EIX CRONOLÒGIC, Carla Barahona

EIX CRONOLÒGIC LITERATURA

SXII

"Si null temps fui pessius ne cossirós"

"Just lo front por vostra bella semblança"

"Colguen les gents ab alegria festes"

"Cançoneta leu e plana"

"Cant de Ramon"

Jordi de Sant Jordi

Guillem de Berguedà

Cerverí de Girona

Ramon Lull

Ausiàs March

+ info

+ info

+ info

+ info

+ info

EIX CRONOLÒGIC LITERATURA

S.XIX

"A una hermosa dama de cabell negre"

"La balada de la garsa i l'esmerla"

"La pàtria"

"A la vora del mar"

Bonaventura Carles Aribau

Francesc Vicent Garcia

Joan Roís de Corella

+ info

+ info

+ info

+ info

EIX CRONOLÒGIC LITERATURA S.XIX-XX

"Tot l'enyor del demà"

"Oda a Espanya"

Joan Slavat Papasseit

Joan Maragall

+info

+info

I Cansoneta leu e plana, 7a leugereta, ses ufana, 7a farai, de mon Marques 7b del traichor de Mataplana, 7a q'es d'engan farsitz e ples. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b II Marques, ben aion les peiras 7b a Melgur depres Someiras, 7b on perdetz de las denz tres; 7b no.i ten dan que las primeiras 7b i son e non paron ges. 7b A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples. 7b III Del bratz no.us pretz una figa, 7c que cabreilla par de biga 7c e portatz lo mal estes; 7b ops i auria ortiga 7c qe.l nervi vos estendes. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b IV Marques, qui en vos se fia 7c ni a amor ni paria; 7c gardar se deu totas ves 7b qon qe.z an: an de clar dia, 7c de nuoitz ab vos non an ges. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b V Marques, ben es fols qui.s vana 7a c'ab vos tenga meliana 7a meins de brajas de cortves; 7b et anc fills de crestiana 7a pejor costuma non mes. 7b A, Marques, Marques, Marques, 7b d'engan etz farsitz e ples. 7b

Recursos utilitzats

Estructura i mètrica

• S'utilitza molt la personificació que apareix a l'últim vers de cada estrofa
• Ironia, hipèrbole i lítote són utilitzades ja que diu que les pedres es trenquen en comptes de les seves dents

• Està compost de 5 cobles singulars de 5 versos heptasílabs amb 2 versos de més de tornada
• Aquest poema el podem dividir en dos parts:
• A les primeres 3 estrofes, l'autor crítica fisicament a Ponç de Mataplana, li diu que és un traïdor i que no val per res. Parla del seu físic esguerrat i de les seves dents que va perdre a Malegurs
• A les últimes 3 estrofes , diu que ningú s'ha de fiar d'ell (ja que és un traídor ) parla també de la seva homosexualitat

Cançoneta leu e plana

• Gènere trobadoresc
• Es tracta d'un sirventès, ja que fa una crítica a Ponç de Mataplana que és anomenat en el poema com "Mon Marqués"
• Aquest sirventés va ser escrit el 1172

Guillem de Berguedà

• Trobador del SXII fill de vassalls del Compte Ramon Berenguer IV de Barcelona
• fidel escritor de la poesia trobadoresca provençal
• Va morir entre 1195 i 1995 i 1196

MENU

I Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros sirven amors, ni·n perdey mon cabal, sufren pena, turmen, trebayll e mal, ne·m tengren dan maritz ne fals gelos, er m’adutz jay, qu’eser no·m pot vedatz, us gentils cors adreitz, gras e delgatz, on es jovens e franc’ humilitatz. . II E s’auzes dir cal dona·m te joyos, ne com m’a fi, humil, franc e leyal, e·m ditz soven ab mant sospir coral, baysan: «Amics, con eu no so ab vos, muyr deziran e pus, pres mi,·us luynatz, del revenir vos clam merce viatz», estortz fora, e mos clars ditz, vertatz. III Eras diran lausenger envejós qu’eu dic fencha a ley de desleyal, mas, pus midons m’o perdo, no me·n chal, car ma rayzo tenran tuit l’amoros: qu’eu dic que can an lens ne apesatz, 2pesan vey ley e sas plasens beutatz que·m ditz plasers ab ditz enamoratz. IV E tenria lo rey per enujos si·m sonava can faz tan douz jornal, ne·m tocava: qu’eu non ay plaser d’al, ans fora mortz si·l pesamen no fos. E dic a cels qui·m dizon: «Que·us pessatz, en Cerveri? Ajam qualque solatz!» «Laxatz m’estar, seyner, que coblas fatz». V D’aytan me tenc per benaventuros car ço qui notz als altres a mi val; e no vis mays nuyll trobador aytal ne qui’n durmen fezes vers e chanços: qu’en durmen fo aycest chanz començatz, per que non es ab motz prims ne serratz ne y er per me sos ne motz esmendatz. VI Pus en durmen e pesan gen pessatz, na Sobrepretz, de me, veyllan, si·us platz prec que pessetz, o que tost m’auciatz. VII De la dona dels cardos suy payatz e del enfan, can pres luy m’asolatz.

Estructura i mètrica

Cerverí de Girona

Va ser el trobador català més important i estava vinculat a la casa reial de Jaume I i el seu fill Pere el Gran. Va començar sent joglar (recitava les composicions del trobadors) i finalment va acabar sent trobador.

RIMA

• 5 cobles unisonants es a dir que tenen la mateixa estructura i rima
• versos decasíl.labs masculins

RECURSOS

Tema

El tema d'aquest poema és el tema clàssic de la poesia trobadoresca: l'amor cortés.Es tracta d'un tema amorós on l'autor intenta convèncer a la dama que es quedi amb ell i ho fa dient-li els defectes del seu futur marit.

MENU

Pres hai la crots: tramet amors a la Dona de peccadors que d'ella m'aport gran socors. Mon c or est à casa d'amors, e mos ulls fontanes de plors : entre gaug estaig é dolors.

Son creat é esser m'es dat a servir Deu que fos honrat, e son caut en mant pecat; e en ira de Deu fui pausat . Jesus me venc crucificat : volc que D éu f os per mi amat.

Ramon Llull

Ramon Llull és el primer autor a utilitzar el català per escriure gairebé sobre tots els temes: ciència, filosofia, pedagogia teologia, literatura...El text inclou alguns moments molt emotius , com si Llull hagués trobat una nova funció de la poesia trobadoresca cultivada en la seva joventut i de la qual havia renegat.

Son h om vell, paubre, menyspreat; no hai ajuda d'home nat, e hai trop gran fait emparat . Gran s res ai del m ón cercat, mant b on ex empli hai donat, poc son conegut e amat.

Matí ané querre perdó a Déu, e pris confessió ab dolor e contricció; De caritat, oració, esperansa, devoció, Déu me feu conservació.

Lo mon estir de Miramar fiu a frares menors donar, per sarra ïns a pre ïcar . En fre la vinya e el fenollar, amor me pres fe'm Déu amar, e e n fre s ospirs e pl ors estar.

Vull morir en pèlag d'amor . Per esser gran non hai paor de mal príncep ne mal pastor . Tots jorns consir la deshonor que fan a Déu li gran senyor, qui meten lo mon en error.

Tema

La temàtica del poema és autobiogràfica perquè el poema ressegueix moments de la vida de Ramon Llull. És la veu d’un cristià que reflexiona sobre l’encert, el fracàs i l’assertivitat en el seu propi projecte vital, que l’intenta compartir i difondre arreu.

Déu Paire, Fil, Déu Espirat, de qui és Santa Trinitat, tracte com f ossen demo nstrat, Déu Fill, del c el és d a v allat, de una Verge està nat, Déu e home, Crist apel·lat

Prec D éu trameta mis s a t gers , devots, sciens e vertaders , a conèixer que D éu hom é s . La Verge on D éu h om se f e s e tots los sants d'ela sotm ès, prech que en infern no sia mes.

Lo mon era en damnació, morí per dar salvació Jes ús, per qui el m ón creat f o ; Jes ús puj à al cel sobre el tr o , venr à á jutjar lo mal e el b o ; no valr an plors querre perdó.

Laus, honor al major Senyor, al qual tramet la mia amor, que d'ell reeba resplendor; No so m digne de f ar honor a Deu, tan f ort son pecador , e so m de libres tro bador !

Figures retòriques

• Enumeració: versos 10-11,43,73-73.
• Hipèrbaton: versos 13-18, 42.
• Antítesi: versos 32-33.
• Hipèrbole: vers 37.
• Metàfora: versos 41,49.

• Paradoxa: versos 47-48.
• Polisíndeton: vers 77.
• Asíndeton: 10-11.
• Personificació: 79-81.

Novell saber hay atrobat, pot n'hom conèixer veritat, e destruir la falsetat; Sarra ïns ser an batejat, tartres, jueus e mant errat, per lo saber que Déu m'ha dat.

On que vage cuit gran bé far, e a la fi res no hi pusc far, per què n'hai ira e pesar. Ab contricié e plorar vull tant a D éu merc è clamar, que mos llibres vulla exalçar.

MENU

"Just lo front port vostra bella semblança"

Estructura

Jordi de Sant Jordi

La composició està formada per vuit estrofes. Es tracta d’una cançó d’amor escrita en estramps, o sigui, versos lliures de rima. En les tres primeres estrofes, així com en la cinquena, el jo poètic hi defensa la solidesa del seu amor: ho fa per mitjà de referents objectius i imatges estètiques molt potents,

Va ser poeta cortesà i militar. Nascut entre 1395 i 1400 al Regne de València, i va morir cap al juny de 1424. D’origen humil, va participar amb March a l’expedició naval de Sarrdenya i Còrsega, l’any 1420. Es conserven 18 poemes atribuïts a Jordi de Sant Jordi. En ells es nota la influència dels trobadors, dels quals n’hereta el marc ideològic de l’amor cortesà.

Temàtica

Parla del sentiment d’amor que sent cap a una midons, elaborat i expressat a través dels codis de l’amor trobadoresc. El poema encarna la perfecció de la dama que s’encobreix, òbviament, sota l’anonimat.

MENU

"Colguen les gents ab alegria festes"

Mètrica

Ausiàs March

l poema consta de cinc cobles de vuit versos decasíl·labs, amb rima creu-creuada. Segueix el patró 10A, 10B, 10B, 10A, 10C, 10D, 10D, 10C. S’anomena creu-creuada perquè s’alternen A i B, repetida dues vegades, a la qual succeeix A, i després una nova rima, C, a la qual succeeix D per partida doble, i tanca amb C. Hi ha cesura a la quarta síl·laba de cada vers, típic d’aquestes composicions i que la dota d’un component melòdic.

S’assenyala que March va néixer a Gandia al voltant de 1400. Va morir l’any 1459. Educat en l'ideal cavalleresc, va ser nomenat cavaller l’any 1419. Va seguir el rei Alfons a la campanya de Sardenya i Còrsega, i va prendre part a les guerres de Nàpols i Sicília.Influenciat pels trobadors, va anar més enllà i va ser un dels impulsors de la renovació literària del seu temps. També estava influenciat per Aristòtil, Petrarca, Dante...

Estructura

El poema XIII d'Ausiàs March gaudeix d'un esquema mètric usat molt sovint en la poesia marquiana, cinc octaves de decasíl·labs amb rima consonant de creu creuada. A més a més compta amb una tornada regular.

Figures retòriques

MENU

"A la vora del mar"

menu

ESTRUCTURA

CONTEXT

TEMÀTICA

És una cançó senzilla, que segueix una narració lineal per tal de fer entenedora la història i que sigui fàcil de recordar-ne els passatges. La cançó està dividida en tres parts: la introducció, el nus i el desenllaç. Les tres primeres estrofes conformen la introducció.El nus es desenvolupa a través del diàleg dels personatges I el desenllaç transcorre mentre ella tria la seda i s’adorm amb els cants d’ell i, quan es desperta,ja són a alta mar.

Aquesta cançó popular, coneguda també com El mariner, és un poema del qual en desconeixem l’autor. Que sigui popular i que en desconeguem l’autor no vol dir que sigui una creació del poble; el poble, com a col·lectiu, no pot crear poesia, sinó que s’apropia de la creació literària d’algú i la transmet oralment, amb canvis i reelaboracions, de generació en generació.

La història ens parla del rapte d’una dona per part del mariner. Històricament, els mariners havien raptat dones per tal de vendre-les com a esclaves al mercat d’esclaus. En aquest cas, però, el rapte té una finalitat matrimonial. Per una banda, aquesta peça recull la idea de la divinitat del poder i, per l’altra, de la immunitat que ofereix el poder i la riquesa.

"A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL" FRANCESC VICENT GARCIA

menu

Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja A qui los de or més fi tenen enveja, En un terrat, la bella Flora, un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll que, ab son contrari, més campeja I, com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà de una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat, que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien, Que lo cor, enamorat, se m'alterava I, temerós de alguna gran desgràcia, De prendre'ls tregües ganes venien.

FORMA

TEMÀTICA

ASPECTES ESTRUCTURALS

Aquest sonet representa un cant a l’amor, el que sent el poeta cap a una dama que el té encisat. La dama es troba en un terrat pentinant-se i ell la observa des d’una posició inferior. Això no és gratuït, ja que representa la idealització i la superioritat de la dama. En aquest poema, l’autor també amaga la identitat de la dama sota el senhal Bella Flora.En definitiva, l’amor és l’objecte i subjecte del poema, que l’autor fa evident a través de lacontemplació i admiració del jo poètic cap a la dama.

Hi ha una renovació de la mètrica. Es tracta d’un sonet de versos decasíl·labs d’art major amb rima consonant: ABBA, ABBA, CDE, CDE. Trobem un nombre elevat de figures retòriques: Metàfora, Epítet Personificació: Hipèrbole Hipèrbaton

Aquesta peça és un sonet dividit en quatre estrofes: dos quartets i dos tercets. L’estructura del sonet es petrarquista i de composició diàfana: els dos primers quartets exposen el tema i descriuen la figura femenina mentre es pentina, i en els dos darrers tercets pren la veu el jo poètic i aporta una conclusió.

La Pàtria

CONTEXT

Bonaventura Carles Aribau

Aquest poema és considerat el símbol fundacional de la Renaixença. Es tracta d’un text sense pretensions, propi de la poesia de circumstàncies.

ASPECTES ESTRUCTURALS

FORMA

En aquest poema hi ha dos temes: per una banda, el tema general format per l’evocació de la pàtria; per l’altra, l’elogi del senyor Gaspar Remisa. La temàtica principal engloba les cinc primeres estrofes; en l’última estrofa és on apareix la presència de l’homenatjat

El poema està format per sis estrofes de vuit versos. El metre és alexandrí, un vers de 12 síl·labes amb una cesura que el divideix en dos hemistiquis de sis (6+6). Al ser un vers d’una llargada considerable, l’alexandrí se sol associar a poemes de to greu i elevat, com ho és aquest, que pertany al gènere de l’oda. La rima és consonant i segueix l’esquema ABBAACCA. L’alternança dels versos masculins i femenins no segueix cap patró. Pel que fa als recursos literaris i a les figures retòriques, veiem que hi ha apòstrofes,hipèrboles, hipèrbatons i joc de paraules/paronomàsia

TEMA

Hi ha una doble temàtica:

• Primer, l’evocació del paradís perdut: el subjecte líric s’acomiada de la natura, passant de la terra al cel, i també concreta paisatges geogràfics de casa nostra (Montseny...)

• L'elogi del senyor és el tema principal de l’última estrofa. On esperàvem trobar la paraula pàtria hi trobem el mot patró . Es configura una exaltació del seu superior, situant- lo en un pedestal.

menu

AUTOR

"LA BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA"

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, pennatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, les plomes i lo llustre, que no és al món poeta tan il•lustre, que pogués dir les llaors de tal perla; i, ab dolça veu, per art ben acordada, cant e tenor, cantaven tal balada:

ASPECTES ESTRUCTURALS

FORMA

El nucli de l’obra és la balada, un gènere amorós d’arrel trobadoresca compost per al ball. Històricament, la balada ha estat una forma de versificació popular i tradicional. Es poden trobar diverses peces que responen al concepte de balada, tot i no coincidir en els aspectes estructurals. Aquesta composició de Corella podria ser tant una definició genèrica del terme entesa com un poema per a ser cantat i ballat com també una voluntat d’especificar la funcionalitat i temàtica des del principi fins al final.

El poema comença amb deu versos decasíl·labs, que donen pas a un diàleg entre la garsa i la merla. Els vuit primers versos, repartits en dos quartets, consten de quatre rimes creuades (ABBA, CDDC). Se’ls afegeix un apariat final (EE). La rima és consonant i femenina (les paraules finals de cada vers són planes).

"Del mal que pas no puc guarir, si no em mirau ab los ulls tals, que puga dir que ja no us plau que jo per vós haja a morir. Si muir per vós, llavors creureu l'amor que us port, e no es pot fer que no ploreu la trista mort d'aquell que ara no voleu; que el mal que pas no em pot jaquir, si no girau los vostres ulls, que em vullen dir que ja no us plau que jo per vós haja a morir".

TEMÀTICA

Ens canta un dels grans tòpics de la literatura trobadoresca: la mort d’amor. Ho fa des d’una perspectiva personal i innovadora: ens descriu una estampa primaveral en què els sentits se’ns estimulen a partir dels colors de les aus (verd, negre, blanc), els sorolls (dolça veu), els estats emocionals (alegres) i noms i adjectius (llustre, il·lustre, perla) que atorguen sensorialitat al text.

menu

CONTEXT

ODA A ESPANYA

La crisi espanyola del 1898 sorgeix arran de la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i Filipines. Neix la Generació del 98, alhora que apareix un moviment regeneracionista.Maragall forma part d’un cercle d’intel·lectuals que aposta per un canvi en la mateixa línia regeneracionista. La filosofia de Niertzsche té una forta influència sobre el poeta. El poeta fa un crit d’alerta a la mare pàtria que està enterrant en vida el futur de tot un país, incloent-hi les futures generacions.

Joan Maragall és l’últim dels poetes romàntics catalans i un dels impulsors del Modernisme. Va recollir la tradició d’escriptors europeus del s. XIX en la idea d’apostar pel vitalisme optimista en què s’entén la poesia com a font de salut i energia

ESTRUCTURA

TEMÀTICA

El poema “Oda a Espanya” apareix per primera vegada l’any 1898 a la revistaCatalònia, revista amb voluntat de recollir totes les expressions modernistes. Però no serà fins el 1900 que el veurem formant part del poemari Visions i Cants. El poema és una resposta a la crisi espanyola de 1898 , amb la pèrdua colonial de Cuba, Puerto Rico i Filipines.Maragall va escriure el poema per denunciar la situació d’injustícia per una banda, i per l’altra, mostrar el seu refús a l'Espanya oficial, regida per l’oligarquia agrària

Maragall construeix aquesta resposta a partir del tema més delicat de l’estat Espanyol: la diferència de llengües i cultures dins del territori. Així, comença el poema amb un retret pel menyspreu a al llengua catalana, fent una crítica clara al colonialisme i a l’imperialisme espanyols (versos 5 i 6). Personifica la pàtria i la converteix en un cara a cara de dos individus iguals. Maragall fa referència a la dita “el imperio donde nunca se pone el sol” per fer evident veure que Espanya viu atrapada en un passat imperial falsament gloriós. Tot i així, es percep un cert brid’esperança en l’estat que, malgrat el passat, pot reconduir la història

FORMA

El poema està format per una combinació de versos octosíl·labs i tetrasíl·labs (versos d’art menor) trobem decasíl·labs, fet que atorga dinamisme a al veu poètica. La majoria de versos tenen cesura, sovint amb hemistiquis de quatre versos. La veu poètica s’adreça a aquesta Espanya personificada en la primera persona del singular però ben aviat deduïm que Maragall s’alça com la veu del poble, en representació de la nació catalana. El ritme cada vegada més accelerat dels versos,exagerantl’èpica i aportant dramatisme

menu

"TOT L'ENYOR DEL DEMÀ"

menu

La composició té un intens component autobiogràfic. D’ençà l’estiu de 1918, Salvat és un poeta malalt de tuberculosi, una afecció pulmonar que el confinarà a la cambra de casa o al sanatori i que se l’endurà tot just complets els trenta. trenta. Lamalaltia, la imminència de la pròpia mort, la sensació que el món bull a fora mentre ell resta enllitat i quiet, el dubte sobre si tornarà a veure’l són fets i sentiments reals, ben seus. Malgrat el drama personal, Salvat evoca amb entusiasme la realitat més immediata, la més familiar. En descriu la vitalitat: l’ambient alegre, les feines menudes, el tràfec de la gent, els gestos i les corredisses, les veus i les converses. “Tot l’enyor de demà” canta la vida.

Respecte de la mètrica i l’estil, només assenyalarem algunes qüestions generals: es tracta d’un poema anisosil·làbic, El tall no ésaleatori, sinó que sol coincidir amb la cesura o amb un incís explicatiu (entre comes o encapçalat per una coma en un text ortodox, que conservés sempre la puntuació).El títol “ Tot l’enyor del demà” amaga una paradoxa. Quant al rastre formal del futurisme, resta la ruptura amb la unitat del vers (esglaonament, molt freqüent; la intercalació de masses en blanc per separar-ne els constituents

El 1919, Joan Salvat Papasseit publica un manifest literari titulat Soc jo, que parlo als joves, en què estableix la revolta com a condició indispensable per al poeta: “Només són poetes aquells qui canten en la lluita i blasmen en llurs cançons”. El títol del seu primer llibre, del mateix 1919, al·ludia a la modernitat industrial: Poemes en ondes hertzianes.Sobretot participa del futurisme italià, adoptant-ne actituds, temes i tècniques.Quant als temes, el maquinisme ( la fascinació per la màquina), juntament amb l’exaltació de certs conceptes que s’hi associen, com el dinamisme, l’energia, l’impuls, el risc, la joventut o l’aventura.

FORMA

Formada per disset estrofes d’art menor. La rima és assonant en els versos parells. Les estrofes estan formades per versos de set i quatre síl·labes que es van intercalant. El primer i tercer són heptasíl·labs, mentre que el segon i el quart són tetrasíl·labs.

El lèxic és senzill, amb repeticions i diminutius al llarg de la composició.