Sector terciari

Sector terciari

Professor: Pere Castell Geografia i història

0. Introducció

El sector terciari o sector de serveis inclou l’educació, la cultura, la sanitat, el comerç, el transport, la banca, etc. Serveix per millorar la qualitat de vida de les persones. El sector terciari ha estat el darrer sector a desenvolupar-se, però a la vegada, és el que actualment ha adquirit més importància, sobretot als països rics. El comerç és l’activitat per mitjà de la qual els recursos que s’obtenen de la natura, els objectes fabricats i els serveis es posen a disposició dels consumidors. El comerç es desenvolupa a escala planetària i és un dels principals factors del desenvolupament econòmic mundial. La circulació de persones, de productes i de serveis necessita xarxes i mitjans de transport ràpids i segurs. Les comunicacions necessiten tecnologies avançades per tal que la informació es transmeti al mateix moment de produir-se.

1. Les activitats terciaries

El sector terciari es caracteritza per la gran diversitat d’activitats que comprèn: sanitat, educació, turisme, comerç, transports, oci, etc. La màxima expansió del sector terciari s’ha assolit amb la societat de la informació, que comporta el desenvolupament tècnic i científic, la mundialització de l’economia, etc. Es parla de revolució del terciari. • El terciari superior o quaternari inclou serveis relacionats amb els avenços científics i tecnològics. • El sector terciari banal incorpora treballs que requereixen poca preparació i que estan mal pagats: serveis domèstics, venda ambulant, etc. Els canvis socials recents han provocat una demanda més gran de serveis: augment del'esperança de vida, incorporació de la dona al món laboral, reducció de la jornada laboral,vacances pagades, etc. - L’augment de l’esperança de vida fa imprescindibles una sèrie de serveis relacionats amb l’atenció a les persones grans o dependents. - La incorporació de la dona al món laboral fa urgent la creació d’escoles infantils i de serveis que faciliten la feina domèstica. - La reducció de la jornada laboral i les vacances pagades expliquen l’oferta d’activitats d’oci i la importància del sector turístic.

2. El sector terciari al món d'avui

Actualment les activitats del sector terciari es caracteritzen per: – Ser heterogènies: per la gran varietat de serveis que existeixen,i per la diversitat en laqualificació dels treballadors i en les dimensions de les empreses. – Ser activitats intangibles i immaterials. – Ser activitats impossibles d'emmagatzemar. – Estar situades a prop del consumidor. – Tenir un nivell baix de mecanització. – Ser activitats en expansió arreu del món. – Estar repartides de manera desigual al món.

3. Un servei social bàsic: la sanitat

LA MILLORA DE L'ESPERANÇA DE VIDA Al llarg del segle XX la població mundial va augmentar considerablement perquè a molts països va baixar la mortalitat infantil i va augmentar l’esperança de vida. Aquests progressos es donaren per: - Una millor alimentació gràcies als progressos en l’agricultura. - Les millores en la higiene. - El descobriment de remeis eficaços, com vacunes i antibiòtics, per combatre epidèmies i malalties. LA SANITAT COM A SERVEI La sanitat és un servei social bàsic. Totes les persones tenen dret a rebre assistència mèdica. Però aquest dret, generalment, només el poden exercir els habitants dels països desenvolupats. A molts països el dret a la salut el garanteix l’Estat. Una part dels impostos es destina a organitzar el servei de sanitat. SALUT I RIQUESA El nivell econòmic d’un país determina, en gran manera, el nombre i la qualitat dels seus serveis sanitaris. - Els països pobres manquen sovint dels serveis sanitaris bàsics i pateixen els estralls de malalties transmissibles i infeccioses. - Els països rics disposen, cada dia més, de mitjans científics i tecnològics avançats per combatre determinades malalties. Tanmateix, en aquests països augmenten les malalties de l’estil de vida, derivades de formes de vida poc saludables.

4. L'activitat comercial

El comerç consisteix en la compravenda de mercaderies per satisfer les necessitats de la població. Inicialment, l’activitat comercial es feia mitjançant el bescanvi, és a dir, l’intercanvi d’uns productes per uns altres. Posteriorment, amb l’aparició de la moneda, es va poder donar un valor més exacte a les mercaderies i s’amplià l’àmbit de les activitats comercials. COMERÇ INTERIOR I COMERÇ EXTERIOR • El comerç interior es desenvolupa dintre d'un país, i pot ser de dos tipus: – Comerç a l'engròs: els majoristes compren grans quantitats de productes i els venen a unes altres empreses o comerciants. – Comerç a la menuda o al detall: es ven directament al públic i en poca quantitat. • El comerç exterior és el que es fa entre diferents estats. Inclou tant les vendes de productes nacionals a uns altres països (exportacions) com les compres de productes de l'exterior (importacions). VEURE DEFINICIÓ DE BALANÇA COMERCIAL

5. El comerç internacional actual

El comerç mou quantitats enormes de productes molt diferents i utilitza mitjans de transport de gran capacitat i eficàcia a preus raonables. El comerç ha creat una xarxa de relacions comercials d'àmbit mundial que té aquestes característiques: – Ocupa moltes persones. – Es concentra en un nombre reduït d'empreses. – S'ha expandit les darreres dècades del segle XX. INTERCANVIS COMERCIALS INTERNACIONALS Des de la segona meitat del segle XX, el comerç internacional ha experimentat un desenvolupament espectacular: inclou espais molt amplis i augmenta constantment el seu valor econòmic. Els intercanvis comercials de volum i valor més grans es produeixen entre la Unió Europea, el Japó, la Xina, l'Àsia oriental i els Estats Units. Es comercialitza sobretot amb productes manufacturats. El comerç entre els països membres de la Unió Europea també té una gran importància.

6. Els transports

EL TRANSPORT El transport és l’activitat per mitjà de la qual una persona o mercaderia és traslladada d’un lloc a un altre. El transport aeri, el terrestre i el marítim són els sistemes de transport que permeten els desplaçaments. Les carreteres, les vies fèrries, els ports i els aeroports són les infraestructures necessàries per a la circulació dels mitjans de transport (camions, trens, vaixells i avions). L'increment dels intercanvis mundials de mercaderies fa necessari el millorament dels transports. LES FUNCIONS DEL TRANSPORT ACTUAL • El transport satisfà moltes de les necessitats econòmiques d'un país. El transport: - Permet els desplaçaments quotidians de la població. - Possibilita els desplaçaments a llocs molt llunyans (turisme, migracions...). - Fa possible la distribució de béns i serveis. LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS •La revolució als mitjans de transport en els darrers cinquanta anys ha tingut com a objectiu transportar quantitats més grans de persones i de càrrega, de forma més ràpida, segura i econòmica.

LES XARXES DE TRANSPORT L'organització i l'explotació d'un territori necessita bones xarxes de transport, un conjunt d'infraestructures per on puguin circular els vehicles. Les xarxes de transport estan formades per eixos o línies que uneixen dos punts o més connectats entre si i els disposen en forma de malla o xarxa. Els llocs centrals d'aquestes xarxes són els nusos de transport. Les xarxes s'estructuren de manera desigual al món: als països desenvolupats les xarxes solen ser denses, mentre que als països pobres acostumen a ser poc denses i mal estructurades. - A les àrees econòmicament més importants la xarxa de transports és molt densa. Hi ha un bon funcionament dels desplaçaments. - Els països poc relacionats amb els centres mundials de poder tenen xarxes de transport escasses i poc denses.

7. Els sistemes de transport

EL TRANSPORT TERRESTRE El sistema de transport terrestre ha creat una xarxa d'infraestructures densa. La carretera és la infraestructura més utilitzada per transportar persones i mercaderies. Forma una xarxa molt estructurada i densa. El transport per ferrocarril és òptim per recórrer distàncies mitjanes i llargues, tant per a passatgers com per a mercaderies. És ràpid, segur i econòmic, malgrat que el traçat ferroviari és rígid. Actualment, en el transport per ferrocarril s’han desenvolupat millores tècniques que permeten una major capacitat de passatgers i de càrrega, i més velocitat. EL TRANSPORT AERI El transport aeri és el més adequat per al desplaçament de persones a grans distàncies i per al transport de mercaderies lleugeres, peribles o de gran valor, gràcies a la seva rapidesa i seguretat. Té, però, l'inconvenient que és car, perquè els avions consumeixen molt carburant i necessiten un manteniment rigorós. Els aeroports exigeixen grans espais perquè el transport aeri sigui eficaç. L'aparició de les companyies de baix cost (low cost) ha revolucionat i popularitzat eltransport aeri. EL TRANSPORT MARÍTIM El transport marítim és indicat per als recorreguts de llarga distància i a preu baix de mercaderies pesants, voluminoses o perilloses. Es complementa, de vegades, amb el transport fluvial. El transport marítim té alguns inconvenients: – És molt lent i s'utilitza poc per transportar viatgers. – La càrrega dels vaixells pot ser perillosa. Els accidents marítims són un risc per a l'ecosistema marí.