Memòria Pràcticum I

MEMÒRIA DE PRÀCTIQUES

(PRÀCTICUM I)

Laia Solé MirallesMàster en Formació del Professorat Especialitat en Història i Geografia

PRESENTACIÓ DEL CENTRE

HISTÒRIA I CONTEXT

Inf

Inf

OFERTA DEL CENTRE

Inf

Inf

PROJECTES DEL CENTRE

Inf

Inf

ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

INSTITUT APEL·LES MESTRES (L'Hospitalet de Llobregat)

LES FUNCIONS I LA FINALITAT DE L'EDUCACIÓ

Des del meu punt de vista, és importantíssim ser conscients de la necessitat d’ajustar l’educació al context en què es desenvolupa. L’educació no pot ser un cos immòbil, estancat sempre en el mateix punt. De la mateixa manera que la societat canvia, l’educació també ho ha de fer. Els alumnes actuals han de fer front a una societat diferent de la dels alumnes del segle passat. Actualment, el canvi i la liquiditat caracteritzen el món en què vivim. També ho fa la diversitat; ens barregem entre diferents tons de pell, diferents llengües natals, diferents capacitats i necessitats... En aquest sentit, crec que és necessari que l’educació secundària sigui l’espai on totes aquestes realitats tinguin cabuda. I és que més enllà de preparar els joves acadèmicament en diferents matèries perquè posteriorment puguin integrar-se a l’educació superior o al món laboral, i ser una transició entre l’educació primària i la superior, la secundària ha de preparar als estudiants en molts altres sentits. L’educació ha de poder oferir a l’alumne totes les eines i coneixements necessaris per poder estar format integralment -acadèmica, socialment i emocionalment-. Només d’aquesta manera els joves estan preparats per viure en societats en què el canvi és constant. Al llarg d'aquesta diapositiva es reparteixen diferents punts interactius en què s'explica quines són les funcions que hauria de tenir l'educació actual des del meu punt de vista.

REFLEXIONS CRÍTIQUES:

COMUNITAT EDUCATIVA I SERVEIS D'ATENCIÓ I CENTRE ESCOLAR

ANÀLISIS CRÍTIQUES:

COM CONSTRUIR UN CENTRE ESCOLAR INCLUSIU, DEMOCRÀTIC, PARTICIPATIU EN EL SEU ENTORN I PROMOTOR DE CANVI?

Vivim en una societat en què la diversitat és la normalitat. Malgrat tot, aquesta realitat es tradueix en una gran quantitat de desigualtats -en tots els nivells possibles-, unes desigualtats que traspassen cap al món de l'educació. Actualment, l'educació secundària acull alumnes de tota mena; de diferents capacitats i habilitats, diferents necessitats, diferents orígens socials, culturals, i ètnics... D'entre totes les funcions que s'ha destacat que hauria de tenir l'ESO, destaca l'objectiu de preparar adolescents per un món inclusiu i sostenible. Aquesta meta, però, no és possible si no es treballa perquè els centres siguin participatius, democràtics i inclusius, és a dir, si no es treballa amb la gestió d'aquestes desigualtats esmentades. Ara bé, penso que construir un centre escolar inclusiu, democràtic i participatiu en el seu entorn i promotor de canvi és una tasca complexa. Des del meu punt de vista, penso que per fer-ho, cal tenir en compte aspectes que van des de la planificació i el disseny de polítiques, fins a la creació d'una cultura escolar que fomenti la participació i l'equitat. Un procés continuat que requereix el compromís i la col·laboració de tota la comunitat educativa. Arreu d'aquesta diapositiva s'escampen diferents aspectes que penso que són crucials perquè un centre de secundària assoleixi aquest estat ideal.

EL MEU MENTOR

El meu mentor, amb el qual he passat la majoria d'hores de pràctiques, és un historiador i educador de 34 anys. Enguany, és el quart any que imparteix docència a l'ESO, és el primer, però, que ho fa de la seva especialitat, ja que anteriorment havia estat treballant com a professor d'anglès. També és el primer curs escolar que està a l'Apel·les Mestres, abans havia estat treballant en diferents centres del municipi de Barcelona. D'altra banda, fa molt temps que treballa en el món de l'educació no formal, i té moltíssima formació en mediació i gestió de conflictes. Se n'encarrega d'ensenyar ciències socials a les quatre línies de 1r d'ESO, d'una d'elles n'és el tutor. A més, també imparteix història del món contemporani a 1r de Batxillerat.

QUAN ESTARÉ PREPARADA PER SER PROFESSORA?

Em resulta complicat respondre aquesta pregunta, perquè tinc la sensació que mai s'està prou preparat per ser docent, una professió que exigeix una formació constant. Cada centre de secundària és un món i, segurament aquells mètodes i estratègies que a un docent li funcionen per uns alumnes en concret, en un institut diferent o en un altre grup classe no tindran el mateix èxit. En aquest sentit, penso que és una professió que requereix reinventar-se constantment. A més, aquesta necessitat de renovar-se també és causada per la condició de liquiditat i canvi de la societat en què vivim. De la mateixa manera que la societat canvia, també ho fan les necessitats dels alumnes, per això cal adaptar-se a elles. El que al segle passat es considerava un bon professor no s'hauria de correspondre al que avui en dia ho seria, tampoc al que ho serà en un futur, perquè les condicions del context no són les mateixes. Això s'exemplifica amb el tema de les migracions, i és que fa cent anys, els fluxos migratoris no eren els mateixos que ara, i això fa que actualment, els docents hagin de tenir certes capacitats desenvolupades que abans potser no eren tan necessàries. Independentment de la impossibilitat de tenir totes les claus per estar preparat per ser docent, arreu d'aquesta diapositiva s'especifiquen algunes característiques que, des del meu punt de vista, un bon professor hauria de tenir.

Info

Info

Info

Info

EL GRUP CLASSE

El grup on probablement faré la intervenció és el grup del qual n'és tutor el meu mentor de les pràctiques; 1r ESO C. Es tracta d'una classe de 20 alumnes amb força heterogeneïtat. No hi ha molta presència de migració recent, de fet, els alumnes de procedència migrant que formen part del grup fa anys que viuen a l'Hospitalet de Llobregat i gairebé tothom entén el català i el castellà sense cap problema. El nivell socioeconòmic de l'aula és mitjà-baix i baix, això té repercussions directes en la gestió de la classe, per exemple, tret d'alguns casos específics, no sempre porten el material que han de portar, i gairebé tots utilitzen l'ordinador subvencionat per la Generalitat de Catalunya. Tots els llibres són digitals, cosa que estalvia força gastos a les famílies. No s'observa massa diversitat de capacitats dins de l'aula, perquè els estudiants amb trastorns de l'espectre autista o trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, en la major part dels casos, formen part del SIEI. Efectivament, entre els diferents estudiants del grup hi ha diferents nivells, ritmes d'aprenentatge, però per això es plantegen activitats encadenades i cadascú va avançant al seu ritme. És un grup que acaba d'aterrar a l'institut i es nota, en molts aspectes, són encara alumnes de 6è de primària, estan en un estat d'adaptar-se al nou centre, als nous companys, i al fet de ser els més petits. Es troben en un estadi d'intentar que l'institut es converteixi en un espai segur per ells. Això es nota tant en el comportament dels alumnes, també en les seves intervencions, que tenen un punt molt marcat d'innocència.

COM ÉS SER ADOLESCENT AL SEGLE XXI?

De la mateixa manera que l'educació ha canviat des del segle passat, també ho ha fet l'estudiant de secundària, no és el mateix un adolescent del segle XX que un de l'actualitat, perquè el context social en què es desenvolupa és granment diferent. Aquesta pregunta també em genera conflicte en el moment de respondre-la, perquè considero que cada adolescent és un món i és complicat definir aquest concepte com si fos una realitat homogènia. L'experiència de cada adolescent pot variar en funció de la regió on habita, la cultura, la religió, i de molts altres factors que l'envolten i el defineixen. Així i tot, al llarg d'aquesta diapositiva, intentaré definir uns trets que considero que tots els adolescents del món occidental actual comparteixen. Ser adolescent al segle XXI implica haver de fer front a reptes únics i adaptar-se a un món que està en constant canvi. Un món caracteritzat per la tecnologia, la interconnexió global, i la necessitat d'abordar qüestions socials importants.

CONCLUSIONS

Aquesta primera mostra de contacte amb l'educació formal m'ha servit per a diverses coses. En primer lloc, m'he adonat que la realitat actual és limitant. A les assignatures teòriques del màster se'ns transmeten continguts molt empoderadors. Normalment, surto del campus de Mundet amb mil idees noves i amb ganes de canviar-ho tot. Ara bé, quan et topes amb la realitat, veus que no és fàcil i, fins i tot, que no és possible, aplicar tot allò que com a docent estaria bé aplicar. D'altra banda, vull destacar que el bloc genèric teòric del màster m'ha estat útil per entendre aspectes tant del funcionament del centre de secundària, com del comportament adolescent. Cursar les pràctiques sense una base teòrica com la que estem rebent em suposaria tenir moltíssimes preguntes al cap sense resposta. És molt complicat que els contextos permetin gestionar els instituts com tal com els professors volen fer-ho realment; hi ha condicionants culturals, socials, econòmics, i físics, entre altres. Així i tot, penso que és possible, i que està en mans dels docents, treballar de forma més inclusiva, equitativa, i significativa, tot i la manca de recursos materials i humans. Això requereix un esforç enorme per part dels professionals de l'educació, però estic convençuda que són esforços necessaris. Un docent ha d'estar en constant formació, en constant canvi, renovant-se constantment per adaptar-se a les exigències de l'educació. Aquesta primera part del pràcticum també m'ha servit per veure clar un altre aspecte: la necessitat que el món de l'educació es vegi més influenciat pel món del lleure i l'educació no formal. Jo formo part del món del lleure d'ençà que sóc una nena i, observant les pràctiques del centre, he vist que es comencen a aplicar maneres de treballar típiques del lleure en aquests contextos formals i que funcionen (dinàmiques no tant teòriques, assemblees, cercles de paraula, mediació de conflictes). Finalment, vull destacar la positivitat d'haver celebrat seminaris. Aquests, m'han servit per reflexionar i informar-me sobre temes que potser, si no se m'haguessin plantejat, no m'haurien passat pel cap. A part, en comparar el meu centre amb el d'altres estudiants, he pogut conèixer altres experiències i realitats que m'han ajudat a eixamplar el meu horitzó educatiu.

Bibliografia

¿Cuál es la diferencia entre formar y educar? (n.d.). Retrieved November 20, 2022, from https://www.iter.edu.mx/colegio-fontanar/blog/cual-es-la-diferencia-entre-formar-yeducar

Augusto, C., & Gil, P. (2016). El acompañamiento educativo como estrategia de cercanía impulsadora del aprendizaje del estudiante. Revista Virtual Universidad Católica Del Norte, ISSN-e 0124-5821, No . 49 (Septiembre-Diciembre), 2016, Págs. 1-6, 49, 1–6. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7795862&info=resumen&idioma= SPA

Barrenengoa, G., Ma , A., & Vallejo, P. (2019). Ciberacoso sexualizado y ciberviolencia de género en adolescentes. Nuevo marco regulador para un abordaje integral. Revista de Derecho, Empresa y Sociedad (REDS), ISSN-e 2340-4647, No . 14, 2019, Págs. 42-58, 14, 42–58. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7219560&info=resumen&idioma= ENG

Belmonte, M. L., Bernardez-Gómez, A., & Conzi Mehlecke, Q. T. (2020). LA RELACIÓN FAMILIA-ESCUELA COMO ESCENARIO DE COLABORACIÓN EN LA COMUNIDAD EDUCATIVA | Belmonte | Revista Valore, 5. https://revistavalore.emnuvens.com.br/valore/article/view/465/420

Beresaluce, R., Peiró, ; S, & Ramos, ; C. (2014). El profesor como guía-orientador. Un modelo docente.

Cañardo, A., Directora, Y., & Mancho, C. T. (2018). ESTUDIO DE LA PREVALENCIA DEL RIESGO DE TRASTORNOS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA EN ESTUDIANTES DE SECUNDARIA.

García Crespo, Begoña (2023). Programació general anual. Curs 2023-2024. Institut Apel·les Mestres

Guzmán, J. B. (2007). La tutoría como estrategia viable de mejoramiento de la calidad de la educación superior. Reflexiones en torno al curso. Revista de Investigación Educativa, 5. http://www.uv.mx/cpue/num5/practica/badillo_tutoria.htm

José, M., & Ruiz, G. (2011). CONTRASTES DE LAS CULTURAS ESCOLARES FINLANDESA Y ESPAÑOLA Contrasts between Finnish and Spanish Schooling Cultures. 18, 157–202.

Melero, M. L. (2011). BARRERAS QUE IMPIDEN LA ESCUELA INCLUSIVA Y ALGUNAS ESTRATEGIAS PARA CONSTRUIR UNA ESCUELA SIN EXCLUSIONES (Vol. 21).

Perier, P. (2008). Kherroubi Martine, Garnier Pascale & Monceau Gilles. Des parents dans l’école. Revue Française de Pédagogie, 164, 169–171. https://doi.org/10.4000/rfp.2070

Ramos Serpa, G., & Falcón, A. L. (2019). Formación ética del profesional y ética profesional del docente Professional’s ethical formation and professional ethics of the professor. Estudios Pedagógicos XLV, 3, 185–199. https://doi.org/10.4067/S0718-07052019000300185

Rodríguez Ruiz, A.B. (2010). Evolución de la educación. Pedagogía Magna, N. 5, 36-49.

Tarabini-Castellani, A. (2015). La meritocracia en la mente del profesorado: un análisis de los discursos docentes en relación al éxito, fracaso y abandono escolar. Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, Vol. 8 Núm. 3 (2015) , p. 349-360.

Anàlisi de la disposició dins les aules

La disposició que es proposa des de la comissió pedagògica i des de l'equip directiu de distribuir en forma d'U als alumnes dels primers cursos de l'ESO em sembla correcta, sempre que es tingui en compte les necessitats de cadascú en el moment de decidir quin lloc s'ocupa dins l'estructura. De la mateixa manera que és una manera de seure que afavoreix el diàleg, la cohesió de grup, i la mediació, també pot descontrolar-se i acabar sent una disposició que convidi els alumnes a xerrar i desatendre continuadament. Per això és interessant escollir posicions estratègiques per cadascun dels estudiants. Durant el període de pràctiques he viscut un canvi en la disposició de les aules, i això m'ha servit per arribar a la conclusió que com es col·loquen els estudiants dins de l'aula és un element importantíssim en el moment de gestionar la classe. El que es volia promoure separant els alumnes i posant-los en situació d'examen -taules individuals formant files- era que aquests no xerressin tant, el problema és que aquesta no és la solució, perquè continuen fent-ho, igual o més. A part, més enllà que no s'ha arreglat el problema, els alumnes tenen més problemes de visió, en el sentit que els que estan a la punta oposada d'on es troba la pissarra, tota l'estona han d'aixecar-se per poder veure els apunts, cosa que em sembla contraproduent si es té en compte que alumnes passejant per classe és un motiu de distracció. A més, l'alumnat disposat en taules individuals té mobilitat per absolutament tots els cantons de la taula i, he observat continuadament alumnes aixecant-se i movent-se més del normal, realitat que no passava tant quan tots estaven enganxats. Potser no ha funcionat perquè jo només he vist els efectes immediats d'aquesta mesura, caldria veure si a la llarga aquesta és més efectiva que l'anterior. També em sembla digne de comentar com es distribueixen els alumnes a batxillerat; sense cap mena d'ordre predeterminat. L'Apel·les Mestres no disposa d'aules de batxillerat prou grans perquè aquests es disposin de la mateixa manera que als cursos de l'ESO. Contràriament, les taules es reparteixen per l'espai, però sense seguir un ordre, hi ha taules agrupades en tres, n'hi ha que s'agrupen en dos, n'hi ha que seuen de forma individual... d'altra banda, canvien de lloc força sovint en el sentit que no tothom té la seva posició fixa, com sí que passa i es controla força a l'ESO -els professors tenen croquis en línia de com seuen els alumnes-. Penso que aquesta manera d'ocupar l'aula contribueix a disminuir la concentració dels estudiants que, constantment, busquen la distracció ocupant sempre llocs diferents. Personalment, crec que em seria més fàcil organitzar-me i concentrar-me com a docent si la classe seguís un ordre lògic i no tingués la sensació de caos.

Per molt que un centre educatiu disposi de múltiples projectes i això es consideri un aspecte positiu, és interessant fixar-se fins a quin punt aquests projectes s'apliquen o es duen a terme de forma coherent. De tots els presentats n'hi ha que, especialment, em generen controvèrsia. En primer lloc, des del Projecte Lingüístic, s'intenta vetllar per l'ús del català com a vehicle d'ensenyament-aprenentatge i com a llengua de relació en tots els àmbits. Malgrat tot, moltes classes s'imparteixen en castellà des d'un inici o el docent canvia de pressa del català al castellà veient com responen els alumnes. Des del meu punt de vista, no serveix de massa organitzar activitats extra per estimular el català si des de la base mateixa de l'institut aquesta llengua es deixa de banda. Tinc la mateixa sensació amb el Pla de Lectura. Durant una hora cada setmana, els alumnes tenen un espai per poder llegir. He pogut observar dues hores de lectura i m'he adonat que si el professor responsable del grup classe en aquell moment no hi posa ganes, el projecte no té sentit. La major part dels alumnes, per si mateixos, no tenen ganes de llegir un dilluns a les 9 del matí, per tant, es limiten a posar-se el llibre davant la cara mentre tenen el cap lluny de l'aula. Fins i tot he vist alumnes subjectant el llibre al revés. En aquest sentit, crec que és important plantejar bé les coses perquè aquestes funcionin. Parlant amb un professor, vam comentar que potser la funcionalitat del projecte seria més gran si la lectura autònoma es combinés amb activitats de comprensió lectora col·lectives. No es tracta de plantejar moltes coses innovadores, potser és millor plantejar-se menys però trobar la manera efectiva d'aplicar-les. El mateix penso del pla de digitalització. Es demanen molts suports multimodals i molta integració de les eines TIC dins de l'aula i en els processos d'aprenentatge, gran part del professorat de l'institut, però, no té la formació suficient per poder dur a terme aquesta tasca.

Compte amb la segregació a les aules:

Les desigualtats poden contribuir a la segregació, ja que els grups que experimenten disparitats significatives sovint han de fer front a dificultats per integrar-se completament en certs aspectes de la societat, incloent les institucions educatives. L'aparent dificultat per integrar-los fa que en molts casos quedin aïllats.

(1) Segregació econòmica: les desigualtats econòmiques poden afectar l'accés a una educació de qualitat. Les escoles en zones més riques, per exemple, poden tenir accés a més recursos i oportunitats educatives que les escoles en zones més pobres. En aquest sentit es creen les "escoles gueto", la gent amb pocs recursos es concentrarà a una escola concreta, en canvi, els estudiants amb un nivell de renda familiar més alt aniran en altres centres. (2) Segregació racial i ètnica: la segregació basada en la raça o l'origen ètnic és una realitat en molts centres educatius. Hi ha centres educatius en què es col·loca a persones d'un origen ètnic diferent del corrent a l'indret en qüestió en grups de menys nivell acadèmic, tot i que aquests comptin amb habilitats per poder tirar endavant exitosament. (3) Segregació per rendiment acadèmic: la segregació basada en el rendiment acadèmic és una realitat, sovint s'agrupen els estudiants en classes en funció del seu nivell. D'aquesta manera les diferències encara es fan més grans. Per evitar això, l'Apel·les intenta crear grups heterogenis, oferir 4 línies de cada curs, i desdoblar en assignatures experimentals. (4) Segregació per discapacitat: Els estudiants amb discapacitats poden ser segregats en programes educatius especials o escoles especials, enlloc de ser integrats a les aules regulars. Des de l'institut, més enllà d'aules on es treballa amb necessitats particulars, hi ha classes que compten amb el reforç d'un segon professor a l'aula per tal d'atendre la diversitat funcional, sense que impliqui un aïllament. (5) Altres tipus de segregacions -actualment no tan comunes-: per gènere (cada vegada són menys les escoles que separen els dos gèneres), per orientació sexual...

L'alumnat del centre

La població del barri de Sanfeliu, que constitueix una part de l'alumnat de l'Apel·les Mestres, és fonamental migrant (de primera o de segona generació), i castellanoparlant. Dos criteris força aplicables a la resta d'Hospitalet de Llobregat. De fet, hi ha molts alumnes que venen de barris veïns o de municipis del costat, sobretot pel tema que és l'únic institut públic de la zona. Els estudiants venen de famílies que tenen un nivell de renda mig-baix. Això, però, no implica directament que els familiars mostrin menys ganes que els seus fills aprenguin, sinó que volen pels seus fills allò que van tenir per elles. Els adolescents i joves arriben cada matí caminant, alguns en metro. Normalment no van acompanyats de les seves famílies, perquè treballen, o perquè estan descansant després de torns laborals nocturns. És un barri de poc nivell econòmic, tanmateix, disposa d'equipaments culturals i esportius per damunt de la mitjana de la zona.

Com es defineix el centre en aquest context?

L'Apel·les Mestres es defineix com un centre innovador que treballa al voltant de tres eixos principals: 1. Despertar el gust per l'aprenentatge. Es vol assolir que el gust per aprendre es tradueixi en èxit escolar. 2. Aconseguir que les expectatives de l'alumnat es facin realitat. Es disposa d'un equip docent implicat en l’educació dels alumnes perquè aquests puguin arribar allà on es proposin i un equip orientador que garanteix l’atenció a la diversitat i la presa de decisions responsables per part de l’alumnat. 3. Formar ciutadans responsables. Es treballen valors i la cohesió per formar persones crítiques i implicades en la societat i amb l'entorn.

Educar en la diversitat

També és un deure de l'educació el fet de promoure un entorn inclusiu que celebri la diversitat i fomenti el respecte i la comprensió entre els estudiants de diferents orígens culturals, ètnics i socials. Això és important per diferents aspectes. En primer lloc, perquè la diversitat és un reflex del món actual. Vivim en un món divers i multicultural i l'educació ha de ser un mirall d'aquesta realitat per tal de preparar als estudiants per interactuar de manera efectiva en diversos entorns globals i locals. Alhora, l'exposició a la diversitat promou el respecte i la tolerància, i que els adolescents apreciïn les diferències culturals, ètniques, religioses, i de gènere, entre altres. Es tracta que l'educació construeixi ponts entre les diferències i enderroqui les barreres existents. A part, així es prepara a l'alumnat per ser ciutadans globals, capaços de comprendre i abordar els problemes i reptes que afecten comunitats diverses en tot el món. D'altra banda, els proporciona un aprenentatge més ric: la presència de diferents perspectives a l'aula i l'exposició a diferents punts de vista enriqueix el procés d'aprenentatge i estimula el pensament crític i la creativitat. Abraçar la diversitat ajuda a combatre percepcions errònies, redueix els estereotips i els prejudicis, i encoratja l'acord entre persones de diferents orígens. Aspecte que és clau en el moment de fomentar l'equitat i la inclusió. Tots els estudiants s'han de poder sentir valorats i respectats independentment de quina sigui la seva condició i la seva casuística. En general, promoure la diversitat contribueix a la construcció de societats més justes i equitatives i, de fet, l'Apel·les Mestres, tenint en compte que es nodreix majoritàriament de població migrant, disposa d'una sèrie de recursos per poder fer front a aquesta realitat. La mateixa avaluació, per exemple, que és continuada, diversificada, significativa i integradora. També la repartició dels grups és un punt a favor cap a la diversitat, ja que el centre no segrega per nivells, ni per orígens -cosa que passa en altres centres, contribuint a la formació d'aules "gueto"-. De 1r a 3r es fan 4 línies, de 4t se'n disposa de 3. Cadascuna d'elles està formada aproximadament per 20 alumnes, uns números que permeten l'atenció individualitzada. A més, es disposa de diferents serveis que treballen individualment amb els alumnes que necessiten una atenció especial.

Organització vertical i horitzonal

A l'Apel·les Mestres, el professorat i els diferents equips es coordinen tant de forma vertical com de forma horitzontal. D'una banda, els professors de diferents nivells de l'ESO col·laboren entre ells per assegurar-se que els estudiants progressen de manera continuada al llarg dels anys i que estan preparats per passar a un nivell superior. A més, l'equip directiu s'encarrega de coordinar activitats i polítiques al llarg de tots els nivells de la institució educativa. Això implica alinear les metes i els objectius de l'escola des de la direcció fins al personal docent i, en alguns casos, amb els pares i la comunitat. Tasques que requereixen certa verticalitat. D'altra banda, els mestres que imparteixen matèries diferents d'un mateix curs es coordinen horitzontalment entre ells per discutir i planificar l'ensenyança, intercanviar idees sobre allò que convé als grups d'alumnes, buscar estratègies comunes, compartir recursos... La realitat de l'institut exigeix que hi hagi tant coordinació vertical com horitzontal, i és que cal gestionar diferents nivells educatius sense que aquests existeixin com a ens aïllats entre ells, però també és necessari vincular els diferents grups d'un mateix curs, i col·laborar entre els diversos rols i responsabilitats, departaments i àrees de l'escola.

Fomentar l'educació ciutadana

El pensament crític està molt vinculat amb l'educació ciutadana, una altra de les principals funcions que penso que ha de tenir l'educació secundària. Impartir aquesta mena d'educació contribueix al desenvolupament integral dels individus i a la seva participació activa i responsable en la societat. L'educació ciutadana forma als adolescents com a ciutadans responsables, ja que promou el sentit de responsabilitat i consciència cívica. Els ajuda a comprendre els seus drets i responsabilitats com a ciutadans, fomentant la participació activa en la vida democràtica de la societat Amb l'ajuda d'aquests estímuls, els joves desenvolupen valors ètics i morals sòlids. Tenen més facilitats per comprendre la importància de l'honestedat, la tolerància, la solidaritat, i altres valors fonamentals que són la base de la convivència. Al mateix temps, aquesta formació evita comportaments perjudicials com ho són l'assetjament i la violència. En definitiva, mitjançant l'educació en valors es dona als adolescents les eines necessàries per ser ciutadans actius i ètics, contribuint positivament al desenvolupament de les comunitats. I és que és en aquest moment quan fa falta formar als més joves en aquest sentit, perquè és quan s'insereixen completament a la vida en societat, i quan adquireixen responsabilitats conscients amb relació al benestar col·lectiu.

EL CONSELL ESCOLAR

El consell escolar és un òrgan col·lectiu de govern. Es va constituir el 2006, amb 18 membres, per un període de 4 anys. Cada 2 anys es fa una renovació parcial del cos. El consell es reuneix una vegada al trimestre i sempre que el convoqui el seu president o ho sol·liciti almenys un terç dels seus membres. A més, es fa una reunió sempre a principi i a final de curs. En formen part la figura del director, el cap d'estudis, el secretari, també compta amb un representant de l'ajuntament, 6 representants del professorat, 3 representants de les famílies, 1 representant de l'AMPA, 3 representants de l'Alumnat i un representant del PAS. El consell s'organitza en format comissions: la comissió permanent -que estudia aspectes en l'àmbit del consell, informa, eleva propostes, i desenvolupa les tasques que el consell li encomana-, la comissió de convivència -que vetlla pel correcte exercici dels drets i deures de l'alumnat-, i la comissió econòmica -té la competència, atorgada pel mateix consell, d'aprovar el pressupost i dur a terme la fiscalització dels comptes anuals-.

Compte amb la segregació a les aules:

Actualment la segregació es filtra a les aules de moltes maneres diferents.

(1) Segregació econòmica: les desigualtats econòmiques poden afectar l'accés a una educació de qualitat. Les escoles en zones més riques, per exemple, poden tenir accés a més recursos i oportunitats educatives que les escoles en zones més pobres. Dins de les mateixes aules també s'han de tenir en compte les diferències econòmiques. A l'Apel·les Mestres cada alumne té accés a un ordinador portàtil, el que es paga des de l'educació pública. Ara bé, hi ha famílies que prefereixen portar el seu de casa; a vegades és un Apple, a vegades és un ordinador de qualitat inferior al qual s'ofereix al centre. Això s'ha de valorar perquè pot marcar diferències entre l'alumnat, i és que no tots treballen amb el mateix recurs.(2) Segregació racial i ètnica: la segregació basada en la raça o l'origen ètnic és una realitat en molts centres educatius. Malgrat tot, cal dir que a l'Apel·les Mestres aquesta mena de segregació no és tan habitual, ja que la diversitat és la norma i els estudiants conviuen amb normalitat. Probablement als centres públic de barris de renda més alta aquesta segregació s'ha de vigilar més. (3) Segregació per rendiment acadèmic: la segregació basada en el rendiment acadèmic és una realitat, sovint s'agrupen els estudiants en classes en funció del seu nivell. D'aquesta manera les diferències encara es fan més grans. Per evitar això, l'Apel·les intenta crear grups heterogenis, oferir 4 línies de cada curs, i desdoblar en assignatures experimentals. (4) Segregació per discapacitat: Els estudiants amb discapacitats poden ser segregats en programes educatius especials o escoles especials, enlloc de ser integrats a les aules regulars. Des de l'institut, més enllà, d'aules on es treballa amb necessitats particulars, hi ha classes que compten amb el reforç d'un segon professor a l'aula per tal d'atendre la diversitat funcional, sense que impliqui un aïllament. (5) Altres tipus de segregacions -actualment no tan comunes-: per gènere (cada vegada són menys les escoles que separen els dos gèneres-, per orientació sexual...

La crisis de la identitat

Des del meu punt de vista, l'adolescent del segle XXI està immers en una crisi d'identitat en relació amb ell mateix i amb l'entorn. Una crisi que, segurament, també ha caracteritzat als adolescents d'altres èpoques, perquè l'adolescència mai ha estat una etapa fàcil. Aquesta però, està condicionada per un entorn i un context concret, diferent del d'altres èpoques. D'una banda, l'adolescent té problemes per trobar-se a ell mateix, demostrar-se independent i amb un paper en la societat i, d'altra banda, per explorar el món exterior i adoptar noves formes de pensar i de sentir. En la cultura occidental, el jove requereix grans períodes de preparació fins a incorporar-se al món laboral i es manté en una mena de període de transició en què no s'és un nen, però tampoc s'és un adult, és a dir, un període en què l'adolescent no encaixa del tot bé en cap de les dues categories. En ple segle XXI, aquesta etapa de transició tendeix a allargar-se, cosa que genera angoixa i estrès. Sortir del niu, acabar els estudis, trobar feina, independitzar-se... totes aquestes accions fan que es traspassi la línia entre adolescència i maduresa, una realitat que mai ha estat fàcil, ara bé, actualment, en moments de crisi, és ben sabut que això és més complicat que mai. Els adolescents del segle XXI són conscients d'això i s'enfronten dia a dia a aquesta idea, sentint la pressió que això provoca. "L'etapa de l'adolescència ha perdut la seva característica definitòria de transitorietat i ha pres el rumb d'una joventut social prolongada, postergant-se el seu procés cap a la condició d'adult" (Gidenns, 2000). En aquest sentit, l'adolescent de l'actualitat sap que no migrarà ràpidament cap a la condició d'adult en el temps en què la naturalesa social sembla dictar, sinó que restarà un temps llarg en terra de ningú. Durant aquesta etapa de transició, el jove necessita referències i referents, accions simbòliques i icones, que contribueixin a donar sentit a les seves cerques, una sèrie de suports que pot trobar tant en el context familiar, com en l'educatiu. I és que el paper dels educadors en aquest context és importantíssim, perquè tot i que no estigui dins de les possibilitats dels docents dotar als adolescents d'un futur millor, sí que ho està lluitar cada dia perquè aquests no es desanimin i caiguin en la desesperació i el pasotisme absolut. Els professors tenen la possibilitat de dotar als adolescents d'eines necessàries perquè desenvolupin un esperit crític davant d'una societat plena de mancances.

La inclusió en un centre de secundària implica la creació d'un entorn en què tots els estudiants se sentin valorats, respectats, i comptin amb suport, independentment de les seves diferències. Tenint en compte que la diversitat és el futur, i que tot l'alumnat hauria de disposar de les mateixes oportunitats a l'hora d'aprendre, és necessari garantir la inclusió. Existeixen diferents vies i estratègies per garantir-la:

1. Desenvolupar polítiques d'inclusió i promoure una cultura d'inclusió. Es tracta que el centre disposi d'una sèrie de declaracions, normes o directrius establertes per assegurar que tots els estudiants tinguin igualtat d'oportunitats i accés a una educació de qualitat. Aquestes polítiques s'haurien de comunicar clarament a tots els membres de la comunitat educativa -professors, famílies i alumnes-. També haurien d'anar acompanyades d'un foment d'una cultura escolar que celebri i valori la diversitat, i d'una promoció del respecte mutu i l'acceptació de les diferències entre els estudiants. Les coses s'han d'escriure perquè es comencin a aplicar.

2. Formació del professorat. Proporcionar capacitats adequades i continuades als professors i al personal escolar és fonamental per construir una comunitat educativa que abraci i promogui la diversitat, l'equitat, i la inclusió. Bàsicament perquè sovint hi ha la voluntat, però no es disposa dels recursos necessaris. Els programes de formació sensibiltzen al personal sobre la diversitat present a l'escola, i fomenten la comprensió i l'apreciació de les diferents perspectives i experiències dels estudiants. Les formacions també són claus pel desenvolupament directe de les habilitats pedagògiques inclusives, i és que ajuden als educadors a desenvolupar habilitats pedagògiques adaptades a les necessitats individuals dels estudiants. Alhora, que els docents estiguin formats és crucial perquè identifiquin les necessitats especials i d'aquesta manera, puguin brindar respostes específiques i suport adequat,.

3. Espais físics i virtuals inclusius. És interessant dissenyar espais físics accessibles per persones amb necessitats especials, també garantitzar que els entorns visuals siguin igualment accessibles per tots els estudiants.

De la mateixa manera que tinc força clar què fa que un professor sigui "bo", per experiència pròpia, sé una sèrie d'aspectes que no ajuden a l'hora de convertir-se en un bon docent. Des del meu punt de vista, un mal professor és aquell que pensa que la seva veritat és l’única i la predica autoritàriament. Quan feia 2n de Batxillerat tenia una professora d’història que als exàmens ens deia: “no podeu fer servir tipex, si us equivoqueu us aguanteu, haver pensat abans de marcar l’opció, a més, a la universitat no us en deixaran fer servir”. Tots fèiem cas del que deia, però en realitat ho trobàvem il·lògic i no ens ho crèiem. Dient una cosa d’aquesta mena estàs dient que un no es pot equivocar mai, que no es poden corregir els errors, i crec que això és un despropòsit. En aquesta línia, el que vull dir és que un professor no s’ha de dirigir als alumnes com si només existís la seva veritat. Els professors també es poden equivocar, i crec que dels errors és d’on més se n’aprèn. També penso que un mal professor és aquell que pressiona l’alumnat. La pressió excessiva sobre els estudiants de secundària pot tenir conseqüències negatives en el seu benestar emocional, la seva salut mental, i el seu rendiment acadèmic. La pressió constant pot contribuir a l'estrès i l'ansietat en els estudiants, els pot desmotivar, pot limitar la seva creativitat i capacitat d'exploració, fins i tot, pot afectar a la seva autoestima en cas de no arribar als estàndards que s’esperen d’ells. Marcar-se unes expectatives és útil en el sentit que saber cap a on et dirigeixes és essencial per seguir el camí, ara bé, aquests objectius se’ls ha de marcar el mateix alumne, amb l’ajuda del professor. En el meu cas, jo era una molt bona estudiant, de fet, la meva relació amb els estudis era força obsessiva. No en tenia mai prou d’estudiar i si alguna tarda decidia no dedicar-me a l’institut, tenia remordiments constantment. Això em passava perquè tothom havia posat moltes expectatives en mi, la meva tutora, el director del centre… tothom em deia “estudia, que si continues així aconseguiràs moltes coses”. De fet, m’especificaven què podia obtenir i m’ho repetien constantment. Posar pressió a un alumne és de les pitjors coses que pot fer un professor. D’altra banda, un mal professor és aquell que no té clara la diversitat de l’aula, aquell que es pensa que tots tenen el mateix ritme d’aprenentatge, que tots parteixen del mateix punt, que tots tenen la mateixa situació familiar… La diversitat és la normalitat, i si no es té en compte, es produeixen moltes desigualtats en el moment d’aprendre. Ignorar la diversitat a l’aula es tradueix en una no equitat en l’aprenentatge. Els estudiants tenen diferents estils d’aprenentatge, diversos nivells d’habilitats i necessitats. Un bon professor ha de buscar trobar un punt en què tots se sentin a gust, en què tots tinguin la mateixa oportunitat d’aprendre i tenir èxit.

L'EQUIP DIRECTIU

L'equip directiu és l'òrgan executiu de govern de l'INS Apel·les Mestres i està format pels seus càrrecs -òrgans unipersonals de govern-: - Directora - Cap d'estudis - Secretari - Coordinador pedagògic És un òrgan que afavoreix la participació de la comunitat educativa i estableix criteris d'avaluació interna del centre.

Compte amb l'impacte de les TAC a l'aula

La introducció de les tecnologies a l'aula pot oferir molts beneficis, per tant, ha de ser una de les funcions de l'educació secundària. Ara bé, també és font de molts reptes i preocupacions. Aquestes eines poden tenir impacte negatiu sobre els alumnes, i han d'existir protocols que en regulin l'ús.

• Tornant al tema de les desigualtats, NO tots els estudiants tenen igual accés a les noves tecnologies. Alguns poden tenir dispositius i connexions d'Internet de qualitat a casa, mentre que altres podrien no tenir-hi accés. Aquesta desigualtat pot amplificar les diferències en l'aprenentatge entre els estudiants.

• Amb la proliferació de dispositius mòbils i altres eines tecnològiques a les aules, els estudiants podrien tenir més possibilitats de distreure's. Les distraccions digitals són diverses: navegar per internet, utilitzar xarxes socials, jugar en línia... Això afecta negativament a la concentració de l'alumnat i al seu rendiment acadèmic, i és difícil de controlar.

• L'ús excessiu de les tecnologies, com les xarxes socials, pot contribuir al desenvolupament de problemes de salut mental, com l'ansietat i la depressió, especialment en els adolescents. Les comparacions que es fan en línia tenen impactes negatius.

• L'ús generalitzat d'Internet a les aules preocupa pel que fa a la seguretat dels estudiants en línia. Per exemple, les tecnologies poden exposar els estudiants a continguts inadequats o bé a ciberassetjament.

• L'ús desmesurat de les tecnologies pot influir en la qualitat de les relacions interpersonals dels estudiants, ja que podrien passar més temps amb els dispositius electrònics que amb els seus companys de classe.

Un docent no només ha de tenir coneixements sobre la matèria que imparteix i ser capaç de transmetre'ls a l'alumnat, també ha de contribuir en el creixement personal dels estudiants. Un bon docent s'hauria d'implicar al 100% en el procés d'aprenentatge dels alumnes, des del diagnòstic de problemes a l'ajuda en les seves dificultats, a l'avaluació de l'après i l'orientació. Des del punt de vista individual, però també des del col·lectiu, perquè és igual d'important saber gestionar l'alumne com a individu que saber fer-ho amb el grup aula (Beresaluce et al., 2014). Perquè un professor pugui centrar-se completament en la formació integral de l'alumne, penso que és essencial que tingui una conducta ètica davant les demandes i reptes de la societat actual. Alguns dels principis ètics que hauria de tenir present un bon docent són l'honestedat, l'abstenció de participació en tractes inhumans o degradants, afavorir i aportar al desenvolupament dels seus estudiants, fomentar la cultura i l'esperit democràtic i desenvolupar la solidaritat i respecte envers totes les persones, entre d'altres (Ramos Serpa & Falcón, 2019). Personalment, penso que la conducta ètica que adopta un docent com a professional, no deixar de ser un reflex de l'ètica personal d'aquest, ja que forma part de la persona implícitament. L'ètica d'una persona es trasllada en la forma com aquesta es relaciona amb tots els seus contextos -l'institut, l'alumnat, i la comunitat educativa en el cas d'un docent-. Disposar d'uns valors ètics és essencial si tenim en compte que els docents són referents i models pels estudiants. Els professors tenen un gran impacte i influència, tenen pes sobre les persones que estan formant, que estan en edat de desenvolupar-se i que ho fan a partir d'allò que veuen i coneixen. Si un docent mostra conductes ètiques, els alumnes s'emmirallaran d'aquestes. Malauradament, encara existeixen professors que no respecten l'alumnat, que es consideren l'autoritat suprema, o bé que senten indiferència per la feina que fan. Valors que també calen en el jovent. L'educació és clau en l'adopció d'una conducta ètica, en funció de com s'educa a un estudiant, tindrà uns valors o en tindrà uns altres. Si un professor fa comentaris xenòfobs, els alumnes poden acabar normalitzant aquestes conductes, per exemple.

Habilitats i coneixements del meu mentor

És interessant captar la diferència existent entre com i què prioritza el meu tutor quan fa classes a batxillerat i quan en fa a 1r de l'ESO. Ell és historiador i, efectivament, es nota el seu domini del temari d'història quan imparteix Història del món contemporani. Gairebé sempre té resposta per tot allò que li pregunten els alumnes. En el cas de Ciències socials a l'ESO és un temari bàsic en què el meu mentor no té tantes oportunitats de posar en pràctica allò que sap i prioritza altres aspectes. En el cas de Ciències socials, tot i que efectivament l'objectiu principal sigui impartir totes les competències que defineix el currículum i avançar acadèmicament, el docent dona molta importància a l'educació dels valors de l'alumnat. Un aspecte que es reverteix en el cas de Batxillerat, on la importància recau fonamentalment en el temari. En aquest sentit, es nota la formació com a mediador del meu mentor, que disposa de moltes eines per gestionar conflictes i mediar l'aula. En les classes de l'ESO destina gran part de la durada de les lliçons a corregir comportaments, a parlar de temes de benestar, i a gestionar malentesos que es produeixen dins de l'aula. A la mínima que es produeix algun desequilibri dins de la classe vinculat amb això, la classe s'atura. D'altra banda, tant en els grups de l'ESO com en els grups de batxillerat, el docent té un gran control de l'actualitat i sovint aprofita per vincular el temari que imparteix amb temes que estan a l'agenda actual. Aquestes eines de les quals disposa també li són de gran utilitat a les sessions de tutoria. La tutoria, més enllà de ser un espai en què es desenvolupa la gestió dels delegats i els alumnes multipliquen al màxim la seva participació, és una hora a la setmana en què els estudiants de 1r ESO C treballen al voltant de les seves emocions, individuals i grupals, fan exercicis d'avaluació i revisió de la seva conducta com a grup i personal, parlen dels conflictes que tenen com a classe, gestionen problemàtiques comunes...

Valoracions personals del meu mentor

M'agrada molt la forma d'educar del meu mentor, de fet, crec que els dos compartim una visió molt similar sobre l'educació. Un dels primers dies que jo estava a l'aula, un dels alumnes em va dir: "si cuando hagas de profesora lo haces como él, te irá muy bien en la vida". Vaig escoltar això i vaig sentir admiració pel docent, perquè crec que ha aconseguit la clau de l'èxit, que els alumnes se l'estimin, que els alumnes li vulguin el bé. És una persona que es preocupa pel benestar dels estudiants abans que pels seus resultats acadèmics i, sobretot, que té cura de les capacitats i els ritmes d'aprenentatge de cadascú. També es nota la seva voluntat de voler fer les coses fàcils, és a dir, un caràcter conciliador. Al cap i a la fi, un professor, independentment de quina matèria sigui la que imparteixi, no ha de posar les coses difícils. Simplement, ha de poder ser un pont entre allò que s'ha d'aprendre i allò que s'aprén realment. En aquesta línia, penso que el meu mentor presenta força aquesta condició facilitadora i crec que és important. A més, dona molt protagonisme a l'alumne, i crec que això és fonamental. Les seves classes no es basen en ell fent una classe magistral, en ell compartint tot allò que sap, sinó que es basen en oportunitats d'aprenentatge. Un aspecte de la seva manera de treballar que potser jo no aplicaria és la manera com gestiona els tempos de classe i com presenta la seqüència i els objectius de la lliçó. Sovint perd força estona al principi de la classe, deixa bastant temps perquè els alumnes s'asserenin i es posin a lloc, cosa que provoca que després s'hagi de córrer en certs punts del temari. En aquest sentit, potser intentaria controlar més bé el temps i mirar d'agilitzar l'inici de la sessió. D'altra banda, he trobat a faltar una mica que la classe tingui una estructura més clara en el sentit d'introducció, nus, i desenllaç. Sovint les classes queden interrompudes pel timbre sense que s'hagi fet cap mena de comentari de conclusió. Ara bé, sóc conscient que aquestes dues "mancances" observades depenen directament del poc temps disponible a les aules i de la falta de recursos, dos factors que no ajuden en el moment d'impartir docència.

Educació Secundària Obligatòria

Batxillerat

Com de costum, l'ESO que ofereix l'Apel·les Mestres queda ordenada en 4 cursos, i cadascun d'aquests es divideix en 3 trimestres. En principi, s'establien tres línies per cada grup, ara bé, davant del creixement de la demanda del centre i la intenció de garantir una atenció més personalitzada, de 1r a 3r d'ESO, ja fa dos anys que es configuren 4 grups classe en lloc de 3. A més, a les matèries instrumentals s'agrupa l'alumnat en grups flexibles per poder oferir una millor adaptació a les necessitats individuals. Es disposa de grups de desdoblament a biologia, tecnologia, física i química, i anglès. L'institut es compromet a atendre els alumnes individualment i a fer un seguiment del procés d'aprenentatge respectant els diferents ritmes i interessos.

A l'Apel·les Mestres s'ofereixen dues modalitats de batxillerat: (1) el de ciències i tecnologia, i (2) el social-humanístic. En cadascuna de les modalitats s'ha de cursar tres tipus diferents de matèries: comunes, les de modalitat, i les específiques. Al llarg del batxillerat els alumnes han de cursar un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals almenys cinc han de ser de la modalitat triada. A més de totes les matèries, els/les alumnes han de fer obligatòriament un treball de recerca que equival a 2 crèdits i representa el 10% de la nota final de Batxillerat. L'Apel·les disposa de dues línies de cadascun dels cursos de Batxillerat.

Oferir orientació vocacional

D'altra banda, una altra finalitat és brindar als alumnes orientació vocacional i suport per ajudar-los a explorar els seus interessos i capacitats. L'institut hauria de poder ser l'espai en què els adolescents trobin estímuls d'allò que els agrada. Això és fonamental per diverses qüestions, sobretot, per la presa de decisions informades. L'adolescència és un moment vital en què es prenen decisions importants sobre l'educació i la carrera. A més, així es pot arribar a evitar l'abandonament escolar. La falta de direcció i metes clares pot portar a la desmotivació, l'orientació vocacional, però, pot ajudar els estudiants a plantejar-se objectius realistes. Més enllà d'aquests factors, és valuós que l'educació secundària del nostre segle compleixi amb aquesta funció perquè contribueix al desenvolupament de les habilitats socioemocionals dels adolescents. Ajudar els estudiants a desenvolupar habilitats socioemocionals, com la presa de decisions, la resolució de problemes, i la gestió del temps, és essencial en la transició cap a la vida adulta. Finalment, l'orientació no només desenvolupa aquestes capacitats en els joves, sinó que també és positiva per ells en el sentit que si se'ls orienta bé, la incertesa del futur s'enfrontarà de manera estructurada i positiva, cosa que pot reduir l'estrès i l'ansietat.

Què és allò que incomoda més al meu mentor?

Els moments que incomoden al docent són fonamentalment quan els alumnes no es respecten entre ells. És un professional de la mediació que dedica molts moments a transmetre als estudiants la importància de no faltar-se al respecte, la importància de ser un grup madur... Ara bé, quan es produeix un desequilibri dins de l'aula vinculat a una falta d'aquesta mena, ell es desconcentra i perd força el fil de la lliçó. Necessita parar i fer silenci. Li passa una mica el mateix quan els alumnes són incapaços de respectar els límits en dies puntuals. Poques vegades arriba a aixecar la veu, en aquests casos, però, es veu empès a parlar un pèl més alt del normal i quan se n'adona, es desestabilitza perquè no se sent còmode comunicant-se amb els alumnes d'aquesta manera.

Compte amb els PI (plans individualitzats)

El passat 12 de desembre el El Nacional va publicar un article que és un missatge que una alumna de l'Hospitalet de Llobregat escriu a la consellera d'educació. La jove que escriu la carta parla dels PI, i em sembla interessant el punt de vista des del qual ho fa. Es diu Nyede i va arribar del Senegal fa quatre anys, quan va arribar a l'institut, anava recurrentment a l'aula d'acollida, on explica que feia fitxes, i parlava molt. Pocs mesos després, però, van arribar més alumnes nouvinguts, encara amb més barreres que ella per enfrontar-se a l'educació de la societat catalana, i se la va enviar directament a l'aula normal. Li van fer un PI que ella defineix com "un dossier per omplir i pintar a totes les matèries". Ella recorda que es posava sola al fons de la classe, la professora tenia 30 alumnes més, ella anava fent i no molestava. Aquests recursos han de servir realment per garantir al màxim l'aprenentatge dels alumnes que tenen certes necessitats i per intentar que aquests se sentin el màxim d'incorporats possible dins de l'aula, no simplement per evitar que determinats alumnes desequilibrin les sessions. En aquest sentit, els PI s'haurien de plantejar i basar en màxims, no en mínims, perquè aleshores caiem en la trampa de limitar les capacitats dels alumnes que en són usuaris. És a dir, un pla individualitzat no s'ha de basar a pintar, sinó que hauria de ser una eina i hauria d'incloure ajudes perquè tots els alumnes poguessin seguir el temari. En el moment que hi ha un alumne fent un dossier i pintant al fons de l'aula, no se l'està incorporant en el grup classe tot i haver-lo tret de l'aula d'acollida. Contràriament, encara se'l separa més de la resta del grup, sobretot perquè es posa de manifest que està seguint uns procediments diferents. S'ha d'anar en compte amb això perquè, a vegades, els esforços per incloure un alumne en un grup tenen l'efecte contrari.

Estimular el pensament crític

El conflicte forma part del dia a dia, tant a escala personal com a escala col·lectiva. Tenint en compte això, penso que és súper rellevant que l'educació secundària doti a l'alumnat d'habilitats com el pensament crític, per poder-se posicionar davant del conflicte. Els adolescents comencen a voler existir més enllà del seu nucli familiar, a voler prendre decisions per ells mateixos, a crear la seva pròpia identitat, i a consolidar-se un lloc en el seu grup d'iguals. És en aquest moment quan creix la importància del pensament crític. I és que permet als adolescents analitzar informació, avaluar diferents perspectives, i prendre decisions informades. Això és essencial pel seu desenvolupament personal i la seva autonomia. A més, el pensament crític implica analitzar informació de manera objectiva, identificar patrons, i entendre les connexions entre diferents conceptes, habilitats essencials per la vida quotidiana i la resolució de problemes. Fomentar el pensament crític ajuda els joves a qüestionar i examinar les seves pròpies creences i valors, així com repensar els que ja tenen per herència. En un moment de formació i desenvolupament, és necessari estimular aquestes capacitats. El pensament crític també està estretament relacionat amb la liquiditat i el canvi constant, perquè proporciona als adolescents la capacitat d'adaptar-se a noves situacions, aprendre d'experiències passades, i a fer front als reptes de manera més efectiva. A part, aquesta estimulació del pensament permet als adolescents avaluar el que passa històricament i socialment, cosa que els ajuda a no ser manipulats i expressar-se amb relació al seu context. Un recurs fonamental tenint en compte que, en aquesta edat, les influències estan a l'ordre del dia.

Influència de les xarxes socials i les eines TIC

Els actuals adolescents han crescut submergits en l'era digital. Les xarxes socials, els telèfons intel·ligents i la connexió constant han transformat la forma en què es comuniquen, socialitzen i construeixen la seva identitat. Plataformes com Instagram, TikTok, Snapchat, i Facebook són fonamentals per la vida social de molts estudiants, ja que no només són eines per posar-se en contacte amb el seu cercle d'amistats, sinó també espais on construeixen i presenten la seva identitat, comparteixen experiències, i busquen una acceptació social. Que els adolescents tinguin aquest vincle amb el món digital, però, pot ser perillós, perquè la pressió per encaixar i la comparació social, sovint es magnifiquen a través de les plataformes en línia. Les xarxes socials generen pressió per mantenir una imatge perfecta, els adolescents poden sentir la necessitat d'ajustar-se a estàndards de bellesa o èxit definits per allò que veuen a internet, cosa que pot afectar granment a la seva autoestima. Els estudiants no només han d'aprendre a gestionar les xarxes socials en aquest sentit, d'altra banda, també estan exposats a una gran quantitat de violència, i és que la tecnologia també és una font de ciberassetjament. Les noves tecnologies representen un nou escenari i el mòbil és un element de control. Tal com explica Barrenengoa et al., (2019), les TIC augmenten la possibilitat de control i pressió, i també la gravetat de les conseqüències que pot tenir l'assetjament. La violència psicològica a través del control està cada cop més estesa i, malauradament més normalitzada, inclosa com una extensió de l'amor romàntic al segle XXI. Dins de la xarxa, els adolescents poden patir intimidació, assetjament o pressions per adoptar comportaments de risc. En aquest sentit, és crucial la consciència sobre la seguretat en línia i fer entendre als adolescents que poden trobar-se en problemes d'aquesta mena mentre naveguen. En definitiva, l'adolescent del segle XXI està abocat a la ferocitat del món digital, que és ple d'oportunitats, però també de realitats perilloses que poden desequilibrar el seu benestar.

Relació amb l'entorn

El barri on s'ubica l'Apel·les Mestres està poc desenvolupat des del punt de vista urbanístic, així i tot, és un barri amb un nombre d'equipaments socials, culturals, i esportius (l'esplai, la residència de gent gran, l'escola d'adults, centres cívics, l'associació de veïns, i el poliesportiu). El centre, juntament amb les escoles de primària de la zona -públiques i privades- és una peça clau dins l'entramat d'activitats culturals que tenen lloc en aquesta zona de l'Hospitalet de Llobregat. Sovint es duen a terme activitats en col·laboració, sobretot durant les setmanes en què els alumnes treballen amb la metodologia d'aprenentatge basat en projectes. A part, més enllà dels equipaments de l'entorn, l'edifici està envoltat de zones enjardinades i disposa d'espais propis ben aprofitables: un poliesportiu, una sala magna per fer actes... A només 14 minuts del centre es troba la biblioteca Can Sumarro. A més, a un quart d'hora en transport públic, se situa el Teatre Joventut, el teatre municipal de la ciutat on, a vegades, l'escola aprofita per organitzar activitats culturals.

Com ha canviat l'educació des que vaig estudiar jo?

Fa més de 6 anys que es va acabar el meu pas per la secundària i, això és interessant en el sentit que he pogut observar el canvi al qual està sotmès l'educació. La societat ha canviat força en molt poc temps, quan vaig començar l'institut el 2011, per exemple, internet no tenia una presència tan evident, ni a les vides dels estudiants, ni a les del professorat. L'ús de les TIC a les aules era la novetat del moment. De fet, quan jo cursava 1er d'ESO va ser l'any que es va introduir tot el tema dels llibres digitals i del portàtil particular de treball. Es començaven a implementar les noves tecnologies a les classes, però encara de manera molt primerenca, era com una mena de prova pilot. En el cas del meu institut, implementar aquestes eines va ser un fracàs, de seguida vam deixar de banda els ordenadors i vam tornar als llibres tradicionals. Actualment, de la mateixa manera que passa en el dia a dia, les TIC tenen un rol fonamental dins de les aules. A l'Apel·les Mestres no es fan servir llibres en paper, i la gran majoria de les activitats són a través de plataformes virtuals. Tot i que també es fan fitxes en paper, l'ajuda d'eines com l'ordenador, el projector i la pantalla digital és una constant. D'altra banda, també he pogut observar un canvi en la finalitat de la secundària. Quan jo anava a l'institut, hi havia pocs professors que es preocupaven per realitats més enllà del contingut acadèmic de la seva assignatura. Poques vegades es va parar una classe per parlar de benestar, companyerisme, i altres valors. Aspectes que crec que són transversals en totes les matèries i que s'han de tenir en compte en un moment delicat com ho és l'adolescència.

Participació familiar

Com ja s'ha esmentat en la diapositiva anterior, la participació de les famílies és essencial per aconseguir un centre escolar inclusiu, participatiu, i democràtic. El procés educatiu ha de tenir en compte tots els contextos en què es desenvolupa l'alumne, per tant, institut i família han d'estar vinculats. De fet, està demostrat que un dels factors que més influencia l'èxit escolar és la implicació de les famílies en l'educació i la relació que hi ha entre la família i l'escola (Perier, 2008). La manutenció d'una bona relació entre aquests dos ens té una sèrie de beneficis. Per exemple, la comprensió de les necessitats individuals: els progenitors i els tutors legals coneixen millor que ningú altre les necessitats individuals dels seus fills, de manera que la seva participació activa permet compartir informació valuosa sobre les habilitats, reptes i necessitats específiques de cada estudiant. Les famílies poden ser aliades en el moment de dissenyar i seguir els programes educatius adaptats a les capacitats i necessitats particulars dels seus fills. És útil construir ponts entre l'escola i la llar, en el sentit que la comunicació oberta i regular facilita la col·laboració i la resolució de problemes. A més, la retroalimentació dels familiars proporciona informació de valor sobre l'efectivitat de les pràctiques educatives i les iniciatives inclusives. Aquest feedback pot guiar a l'escola en la millora contínua. Malgrat tot, la participació familiar en els centres de secundària sovint és mínima, tant per part de les famílies que s'enfronten a una barrera cultural, com per part de les famílies que comparteixen una mateixa cultura amb el centre. Ara bé, què justifica aquesta baixa participació?, les famílies més enllà d'implicar-se en l'àmbit individual pel seu fill, tendeixen a col·laborar poc a escala de centre, i segurament, això és així per una qüestió de costums i tradició, també de comoditat. De fet, això es reflecteix en la resta de la societat, vivim en comunitats conformistes, tendim a pensar coses com "ja ho farà algú altre per mi" o "si això ja funciona, per què ho he de canviar?". En general, som una societat amb poca cultura participativa. També s'hi suma la difícil conciliació dels adults entre la vida laboral i familiar, que impacta directament en l'educació. A causa d'horaris laborals, algunes famílies no tenen la possibilitat d'assistir a reunions i activitats escolars, i això provoca que progressivament, aquestes, trenquin el vincle amb l'institut (Belmonte et al., 2020). Això passa sobretot en famílies de classe mitjana-baixa, famílies treballadores. Des de l'Apel·les Mestres s'inverteixen esforços per revertir aquesta situació i aconseguir que les famílies se sentin part de l'institut. Espais com el Consell Escolar o l'AFA són ideals en aquest sentit. També l'ús de plataformes virtuals que agilitzen la comunicació entre docents i famílies, fent més accessibles ambdues bandes.

Agrupacions de l'alumnat dins de l'aula

Durant les tres setmanes d'observació he pogut veure que hi ha certa tensió en aquest grup. El professorat es queixa del seu comportament, es diu que es tenen poc respecte entre ells, que tampoc respecten al docent, que la classe no funciona, i en general, que és un grup molt conflictiu. El tutor es preocupa molt per aquest tema, més tenint en compte la seva condició de mediador, així que en una tutoria els va preguntar: "per què us porteu tan malament entre vosaltres?, què és el que us enfronta?, què és el que ha canviat des d'inici de curs fins ara?". Un alumne va respondre: "a principio de curso no nos conocíamos, entonces nos tolerábamos, pero ahora nos conocemos de verdad, y no nos soportamos". La resta d'alumnes va assentir amb el cap. A la classe hi ha dos bàndols marcats: el dels nois, i el de les noies. Els nois es porten força bé entre ells en el sentit que constitueixen un únic grup. Efectivament, però, dins d'aquest cadascú té el seu propi rol. Es fan costat entre ells quan passa algun conflicte i es defensen els uns als altres quan se senten atacats. Pel que fa a les noies, el bàndol no està tan unificat, i és que hi ha més subgrups, van en grups de tres, s'ajunten bastant per aparença estètica i estil. També s'ajunten en funció de si a 6è de primària anaven al mateix institut o no. D'entre elles n'hi ha dues que no acaben d'encaixar, una perquè és nouvinguda, i l'altra perquè és certament diferent de la resta de noies de la classe -es pren molt seriosament els estudis, està en un altre punt de maduresa- i li costa establir vincles amb els seus companys. D'alguna manera és com que s'agrupen entre elles per allò que tenen en comú que, en molts casos és la roba que els agrada portar, aleshores, aquelles que no tenen ningú amb qui assimilar-se en aquesta línia, són com satèl·lits dins de la classe. Això no és tan marcat en el cas dels nens, que es barregen tots més entre tots.

El Real Decret 217/2022, del 29 de març marca la necessitat de formar integralment a l'alumnat: “La finalidad de la Educación Secundaria Obligatoria consiste en lograr que los alumnos y alumnas adquieran los elementos básicos de la cultura, especialmente en sus aspectos humanístico, artístico, científico-tecnológico y motor; desarrollar y consolidar los hábitos de estudio y de trabajo, así como hábitos de vida saludables, preparándolos para su incorporación a estudios posteriores y para su inserción laboral; y formarlos para el ejercicio de sus derechos y obligaciones de la vida como ciudadanos y ciudadanas.” (Educación Y Formación Profesional, 2022). En definitiva, la legislatura actual remarca que més enllà d'aconseguir que els alumnes obtinguin coneixements bàsics, també s'ha de vetllar perquè consolidin uns hàbits i unes competències preparadores de cara a la vida.

L'Apel·les Mestres és una institució educativa pública amb més de trenta anys d'història. A partir dels anys seixanta, l'Hospitalet de Llobregat es va convertir en un nucli atractor per la població migrant que, atreta per la fàbrica SEAT, es traslladava a la ciutat per tal de buscar feina, però també educació pels més joves. En aquest context sorgeix el centre, i és que els veïns, cansats de la repressió i la falta d'oportunitats de l'època, es van començar a activar en forma de sindicats i associacions per tal d'aconseguir una educació pública. És un institut que, per tant, naix amb l'objectiu de pal·liar la marginació i els anys d'ignorància de la classe obrera. El barri de Sanfeliu -on s'ubica actualment l'Apel·les Mestres- és el petit turó que hi ha entre Esplugues i Cornellà, al nord-est de la ciutat. És un barri poc desenvolupat urbanísticament i amb una baixa densitat de població, ara bé, les zones que s'ubiquen per sota d'aquest -Pubilla Casas, La Florida- són terrenys on no es pot construir per excessiva densitat demogràfica i on, per tant, l'oferta educativa és limitada. És per això que l'Apel·les Mestres està situat en una zona clau per convertir-se en un focus atractor d'estudiants. El 1979 es funda l'Instituto Mixto número 5 -el nom que rebia abans l'institut-. Es va construir amb la necessitat d'atendre tota la població nouvinguda, no només al barri de Sanfeliu, sinó també als successius. Era un institut molt senzill constituït a partir de barracons, l'únic situat en aquesta zona elevada, per tant, molt necessari. El 1984, però, ja es va traslladar cap al lloc on es troba ara, al costat de l'actual Plaça dels Cirerers. Si el barri de Sanfeliu és poc edificable i està poc desenvolupat urbanísticament, és causa directa de les afectacions de la construcció de la Ronda de Dalt, que passa exactament per sota. És un indret amb poca indústria i poc comerç, de manera que els seus habitants es desplacen sovint als barris del costat. Així i tot, durant els últims anys s'ha batallat per nodrir-lo d'equipaments culturals, socials i esportius, i revifar la seva vida associativa.

Funcions del professorat

Tots els professors que imparteixen docència a un grup d'alumnes formen l'equip docent, que es reuneix preceptivament un cop per setmana sota la presidència del coordinador d'ESO o del coordinador pedagògic. D'aquesta manera es planifiquen i s'analitzen les accions educatives que es duen a terme en el si del grup d'alumnes. Un docent s'ha de fer càrrec de les tasques següents:

• Coordinar els procediments d'atenció a la diversitat en el grup d'alumnes,
• Conjuminar criteris en el tractament dels problemes d'aprenentatge i de disciplina dels alumnes.
• Portar a terme el seguiment i l'avaluació global dels alumnes del grup establint mesures necessàries per millorar l'aprenentatge.
• Establir actuacions necessàries per millorar el clima de convivència del grup.
• Tractar coordinadament els problemes d'ensenyament-aprenentatge i de conflictes que apareixen en el si del grup, establint les mesures adequades i per resoldre's.

• L'elaboració i la transmissió de la informació adreçada als pares.
• Determinar criteris de l'equip respecte al seguiment de l'avaluació contínua.
• Avaluar la marxa del grup en el desenvolupament de les programacions i proposar les mesures de rectificació en les deficiències que es detectin. També es determinaran els processos de recuperació i les activitats d'aquestes, susceptibles de convocatòries extraordinàries d'avaluació, tenint en compte les circumstàncis individuals dels alumnes.
• En finalitzar cada avaluació el tutor lliura a la coordinació pedagògica una acta on constin els assumptes tractats, les decisions preses i els acords específics que es vulguin destacar.

La configuració del grup classe

Els documents oficials del centre marquen que els grups classe han de ser heterogenis, tant a escala de capacitats i necessitats dels alumnes, com en l'àmbit d'origen ètnic, cultural, socioeconòmic, i de gènere. Ara bé, pel que he pogut observar directament, hi ha certs aspectes que em fan pensar que el criteri de l'heterogeneïtat potser no s'acaba de tenir clar del tot o que potser hi ha certs aspectes de l'entorn de l'Apel·les Mestres que no permeten que es compleixin. Gairebé tots els grups estan força igualats pel que fa als gèneres que els conformen, ara bé, m'ha cridat força l'atenció un grup de 1r d'ESO en què de 20 alumnes, només 3 són noies. No acabo d'entendre amb quin criteri s'ha fet aquesta agrupació, potser traient una noia dels altres 3 grups de 1r i afegint-la a aquest grup en qüestió s'aconseguiria un número més equilibrat. La cosa és que penso que un grup amb tanta disparitat de gènere pot arribar a tenir repercussions força negatives, perquè no és un reflex de com és realment la societat. De fet, en aquest grup on predominen els nois, les 3 noies no solen participar massa i queden a un segon pla, i crec que això està estretament vinculat amb la qüestió que són minoria i l'aula no és un espai segur per elles probablement. En relació amb els alumnes NESE, estan normalment al SIEI, que disposa de vuit places, per tant, aquests rarament formen part del grup classe. Malgrat tot, sí que és cert que en cada grup hi ha algun/s alumne/s que necessiten més suport que la resta i, en aquest cas, penso que estan ben repartits. Em baso altra vegada en el cas de 1r d'ESO: al grup B hi ha dos alumnes nouvinguts que assisteixen a l'aula d'acollida, al grup D n'hi ha dos que necessiten el suport d'un codocent, al grup C hi ha una estudiant que no acaba de dominar el català... En definitiva, diferentment de com passava al meu institut, no tots els alumnes que no s'ajusten al perfil típic d'"alumne ideal" van agrupats a un mateix grup.

La immediatesa i l'accés a la informació

La immediatesa i l'accés a la informació són dos aspectes més destacats de l'experiència de l'adolescent del segle XXI, un aspecte molt vinculat amb l'avenç de la tecnologia i la connexió. Els adolescents d'avui poden comunicar-se de manera instantània a través de missatges de text, aplicacions de missatgeria i xarxes socials. La comunicació ràpida i constant s'ha convertit en la norma, permetent-los mantenir-se connectats amb amics i familiars en temps reals. Això pot arribar a ser un problema, perquè l'expectativa de respostes immediates en les interaccions en línia pot generar una sensació d'urgència i ansietat. El retard en les respostes a missatges o a publicacions sovint s'interpreta com una falta d'interès o preocupació. El món digital també permet que els adolescents tinguin accés instantani a una àmplia gamma de recursos educatius en línia. Poden buscar informació per les seves tasques escolars, projectes, o simplement per aprendre sobre temes del seu interès de manera ràpida i eficient. A més, les xarxes socials i les aplicacions de notícies permeten que els adolescents estiguin al dia amb els esdeveniments actuals de tot el món. Aquest fàcil accés a tota aquesta informació, però, també pot ser un problema, un conflicte derivat de la sobrecàrrega d'informació. L'accés a una gran quantitat d'informació pot portar a una sobrecàrrega cognitiva, els adolescents poden sentir-se aclaparats per la quantitat de dades disponibles i han d'aprendre a filtrar i processar la informació de manera efectiva. A part, també existeix el risc de trobar-se amb desinformació. Els adolescents han de desenvolupar habilitats crítiques per saber diferenciar entre la informació precisa i la informació falsa. Acostumats a tenir-ho tot a l'abast al moment, els adolescents de l'actualitat són la generació de la immediatesa. Una generació que, generalment, té poca capacitat de paciència i reflexió. La rapidesa amb la qual es poden obtenir respostes o gratificació influeix directament en la seva tolerància cap a l'espera i cap a la dedicació de tasques que requereixen temps i esforç.

Participació i comunicació amb les famílies

Des de l'Apel·les Mestres es treballa perquè la participació de les famílies al centre sigui una realitat, i perquè la comunicació amb aquestes sigui constant. El contacte es manté de diferents maneres i en diversos moments: (1) De forma escrita. Les famílies reben el butlletí de notes tres vegades al llarg del curs -coincidint amb el final de trimestre-. S'estableix comunicació d'incidències diàries si s'escau -absències, positius, faltes, deures, etcètera-. El contacte també es manté a través de la plataforma Weeras, on s'informa a les famílies d'esdeveniments, projectes, sortides i activitats, l'instagram del centre, la web, i els blocs associats. A través del Weeras les famílies tenen correspondència electrònica amb tot el professorat dels seus fills. (2) De forma presencial. A l'inici de curs es programa una reunió pedagògica on s'informa de la programació prevista, els objectius del curs, i els nous projectes i innovacions. Abans de la matrícula al centre, es programen entrevistes personals amb la Junta Directiva i el professorat voluntari, també es programen portes obertes. Al llarg del curs escolar, se celebren reunions informatives sobre les sortides amb pernoctació, i reunions orientadores als nivells terminals. A més, les famílies també participen en l'avaluació, enguany per primera vegada es gestionen avaluacions triangulades en què famílies, docents i alumnes es reuneixen per avaluar l'estudiant. L'objectiu és obtenir una retroalimentació fent partícipis a tots els actors del procés d'aprenentatge. A part, es produeixen entrevistes presencials de la família amb el tutor/cotutor o de l'orientador referent almenys un cop durant el curs o quan les circumstàncies ho requereixen. Els espais de participació dels quals disposen les famílies a l'Apel·les Mestres són diversos. El centre disposa d’una AFA molt participativa: un cop a l’any s’organitzen les portes obertes de l’AFA i, durant quatre dies, cada tarda, els familiars poden anar a parlar amb els membres de l’AFA per compartir opinions. Les famílies també tenen representació al Consell Escolar -3 membres-.

• TÈCNIC SUPERIOR EN CONDICIONAMENT FÍSIC: Aquests estudis capaciten per elaborar, coordinar, desenvolupar i avaluar programes de condicionament físic per a tota mena d’usuaris i en diferents espais de pràctica. La durada és de 2000 hores repartides en dos cursos acadèmics.

• TÈCNIC EN GUIA EN EL MEDI NATURAL I DE TEMPS DE LLEURE: Es tracta de formació orientada en organitzar itineraris i guiar grups per diversos entorns naturals. La durada és de 2000 hores repartides entre dos cursos acadèmics.

• IFE EN AUXILIAR DE MANTENIMENT D'INSTAL·LACIONS ESPORTIVES. Aquests estudis desenvolupen competències per fer tasques auxiliars en el control d’accés, circulació i assistència als usuaris i visitants d’instal·lacions esportives; el suport a l’organització d’activitats fisicoesportives seguint instruccions o un pla de treball; la prevenció per a la millora de la seguretat dins del recinte; la reposició o reparació d’avaries de nivell bàsic, i el tractament de dades, textos i confecció de documentació. Té una durada de 3360 hores, distribuïdes en 4 cursos acadèmics, l'últim inclou la formació en centres de treball.

L'educació de la ciutadania és una de les qüestions que més preocupació hauria de generar en totes les nacions i governants, ja que en aquesta es troben les bases i els principis del desenvolupament humà, social, i econòmic. En la nostra societat, la funció d'educar recau fonamentalment sobre dos pilars: la família i l'escola. En el camp de l'escola, la figura esencial que desenvolupa les tasques educatives i socials és el professorat (Prieto Jiménez, 2009). Cal, per tant, que el professorat sigui conscient de quines són les funcions i les finalitats de l'educació en el moment i context històric que estan exercint.

Familiarització amb la digitalització

La funció de l'educació secundària, per tant, hauria de ser desenvolupar totes aquelles habilitats que els adolescents necessiten per inserir-se en la societat en ple segle XXI. Capacitats com el pensament crític i la resolució de problemes -ja esmentats-, la creativitat, la col·laboració, la comunicació efectiva, però també la digitalització. El món és cada vegada més tecnològic, i és rellevant que els alumnes estiguin preparats i disposin de recursos, habilitats, i experiència en aquest sector. La tecnologia digital facilita l'adaptació de l'ensenyament a les necessitats individuals dels estudiants -permet que cada estudiant avanci al seu propi ritme-, també ofereix flexibilitat en l'aprenentatge, perquè els estudiants poden accedir a materials educatius en línia en qualsevol lloc i moment. Un altre aspecte positiu de la digitalització és la innovació pedagògica, ja que la tecnologia digital obre noves possibilitats per la innovació de l'ensenyança: plataformes interactives, simulacions, realitat virtual... mètodes interactius que també impulsen la participació de l'alumnat. L'Apel·les Mestres té clar que el futur es basa en gran part en la digitalització i incorpora en el seu mètode les noves tecnologies. Les aules disposes d'eines tecnològiques i cada alumne té dret a un ordinador, on consulta els llibres digitals. La familiarització amb les TIC és una realitat prioritària del centre.

Participació de l'alumnat (democràcia i transparència)

De la mateixa manera que per construir un centre inclusiu i democràtic és crucial la participació dels familiars, també ho és la dels alumnes. Sembla que la participació dels alumnes sigui evident en un institut, ara bé, es tracta que sigui una participació activa, és a dir, que aquests prenguin partit més enllà de participar en l'ensenyament de les matèries. La participació activa dels alumnes en la presa de decisions i en la vida escolar els proporciona un sentit d'empoderament, se senten valorats i comprenen que les seves experiències i opinions són importants. També fomenta el desenvolupament de ciutadans actius, i la responsabilitat social, els estudiants prenen consciència de la importància de contribuir en el benestar de la comunitat. A més, la democràcia i la participació dels alumnes permet la inclusió de diverses perspectives. Els estudiants poden expressar les seves necessitats, interessos i preocupacions, contribuint a un ambient que valora la diversitat. Els alumnes se senten més connectats quan tenen un paper actiu en la presa de decisió. El Consell Escolar és una eina fonamental per poder garantir el dret de participació de l'alumnat. També ho són totes les altres activitats que fomenten la participació dels alumnes -directament o indirectament-: clubs, activitats extracurriculars, assemblees de participació, organismes estudiantils... A l'Apel·les Mestres, per exemple, destaca l'assemblea feminista, el club de lectura, i la banda musical de l'institut, entre altres agrupacions que animen a l'estudiant a sentir-se part d'alguna cosa.Organitzar assemblees regulars i fòrums oberts on els estudiants puguin expressar les seves opinions, fer preguntes i discutir temes rellevants, és imprescindible per construir un centre democràtic. De la mateixa manera que també és bo dissenyar activitats i projectes que reflecteixin els interessos i passions dels estudiants. Si al centre s'ofereixen coses que agraden als alumnes, és senyal que se'ls escola i s'intenta respondre a les seves demandes. El sistema de delegats també és clau en aquest sentit, un sistema que ha de funcionar a partir de la participació de l'alumnat. És positiu que els estudiants puguin compartir les seves opinions i suggeriments a partir de la figura del delegat, també que se sentin escoltats. Proporcionar oportunitats perquè els estudiants assumeixin rols de lideratge en clubs, comitès escolars i esdeveniments fomenta el sentit de responsabilitat i pertinença. Tot això, penso que ha d'acompanyar-se de reforç positiu, reconeixement i celebració. En l'estadi formatiu en què es troba l'alumnat de secundària, cal fomentar el suport constant per motivar la participació.

Integració i Inclusió

La inclusió i la gestió correcta de la diversitat està ben present a l'ordre del dia dels centres de secundària, només cal tenir en compte les múltiples eines que ha desenvolupat l'Apel·les Mestres per poder incloure qualsevol alumne independentment de quina sigui la seva condició. Ara bé, durant aquests dies que he estat per l'institut, he sentit parlar d'inclusió i d'integració com si fossin mots sinònims, i crec que, tot i que aquests conceptes estiguin separats per una línia molt fina, és necessari ser precís a l'hora de fer-los servir. Em sembla delicat fer servir el terme integrar per parlar de les aules. La integració es refereix a la incorporació de persones amb diferents característiques o antecedents dins un grup o sistema existent. Si es parla d'integrar, la persona que ha d'integrar-se fa l'esforç per posar-se en sintonia amb allò que representa que s'integra. És a dir, les persones poden unir-se a un entorn establert, però l'estructura i les normes de l'entorn no necessàriament es modifiquen per acomodar completament les necessitats específiques de la persona que s'integra. A part, el concepte "integrar" em sembla perillós en el sentit que se sobreentén que la persona que s'integra fa l'esforç per encaixar amb la resta, entès com a grup "normal", grup que no ha de canviar. És el que s'integra el que s'ha d'adaptar, no la resta, i això no m'acaba d'encaixar. Per això cal fer servir la paraula "inclusió" en els centres educatius, perquè aquesta implica un enfocament més ampli i proactiu. Es tracta de crear un entorn que sigui accessible i acollidor per totes les persones, independentment de les seves diferències. L'esforç no el fa la persona, sinó que el fa l'entorn del gran grup, i això ja em sembla més sa i correcte. En un entorn inclusiu, es realitzen canvis i adaptacions per garantir que totes les persones tinguin igualtat d'oportunitats i accés.

• Pla d'acció tutorial

• L'HES

• Projectes artístics

L'objectiu de la iniciativa és la coordinació i el desenvolupament de les activitats de tutoria de l'alumnat i la comunicació amb les famílies (disposen d'un pla concret amb un entramat extens de coordinació i nivells). Recentment, s'ha incorporat la tutoria assembleària com a eina, tant per fer-la servir en la mateixa tutoria, com en altres assignatures.

Es tracta d'un projecte de sensibilització amb el medi ambient, on es col·labora amb el projecte agenda 21 de l'ajuntament del municipi. Es duen a terme activitats amb material reciclat, un hort urbà, projectes de conscienciació...

Des de la matèria visual i plàstica es treballa en diferents projectes, tocant les diferents tècniques i col·laborant amb entitats i amb l'ajuntament de la ciutat. Des del centre, a més, se cedeixen espais a diferents entitats del municipi per col·laborar conjuntament.

• Projecte serveis comunitaris

• Pla d'acollida de l'alumnat nouvingut

L'alumne realitza un servei a la comunitat amb la finalitat de millorar el seu entorn i aplicant els seus coneixements, capacitats, i habilitats. En aquest projecte es col·labora amb entitats com la Residència d'avis Can Boixeras, amb 5 escoles de primària...

• Aplicació de les TAC

Els alumnes veterans apadrinen els alumnes de primer de l'ESO amb l'objectiu de facilitar-los l'adaptació al centre.

El centre està compromès amb la introducció progressiva de les noves tecnologies aplicades a l'ensenyament.

Per comprendre que l'educació canvia, només cal fixar-se en com era aquesta fa 50 anys. Al segle passat, el sistema educatiu es basava en les necessitats i potencialitats dels estudiants, i no en les necessitats que es tenien conjuntament com a societat. En canvi, en l'actualitat, l'educació està més centrada a aconseguir una millor educació, millors resultats escolars, augmentar l'escolarització i l'obtenció de titulacions, i fomentar que l'aprenentatge sigui un constant durant tota la vida, entre d'altres (Ana Belén Rodríguez Ruiz, 2010).

L'efecte mirall

Aquest concepte ja s'ha mig esmentat en el desplegable anterior, però crec que és convenient dedicar un apartat de la memòria de pràctiques a parlar de l'efecte mirall que es dona en la relació entre un professor i els seus alumnes. La conducta i l'estil d'ensenyança d'un professor influeix directament en el comportament i el rendiment dels estudiants, i a la inversa. Els professors són un model a seguir pels seus alumnes, perquè són una de les figures adultes que els joves tenen més a l'abast. Sovint imiten els seus comportaments i actituds, i intenten reproduir alguns dels seus valors. En aquest sentit, si un professor demostra entusiasme per la matèria que imparteix, respecte pels altres, i una actitud positiva, és molt probable que els seus alumnes també adoptin aquests comportaments. El mateix passa amb el clima de l'aula. En la major part dels casos, és el professor el que estableix quin to s'instaura a l'aula i quin clima d'aprenentatge hi regna. Si el professor demostra suport cap als estudiants, empatia, i respecte, és més possible que aquests responguin de manera positiva i se sentin còmodes expressant les seves idees i participant a classe. L'efecte mirall es nota també en la projecció d'expectatives, tal com defineix Aina Tarabini en La meritocracia en la mente del profesorado (2015). Les expectatives que el professorat té sobre el rendiment dels estudiants influeixen directament en com els estudiants es veuen a ells mateixos i en com treballen. Si un docent té grans expectatives sobre un alumne, aquest es veurà animat a tirar endavant, en canvi, passarà tot el contrari si les expectatives són negatives. La retroalimentació i la comunicació, dins d'aquesta concepció de l'efecte mirall, també és fonamental. Els comentaris positius i el reconeixement de l'esforç poden proporcionar motivació als estudiants. En aquesta línia, la retroalimentació crítica s'hauria de proporcionar de manera que fomenti la millora i no desanimi als estudiants.

Adopció de competències interculturals

Els moviments migratoris i la presència d'ètnies diverses a l'aula i a la comunitat educativa són una realitat que exigeix als docents el desenvolupament de competències interculturals. Com a professors cal formar-se per poder comprendre i brindar una educació i oferir una comunicació familiar adequada a la multiculturalitat (Veliz-Rojas et al., 2019). L'ensenyament de competències multiculturals és essencial perquè contribueix tant a millorar l'ensenyament a l'aula com a augmentar la comunicació amb les famílies. I és que això últim és essencial perquè per construir un centre escolar inclusiu és crucial la participació familiar, que les famílies se sentin partícipis del procés d'aprenentatge dels seus fills. De la mateixa manera que els alumnes nouvinguts, les famílies també estan vivint un procés d'adaptació, per això, cal relacionar-se empàticament amb aquestes, cal col·laborar amb elles perquè se sentin part del centre. Adoptar competències interculturals vol dir desenvolupar la capacitat de comprendre, comunicar-se i treballar efectivament en entorns culturalment diversos. En un centre escolar inclusiu, on es busca atendre la diversitat cultural ètnica i lingüística dels estudiants, les competències interculturals són essencials per diverses raons. Els professors amb competències interculturals poden comprendre i apreciar les diferències culturals presents a l'aula, i això contribueix a crear un ambient més respectuós i acollidor. També és fonamental per adaptar mètodes d'ensenyança de cara a satisfer les necessitats d'estudiants amb diferents antecedents culturals. Els professors competents interculturalment poden ajustar els seus enfocaments pedagògics per incloure en l'aula diferents perspectives. D'altra banda, aquesta mena de competències són una eina per gestionar conflictes, i és que sovint, en entorns culturalment diversos sorgeixen problemes i és útil disposar de recursos per resondre'ls de manera constructiva, promovent la comprensió mútua.

Formació del professorat

En una conversa post-classe amb el meu mentor em va dir el següent: "em deixo el sou en teràpia i en fer formacions". Crec que és interessant analitzar què vol dir aquesta frase, perquè tinc la sensació que des de l'Apel·les Mestres -i això deu passar a la gran major part d'instituts- s'exigeixen moltes coses als professors per les quals no estan professionalment preparats. En una de les pestanyes anteriors he definit totes les tasques i funcions a les quals s'ha d'enfrontar un docent en un institut de secundària, si les examino detingudament, n'hi ha moltes per les quals no em sento capacitada i per les quals segurament no me'n sentiré tampoc quan acabi el màster. Coordinar procediments d'atenció a la diversitat, saber gestionar el grup aula, mediar conflictes, estar al dia de la digitalització... De fet, aquest últim exemple és clau per entendre el que estic intentant exposar, i és que potser per un professor de nova fornada, jove, serà una tasca fàcil inserir la digitalització a les aules. Ara bé, què passa amb els professors que ja tenen una certa edat i no estan familiaritzats amb el tema? Pel que m'han deixat entendre els docents, se'ls exigeix moltes coses, però no se'ls ofereix la possibilitat de formar-se sobre aquestes des del centre, sinó que han de mirar de fer-ho pel seu propi peu. Al cap i a la fi, penso que tot és culpa d'una falta de recursos i de temps, que tampoc es pot carregar la responsabilitat d'aquesta manca de formació als centres de secundària, així i tot, crec que és interessant reflexionar-hi.

Formes de prevenció, gestió, i resolució de conflictes

Tot i que l'Apel·les Mestres es defineixi com un centre que intenta lluitar per un clima col·laboratiu, inevitablement, els conflictes formen part del seu dia a dia. És per això que disposa d'una sèrie de recursos i treballa a partir d'unes metodologies que intenten evitar aquesta mena de situacions o, almenys, fer-les més lleus.

- Servei de mediació: l'institut disposa d'un equip de mediació format per alumnes i professors que vetlla per un clima positiu al centre i per la resolució de conflictes. Les seves funcions són fer mediació de conflictes entre l'alumnat, vetllar per l'acollida de l'alumnat nouvingut de primer curs, així com els que es puguin incorporar al llarg del curs. A més, es fan dinàmiques de cohesió als grups de primer cicle i participen en cursos de formació per mediadors organitzats per l'Ajuntament. A part, durant cada hora, sempre hi ha un professor de guàrdia rondant pels passadissos que s'encarrega de treure els conflictes de l'aula i tractar-los fora si s'escau. - Servei d'Orientació: sovint els conflictes naixen de la poca orientació, a l'Apel·les Mestres es disposa d'un equip d'orientadors que atenen l'alumnat que sent nerviosisme o angoixa, si se sent sol, si se sent perdut... - Metodologies de treball: des del centre s'incentiva el treball a partir de cercles, incentivació del diàleg, projectes cooperatius -no només entre alumnes del mateix curs, sinó intergeneracionals-, projectes cooperatius -es treballa per projectes durant vuit setmanes a l'any-. A més, la disposició de les taules dins de l'aula, normalment en forma d'U als primers cursos de l'ESO, es fa amb l'objectiu que tots es vegin la cara i el diàleg sigui més procliu.

Promoure la sostenibilitat

Per concloure amb el tema de les funcions, l'educació secundària també hauria d'intervenir en un dels grans temes de la societat actual: la sostenibilitat. Davant la creixent consciència ambiental, des dels instituts s'ha de promoure i impulsar la comprensió dels problemes ambientals. Els estudiants han de comprendre la importància de la responsabilitat ambiental i el paper que poden tenir ells en la construcció d'un futur sostenible. L'Apel·les disposa d'un projecte centrat en el tractament d'aquest tema, també d'espais de reciclatge en tots els espais del centre, i la iniciativa del pati net, en què cada dia un grup classe s'ha d'encarregar que no quedin escombraries al pati. A més, els joves esmorzen a classe abans de sortir al pati per facilitar la gestió dels residus.

Compte amb la segregació a les aules:

Actualment la segregació es filtra a les aules de moltes maneres diferents.

(1) Segregació econòmica: les desigualtats econòmiques poden afectar l'accés a una educació de qualitat. Les escoles en zones més riques, per exemple, poden tenir accés a més recursos i oportunitats educatives que les escoles en zones més pobres. Dins de les mateixes aules també s'han de tenir en compte les diferències econòmiques. A l'Apel·les Mestres cada alumne té accés a un ordinador portàtil, el que es paga des de l'educació pública. Ara bé, hi ha famílies que prefereixen portar el seu de casa; a vegades és un Apple, a vegades és un ordinador de qualitat inferior al qual s'ofereix al centre. Això s'ha de valorar perquè pot marcar diferències entre l'alumnat, i és que no tots treballen amb el mateix recurs.(2) Segregació racial i ètnica: la segregació basada en la raça o l'origen ètnic és una realitat en molts centres educatius. Malgrat tot, cal dir que a l'Apel·les Mestres aquesta mena de segregació no és tan habitual, ja que la diversitat és la norma i els estudiants conviuen amb normalitat. Probablement als centres públic de barris de renda més alta aquesta segregació s'ha de vigilar més. (3) Segregació per rendiment acadèmic: la segregació basada en el rendiment acadèmic és una realitat, sovint s'agrupen els estudiants en classes en funció del seu nivell. D'aquesta manera les diferències encara es fan més grans. Per evitar això, l'Apel·les intenta crear grups heterogenis, oferir 4 línies de cada curs, i desdoblar en assignatures experimentals. (4) Segregació per discapacitat: Els estudiants amb discapacitats poden ser segregats en programes educatius especials o escoles especials, enlloc de ser integrats a les aules regulars. Des de l'institut, més enllà, d'aules on es treballa amb necessitats particulars, hi ha classes que compten amb el reforç d'un segon professor a l'aula per tal d'atendre la diversitat funcional, sense que impliqui un aïllament. (5) Altres tipus de segregacions -actualment no tan comunes-: per gènere (cada vegada són menys les escoles que separen els dos gèneres-, per orientació sexual...

Docent - alumnes

Pel que fa a la relació entre el docent i l'alumnat, n'he parlat en altres parts de la memòria, però vull destacar que és fonamentalment un vincle basat en el respecte. Un respecte bidireccional: dels alumnes cap al professor, i del professor cap als alumnes. Tot el tracte que el professor ofereix cap a l'alumnat és 100% respectuós, tant en l'àmbit de la comunicació verbal, com en l'àmbit de la comunicació corporal. En relació amb aquest segon tipus de comunicació, vull destacar que els gestos del docent connoten guiatge i acompanyament. Sense fer-ho físicament, és com si abracés els alumnes des de la distància, és a dir, els hi posés una mà a l'espatlla. A més, sovint riu i reacciona de forma molt humana als comentaris que li fan els alumnes, cosa que considero positiva en el moment d'establir un vincle de confiança i naturalitat amb ells. També crec que és necessari subratllar que és una relació que se sustenta en la comunicació. El docent comunica amb transparència tal com se sent en relació amb el grup, de la mateixa manera que genera espais en què els alumnes també puguin expressar com se senten. Les coses es diuen bé, però es diuen sempre, i crec que això és un pilar fonamental perquè una classe -o qualsevol agrupació de persones- funcioni correctament. Els alumnes retornen a la seva manera al tutor el tracte afable que reben. Ho fan respectant els límits que ell ha marcat i esforçant-se a mantenir un comportament adequat dins de l'aula.

Els adolescents; víctimes de la salut mental

La salut mental dels adolescents és un tema crític en el segle XXI. L'estrès, l'ansietat, i la depressió són reptes freqüents, també la consciència sobre aquests problemes ha portat a un enfocament més gran de la salut mental i la cerca de suport. La salut mental en els adolescents del segle XXI és un dels grans temes, influenciat per una gran varietat de factors que van des de pressions acadèmiques i socials fins a l'impacte de les xarxes socials i la tecnologia. Molts adolescents experimenten una pressió significativa en l'àmbit acadèmic, ja que s'esforcen per assolir alts estàndards i competir en un entorn educatiu cada vegada més competitiu. Aquesta pressió pot donar lloc a alts nivells d'estrès i ansietat. L'exposició constant a les xarxes socials també és un altre dels principals factors que contribueix a afectar la salut mental dels més joves. La cerca de validació a través del "m'agrada" i els comentaris pot afectar a l'autoestima dels adolescents, de la mateixa manera que també pot fer-ho el ciberassetjament. El canvi ràpid i la necessitat d'adaptació, d'altra banda, poden ser nocius per la salut mental dels estudiants. Els adolescents han d'enfrontar-se a la necessitat d'adaptar-se constantment a un entorn en constant evolució, cosa que pot generar incertesa i preocupació pel futur. Tots aquests factors fan que una de les problemàtiques més habituals a l'aula siguin els trastorns de conducta alimentària, els TCA. Aquests són més freqüents en dones i en l'adolescència, i sense un tractament adequat poden derivar en un problema crònic i incapacitant. Actualment, s'estima una prevalença del 13% per a tots els TCA, sent l'anorèxia el més comú (Cañardo et al., 2018). Si es redueixen els factors de risc, es reduirà el desenvolupament d'aquests TCA. A l'Apel·les Mestres es tenen diferents serveis per fer front a aquesta mena de problemàtiques, per exemple, el servei d'orientació, al qual l'alumne pot accedir si sent ansietat o nerviosisme, si sent que té dificultats en el moment d'aprendre, si se sent sol... També el servei d'infermeria, si un estudiant sent que té problemes amb l'alimentació, a través del tutor o de l'orientador, pot posar-se en contacte amb aquest servei.

1. Comissió pedagògica

2. Departaments didàctics

5. Coordinació d'atenció a la diversitat

3. Equips docents.

4. Tutors

Educació Secundària Obligatòria

Batxillerat

A l'Apel·les Mestres s'ofereixen dues modalitats de batxillerat: (1) el de ciències i tecnologia, i (2) el humanitats i ciències socials. En cadascuna de les modalitats s'ha de cursar tres tipus diferents de matèries: comunes, les de modalitat, i les específiques. Al llarg del batxillerat els alumnes han de cursar un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals almenys cinc han de ser de la modalitat triada. A més de totes les matèries, els/les alumnes han de fer obligatòriament un treball de recerca que equival a 2 crèdits i representa el 10% de la nota final de Batxillerat. L'Apel·les disposa de dues línies de cadascuns dels cursos de Batxillerat.

Com de costum, l'ESO que ofereix l'Apel·les Mestres queda ordenada en 4 cursos, i cadascun d'aquests es divideix en 3 trimestres. En principi, s'estableixen tres línies per cada grup, ara bé, per reduir la quantitat d'alumnes a l'aula i garantir una atenció més personalitzada, hi ha cursos en què s'aconsegueix configurar 4 grups classe en lloc de 3. És el cas de primer. A les matèries instrumentals s'agrupa l'alumnat en grups flexibles per poder oferir una millor adaptació a les necessitats individuals. Es disposa de grups de desdoblament a biologia, tecnologia, física i química, i anglès. L'institut es compromet a atendre els alumnes individualment i a fer un seguiment del procés d'aprenentatge respectant els diferents ritmes i interessos.

Altres mesures per aconseguir un centre inclusiu:

1. Adaptacions curriculars i plans individualitzats. Aquests ajustos i modificacions que es realitzen en el disseny, la implementació i l'avaluació del currículum escolar, es fan amb l'objectiu de garantir que tots els estudiants, independentment de les seves habilitats, estils d'aprenentatge i necessitats específiques, tinguin accés a una educació de qualitat. Les adaptacions curriculars permeten personalitzar l'aprenentatge per satisfer les necessitats úniques de cada estudiant. Els alumnes han de poder disposar d'un suport individualitzat, això podria incloure l'assignació d'assistents educatius, la implementació de plans d'educació individualitzats... 2. Serveis de suport: de la mateixa manera que les adaptacions curriculars haurien d'estar a l'ordre del dia d'un centre inclusiu, també han d'estar-ho els serveis de suport. El centre ha de disposar de recursos i programes dissenyats per brindar assistència addicional als estudiants que poden tenir necessitats especials o que requereixen ajuda de més per tenir èxit en la seva experiència educativa. Serveis d'orientació i assessorament, classes de reforç, tutories i recursos, assistents educatius, programes de mentories, aules específiques per alumnes amb necessitats especials... 3. La sensibilització i l'educació en el context escolar són essencials per promoure la comprensió, l'acceptació, i la inclusió. Aquests esforços contribueixen a crear un ambient escolar respectuós i equitatiu, on tots els estudiants se sentin valorats i acceptats per qui són. En aquest sentit, la sensibilització sobre la diversitat implica educar a la comunitat escolar sobre les diferents identitats culturals, ètniques, de gènere, religioses, i altres característiques que conformen la diversitat dels estudiants. La sensibilització es pot dur a terme de diferents maneres, des de la implementació de xerrades i tallers sobre diversitat, inclusió i respecte, a l'ús de recursos educatius que reflecteixin valors inclusius. 4. Avaluacions multimodals. Dur a terme avaluacions diversificades és rellevant per aconseguir un centre educatiu inclusiu, ja que s'alinea amb el principi de reconèixer i atendre les diverses necessitats i estils d'aprenentatge dels estudiants. Les avaluacions multimodals garanteixen que tots els estudiants tinguin igual d'accés a ser avaluats, i això és fonamental per abordar les diferències individuals i permetre que cada alumne es demostri la seva comprensió de manera justa. A l'Apel·les Mestres això és un principi clar: tots els docents estan obligats a avaluar els seus alumnes des de diferents punts de vista, així tots poden demostrar el que saben a partir d'allò que se'ls hi dóna més bé a nivell d'expressió de coneixements.

Disposar de coneixement especialitzat com a docent és un aspecte fonamental per exercir bé la professió, bàsicament perquè es nota quan un professor no domina allò que està impartint. Una persona preparada acadèmicament és capaç de relacionar la matèria en qüestió amb aplicacions pràctiques i la vida quotidiana, i també de vincular diverses temàtiques i oferir un coneixement interdisciplinari i relacional, aspectes que es destaquen en el nou currículum. Un coneixement d'aquesta mena, d'altra banda, permet al docent integrar en les explicacions exemples i casos rellevants pels estudiants, i l'ús de projectes i activitats que demostrin l'aplicabilitat de la matèria. D'altra banda, la capacitat de gestionar l'aula és essencial en un bon docent, i és que si dins la classe no hi regna un ambient d'aprenentatge positiu i no es gestiona el comportament dels alumnes de manera efectiva, impartir uns coneixements esdevé una missió impossible. Saber gestionar una aula és una tasca complicada, perquè cada grup classe té les seves necessitats específiques i requereix unes estratègies o bé unes altres, per això penso que saber-ho fer o no és una qüestió de voluntat i de formació constant. Sobretot amb el tema de la diversitat, que està a l'ordre del dia de tots els centres de secundària i és un tema que no es pot tractar indiferentment, s'han de tenir recursos. En aquest sentit, i ja s'ha destacat, penso que un bon professor ha de tenir una gran capacitat d'adaptabilitat al canvi. Finalment, voldria destacar l'assertivitat, molt vinculada amb la qüestió del respecte i els valors ètics. Un bon docent ha de saber dir les coses, tant si són negatives com si són positives, i ha de saber quin és el tracte que ha de donar als seus alumnes. Al llarg de la meva trajectòria a la secundària, per exemple, m'he topat amb professors poc respectuosos en el moment de referir-se a l'alumne fent servir sobrenoms desagradables, també amb docents poc assertius a l'hora de donar ordres, corregir, o donar feedback als estudiants. Penso que cal tenir molt present que es treballa amb persones i que, per tant, és necessària certa sensibilitat.

Les desigualtats a les aules

La diversitat a les aules dels centres de secundària és la nova normalitat. Això, sovint, desencadena desigualtats entre els alumnes, que poden manifestar-se de diferents maneres i afectar en diferents aspectes de l'experiència educativa. Cal conèixer quin tipus de desigualtats poden existir dins de les classes per tal de tenir-les en compte.

3. Desigualtats en habilitats socials. Per alguns estudiants la socialització és un repte, cosa que afecta les relacions amb els seus companys. La falta d'habilitats socials sòlides pot portar a l'exclusió social, a l'aïllament, contribuint a un ambient d'aula polaritzat.

1. Desigualtats socioeconòmiques. Els estudiants provenen de contextos socioeconòmics diversos, cosa que els pot portar a disparitats en termes d'accés a recursos fora de l'aula. Alguns estudiants tenen l'oportunitat de viatjar, participar en activitats extracurriculars, comptar amb suport addicional a casa, disposar de recursos materials millors -ordinadors de més qualitat, llibres, etcètera-. Aquests aspectes influeixen en el rendiment acadèmic.

4. Diferències culturals i lingüístiques. Pels estudiants de diferents orígens culturals i lingüístics pot ser un repte el fet d'integrar-se plenament a l'entorn escolar. Aquestes diferències poden desencadenar malentesos i l'exclusió d'alguns estudiants a l'aula.

5. Discriminació i prejudicis. Els prejudicis basats en la raça, el gènere, l'orientació sexual i altres característiques condueixen també a la discriminació entre estudiants. Això afecta a la participació en activitats grupals, l'autoestima, i el benestar emocional dels estudiants afectats.

2. Desigualtats acadèmiques. Els estudiants poden tenir diferents nivells d'habilitats i coneixements acadèmics, a causa d'una qualitat menor en l'educació preescolar, de la falta d'accés a recursos educatius des de casa... Aquestes disparitats poden afectar la participació a classe i la interacció amb el contingut acadèmic.

6. Diferències en les expectatives docents. Els mestres poden tenir expectatives diferents per diferents estudiants -conscientment o inconscientment-. Això pot influir en la quantitat d'atenció i suport que reben els estudiants, realitat que afecta el seu rendiment acadèmic i al seu desenvolupament personal.

Caràcter del mentor i relació amb l'alumnat

Pel que he pogut observar, la paciència és allò que més el caracteritza. Això es posa de manifest, sobretot, quan gestiona els grups de 1r de l'ESO. Són grups nombrosos, d'uns 20 alumnes, en què les normes de convivència encara s'estan interioritzant i s'ha d'insistir moltíssim sobre aquestes. El renou a les classes és constant, costa que hi hagi silenci absolut dins de l'aula. Els joves tenen ganes d'intervenir en veu alta, sigui vinculant els seus comentaris al temari o comentant aspectes sobre altres qüestions, també de compartir en veu més o menys baixa allò que els passa i allò que perceben amb els seus companys. En aquest context, el meu mentor no reacciona marcant límits autoritàriament i escridassant, respira i els hi intenta fer entendre que a l'aula hi ha uns mínims que s'han de respectar. Ell és respectuós i comprensiu i això és clau perquè penso que són dues característiques que l'han portat a tenir molt bona relació amb l'alumnat. Ell mateix ho reconeix: "l'única manera que les classes funcionin és que ells m'estimin i em respectin, només així em deixen fer classe tranquil·lament". Dins del caos de l'aula i les ganes de gresca dels alumnes, aquests saben que ell és el professor i el respecten sense que hagi d'adoptar un rol autoritari. D'altra banda, crec que un altre aspecte clau que aplica el meu tutor perquè l'aula funcioni, és el fet de marcar límits realistes. Personalment, recordo que al meu institut hi havia límits excessius, s'havia de demanar permís per a tot, fins i tot per beure aigua, cosa que em sembla exagerada tenint en compte que són drets bàsics. Dins de l'aula del meu mentor, però, es respira força permissivitat, si algú s'ha d'aixecar ho fa, si algú ha de beure aigua en beu... d'aquesta manera, com que els alumnes tenen cert marge de maniobra, no s'alteren més del compte. A més, té un caràcter molt conciliador, en el sentit que s'esforça perquè el clima dins de l'aula sigui agradable i tothom es respecti entre tots. Això fa que constantment es fixi en el comportament de l'alumnat i intenti reconduir conductes poc respectuoses o violentes. Per sobre de tot, intenta que la seva aula sigui un espai segur per tothom que en forma part.

• Aprenentatge basat en projectes (ABP):

• Projecte lingüístic:

• Projecte Rockins:

Des del centre s'aposta per la música com a element essencial en la formació dels seus alumnes mitjançant un projecte engrescador on els alumnes aprenen a tocar diferents instruments de rock. El projecte s'elabora en tàndem amb La casa de la música de l'Hospitalet. També rep suport de l'Ajuntament de la ciutat.

Són un conjunt d'activitats orientades a donar resposta a la realitat sociolingüística de l'alumnat. S'intenta vetllar per l'ús del català com a vehicle d'ensenyament-aprenentatge, i com a llengua de relació en tots els àmbits, per tal que l'alumnat pugui assolir bona competència comunicativa. Es busca el domini de les dues llengües oficials i d'una llengua estrangera. Es fan lligues de debats, exposicions orals, premis per Sant Jordi...

A l'Apel·les Mestres en un curs escolar, es treballa en format projecte durant 4 períodes de dues setmanes -un període cada setmana i durant les setmanes del crèdit de síntesi-. L'objectiu és elaborar un producte final en equip cooperatiu. A partir d'aquesta iniciativa el que pretén el centre educatiu és donar l'oportunitat a l'alumne de potenciar les habilitats individuals i l'autonomia, tot fent l'aprenentatge més contextualitzat, competencial i significatiu. L'alumne desenvolupa esperit crític, creativitat, habilitats socials, intel·ligència emocional... Durant les setmanes de projectes, el centre col·labora amb les famílies i amb entitats del municipi. També es vetlla pel treball entre col·laboratiu enter diferents cursos -1r amb 2n i 3r amb 4t.

• Pla de lectura

Té com a objectiu fomentar la lectura, i potenciar la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita dels nostres alumnes. Es fa a transversalment des de les diferents àrees de manera coordinada. Cada dia, cada grup, té una hora de lectura (mitja de lectura individual, i mitja de tasques).

Des del meu punt de vista, la capacitat d'escolta activa també és una de les principals qualitats que ha de tenir algú que es vol dedicar a l’educació secundària. Tradicionalment, l’ensenyament s’ha basat en una persona explicant una lliçó magistral davant de l’alumnat, que en principi, s’ha d’escoltar al docent fent silenci. Malgrat tot, deixant endarrere el prisma d’aquesta manera d’educar antiga i centrant-nos en el que penso que hauria de ser l’educació actual, saber escoltar és de les coses més importants per ser un bon docent. Un professor que s’escolta als seus alumnes té la clau d’allò que cal per teixir els ponts i els vincles de confiança de cara a ensenyar. Al final, la secundària és molt més que una etapa invertida a aprendre una sèrie de coneixements acadèmics, i aquests no s’assoleixen si la situació de l’aula no és l’adequada. Si l’alumnat és conscient que el docent se’ls escolta, serà més fàcil que ells també decideixin escoltar-se al docent. Al final s’ha de buscar una reciprocitat d’igual a igual, dins de la relació vertical que hi ha entre ambdues parts de l’aula. D’altra banda, un bon professor ha de mostrar passió per allò que ensenya, i és que si ell no s’ho creu, els seus alumnes tampoc no s’ho creuran. Personalment, m’encanta estudiar i acumular coneixement i, en aquest sentit, m’encantaria poder transmetre tot això als meus alumnes. A més, crec que és rellevant que un docent sàpiga valorar la importància de totes les disciplines i de tots els coneixements. Hi ha un gran biaix entre el món de les ciències i el de les lletres i, de fet, generalment es tendeix a valorar i aplaudir molt més a aquell alumne que té traça en les matemàtiques o la física, que aquell que és boníssim amb literatura i filosofia. Un bon docent, crec, que és aquell que valora igual totes les matèries i ho transmet al seu alumnat. Com a professors hem de ser conscients que existeix aquesta jerarquia entre els diferents coneixements i intentar pal·liar-la. A part, penso que un docent ha de tenir la qualitat de facilitador. El professor de secundària ha de ser resolutiu, pacient i estar disposat a ajudar. Al cap i a la fi, el docent ha de ser una persona que no compliqui la vida dels alumnes (tot i que ells moltes vegades ho vegin així), sinó un pont entre els coneixements que s’han d’aprendre per currículum, i allò que s’aprèn. Una persona que posi les coses fàcils, que faciliti a l’alumne la tasca d’aprendre.

Ambient i clima dins de l'aula

Pel que fa al clima de l'aula, cal tenir en compte que és un grup de 1r d'ESO, per tant, estem parlant d'una classe conformada per alumnes de 12/13 anys que es troben en un moment de transició entre la primària i la secundària. Això justifica que sigui un grup en què cada estudiant té un antecedent concret i, en conseqüència, hi hagi diferències de nivell. Hi ha alumnes que a la primària han arribat a aprendre certes coses sobre ciències socials que en altres centres no s'han impartit. És per això que el docent, quan avança temari, ho fa sempre progressivament pensant en les necessitats de tots els integrants del grup, insisteix les vegades que faci falta. Tenint en compte que per ells és el primer contacte amb l'educació secundària, dins de l'aula es respira cert sentiment i esforç d'adaptació al canvi. Els alumnes entren en contacte amb nous mètodes d'ensenyança, noves assignatures, i amb un augment en l'autonomia acadèmica. Els estudiants estan introduint-se en un context nou per ells, on es treballa amb dinàmiques força diferents de les quals estan acostumats, per aquest motiu a l'aula es posa molt èmfasi en el fet que ells se sentin a gust i ben integrats. El docent treballa perquè cada sessió generi motivació i entusiasme en els estudiants, perquè l'ambient d'aprenentatge sigui estimulant i motivador. Amb aquesta intencionalitat, dins de l'aula es fan servir estratègies pedagògiques que busquen despertar l'interès dels estudiants en les matèries i fomentar la curiositat intel·lectual. El docent aconsegueix això fent servir eines TIC -jocs i vídeos interactius, per exemple-, però també fent-los participar en tot moment. L'ambient de l'aula és, per sobre de tot, un ambient participatiu. Els estudiants participen activament a la classe, formen part d'una mena d'aprenentatge col·lectiu, en què el coneixement no només el construeix el professor, sinó entre tots. La interacció social és fonamental pel desenvolupament d'habilitats socials i la construcció de relacions entre els estudiants, per tant, el docent no els posa massa límits en el moment d'intervenir, tant en els moments que els alumnes intervenen per respondre preguntes com en aquells en què participen per iniciativa pròpia sense ser interpel·lats.

Als centres de secundària s'educa o es forma als alumnes?

El nou currículum ha promogut un canvi de paradigma en la manera d'entendre l'institut. En aquest sentit és interessant preguntar-se el següent: als centres de secundària s'educa, o es forma als alumnes? Tot i que a priori aquests dos termes semblin el mateix, s'han d'entendre de manera diferent. El primer es basa en la transmissió de coneixements, en l'aprenentage teòric, mentre que el segon va un punt més enllà, és una pràctica professional, una pràctica que capacita a les persones, i que es basa en l'adquisició d'eines i habilitats per la vida. Quan es forma a algú, es transmeten coneixements, igual que quan s'educa, a part, però, també és un concepte que implica la transmissió d'ideals i valors per acompanyar en el desenvolupament de la identitat dels adolescents. Tenint en compte el nou currículum i com es gestiona l'educació actualment, es podria afirmar que la secundària pretén ser formadora, ja que la finalitat de l'adquisició de competències és preparar l'alumnat perquè es desenvolupi pel món en tots els sentits i, preparar-lo de manera que estigui llest per fer front a la societat canviant. A nivell internacional, es diu que Finlàndia és el país amb millor sistema educatiu. El currículum finès es va aprovar l'any 2016 i estableix els mínims als quals ha d'arribar cada alumne en finalitzar el curs a partir del treball en projectes i competències (Prunera et al., 2019). Pel que fa a aquests mètodes de treball, l'educació de Catalunya s'està aproximant a poc a poc a Finlàndia. Així i tot, el context social, cultural, i polític que ens envolta és ben diferent, per tant, també ho és la cultura escolar, i això fa que ambdós models siguin encara ben diferents. Al cap i a la fi, l'educació d'un país depén directament de la política educativa i aquesta, en la majoria dels casos, depén del partit que governa. Finlàndia, davant la falta de recursos materials a explotar, va decidir invertir en capital humà i educació -un dels pilars fonamentals del país-, contràriament, Espanya decideix invertir en altres aspectes.

Necessitats especials: atenció i recursos

L'Apel·les Mestres és un centre d'alta complexitat, però no sempre ho ha estat. De fet, els hi han donat aquesta categoria recentment, perquè es considera que per la metodologia activa que el caracteritza és un centre atractor d'alumnes amb necessitats especials. És un centre amb una alta taxa de NESE. Per aquest motiu, des de l'institut es disposa de diferents recursos i es treballa de determinades maneres per fer front a aquest tipus de diversitat, diferent de la qual s'ha plantejat en la pestanya anterior. 1. Professor especialista en psicologia i pedagogia. És una figura que té funcions d'atenció individual a alumnes -en petit grup, a alumnes amb necessitats educatives especials derivades de disminucions o d'altres circumstàncies personals que necessitin un tipus d'escolarització adaptada o modificada-. També té funcions de col·laboració amb el professorat en la coordinació de les activitats docents que el centre estableixi per a l'atenció d'alumnat amb necessitats especials, i alhora de gestionar estudiants d'ESO amb dificultats per aprendre en aquells aspectes que requereixen actuacions específiques -grups flexibles, i crèdits de reforç de matèries instrumentals-. 2. Aula SIEI. L'escola disposa d'una aula de suport intensiu d'escolarització inclusiva amb una capacitat de 8 alumnes. Normalment aquesta aula tindria la capacitat de 10 persones, a l'Apel·les Mestres, però, tenen alumnes derivats de NE Salut Mental i necessiten una atenció més complexa. 3. Integració de l'alumnat NESE a les aules. Des del centre s'esforcen per integrar aquest tipus d'alumne al grup classe, sobretot si es tracta de necessitats derivades de disminucions en la mobilitat, o bé necessitats específiques com dislèxia i hiperactivitat. En aquests casos, s'adapten les metodologies o es reforça la docència. Hi ha matèries en què el docent que imparteix l'assignatura compta amb el suport d'un altre docent que s'encarrega d'atendre les necessitats especials de la classe i garantir un accés correcte al coneixement.

Educar en l'adaptabilitat al canvi

En la línia de la liquiditat i el canvi que caracteritzen les nostres societats, és important que una funció de la secundària sigui la d'educar en l'adaptabilitat i el canvi, que són capacitats fonamentals. El món actual està experimentant canvis ràpids i constants en termes tecnològics, econòmics, culturals i socials. Els adolescents que desenvolupen la capacitat d'adaptar-se a aquests canvis tenen un avantatge significatiu al moment de fer front als reptes del món actual i futur. Les professions i les demandes del mercat laboral estan evolucionant, difícilment una persona treballa tota la vida del mateix ofici. En aquest sentit, és necessari que els adolescents siguin conscients d'això i estiguin preparats per la possibilitat de canviar de carrera al llarg de les seves vides laborals. A part, la capacitat d'adaptar-se al canvi està estretament vinculada amb la resiliència emocional. Els estudiants que poden gestionar i superar situacions difícils o canvis inesperats tenen més probabilitats de mantenir una salut mental positiva i enfrontar els reptes amb major confiança. L'adaptació al canvi també està vinculada al concepte d'aprenentatge continu. Els individus han d'estar disposats a adquirir noves habilitats i coneixements al llarg de les seves vides. L'educació secundària pot fomentar aquesta actitud d'aprenentatge continuat en ensenyar als estudiants com aprendre de manera efectiva i autònoma. Incentivar l'adaptació al canvi, d'altra banda, és clau pel foment de la creativitat. Haver-se de reinventar constantment implica pensar de manera creativa i trobar solucions innovadores. L'educació secundària pot cultivar la creativitat en proporcionar entorns d'aprenentatge que desafiïn als estudiants a buscar noves perspectives i enfocaments per resoldre problemes. En definitiva, la capacitat d'adaptar-se al canvi empodera als individus per enfrontar noves situacions amb confiança i autonomia. Des dels centres de secundària s'hauria de proporcionar als estudiants les habilitats i la mentalitat necessària per prendre el control del seu propi aprenentatge i desenvolupament personal. La vida està plena d'incerteses, i l'adaptació al canvi és essencial per navegar per elles. És responsabilitat, en part, de l'educació secundària ensenyar als joves a fer front a la incertesa amb resiliència, i a desenvolupar estratègies efectives per gestionar situacions desconegudes. Només d'aquesta manera els futurs adults estaran preparats pel món real.

Estratègies i mètodes d'ensenyament

El que més destaca del meu tutor en el moment d'impartir docència, és l'èmfasi que posa en la participació i les intervencions dels alumnes. De fet, construeix gran part de les seves classes i de la seva teoria a partir d'allò que van dient els estudiants. Cal tenir en compte que això és possible sobretot a 1r d'ESO perquè es tracta d'uns coneixements força bàsics que els joves ja coneixen. Sempre comença la classe fent alguna pregunta als alumnes: "sabeu què són els riscos naturals?, me'n podeu dir algun?". Com que fa preguntes que sap que donaran joc, ell va explicant a partir d'allò que es respon a l'aula. És un aprenentatge força col·laboratiu, la teoria es va construint entre tots els membres de l'aula. Pel que fa a les eines TIC, les utilitza en tots els sentits i se'l nota còmode fent-ho. Només arribar a l'aula, sempre posa en funcionament la pissarra digital, on projecta el llibre digital (al qual tots els alumnes també tenen accés amb els seus ordinadors particulars, subvencionats per la Generalitat), i altres recursos. El temari que imparteix és ideal per fer servir vídeos, fotografies, i mapes i jocs interactius. La interactivitat i la digitalització, però, es combina amb el mètode tradicional d'ensenyança. Normalment, els alumnes treuen la llibreta i, a mesura que el docent va explicar, van apuntant el més important als seus apunts. El docent repeteix allò que vol que quedi anotat a les notes dels estudiants, a més, ho apunta a la pissarra. Finalment, també opta força per l'aprenentatge pràctic. Durant aquestes setmanes que he estat duent a terme l'observació, els alumnes de 1r d'ESO han estudiat la geografia física del món, els continents, riscos naturals... En moltes sessions, part de la classe ha consistit a elaborar mapes on col·locar tot el que s'anava coneixent. El tutor considera que a través d'aquest treball, els alumnes van guardant i assolint els coneixements.

Més tolerància a la diversitat

La diversitat i la inclusió són temes fonamentals que defineixen l'experiència dels adolescents del segle XXI. Tenint en compte el meu pas per l'institut i comparant-ho amb el que he vist durant aquestes tres setmanes, hi ha una major acceptació de la diversitat. Els adolescents del segle XXI tendeixen a ser més conscients i oberts a la diversitat en comparació amb generacions anteriors. Hi ha una major acceptació de diferents identitats i expressions, cosa que contribueix a la creació d'entorns més inclusius. Per exemple, a la meva classe, era inimaginable que algú pogués sortir de l'armari o que un noi pogués venir amb els ulls pintats a l'institut, conductes d'aquesta mena es reprimien per por a comentaris. La visibilitat i acceptació de diferents identitats de gènere i orientacions sexuals està en augment. Els adolescents participen en conversacions sobre la importància de crear entorns segurs i acollidors per a les persones LGBTQ+. D'altra banda, existeix un creixent enfocament en la igualtat de gènere i l'empoderament de les dones. Els adolescents estan més compromesos en desafiar els estereotips de gènere i treballar cap a la igualtat en àrees diferents, des de l'educació fins a l'àmbit laboral, tot i que encara quedi molt camí per recórrer. L'última setmana que vaig estar de pràctiques, uns alumnes van passar per la classe a promocionar una campanya de recollida de joguines, una alumna va preguntar: "quin tipus de joguines són les que més falta fan, les de nens o les de nenes?". El docent anava a intervenir, però van ser els mateixos alumnes de la classe els que van començar a discutir, arribant a la conclusió que les joguines no tenen gènere. A més, els adolescents són més conscients i estan més compromesos amb la diversitat ètnica i cultural. Es valoren les diferents tradicions, llengües i costums, i es promou el respecte cap a les diverses identitats culturals presents en les seves comunitats. Probablement perquè la diversitat ètnica ha anat a més cada vegada i s'ha normalitzat, potser també perquè es té més consciència de les problemàtiques globals. Els adolescents del segle XXI s'involucren activament en causes socials relacionades amb la diversitat i la inclusió. Participen en protestes, campanyes, i moviments que busquen abordar la discriminació i promoure un món més just i equitatiu. La implicació social és una característica de l'adolescència, els adolescents lluiten per guanyar autonomia i no sempre o no exclusivament és en benefici propi, sinó que també apareix el desig de posar aquesta autonomia al servei d'una societat millor En aquest moment comença a aparèixer en els joves el desig d'implicar-se en el món de manera intensa i personal, posant en joc els nivells d'autonomia que es van aconseguint (Rojas, 2020).

Gran exposició a la violència

L'exposició dels adolescents a la violència en el segle XXI pot variar en funció de diversos factors com la ubicació geogràfica, l'entorn social, cultural, i econòmic, així com l'accés a la tecnologia i els mitjans de comunicació. Ara bé, independentment d'aquests factors, els adolescents del segle XXI, generalment, estan força exposats a la violència i això es deu, en part, al fàcil accés que tenen al món digital. Els adolescents de l'actualitat tenen accés a una àmplia gamma de mitjans de comunicació, pel·lícules, programes de televisió, videojocs i continguts en línia. Alguns d'aquests mitjans poden contenir representacions de violència, cosa que podria tenir un impacte en la percepció i la tolerància cap a la violència. La normalització de la violència també és una opció derivada de les xarxes socials. Els adolescents poden torbar-se continguts violents o ser testimonis de comportaments agressius en plataformes en línia, cosa que pot afectar el seu benestar emocional. La violència escolar i l'assetjament són una realitat, sigui en forma d'intimidació, baralles o incidents més greus L'assentament escolar, tant en persona com en línia -ciberassetjament-, pot ser una font significativa d'estrès i ansietat. A través de l'assetjament en línia, de fet, es manifesta cada cop més la violència de gènere. En aquest moment de creixement i desenvolupament personal, és necessari detectar la violència de gènere, perquè és en aquest moment quan s'aprenen les pautes d'interacció que després es consolidaran a la vida adulta, poden ser l'antecedent d'una violència més greu en el futur, part dels adolescents que estan en relacions violentes no en són conscients i si perdura al llarg del temps, es converteix en habitual, es banalitza. En aquest sentit, és necessària la implementació d'estratègies de prevenció, consciència, i suport per tal d'aconseguir entorns segurs i saludables pels adolescents del segle XXI. No es tracta d'amagar que la violència existeix, tampoc de presentar-la com si fos quelcom normal, simplement de conscienciar i preparar als alumnes per tot allò que es poden trobar al seu dia a dia, donar-los-hi eines per poder encarar els diferents tipus de violència, dotar-los d'esperit crític, per això és necessari poder-ne parlar obertament.

Clima d'aprenentatge

L'aprenentatge en una classe de ciències socials a primer de l'ESO, generalment, se centra a proporcionar als estudiants una introducció a conceptes fonamentals relacionats amb la societat, la història, la geografia, i altres disciplines socials. En aquesta diapositiva, explico alguns elements que caracteritzen les dinàmiques d'aprenentatge del grup on duré a terme la intervenció:

• Es proporciona als estudiants una contextualització històrica i geogràfica per entendre com les societats han evolucionat al llarg del temps i com es distribueixen les societats en el món.
• Es vetlla per un enfocament interdisciplinari, connectant conceptes de diverses disciplines per oferir una comprensió més completa dels fenòmens socials.
• S'intenta, a partir de preguntes, desenvolupar habilitats analítiques en examinar esdeveniments històrics, estudiar mapes, analitzar dades, i comprendre les relacions causals entre diferents efemèrides.
• S'insisteix en l'exploració de diverses cultures per trencar amb la mirada eurocèntrica que ha caracteritzat l'educació fins a l'actualitat.
• Es posa èmfasi en la ciutadania, en el sentit que s'aborden temes vinculats amb els drets i les responsabilitats dels individus en la societat, contribuint al desenvolupament dels ciutadans informats i compromesos.
• Es fan servir tota mena de recursos visuals -mapes, gràfiques, materials multimèdia- per millorar la comprensió dels temes i aconseguir que l'aprenentatge sigui més atractiu.

Els grups classe

L'Apel·les Mestres és un institut que cada vegada creix més i més, actualment disposa de 610 alumnes, aquests s'organitzen en grups classe que han de ser el més heterogenis possibles, tant en número de gènere, com pel que fa les dificultats, les necessitats, les habilitats i capacitats, o bé l'origen ètnic i socioeconòmic. A l'hora de confeccionar els grups es busca interseccionalitat total. En relació amb l'ESO, el centre aposta per tenir més línies de menys membres, de manera que actualment de 1r a 3r hi ha quatre línies d'aproximadament 20 alumnes, a 4rt n'hi ha tres, i a batxillerat dues de cada especialitat. A les matèries instrumentals els agrupen en grups flexibles d'acord el ritme de cada alumne i les seves capacitats. Per tenir en compte aquests criteris de manera correcta en el moment de confeccionar els grups classe, la comissió pedagògica treballa conjuntament amb altres ens de l'escola com el servei d'orientació i el servei de mediació, també amb els tutors de les escoles de primària que estan adscrites a l'institut. Al llarg del curs, es revisa i s'avalua constantment la confecció dels grups, de manera que quan aquest s'acaba, es tenen uns referents clars de cara crear-los pel curs que ve. De fet, l'orientador del centre té un paper molt important en aquesta tasca. També els docents tutors, i és que per confeccionar els grups d'un curs, sempre es val l'opinió d'aquell professor que els ha tutoritzat l'any anterior. En el cas de 6è de primària, el dia de portes obertes del centre i, sobretot, l'últim mes d'escola, es posa en contacte amb el centre per gestionar aquest tema. La línia pedagògica del centre defineix que els alumnes de totes les línies de 1r a 3r d'ESO s'han de disposar per l'espai de l'aula en forma d'U. D'aquesta manera tots es veuen les cares i s'incentiva el diàleg, la comunicació i la participació. Segons la metodologia del centre, també s'insisteix força en l'ús de cercles en certes assignatures, sobretot tutoria o valors. A partir de 4t d'ESO la disposició de les taules canvia a causa de l'espai disponible, no hi ha lloc físic perquè els alumnes es col·loquin en forma d'U. Aleshores s'intenta col·locar les taules en grups, o bé individualment repartides per l'aula, sobretot a Batxillerat. Dins de l'aula, es tenen en compte les necessitats de cada alumne en el moment de definir la seva posició. Últimament, però, la teoria no es reflecteix en la pràctica. Per problemes conductuals dels grups, s'ha decidit que 1r d'ESO canviï la disposició de les taules, que es configura en format examen, tothom seu individual formant fileres al llarg de la classe.

Més enllà de la meva estada a l'institut com a alumna, jo no havia tingut cap mena de contacte amb l'educació formal i la seva organització. Ara bé, presenciant reunions de departament i de la comissió pedagògica m'he adonat que aquesta mena de coordinació s'assembla moltíssim a la d'altres entitats d'educació no formal, per exemple, els agrupaments escoltes. Jo formo part del cau del meu poble des que sóc petita i, des de fa 6 anys en sóc cap (monitora). L'organització interna que tenim com a agrupament és bestial i em recorda moltíssim a la de l'institut on he estat fent les pràctiques (excepte la qüestió que a un cau sempre es vetlla per una horitzontalitat profunda i als centres de secundària hi ha organització horitzontal, però també vertical). Com si fos una mena d'equip directiu, al meu agrupament hi ha un EA (equip d'agrupament), format per un secretari, un cap d'agrupament -com una mena de portaveu-, un responsable pedagògic, i un tresorer. Aquesta junta assumeix força el rol de líder i assisteix a reunions amb juntes d'altres agrupaments, al mateix temps que s'organitza internament per portar a consell tots els temes que són importants. El consell està format per tota la resta de caps, que ens reunim un cop al mes per discutir tot allò que ens afecta directament, el que seria una mena de claustre. L'ordre del dia dels consells es configura a partir del que es diu a les reunions generals, també del que considera la junta, i a partir de les esmenes que pot tenir qualsevol membre del consell. L'EA és només un òrgan d'organització dels múltiples que hi ha, ens organitzem amb múltiples comissions -permanents i temporals-. Podria escriure línies i línies assenyalant les semblances que veig entre les dues maneres d'organitzar-se. L'actual cap del departament de Ciències Socials de l'Apel·les Mestres és la professora de filosofia, ella no pretenia ser-ho, però és el segon any que imparteix docència a l'institut, i li va tocar pel fet de ser l'única del departament amb experiència dins del centre -la resta és el primer any que hi treballen-. Un cop per setmana, ella assisteix a una reunió amb l'equip directiu, la comissió pedagògica, i la resta de caps de departament, i es decideix quins temes s'han de portar cap a la reunió de departament. Al cap i a la fi, no deixa de ser un model molt semblant al qual he comentat en el paràgraf anterior. En aquest sentit, a tall de reflexió, vull destacar que no és tanta la diferència que hi ha entre l'educació formal i la informal i, crec que, la primera hauria de deixar-se influenciar-se més per la segona. En tots els aspectes, no només en l'organitzatiu.

Els adolescents segueixen unes mateixes conductes en tant que es troben tots en el mateix moment vital, ara bé, independentment dels trets comuns, tots els alumnes tenen les seves particularitats i hi ha una gran heterogeneïtat pel que fa a les necessitats educatives relatives a l'aprenentatge, al llenguatge, i a les situacions socioculturals. Això implica atendre a la diversitat present a l'aula i això suposa conèixer millor l'alumnat i les seves necessitats, tant d'interacció com de desenvolupament. Aquesta necessitat clau es pot potenciar enormement oferint una bona tutoria i orientació. Pel que fa als alumnes amb necessitats educatives de l'aprenentatge, en molts casos ja ingressen a l'institut amb un diagnòstic fet, però en els casos en què no, cal que com a docents tinguem els coneixements bàsics de les característiques d'aquests trastorns de l'aprenentatge per així parlar amb les famílies i facilitar-los-hi derivacions específiques necessàries per obtenir un diagnòstic. A partir d'aquest punt, el centre ja podrà crear un pla individualitzat que s'adapti a les necessitats acadèmiques de l'alumnat. Ara bé, no cal que un alumne tingui necessitats específiques perquè el tracte que rebi sigui individualitzat. La tutoria és un suport personalitzat per l'alumnat, per la qual cosa caldria que fos individual. L'assignatura és, al cap i a la fi, un espai on poder abordar sessions formatives, però cada alumne també ha de rebre una atenció individual perquè el professor pugui atendre a les seves necessitats. És important que com a docents ens formem per a poder afrontar les situacions més comunes, com les necessitats educatives mencionades anteriorment i també les situacions conflictives que puguin sorgir. El tutor ha d'estar format perquè sinó és impossible aconseguir un espai de confiança i respecte. Segons Guzmán (2007) els errors més comuns fets pels tutors són: resoldre un problema de l'estudiant sense propiciar que sigui ell mateix qui prengui la decisió, passar de l'empatia a l'apropiació del problema, intentar donar teràpia a l'estudiant sense ser professionals en el tema i no incentivar a l'adolescent a resoldre el problema pel seu propi peu, amb el suport del docent. Per intentar resoldre alguns d'aquests errors, l'autora proposa mantenir contacte amb serveis específics.

Parlem d'equitat, no d'igualtat d'oportunitats

Perquè la societat sigui justa, és necessari que els models d'educació s'ajustin als desnivells que hi ha entre l'alumnat, és a dir, cal que aquests siguin equitatius. Tots els alumnes han de tenir la possibilitat d'assolir els seus objectius, no només aquells que compleixen amb el perfil d'estudiant que es considera que encaixa amb allò que l'educació del segle XX i el segle XXI exigeix. En aquest context, cal diferenciar entre igualtat d'oportunitats i equitat; no s'ha de proporcionar a tot l'alumnat un mateix punt de partida, ja que no tots els estudiants parteixen de la mateixa situació d'inici. S'ha de parlar d'equitat, perquè s'ha de garantir que tots tinguin el que necessiten per arribar a la mateixa línia de meta, reconeixent i abordant les diferències inicials en les circumstàncies.

Per arribar en aquest punt, és imprescindible que les polítiques educatives i el professorat es comprometin a orientar l'educació cap a una equitat real. Tot l'alumnat ha de disposar de les mateixes oportunitats i ningú no s'hauria de trobar amb desavantatges evitables. Al cap i a la fi, les diferències han d'utilitzar-se per construir i no per a destruir i augmentar les desigualtats (Melero, 2011).

Els documents que regeixen el centre

És important que els centres de secundària recullin les finalitats per les quals treballen en documents normatius. D'una banda, que un centre disposi d'arxius d'aquesta mena és signe de claredat i transparència, també garanteix una clara consistència en l'aplicació de les normes. Establir per escrit els reglaments ajuda a garantitzar l'èmfasis en què es compleixin, tots els estudiants i membres del centre han d'entendre les expectatives existents i les conseqüències que té no complir-les. D'altra banda, és una garantia dels drets i les responsabilitats i facilita la gestió escolar, els documents normatius fan fàcil la planificació, l'organització i la coordinació d'activitats. Al mateix temps, és una pràctica que garanteix la participació de la comunitat, i és que en posar per escrit normes i polítiques, es facilita la comunicació amb la comunitat econòmica. Així es facilita la participació dels pares, estudiants, i personal en el procés educatiu, ja que tenen coneixen com funciona la institució i poden ser crítics.

L'Apel·les Mestres disposa de diferents documents que regeixen la dinàmica del centre. Ho tenen tot per escrit i, en principi, la tasca individual del docent i la de l'equip docent, s'hauria d'adherir a allò que hi posa en aquests. - NOFC: La darrera versió de les normes d'organització i funcionament del centre es va revisar el desembre del 2010. Tant l'educació secundària com les necesitats de l'alumnat del centre han canviat des d'aleshores. En aquest sentit, crec que seria un bon exercici revisar aquest document. - PEC: El mateix passa amb el projecte educatiu del centre, aprovat el maig del 2014. Resumeix força aquelles que encara són les bases fonamentals de l'Institut, així i tot, s'hauria de sotmetre a revisió. - Programació: És un document que es confecciona anualment, és rellevant per entendre el centre i tot el que s'hi fa. - Memòria: La memòria és anual, va ser aprovada el passat octubre de 2023, és útil en el sentit que assenyala quins són els objectius i els reptes que té el centre, que s'ha aconseguit complir i quines són les mancances. A partir d'això es pot construir un horitzó de treball.

Recursos per a l'atenció i aprofitament de la diversitat

L'Apel·les Mestres és un centre que, tant per la seva ubicació física com per la seva manera de treballar -metodologia i projectes participatius- atreu molta diversitat. Diversitat en el sentit d'alumnat de diferents orígens socioculturals, però també en el sentit d'estudiants amb diferents capacitats i necessitats. És per això que disposa d'una sèrie de recursos per atendre i treballar aquesta diversitat, però també per aprofitar-la.

1. Coordinació d'atenció a la diversitat (CAD). Aquesta comissió està formada per la directora, el cap d'estudis, el coordinador pedagògic, les psicopedagogues del centre, la psicopedagoga de l'EAP, la professora de l'aula d'acollida i el coordinador de mediació. Des d'aquí es coordinen les mesures d'atenció a la diversitat necessàries per optimitzar el màxim el procés d'ensenyament-aprenentatge dels nostres alumnes. Si és necessari es coordina amb serveis externs que col·laboren amb el centre: Serveis socials, tècnics de l'ajuntament, CSMIJ...

2. Equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP). Es tracta d'un servei educatiu que dóna suport psicopedagògic als centres docents. Ve a l'Apel·les Mestres els dilluns al matí i assessora a la directora, a les coordinadores i als equips de professors sobre la diversitat. També sobre orientació personal, educativa i professional, i sobre l'elaboració de projectes curriculars.

3. El centre disposa de professionals d'atenció educativa amb la finalitat de garantir l'equitat en l'accés a l'educació (TIS, Tècnic d'integració social). La contractació d'aquests professionals està cofinançat en un 40% per la Unió Europea i la resta pel Departament d'Educació, això comporta el compliment d'unes mesures de publicitat i comunicació. Els objectius d'aquest programa són prevenir l'abadonament prematur i el fracàs escolar, procurar el benestar emocional dels alumnes, facilitar una bona convivència, contribuir a l'orientació dels alumnes, fomentar la implicació de les famílies, fomentar el vincle entre escola i el seu entorn, i treballar l'atenció a la diversitat. El TIS també és fonamental pels alumnes amb problemes econòmics, i pels estudiants que necessiten parlar amb algú extern de problemes familiars. 4. Servei de mediació. També s'ha de contemplar com una eina per l'atenció i l'aprofitament de la diversitat. Des d'aquesta comissió es fan activitats i es vetlla perquè la diversitat no sigui una font de conflictes. En la línia del servei de mediació, també destaca una guia per a alumnes nouvinguts al centre.