Àlex López Poesia Trobadoresca

Àlex López

Poesia Trobadoresca

XV

XII

XIII

JUS LO FRONT PORT VOSTRA BELLA SEMBLANÇA

CANÇONETA LEU E PLANA

CANT DE RAMON

GUILLEM DE BERGUEDÀ

RAMONLLULL

JORDI DE SANT JORDI

CERVERÍ DE GIRONA

AUSIÀS MARCH

XIII

XV

SI NUYLL TEMPS FUI PESSIUS E COSSIROS

POEMA XIII

SEGÜENT PÀGINA

Àlex López

POESIA

LA PÀTRIA

xv

XVI-XVII

XVI

BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

A LA VORA DE LA MAR

A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE...

La pàtria va ser considerada l’obra iniciadora de la renaixença segons la revista “El Vapor”, bonaventura Carles Aribau la va escriure com a regal per a un banquer, Gaspar Remisa el dia del seu sant durant la seva estància a Madrid i el va publicar a la revista “El Vapor”. Popularment és més conegut com Oda a la pàtria Va esdevenir l’obra iniciadora de la renaixença per dos motius: la gran exaltació del paisatge a l’estil romàntic i per convertir-se en el primer poema culte publicat sobre els gustos romàntics. Principalment tracta dos temes. És un cant d’enyorança a la seva terra natal Catalunya i els elogis cap al seu cap, el banquer Gaspar Remisa. La pàtria està formada per sis estrofes de vuit versos cada una, els versos són alexandrins també anomenats dodecasil·làbics i té rima consonant. En cada vers hi ha una censura que deixa l’estructura en 6+6. 12A/12B/12B/12A/12A/12C/12C/12C... El tema general és l’enyorança a la seva terra i al seu idioma i els elogis al seu senyor. Les primeres dues estrofes parlen de com l’autor enyora la seva terra fent molta descripció del Montseny, Montjuic i de Mallorca vista a l’horitzó. De la tercera a la cinquena estrofa parla de que l’únic que li consola mentre és lluny de casa és el català expressat com llengua llemosina, i la última octava l’utilitza per elogiar al seu patró.

Utilitza moltes metàfores per descriure la seva terra (Els turons de serres desiguals) la tomba del jueu. Utilitza paral·lelismes repetint adéu-siau per destacar que ja no hi és allà. Utilitza interrogacions retòriques per trobar de que ha servit que ell abandonés la seva terra.

La balada de la garsa i l’esmerla” és un poema escrit per Joan Roís de Corella. El tema principal del poema és el mal d’amor. L’enamorat apel·la a la mercè de l’estimada, com a últim recurs per seduir-la, ja que ella es mostra cruelment indiferent davant d’un patiment que acabarà abocant-lo a la mort d’amor. Aquest tema és representat per la garsa i l’esmerla. L'autor opta per expressar els seus sentiments i emocions de forma distanciada, com si es tractés d’un espectador que observa com dues aus, una garsa i una merla, canten les seves desgràcies en forma de balada, una dansa d’inspiració medieval i trobadoresca.Observem que el poema es divideix en dues parts: la primera trobem que és una descripció dels ocells. En primer lloc ens presenta a la garsa com una cosa alegre i a continuació a la merla com una cosa il·lustre. En la segona part trobem la balada, observem que és una història de l’amor no correspost i que si la dama no mira al poeta, aquest morirà a causa del desamor d’aquesta. Si el poeta arribés a morir, alhora provocaria un dolor intens en la dama, ja que ella serà la responsable de la seva mort. La primera part, la descripció dels dos personatges, la formen els deu primers versos decasíl·labs. Per ser més exactes, per una cobla, l’estrofa per excel·lència de la poesia catalana medieval, de vuit versos en dos quartets, en aquest cas amb rima creu-creuada (ABBA CDDC), i un apariat (EE).

Ausiàs March

Ausiàs March va ser un poeta de família noble, tingué una vida atzarosa a nivell amorós i també familiar. Però de March en destaca sobretot la seva producció poètica. L’obra coneguda d’Ausiàs Marc es compon de 128 poemes (uns 10.000 versos), conservats en 13 manuscrits de cap a la fi del s. XV i de la primera meitat del XVI i en cinc edicions antigues, aparegudes entre els anys 1539 i 1560. La primera edició, gairebé completa (122 obres), és la de Barcelona del 1543. Hi ha també diverses traduccions castellanes antigues. La seva poesia tractà principalment el tema amorós, no pas segons l’estil dels trobadors, com diu ell mateix, sinó segons la veritat, fundada en una ciència amorosa que es fonamenta en idees aristotelicotomistes (d’Aristòtil i Tomàs d’Aquí) sobre l’amor, segons les quals l’home només podia trobar la plenitud del seu goig en la pura contemplació i la pura coneixença de l’objecte estimat. A l’altre pol hi ha l’amor sensual, comú amb l’animal; però com que l’home participa de doble natura, psicofísica, el seu amor en participa també, i d’aquí neixen les contradiccions de la vida amorosa. Malgrat que en certes obres Marc cantà amors ideals, en la majoria analitzà o féu palès el drama interior originat per aquelles contradiccions. En les obres d’un primera període hi apareixen sovint tòpics de l’amor cortès. En una segona època, la contradicció amorosa és simbolitzada per l’oposició ira/amor o odi/amor i per les paraules oh foll amor amb què comencen les tornades d’alguns d’aquests poemes. En aquestes obres Ausiàs March es presenta com un home escindit; en comptes de seguir el camí de la serenitat, es lliura a un amor emmetzinat, sense el qual troba buida la seva vida.

La tercera etapa poètica sorgeix de la rebel·lia i del desordre intel·lectual del segon període. El començament d’aquesta etapa final és en el poema 87, primer dels grans poemes morals i didàctics que caracteritzen la seva poesia tardana. En aquesta etapa cal situar els sis cants de mort i el Cant espiritual, obra cabdal del poeta i una de les més grans de la poesia catalana.

Ramon Llull

Escriptor, filòsof, místic i missioner conegut també amb el sobrenom del Doctor il·luminat. Tot i que va estar casat, tingué una vida matrimonial irregular, aspecte reflectit en els seus escrits autobiogràfics, en els quals s’acusa a ell mateix de passions desordenades, mundanitat i luxúria, concepte en el qual incloïa també la composició de poemes amorosos en la tradició de la poesia trobadoresca. Pocs anys després d’haver passat la trentena, Llull experimentà la conversió que el portà al canvi dràstic de vida que el convertí en un dels pensadors més prominents de l’Occident medieval i en el primer i un dels més grans escriptors en llengua catalana. Tot i la gran activitat viatgera, diplomàtica i missional, Llull pogué bastir una de les obres escrites més ingents de la història de la literatura: hom ha comptabilitzat fins a 243 obres autentificades, de les quals s’exclouen les perdudes. Li han estat atribuïdes també un cert nombre d’escrits apòcrifs, alguns dels quals per a desprestigiar-lo. Hom sap que escriví en català, àrab i llatí, llengües a les quals cal afegir el provençal en les obres rimades. Una part substancial de la seva obra són traduccions (o versions, puix que les redactava de manera simultàniament) en una o dues d’aquestes llengües. En els inicis de la seva labor missional hom suposa que molts dels seus originals eren àrab, bé que no n’han pervingut als temps actuals i hom en coneix l’existència per referències indirectes. Més endavant, la llengua original dels llibres acostumà a ser el català, i hom sap que disposà d’ajudants, almenys, per a la versió llatina.

CANÇONETA LEU E PLANA

La cansoneta lleu e plana, com a gènere, és un sirventès, doncs, adreçat a Ponç de Mataplana, amb la intenció clara de criticar aquest noble. Ho fa donant la volta a les qualitats que defineixen la cavalleria: l’honor, la lleialtat, la força física, la valentia en la lluita, la cortesia amb les dames. S’estructura en estrofes o cobles –perquè posseeixen més d’una rima– formades per quintets heptasíl·labs (amb rima aabab), seguits d’un apariat que rima amb el darrer amb forma de refrany, ja que es repeteix a cada cobla. L’estructura rítmica, doncs, conforma una retronxa o composició que conté un refrany, de manera que rimen entre sí els versos femenins i masculins (FFMFM MM). Podem formular la temàtica del sirventès en aquests termes: l’atac personal i injuriós contra el noble Ponç de Mataplana se serveix de la negació de qualsevol virtut cavalleresca, física o moral –simbolitzades centralment per l’encongiment del seu braç–, a través de la sàtira més sarcàstica i l’insult més injuriós. Una burla despietada de la qual el propi trobador es retractarà posteriorment.

Si nyull temps fuy pessius ne cossiros

Aquest poema tracta sobre l'amor ideal (tema). És una cancó. Trobem una antítesi: es compara un passat dolorós amb la joia, l'emoció del present d'estar enamorat. Trobem la dama de Cordós, una civila, condesa de Cardona. L'infant, Pere el gran. El senyal és el sobrepretz.

Caracteristiques del poema :

• Cobles unisonants.
• Versos decasílabs i masculins.
• Esquema ABBACCC.

Cerverí de Girona

Fou un trobador, anomenat realment Guillem de Cervera, adscrit a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II, on percebia salari com a joglar; es mantingué, tanmateix, amb una independència moral rara en un poeta àulic. D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca: 119 composicions vàries i uns Proverbis, en 1.197 quartetes, molt coneguts i citats. En la seva obra troben ampli ressò fets històrics , fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la ideologia de l’època. El seu estil s’acomoda tant als recursos de la poesia popular com recorre a cançons de forma complicada i de contingut artificiós i intel·lectualitzat, direcció en la qual arriba a veritables malabarismes (versos d’una síl·laba, acròstics alfabètics, plurilingüisme, jocs de paraules). En to greu moralitza i ataca els rics i poderosos. La seva poesia amorosa segueix les normes tradicionals de l’amor cortès trobadoresc.

POEMA XIII

Aquest poema pertany també al grup de poesies del cicle amorós marquià “Llir entre cards”. El poeta l’inicia amb una detallada descripció de les festes i divertiments de l’època i la contraposa a la seva tristesa per l’amor ferit que sofreix. De fet el seu “jo” sap que el guariment que li cal no el pot aconseguir. El seu patiment, a causa del desamor de la dama, és tant intens, que només s’avindria a deixar aquest món d’infelicitat que l’impregna si tingués la certesa que la dama ploraria la seva absència, cosa ben dubtosa. La conclusió del poema sintetitza la idea de la culpabilització de la dama davant la dissort amorosa del poeta. El poema s’estructura en cinc cobles de vuit versos decasíl·labs amb una tornda de quatre que segueixen l’esquema de creu-creuada: 10A/10B/10B/10A/10C/10D/10D/10C. Ausiàs March utilitza el decasíl·lab de tradició catalana, amb cesura a la quarta síl·laba.

JUS LO FRONT PORT VOSTRA BELLA SEMBLANÇA

En aquest poema s'idealitza a la dona. Es diu que porta corona, i es pot deduir que parla de la viuda de Martí l'humà, Margarida de Prades. Pel llenguatge i algunes referències (per exemple a Aristòtil), se sap que Jordi de Sant Jordi és un home culte, que sap del que parla. El senyal és Mos Rics Balais.

Característiques

• No hi ha rima (versos estramps)
• Poema híbrid (català-occità).
• 6 cobles de vuit versos decasílabs amb cesura + tornada

EL CANT DE RAMON

El Cant de Ramon és una obra autobiogràfica escrita per Ramon Llull a Mallorca amb gairebé setanta anys. Es tracta d'una autobiografia escrita en vers que sol·licita al lector que s'uneixi a la causa de Llull envers Déu, on també confessa els seus rampells envers el misticisme, els seus neguits i les seves decepcions. Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes amb rima consonant. El poema comença amb la conversió de Ramon, i repassa els principals fets de la seva carrera, des de la fundació de Miramar fins a la redacció de l'Art. El jo líric es queixa del poc èxit de la seva empresa i es queixa del poc suport que té la seva missió dels seus contemporanis, pels quals és ignorat i demana a Déu que el protegeixi i que li concedeixi «companyons coneixents» que l'ajudin a portar endavant el seu projecte. En aquest fragment de l'última estrofa, en el quart vers s'hi pot observar com li demana a Déu els «companyons conexens» que l'ajudin

Jordi de Sant Jordi

Va ser cavaller i poeta. Des del molt jove apareix vinculat a la cort reial . El seu breu cançoner (18 composicions) és essencialment amorós, dins l’actitud encara vinculada a l’amor cortesà trobadoresc, que encara mantenia la seva vigència. La influència dels grans trobadors del s XII (Pèire Vidal, Folquet de Marsella i, sobretot, Arnaut Daniel) és palesa en la seva obra poètica, però aquesta revela un depurat criteri de selecció i una vàlida acomodaci. La suau tristor és una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d’evocacions en somni, amb enyorament i melangia. Aquesta tònica amorosa, essencialment trobadoresca, de tant en tant adquireix uns lleugers matisos de novetat, quan el poeta recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca, que aleshores començava a difondre’s entre els poetes catalans. Tanmateix, apareix vinculat a la vella tradició dels trobadors. La seva llengua és encara un català en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment catalana.

Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà (c. 1138 - c. 1198) fou un senyor feudal i trobador català. A part de la informació que ens ofereix la vida de Guillem de Berguedà, que es troba en els cançoners, el que podem conèixer sobre el trobador ens arriba a través de documents de l'època i de les seves pròpies composicions. Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà: 3 contra Pere de Berga, 4 contra Arnau de Preixens, 4 contra Ponç de Mataplana... El 3 de març de 1175 assassina el vescomte Ramon Folc de Cardona a Colltort (Sant Iscle de Colltort) a qui havia dedicat els sirventesos Cantarey. Per aquest assassinat Guillem de Berguedà ha de fugir de Catalunya i perd bona part de les seves possessions. Aquest mateix any mor Ponç de Mataplana, abans insultat i bescantat, a qui ara dedica un sentit plany.

• Utilitza molt els gèneres de cançò i sirventès
• Evita tòpics que recomenaven els tractats de retòrica
• Sed do eiusmo
• Labore et dolore magna aliqua.

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella que va néixer a València l’any 1435 i va morir al mateix lloc l’any 1497. Va ser cavaller i mestre en teologia. La seva família estava en estreta relació amb les d’Ausiàs March i de Joanot Martorell. Va heretar dels seus pares una fortuna que li va permetre dur una vida benestant i lliurar-se al conreu de la literatura. Joan Roís de Corella va ser un escriptor prolífic i divers, tant en prosa com en vers i tant en temes religiosos com profans. Són molt elegants i artificioses les seves proses, on exposa faules mitològiques. Però el cim del seu art en prosa és una obra titulada Tragèdia de Caldesa, descripció d’un desengany amorós. És un dels autors més importants del segle d’or de les lletres catalanes. Normalment escrivia literatura religiosa i doctrinal, però en aquest cas es decanta per una temàtica amorosa que segueix els esquemes de la poesia trobadoresca i l’amor cortès, malgrat que aquestes convencions literàries ja eren caduques al s. XV.

Francesc Vicent Garcia

Francesc Vicent Garcia (també conegut com el Rector de Vallfogona) va néixer l'any 1579 a Tortosa, que és la ciutat on va passar la seva infància. Va cursar estudis eclesiàstics a Barcelona i després va servir al bisbe Francesc Robuster i també a Pere de Montcada. Es va doctorar en teologia l'any 1622, a Tortosa. Va morir l'any 1623 a Vallfogona de Riucorb i actualment es troba enterrat a la façana de l'església de Vallfogona. Es considera el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca. També es llegendari el fet que va imitar la poesia de Quevedo, fent caricatures i buscant l'enginy i l'obscenitat. Per una altra banda, també va redactar diversos sonets amorosos entre els quals es troba aquest poema. Aquest poema es troba a la seva obra "La armonia del Parnàs" que va ser publicada l'any 1703, un cop l'autor va morir. Aquest poema en concret pertany al culteranisme, ja que, és molt elegant i artificiós. Es considera de gènere líric, ja que, l'autor expressa els seus sentiments

Aquest poema és un sonet, per tant, està composat per dos quartets i dos tercets. En total té 14 versos decasíl·labs amb rima consonant: ABBA en els quartets i rima CDE en els tercets. En aquest poema l'autor no només ens descriu a una dama de la qual ell està enamorat sinó que també ens transmet el seu desig de que ella es fixi en ell. Aquest poema es pot dividir en dues parts: Els quartets : Es centra en descriure la dama i explica el contrast entre els seus cabells negres i la seva pell blanca. Els tercets: L'autor utilitza el jo poètic per tal de descriure com observava la dama i tot el que sentia al veure-la. En la primera part, versos com "Sos cabells de finíssima atzabeja" deixen clar la foscor del seu cabell i d'altres com "la pura neu" o "la mà com el marfil" aclareixen la tonalitat blanca de la seva pell. A la segona part, paraules com "atònit" i "el cor enamorat", entre d'altres, ens deixen clar els sentiments de l'autor cap a la dama.

El poema "Vora la Mar" va ser escrit l`any 1883 amb ple èxit creatiu i guardat en la màxima intimitat sense ser publicat fins anys més tard quan el poeta es trobava immers en una profunda crisi personal, suspès en la seva funció com a sacerdot (suspès "a divinis") i decideix incloure´l dins el recopilatori "Flors del Calvari" l´any 1896. Vora la Mar és un poema d´estil romàntic, pertany al gènere de la poesia lírica i el seu subgènere és l´elegia ja que aquesta tracta vers la meditació malenconiosa.

• Intercalen versos de 7 i 4 síl·labes.
• Recursos literaris (anàfora, hipèrbaton, paral·lelisme) i hi ha diàleg.
• Léxic senzill per afavorir la seva memorització.

Bonaventura Carles Aribau va néixer al 1798 i va morir al 1862, va escriure textos en català castellà llatí i Italià. Als dinou anys va ser un dels fundadors de la societat filosòfica i va publicar “Ensayos poéticos” una de les seves primeres obres. Més endavant es va implicar en el periodisme ja que va ser cofundador del primer gran projecte català dins del periodisme romàntic, per això es considera que va ser influenciat per l’escriptor romàntic Alessandro Manzoni. Desprès va viure a Madrid com a home de confiança la casa de comerç de Gaspar Remisa i va escriure a varis diaris, de vegades utilitzant sinònims com Jacinto Arístides i Ubariso. Finalment va tornar a Barcelona on va morir. La seva obra poètica en català encara que escassa va ser renovadora i La pàtria és considerada l’obra iniciadora de la renaixença.