substantius

Gènere i nombre dels substantius

Genere i nombre dels noms

Flexió de gènere dels noms

Els noms que fan referència a persones o a alguns animals solen tenir tots dos gèneres. La forma del masculí és la més breu i la forma del femení sol acabar en una a.

De vegades, hi ha una paraula absolutament diferent per a cada sexe:

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit.

Alguns d’aquests noms tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení, com els noms que acaben en -ista i -aire.

En alguns casos es pot formar el femení afegint al masculí les terminacions -na, -ina,

Alguns tenen terminacions pròpies: -or -riu / òleg -òloga

Hi ha substantius que canvien de significat (homònims) segons el gènere. Per exemple:

Sovint usem malament el gènere d'algunes paraules per influència del castellà

En català són masculins

En català són femenins

els afores,un avantatge, el compte, els espinacs, el corrent, el costum, el deute, el dubte, un estratagema, el front, el titella, el llegum, el lleixiu, el pebre, el pendent, el senyal

una amargor, la claror, una esplendor, una olor, la resplendor, la suor, una allau, una anàlisi, una au, una aroma, la cercavila la dent, la marató, les postres, la síndrome, la sida, la xocolata

Flexió de nombre dels noms

La majoria de noms masculins fan la forma del plural afegint -s a la forma singular

o -ns si el singular acaba en vocal tònica

Alguns noms masculins acabats en vocal tònica, però, fan el plural afegint només una –s al singular, com és el cas de cafès o sofàs.D’altra banda, els noms masculins que acaben en -s, -x o -ç fan el plural afegint -os.

Els noms masculins que acaben en -sc, -xt, -st, -ig poden fer el plural tant amb –s com amb -os.

De vegades, en afegir -os al singular, hi ha alguns canvis ortogràfics:

Finalment, els pocs noms masculins que, com la majoria de femenins, acaben en -a fan la forma del plural canviant la –a per –es.

La majoria de noms femenins fan la forma del plural canviant la -a per -es.

Però, hi ha altres formacions del plural:

De vegades, el canvi de -a a -es en plural provoca canvis ortogràfics.

Els noms que fan referència a elements no comptables s’acostumen a dir només en singular: l’aigua, el vi, el pa, l’oli. Hi ha noms que només es fan servir en plural, com ara, les vacances, les postres.