Ainara Pérez Monter-Eix cronològic interactiu

Continuació dels autors i poemes

Joan Maragall-1860

Joan Salvat-Papaseit - 1894

y.

Autors i poemes

Fet per: Ainara Pérez Monter

1Bonaventura Carles Aribau

Francesc Vicent Garcoia

1395-1424

1232-1316

1582-1623

1798-1862

Jordi de Sant Jordi

Ramon Llull

Poemes dels autors

1397-1459

1443-1497

1130-1195

Ausias March

1259-1285

A la vora del mar

Joan roís de corella

Guillem de Berguedà

Cerverí de Girona

1195

1138

Va neixer Guillem de Berguedà, fou un senyor feudal i trobador català violent. El seu perfil és el d’un senyor de la guerra, amb una hisenda estimable, facciós i brutal com tants d’altres del segle XII. Ens consta que se li atribueix l’assassinat de Ramon Folc de Cardona la qual cosa l’obligà a refugiar-se en amics i amb els pares durant cinc anys. No dubta ni un moment en redactar obres sirventeses per atacar als seus enemics ( Ramon Folc de Cardona, Pere de Berga, el bisbe d’Urgell o Ponç de Mataplana). Finalment Berguedà li dedica sirventesos a Mataplana, el més conegut es Cançoneta leu e plana

Mor Guillem de Berguedà

Berguedà li va dedicar un sirventés molt popular d'ell Cançoneta Leu e Plana a Ponç de Mataplana perque Des de feia temps, els Berguedà tenien terres en feu dels Mataplana i, per tant, estaven obligats a jurar-los l’homenatge feudal ( la fidelitat i el servei militar), relació de vassallatge que a la pràctica , no estalviava ni discòrdies ni plets

1308

1276

1264

1232

1316

Ramon Llull, fundà el monestir de Miramar, per formar missioners I per apendre la llengua àrab.

Escriu L’art, que és un mètode d’explicació de la realitat, basat en symbole i en combinacions que relacionen la filosofia, ciencia i teología. En el L’art, parteix de principis molt generals acceptats per les tres grans religions ( cristianisme, judaisme i islam), un exemple d’això vindria a ser que el cosmos reflecteix divinidad i a traves d’aixo es pot arribar a Déu. La finalitat amb la qual Ramon Llull va escriure L’art és per convencer als infidels a creure en Déu.

Ramon Llull, no tenia estudis de cap mena, aficiona a la escritura trobadoresca. 1264, un dia se li va apareixer una ilusió de Crist, i aquesta va ser intrepetada com que tota la seva vida i obres han de estar dedicades a Déu. En relació a això, va abandonar a la seva família: muller i fills, per començar una nova etapa de formació intel·lectual i reflexió. En una de les seves ilusions de crist, concep L’art, i es marca tres objectius Llull: convertir els infiels, crear escoles, per formar missioners i escriure llibres per lluitar contra qui no creu en Déu.

Ramon Llull, escriptor i filòsof, també conegut com “El doctor il·lumitat”, va néixer a Mallorca en el 1232, va ser uns dels primers narradors en utilitzar la llengua vulgar. Primer gran escriptor de la literartura catalana Els seus temes eren: filosofisch, cienctifics i teologics. Escribia en: llatí, àrab, occità i català. Sabem tota l’informació sobre Ramon Llul gràcies a biofgrafía que van fer uns monjos en llatí, questa es anomenada Vida Coetania.

Mor Ramon Llull a Mallorca

1259

1285

De Cerverí de GIrona es conserva 120 composicions. L'obra de Cerverí s'enmmarca en el sistema literari del amor cortès, s'adreça a una dama. La sevaobra, doncs, reflecteix situacions d’aquella actualitat, des dels barons rebels de la cortfins als moments agradables que el trobador viu a prop del rei. L’humor i l’enginy sónusats per transmetre a la sevaobra, doncs, reflecteix situacions d’aquella actualitat, des dels barons rebels de la cortfins als moments agradables que el trobador viu a prop del rei. L’humor i l’enginy són usats per transmetre aquestes creacions, ja que son instruments mlt utils. (oral).

Mor Cerverí de Girona

Va neixer el trobador català més important, vinculat a la casa reial de Jaume I i de Pere el Gran ( el seu fill). Primer es va inicar com a joglar i més tard com a trobador. Va tindre una formació academica, basada en la ecolàstica i gramatica. Fou un trobador tardà.

1459

1425

1424

1397

Fill I nebot de poetes, és considerat el millor poeta medieval de la literarura catalana. Ausias March, neix a Gandia, Valencia. Armat cavaller, participa en les expedicions Italianes. Parteix de la tradició trobadoresca. Ús del català i abandó del occità.

Abandona vida militar i es retira a Gandia, per admistrar les terres com un senyor feudal, i començà a escriure

Ja començava a escriure les seves grans obres, les quals les podem classificar en quatre gran grups temàtics:

Mor Ausias March

Cants d'amor

Cants de mort

Cants morals

Cants esperituals

Cants d'amor

Foll amor, amor amor, Mon darrer bé: Fracàs en l'intent d'assolir un amor de caràcter mistic.

Llir entre cards: Cicle de 35 poemes. L'estimada esdevé una imatge il·luminosa que apropa el poeta a Déu i a l'extasi de la contemplació

Plena de seny: Cicle de 19 poemes. Reflecteix la dolorosa lluita contra l'amor carnal per tal d'atenyer a una perfecció duradera de l'amor esperitual

Cants de mort

Poemes segurament redactats, per la mort de la seva esposa Joana Escorna. El tema de l'amor després de la mort, pot ser una victoria del amor esperitual

Cants morals

Caracter moral i didàctic, basat en el bé i en la virtut.

Cants esperituals

Poema de 22 versos, obra cabdal de March. És una oració a Déu en la qual confessa i analitza els seus pecats.

1424

1395-1400

Va morir cap al Juny d'aquest any.

Neix Jordi de Sant Jordi al regne de Valencia. va participar amb March a l’expedició naval de Sardenya i Còrsega, l’any 1420. Es conserven 18 poemes atribuïts a Jordi de Sant Jordi. En ells es nota la influència dels trobadors, dels quals n’hereta el marc de l’amor cortesà.

Poemes dels autors

Els més importants d'ells

Guillem de Berguedà: Cançoneta leu e plana

Ramon Llull: Cants de Ramon

Cerverí de Girona: Si nyull temps fui pessiu e cossiros

Ausias March: Poema XIII

Jordi de Sant Jordi: Just lo front port vostra bella semblança

Guillem de Berguedà: Cançoneta leu e plana

El tema del sirventès són els trets que defineixen la cavalleria. Guillem de Berguedà ataca i ridiculitza en Ponç de Mataplana utilitzant els trets que defineixen la cavalleria. L'estructura del sirventès, seria que a l’estructura, cada cobla ataca a un tret diferent: - Primera cobla: en aquesta s’introdueix el poema i acusa a en Ponç de traïdor. Fa referència a l’honor. - Segona cobla: en aquesta es riu d’ell ja que va perdre tres dents .- Tercera cobla: en aquesta ridiculitza la seva força física. L’acusa de dèbil degut al fet que està obès i no te força .- Quarta cobla: en aquesta li diu que és un lladre i un traïdor un altre cop. Fa referència a la valentia i a la lleialtat.- Cinquena cobla: denuncia la seva fama i la seva condició sexual ( perquè és homosexual).

La rima és: 7a 7a 7b7a7b 7b7.Les cobles singulars conserven l’estructura mètrica en totes les cobles.

Per últim tenim les figures retòriques, les figures retòriques que més predominen en aquest sirventès són: la litote, ironia i la hipèrbole.

Ramon Llull: Cant de Ramon

El tema d'aquest poema és autobiogràfica perquè el poema ressegueix moments de la vida de Ramon Llull. És la veu d’un cristià que reflexiona sobre l’encert, el fracàs i l’assertivitat en el seu propi projecte vital, que l’intenta compartir i difondre arreu. Un projecte centrat en el coneixement i la glorificació de Déu. El poema és, doncs, una estratègia més d’evangelització. L'estructura seria que les tres primeres estrofes constitueixen una síntesi de l’etapa de joventut fins a la construcció del monestir de Miramar: naixement, matrimoni i primera revelació a la primera estrofa; quotidianitat devota a al segona i la creació de Miramar a la tercera. I dues estofes que parlen de la seva consagració a la causa de Crist i que el porten, a la sisena estofa, la Randa, aquí li permet desenvolupar el seu mètode de L'art.

Consta de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes amb rima consonant.

Les figures retòriques que abunden en aquest poema son: L'enummeració en els versos 10-11, 43,73-74, l'hipèrbaton en els versos 13-18, 42, l'antitesi en els versos 32-33, l'hipèrbole en el vers 37, la metàfora 41,49 la paradoxa en els versos 47-48, la polisíndeton en els vers 77, l'asíndenton en els versos 10-11 i per finalitzar la personificació en els versos 79-81.

Cerverí de Girona: Si nyull temps fui temps pessius e cossiros

El tema d'aquest poema, és L’amor, aquell sistema de valors, però també és, tot allò que permet d’abocar altres continguts, mitjançant la seva pròpia retòrica. L'estructura, consisteix de 5 cobles més dues tornades. En la primera cobla, podem veure com l'autor accedeix a la dama i és una dama casada i jove. En la segona cobla, la dama realça el seu amor que té amb l'autor. En la tercera estrofa, podem veure com l'autor diu que sempre hi està pensant amb ella, amb la dama . En la quarta estrofa, l'autor està dient que si el pensament no fós correspost, es moriria. I que quan la gent li pregunta, els hi dius que li deixi en pau. En la cinquena cobla, esta dient que el poema h0 va fer mentre dormia. I per últim, en les dues tornades, van dirigides cap a la comtessa de Cardona ( Sibil·la) i a Pere el Gran i al senyal Sobrepretz ( la dama)

La rima d'aquest poema, es que segueix el patró A10 B10 B10 A10 C10 C10 C10. A és sempre -os; B és -al; C és -atz. Aquest patró s’altera a les tornades, ja que es manté tota l’estona la rima fònica d’A. El patró, doncs, és A10 A10 A10 en la primera tornada i A10 A10 en la segona. Finalment, la seva prodominant figura retòrica és l'antítesi.

Ausias March: Poema XIII

Les figures retòriques que hi podem trobar són: l'antitesi, comparacions, al·literació,

El tema d'aquest poema és el desig de morir per la manca d'amor, ja que l'amor que sent cap a l'amada, no és correspost. L'estructura d'aquest poema és Ausias March: l’estructura de la cançó tradicional :composició estròfica de vuit versos decasíl.labs cada estrofa i una tornada de quatre versos al final on hi ha el senyal de la dama. Però aquesta estructura és amplificada i modificada en algunes obres del seu període de maduresa, especialment en els seus poemes de caràcter moral. Són poemes que accentuen el seu to greu i sentenciós. La senyal que podem trobar a la tornada en aquest poema és: LLir entre cards. La rima d'aquest poema és: rima consonant, creu-creuada (ABBA, CDDC) decasíl·lab amb cesura a la quarta ( 4+6). 4 cobles de vuit versos.

Jordi de Sant Jordi: Just lo front port vostra bella semblança.

Les figures retòriques que podem trobar en aquest poema, és, la comparació, es el recurs que més abunda. L’únic senhal d’aquesta composició el trobem a la tornada mos richs balays.

El tema d'aquest poema és el sentiment d’amor que sent cap a una midons(dona), elaborat i expressat a través de l’amor trobadoresc. L'estructura d'aquest poema format per vuit cobles és: En les tres primeres estrofes, així com en la cinquena, el jo poètic hi defensa la solidesa del seu amor. En la primera cobla, es juga amb la idea d’un amor més durador que no pas la vida mortal. En la segona cobla, es fa una comparació l’expressió absorta de la contemplació del poeta a la seva dama a la d’un infant innocent que mira els retaules daurats. En la resta d'estrofes, parla del jo poètic parla de personatges com Aristòtil o Pentesilea, de pedres precioses com el carboncle (dirigint-se a la dama) o el balaix d’ocelles com l’astor o l’esmerla i de mots altres referents. La rima d'aquest poema és de dos quartets de vuit versos, els versos no tenen rima, versos decasíl·labs catalans amb cesura a la quarta (4+6).

Joan Roís de Corella: La balada de la garça i de l'esmerla

Joan Roís de Corella es considera un dels màxims exponents de l’humanisme i l’últim clàssic de la literatura medieval catalana. Va néixer a Gandia entre els anys 1433 i va morir a València l’any 1497. Va ser mestre en teologia, poeta i prosista, tant de tema religiós com profà. La seva obra consta de 19 composicions, tres de temàtica religiosa i setze de profanes

Joan Roís de Corella: La balada de la garça i de l'esmerla

Aquest poema consisteix en una estrofa de deu versos decasíl·labs amb cesura a la quarta ( 4+6). De rima creu-creuada i consonant(ABBACDDCEE). Consisteix també en un apariat (EE). Conté tres quintets de rima encadenada i consonant (ABABA, CDCDC, EFEFE) de vuit i quatre síl·labes que es van alternant, hi ha alternança. El tema d'aquest poema seria la mort per amor. En els primers deu versos podem observar com Roís, fa una presentació dels dos ocells de la garça ( quatre versos) i de l'esmerla ( quatre versos) i alfinal, en el apariat, s'anuncia que vindrà la balada. El poema presenta com la garsa ( l'amant) i l'esmerla ( la estimada), fa una diferencia social, que fa referència al amor cortés. Ja que la garsa es un ocell normal, el més comú, i l'esmerla aquell ocell que es elegant, que no es veu molt. Aixó seria un reflexe del amor cortés a la vida real.

Francesc Vicent Garcia: A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil

Francesc Vicent Garcia va néixer a Tortosa l’any 1582 i va morir a Vallfogona de Riucorb l’any 1623. Segurament va cursar estudis eclesiàstics a Barcelona, més endavant va ser ordenat sacerdot a Vic i després va ser sacerdot de Vallfogona de Riucorb, càrrec que li va valer el sobrenom amb el qual és conegut: Rector de Vallfogona. Va cultivar tots els gèneres literaris, però la poesia va ser el seu gènere predilecte.

Francesc Vicent Garcia: A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil

Aquest poema consisteix en un sonet ( dos quartets i dos tercets) rima consonant, creu-creuada ( ABBA, ABBA, CDE, CDE). Versos en art major, especificament decasíl·labs. Els primers dos quartets, es presenta el tema, una dona pentinant-se i descriu a la figura femenina mentre aquesta es pentina. Pel que fa els tercets, tenim el Jo poètic de Francesc Vicent Garcia i la conclusió final. En el primer quartet, es contrasta el negror del cabell amb el blanc del marfil. Aquest tipus de contrast és molt tipic del barroc. També, aquí, s'indica el lloc i quan. Lloc, terrat. Quan, un dia. Aqui Francesc incorpora el que vindria a ser dels trobadors el Senhal, que seria Bella Flora. En el conseqüent quartet, es faria un enfasi al coll ia les mans. I una altra vegada contrasta el cabell negre, però aquesta vegada amb la mà blanca. En el primer tercet tal i com menciono abans, s'expresa el Jo poètic i gaudeix com interactuen el negre del cabell amb la mà blanca. Finalment, en la ultima estrofa del poema, el segon tercet, Vicent, expresa els sentiments que li fan sentir, que aquests sentiments seria com una mena de angoixa d'amor, la qual vol aturar-la perque no li faci mal al cor.

Anònim: La vora del mar ( cançó popular)

Aquest poema consisteix en disset estrofes d'art menor de set i quatre síl·labes. Rima assonant en els versos parells. El tema d'aquest poema seria el rapta d'una donzella per un mariner. El poema tracta sobre una donzella que esta brodant un mocador de seda vermella per a la reina ( el vermell simbolitza el color d'amor passional) a la vora del mar. Però de cop la donzella es queda sense seda. Es presenta un mariner que porta seda a la seva nau ( vaixell) i la donzella diu que si porta seda, el mariner diu que sí, i li dona a escollir els colors, escull vermell. Un cop això, el mariner li diu a la doonzella que pugi a la nau per agafar la seda vermella. Però el mariner fa zarpar la nau, i de mentres va cantant cançons marineres i la donzella s'adorm amb aquestes. Quan es desperta, es desperta a alta mar i li diu al mariner que li torni a terra ( casa), però aquest li diu que no, que ha de ser seva, aquí trobem el dessitj intens del mariner perquè es quedès la donzella. Una vegada dit aixó, la donzella fa una comparació de les seves dues germanes, quedant ella com si fos "pobre" quan en realitat veient l'estatus social que estan ara les seves germanes, es pot dir que la donzella es d'una "bona familia". El mariner li diu que si es queda amb ell, podrà sobre sortir entre la resta de les seves germanes ja que ell, ell mariner, es fill del rei d'Anglaterra i que ella serà reina. Que la porta buscant durant set anys, sense saber qui era i on trobarla, però la reconeix de seguida, aixó f que el mariner sigui un ideal enamorat. Sabent això, al final el mocador vermell serà per la donzella, s'ho està brodant ara per si mateixa, ja que serà reina.

Bonaventura Carles Aribau: La pàtria

Ainèdita. Com a poeta va publicar un sol llibre l’any 1817, Ensayos poéticos. La resta de producció poètica es relaciona amb circumstàncies o fets concrets, i és entre aquesta obra poètica que trobem La pàtria(1833).Aribau va ingressar a l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i va fundar el diari El Europeo. Va prendre part en l’evolució política del moment i es va situar en un terreny intermedi entre les postures revolucionàries i les posicions moderades. Va viure a Madrid durant més de vint anys, on va ocupar càrrecs rellevants: primer en el món dels negocis privats i després a l’administració pública com a director general del tresor, de les cases de la moneda.

Bonaventura Carles Aribau: La pàtria

Aquest poema es conegut per ser l'inici de la renaixença i de tenir un gènere peculiar com l'Oda, en aquest cas, es una reivindicació a la pàtria) La pàtria, consisteix en sis estrofes de vuit versos alexandrins amb cesura a la sisèna de rima consonant, creu-creuada ( ABBAACCA...) El context d'aquest poema seria que Aribau treballa a Madrid com a director d'operacions mercantils pel banque Gaspar Remisa. Pel sant d'Aribau, els emplats li regalen a Aribau un recull de poesies. Aribau escriu malgrat haver deixat la poesia, gràcies al regal dels empleats. Dins de les estrofes podem trobar de què tracten. En la primera estrofa podem veure que Aribau fa un comiat a la pàtria ( Catalunya). Fent un repàs de la geografía catalana. En la segona estrofa, s'identifia la pàtria amb els seus familiars ( parents) i fa una comparació amb els torrents d'aigua dels rius que s'anomenaran plors. Al final d'aquesta estrofa fa una comparació amb l'arbre migrant, que es quan tu treus al arbre del seu lloc natal, l'arbre no dona fruits i s'aseca. Es com una comparació de com es sent ell. En la tercera estrofa, es comenta la partida de Catalunya . Quan fa nom a Castella, es una metonimia. Quan nombra "el cant d'un trobador"... es lamenta perquè ja no escoltarà el català ( llemosí). L'únic consol que té Aribau és, escriure en català. En la quarta estrofa dona a coneixer la llengua catalana com la llengua dels savis, dels reis, dels nobles. En la cinquna estrofa, Aribau fa una justificació de la importància de la llengua. El primer crit al naixer d'Aribau, diu que va ser en català, ( per "l'amor" a la llengua) i que ell prega a Déu, somia i parla amb ell mateix en català. La llengua del pensament. I també la llengua de la veritat ja que Aribau no mentiria a algú que parlés el català. En l'última estrofa, Aribau dona un gir total a l'Oda. Ja que en el vers 45 el poema va adreçat a Gaspar Remisa ( patró). El poema es tornarà una oda a la patria i al seu patró, per quedar bé amb el banquer, en aquells moments. Per interés.

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

ODA A ESPANYA

La poesia de Joan Maragall, és regeneracionista i també té un vitalisme optimista el qual opta com que la poesia és salut. La teoria principal de Joan Maragall, seria la paraula viva que aquesta expressa espontaneïtat i emoció pura, caracteristiques per la poesia. El context històric en el qual està basat el poema de Joan Maragall, és en la crisi del 98, quan Espanya va perdre els territoris de Cuba, Filipines i Puerto Rico, la generació del 98 i el moviment regeneracionista que criticava el endarreriment i la corrupció de l'Estat. Maragall va estar influenciat pel filòsof Nietzsche, una visió vitalista del món i de la vida. L'oda a Espanya va estar primerament publicada a la "revista Catalunya " ( 1898) i més tard a "Visions i Cants " 1900. Les dues idees principals del poema són: la resposta a les crisis del 98, aquí farà to a què tantes morts per la pàtria no eren necessàries. I mostrarà refús per l'Espanya oficial (oligarquia agrícola). Els temes principals de la composició són: la personificació Espanya, la veu poètica i l'element de la natura. Finalment, el tema central de la composició es la diferencia de llengües i cultures dins del territori. L'oda a Espanya es tracta d'un poema assonant amb versos blancs. Amb mètrica --AA-

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

L'enyor del demà

Joan Salvat Papasseit, és nascut a Barcelona, un home humil, però sense gaires estudis, ja que a la llarga de les seves composicions, podem veure errors. Salvat, va estar influït per l'anarquisme . Vitalisme modernista i el futurisme italià. El poema de Salvat, consta de tres parts: un pròleg i un epíleg per emmarcar una escena de la vida urbana. En el pròleg, podem observar la presència del jo poètic, un to testimonial (un home malalt amb esperança) i l'empatia del jo poètic i el lector amb la malaltia. Els espais en els quals es basa Salvat, són el barri de la Barceloneta i la seva habitació on està confinat a causa de la seva malaltia. I en l'epíleg, podem trobar que es caracteritza per les antítesis com (si m'aixeco/sinó m'aixeco) i aquesta antítesi, es resol al final igualant la valia de mort i la vida. El tema de la composició, és autobiogràfic. Malalt de tuberculosi, confinat a la seva habitació, enyora la vida, li canta. Té una actitud vitalista, ja que evoca amb entusiasme la realitat. Les coses humils de cada dia es traspassen a la poesia. I no es lamenta per la possibilitat de morir. Salvat, percep la vida i la mort, com la mort positiva que s'equipara a la vida i que ambdues es complementen, ja que són necessàries pel cicle de la vida. Accepta la mort conforme. Finalment, farà una innovació amb els versos segmentats anomenats "salt de falla", possible cesura o incís explicatiu. El títol és una paradoxa, però que alhora té lògica. Es tracta d'un poema anisosil·làbic, sense rima. I les figures que farà servir seran: polisíndeton, sinestèsia, metàfora, paral·lelisme i oxímoron

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas! Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!