mNACTEC

Fàbrica Aymerich, Amat i Jover

mNACTEC

mNACTEC

Álvaro Morales, Manel Romera, Xavi Briz

LA FÀBRICA TÈXTIL

XEMENEIES

LA TINTORERIA LANERA

OLIU

AYMERICH, AMAT I JOVER

MONTSET I GUARDIOLA

LLUÍS MUNCUNILL

4t ESO A

Álvaro Morales, Manel Romera, Xavi Briz

LES XEMENEIES

LA TINTORERIA LANERA

PROCÉS TÈXTIL

01 Selfactina, aspi, laboratori i oridorBarca de tint i v

FASE 03

FASE 05

FASE 01

Carda metxera i pentinadora

Telers

Sorteig i batuar

03

05

01

06

04

02

FASE 02

FASE 04

FASE 06

Barca de tint i venta

Obridores

Selfactina, aspi, laboratori i oridor

Les Calderes

Les calderes eren el lloc on es creaba el vapor d'aigua que anaba a la maquina de vapor

Les Carboneres

Les carboneres eren el lloc d'emmegatzematge del carbó. Estaven situades en un soterrani, molt proper i comunicat a les calderes.

La Burra

La Nau Industrial

11000 metres cuadrats distribuits de forma rectangular.

La Xemenia

Treballadors vapor Aymerich, Amat i Jover

A la fàbrica hi treballaven homes, dones i nens a les diferents seccions, l’any 1915 van arribar a 400 persones. Els salaris eren de misèria i a les fàbriques s’hi podien trobar treballant nenes i nens.S'hi podia treballar a partir dels set anys.

Mentre que els nois adolescents iniciaven un procés d’aprenentatge formal dins la fàbrica, i veien com els augmentaven els sous a mesura que exercien tasques més qualificades, les noies treballadores no rebien cap formació especialitzada que els permetés ascendir.

Les dones restaven estancades en el seu lloc de treball i no aspiraven sinó a poder acumular diners per al dot, amb l’esperança de deixar la feina un cop casades.

Estratificació social

Quines diferències hi havia entre els diferents treballadors de la fàbrica?

DONES: Cobraven la meitat que els homes. Eren contractades per a tasques més simples, de manera que encara cobraven menys. Homes:Tenien sous justos per viure. Tenien preferència a l'hora de ser contractats.

Cobraven el mateix homes i dones? Cal dir a més que les dones, sovint majoria, cobraven menys que els homes per la mateixa feina, ja que la ideologia patriarcal considerava el seu salari complementari del de l’home de la família i per aquest mateix motiu en èpoques de crisi eren les primeres en perdre la feina.

Valoració Personal

Què heu descobert que no sabíeu?

La forma de la teulada, que tot està fet amb voltes catalanes, per aconseguir que entrés la llum natural durant més temps.

Què us ha agradat més i menys.

El que ens ha agradat més ha sigut que hem après coses que no sabíem com per exemple tot el procés tèxtil que es feia a la fàbrica o la història de les 4 xemeneies industrials que hem escollit que formen part del patrimoni de la ciutat.Per últim el que menys ens ha agradat ha sigut el temps que ens ha ocupat fer aquest treball. Ens ha semblat molt llarg i entretingut de fer.

Producció

• Estaben produides a Bilbao per: "Babcock & Wiloox" i per "Tecnica Industrial Iberica"

PERSONAL

• A les carboneres treballaven els fogoners.
• Les condicions de trevall eren pessimes i el treball era molt dur.
• La gent que treballava en aquest àmbit, tenien una vida de curta durada, ja que el seu sistema respiratori queda danyat.

I·luminació

La nau no té finestres, i la llum natural que prové del sostre, s’aconsegueix gràcies a la solució arquitectònica de Muncunill. Ja que il·luminar un espai tan gran com és la nau de producció tindria un cost molt elevat. La llum zenital, compleix amb les característiques necessaries per il·lulminar tota la fàbrica. La llum zenital, és aquella que ens arriba desde el sostre, la llum solar es filtra per aquest sistema i proporciona llum directe del sol. Pel matí, el sol no entrava directament, sinó que eren les ombres que es reflexaven projectant la seva llum, al migdia, com que el sol es al centre, la llum solar entra amb facilitat, i a la tarda, quan el sol es va ponent i va perdent la seva potent lluminositat, els graus de inclinació proporcionen l’entrada directe de la poca llum solar que queda.

Localització

• Estaven comunicades a les carboneres, per tal de que els fogoners poguesin accedir ràpidament a ambdos llocs

TRANSPORT

• A l'época, Catalunya era pobre en carbó, de manera que havia de ser transportat des d'un altra lloc fins la fàbrica.
• Arribava als ports de Barcelona usant vaixells, i fins a Terrassa directament en tren.
• Un cop a Terrassa era transportat fins la fàbrica en carro i fins les carboneres per les trapes rodones del pati.

TRAPES

• Un cop arriba el carbó a la fàbrica, ha de ser transportat a les carboneres.
• Les trapes eren forats al pati de la fabrica en el cual es llençaba el carbo.

Funcionament

1. La combustió del carbó escalfava l’aigua fins que es converteia en vapor. 2. La fogaina produeix fum, que a través dels tubs arriba a la Xemeneia. 3. El vapor, mitjançant un conducte arribava a la màquina de vapor per proporcionar-li energia mecànica. 4. Un cop fet servir el vapor, passa al condensador, en el qual torna al seu estat líquid, per repetir el procés.

El funcionament de la Burra

1. Començava a les calderes. L’aigua passava per uns tubs dins la caldera i s’escalfava mitjançant la combustió del carbó fins que es transforma en vapor.2. El vapor era conduït a pressió fins la màquina de vapor que era la que produïa energia mecànica. 3. El vapor sobrant passava pel condensador que xuclava el vapor del pistó i augmentava el rendiment de la màquina i en sortia un vapor humit que no servia per transmetre energia. 4. D’aquí anava a les basses de condensació, on es condensava i es convertia en aigua calenta. 5. Tornava a les calderes on s’havia d’afegir aigua per compensar les pèrdues i es condensava mitjançant l’entrada d’aigua freda.

La màquina de vapor, també coneguda com "La Burra", cargava amb el pes de donar moviment a totes les màquines tèxtils de la nau, per això l'anomenaven així.

Les xemeneies, són un dels factors que característzen les fàbriques tèxtils, i això és degut a que a l’época, les fabriques tèxtils usaven les màquines de vapor i tant mateix les xemeneies.

La seva funció és expulsar els gasos produïts per la combustió del carbó que escalfa l’aigua. Més específicament, els gasos produïts ales calderes, eren transportats per un tub comunicat a la xemeneia. Aquesta els expulsava a l’exterior de la fàbrica.

En el cas de la Xemeneia del Vapor Aymerch, Amat i Jover, l’alçada és de 41 metres. - L’alçada de la xemeneia és important, ja que els gasos que expulsa són fatals per la salut humana de manera que aquesta serveix per que els gasos siguin expulsats a una alçada en la que les persones no s’intoxiquin. Tot i així el global de les fàbriques repercuteix a la salut, ja que es contamina el mediambient.

Els materials que utilitza aquesta construcció es el maó, el mateix amb el qual està construïda l’estructura general de la fàbrica.

A mitjans del segle XIX, Terrassa va ser una ciutat catalana capdavantera en quan a a la revolució industrial. Actualment Terrassa és la ciutat on es conserven més elements del patrimoni industrial tèxtil i per tal de consagraro, les Xemeneies, que són l’estructura més característica de les fàbriques tèxtils i de la revolució industrial de l’época, s’han conservat com a patrimoni de la ciutat.