POEMES DE CATALÀ

Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros

EIX CRONOLÒGIC

Cant de Ramon

El Cant de Ramon (1300) és una autobiografia en vers que sol·licita l’adhesió del lector a la causa de l’autor. El poema comença amb la conversió de Ramon, i repassa les principals fites de la seva carrera, des de la fundació de Miramar, a la redacció de l’Art.

És una obra molt variada en estil i temàtica, que va de la lírica amorosa a la propaganda política, passant per danses corteses. El gènere del poema és una cansó.

Cansoneta leu e plana

Poemes

Just lo front port vostra bella semblança

Aquest poema és un sirventès i tracta sobre la crítica al Marques de Mataplana, jutja les seves dents caracteritzades pel seu gran tamany, el seu braç, la seva orientació sexual donant a entendre que li agraden els homes, que estava mal vist en aquella època, i també diu que és un traïdor.

Poema Xlll

El tema que es tracta a l'obra és el desig de morir per la manca d'amor, ja que l'amor que sent cap a l'amada és un amor no correspost.

Aquest poema parla del sentiment d’amor que sent cap a una midons, elaborat i expressat a través dels codis de l’amor trobadoresc. El poema encarna la perfecció de la dama que s’encobreix, òbviament, sota l’anonimat.

I Cansoneta leu e plana, 7a leugereta, ses ufana, 7a farai, de mon Marques 7b del traichor de Mataplana, 7a q'es d'engan farsitz e ples. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b II Marques, ben aion les peiras 7b a Melgur depres Someiras, 7b on perdetz de las denz tres; 7b no.i ten dan que las primeiras 7b i son e non paron ges. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b III Del bratz no.us pretz una figa, 7c que cabreilla par de biga 7c e portatz lo mal estes; 7b ops i auria ortiga 7c qe.l nervi vos estendes. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b IV Marques, qui en vos se fia 7c ni a amor ni paria; 7c gardar se deu totas ves 7b qon qe.z an: an de clar dia, 7c de nuoitz ab vos non an ges. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b V Marques, ben es fols qui.s vana 7a c'ab vos tenga meliana 7a meins de brajas de cortves; 7b et anc fills de crestiana 7a pejor costuma non mes. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b

guillem de berguedà

Cansoneta leu e plana

L’ apel·latiu “Mon Marquès “, pseudònim o senyal amb què Guillem de Berguedà designa Ponç de Mataplana

Va ser un trobador català, fIll gran del vescompte Guillem de Berguedà. La seva vida pública està datada entre el 1138 i 1192. Les seves obres van ser escrites en occità i solia utilitzar la cançó i el sirventès com a gèneres literaris.

Aquest poema està compost per 5 cobles de 5 versos heptasíl·labs consonants, i tots tenen 2 versos de tornada. Podem observar dints de cada cobla que la primera, la segona i la quarta estrofa són de rima femenina mentre que la tercera, la cinquena i la tornada són rimes masculines.

S'utilitzen figures retòriques com la sinestèsia, la repetició, la comparació, l'encavallment, l'hipèrbaton i la metàfora.

I 1 Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros 10A sirven amors, ni·n perdey mon cabal,10B sufren pena, turmen, trebayll e mal, 10B ne·m tengren dan maritz ne fals gelos, 10A 5 er m’adutz jay, qu’eser no·m pot vedatz, 10C us gentils cors adreitz, gras e delgatz, 10C on es jovens e franc’ humilitatz. . 10C II E s’auzes dir cal dona·m te joyos, 10A ne com m’a fi, humil, franc e leyal,10B 10 e·m ditz soven ab mant sospir coral, 10B baysan: «Amics, con eu no so ab vos, 10A muyr deziran e pus, pres mi,·us luynatz, 10C del revenir vos clam merce viatz», 10C estortz fora, e mos clars ditz, vertatz. 10C III 15 Eras diran lausenger envejós 10A qu’eu dic fencha a ley de desleyal, 10B mas, pus midons m’o perdo, no me·n chal, 10B car ma rayzo tenran tuit l’amoros: 10A qu’eu dic que can an lens ne apesatz, 10C 20pesan vey ley e sas plasens beutatz 10C que·m ditz plasers ab ditz enamoratz. 10C IV E tenria lo rey per enujos 10A si·m sonava can faz tan douz jornal, 10B ne·m tocava: qu’eu non ay plaser d’al, 10B 25ans fora mortz si·l pesamen no fos. 10A E dic a cels qui·m dizon: «Que·us pessatz, 10C en Cerveri? Ajam qualque solatz!» 10C «Laxatz m’estar, seyner, que coblas fatz». 10C V D’aytan me tenc per benaventuros 10A 30car ço qui notz als altres a mi val; 10B e no vis mays nuyll trobador aytal 10B ne qui’n durmen fezes vers e chanços: 10A qu’en durmen fo aycest chanz començatz, 10C per que non es ab motz prims ne serratz 10C 35ne y er per me sos ne motz esmendatz. 10C VI Pus en durmen e pesan gen pessatz, 10C na Sobrepretz, de me, veyllan, si·us platz 10C prec que pessetz, o que tost m’auciatz. 10C VII De la dona dels cardos suy payatz 10C 40e del enfan, can pres luy m’asolatz. 10C

Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros

Cerverí de girona

Guillem de Cervera, més conegut com a Cerverí de Girona va néixer l’any 1259 i va morir el 1285. És el trobador amb més obres conservades, un enorme corpus de 120 peces, fruit en gran part d’una llarga relació amb el rei Pere el Gran des d'abans que fos rei. Amb les seves obres es va convertir en un dels trobadors més influents en l’Edat Mitjana catalana. Era cortés i va estar lligat a cases reials i tenia una poesia variada.

El senhal que cobreix la identitat de la dama a la qual s’adreça és "Sobrepretz".

És un poema decasíl·lab de rima consonant i té 5 estrofes i 2 tornadas. A les tornades l'autor fa una comparació entre la relació imaginària amb la dama i la relació real amb el seu mecenes.S'utilitzen figures retòriques com la metàfora a la primera estrofa, la enumeració i l'apòstrofe a la segona estrofa, l'aposició i l'asíndeton a la tercera estrofa, l'hipèrbaton i l'apòstrofe a la quarta estrofa, l'encavallament a la cinquena estrofa i l'apòstrofe i la comparació a les tornades.

Pres hai la crots, tramet amors a la Dona de pecadors que d'ella m’aport gran socors. Mon cor està casa d’amors e mos ulls fontanes de plors. Entre gauig estaig e dolors. Sóm hom vell, paubre, menyspreat, no hai ajuda d'home nat e hai trop gran fait emperat. Gran res hai del món cercat, mant bon eximpli hai donat: poc són conegut e amat. Vull morir en pèlag d'amor. Per ésser gran no n'hai paor de mal príncep ne mal pastor. Tots jorns consir la deshonor que fan a Déu li gran senyor. Qui meten lo món en error. Prec Déus trameta misatgés, devots, scients e verdaders a conèixer que Déus home és. La Verge on Déu hom se fes e tots los sants d'ella sotsmès prec que en infern no sia mès. Laus, honor al major Senyor al qual tramet la mia amor que d’ell reeba resplandor. No són digne de far honor a Déu, tan fort són pecador e són de llibres trobador. On que vage cuit gran bé far, e a la fi res no hi puc far, per què n'hai ira e pesar. Ab contrició e plorar vull tant a Déu mercè clamar que mos llibres vulla exalçar.

Són creat e ésser m'és dat a servir Déu que fos honrat, e són caüt en mant pecat e en ira de Déu fui pausat. Jesús me venc crucificat, volc que Déus fos per mi amat. Matí ané querre perdó a Déu, e pris confessió ab dolor e contrició. De caritat, oració, esperança, devoció, Déus me fé conservació. Lo monestir de Miramar fiu a frares Menors donar per sarraïns a preïcar. Entre la vinya e el fenollar amor me pres, fe'm Déus amar, entre sospirs e plors estar. Déus Paire, Fill, Déus espirat de qui és santa Trinitat tracté com fossen demonstrar. Déus Fill, del cel és devallat, de una Verge està nat, Déu e home, Crist apel.lat. Lo món era en damnació; morí per dar salvació Jesús, per qui el món creat fo. Jesús pujà al cel sobre el tro, venrà a jutjar li mal e el bo: no valran plors querre perdó. Novell saber hai atrobat, pot-n'hom conèixer veritat e destruir la falsetat: sarraïns seran batejat, tartres, jueus e mant orat, per lo saber que Déus m'ha dat. ...

Cant de ramon

Ramon llull

Ramon Llull és el primer autor a utilitzar el català per escriure gairebé sobre tots els temes: ciència, filosofia, pedagogia teologia, literatura... De poesia, va escriure dues obres amb cinc anys de diferència: “Desconhort” i “Cant de Ramon”. Formen part d’un període d’escriptura més autobiogràfic, diferent d’un primer marcat per una clara influència de l’ estil provençal de poesia trobadoresca, i del darrer, que gira al voltant de la poesia religiosa.

Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes consonants i marculines..S'utilitzen figures retòriques com l'enumeració,l' hipèrbaton, l'antítesi, l'hipèrbole, la metàfora, la paradoxa, la polisíndeton, l'asíndeton i la personificació

Oh cors d'honors, net de frau e delicte!prenets de me pietats, bella dona, e ne sofrats que's amant-vos peresca, per què eu vos am mais que nulls homs aferma; per que us suplei, a vós, que ets le bells arbresde tots los fruits on valor grans pren sombra,que em retenyats en vostra valent cambra,pus vostre sui e serai tant com visca. Mon ric balais: cert, vós portats lo timbresus quantes són e'l mundanal registrecar tots jorns naix en vós cors e revidabondats, virtuts, més que en Pentasilea.

Jus lo front port vostra bella semblançade que mon cors nit e jorn fa gran festa, que remiran la molt bella figura de vostra faç m'és romassa l'empremta que ja per mort no se'n partrà la forma; ans quant serai del tot fores d'est segle cells qui lo cors portaran al sepulcre sobre ma faç veuran lo vostre signe. Si com l'infants quan mira lo retaule e contemplant la pintura ab imatges ab son net cor, no lo'n poden gens partre - tant ha plaser de l'aur qui l'environa -; atressí em pren davant l'amorós cercle de vostre cors, que de tants béns s'enrama, que mentre el vei mas que Déu lo contemple; tant hai de joi per amor qui em penetra! Així em té pres e lliats en son carçre amors ardents com si estés en un cofre tancat jus claus e tot mon cors fos dintre, on no posqués mover per null encontre. Car tant és grans l'amor que us hai e ferma que lo meu cor no es part punt per angoixa, bella, de vós, ans estai ferm com torres en sol amar a vós, blanxa colomba. Bella sens par ab la presençanoble, vostre bell cors, bell fec Déus sobre totes, gais e donós lluu plus que fina pedra, amorós, bells, plus penetrants que estella; d'on, quan vos vei ab les autres en flota les jutge menys, si com fai lo carboncles que de virtuts les fines pedres passa: vós ets sus lei com l'astors sus l'esmirle. L'amor que us hai en totes les parts m’ascla no foncs jamais en null cors d'hom ne arma, quan no n'amec pus coralment nulls hòmens tan forta amor com cesta que el cor m'obre Mas sui torbats que no fonc Aristòtils d'amor qui m'art e mos cinc senys desferma, co'l monjos bos que no es part de la setl.la no es part mon cors de vós tant com dits d'ungla.

Just lo front port vostra bella semblança

Jordi de sant jordi

Va ser poeta cortesà i militar. Nascut entre 1395 i 1400 al Regne de València, i va morir cap al juny de 1424. D’origen humil, va participar amb March a l’expedició naval de Sardenya i Còrsega, l’any 1420. Es conserven 18 poemes atribuïts a Jordi de Sant Jordi. En ells es nota la influència dels trobadors, dels quals n’hereta el marc ideològic de l’amor cortesà. També es nota la influència de Petrarca, de qui el poeta sovint recorre a expressions i recursos retòrics.

L’ apel·latiu “Mon Marquès “, pseudònim o senyal amb què Guillem de Berguedà designa Ponç de Mataplana

L’únic senhal d’aquesta composició el trobem a la tornada (“mos richs balays”).

La composició està formada per vuit estrofes. Es tracta d’una cançó d’amor escrita en estramps, o sigui, versos lliures de rima. Al davant hi tenim una composició amb versos decasíl·labs catalans, és a dir, el primer hemistiqui acaba sempre en mot agut: la quarta síl·laba sempre és tònica i l’hemistiqui masculí. Tenim, doncs, decasíl·labs amb cesura de 4+6 i accent a la quarta síl·laba. S'utilitzen figures retòriques com l'hipèrbole, la comparació, l’al·legoria, l'al·lusió, la metàfora i l'apòstrofe.

I. Colguen les gents ab alegria festes, 10A loant a Déu, entremesclant deports; 10B places, carrers e delitables orts 10B sien cerquats ab recont de grans gestes; 10A e vaja yo los sepulcres cerquant, 10C interrogant ànimes infernades, 10D e respondran, car no són companyades 10D d'altre que mi en son contínuu plant. 10C II. Cascú requer e vol a son senblant; 10A per ço no·m plau la pràctica dels vius. 10B D'imaginar mon estat són esquius; 10B sí com d'om mort, de mi prenen espant. 10A Lo rey xipré, presoner d'un heretge, 10C en mon esguart no és malauyrat, 10D car ço que vull no serà may finat, 10D de mon desig no·m porà guarir metge. 10C III. Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetge 10A e per tots temps brota la carn de nou, 10B en son menjar aquell ocell may clou; 10B pus fort dolor d'aquesta·m té lo setge; 10A car és hun verm qui romp la mia pensa, 10C altre lo cor, qui may cessen de rompre, 10D e llur treball no·s porà enterrompre 10D sinó ab ço que d'aver se defensa. 10C IV. E si la mort no·m dugués tal offensa 10A -ffer mi absent d'una tan plasent vista-, 10B no li graesch que de tera no vista 10B lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa 10A de perdre pus que lo ymaginar 10C los meus desigs no poder-se complir; 10D e si·m cové mon derrer jorn finir, 10D seran donats térmens a ben amar. 10C V. E si·n lo cel Déu me vol allogar, 10A part veura Ell, per complir mon delit 10B serà mester que·m sia dellay dit 10B que d'esta mort vos ha plagut plorar, 10A penedint-vos com per poqua mercè 10C mor l'ignoscent e per amar-vos martre: 10D cell qui lo cors de l'arma vol departre, 10D si ferm cregués que·us dolrríeu de se. 10C

VI. Lir entre carts, vós sabeu e yo sé que·s pot bé fer hom morir per amor; creure de mi, que só en tal dolor, no fareu molt que·y doneu plena fe.

Poema xIII

Asuiàs march

S’assenyala que March va néixer a Gandia al voltant de 1400. Va morir l’any 1459. Educat en l’ideal cavalleresc, va ser nomenat cavaller l’any 1419. March va vincular la seva poètica amb la seva situació vital (lluita entre la passió i l’ideal de l’amor pur). Influenciat pels trobadors, va anar més enllà i va ser un dels impulsors de la renovació literària del seu temps. També estava influenciat per Aristòtil, Petrarca, Dante... Es conserven 128 poemes. Poetes catalans de l’època i d’altres com Quevedo, Garcilaso de la Vega, etc. es fixaren en March. La poesia de March projecta sinceritat, així com un ritme diferent. Es podria dir que s’acosta a les poètiques del Renaixement.

A la tornada, el senhal Llir entre cards, es dirigeix a l’amada.

El poema XIII d'Ausiàs March gaudeix d'un esquema mètric usat molt sovint en la poesia marquiana, cinc octaves de decasíl·labs amb rima consonant de creu creuada. A més a més compta amb una tornada regular. El poema consta de cinc cobles de vuit versos decasíl·labs, amb rima creu-creuada. Segueix el patró 10A, 10B, 10B, 10A, 10C, 10D, 10D, 10C. Hi ha cesura a la quarta síl·laba de cada vers.S'utilitzen figures retòriques com l'antítesi, la metàfora, la comparació i l'al·literació.

¿Tienes una idea?

¡Que fluya la comunicación!

Con las plantillas de Genially podrás incluir recursos visuales para dejar a tu audiencia con la boca abierta. También destacar alguna frase o dato concreto que se quede grabado a fuego en la memoria de tu público e incluso embeber contenido externo que sorprenda: vídeos, fotos, audios... ¡Lo que tú quieras! ¿Necesitas más motivos para crear contenidos dinámicos? Bien: el 90% de la información que asimilamos nos llega a través de la vista y, además, retenemos un 42% más de información cuando el contenido se mueve.

• Genera experiencias con tu contenido.
• Tiene efecto WOW. Muy WOW.
• Logra que tu público recuerde el mensaje.
• Activa y sorprende a tu audiencia.