensió ni la solidaritat, sinó l'advertiment. Com si fos un mement mori, es recorda l'enamorat que tard o d'hora arribarà el final. La menció de la cendra comporta el record de la mortalitat de l'amor. Amb la qual cosa, per simple associació, s'arriba a la conclusió que els amadors són, per fi, pecadors. Aquest recordatori servirà perquè l'amador no perga la capacitat de raciocini i elecció, que l'amor posa a prova. És evident que en un sol vers es concentren la tradició cristiana amb la tradició amorosa, que atorga a l'amor-passió el poder efectiu sobre la voluntat, el pensament i la memòria dels enamorats. La participació efectiva en un amor humà, plaent, comporta en si mateixa la més que possible infidelitat. L'enamorat ha d'assumir des del primer moment la infelicitat, el desengany. La base de la proposta poètica profana de Corella també gira al voltant de la idea de l'honestedat, de la recerca masculina de la satisfacció amorosa (que suposa de fet la pèrdua de l'honestedat de l'estimada) i dels enganys i infidelitats produeixen i que acaben caiguent al terreny de l'amor carnal. Sempre hi ha, doncs, una incidència moralitzadora.

La mort per amor

04

Es tracta d'una de les més notables composicions poètiques de l'escriptor. Per aconseguir que s'ajunten diversos factors, que ara veurem.

Si en lo mal temps la serena bé canta,(4+6A)io dec cantar, puix dolor me turmenta(4+6A) en tant extrem, que ma pensa és contenta(4+6A) de presta mort; de tot l’aldre s’espanta.(4+6A) Mas, si voleu que davall vostra manta(4+6A) muira prop vós, hauran fi mes dolors:(4+6B) seré l’ocell que en llit ple de odors(4+6B) mor, ja content de sa vida ser tanta.(4+6A)

Primera part- jo actiu

Segona part: hipotètica , simbòlica per al jo, dependència del vos

Es tracta d'una bellíssima esparsa de viut versos amb rima consonant seguint l'esquema AAAA ABBA

La mort per amor

04

Primera part: l'amor és una sl·lució al dolor .

Si en lo mal temps la serena bé canta,io dec cantar, puix dolor me turmenta en tant extrem, que ma pensa és contenta de presta mort; de tot l’aldre s’espanta. Mas, si voleu que davall vostra manta muira prop vós, hauran fi mes dolors: seré l’ocell que en llit ple de odors mor, ja content de sa vida ser tanta.

Segona part: l'amor és una sl·lució al dolor però compta amb el beneplàcit de la dama quan parla de morir baix la manta.

Finalment l'ocell, eixe jomor plaentment perquè aconseguix un gest de la seua dama

Estudi d'aquesta última obra

04

Apareix la figura mitològica de la sirena i la identificació del "jo" com un ocell d'orige mitològic també.

Configuració sil·logística dels versos en un grau de gran elaboració.

Esparsa de vuit versos. Té dues parts, separades per l'adversativa "mas" Dos personatges el "Jo" i el vós "referint-se a la sirena"

Es tracta d'un poema de versos decasíl·labs clàssics

Poesia religiosa

05

Lorem ipsum dolor sit amet consecter

Lorem ipsum dolor sit amet consecter

Lorem ipsum dolor sit amet consecter

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat sententiae duo. Usu nullam dolorum quaestio ei, sit vidit facilisis ea. Expetenda tincidunt in sed, ex partem placerat sea.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat sententiae duo. Usu nullam dolorum quaestio ei, sit vidit facilisis ea. Expetenda tincidunt in sed, ex partem placerat sea.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat sententiae duo. Usu nullam dolorum quaestio ei, sit vidit facilisis ea. Expetenda tincidunt in sed, ex partem placerat sea.

Poesia Religiosa

05

Lorem ipsum dolor sit amet consecter

Lorem ipsum dolor sit amet, conseter adipiscing elit ut wisi enim ad minim"

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamcorper suscipit lobortis nisl ut aliquip ex ea commodo consequat sententiae duo. Usu nullam dolorum quaestio ei, sit vidit facilisis ea. Expetenda tincidunt in sed, ex partem placerat sea ut wisi enim ad minim.

ORACIÓ DE LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA

05

És un obra del segle XV escrita per un poeta i humanista valencià anomenat Joan Rois de Corella, la qual es un exemple de literatura devocional de l'època i està dedicada a la Verge Maria, i actualment està conservada al Cançoner de Maians.En aquesta obra s'alaba i es venera a la figura de la Verge Maria com a referència de la fe cristiana i probablement represente la devoció religiosa de l'època en la que va ser escrita. L'obra tracta la mort de Crist que ha estat per la redempció dels homes i l'agraïment sincer d'aquests, que justifica tot el dolor que no sols Jesús, sinó també Maria, patiren.

COMPOSICIÓ DE L'OBRA

05

- Aquesta obra está composta per cinquanta-sis versos estramps, organitzats en set cobles

- Té una estructura més complexa del que puga semblar a primera vista, ja que el prec pròpiament dit apareix directament en la primera i les dues darreres cobles.

- Les cobles centrals del poema presenten l’episodi de dolor i dibuixen una Mare de Déu dolorosa, el plany de la qual es reprodueix en estil directe en la quarta i cinquena cobles, arribant a un grau de patetisme notable.

És aquesta la manera com Corella crea una composició plenament original a partir de tòpics i fa d’una oració a Maria un dels textos més intensos i bells de la literatura catalana.

Conclusions

06

• Figura literària de Valencia en la 2ª Meitat del S.XV
• Tenia una capacitat excepcional de poder fer-nos visualitzar el que contava a les seues Obres.
• Perfectament es poden posar imatges, als seus versos d'amor, de tristesa, de desengany...
• Es considera un escriptor universal que dibuixa històries que mai tenen un final feliç.
• Reivindicador de la dona i li dóna veu a les seues obres.
• Sintetitza perfectament el model de la literatura de la seua època.
• Molts altres autors el van copiar com Sor Isabel de Villena, Joanot Martorell l'obra del Tirant i també ho feren alguns dels seus contraris.

Opinions d'estudiosos

07

Videos

Hem agafat aquest video/documental sobre Rois de Corella perquè ens explica realment qui podria haver sigut Roig de Corella a l'actualitat.Aplega a comparar-lo fins amb Mickel Jackson. Escolteu-lo atentament. (El documental és molt interessant però nosaltres volem que escolteu des del principi fins al minut 1'41)

valencià

2023-2024

Gràcies

PARTS POESIA

BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

Observem que el poema es divideix en dues parts: en la primera part trobem que és una descripció dels ocells. En primer lloc ens presenta a la garsa com una cosa alegre i a continuació a la merla com una cosa il·lustre. En la segona part trobem la balada, observem que és una història de l’amor no correspost i que si la dama no mira al poeta, aquest morirà a causa del desamor d’aquesta. Si el poeta arribés a morir, provocaria un dolor intens en la dama, ja que ella seria la responsable de la seva mort.

PARTS POESIA

BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

Observem que el poema es divideix en dues parts: en la primera part trobem que és una descripció dels ocells. En primer lloc ens presenta a la garsa com una cosa alegre i a continuació a la merla com una cosa il·lustre. En la segona part trobem la balada, observem que és una història de l’amor no correspost i que si la dama no mira al poeta, aquest morirà a causa del desamor d’aquesta. Si el poeta arribés a morir, provocaria un dolor intens en la dama, ja que ella seria la responsable de la seva mort.