PRESENTACIÓ Glúcids

PRESENTACIÓ

Els glúcids

i la glucobiologia

ÍNDICE

1.INTRODUCCIÓ

2.MONOSACÀRIDS I DISACARIDS

3.POLISACÀRIDS

4.GLUCOCONJUGATS

5. EL codi dels sucres

1. introducció

Glúcids

• Biomolècules més abundants a la Terra. Cada any es formen 100.000 milions de tones mètriques de cel·lulosa a partir de l'aigua i del CO2.
• Són fundamentals en la dieta humana en la major part del món --> midó i sucre.
• Realitzen una gran diversitat de funcions:
• Els glicans (polímers insolubles dels glúcids)--> elements estructurals i de protecció --> bacteris, plantes i en teixits conjuntius dels animals.
• Altres polímers de glúcids --> lubriquen articulacions òssies i participen en el reconeixement i adhesió intercel·lular.
• Polímers complexes de glúcids, units covalentment a lípids i proteïnes --> senyal de localització intracel·lular o de destí metabòlic --> GLICOCONJUGATS

Glúcids:

Característiques generals.

• Són polihidroxialdehids o cetones, o bé, la hidròlisi de substàncies dona lloc a aquests compostos.
• Fòrmula empírica, de la majoria (NO de tots) de glúcids:

• Alguns glúcids contenen N, P o S.

Glúcids:

Característiques generals.

Glúcids

Glúcids

Tres classes principals de glúcids:

1. Monosacàrids o sucres simple.
2. Oligosacàrids.
3. Polisacàrids.

La paraula sacàrid ve del grec sakcharon , que significa "sucre".

Glúcids:

Monosacàrids

• Formats per una única unitat de polihidroxialdehid o cetona.
• El més abundant a la natura és la D-glucosa, amb 6 àtoms de C, també anomenada dextrosa.
• Els monosacàrids de més de 4 àtoms de C solen formar estructures cícliques.

Glúcids:

Monosacàrids

Glúcids:

Oligosacàrids

• Són cadenes curtes de monosacàrids, unides per enllaços glicosídics.
• Els més abundants són els disacàrids (2 unitats de monosacàrids). Ex: el sucre de canya o sacarosa --> D-glucosa i D-fructosa.
• La major part d'oligosacàrids de tres o més unitats de monosacàrids --> no es troben lliures a la cèl·lula --> units a lípids o proteïnes: glicoconjugats.

Glúcids:

Polisacàrids

• Polímers amb més de 20 unitats de monosacàrids. (alguns poden arribar a centenars o milers).
• Els podem trobar formant diferents conformacions:
• Cel·lulosa: cadenes linials.
• Glicogen: cadenes ramificades.

D-glucosa

Monosacàrids i disacàrids

Monosacàrids i disacàrids

Característiques generals dels monosacàrids:

• Són sòlids incolors i cristal·lins.
• solubles en aigua i insolubles en dissolvents no polars (benzè, cloroform,...)
• La majoria té sabor dolç.
• Tenen un esquelet que consisteix en una cadena d'àtoms de carboni (de 3 a 7) sense ramificar i units per enllaços simples.

Monosacàrids

Model de boles i varilles

Monosacàrids

Característiques generals dels monosacàrids:

Monosacàrids

Monosacàrids

Monosacàrids: Classificació

Totes les D-aldopentoses

Les dos D-cetopentoses

Compost heterocíclic: furan

Fòrmules en perspectives de Haworth

C2: nou carboni asimètric

Anòmers

Carboni anomèric

Conformació de sobre

Totes les D-aldohexoses

Epímers

Totes les D-cetohexoses

Epímers?

Compost heterocíclic: piran

MUTARROTACIÓ

Fòrmules conformacionals de les piranoses

Conformació en cadira

Conformació en nau

Disacàrids

Enzim: maltasa

Amilosa

Midó

Amilopectina

Enzim: sacarasa

Els polisacàrids

Polisacàrids

Són polímers formats per més de 20 monosacàrids units per enllaços O-glicosídics

Polisacàrids de reserva

Polisacàrids de reserva

Glicogen

• Reserva energètica en cèl·lules animals.
• Cadenas de glucosa amb ramificacions
• Més ramificat que l'amilopectina.
• Distribució en fetge i múscul fonamentalment

Celulosa

• Funció estructural en plantes.
• Cadenes linials de glucosa
• Forma ponts d'hidrogen inter i intracatenaris.

Celulosa

Celulosa

Glicoconjugats

Peptidoglicans Proteoglicans Glicolípids Glicoproteïnes Heteròsids

Peptidoglicans o mureïna

N-acetilglucosamina i àcid N-acetilmuràmic Cadenes unides per olipopèptids

àc. làctic

Proteoglicans

Glicosaminoglicans + proteïnes (~95 % glúcid + ~ 5% proteïna)

• Glicosaminoglicans:
• Àcid hialurònic: cartílags, teixit conjuntiu (N-acetilglucosamina + àc. glucurònic)
• Sulfat de condroïtina: cartílags, ossos i còrnia.

(N-acetilgalactosamina + àc. glucurònic)

• Sulfat de queratan: cartílag, ossos i còrnia
• Són conponents de la matriu extracel·lular juntament amb el col·lagen.

àc. glucurònic

Glicolípids

Glúcids + gangliòsids (lípids de membrana) Exemples: oligosacàrids antigènics dels grups sanguinis A, B i O.

Glicoproteïnes

• Percentatge de proteïna més alt que de glúcids
• Monosacàrids que apareixen més sovint: galactosa, mannosa, glucosa, galactosamina, glucosamina,...
• Sol presentarse en forma de cadenes curtes: 2 a 24 monosacàrids units covalentment als aminoàcids de les proteïnes.
• Formen part del glicocàlix.

Tenen importància biològica les següents:

• Mucines de secreció: glàndules salivals.
• Proteïnes sanguínies: protombina i fibrinogen.
• Immunoglobulines: són els anticossos.
• Hormones gonadotròpiques: FSH i LH.
• Glicoproteïnes de la membrana plasmàtica: reconeixement cel·lular i receptors de membrana.

Heteròsids

Unió monosacàrid o oligosacàrid + molècula no glicídica (aglicona)

Tenen importància biològica les següents:

• Nucleòtids.
• Antibiòtics: estreptomicina (d'ampli espectre)
• Antocians: colors (blau a vermell) fulles, fruites (cirera) i flors.
• Heteròsids cardiotònics: digitalina (insuficiència cardíaca)
• Heteròsids cianogènics: amigdalina, present en ametelles amargues, pinyols de cirera, presseguer , pot alliberar en la seva hidròlisi àcid cianhídric

Prunus avium

Digitalis purpurea

Fi