Valoració
La Burra
Les Carboneres
Calderes
Els Homes i Dones
Biel, Max i Roger
Les Xemeneies
mNACTEC
Lluís Muncunill
Vapor Aymerich Amat i Jover
La Nau Industrial
El Procés del Tèxtil
La Burra
Cicle de Vapor
Funcionament
Per què se li anomena així?
La màquina de vapor, també anomenada col·loquialment “la burra”, convertia la pressió del vapor en energia mecànica. El desenvolupament tecnològic de la màquina de vapor ve de llarg, però els seus avenços més significatius es van produir al llarg del segle XVIII.
Les Carboneres
Informació Addicional: El carbó mineral es va convertir en la principal font d'energia durant la Revolució Industrial.L'ús del carbó va començar a Gal·les, Anglaterra, el 1769, però a partir del 1850 les fàbriques es van traslladar a les ribes dels rius per aprofitar l'energia hidràulica.Malgrat la seva importància, el carbó va ser gradualment substituït per altres fonts d'energia, tot i que va continuar sent utilitzat en sectors com la llanera o la farinera.
Com arribava el carbó al vapor?
On estaven les carboneres?
On estaven les carboneres?
Qui hi treballava i en quines condicions?
Transport del carbó a la fàbrica
Les Calderes
Hi havia dues calderes que alternaven el seu funcionament, permetent que sempre hi hagués una operativa mentre l'altra estava en manteniment.
Quina funció tenien
Materials
Es consumien 12.000 kg de carbó diàriament per mantenir el procés actiu. Per millorar l'eficiència energètica, els fums es dirigien d'una manera que augmentava el temps d'estada a l'interior. La xemeneia era crucial per crear un corrent constant i suficient per tirar de l'aire cap a la fornalha i evacuar els fums cap a l'exterior.
On estaven?
Les Xemeneies
Les Xemeneies eren els conductes del fum de les fàbriques que resultava de la combustió de les fonts d’energia com el carbó. Estaven formades per un totxo vist aplantillat i tenen una forma tronco-cònica. Les xemeneies són "patrimoni de la ciutat", ja que aquestes tenen una rellevància cultural, històrica i arquitectònica destacada de la nostra ciutat. Terrassa havia sigut una ciutat molt industrialitzada amb una gran quantitat de fàbriques, antigament coneguda com "la ciutat del fum". S'ha volgut conservar una mica del passat de la nostra ciutat. El terme "patrimoni" es refereix als béns culturals considerats valuosos i dignes de ser conservats en el futur.
Saphil
Sala i Badrines
Almirall I
Terrassa industrial
Les Xemeneies
1. Sala i Badrines
La xemeneia de Sala i Badrines, provinent del Vapor de Sala i Badrines, inaugurat a l'any 1910. Està ubicada en el barri del Segle XX, entre el carrer de Sant Sebastià i el Carrer de Baldrich. La Xemeneia no presenta cap esquerda i la seva verticalitat és correcte Una curiositat és els edificis del costat són nous i el parc que l'envolta també ho és. En casos com aquest, l'ajuntament, quan una companyia vol fer una obra com construir un edifici. Aquest demana a la companyia reformar els voltants i en aquest cas la xemeneia també. Tot això és degut a una determinada llei.
Les Xemeneies
2. SAPHIL
La xemeneia de SAPHIL, que és l'acrònim de "Sociedad Anónima de Peinado e Hilatura de Lana", popularment coneguda com l’anònima. La empresa SAPHIL va ser inaugurada el 1919. Està ubicada molt aprop del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Entre el Carrer Galileu, Carrer Fray Gran, Carrer Arquimedes i Carrer Martin Díez. A la plaça de l'anònima. Saphil va patir una reforma fa aproximadament dos anys o menys. Es van corregir tots els problemes de la xemeneia. El seu estat és correcte. Aquesta fa una altura de 37 m i és de les poques xemeneies que encara s’utilitzen per alguna cosa. Té un parallamps.
Pla de Protecció al Patrimoni
Les Xemeneies
3. Almirall I
La xemeneia Almirall no provenia de cap vapor, sinó que era el conducte de sortida del fum produït pels forns de cocció de la bòbila ca l’Almirall on es produïen maons. Aquesta es troba situada entre la Avinguda Angles Sallent i carrer d’Antoninus Pius al barri de la Maurina. Estat i verticalitat correctes, tot i que té una petita fissura a una de les cares de la base. Destaca per la seva escala helicoidal de pedra i que puja fins a dalt de tot. És la xemeneia més alta de Terrassa i fa una alçada aproximada de 60 m.
Pla de Protecció al Patrimoni
Curiositats
Les Xemeneies
4. TISA
La empresa TISA, acrònim de Terrassa Industrial, SA. Va ser fundada l'any 1910 per la fusió de varies empreses. La xemeneia, es clar, provenia del vapor de la Terrassa Industrial. Aquesta es troba situada al barri del Segle XX, entre el Carrer Prim i Carretera de Montcada. Fa uns 35 m d’alçada, també es veu molt nova, la seva verticalitat i estat són correctes. No té cap ús actualment.
Pla de Protecció al Patrimoni
La Nau Industrial
La Il·luminació
La Coberta
La "nau industrial" és un tipus d'edifici àmpli, destinat a activitats industrials o comercials. Pot albergar diverses operacions i s'utilitza sovint com a magatzem o espai de producció.
La Forma de la Nau
L'espai
Lluís Muncunill
Lluís Muncunill va ser un arquitecte modernista català destacat, especialment a Terrassa, on va ser arquitecte municipal entre 1892 i 1903. La seva influència va contribuir a la configuració de la imatge urbana modernista de Terrassa.
Ajuntament de Terrassa
Masia Freixa
Procés Tèxtil
La indústria tèxtil catalana al segle XIX i principis del XX treballava bàsicament amb tres fibres: el cotó, la seda i la llana. La indústria llanera es va concentrar al Vallès Occidental, especialment a Sabadell i Terrassa, en el model fabril del vapor. Molts d’aquests antics espais fabrils d’aquestes ciutats s’han convertit en espais urbans que avui dia es coneixen pel seu nom: Vapor Llonch, Vapor Buixeda, Vapor Gran, Vapor Aymerich, Amat i Jover, Vapor Ventalló i molts més. º
2. Preparació de la Llana
4. Tissatge
5. Els Acabats
3. Filatura
1. Obtenció de la Llana
Procés Tèxtil
Esquilada
Cuanta llana?
Epòca de l'any
Després d'Esquilar
Procés Tèxtil
2. PREPARACIÓ DE LLANA
LLANA EN BRUT
En aquesta etapa la llana ve directament de la ovella així que s'ha de fer aquest procés:Seleccionar la millor llana, batre aquesta mateixa llana i finalment netejar-la.
BATRE LA LLANA
Aquest és un procés en el que es bat la llana, significa que es treu la brutícia i s'esponja la llana, és a dir, que es facilita el procés de filaturaperquè es queda encongida i s'ha de fer
Procés Tèxtil
3. FILATURA
El processament de la fibra de llana varia segons la llargària de la fibra: En ambdós casos, la metxa resultant passa per un procés d'estirament i torçat amb màquines com la contínua de filar per obtenir un fil fort
Fibres Llargues
Fibres Curtes
Procés Tèxtil
4. TISSATGE
Els telers converteixen el fil en teixit, essent màquines essencials en el tissatge. El so rítmic dels telers es va convertir en una constant, sent acompanyat per la dita popular "soroll de telers, soroll de diners".
Telers als S.XIX
Telers als S.XVIII
Procés Tèxtil
5. ELS ACABATS
Després de sortir del teler, la tela pot passar per diversos processos d'acabat abans de la confecció, com ara el tenyit per afegir propietats o millorar la qualitat. Aquest tractament implica fixar un color en el teixit amb pigments o tints naturals o sintètics, submergint els fils o teixits en una dissolució de colorant. Després d'un temps, s'esbandeix amb aigua per eliminar l'excedent de colorant i es deixa assecar.
Estratificació Social
Transformació Laboral
Diferències entre grups socials
Diferències de Sexe
Aymerich, Amat i Jover
El Vapor Aymerich, Amat i Jover, actualment conegut com a Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Hi van arribar a treballar quatre-centes persones entre homes, dones i nens. Aquesta fàbrica va ser inaugurada l’any 1908. Els més petits podien treballar a qualsevol edat sempre amb l’autorització del seu tutor legal. Les condicions laboral i sous pels nens i les dones eren inferiors a la dels homes.
Valoració Final
En general, hem gaudit fent aquest treball, ja que ens ha permès compartir moments amb els amics mentre visitàvem el museu. Indubtablement, la part més desafiadora del projecte ha estat la creació de la infografia, especialment la secció dedicada al tèxtil la qual no teniem gaire coneixement. Tot allò sobre com es tractava la llana i tot era nou per a nosaltres. Tot i això, ha estat una tasca divertida i entretinguda. L'ús del programa Genially ens ha representat un repte, ja que és una eina amb la qual no teníem experiència prèvia, i adaptar-s'hi ha estat un procés complicat. Malgrat això, hem après molt sobre la fàbrica i com ho funcionava tot.
L’Ajuntament de Terrassa és un edifici institucional que serveix com a seu del govern municipal i altres serveis administratius. També és on es realitzen les sessions del Ple Municipal, es prenen decisions polítiques i s'ofereixen serveis municipals als ciutadans. És un edifici modernista amb un valor simbòlic i cultural per a la comunitat local.
La funció principal de les calderes era escalfar l'aigua per convertir-la en vapor. A la caldera, els tubs comunicats entre si permetien que l'aigua circulés. La combustió provocava que l'aigua s'escalfés fins a convertir-se en vapor, que es dirigia cap a la màquina de vapor a través d'un conducte, on es convertia en energia mecànica. El vapor no aprofitat es condensava, i l'aigua es reintroduïa a la caldera, iniciant de nou el cicle.
El cicle de vapor comença a les calderes, on l`aigua és escalfada mitjançant la combustió del carbó. Aquest vapor, a pressió, és conduït cap a la màquina de vapor, on es converteix en energia mecànica. El vapor, ara humit i inadequat per transmetre energia, es redirigeix a les basses de condensació, on es converteix en aigua calenta.
Les carboneres eren els dipòsits on s'emmagatzemava el carbó en els vapors. Aquest arribava al vapor amb vagonetes amb l'ajuda de politges i es transportava manualment pels treballadors, utilitzant pales, coves i carretons.
- El carbó mineral és el combustible fòssil que va alimentar les màquines de vapor al llarg de la revolució industrial i va ser l’energia característica d’aquesta època.
La Masia Freixa és un edifici modernista a la ciutat de Terrassa, situat al parc de Sant Jordi. Construïda el 1896, va ser reformada entre els anys 1907 i 1914 per Lluís Muncunill, amb la seva estructura d'arcs i voltes, amb els murs pintats de blanc i destacant una alta torre.Durant molts anys va ser la seu del Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un altre edifici de nova construcció al Campus Universitari. La masia va ser concebuda inicialment per servir com a fàbrica de filatures. L'arquitecte Muncunill la va transformar més tard en la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa i Argemí. El seu estat de conservació és bo.
Millora dels Telers al Segle XVIII
Amb l'adveniment de la revolució industrial al segle XVIII, els telers van experimentar un canvi significatiu en passar de l'accionament manual a l'ús de l'energia del vapor. L'invent de Cartwright, el teler de garrot, va ser adoptat ràpidament per la indústria tèxtil per la seva alta productivitat.
Els treballadors que hi treballaven eren els carboners, els quals eren encarregats de gestionar les carboneres. Treballaven en condicions difícils, exposats a la concentració de la pols del carbó a l'aire, la qual provocava malalties respiratòries. A més, el transport manual del carbó implicava un gran esforç físic.
El carbó es transportava en vaixell des de Gal·les i Astúries fins al port de Barcelona. Després, es traslladava en tren fins a Terrassa i, finalment, en carretons fins a la fàbrica.
Infografía MNCT
Biel Garcia Arjona
Created on November 23, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Advent Calendar
View
Tree of Wishes
View
Witchcraft vertical Infographic
View
Halloween Horizontal Infographic
View
Halloween Infographic
View
Halloween List 3D
View
Magic and Sorcery List
Explore all templates
Transcript
Valoració
La Burra
Les Carboneres
Calderes
Els Homes i Dones
Biel, Max i Roger
Les Xemeneies
mNACTEC
Lluís Muncunill
Vapor Aymerich Amat i Jover
La Nau Industrial
El Procés del Tèxtil
La Burra
Cicle de Vapor
Funcionament
Per què se li anomena així?
La màquina de vapor, també anomenada col·loquialment “la burra”, convertia la pressió del vapor en energia mecànica. El desenvolupament tecnològic de la màquina de vapor ve de llarg, però els seus avenços més significatius es van produir al llarg del segle XVIII.
Les Carboneres
Informació Addicional: El carbó mineral es va convertir en la principal font d'energia durant la Revolució Industrial.L'ús del carbó va començar a Gal·les, Anglaterra, el 1769, però a partir del 1850 les fàbriques es van traslladar a les ribes dels rius per aprofitar l'energia hidràulica.Malgrat la seva importància, el carbó va ser gradualment substituït per altres fonts d'energia, tot i que va continuar sent utilitzat en sectors com la llanera o la farinera.
Com arribava el carbó al vapor?
On estaven les carboneres?
On estaven les carboneres?
Qui hi treballava i en quines condicions?
Transport del carbó a la fàbrica
Les Calderes
Hi havia dues calderes que alternaven el seu funcionament, permetent que sempre hi hagués una operativa mentre l'altra estava en manteniment.
Quina funció tenien
Materials
Es consumien 12.000 kg de carbó diàriament per mantenir el procés actiu. Per millorar l'eficiència energètica, els fums es dirigien d'una manera que augmentava el temps d'estada a l'interior. La xemeneia era crucial per crear un corrent constant i suficient per tirar de l'aire cap a la fornalha i evacuar els fums cap a l'exterior.
On estaven?
Les Xemeneies
Les Xemeneies eren els conductes del fum de les fàbriques que resultava de la combustió de les fonts d’energia com el carbó. Estaven formades per un totxo vist aplantillat i tenen una forma tronco-cònica. Les xemeneies són "patrimoni de la ciutat", ja que aquestes tenen una rellevància cultural, històrica i arquitectònica destacada de la nostra ciutat. Terrassa havia sigut una ciutat molt industrialitzada amb una gran quantitat de fàbriques, antigament coneguda com "la ciutat del fum". S'ha volgut conservar una mica del passat de la nostra ciutat. El terme "patrimoni" es refereix als béns culturals considerats valuosos i dignes de ser conservats en el futur.
Saphil
Sala i Badrines
Almirall I
Terrassa industrial
Les Xemeneies
1. Sala i Badrines
La xemeneia de Sala i Badrines, provinent del Vapor de Sala i Badrines, inaugurat a l'any 1910. Està ubicada en el barri del Segle XX, entre el carrer de Sant Sebastià i el Carrer de Baldrich. La Xemeneia no presenta cap esquerda i la seva verticalitat és correcte Una curiositat és els edificis del costat són nous i el parc que l'envolta també ho és. En casos com aquest, l'ajuntament, quan una companyia vol fer una obra com construir un edifici. Aquest demana a la companyia reformar els voltants i en aquest cas la xemeneia també. Tot això és degut a una determinada llei.
Les Xemeneies
2. SAPHIL
La xemeneia de SAPHIL, que és l'acrònim de "Sociedad Anónima de Peinado e Hilatura de Lana", popularment coneguda com l’anònima. La empresa SAPHIL va ser inaugurada el 1919. Està ubicada molt aprop del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Entre el Carrer Galileu, Carrer Fray Gran, Carrer Arquimedes i Carrer Martin Díez. A la plaça de l'anònima. Saphil va patir una reforma fa aproximadament dos anys o menys. Es van corregir tots els problemes de la xemeneia. El seu estat és correcte. Aquesta fa una altura de 37 m i és de les poques xemeneies que encara s’utilitzen per alguna cosa. Té un parallamps.
Pla de Protecció al Patrimoni
Les Xemeneies
3. Almirall I
La xemeneia Almirall no provenia de cap vapor, sinó que era el conducte de sortida del fum produït pels forns de cocció de la bòbila ca l’Almirall on es produïen maons. Aquesta es troba situada entre la Avinguda Angles Sallent i carrer d’Antoninus Pius al barri de la Maurina. Estat i verticalitat correctes, tot i que té una petita fissura a una de les cares de la base. Destaca per la seva escala helicoidal de pedra i que puja fins a dalt de tot. És la xemeneia més alta de Terrassa i fa una alçada aproximada de 60 m.
Pla de Protecció al Patrimoni
Curiositats
Les Xemeneies
4. TISA
La empresa TISA, acrònim de Terrassa Industrial, SA. Va ser fundada l'any 1910 per la fusió de varies empreses. La xemeneia, es clar, provenia del vapor de la Terrassa Industrial. Aquesta es troba situada al barri del Segle XX, entre el Carrer Prim i Carretera de Montcada. Fa uns 35 m d’alçada, també es veu molt nova, la seva verticalitat i estat són correctes. No té cap ús actualment.
Pla de Protecció al Patrimoni
La Nau Industrial
La Il·luminació
La Coberta
La "nau industrial" és un tipus d'edifici àmpli, destinat a activitats industrials o comercials. Pot albergar diverses operacions i s'utilitza sovint com a magatzem o espai de producció.
La Forma de la Nau
L'espai
Lluís Muncunill
Lluís Muncunill va ser un arquitecte modernista català destacat, especialment a Terrassa, on va ser arquitecte municipal entre 1892 i 1903. La seva influència va contribuir a la configuració de la imatge urbana modernista de Terrassa.
Ajuntament de Terrassa
Masia Freixa
Procés Tèxtil
La indústria tèxtil catalana al segle XIX i principis del XX treballava bàsicament amb tres fibres: el cotó, la seda i la llana. La indústria llanera es va concentrar al Vallès Occidental, especialment a Sabadell i Terrassa, en el model fabril del vapor. Molts d’aquests antics espais fabrils d’aquestes ciutats s’han convertit en espais urbans que avui dia es coneixen pel seu nom: Vapor Llonch, Vapor Buixeda, Vapor Gran, Vapor Aymerich, Amat i Jover, Vapor Ventalló i molts més. º
2. Preparació de la Llana
4. Tissatge
5. Els Acabats
3. Filatura
1. Obtenció de la Llana
Procés Tèxtil
Esquilada
Cuanta llana?
Epòca de l'any
Després d'Esquilar
Procés Tèxtil
2. PREPARACIÓ DE LLANA
LLANA EN BRUT
En aquesta etapa la llana ve directament de la ovella així que s'ha de fer aquest procés:Seleccionar la millor llana, batre aquesta mateixa llana i finalment netejar-la.
BATRE LA LLANA
Aquest és un procés en el que es bat la llana, significa que es treu la brutícia i s'esponja la llana, és a dir, que es facilita el procés de filaturaperquè es queda encongida i s'ha de fer
Procés Tèxtil
3. FILATURA
El processament de la fibra de llana varia segons la llargària de la fibra: En ambdós casos, la metxa resultant passa per un procés d'estirament i torçat amb màquines com la contínua de filar per obtenir un fil fort
Fibres Llargues
Fibres Curtes
Procés Tèxtil
4. TISSATGE
Els telers converteixen el fil en teixit, essent màquines essencials en el tissatge. El so rítmic dels telers es va convertir en una constant, sent acompanyat per la dita popular "soroll de telers, soroll de diners".
Telers als S.XIX
Telers als S.XVIII
Procés Tèxtil
5. ELS ACABATS
Després de sortir del teler, la tela pot passar per diversos processos d'acabat abans de la confecció, com ara el tenyit per afegir propietats o millorar la qualitat. Aquest tractament implica fixar un color en el teixit amb pigments o tints naturals o sintètics, submergint els fils o teixits en una dissolució de colorant. Després d'un temps, s'esbandeix amb aigua per eliminar l'excedent de colorant i es deixa assecar.
Estratificació Social
Transformació Laboral
Diferències entre grups socials
Diferències de Sexe
Aymerich, Amat i Jover
El Vapor Aymerich, Amat i Jover, actualment conegut com a Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Hi van arribar a treballar quatre-centes persones entre homes, dones i nens. Aquesta fàbrica va ser inaugurada l’any 1908. Els més petits podien treballar a qualsevol edat sempre amb l’autorització del seu tutor legal. Les condicions laboral i sous pels nens i les dones eren inferiors a la dels homes.
Valoració Final
En general, hem gaudit fent aquest treball, ja que ens ha permès compartir moments amb els amics mentre visitàvem el museu. Indubtablement, la part més desafiadora del projecte ha estat la creació de la infografia, especialment la secció dedicada al tèxtil la qual no teniem gaire coneixement. Tot allò sobre com es tractava la llana i tot era nou per a nosaltres. Tot i això, ha estat una tasca divertida i entretinguda. L'ús del programa Genially ens ha representat un repte, ja que és una eina amb la qual no teníem experiència prèvia, i adaptar-s'hi ha estat un procés complicat. Malgrat això, hem après molt sobre la fàbrica i com ho funcionava tot.
L’Ajuntament de Terrassa és un edifici institucional que serveix com a seu del govern municipal i altres serveis administratius. També és on es realitzen les sessions del Ple Municipal, es prenen decisions polítiques i s'ofereixen serveis municipals als ciutadans. És un edifici modernista amb un valor simbòlic i cultural per a la comunitat local.
La funció principal de les calderes era escalfar l'aigua per convertir-la en vapor. A la caldera, els tubs comunicats entre si permetien que l'aigua circulés. La combustió provocava que l'aigua s'escalfés fins a convertir-se en vapor, que es dirigia cap a la màquina de vapor a través d'un conducte, on es convertia en energia mecànica. El vapor no aprofitat es condensava, i l'aigua es reintroduïa a la caldera, iniciant de nou el cicle.
El cicle de vapor comença a les calderes, on l`aigua és escalfada mitjançant la combustió del carbó. Aquest vapor, a pressió, és conduït cap a la màquina de vapor, on es converteix en energia mecànica. El vapor, ara humit i inadequat per transmetre energia, es redirigeix a les basses de condensació, on es converteix en aigua calenta.
Les carboneres eren els dipòsits on s'emmagatzemava el carbó en els vapors. Aquest arribava al vapor amb vagonetes amb l'ajuda de politges i es transportava manualment pels treballadors, utilitzant pales, coves i carretons.
La Masia Freixa és un edifici modernista a la ciutat de Terrassa, situat al parc de Sant Jordi. Construïda el 1896, va ser reformada entre els anys 1907 i 1914 per Lluís Muncunill, amb la seva estructura d'arcs i voltes, amb els murs pintats de blanc i destacant una alta torre.Durant molts anys va ser la seu del Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un altre edifici de nova construcció al Campus Universitari. La masia va ser concebuda inicialment per servir com a fàbrica de filatures. L'arquitecte Muncunill la va transformar més tard en la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa i Argemí. El seu estat de conservació és bo.
Millora dels Telers al Segle XVIII
Amb l'adveniment de la revolució industrial al segle XVIII, els telers van experimentar un canvi significatiu en passar de l'accionament manual a l'ús de l'energia del vapor. L'invent de Cartwright, el teler de garrot, va ser adoptat ràpidament per la indústria tèxtil per la seva alta productivitat.
Els treballadors que hi treballaven eren els carboners, els quals eren encarregats de gestionar les carboneres. Treballaven en condicions difícils, exposats a la concentració de la pols del carbó a l'aire, la qual provocava malalties respiratòries. A més, el transport manual del carbó implicava un gran esforç físic.
El carbó es transportava en vaixell des de Gal·les i Astúries fins al port de Barcelona. Després, es traslladava en tren fins a Terrassa i, finalment, en carretons fins a la fàbrica.