Eix cronològic literatura 1er batxillerat

Eix cronològic

La poesia catalana medieval

Fet per Isabel Frías Urbano

Ausiàs March

Cerverí de Girona

Guillem de Berguedà

Ramon Llull

Jordi de Sant Jordi

"Just lo front port vostra bella semblança"

"Colguen les gents ab alegries festes"

"Si nuyll temps fui pessius e cosiros"

"Cançoneta leu e plana"

"Cant de Ramon"

Anàlisi

+info

+info

+info

+info

Eix cronològic

La literatura catalana del segon trimestre

Fet per Isabel Frías Urbano

Anònim (tradició popular)

Carles Aribau

Francesc Vicent Garcia

Joan Roís de Corella

"A una hermosa dama [...]"

"Balada de la garsa i l'esmerla"

"La pàtria"

"A la vora de la mar"

Anàlisi temàtic i formal

Anàlisi temàtic i formal

Anàlisi temàtic i formal

Anàlisi temàtic i formal

+ figures retòriques

+ figures retòriques

Eix cronològic

La literatura catalana del tercer trimestre

Fet per Isabel Frías Urbano

Inicis s. XX

Inicis s. XX

1921

1898

Joan Maragall

Joan Salvat-Papasseit

El modernisme

Les avantguardes

"Oda a Espanya"

Característiques

Característiques

"Tot l'enyor de demà"

1427

Tema: Té molt a veure amb el tòpic de mort per amor, molt comú a la poesia trobadoresca. No obstant això, March recupera aquest tòpic i incorpora un aspecte moral. Parla de l'ofuscament que provoca l'amor. El jo poètic fins i tot considera el suïcidi per tal de saber que la dama ha plorat per ell. Estructura: Aquest poema està format per cobles de vuit versos decasíl·labs amb rima creu-creuada. També trobem cesura a la quarta síl·laba de cada vers, el qual es fa amb intenció d'afegir un ritme melòdic a la composició. Senhal: El senyal en aquesta composició és "Llir entre cards".

Anàlisi

Tema: El dos temes principals són l'evocació de la pàtria com un paradís perdut i l'elogi del senyor Gaspar Remisa.

Estructura: Les dues primeres estrofes són l'adeu explícit, on Aribau enumera tot allò que forma la pàtria amb un to nostàlgic. Fa referència a llocs explícits com el Montseny, l'illa de Mallorca o Montjuïc (metonímia de Barcelona, lloc de procedència de l'autor). La tercera estrofa suposa una transició on continua fent referència a llocs geogràfics tant del territori d'exili com la pàtria. A la quarta i cinquena estrofa passa a defensar i lloar l'ús del català, establint una connexió entre la llengua, la pàtria i la identitat. Finalment, a la sisena estrofa fa un canvi sobtat de temàtica i passa a lloar al seu cap, Gaspar Remisa. Aquest cop d'efecte serveix com a cloenda de la composició i estableix una estructura circular, on comença i acaba de la mateixa manera.

Imatges: L'arrelament de l'arbre surt com una imatge que exemplifica el sentiment de l'exili. La lira, un símbol típic romàntic, també apareix representant la recuperació de la poesia dels avantpassats. Llemosí (dialecte occità, des del segle XVI erròniament s'ha pensat que és català.

Forma: "La pàtria" és una oda. El poema està format per sis estrofes de vuit versos alexandrins (dotze síl·labes amb cesura 6+6). Aribau utilitza aquest tipus de vers per donar-li al poema un to més greu i elevat. La rima és consonant i alterna entre rima masculina i femenina sense seguir cap mena de patró. L'esquema mètric de cada estrofa és el següent: ABBAACCA. Respecte a figures retòriques, Aribau fa servir l'apòstrofe, la hipèrbole, l'hipèrbaton i la paronomàsia.

Vida i obra

Francesc Vicent Garcia va néixer l'any 1582 a Tortosa i va morir l'any 1623 a Vallfogona de Riucorb. Va rebre una formació eclesiàstica i com a conseqüència va obtenir el títol de rector de Vallfogona, pel qual era conegut.

La seva obra El seu gènere més cultivat és el de la poesia, encara que va ser un escriptor prolífic en tots els gèneres literaris. Destaquen dues línies a la poesia de Vicent Garcia. La primera és més seriosa i té una quantitat abundant de figures retòriques, mentre que la segona és humorística i predomina la temàtica escatològica.

Per què és important? Francesc Vicent Garcia és el primer gran escriptor de la literatura catalana del Barroc.

Figures retòriques

• Trobem una hipèrbole generalitzada
• Compració

• Al·legoria (finalitat: amplificar intensitat amorosa del poeta)
• Metàfora
• Apòstrofe

Biografia

Va ser el trobador català més important. Al principi va fer de joglar, peò finalment es va convertir en trobador. Va estar molt lligat amb les corts de Jaume I i Pere el Gran.

Vida i obra

• Joan Maragall va néixer el 10 d'octubre de 1860 a Barcelona i va morir el 20 de desembre de 1911 a la mateixa ciutat.
• La seva producció literària es va basar en la tradició de diferents escriptors del segle XIX a Europa i en el concepte del vitalisme optimista, és a dir, la poesia com a font de salut i energia.
• Maragall va ser un dels últims poetes romàntics i un dels impulsors del Modernisme. Es va inscriure en el corrent regeneracionista d'aquest últim moviment.

La paraula vivaJoan Maragall va desenvolupar la seva teoria de la "paraula viva" als assajos "Elogi de la paraula" (1903) i "Elogi de la poesia" (1909), que defensava l'emoció pura, l'espontaneïtat i la sinceritat com a elements indispensables de la poesia.

s. XV

Moviment literari: Aquest poema pertany al Renaixement. Això es veu reflectit en l'ambientació idíl·lica del poema (locus amoenus).

Context: Aquest poema s'escriu durant el Renaixement, per la qual cosa Corella rep influències d'alguns autor italians, com Boccaccio. Aquest últim influeix en la seva percepció humanística de la passió amorosa. Es fixa en el patiment, el desengany i el desig i a més no exclou l'amor carnal si també hi ha una unió espiritual.

Figures retòriques

Hipèrbole: "Que lo cor, enamorat, se m'alterava I, temerós de alguna gran desgràcia, De prendre'ls tregües ganes venien"

Metàfora: "Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja A qui los de or més fi tenen enveja En un terrat, la bella Flora, un dia;"

Hipèrbaton: "Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja A qui los de or més fi tenen enveja En un terrat, la bella Flora, un dia;"

Epítet: "Entre ells la pura neu se descobria"

Personificació: "A qui los de or més fi tenen enveja En un terrat, la bella Flora, un dia;" "Lo dolç combat, que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien"

Context històric

L'avantguardisme comença a principis del segle XX però comença a prendre rellevància a partir del 1914. Es desenvolupa fins als anys trenta.Davant la situació de crisi, confusió i destrucció massiva que viu Europa, les avantguardes busquen trencar completament amb les pautes artístiques i morals pròpies de la burgesia. Per això es passa a valorar tot allò que és innovador pel fet de ser-ho. A Catalunya l'avantguardisme proposa un art alternatiu al del Noucentisme, però no és tan agressivament trencador perquè no podien destruir una tradició que encara estava en procés de consolidació.

Biografia

Va nèixer a Mallorca al 1232. Quan estava casat i tenia dos fills va tenir una revelació religiosa on Crist se li va aparèixer, el qual li va convèncer de deixar la seva vida darrera i dedicar la seva vida i obra a Déu. De fet, Llull utilitza la literatura com una eina didàctica per difondre la ideologia cristiana i convertir als infidels.

1833

Per què destaca aquest poema? Aquesta composició és de suma importància, ja que la seva publicació es considera el punt d'inici de la Renaixença.

Moviment literari: Aquesta poema pertany a la Renaixença. Aquest corrent estava basat en el redescobriment de la cultura, la societat i la literatura catalana. Està relacionat amb el Romanticisme, que es va desenvolupar al mateix temps que la Renaixença.

Context: Aribau treballava com a director d'operacions mercantils pel banquer català Gaspar Remisa. Pel seu sant, els seus empleats van decidir regalar-li un recull de poemes, i Aribau va decidir participar escrivint aquest poema encara que havia deixat la poesia. Es va publicar per primer cop a la revista El Vapor.

Biografia

Bonaventura Carles Aribau neix el 1798. Va deixar una variada i extensa obra escrita (crítica literària, política, economia...). Com a poeta només va escriure una obra, i la seva poesia era fruit de circumstàncies o fets concrets. Aribau es va unir a l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona i també va fundar la seva pròpia revista, El Europeo. Va traduir texts i va col·laborar en la introducció d'escriptors romàntics al país. Finalment, va temir càrrecs molt importants, tan privats com públics. Va tornar a Barcelona i va morir el 1862 amb 63 anys.

Per què és important? Carles Aribau destaca per ser una de les veus del primer Romanticisme, religiós i conservador, a Catalunya.

Context històric: La crisi de 1898

Conseqüències

• Pessimisme profund a la societat espanyola.
• Naixement de la Generació del 98.
• Moviment regeneracionista: crítica cap al sistema corrupte i proposta de democratització.

Causes

• Pèrdua de colònies (Cuba, Puerto Rico, Filipines).
• Reaparició dels imperis europeus i americà, Espanya en un sistema conservador centralista (Restauració).

Anàlisi

Estructura: Aquest poema està format per dos quartets, un apariat i tres quintets. Al primer quartet el poeta presenta la garsa, mentre que en el segon fa el mateix amb l'esmerla. L'apariat serveix per introduir la balada, que està formada pels tres quintets restants. Cal destacar que en aquest context "balada" s'entén com una composició feta per ser cantada i ballada.

Tema: El poema tracta sobre la mort per amor i la paradoxal bellesa de l'amor no correspost. La presentació d'aquest tema és innovadora, ja que es fa mitjançant una estampa primaveral que cerca l'estimulació dels sentits. Malgrat aquest marc idíl·lic, el poema té un matís melancòlic, pel fet que apunta a la solitud i ens expressa que el desenllaç d'aquest amor no correspost serà tràgic.

Interpretació: La garsa, un ocell corrent, representa la figura del trobador, mentre que l'esmerla, un ocell més refinat, representa a la dama estimada. Amb això l'autor vol replicar la dinàmica tradicional de les relacions de l'amor cortès. A més, el cant d'aquests ocells és la veu del mateix poeta que vol exposar el seu patiment amorós.

Forma: El poema utilitza versos decasíl·labs clàssics catalans, és a dir, versos amb cesura de 4+6 i amb un hemistiqui masculí, pels dos quartets. L'esquema mètric és el següent: ABBA/CDDC. La rima és femenina i consonant. L'apariat final té el següent esquema mètric: EE. Els quintets alternen entre versos octosíl·labs i tetrasíl·labs.

Anàlisi

Símbols: 1. El mocador era una peça que tradicionalment utilitzaven les dones per comunicar-se amb els seus pretendents. A més, era un símbol de les classes altes (la reialesa i la noblesa), amb la qual cosa està presagiant la revelació final de la història. Finalment, el color vermell del mocador simbolitza la passió, la vida i la fertilitat, el qual presagia també la veritable identitat del mariner. 2. La vela engloba tota la imatgeria marinera, i a més té reminiscències fàl·liques. 3. Les cançons que canta el mariner cançons novelles, o suposen una referència al cant de les sirenes a l'Odissea.

Estructura: Aquesta composició segueix una estructura narrativa lineal amb tres parts: la introducció, el nus i el desenllaç. A la introducció s'introdueixen i se situen els tres elements bàsics: la donzella, el mocador i la mar. La donzella es queda sense seda per brodar el seu mocador, que és per la reina, i per això mira cap al mar, on veu un vaixell que s'apropa a terra. El nus es desenvolupa mitjançant el diàleg, on la donzella li demana al mariner seda pel seu mocador i ell li ofereix pujar a la seva nau i donar-li la seda de forma gratuïta. Al desenllaç la donzella es queda adormida a la nau, i quan es desperta s'adona que el mariner l'ha segrestat, per la qual cosa es lamenta pel seu futur. No obstant això, hi ha un gir final on es revela que el mariner en veritat és el futur rei d'Anglaterra i que es casarà amb la donzella.

Tema: El poema tracta sobre el rapte d'una donzella per part d'un mariner. Aquest tema té diverses implicacions. En primer lloc, expressa la idea de la divinitat del poder, que fan i desfan les coses com vol, i també la immunitat que ofereix aquest, atès que el rapte del mariner es justifica perquè és el príncep d'Anglaterra. Finalment, ens mostra la dinàmica de l'home envers la dona, que sempre té la solució (ell té la seda) i que ha de cuidar-la (ell li paga la seda).

Forma: El poema està format per disset estrofes d'art menor. La rima és assonant només en els versos parells. Les estrofes van alternant entre versos heptasíl·labs (primer i tercer vers) i versos tetrasíl·labs (segon i quart vers). El lèxic és senzill, amb repeticions i diminutius, amb la intenció de facilitar la seva memorització i transmissió.

Vida i obra

• Joan Salvat-Papasseit va néixer el 16 de maig de 1894 a Barcelona i va morir el 7 d'agost de 1924 també a Barcelona.

Orígens i formació

• D'origen humil; treballa com a vigilant nocturn al port de Barcelona.
• Vinculat a grups obreristes i populars.
• Oposat al Noucentisme burgès, el moviment imperant de l'època.

Obres importantsD'avantguardisme:

• "Poemes en ondes hertzianes" (1919)

Més equilibri amb poesia tradicional:

• "L’irradiador del port i les gavines" (1921)
• "La gesta dels estels" (1922)
• "El poema de la roda als llavis" (1923)

Escriptor radicalExposa les seves idees als següents textos:

• "Soc jo, que parlo als joves" (1919)
• "Concepte de poeta" (1919)
• "Contra els poetes en minúscula. Primer manifest català futurista" (1920).

IV E tenria lo rey per enujos si·m sonava can faz tan douz jornal, ne·m tocava: qu’eu non ay plaser d’al, 25ans fora mortz si·l pesamen no fos. E dic a cels qui·m dizon: «Que·us pessatz, en Cerveri? Ajam qualque solatz!» «Laxatz m’estar, seyner, que coblas fatz». V D’aytan me tenc per benaventuros 30car ço qui notz als altres a mi val; e no vis mays nuyll trobador aytal ne qui’n durmen fezes vers e chanços: qu’en durmen fo aycest chanz començatz, per que non es ab motz prims ne serratz 35ne y er per me sos ne motz esmendatz. VI Pus en durmen e pesan gen pessatz, na Sobrepretz, de me, veyllan, si·us platz prec que pessetz, o que tost m’auciatz. VII De la dona dels cardos suy payatz 40e del enfan, can pres luy m’asolatz.

I 1 Si nuyll temps fuy pessius ne cossiros sirven amors, ni·n perdey mon cabal, sufren pena, turmen, trebayll e mal, ne·m tengren dan maritz ne fals gelos, 5 er m’adutz jay, qu’eser no·m pot vedatz, us gentils cors adreitz, gras e delgatz, on es jovens e franc’ humilitatz. . II E s’auzes dir cal dona·m te joyos, ne com m’a fi, humil, franc e leyal, 10 e·m ditz soven ab mant sospir coral, baysan: «Amics, con eu no so ab vos, muyr deziran e pus, pres mi,·us luynatz, del revenir vos clam merce viatz», estortz fora, e mos clars ditz, vertatz. III 15 Eras diran lausenger envejós qu’eu dic fencha a ley de desleyal, mas, pus midons m’o perdo, no me·n chal, car ma rayzo tenran tuit l’amoros: qu’eu dic que can an lens ne apesatz, 20pesan vey ley e sas plasens beutatz que·m ditz plasers ab ditz enamoratz.

Figures retòriques:

• sinècdoque
• antítesi
• paradoxa
• símbol
• interrogació
• apòstrofe

1300

Temàtica: És autobiogràfica, el qual per la seva època era molt innovador perquè les anècdotes vitals no eren considerades matèria dignes per fer literatura. Finalitat: Encara que el tema és autobiogràfic, Llull mai deixa de banda el seu propòsitr evangelitzador. Llenguatge: Llull utilitza un català pur (encara que hi han provençalismes). Tambñe escull les paraules per la bellesa del significat. Per aquesta raó fa un ús repetit de paraules com "Déu", "Senyor" o "Jesús". Característiques generals: trobem canvis constants de perspectiva amb l'objectiu d'aportar dinamisme amb les 14 estrofes. També juga amb les formes verbals, combinant el present, l'imperfet, el passat perifràstic, etc. Forma: Hi ha una pobresa estilística a causa de l'abundància de terminacions d'infinitiu o participi. Això pot reflectir l'austeritat i la humilitat que ha de tenir un bon cristià. Mètrica: Són 14 estrofes de sis versos amb vuit síl·labes cadascuna. La rima és consonant i masculina

s. XIII

Tema: Aquest poema reflecteix l'estructura pròpia de l'amor cortès. L'om rendeix culte a la midons (una dona casada) sabent que l'amor no pot ser consumat en un encontre carnal o en matrimoni. Per això, el codi trobadoresc exigeix que el trobador ha de perfeccionar els seus versos i a sí mateix per igualar la perfecció de la midons (és un joc literari). Estructura: Aquesta composició està formada per 5 cobles unisonants, els versos dels quals són decasíl·labs masculins. Utilitza la rima consonant. Hi han dues tornades:

• La primera tornada està dedicada a la midons, "Sobrepretz" (senhal)
• La segona tornada està dedicada als seus protectors, la comtessa Sibil·la de Cardona i Pere el Gran (anomenat "infant" per la seva curta edat en aquell moment)

S'observa que l'expressió amorosa està regida per uns codis molt restrictius on el trovador ha de treballar per crear una composició que iguali el seu sentiment amorós.

Biografia

Jordi de Sant Jordi va ser un poeta i militar. D'origen humil, des de ben aviat va estar lligat a la cort d'Alfons el Magnànim, i fins i tot el va acompanyar juntament amb Ausiàs March a la seva expedició de Sardenya i Còrsega (1420). Conservem 18 poemes seus.

Anàlisi

Moviment literari: Aquest poema pertany al Barroc. Això es veu en la temàtica i els elements del poema (per exemple, el joc de contraris present durant tota la composició).

Estructura: Aquest poema és un sonet (dos quartets i dos tercets). És un sonet d'estructura petrarquista i de composició diàfana. Els dos primers quartets exposen el tema descrivint a la dama mentre que els dos tercets introdueixen la veu del poeta i aporten una conclusió.

Tema: El poema es basa en el tòpic del descriptio puellae.

Forma: El poema utilitza versos decasíl·labs amb rima consonant. L'esquema mètric és el següent: ABBA / ABBA / CDE / CDE.

La tradició popular

El fet que aquest poema sigui de tradició popular fa referència al procés d'apropiació per part d'un col·lectiu i a la seva forma de difusió, la transmissió oral, on el poema es recita i es canvien elements. No fa referència al procés de creació, és a dir, no és una creació del poble.

Característiques del moviment

"Tot l'enyor de demà"

Temàtica:

• Tema central: autobiogràfic (basat en la tuberculosi que pateix el poeta i que posa fi a la seva vida).
• Cant a la vida: el poeta celebra la rutina diària, ja que per ell és un fet que traspua poesia.
• Igualtat entre la vida i la mort: Salvat expressa la idea, basada en el seu vitalisme, que la vida i la mort són dos elements complementaris i necessaris del cicle de l'existència. Ell no s'angoixa per la seva mort perquè la vida als carrers continuen.

Estructura:

• Tres parts: pròleg, escena urbana i epíleg
• Cinc primers versos: preàmbul amb intenció de remarcar el jo poètic, establir un to testimonial i obtenir l'empatia del lector cap al poeta.
• 2 espais principals: habitació i la vida al barri
• Evolució de l'espai: el poema evoluciona des de dins cap a fora
• L'epíleg: es basa en una antítesi ("si m'aixeco"/ "si no m'aixeco"). Aquesta antítesi es resol al final de la composició quan s'iguala el valor de la vida i la mort.

Forma: Versos: anisosil·làbics (versos amb diferent nombre de síl·labes) Rima: versos blancs. Innovacions futuristes: fa servir la fragmentació dels versos (salt de falla) i suprimeix alguns punts d'ortografia.

El títol: El títol presenta una paradoxa, ja que només es pot enyorar allò que ha passat. No obstant això, té raó lògica, ja que Salvat enyora un demà que ha viscut mil cops, és a dir, la rutina diària.

"Oda a Espanya"

Temàtica:

• Tema central: La crítica de Maragall a l'imperialisme i colonialisme espanyol i la defensa de la identitat catalana.
• Espanya: Es presenta com atrapada en un passat imperial falsament gloriós.
• Crítica: Maragall basa la seva crítica en la llengua com a configuradora de la individualitat i en la dificultat de diàleg.
• Resolució: A l'última estrofa es considera el diàleg impossible i se suggereix la independència com a única solució.

Aspectes estructurals:

• Publicació: Apareix per primer cop a la revista Catalònia en 1898 i després al poemari Visions i Cants (1900) dins l’apartat "Els tres cants de guerra".

• 3 elements: El poema està configurat per la veu poètica, la personificació d'Espanya i l'element de la natura.
• Representa la classe obrera i la nació catalana, escanyades econòmicament i ignorades per l'estat imperialista.
• Diàleg sense resposta: Maragall (veu del poble) s'adreça a Espanya (mare alienada) per retreure-li les seves accions.

Forma: Versos: combinació versos octosíl·labs, tetrasíl·labs i decasíl·labs (ocasionalment) Hemistiquis: de quatre síl·labes, adquireixen cada cop més un to incisiu. Rima: irregular. Ritme: accelerat, aporta dinamisme.

Context polític: Aquest poema coincideix amb el desenvolupament inicial del nacionalisme català, d'aquí el que Maragall plantegi una Catalunya independent d'Espanya.

Context històric

El modernisme es desenvolupa des de principis del segle XX fins als anys trenta. Aquests són alguns fets històrics relacionats amb el moviment:

1. Auge dels feixismes a Europa a partir dels anys vint.
2. El comunisme arriba a Europa (Revolució d'Octubre a Rússia, 1917).
3. Té lloc la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
4. Avenços socials respecte a la igualtat de gènere.
5. Les teories de psicoanàlisi de Sigmund Freud.

s. XVI

Context: Aquesta composició és del segle XVI. Al segle XIX, amb el Romanticisme, va aparèixer un interès per l'estudi i la conservació del folklore i la literatura popular. Per aquesta raó no es va recollir aquesta cançó de forma escrita fins al 1853, al "Romancerillo catalán" de Manuel Milà i Fontanals.

Biografia

Ausiàs March va néixer a Gandia a l’any 1400 i. Venia d’una família de la mitjana noblesa valenciana. Va participar a les guerres de Nàpols i Sicília, i a més acompanyar al rei Alfons el Magnànim a la seva campanya de Sardenya i Còrsega. Es va casar amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell), i després de la seva mort es va tornar a casar. Va morir l’any 1459.

s. XII

Títol: El títol d'aquest poema (Cançoneta leu e plana) fa referència al trobar leu, l'estill de trobar més senzill que hi havia. Berguedà fa servir aquest estil perquè vol que aquest poema es difongui de forma més àmplia, ja que quant més lluny arribi la crítica, millor.Senyal: En aquest sirventès s'al·ludeix a Ponç de Mataplana mitjançant el senyal "Mon marquès". Ponç de Mataplana no era un marquès (l'únic marquès era el rei). Per això podem deduir que Berguedà utilitza "marquès" fent referència al seu significat com a "terratinent". Crítica: Guillem de Berguedà critica al llarg d'aquesta composició quatre aspectes principals de Ponç de Mataplana: les seves dents, el seu braç encarcarat, ñla seva homosexualitat i els seus vicis morals (aquesta crítica surt al refrany que va estar concebut a imitació de la poesia popular per tal de difondre). Per això aquest sirventès és molt original, perquè Berguedà evita els temes recomanats als tractats de retòrica.

s. XVII

Context: A la poesia del segle XVII es produeix un canvi de perspectiva i com a conseqüència es busca imitar la tradició castellana, considerada més moderna, per deixar enrere els cànons medievals. Amb aquest canvi sorgeix el Barroc, que tracta temes com la fugacitat del temps, el desengany i els jocs de contrastos. El Barroc també aporta una voluntat artificiosa tant en la forma com en el contingut.

Característiques del Barroc: el Barroc es caracteritza pels jocs de paraules, la recerca de l'emoció i el plaer estètic, el triomf de l'ornamentació i un augment en la creativitat dels països europeus. Es diferencia del Renaixement per la seva perspectiva pessimista. Els principals temes són la vida com a lluita, somni o mentida i la fugacitat del temps i de la vida. L'estil és sumptuós i recarregat, i respecte a la forma es fa gran ús de l'hipèrbaton, l'adjectivació, l'el·lipsi, la metàfora, l'antítesi, la perífrasi i les al·lusions mitològiques.

Vida i obra

Joan Roís de Corella va néixer a Gandia entre els anys 1433 i 1443 i va morir a València l'any 1497. El seu ofici era de mestre de teologia, però a més va ser poeta i prosista, tractant temes profans i religiosos. Era d'una família noble i es va moure per cercles intel·lectuals i aristocràtics d'aquella època.

La seva obra La seva obra es divideix en tres etapes. En la primera escriu obres de caràcter mitològic que fan servir les Metamorfosis i les Heroides d'Ovidi com influència principal. En la segona escriu obres de caràcter moral i més relacionades amb el seu context locatiu i temporal. Finalment, en la tercera etapa es va dedicar a la seva formació teològica, per la qual cosa no tenim cap literatura seva coneguda. Conservem 19 composicions d'aquest autor, tres de les quals són de temàtica religiosa mentre que les restant setze són de temàtica profana. El tema central de la seva obra profana és la filosofia d'amor.

Per què és important? Joan Roís de Corella destaca per ser una figura clau en el procés de transició entre la literatura medieval i la renaixentista.

Mètrica: Aquest sirventès està format per cinc cobles singulars amb refrany als dos darrers versos de cada cobla. Els versos són heptasíl·labs i va alternant entre rima masculina i rima femenina.Figures retòriques: Les principals que utilitza Berguedà són l'hipèrbole, la ironia i el lítote. Podem trobar exemples d'això a la segona estrofa:"Marques, ben aion las peirasa Melgur depres Someiras, on perdetz de las denz tres; no·i ten dan que las primeiras i son e non paron ges. A, Marques, Marques, Marques, d'engan etz farsitz e ples." *exagera el tamany de les seves dents (hipèrbole), se sorprèn de que les pedres estiguin bé (ironia, lítote).

Biografia

Vida

• Va ser enyor de guerra amb una hisenda estimable. De caràcter era arrauxat, bregós, violent i visceral.
• Va assassinar al vescomte Ramon Folc de Cardona. No es saben les causes exactes, però es pensa que va ser per enveges o per afers econòmics o patrimonials. A causa d'aquest assassinat es va haver de refugiar durant cinc anys amb amics i família.
• Berguedà utilitza la poesia per denigrar, criticar i ridiculitzar als seus enemics.

Relació amb els MataplanaEls Mataplana eren una família noble molt important associada amb la corona catalano-aragonesa. Ponç de Mataplana (la persona a qui va dedicat aquest sirventès) era el germà menor d'Hug de Mataplana, el cap del llinatge. La seva família eren els propietaris del feu de Mataplana, on Guillem de Berrguedà tenia les seves propietats. Encara que Berguedà els va jurar l'homenatge feudal, hi van haver moltes disputes entre les dues famílies. Aquestes disputes van resultar en un cicle de quatre sirventesos que Berguedà va dedicar a Ponç de Mataplana. Malgrat això, després de la seva mort Berguedà va escriure un plany on es retractava de tot el que hi havia dit prèviament.

s. XV

Influències: Jordi de Sant Jordi està influenciat per Petrarca, del qual treu insiparció per l'ús d'expressions i figures retòriques. Tema: El poema és una cançó amorosa on el jo poètic expressa el seu amor per una midons seguint el codi de l'amor trobadoresc. Gràcies al senyal (mos richs balays) i a detalls que podem trobar a la composició sabem que és molt probable que Jordi de Sant Jordi estigui fent referència a Margarida de Prades, vídua del rei Martí l'Humà. Mètrica: S'utilitza el vers decasíl·lab català, i els versos no tenen rima (estramp).

Figures retòriques

Hipèrbole: "Mes, arrencat després per fats perseguidors," "¿Què val que m’haja tret una enganyosa sort"

Apòstrofes: "Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau," "Adéu tu, vell Montseny, que, des ton alt palau,"

Paronomàsia: "cessarà de cantar de mon patró la glòria;" (patró - pàtria)

Hipèrbaton: "com conèixer pogués lo front de mos parents;" "quan del mugró matern la dolça llet bevia;"

Metonímia: "guaites per un forat la tomba del jueu" (=Barcelona, lloc de procedència d'Aribau)

Característiques del moviment

EstructuraEstrofes 1-3: fa una síntesi de l'etapa entre la seva joventut i la construcció del monestir de Miramar Estrofes 4-5: es consagra a la causa de Crist Estrofa 6: parla sobre un altre punt culminant de la seva vida, la segona revelació, gràcies a la qual pot crear art. Últimes 2 estrofes: acaba el poema amb un to d'anhel i suplica a Déu.

Figures retòriques: En aquesta composició trobem antítesi, comparacions, al·literació i interrogacions indirectes.

Colguen les gents ab alegria festes,loant a Déu, entremesclant deports; places, carrers e delitables orts sien cerquats ab recont de grans gestes; e vaja yo los sepulcres cerquant, interrogant ànimes infernades, e respondran, car no són companyades d'altre que mi en son contínuu plant. *Antítesi: Compara l'estat de felicitat general amb la seva tortura personal.

Cascú requer e vol a son senblant;per ço no·m plau la pràctica dels vius. D'imaginar mon estat són esquius; sí com d'om mort, de mi prenen espant. Lo rey xipré, presoner d'un heretge, en mon esguart no és malauyrat, car ço que vull no serà may finat, de mon desig no·m porà guarir metge. Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetge e per tots temps brota la carn de nou, en son menjar aquell ocell may clou; pus fort dolor d'aquesta·m té lo setge; car és hun verm qui romp la mia pensa, altre lo cor, qui may cessen de rompre, e llur treball no·s porà enterrompre sinó ab ço que d'aver se defensa.

vers 27: "E si la mort no·m dugués tal offensa"vers 33: "e si·m cové mon derrer jorn finir,"