La monarquia romana

Claudia Moriillas 1r Batx A

La monarquia

Roma es va fundar al Laci. Va ser formada per l'unió de 7 pobles que estaven aïllats a diferents turons, que es van aliar formant una lliga religiosa anomenadaelseptimontium.

Roma es va fundar al Laci. Va ser formada per l'unió de 7 pobles que estaven aïllats a diferents turons, que es van aliar formant una lliga religiosa anomenadaelseptimontium.

Roma es va fundar al Laci. Va ser formada per l'unió de 7 pobles que estaven aïllats a diferents turons, que es van aliar formant una lliga religiosa anomenadaelseptimontium.

(753aC-509aC)

El regnat d'Ancus Marci

El regnat de Servi Tul·li

La violació de Lucrècia

Fundació de Roma

El regnat de Tarquini el Superb

El regnat de Numa Pompuli

El repte de les sabines

El regnat de Ròmul

El regnat de Tul·lus Hostili

El regnat de Tarquini Prisc

753 aC

640-616 aC

578-535 aC

S. V aC

672-640 aC

753-716 aC

s. VIII aC

715-673 aC

616-578 aC

535-509 aC

*Totes les fotos adjuntes es poden ampliar amb un click.

El regnat de Tarquini el Superb (535-509 aC)

Va ser l'últim rei de Roma. Va regnar despòticament, sense ajuda del senat. Segons es diu, la sibil·la li portà 9 llibres profètics sobre el futur de Roma, dels quals ell només en va comprar 3, els altres 6 els va cremar la pròpia sibil·la, donat-lis més valor als restants. Els que van quedar els van guaradar al temple Capitolí i van ser consultats per sacrificis i cultes religiosos. El seu fill va violar a Lucrècia, acte que va acabar amb la monarquia dels Tarquini.

Aquesta obra és representativa perquè realment la violació de Lucrècia va ser un fet molt important per a la història de Roma. Aquesta és una pintura feta a l'oli per José Teófilo de Jesús (que és un pintor del Brazil), però no se sap l'any en que es va publicar. Aquesta obra actualment es troba al Museu d'art de Bahia, al Brazil. Es titula La mort de Lucrècia i representa l'escena on Lucrècia, desesesperada, es treu la vida, amb el seu pare, Tarquini i altre gent present.

A morte de Lucrècia per José Teòfilo de Jesús, sd

El regnat de Numa Pompuli (715-673 aC)

Va ser familiar de Tit Taci (rei dels sabins en el moment del rapte de les sabines), per tant, va ser sabí. Va fundar les principals institucions religioses i temples. A més a més, va crear les primeres lleis i va reformar el calendari de Ròmul.

D'aquesta etapa una bona representació artística és aquesta: és una pintura a l'oli anomenada La ninfa Egeria dictant a Numa les lleis de Roma, és de l'any 1885 i està feta per Ulpiano Checa y Sanz, un gran pintor espanyol. L'obra es conserva al Museo del Prado de Madrid, y com bé diu el títol representa a la nimfa Egeria dictant-li les noves lleis de Roma a Numa Pompuli.

La ninfa Egeria dictando a Numa Pompilio las leyes de Roma per Ulpiano Checa y Sanz, 1885

Roma es va fundar al Laci. Va ser formada per l'unió de 7 pobles que estaven aïllats a diferents turons, que es van aliar formant una lliga religiosa anomenadaelseptimontium.

La fundació de Roma (753 aC)

Roma es va fundar al Laci. Va ser formada per l'unió de 7 pobles que estaven aïllats a diferents turons, que es van aliar formant una lliga religiosa anomenadaelseptimontium.

Aquesta és l'obra d'art més representativa d'aquest període. És una escultura feta per Antonio Pollaiuolo i conservada a Itàlia. Representa a la lloba Capitulina amamantant als nadons, Ròmul i Rem (segons el mite que envolta a la fundació de la ciutat de Roma). Un d'els germans, Ròmul, serà el futur fundador de Roma.

La lloba Capitulina per Antonio Pollaiuolo, s XV aC

El regnat de Tul·lus Hostilis (672-640 aC)

El quart rei va ser un rei guerrer i belicós. Va conquistar Alba Longa. Per fer-ho i evitant un vessament de sang major, es van enfrontar tres germans bessons romans, els Horacis, i tres d'albans els Curiacis, van guanyar els romans i va poder conquistar la ciutat sense perdre a molts dels seus homes. També va aconseguir ampliar el territori romà amb altres ciutats etrusques.

Una de les obres que representen millor aquesta estapa és la pintura a l'oli de Jacques-Lois David, el pintor francès neoclàssic que representa de nou un moment històric molt emblemàtic de la història de Roma. S'anomena El jurament dels Horacis i podem veure els tres germans bessons, els Horacis contra un Curiaci en la seva lluita per Alba Longa. És de l'any 1784 i ctualment es conserva al Museu del Louvre de París.

Le serment des Horaces per Jacques-Louis David, 1784

El regnat de Servi Tul·li (578-535 aC)

Va ser el sisè rei. Va organitzar els ciutadans en cinc classes socials, segons la seva riquesa. Va dividir Roma en 4 barris diferents i l'envoltà de muralles. Com que va pendre el poder als fills de Tarquini Prisc, per evitar que aquest l'odÏn els casà amb les seves filles, convertint-los així en "prínceps". No obstant, una de les filles i el seu marit, Tarquini (fill de Tarquini el Prisc), assassinen Servi Tul·li.

Aquesta obra és molt representativa del període. És una pintura a l'oli feta per Louis-Jean-François Lagrenée a l'any 1770. S'anomena L'assassinat de Servi Tul·li rei de Roma. Actualment es troba a una col·leccció privada. Representa el moment en el que Servi Tul·li està a punt de ser assassinat pel fill de Tarquini Prisc.

The murder of Servius Tullius king of Rome per Louis-Jean-François Lagrenée, 1770

El regnat d'Ancus Marci (640-616 aC)

Va ser net de Numa Pompuli, per tant, també era sabí. Va estendre el territori romà fins el mar, va construïr el primer pont sobre el riu Tiber. Va convertir en tutor legal dels seus fills a Tarquini Prisc. Tarquini va ser un etrusc que va mudar-se a Roma en busca d'una millor vida, es va canviar el nom (Lucumó-Tarquini Prisc) i es va fer amic del rei, qui el va convertir en tutor dels seus fills. Quan aquest va morí, Tarquini es va convertir en rei i va prendre el poder als fills d'Ancus Marci.

D'aquesta etapa hi ha una obra que la representa bastant bé. S'anomena Tarquini Prisc entra a Roma i és una pintura de Jacobo del Sellaio, de l'any 1470. Es conserva al Museu d'Art de Cleveland. La foto aquí adjunta no està sencera ja que és una obra molt llarga, així que adjuntu aquí un enllaç on es pot veure l'obra complerta.

Tarquinio Prisco entra a Roma de Jacobo de Sellaio, 1470

El rapte de les sabines (s. VIII aC)

Ròmul va acollir a la nova ciutat a gent procedent d'altres regions per augmentar la població, però encara i així faltaven dones. Després d'intentar negociar amb altres pobles per aconseguir a més dones, sense èxit, se li va ocudir celebrar uns jocs on acudirían molts pobles, entre ells els sabins. Quan van començar els jocs, Ròmul va fer una señal y els romans van agafar a les dones sabines. Van aconseguir segrestar a 30 dones que van acabar formant part del poble romà.

Una de les obres més representatives és la del pintor francès Jacques-Louis David, és una pintura a l'oli feta entre els anys 1796 i 1799, conservada actualment al Museu de Louvre del París. S'anomena Les Sabines. L'obra representa el moment concret en el que una de les dones (la que es convertiría en l'esposa de Ròmul) es posa enmig de la batalla entre romans i sabins per parar-la.

Les sabines per Jacques-Louis David, 1796-1799

El regnat de Ròmul (753-716 aC)

Ròmul va ser el fundador de Roma i primer rei. Va dividir el poble en patricis (aristocràcia, gent rica) i plebeus (la resta). Va crear el senat (amb els 100 primers pobladors) i el primer calendari. Organitzà i ideà el rapte de les sabines, per la falta de dones.Finalment morí al 716 aC en estranyes circumstàncies.

Algunes de les obres d'art més representatives del regant de Ròmul són les que representen el rapte de les sabines. Aquesta en concret és una pintura a l'oli feta pel pintor francès Nicolas Poussin a l'any 1638, que porta per nom el fet que representa. Actualment aquesta obra es troba al Museu del Louvre de París.

L'Enlèvement des Sabines per Nicolas Poussin, 1638

El regnat de Tarquini Prisc (616-578 aC)

Va ser un emigrant d'Etriria, junt amb la seva esposa. Va modernitzar Roma: va drenar els aiguamolls amb un sistema de clavaguera que anava a parar al riu Tiber i va edificar el Circ Màxim. Va nomenar successor a Servi Tul·li , un serv nascut a palau. Tarquini va ser assassinat pels fills d'Ancus Marci, com a venjança per treure-li el poder.

A aquest període també li podría correspondre l'obra anterior, ja que el protegonista d'aquesta és Tarquini. Però, també li podríem atribuïr aquesta. Es tracta de la il·lustració d'un llibre d'Helene Guerber (La història dels romans, 1896) anomenada Tarquini i l'àguila, on es representa a Tarquini i a la seva esposa anant cap a Roma, la ciutat nova, pel camí una àguila li treu el barret a Tarquini i sel torna a posar, senyal de bon auguri, de que tindrà bona sort a Roma.

Tarquini i l'àguila per Helene Guerber, 1896

La violació de Lucrècia (s. V aC)

Aquesta és una obra molt representativa del fet. És una pintura a l'oli feta per Tiziano Vecellio di Greogorio com a regal pel rei Filip II d'Espanya l'any 1571 i titulada Tarquini i Lucrècia. Aquesta obra es conserva al Museu Fitzwilliam del Regne Unit. El pintor va representar el moment en el que Sext Tarquini va amenaçar Lucrècia per després violar-la. És un dels fets més representatius i representats artísticament de la monarquia romana i es poden trobar moltes obres molt conegudes, maques i de gran valor al voltant de la violació de Lucrècia.

Tarquino y Lucrecia per Tiziano Vecellio di Gregorio, 1571

La violació de Lucrècia (s. V aC)

Sext Tarquini (fill de Tarquini el Superb) va fer un sopar on va convidar a molts homes de la ciutat, entre ells Col·latí. Mentre sopaven van començar a discutir qui de tots tenía la millor esposa i van estar d'acord en que era Col·latí que tenía com a esposa a Lucrècia. Un dia, mentre el seu amic era fora, Tarquini (qui s'havia obsessionat amb Lucrècia) va anar a casa seva, on la bella dona el va rebre. A la nit, Tarquini la va violar, amenaçant-la, diguent-li que si cridava, ell la mataría a ella i a l'esclau, i li diría a tots que els havía trobat a tots dos al llit, profenant així el seu honor. Quan Lucrècia es va despertar al matí següent, va anar a buscar al seu pare i es va suïcidar amb un punyal davant seu, després de confesar els fets de la nit anterior. Quan la gent es va assabentar del fet, van fer fora del poder i de la ciutat als Tarquini, acabant així amb la monarquía.