EIX CRONOLÒGIC INTERACTIU

Antologia catalana

Poema XIII

Cançoneta leu e plana

Cant de Ramon

Just lo front port vostra bella semblança

Si nyull temps fuy pessius ne cossirós

Autor: Guillem de Berguedà.

Autor: Ramon Llull

Autor : Jordi de Sant Jordi

Autor: Ausiàs March

Autor: Cerverí de Girona.

Antologia catalana

La balada de la garsa i l'esmerla

A una hermosa dama de cabell negre...

A la vora de la mar

La pàtria

Autor: Joan Roís de Corella.

Autor: Bonaventura Carles Aribau.

Autor: Francesc Vicent Garcia.

Autor: desconegut

Antologia catalana

11

10

Oda a Espanya

Tot l'enyor de demà

Autor: Joan Salvat-Papasseit.

Autor: Joan Maragall

Cançoneta leu e plana S.XII

Cançoneta leu e plana és un sirventès de Guillem de Berguedà. Al primer vers podem observar que es tracta de trobar leu, la manera de compondre poesies d'expressió senzilla, amb un lèxic fàcil i una sintaxi planera. El trobador parla sobre els defectes físics del seu enemic com les seves dents (es va trencar 3 dents després de caure del seu cavall), el braç (té un més curt que l'altre) i la seva homosexualitat. Per últim, el senyal és "Mon Marquès" amb què Guillem de Berguedà designa a Ponç de Mataplana.- Cinc cobles singulars amb refrany als dos últims versos de cada cobla (7a 7a 7b 7a 7b 7b 7b). - 7 síl·labes, per tant, versos d'art menor. - Figures retòriques: ironia, hipèrbole i lítote.

Guillem de Berguedà presenta un caràcter arrauxat, bregós, visceral i violent. Se li atribueix l'assassinat de Ramon Folc de Cardona, això l'obliga a refugiar-se amb els seus amics i familiars durant cinc anys.

A una hermosa dama de cabell negre... S. XVII

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil és un sonet per tant composat per dos quartets i dos tercets. Als quartets, es centra en descriure la dama i explica el contrast entre els seus cabells negres i la seva pell blanca. Per altra banda, als tercets, l'autor utilitza el jo poètic per tal de descriure com observava la dama i tot el que sentia al veure-la. - Catorze versos decasíl·labs amb rima consonant - ABBA en els quartets i CDE en els tercets. - Figures retòriques: metàfores, hipèrbatons, epítet, personificació.

Francesc Vicent Garcia, també conegut com Rector de Vallfogona va cultivar tots els gèneres literaris, però la poesia va ser el seu gènere predilecte. És considerat el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca.

La balada de la garsa i l'esmerla S.XV

La balada de la garsa i l'esmerla és una balada de temàtica amorosa escrita per Joan Roís de Corella al segle XV. Podem dividir el poema en dos blocs, el primer està conformat per deu versos decasíl·labs de rima femenina formats per una octava clàssica amb un apariat afegit (dos versos més). El primer quartet representa la garsa, el segon l'esmerla i l'apariat final anuncia la balada que cantaran els ocells. La balada es presenta a través de tres quintets i contenen un plany i la súplica de pietat amorosa. - Estructura ABBA CDDC (creu-creuada) - Versos d'art major. - Figures retòriques: mort per amor

Joan Roís de Corella, es considera un dels màxims exponents de l'humanisme i l'últim clàssic de la literaura medieval catalana. Va néixer a Gandia i morí a València. L'eix central de la poesia profana de Corella és la filosofia de l'amor.

La Pàtria S. XIX

Aquest, és una oda considerada el símbol fundacional de la Renaixença. Tot i que Aribau havia deixat d'escriure, escriu una oda, "La Pàtria". Més tard, apareix publicada la revista El Vapor. Els dos temes principals del poema són: el tema general que és l'evocació de la pàtria i l'elogi de Gaspar Remisa. Les cinc primeres estrofes engloben la temàtica global i a l'última estrofa apareix l'homenatjat. Primer, el subjecte líric s'acomiada de la natura, després, el subjecte poètic es lamenta per haver-se allunyat de la seva llengua. - Sis estrofes de 8 versos. - Rima consonant, segueix l'esquema ABBAACCA. - Recursos literaris: apòstrofes v.1 i 5, hipèrboles v.13 i 17 i hipèrbatons v.10 i 34.

Bonaventura Carles Aribau va ser un poeta i escriptor català del segle XIX. És conegut gràcies a "Oda a la Pàtria", considerada un dels primers grans poemes de la literatura catalana i un símbol del Renaixement cultural català. Va fundar el diari El Europeo i la Biblioteca de Autores Españoles.

Jordi de Sant Jordi

Es tracta d'una cançó d'amor escrita en versos lliures de rima. A les primeres estrofes veiem que el jo poètic defensa la solidesa del seu amor per mitjà de referents objectius i imatges estètiques molt potents. Seguidament, apreciem els elogis de la bellesa física i moral cap a la dama. L'únic senyal d'questa composició és mos richs balays, a la tornada. - Cançó formada per 8 estrofes. - Recursos retòrics: hipèrbole, el que més abunda és la comparació.

Jordi de Sant Jordi va ser un poeta cortesà i militar. Va néixer el 1395 i va morir el 1424. Es nota en ell la influència dels trobadors amb el marc ideològic de l'amor cortesà.

Cant de Ramon (any 1300)

Aquest poema tracta sobre el cristianisme. És un projecte centrat en la glorificació de Déu. També és un poema autobiogràfic, ja que ressegueix la vida de Ramon Llull. Les 3 primeres estrofes parlen de la joventut fins a la construcció del monestir de Miramar. Seguidament, parla sobre la consagració a la causa de Crist i finalment el seu compromís amb Déu i la Verge.- 14 estrofes de 6 versos octosíl·labs. - Rima consonant i masculina. - Figures retòriques: asíndeton (v.10), hipèrbaton (v.13-18, 42), polisíndeton (v.77)

Ramon Llull és el primer autor a utilitzar el català per escriure gairebé sobre tots els temes: ciència, filosofia, literatura,... Concep la literatura com una eina didàctica.

A la vora de la mar S. XVI

Aquesta cançó popular, també coneguda com El mariner, és un poema d'autor desconegut. És una cançó senzilla, que segueix una narració lineal per tal de fer entenedora la història i que sigui fàcil recordar-ne els passatges. Està dividida en tres parts, la introducció, el nus i el desenllaç. La introducció menciona els 3 elements principals de la trama: el mar, la donzella i el mocador. El nus es desenvolupa a través del diàleg dels personatges i el desenllaç transcorre mentre ella tria la seda i s'adorm amb els cants d'ell i quan es desperta, ja són a alta mar. - 17 estrofes d'art menor. - Rima assonant en els versos parells. - Recursos literaris: anàfora, hipèrbaton i paral·lelismes.

Si nyull temps fui pessius e cossirós S.XIII

És una cançó, tracta sobre l'amor ideal (tema). La primera estrofa evoca un temps passat de preocupació i tristesa que causa el servei de l'amor. Els lausengiers li volen fer mal, però al trobador no li preocupa, ja que el seu amor cap a la midons és molt fort. A la primera tornada, el senyal va dirigit a la dama amb el pseudònim de "Sobrepretz". L'última tornada la dedica als seus protectors polítics, la dama dels cards comtessa de Cardona i l'Enfan (Pere el Gran).- Cinc cobles unisonants amb versos decasíl·labs i masculins. - Art major, (A10 B10 B10 A10 C10 C10 C10). - Recursos literaris: l'antítesi ho veiem en l'oposició entre el passat turmentós i dolorós.

Cerverí de Girona va néixer l'any 1259 i va morir el 1285. Va ser el trobador català més important. És un trobador tardà i està ben lligat a les seves condicions històriques i socials, vinculat a la cort catalanoaragonesa.

Poema XIII S. XIII

La primera estrofa d'aquest poema, és narrada pel jo líric del poeta. A part de donar-li realisme, l'estrofa posseeix un to tràgic amb molt més dramatisme. Seguidament, March pren la moralitat fet que l'ofusca i fa que caigui en la malaltia de l'amor. En les estrofes IV i V March pren mà de la hipèrbole i sobretot de narrar els fets hipotèticament. La tornada és un diàleg directe entre el jo del poeta i l'amada, el poeta li demana pietat alhora que li demana el seu amor. El senyal per dirigir-se a la dama és Llir entre cards.- Cinc cobles de 8 versos decasíl·labs (10A 10B 10B 10A 10C 10D 10D 10C) - Rima creu-creuada - Hi ha cesura a la quarta síl·laba de cada vers. - Figures retòriques: antítesi, comparació i al·literació

Ausiàs March és el millor poeta medieval de la literatura catalana. Neix el 1397 i mor el 1459. Dividim les seves poesies en 4 grups temàtics: Cants d'amor, Cants de mort, Cants morals i Cants espirituals. La seva poesia és innovadora. El seu estil es caracteritza per l'abandonament dels tòpics trobadorescos. És un estil directe i dur que impressiona per la seva cruesa.

Tot l'enyor de demà S. XX

"Tot l’enyor de demà" de Joan Salvat-Papasseit és un poema amb un fort component autobiogràfic, escrit durant la seva malaltia de tuberculosi. La composició es divideix en tres parts: un pròleg, un epíleg i una escena central de vida urbana, reflectint el contrast entre la immobilitat del poeta malalt i la vitalitat del barri de la Barceloneta. El poema celebra els petits detalls de la vida quotidiana, expressant una acceptació serena de la mort com a part necessària del cicle vital. Salvat-Papasseit vol que la seva absència no enfosqueixi el goig de viure, i acomiada el poema amb una afirmació de la bondat universal, equiparant la vida i la mort com dues cares d'una mateixa realitat.

• Poema anisosil·làbic, (combina versos dediferent nombre de síl·labes)
• El títol “ Tot l’enyor del demà” amaga una paradoxa.
• Figures retòriques: sinestèsia, oxímoron, antítesis,...

Oda a Espanya (inici S. XX)

L'"Oda a Espanya" de Joan Maragall és un poema que expressa la crisi espanyola de 1898 , amb la pèrdua colonial de Cuba, Puerto Rico i Filipines. Critica la seva intransigència i falta de visió, mentre lamenta la seva incapacitat per comprendre i respectar la diversitat dels pobles que la conformen. Maragall demana a Espanya que escolti les veus de les regions, especialment Catalunya, i que abraci un futur de llibertat i justícia per a tots.El poema reflecteix un sentiment de tristesa i desesperació davant la incomprensió i la repressió que, segons l'autor, caracteritzen la relació d'Espanya amb Catalunya. - Versos octosíl·labs i tetrasíl·labs (art menor). - També hi trobem decasíl·labs. - Rima - -AA-, majoria de versos són blancs, rima assonant.

• Joan Maragall és l’últim dels poetes romàntics catalans i un dels impulsors del Modernisme.

• Apostà cap a una poesia de caràcter regeneracionista.

• El 1993 publica l’assaig "Elogi de la paraula", on exposa la seva teoria de la “paraula viva”,