Col·leccions de cromos de boxa
del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Clica les imatges per obrir la pàgina de la col·lecció
La boxe (c. 1922) | 25 cromos
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
L'il·lustrador
La impremta
La tècnica d'impressió
Les empreses darrere la col·lecció
Qui va ser Georges Carpentier?
Pàgina principal
Georges Carpentier
(Liévin, 1894 - París, 1975)
Georges Carpentier va ser un boxejador actiu durant les dècades de 1910 i 1920. Va combatre dins les categories de pes wèlter, mitjà, pesant i semipesant, arribant a ser campió mundial d’aquesta última.
Va començar a combatre professionalment als catorze anys i, durant els primers anys de la dècada de 1910, va obtenir els títols de campió d’Europa de pes wèlter, mitjà, semipesant i pesant. Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual va participar com a pilot d’avió, va baixar de pes per participar al campionat mundial de pesos semipesats de 1920, on va guanyar a Battling Levinsky, anterior campió, obtenint així el títol de campió mundial en aquesta categoria. Va conservar el títol fins el setembre de 1922, quan va perdre un combat contra Battling Siki (que apareix a l’altra col·lecció de cromos de boxa que mostrem). El seu últim gran enfrontament va ser l’any 1924 contra Gene Tunney, a Nova York, on Carpentier va perdre per nocaut tècnic al quinzè assalt.
Després de retirar-se de la boxa l’any 1927, es va dedicar al món de l’espectacle, apareixent en actuacions musicals a Amèrica i a Anglaterra. També va actuar a diverses pel·lícules, com The Wonder Man (1920), The Show of Shows (1929) o Hold Everything (1930).
Va morir l’any 1975 i va ser enterrat al cementiri de Vaires-sur Marne.
Georges Carpentier (1922). Agence de presse Meurisse
Battling Siki
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
L'il·lustrador: Albert Mestre Moragas
(Vic, 1891 - Barcelona, 1977)
Albert Mestre Moragas, també conegut amb el pseudònim de Chita, va ser un dibuixant humorístic i il·lustrador autodidacte especialitzat en temes esportius, tot i que va treballar en projectes de temàtiques diverses.
Va col·laborar en revistes satíriques com L’Esquella de la Torratxa o TBO (on va participar entre 1936 i 1971), i també a publicacions de temàtica esportiva com Boxeo, El Mundo Deportivo, La Jornada Deportiva i Sidral Deportiu. També va il·lustrar nombrosos títols de la col·lecció La Novel·la Infantil Catalana, editada per Llibreria Vària, i diversos llibres pedagògics de l’Editorial Seguí. Va treballar també fent cartells de cinema i altres encàrrecs publicitaris.
Albert Mestre va ser un dels principals dibuixants de cromos dels anys 20 i 30, il·lustrant col·leccions com Història de Catalunya o Las 49 provincias de la República Española. Les col·leccions del Pavelló de la República de la seva autoria són La boxe, Modo de boxear, Los grandes partidos, La ofensiva en África i La ofensiva franco-española.
II Challenge Pere Prat: campionat de Catalunya de fons. Albert Mestre Moragas (1923). Biblioteca de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
Albert Mestre Moragas (any desconegut). Tebeosfera.
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures.Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset. Segons podem llegir a l’obituari publicat a El Noticiero Universal, Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943 i el negoci passà a mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa que consta a molts dels documents impresos canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta de què tenim constància són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
La tècnica d'impressió: la cromolitografia
La cromolitografia, d'on prové la paraula "cromo", és la litografia que incorpora el color. La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: es comença dibuixant amb una substància greixosa sobre la matriu (una pedra calcària de superfície plana o, més tard, una planxa de metall granejada, com deu ser el cas d'aquestes col·leccions). Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia el dibuix original.
L'aplicació del color a la litografia, que es popularitza a casa nostra durant la dècada de 1860, s'aconsegueix fent tantes matrius com colors es requereixin i superposant les impressions. Habitualment, es planifica la imatge de forma que alguns dels colors s'obtinguin mitjançant la suma d'altres colors que ja hi siguin presents: d'aquesta forma es pot obtenir una àmplia gamma de tons utilitzant poques tintes.
És usual que, durant el procés d'impressió, el paper no quedi del tot encaixat respecte a la matriu. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats.
Pedra utilitzada com a matriu litogràfica amb un dibuix de la Princeton University. Col·lecció: Princeton University Library (2007). Fotografia d'Andreas Praefcke
Clica sobre la imatge per saber més detalls sobre la seva impressió
Modo de boxear. Cromo Nº19 (anvers i revers). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
Les empreses darrere la col·lecció
Observant el revers de les cartes podem veure que aquesta col·lecció era distribuïda per cinc marques diferents: quatre empreses dedicades a la producció de xocolata (Chocolates Guillén, F. Díez, Xacolata Torné i Chocolate Angelical) i una empresa que comercialitzava un producte amb propietats medicinals (The y Elíxir Pujol).
Clica sobre les imatges per saber-ne més
The y Elíxir Pujol
Chocolate Angelical
Chocolates Guillén
Xacolata Torné
Fábrica de Chocolates Marca Elefante F. Díez
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
Modo de boxear (c. 1922) | 25 cromos
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
L'il·lustrador
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Qui va ser Battling Siki?
Pàgina principal
Battling Siki
(Saint-Louis, Senegal francès, 1897 - Nova York, 1925)
Battling Siki, pseudònim de Baye Fall, va ser un boxejador actiu durant les dècades de 1910 i 1920 que va arribar a ser campió mundial dels pesos semipesants. Nascut a Saint-Louis, Senegal, va deixar el seu país sent adolescent per anar a França. Va començar la seva carrera professional com a boxejador quan, als 15 anys, mentre intentava sobreviure tot sol a Marsella, un mànager de la boxa el va veure enmig d'una baralla i, adonant-se de les seves capacitats, va decidir entrenar-lo. Després de la Primera Guerra Mundial, en la que va participar allistant-se a l'exèrcit francès, va reprendre la seva carrera, aquest cop instal·lat a Holanda. Durant els anys següents, Battling Siki va encadenar una llarga sèrie de victòries i, malgrat la seva joventut, es va anar construint un nom en l'àmbit de la boxa. El 24 de setembre de 1922 va tenir lloc el combat més important de la seva carrera: es va enfrontar amb el francès Georges Carpentier (representat en l'altra col·lecció de cromos que mostrem), en aquell moment campió mundial dels pesos semipesants i a qui tothom veia ja com a campió. Després de sis rounds, contra els pronòstics dels espectadors, Siki va
Battling Siki (1922). Collection Peter Benson
vèncer a Carpentier. Tot i que l'àrbitre va intentar invalidar la victòria (es diu que estava coaccionat per aquells qui havien apostat grans sumes per la victòria de Carpentier), les protestes del públic el van obligar a concedir el triomf a Battling Siki, que va rebre el títol de campió mundial dels pesos semipesants, sent el primer africà a ostentar el títol de campió del món en aquest esport.
Uns mesos més tard, després de perdre el títol en ser derrotat per l'irlandès Mike McTigue, va marxar a viure als Estats Units, on no va arribar a remuntar la seva carrera. El desembre de 1925 va ser assassinat a Nova York, prop del seu domicili, amb només vint-i-vuit anys. Els culpables mai van ser identificats.
Georges Carpentier
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
L'il·lustrador: Albert Mestre Moragas
(Vic, 1891 - Barcelona, 1977)
Albert Mestre Moragas, també conegut amb el pseudònim de Chita, va ser un dibuixant humorístic i il·lustrador autodidacte especialitzat en temes esportius, tot i que va treballar en projectes de temàtiques diverses.
Va col·laborar en revistes satíriques com L’Esquella de la Torratxa o TBO (on va participar entre 1936 i 1971), i també a publicacions de temàtica esportiva com Boxeo, El Mundo Deportivo, La Jornada Deportiva i Sidral Deportiu. També va il·lustrar nombrosos títols de la col·lecció La Novel·la Infantil Catalana, editada per Llibreria Vària, i diversos llibres pedagògics de l’Editorial Seguí. Va treballar també fent cartells de cinema i altres encàrrecs publicitaris.
Albert Mestre va ser un dels principals dibuixants de cromos dels anys 20 i 30, il·lustrant col·leccions com Història de Catalunya o Las 49 provincias de la República Española. Les col·leccions del Pavelló de la República de la seva autoria són La boxe, Modo de boxear, Los grandes partidos, La ofensiva en África i La ofensiva franco-española.
II Challenge Pere Prat: campionat de Catalunya de fons. Albert Mestre Moragas (1923). Biblioteca de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
Albert Mestre Moragas (any desconegut). Tebeosfera.
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures. Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset.Segons podem llegir a l’obituari publicat a El Noticiero Universal, Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943 i el negoci passà a mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa que consta a molts dels documents impresos canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta de què tenim constància són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
La tècnica d'impressió: la cromolitografia
La cromolitografia, d'on prové la paraula "cromo", és la litografia que incorpora el color. La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: es comença dibuixant amb una substància greixosa sobre la matriu (una pedra calcària de superfície plana o, més tard, una planxa de metall granejada, com deu ser el cas d'aquestes col·leccions). Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia el dibuix original.
L'aplicació del color a la litografia, que es popularitza a casa nostra durant la dècada de 1860, s'aconsegueix fent tantes matrius com colors es requereixin i superposant les impressions. Habitualment, es planifica la imatge de forma que alguns dels colors s'obtinguin mitjançant la suma d'altres colors que ja hi siguin presents: d'aquesta forma es pot obtenir una àmplia gamma de tons utilitzant poques tintes.
És usual que, durant el procés d'impressió, el paper no quedi del tot encaixat respecte a la matriu. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats.
Pedra utilitzada com a matriu litogràfica amb un dibuix de la Princeton University. Col·lecció: Princeton University Library (2007). Fotografia d'Andreas Praefcke
Clica sobre la imatge per saber més detalls sobre la seva impressió
Modo de boxear. Cromo Nº19 (anvers i revers). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960. La marca Amatller segueix sent distribuïda per la casa Simón Coll)
La casa Amatller va ser fundada l’any 1797 per Gabriel Amatller Mas, natural de Molins de Rei. Ell i la seva dona Antonia Ràfols —filla d’un mestre xocolater— es van establir al carrer Manresa, 10, on van obrir un petit obrador. Després de la mort de Gabriel Amatller l’any 1830, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo Amatller Ràfols. Va ser durant aquesta etapa que es va obrir la primera fàbrica de la casa Amatller, que comptava amb uns 50 treballadors i treballadores. L’any 1870, Antoni Amatller Costa —fill d’Antoni Amatller Ràfols— es va situar al capdavant de l’empresa familiar i va fer construir una nova fàbrica a Sant Martí de Provençals amb màquines a vapor —capdavanteres en el sector— que, segons sembla, funcionaven fins i tot de nit. Durant aquesta etapa, l’empresa va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes, els calendaris de regal o les col·leccions de cromos com les que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. Després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Teresa Amatller va continuar servint-se de les estratègies publicitàries innovadores, encarregant dissenys de cartells i col·leccions de cromos de cuidada estètica. Durant la Guerra Civil, l’empresa va ser col·lectivitzada i Teresa Amatller es va exiliar a Itàlia. Acabada la guerra, va reprendre la direcció del negoci fins la seva mort l’any 1960. En haver mort sense descendència, la marca Amatller va ser adquirida per l’empresa xocolatera Simón Coll, que a dia d’avui encara la manté al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
Les col·leccions de cromos del Pavelló de la República distribuïdes per la casa Amatller pertanyen a l'etapa de Teresa Amatller Cros.
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
Nº11 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.15)
Nº17 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.109)
Nº20 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.6)
Nº1 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.72)
Qui va ser Battling Siki?
Nº25 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.1)
Nº18 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.114)
Chocolate Angelical
(documentada entre 1909 i c.1924)
Aquesta casa estava ubicada al carrer Aribau 200-202-204.
Tenim notícies de l’existència de Chocolate Angelical des de l’any 1909, gràcies a un modest anunci publicat a La Vanguardia. La referència més recent que tenim d’aquesta casa són els cromos del Pavelló de la República, datats sobre l’any 1924.
Anunci publicat a La Vanguardia (20/2/1909). Hemeroteca de La Vanguardia.
Nº4 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.120)
Nº13 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.13)
Nº17 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.9)
Fábrica de Chocolates Marca Elefante, F. Díez
(documentada de 1918 a la dècada de 1920)
La primera menció que hem localitzat d’aquesta casa és de 1918, quan la Comissió de Foment emet un dictamen ordenant a Federico Díez que modifiqui la disposició de la xemeneia de la fàbrica de xocolata emplaçada als baixos del número 179 de la Travessera de Gràcia.
A més d'aquest establiment, sabem que la casa disposava d'un magatzem al carrer d’En Groc, 4 i d'un despatx a Sabadell, al carrer de la Font Nova, 21. Els cromos del Pavelló de la República distribuïts per aquesta empresa daten de la dècada de 1920, i no n’hem trobat informació posterior.
Nº8 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.18)
Nº12 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.14)
Nº9 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.17)
Nº6 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.118)
Si mirem la imatge d'aprop, podem distingir clarament els diferents materials que s'han utilitzat per fer el dibuix a la matriu: per fer les línies de contorn s'ha utilitzat tinta litogràfica aplicada amb un tremp. Per fer les taques de color, en canvi, s'ha utilitzat un llàpis o barra litogràfica, de textura similar a les ceres.
Aquestes són les cinc tintes utilitzades en la impressió d'aquesta col·lecció. Si observem la imatge detingudament, veurem com aquestes tintes es barregen per fer nous tons, com es pot apreciar en els guants o en les persones del fons.
Aquesta carta té un defecte d'impressió: tant al camal del pantaló com als guants, s'hi pot veure com la tinta rosada ha quedat desquadrada.
Nº13 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.111)
Nº23 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.2)
Xacolata Torné
(documentada entre la dècada de 1910 i 1933)
Tenim molt poca informació d’aquest negoci. Dirigit per Ramón Torné, tenia la fàbrica i el despatx ubicats al carrer de Sant Pere Més Baix, 44. Es solia anunciar amb l’eslògan “Xacolata Torné, alimenta molt bé”.
Era proveïdor de la Vil·la de Salut l’Aliança, una mutualitat d’assistència mèdica fundada l’any 1904 i dirigida pel metge Josep Girona i Trius, encara en funcionament.La primera evidència que en tenim és de la dècada de 1910, per la publicitat que apareix a la col·lecció del fons estudiat titulada Los Tres Mosqueteros. La menció més recent que n’hem trobat és a un anunci publicat a La Veu de Catalunya l’any 1933.
Nº24 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.3)
Nº5 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.21)
Nº3 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.122)
Nº11 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.106)
Nº2 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.121)
Aquesta carta té un error d'impressió: el revers correspon a la carta nº4 d'aquesta col·lecció.
Nº15 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.108)
Nº6 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.20)
Nº10 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.16)
Nº15 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.11)
Nº14 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.112)
The y Elíxir Pujol
(documentada entre 1911 i 1933)
Reconstruir la història de la marca The y Elíxir Pujol és una tasca complicada, ja que hi havia dues farmàcies reivindicant la seva propietat i acusant-se mútuament a les pàgines de La Vanguardia i El Diluvio d’estar venent un producte falsificat. A més a més, les dues farmàcies estaven ubicades al carrer de Sant Pere Màrtir, una al número 6 i l’altra al 35. Ambdós productes s’anunciaven com a laxants i desinfectants i, segons es pot llegir a la seva publicitat, curaven malalties infeccioses i afavorien la dentició.
Del negoci del carrer de Sant Pere Màrtir, 6, sabem que atribuïen la creació del fàrmac a Mariano Pujol i establien l’antiguitat del seu producte a l’any 1886. Del negoci emplaçat al número 35 sabem que el fabricava el químic farmacèutic N. Oliván.
Anunci pubicat a La Vanguardia (3/1/1915), Hemeroteca de La Vanguardia.
Segons sembla, la farmàcia ubicada al número 6 va acabar venent aquest producte en exclusiva, ja que, a la publicitat que hem trobat a partir de l’any 1923, hi figura només l’adreça del carrer de Sant Pere Màrtir, 6. És aquesta farmàcia la que distribuïa els cromos presents al nostre fons. La menció més recent al producte que hem trobat és d’un anunci publicat a la revista Iberica l’any 1933.
Si ampliem la imatge, podem distingir clarament els diferents materials que s'han utilitzat per fer el dibuix a la matriu: per fer les línies de contorn s'ha utilitzat tinta litogràfica aplicada amb un tremp. Per fer les taques de color, en canvi, s'ha utilitzat un llàpis o barra litogràfica, de textura similar a les ceres.
Aquestes són les cinc tintes utilitzades en la impressió d'aquesta col·lecció. Si observem la imatge detingudament, veurem com aquestes tintes es barregen per fer nous tons, com es pot apreciar en els guants o en les ombres de la pell.
Nº24 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.67)
Nº23 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.68)
Nº16 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.10)
Nº12 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.107)
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
Nº19 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.7)
Nº7 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.19)
Nº25 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.66)
Nº8 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.116)
Nº19 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.110)
Nº20 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.71)
Nº21 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.5)
Nº22 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.69)
Nº18 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.8)
Nº2 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.24)
Nº22 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.4)
Nº3 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.23)
Nº21 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.70)
Nº16 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.113)
Nº1 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.25)
Qui va ser Georges Carpentier?
Nº10 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.115)
Nº5 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.119)
Nº7 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.117)
Nº14 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.12)
Nº4 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.22)
Cromos boxa
bibrepublica
Created on November 13, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Business Proposal
View
Project Roadmap Timeline
View
Step-by-Step Timeline: How to Develop an Idea
View
Artificial Intelligence History Timeline
View
Microlearning: Teaching Innovation with AI
View
Microlearning: Design Learning Modules
View
Video: Responsible Use of Social Media and Internet
Explore all templates
Transcript
Col·leccions de cromos de boxa
del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Clica les imatges per obrir la pàgina de la col·lecció
La boxe (c. 1922) | 25 cromos
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
L'il·lustrador
La impremta
La tècnica d'impressió
Les empreses darrere la col·lecció
Qui va ser Georges Carpentier?
Pàgina principal
Georges Carpentier
(Liévin, 1894 - París, 1975)
Georges Carpentier va ser un boxejador actiu durant les dècades de 1910 i 1920. Va combatre dins les categories de pes wèlter, mitjà, pesant i semipesant, arribant a ser campió mundial d’aquesta última. Va començar a combatre professionalment als catorze anys i, durant els primers anys de la dècada de 1910, va obtenir els títols de campió d’Europa de pes wèlter, mitjà, semipesant i pesant. Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual va participar com a pilot d’avió, va baixar de pes per participar al campionat mundial de pesos semipesats de 1920, on va guanyar a Battling Levinsky, anterior campió, obtenint així el títol de campió mundial en aquesta categoria. Va conservar el títol fins el setembre de 1922, quan va perdre un combat contra Battling Siki (que apareix a l’altra col·lecció de cromos de boxa que mostrem). El seu últim gran enfrontament va ser l’any 1924 contra Gene Tunney, a Nova York, on Carpentier va perdre per nocaut tècnic al quinzè assalt. Després de retirar-se de la boxa l’any 1927, es va dedicar al món de l’espectacle, apareixent en actuacions musicals a Amèrica i a Anglaterra. També va actuar a diverses pel·lícules, com The Wonder Man (1920), The Show of Shows (1929) o Hold Everything (1930). Va morir l’any 1975 i va ser enterrat al cementiri de Vaires-sur Marne.
Georges Carpentier (1922). Agence de presse Meurisse
Battling Siki
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
L'il·lustrador: Albert Mestre Moragas
(Vic, 1891 - Barcelona, 1977)
Albert Mestre Moragas, també conegut amb el pseudònim de Chita, va ser un dibuixant humorístic i il·lustrador autodidacte especialitzat en temes esportius, tot i que va treballar en projectes de temàtiques diverses. Va col·laborar en revistes satíriques com L’Esquella de la Torratxa o TBO (on va participar entre 1936 i 1971), i també a publicacions de temàtica esportiva com Boxeo, El Mundo Deportivo, La Jornada Deportiva i Sidral Deportiu. També va il·lustrar nombrosos títols de la col·lecció La Novel·la Infantil Catalana, editada per Llibreria Vària, i diversos llibres pedagògics de l’Editorial Seguí. Va treballar també fent cartells de cinema i altres encàrrecs publicitaris. Albert Mestre va ser un dels principals dibuixants de cromos dels anys 20 i 30, il·lustrant col·leccions com Història de Catalunya o Las 49 provincias de la República Española. Les col·leccions del Pavelló de la República de la seva autoria són La boxe, Modo de boxear, Los grandes partidos, La ofensiva en África i La ofensiva franco-española.
II Challenge Pere Prat: campionat de Catalunya de fons. Albert Mestre Moragas (1923). Biblioteca de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
Albert Mestre Moragas (any desconegut). Tebeosfera.
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures.Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset. Segons podem llegir a l’obituari publicat a El Noticiero Universal, Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943 i el negoci passà a mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa que consta a molts dels documents impresos canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta de què tenim constància són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
La tècnica d'impressió: la cromolitografia
La cromolitografia, d'on prové la paraula "cromo", és la litografia que incorpora el color. La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: es comença dibuixant amb una substància greixosa sobre la matriu (una pedra calcària de superfície plana o, més tard, una planxa de metall granejada, com deu ser el cas d'aquestes col·leccions). Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia el dibuix original. L'aplicació del color a la litografia, que es popularitza a casa nostra durant la dècada de 1860, s'aconsegueix fent tantes matrius com colors es requereixin i superposant les impressions. Habitualment, es planifica la imatge de forma que alguns dels colors s'obtinguin mitjançant la suma d'altres colors que ja hi siguin presents: d'aquesta forma es pot obtenir una àmplia gamma de tons utilitzant poques tintes. És usual que, durant el procés d'impressió, el paper no quedi del tot encaixat respecte a la matriu. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats.
Pedra utilitzada com a matriu litogràfica amb un dibuix de la Princeton University. Col·lecció: Princeton University Library (2007). Fotografia d'Andreas Praefcke
Clica sobre la imatge per saber més detalls sobre la seva impressió
Modo de boxear. Cromo Nº19 (anvers i revers). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
Les empreses darrere la col·lecció
Observant el revers de les cartes podem veure que aquesta col·lecció era distribuïda per cinc marques diferents: quatre empreses dedicades a la producció de xocolata (Chocolates Guillén, F. Díez, Xacolata Torné i Chocolate Angelical) i una empresa que comercialitzava un producte amb propietats medicinals (The y Elíxir Pujol).
Clica sobre les imatges per saber-ne més
The y Elíxir Pujol
Chocolate Angelical
Chocolates Guillén
Xacolata Torné
Fábrica de Chocolates Marca Elefante F. Díez
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
Modo de boxear (c. 1922) | 25 cromos
Clica les imatges per veure'nl'ampliació i el revers
L'il·lustrador
La impremta
La tècnica d'impressió
L'empresa darrere la col·lecció
Qui va ser Battling Siki?
Pàgina principal
Battling Siki
(Saint-Louis, Senegal francès, 1897 - Nova York, 1925)
Battling Siki, pseudònim de Baye Fall, va ser un boxejador actiu durant les dècades de 1910 i 1920 que va arribar a ser campió mundial dels pesos semipesants. Nascut a Saint-Louis, Senegal, va deixar el seu país sent adolescent per anar a França. Va començar la seva carrera professional com a boxejador quan, als 15 anys, mentre intentava sobreviure tot sol a Marsella, un mànager de la boxa el va veure enmig d'una baralla i, adonant-se de les seves capacitats, va decidir entrenar-lo. Després de la Primera Guerra Mundial, en la que va participar allistant-se a l'exèrcit francès, va reprendre la seva carrera, aquest cop instal·lat a Holanda. Durant els anys següents, Battling Siki va encadenar una llarga sèrie de victòries i, malgrat la seva joventut, es va anar construint un nom en l'àmbit de la boxa. El 24 de setembre de 1922 va tenir lloc el combat més important de la seva carrera: es va enfrontar amb el francès Georges Carpentier (representat en l'altra col·lecció de cromos que mostrem), en aquell moment campió mundial dels pesos semipesants i a qui tothom veia ja com a campió. Després de sis rounds, contra els pronòstics dels espectadors, Siki va
Battling Siki (1922). Collection Peter Benson
vèncer a Carpentier. Tot i que l'àrbitre va intentar invalidar la victòria (es diu que estava coaccionat per aquells qui havien apostat grans sumes per la victòria de Carpentier), les protestes del públic el van obligar a concedir el triomf a Battling Siki, que va rebre el títol de campió mundial dels pesos semipesants, sent el primer africà a ostentar el títol de campió del món en aquest esport.
Uns mesos més tard, després de perdre el títol en ser derrotat per l'irlandès Mike McTigue, va marxar a viure als Estats Units, on no va arribar a remuntar la seva carrera. El desembre de 1925 va ser assassinat a Nova York, prop del seu domicili, amb només vint-i-vuit anys. Els culpables mai van ser identificats.
Georges Carpentier
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
L'il·lustrador: Albert Mestre Moragas
(Vic, 1891 - Barcelona, 1977)
Albert Mestre Moragas, també conegut amb el pseudònim de Chita, va ser un dibuixant humorístic i il·lustrador autodidacte especialitzat en temes esportius, tot i que va treballar en projectes de temàtiques diverses. Va col·laborar en revistes satíriques com L’Esquella de la Torratxa o TBO (on va participar entre 1936 i 1971), i també a publicacions de temàtica esportiva com Boxeo, El Mundo Deportivo, La Jornada Deportiva i Sidral Deportiu. També va il·lustrar nombrosos títols de la col·lecció La Novel·la Infantil Catalana, editada per Llibreria Vària, i diversos llibres pedagògics de l’Editorial Seguí. Va treballar també fent cartells de cinema i altres encàrrecs publicitaris. Albert Mestre va ser un dels principals dibuixants de cromos dels anys 20 i 30, il·lustrant col·leccions com Història de Catalunya o Las 49 provincias de la República Española. Les col·leccions del Pavelló de la República de la seva autoria són La boxe, Modo de boxear, Los grandes partidos, La ofensiva en África i La ofensiva franco-española.
II Challenge Pere Prat: campionat de Catalunya de fons. Albert Mestre Moragas (1923). Biblioteca de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
Albert Mestre Moragas (any desconegut). Tebeosfera.
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
L'impremta: Baltasar Bañó
(Barcelona, documentada entre documentada entre 1918 i 1971)
La impremta Baltasar Bañó, ubicada primerament al Carrer Diputació, 193, va ser la responsable de la impressió d’un important nombre de col·leccions de cromos. La trobem darrera de 8 de les 33 col·leccions del Pavelló de la República. A més de produir aquest tipus de documents, també es dedicava a la impressió d’indianes, papers decoratius, mapes, cartells, catàlegs i partitures. Les tècniques d’impressió utilitzades en aquest negoci eren la litografia, la impressió tipogràfica i la impressió òfset.Segons podem llegir a l’obituari publicat a El Noticiero Universal, Baltasar Bañó, el propietari d’aquesta impremta, va morir l’any 1943 i el negoci passà a mans del seu fill. En algun moment d’aquesta segona etapa, veiem que l’adreça de l’empresa que consta a molts dels documents impresos canvia, passant a estar ubicada al carrer Manso, 13. El primers documents sortits d’aquesta impremta de què tenim constància són les col·leccions de cromos Nuestra señora de París i Viaje aéreo de Salomón, Guillermín y su mono Titicán, que daten de la dècada de 1900.
Sembla que la impremta va continuar la seva activitat com a mínim fins l’any 1971, en què trobem el document més tardà que hem pogut localitzar —un programa de mà de la pel·lícula Reza por tu alma… y muere.
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
La tècnica d'impressió: la cromolitografia
La cromolitografia, d'on prové la paraula "cromo", és la litografia que incorpora el color. La impressió litogràfica, inventada a finals del s. XVIII per Alois Senefelder, es basa en la repulsió entre el greix i l'aigua: es comença dibuixant amb una substància greixosa sobre la matriu (una pedra calcària de superfície plana o, més tard, una planxa de metall granejada, com deu ser el cas d'aquestes col·leccions). Després, es cobreixen les zones no dibuixades amb una barreja d'àcid nítric i goma aràbiga de manera que, quan s'humitegin amb aigua, repelin la tinta. D'aquesta manera, la tinta, que ha de ser de base greixosa, només impregnarà les zones on hi havia el dibuix original. L'aplicació del color a la litografia, que es popularitza a casa nostra durant la dècada de 1860, s'aconsegueix fent tantes matrius com colors es requereixin i superposant les impressions. Habitualment, es planifica la imatge de forma que alguns dels colors s'obtinguin mitjançant la suma d'altres colors que ja hi siguin presents: d'aquesta forma es pot obtenir una àmplia gamma de tons utilitzant poques tintes. És usual que, durant el procés d'impressió, el paper no quedi del tot encaixat respecte a la matriu. En aquests casos, els diferents colors que formen la imatge poden aparèixer desquadrats.
Pedra utilitzada com a matriu litogràfica amb un dibuix de la Princeton University. Col·lecció: Princeton University Library (2007). Fotografia d'Andreas Praefcke
Clica sobre la imatge per saber més detalls sobre la seva impressió
Modo de boxear. Cromo Nº19 (anvers i revers). CRAI Biblioteca del Pavelló de la República
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
L'empresa darrere la col·lecció: Chocolate Amatller
(1797 - 1960. La marca Amatller segueix sent distribuïda per la casa Simón Coll)
La casa Amatller va ser fundada l’any 1797 per Gabriel Amatller Mas, natural de Molins de Rei. Ell i la seva dona Antonia Ràfols —filla d’un mestre xocolater— es van establir al carrer Manresa, 10, on van obrir un petit obrador. Després de la mort de Gabriel Amatller l’any 1830, el negoci va passar a mans dels seus dos fills, Antoni i Domingo Amatller Ràfols. Va ser durant aquesta etapa que es va obrir la primera fàbrica de la casa Amatller, que comptava amb uns 50 treballadors i treballadores. L’any 1870, Antoni Amatller Costa —fill d’Antoni Amatller Ràfols— es va situar al capdavant de l’empresa familiar i va fer construir una nova fàbrica a Sant Martí de Provençals amb màquines a vapor —capdavanteres en el sector— que, segons sembla, funcionaven fins i tot de nit. Durant aquesta etapa, l’empresa va impulsar l'ús de tècniques de publicitat innovadores com els cartells modernistes, els calendaris de regal o les col·leccions de cromos com les que ens ocupen, en els quals hi van col·laborar artistes de la talla d’Apel·les Mestres, Alphonse Mucha o Lola Anglada. Després de la mort d'Antoni Amatller Costa, l'empresa va passar a mans de la seva filla Teresa Amatller Cros, que va gestionar l'obertura d'una segona fàbrica a Banyoles l'any 1924. Teresa Amatller va continuar servint-se de les estratègies publicitàries innovadores, encarregant dissenys de cartells i col·leccions de cromos de cuidada estètica. Durant la Guerra Civil, l’empresa va ser col·lectivitzada i Teresa Amatller es va exiliar a Itàlia. Acabada la guerra, va reprendre la direcció del negoci fins la seva mort l’any 1960. En haver mort sense descendència, la marca Amatller va ser adquirida per l’empresa xocolatera Simón Coll, que a dia d’avui encara la manté al mercat.
Anunci de la fàbrica de xocolata catalana Amatller (1893). Bibliothèque Nationale de France
Les col·leccions de cromos del Pavelló de la República distribuïdes per la casa Amatller pertanyen a l'etapa de Teresa Amatller Cros.
Pàgina principal
Pàgina de la col·lecció
Nº11 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.15)
Nº17 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.109)
Nº20 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.6)
Nº1 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.72)
Qui va ser Battling Siki?
Nº25 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.1)
Nº18 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.114)
Chocolate Angelical
(documentada entre 1909 i c.1924)
Aquesta casa estava ubicada al carrer Aribau 200-202-204. Tenim notícies de l’existència de Chocolate Angelical des de l’any 1909, gràcies a un modest anunci publicat a La Vanguardia. La referència més recent que tenim d’aquesta casa són els cromos del Pavelló de la República, datats sobre l’any 1924.
Anunci publicat a La Vanguardia (20/2/1909). Hemeroteca de La Vanguardia.
Nº4 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.120)
Nº13 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.13)
Nº17 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.9)
Fábrica de Chocolates Marca Elefante, F. Díez
(documentada de 1918 a la dècada de 1920)
La primera menció que hem localitzat d’aquesta casa és de 1918, quan la Comissió de Foment emet un dictamen ordenant a Federico Díez que modifiqui la disposició de la xemeneia de la fàbrica de xocolata emplaçada als baixos del número 179 de la Travessera de Gràcia.
A més d'aquest establiment, sabem que la casa disposava d'un magatzem al carrer d’En Groc, 4 i d'un despatx a Sabadell, al carrer de la Font Nova, 21. Els cromos del Pavelló de la República distribuïts per aquesta empresa daten de la dècada de 1920, i no n’hem trobat informació posterior.
Nº8 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.18)
Nº12 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.14)
Nº9 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.17)
Nº6 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.118)
Si mirem la imatge d'aprop, podem distingir clarament els diferents materials que s'han utilitzat per fer el dibuix a la matriu: per fer les línies de contorn s'ha utilitzat tinta litogràfica aplicada amb un tremp. Per fer les taques de color, en canvi, s'ha utilitzat un llàpis o barra litogràfica, de textura similar a les ceres.
Aquestes són les cinc tintes utilitzades en la impressió d'aquesta col·lecció. Si observem la imatge detingudament, veurem com aquestes tintes es barregen per fer nous tons, com es pot apreciar en els guants o en les persones del fons.
Aquesta carta té un defecte d'impressió: tant al camal del pantaló com als guants, s'hi pot veure com la tinta rosada ha quedat desquadrada.
Nº13 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.111)
Nº23 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.2)
Xacolata Torné
(documentada entre la dècada de 1910 i 1933)
Tenim molt poca informació d’aquest negoci. Dirigit per Ramón Torné, tenia la fàbrica i el despatx ubicats al carrer de Sant Pere Més Baix, 44. Es solia anunciar amb l’eslògan “Xacolata Torné, alimenta molt bé”.
Era proveïdor de la Vil·la de Salut l’Aliança, una mutualitat d’assistència mèdica fundada l’any 1904 i dirigida pel metge Josep Girona i Trius, encara en funcionament.La primera evidència que en tenim és de la dècada de 1910, per la publicitat que apareix a la col·lecció del fons estudiat titulada Los Tres Mosqueteros. La menció més recent que n’hem trobat és a un anunci publicat a La Veu de Catalunya l’any 1933.
Nº24 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.3)
Nº5 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.21)
Nº3 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.122)
Nº11 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.106)
Nº2 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.121)
Aquesta carta té un error d'impressió: el revers correspon a la carta nº4 d'aquesta col·lecció.
Nº15 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.108)
Nº6 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.20)
Nº10 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.16)
Nº15 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.11)
Nº14 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.112)
The y Elíxir Pujol
(documentada entre 1911 i 1933)
Reconstruir la història de la marca The y Elíxir Pujol és una tasca complicada, ja que hi havia dues farmàcies reivindicant la seva propietat i acusant-se mútuament a les pàgines de La Vanguardia i El Diluvio d’estar venent un producte falsificat. A més a més, les dues farmàcies estaven ubicades al carrer de Sant Pere Màrtir, una al número 6 i l’altra al 35. Ambdós productes s’anunciaven com a laxants i desinfectants i, segons es pot llegir a la seva publicitat, curaven malalties infeccioses i afavorien la dentició. Del negoci del carrer de Sant Pere Màrtir, 6, sabem que atribuïen la creació del fàrmac a Mariano Pujol i establien l’antiguitat del seu producte a l’any 1886. Del negoci emplaçat al número 35 sabem que el fabricava el químic farmacèutic N. Oliván.
Anunci pubicat a La Vanguardia (3/1/1915), Hemeroteca de La Vanguardia.
Segons sembla, la farmàcia ubicada al número 6 va acabar venent aquest producte en exclusiva, ja que, a la publicitat que hem trobat a partir de l’any 1923, hi figura només l’adreça del carrer de Sant Pere Màrtir, 6. És aquesta farmàcia la que distribuïa els cromos presents al nostre fons. La menció més recent al producte que hem trobat és d’un anunci publicat a la revista Iberica l’any 1933.
Si ampliem la imatge, podem distingir clarament els diferents materials que s'han utilitzat per fer el dibuix a la matriu: per fer les línies de contorn s'ha utilitzat tinta litogràfica aplicada amb un tremp. Per fer les taques de color, en canvi, s'ha utilitzat un llàpis o barra litogràfica, de textura similar a les ceres.
Aquestes són les cinc tintes utilitzades en la impressió d'aquesta col·lecció. Si observem la imatge detingudament, veurem com aquestes tintes es barregen per fer nous tons, com es pot apreciar en els guants o en les ombres de la pell.
Nº24 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.67)
Nº23 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.68)
Nº16 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.10)
Nº12 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.107)
Chocolates Guillén
(documentada entre la dècada dels anys 20 i el 1954)
Les primeres referències a aquesta casa que trobem són les col·leccions de cromos de la dècada de 1920. Aquest negoci va ocupar diversos locals i va tenir dues fàbriques. La primera adreça de la que tenim constància és el carrer Robador, 31, on hi tenien la primera fàbrica. A partir de l’any 1930, a la publicitat de la marca comencem a trobar l’adreça d’un despatx ubicat al principal del carrer Hospital, 91 i, cap a l’any 1933, la d’una sucursal emplaçada al carrer Hospital, 56.
Finalment, en algun punt de la dècada de 1930, comença a aparèixer l’adreça de la nova fàbrica de L’Hospitalet, que es trobava al carrer Martí i Julià, 54 (més tard, General Sanjurjo, 54).
Nº19 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.7)
Nº7 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.19)
Nº25 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.66)
Nº8 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.116)
Nº19 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.110)
Nº20 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.71)
Nº21 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.5)
Nº22 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.69)
Nº18 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.8)
Nº2 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.24)
Nº22 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.4)
Nº3 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.23)
Nº21 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.70)
Nº16 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.113)
Nº1 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.25)
Qui va ser Georges Carpentier?
Nº10 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.115)
Nº5 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.119)
Nº7 (anvers i revers)
AG 2/26 (24.117)
Nº14 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.12)
Nº4 (anvers i revers)
AG 2/26 (30.22)