ELS ANIMALS VERTEBRATS
Índex
ÍNDEX
AMFIBIS
AUS
MAMÍFERS
Mussol Àguila Pingüí Voltor
Tritó Cecílids Granota Salamandra
Elefant Dofí Lleó Rat-penat
RÈPTILS
PEIXOS
Piranya Peix espasa Peix globus Tauró
Camaleó Cocodril Serp Tortuga
MAMÍFERS
ELEFANT
DescripcióEls elefants són animals de gran grandària amb cossos massissos i potents. Els seus cossos estan coberts de pell gruixuda, que pot ser grisa o, en el cas de l'elefant asiàtic, marronosa. Tenen orelles grans que els ajuden a refredar-se mitjançant la dissipació de calor. Els elefants tenen una trompa llarga i prènsil, que utilitzen per a agafar aliments, beure aigua, comunicar-se i realitzar altres tasques. Els mascles sovint desenvolupen grans ulleres o dents conegudes com a defenses. Hàbitat Els elefants es poden trobar en diversos hàbitats, incloent boscos, sabanes, zones de vegetació densa i regions de praderies. Les dues espècies principals d'elefants són l'elefant africà, que habita a diverses regions d'Àfrica, i l'elefant asiàtic, que es troba a les zones de l'Àsia tropical i subtropical. Alimentació Els elefants són herbívores i es nodreixen principalment de vegetació, com ara herba, arbres, arbustos i fruites. Passen una gran part del seu temps menjant, ja que necessiten consumir una gran quantitat de menjar per a mantenir la seva gran mida i energia.
Siguiente
ELEFANT
ReproduccióLa reproducció dels elefants és relativament lenta i els mascles i les femelles maduren sexualment a una edat avançada. Les femelles tenen un període de gestació que dura aproximadament 22 mesos, després del qual naix una sola cria (rarament dues). Les cries són ateses i protegides per la mare i altres membres del grup. Conducta Els elefants són animals socials i viuen en grups anomenats manades o grups familiars. Els grups d'elefants estan dominats per una femella adulta, coneguda com la "matriarca". La seva conducta inclou la comunicació mitjançant senyals visuals, vocals i tàctils. Són animals intel·ligents i mostren comportaments complexos, com ara l'ús d'eines improvisades per a obtenir menjar o l'aigua. També es coneixen per la seva memòria excel·lent i la seva capacitat per a formar llaços familiars forts.
DOFÍ
DescripcióEls dofins marins solen tenir un cos allargat i fusiforme, amb una pell llosa i brillant. Són coneguts per la seva aleta dorsal distintiva i el seu morro allargat. El seu color varia segons l'espècie, però molts dofins tenen una coloració blava, grisa o negra a la part superior i una part inferior més clara. Hàbitat Els dofins marins es poden trobar en tots els oceans del món i sovint es mouen en grups o manades. Prefereixen les aigües càlides i salades, però poden adaptar-se a diferents hàbitats marins, incloent les costes i les aigües obertes. Alimentació La dieta dels dofins marins varia segons l'espècie i l'entorn. Solen alimentar-se principalment de peixos, calamars i altres organismes marins. Utilitzen tècniques de cacera intel·ligent i sovint col·laboren en grup per atrapar les seves preses.
Siguiente
DOFÍ
Reproducció Els dofins marins tenen una reproducció sexual. Les femelles solen tenir una gestació que pot durar diversos mesos, depenent de l'espècie. Els dofins nadons, anomenats "criatures," són alletats per les seves mares i romanen prop de la superfície de l'aigua durant les primeres setmanes de vida. Conducta Els dofins marins són coneguts per ser animals altament socials i intel·ligents. Solen viure en grups cohesius i poden mostrar conductes com saltar fora de l'aigua, jugar i interactuar amb altres dofins. Són animals comunicatius que utilitzen una gran varietat de sons i senyals visuals per comunicar-se entre ells.
LLEÓ
Descripció El lleó és el segon felí vivent més corpulent després del tigre. Amb unes potes potents, una forta mandíbula i uns ullals de vuit centímetres, el lleó pot matar preses de mida gran. La coloració va des d'un color castany clar fins a un marró grogós, vermellós o ocre fosc. Les parts inferiors solen ser més clares i el pèl de la cua és negre.
El seu dimorfisme sexual és molt marcat, gràcies al qual es distingeix el mascle per la llarga crinera i el volum més gran, d’un 20 a un 30% superior. Hàbitat Sabanes i planes herbàcies amb abundància de preses i prou cobertura forestal, encara que també pot viure a regions arbustives, muntanyenques o semidesèrtiques. Alimentació És el predador africà més poderós, i gairebé tots els grans herbívors que comparteixen el seu hàbitat poden entrar a formar part de la seva dieta. De tots els predadors de la sabana, el lleó és l’únic que mata amb regularitat animals amb pesos superiors als 250 kg, i és que les femelles adultes necessiten menjar uns 5 kg de carn al dia i els mascles, fins a 7 kg. De tota manera, el seu comportament oportunista fa que també pugui menjar rosegadors, llebres, aus petites o rèptils.
Siguiente
LLEÓ
Reproducció Els lleons es poden aparellar en qualsevol moment de l'any i una mateixa lleona ho pot fer amb més d'un mascle quan està en zel. Durant un període d'aparellament, que pot durar diversos dies, la parella copula entre vint i quaranta vegades al dia i sovint deixa de menjar. El període de gestació dura una mitjana d'uns 110 dies, i la femella pareix una ventrada d'entre una i sis cries en un amagatall que pot ser una boscúria, una cova o alguna altra zona protegida. Les cries, que neixen cegues i no obren els ulls fins al cap de més o menys una setmana després de néixer, presenten el pelatge més o menys tacat. La mare, que mou les cries de lloc diverses vegades, agafant-les una per una per la pell del clatell, per impedir que es vagi acumulant la seva olor al mateix indret i així evitar l'atenció de depredadors, no es reintegra al grup amb les cries fins que aquestes no tenen entre sis i vuit setmanes. Conducta El lleó és el felí més sociable, ja que viu en grups familiars formats per un o uns quants mascles adults i un nombre també variable de femelles i cries. A vegades aquests grups estan formats per més de vint individus. Si bé és el felí més diürn que hi ha, sol caçar grans preses durant la nit. La major part de les vegades són les femelles les encarregades de capturar a les preses, mentre que la funció dels mascles és defensar el territori davant dels competidors o els enemics. Poden córrer fins a 60 km/h, però només durant uns pocs metres, de manera que han d’utilitzar estratègies de camuflatge per aproximar-se a les possibles víctimes. L’eficàcia dels atacs no és massa elevada, ja que en general només té èxit un de cada quatre intents. Un cop capturades, les preses són menjades per tots els membres del grup.
RAT-PENAT
DescripcióEls rat-penats varien en mida i aparença, però en general, tenen cossos coberts de pèl, ales membranoses i morros allargats. Les ales dels rat-penats estan formades per membranes de pell estirada entre els seus ossos, i aquestes ales els permeten volar. La seva coloració pot variar des de marró fins a gris o negre, depenent de l'espècie. Hàbitat Els rat-penats es poden trobar en una àmplia gamma d'hàbitats, incloent boscos, coves, selves tropicals, zones urbanes i muntanyes. Moltes espècies es refugien en coves o arbres durant el dia i surten a la nit per buscar menjar. Alimentació La dieta dels rat-penats és majoritàriament carnívora o insectívora. Moltes espècies es nodreixen de mosquits i altres insectes, però algunes també es poden alimentar de fruita, nèctar, peixos o altres petits animals. Els rat-penats tenen un paper essencial com a controladors de poblacions d'insectes.
Siguiente
RAT-PENAT
ReproduccióLa reproducció dels rat-penats és variable segons l'espècie. Sovint, les femelles tenen una gestació que pot durar diverses setmanes a diversos mesos. Les cries, anomenades "rat-penats joves," solen néixer amb ales subdesenvolupades i depenen dels seus pares per a la cura i alimentació inicial. Conducta Els rat-penats són animals nocturns, la seva activitat es produeix principalment durant la nit. Moltes espècies utilitzen la seva ecolocació, un sistema de navegació mitjançant ultrasons, per detectar preses i evitar obstacles mentre volen i cacen. Són animals socials i poden viure en colònies que varien en mida des de petites a molt grans, depenent de l'espècie.
AUS
MUSSOL
DescripcióEls mussols tenen una aparença distintiva amb caps arrodonits, grans ulls, plomes sovint en tonalitats de bruns i grisos, i un bec corbat. La seva adaptació especial per a la caça nocturna inclou un sentit de la vista altament desenvolupat i un vol silenciós gràcies a les seves plomes especialitzades. Hàbitat Els mussols es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats a tot el món, incloent boscos, muntanyes, deserts, zones urbanes i rurals. Solen ocupar els seus nius en arbres, forats o coves, i poden adaptar-se a diverses condicions ambientals. Alimentació La dieta dels mussols està composta principalment per petits animals com ratolins, conills, ocells i insectes. Són depredadors eficaços i poden girar el cap fins a 270 graus per localitzar les seves preses amb els seus grans ulls.
Siguiente
MUSSOL
ReproduccióLa reproducció dels mussols varia segons l'espècie i la ubicació geogràfica, però sovint involucra l'aparellament a la primavera o a l'estiu. La femella sol posar els ous en un niu preparat pel mascle i incuba els ous fins que neixen els mussols joves. Les cries són alimentades pels seus pares fins que poden caçar per si mateixes. Conducta Els mussols són animals majoritàriament solitaris, i molts d'ells són nocturns o crepusculars. Tenen comportaments tranquils i passen moltes hores a descansar durant el dia. Sovint emeten sons com ullets o crits per comunicar-se entre ells i establir territoris.
ÀGUILA
DescripcióLes àguiles es caracteritzen per tenir cossos grans, ales amplis i forts becs corbats. Els colors del seu plomatge varien segons l'espècie, però sovint presenten combinacions de bruns, grisos i blancs. Tenen ulls afilats i poderosos peus amb urpes que utilitzen per capturar les seves preses. Hàbitat Les àguiles es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats, des de muntanyes i terres altes fins a zones costaneres i boscos. Sovint, les àguiles prefereixen regions obertes on poden aprofitar les seves habilitats de vol per la caça. Algunes espècies, com l'àguila calçada, es troben a zones urbanes. Alimentació Les àguiles són rapinyaires carnívores i se centren en la caça de petits i mitjans mamífers, ocells, peixos i altres preses. Tenen una visió aguda i una gran destresa de vol, cosa que els permet caçar les seves preses amb precisió. Les àguiles sovint vigilen les seves preses des de l'aire abans de realitzar un atac en picat.
Siguiente
ÀGUILA
ReproduccióLa reproducció de les àguiles varia segons l'espècie i la regió, però generalment implicarà l'aparellament a la primavera. Les àguiles construeixen nius grans en arbres, coves o penya-segats on ponen els seus ous. Les cries són criades pels seus pares fins que són capaces de volar i caçar per si mateixes. Conducta Les àguiles són animals solitaris i territorials. Defensen els seus territoris amb ferocitat i sovint són conegudes per ser depredadors eficaços. Tenen una conducta en gran part diürna i són famoses per les seves espectaculars exhibicions de vol.
PINGÜÍ
Descripció Els pingüins tenen cossos rodons i aerodinàmics amb plomes que són, generalment, de color negre i blanc o gris. Les ales dels pingüins s'han convertit en aletes nadadores, i les utilitzen per a propulsar-se sota l'aigua. Els seus ulls són adaptats per veure sota l'aigua i poden ser de diferents colors segons l'espècie. Hàbitat Els pingüins es troben en les regions polars i a les zones costaneres d'Àfrica, Sud-amèrica, Austràlia i Nova Zelanda. Moltes espècies habiten en regions fredes i les seves adaptacions físiques els permeten sobreviure en ambients glacials. Alimentació La dieta dels pingüins està constituïda principalment per peixos, calamars i altres petits animals marins. Utilitzen les seves aletes per nedar sota l'aigua i capturar les seves preses.
Siguiente
PINGÜÍ
ReproduccióEls pingüins solen formar colònies de cria en terres costaneres i illes. Les parelles de pingüins sovint construeixen nius amb pedres o altres materials disponibles. La femella posa un o dos ous i, en moltes espècies, els dos pares es fan càrrec de la incubació. Després de l'eclosió, els pares crien i alimenten les cries fins que poden cuidar-se elles mateixes. Conducta El comportament dels pingüins varia segons l'espècie, però molts pingüins són animals socials que viuen en colònies. Són coneguts per la seva comunicació vocal, amb crits i vocalitzacions que ajuden a coordinar-se amb els membres de la seva colònia. Les seves adaptacions per a la vida marina fan que siguin excel·lents nedadors.
ESTRUÇ
DescripcióEls estruços són ocells grans amb cossos massissos i caps petits. Els seus llargs colls estan despullats de plomes, i les seves potes són fortes i adaptades per córrer a altes velocitats. Els estruços tenen un plomatge predominantment de color gris o marró, i destaquen pels seus ulls grans i brillants. Hàbitat Els estruços es poden trobar a les regions àrides i semidesertes d'Àfrica, com ara les sabanes i les terres ermes. Tenen una gran capacitat d'adaptació i poden sobreviure en hàbitats amb recursos d'aigua limitats. Alimentació Els estruços són ocells omnívors que consumeixen una dieta variada. Els seus aliments principals inclouen plantes, herba, insectes, petits vertebrats i fins i tot petits metalls o pedres, que ingereixen per ajudar en la digestió. Tenen una capacitat de selecció d'aliments única.
Siguiente
ESTRUÇ
ReproduccióEls estruços solen posar els seus ous en nius a terra, que poden ser forats excavats pel mascle. Les femelles ponen els ous en el niu i, sovint, diversos ous són incubats pel mascle durant aproximadament 6 setmanes. Les cries, conegudes com a estruços, són precoces i ja poden caminar i córrer poc després de néixer. Conducte Els estruços són coneguts per la seva velocitat de córrer. Són els ocells més ràpids del món i poden arribar a córrer fins a 70 km/h. Enfronten amenaces escapant a gran velocitat, i sovint s'amaguen a baix de la sorra o arbustos per evitar ser detectats. Malgrat la seva mida impressionant, poden ser animals tímids i reservats.
AMFIBIS
TRITÓ
DescripcióEls tritons són amfibis de cos allargat i cua, amb quatre potes curtes i dits parcialment palmats. Els seus colors i patrons varien segons l'espècie, però molts tritons tenen colors brillants i vistosos, com el groc, el taronja o el verd. Són coneguts per la seva pell porosa i permeable a l'aigua, que els permet respirar a través de la pell. Hàbitat Els tritons es poden trobar en una varietat d'hàbitats aquàtics i semiaquàtics, com rierols, estanys i basses. Són més actius durant la temporada de pluja i la reproducció, quan es mouen cap a aigües estancades per pondre ous. Alimentació La dieta dels tritons consisteix principalment en insectes, cucs i altres petits invertebrats aquàtics. Utilitzen la seva llengua adherent per capturar preses i la seva pell porosa els permet absorbir nutrients de l'aigua.
Siguiente
TRITÓ
ReproduccióEl cicle de vida dels tritons implica la posada d'ous en l'aigua. Les femelles dipositen els ous en aigua o vegetació aquàtica i els mascles els fecunden. Les cries, conegudes com a larves, neixen de l'ou i després passen per una etapa de metamorfosi per desenvolupar les característiques adultes. Aquesta etapa inclou canvis importants com la pèrdua de la cua i el desenvolupament de potes. Conducte Els tritons són animals nocturns i durant el dia solen amagar-se sota pedres, troncs o altres refugis per evitar la dessecació. En l'època reproductiva, realitzen migracions cap a l'aigua i emeten sons o senyals químics per atraure els seus companys. Moltes espècies de tritons es caracteritzen per la seva fidelitat a determinats llocs d'aigua per a la reproducció.
CECÍLIDS
DescripcióLes cecílies són amfibis allargats i sense potes, amb cossos cilíndrics i pells llises i brillants. La seva manca de potes i la seva semblança amb cucs o serps fa que siguin difícils de distingir d'aquests animals. Sovint tenen colors foscos o brillants, com marró, gris o groc. Hàbitat Les cecílies es troben principalment en les zones tropicals i subtropicals d'Amèrica Central i del Sud, així com a algunes zones d'Àfrica i Àsia. Habituen a viure sota terra, amagades en el sòl humit i en les zones més ombrejades de les selves, arbredes i zones humides. Alimentació Les cecílies s'alimenten d'una dieta variada que inclou petits invertebrats com ara cucs, formigues, termites i altres insectes. Algunes espècies també poden ingerir petits animals aquàtics.
Siguiente
CECÍLIDS
ReproduccióLa reproducció de les cecílies varia segons l'espècie, però moltes d'elles ponen els ous directament a la terra humida o a l'aigua. Algunes espècies, com les cecílies caecilianes, donen a llum a cries vives en lloc de posar ous. Les cries es desenvolupen dins del cos de la mare i neixen com joves totalment desenvolupats. Conducta Les cecílies són animals nocturns i passen gran part del seu temps enterrades en la terra o sota el fang. La seva conducta és relativament poc coneguda degut a la seva naturalesa subterrània. Moltes espècies de cecílies es basen en la quimiosensorialitat per detectar les seves preses i altres estímuls ambientals.
GRANOTA
DescripcióLes granotes són amfibis de cos allargat i potes curtes. Tenen la pell rugosa i, sovint, presenten colors i patrons variables que els ajuden a camuflar-se en el seu entorn. Moltes espècies de granotes tenen ulls prominents i parpelles mòbils. Es caracteritzen per la seva capacitat de saltar i nedar. Hàbitat Les granotes es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats aquàtics i terrestres, com ara estanys, rierols, basses, praderies i boscos. Són animals molt adaptatius i poden viure en entorns diversos a tot el món. Alimentació La dieta de les granotes està formada principalment per petits invertebrats, com ara insectes, aranyes i cucs. Són depredadors àgils i utilitzen la seva llengua àgil per atrapar les seves preses. Algunes espècies de granotes més grans poden menjar altres amfibis, petits peixos i fins i tot ocells.
Siguiente
GRANOTA
ReproduccióLa reproducció de les granotes implica els ous, i moltes espècies realitzen la seva reproducció en aigües estancades o corrents. Les femelles ponen ous, que són fertilitzats pels mascles. Les cries, conegudes com a capgrossos, neixen de l'ou i es desenvolupen a l'aigua abans de passar per una metamorfosi que els converteix en granotes adultes. Conducte Les granotes són animals d'hàbits diürns i crepusculars, la seva conducta varia segons l'espècie i l'entorn. Sovint es poden trobar a prop de l'aigua, ja que moltes espècies requereixen aigua per a la reproducció. Les granotes utilitzen diferents senyals acústics per comunicar-se i atreure els seus companys durant l'època de reproducció.
SALAMANDRA
DescripcióLes salamandres tenen cossos allargats i esvelts, amb potes curtes i dits fines. La seva pell és generalment llisa i humida. Moltes espècies de salamandres poden mostrar colors vistosos i patrons, com taronges, grocs o vermells, que poden servir com a advertència per als depredadors. Hàbitat Les salamandres es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats, com ara boscos humits, zones marjals, rierols i estanys. Moltes espècies són aquàtiques, mentre que d'altres passen la major part de la seva vida en terres terrestres i només visiten l'aigua durant l'època de reproducció. Alimentació La dieta de les salamandres varia segons l'espècie i l'entorn, però sovint consisteix en petits invertebrats, com ara insectes, aranyes, cucs i altres animals aquàtics. Algunes espècies de salamandres més grans poden menjar preses més grosses, com ratolins o altres petits vertebrats.
Siguiente
SALAMANDRA
ReproduccióLa reproducció de les salamandres pot ser aquàtica o terrestre. Algunes espècies ponen ous en aigua, on les cries neixen com larves aquàtiques i es desenvolupen a partir d'aquí. Altres espècies poden posar els ous en llocs terrestres, i les cries neixen com joves que ja són semblants a les formes adultes. Conducta Les salamandres són generalment animals nocturns i crepusculars. Moltes espècies tenen una conducta tímida i eviten la llum brillant, preferint les condicions més fosques. Poden utilitzar les seves potes i cua per nedar amb destresa i són animals especialment àgils en l'aigua.
RÈPTILS
CAMALEÓ
DescripcióEls camaleons es caracteritzen per tenir cossos allargats i cua prènsil, que utilitzen per agafar-se als arbres i altres superfícies. Les seves potes estan dividides en dits oposats, que els permeten caminar amb facilitat per les branques. Els seus ulls es mouen de forma independent i poden canviar de direcció ràpidament. La pell dels camaleons pot canviar de color i mostrar patrons i tonalitats diverses, sovint com a resposta a estímuls ambientals, com la temperatura, la humitat i les emocions. Hàbitat Els camaleons es poden trobar en diferents hàbitats, com ara boscos, muntanyes, terres baixes i zones àrides, segons l'espècie. Molts camaleons viuen en arbres o arbustos, mentre que altres es troben a terra o sota la terra. La seva distribució varia segons les regions geogràfiques. Alimentació Els camaleons són carnívors i es nodreixen principalment d'insectes com aranyes, grills i rates. Sovint utilitzen la seva llengua llarga i enganxifosa per atrapar les preses amb precisió. Alguns camaleons més grans poden menjar ocells i petits mamífers.
Siguiente
CAMALEÓ
ReproduccióLa reproducció de camaleons sol ser sexual, i les femelles ponen ous en un niu o en un lloc adequat, on els ous es desenvolupen fins que neixen les cries. Els camaleons joves sovint són deixats a la seva sort immediatament després de néixer i han de cuidar-se per ells mateixos. Conducta Els camaleons són animals solitaris i territorials. Utilitzen el seu canvi de color per comunicar-se amb altres camaleons i per mostrar l'estat d'ànim. També poden inflar el cos per semblar més grans i més amenaçadors enfront d'altres individus o depredadors. La seva capacitat per camuflar-se i mimetitzar-se amb l'entorn els ajuda a passar desapercebuts pels depredadors i a acostar-se a les seves preses sense ser detectats.
COCODRIL
DescripcióEls cocodrils són rèptils grans i robusts amb cossos allargats, potes curtes i una cua llarga i forta. Els seus cranis són amples, amb unes poderoses mandíbules que tenen moltes dents còniques. La seva pell és escamosa i sovint de color marró o verd, amb patrons que els ajuden a camuflar-se a l'aigua. Hàbitat Els cocodrils habiten en aigües dolces i salades, com rius, mars, estuaris i mangles. Són rèptils tropicals i subtropicals i es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats aquàtics al voltant del món. Alimentació Els cocodrils són carnívors i depredadors oportunistes. La seva dieta pot incloure peixos, aus, mamífers, amfibis i altres rèptils. Són excel·lents caçadors i utilitzen la seva força i mandíbules per capturar i matar les seves preses, que sovint arrosseguen sota l'aigua per aprimar-les i poder-les menjar amb més facilitat.
Siguiente
COCODRIL
ReproduccióLa reproducció dels cocodrils involucra la posada d'ous en llocs segurs com nius fets de vegetació i fang. Les cries neixen com petits cocodrils i són protegits per la mare durant els primers mesos de vida. La temperatura dels ous pot influir en el sexe dels cocodrils joves. Conducte Els cocodrils són animals solitaris i territorials. Passen moltes hores a la vora de l'aigua esperant pacientment per a les seves preses. Són animals amb comportament més actiu durant les hores més fresques del matí i la tarda, i sovint es tornen més actius durant l'època de reproducció. Tenen una gran capacitat de nedar i poden romandre submergits per llargs períodes, amb només els seus ulls i narius a la superfície.
SERP
DescripcióLes serps es caracteritzen per tenir cossos allargats i esvelts amb pells escamoses. No tenen potes ni extremitats visibles i el seu cos és altament flexible, el que els permet moure's de manera eficient i adaptar-se a l'entorn. Les seves mandíbules estan adaptades per a l'aprehensió i ingestió de preses. Hi ha una gran diversitat d'espècies de serps amb diferents mides, colors i patrons, com ara serps verinoses i no verinoses. Hàbitat Les serps es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats, des de boscos i zones d'herba fins a deserts i zones aquàtiques. La seva distribució geogràfica és àmplia i varia segons l'espècie. Moltes serps passen gran part del seu temps amagades sota pedres, troncs o en escletxes per evitar els depredadors i esperar a les seves preses. Alimentació Les serps són carnívores i la seva dieta pot variar segons l'espècie. Moltes serps es nodreixen d'animals petits com ratolins, ocells, insectes i amfibis. Les serps verinoses injecten verí a les seves preses per a immobilitzar-les abans de consumir-les. Algunes espècies poden ingerir preses més grans com conills o altres rèptils.
Siguiente
SERP
ReproduccióLa reproducció de les serps varia segons l'espècie, però en general implica la posada d'ous o la gestació interna. Les cries neixen ja com rèptils joves totalment desenvolupats, encara que poden ser vulnerables durant les primeres setmanes o mesos de vida. Les serps poden ser ovípares (ous posats fora del cos de la mare) o vivípares (crides que neixen dins de la mare). Conducte Les serps poden ser diürnes o nocturnes, depenent de l'espècie i l'entorn. Moltes serps tenen comportaments especialitzats per a la caça, com esperar pacientment les seves preses o realitzar emboscades. Alguns tipus de serps són coneguts per a la seva conducta territorial o de defensa quan se senten amenaçades.
TORTUGA
DescripcióLes tortugues tenen cossos recoberts de petxines, que són estructures òssies recobertes de queratina. El seu cos està protegit per una closca dura i rígida que pot ser de colors diversos. Les potes de les tortugues estan adaptades per a nedar o caminar, segons l'espècie. Moltes tortugues tenen un cap petit amb ulls i bec. Hàbitat Les tortugues es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats, incloent mars, rius, estanys i zones terrestres. Les espècies marines passen la major part de la seva vida en l'aigua, mentre que les tortugues terrestres viuen en zones arbrades o desèrtiques. També hi ha tortugues d'aigua dolça que es troben en rius i estanys. Alimentació Les tortugues tenen dietes variades segons l'espècie. Les tortugues marines sovint es nodreixen de vegetació marina, com alga, i altres invertebrats. Les tortugues terrestres poden ser herbívores, insectívores o omnívores, i la seva dieta pot incloure fruita, fulles, insectes i altres aliments disponibles a la seva zona d'habitat.
Siguiente
TORTUGA
ReproduccióLa reproducció de les tortugues sol ser sexual, amb mascles i femelles que s'aparellen. Les femelles ponen ous, que sovint són enterrats en sorra o fang a zones de posta. Després de l'eclosió, les cries joves emergeixen i han de trobar la seva pròpia ruta cap a l'aigua. La determinació del sexe en les cries pot ser influïda per la temperatura d'incubació. Conducte Les tortugues són animals relativament lents i, sovint, passen gran part del seu temps menjant o descansant. Les tortugues marines realitzen migracions a llargues distàncies per a la posta i l'alimentació. Les tortugues terrestres poden ser animals solitaris o viure en petits grups. Moltes espècies de tortugues marines tornen a les mateixes platges per a posar els seus ous any rere any.
PEIXOS
PIRANYA
DescripcióLes piranyes són peixos de mida mitjana a gran amb cossos allargats i potents musculs. El que les fa notòries són les seves dents afilades i prominents. Les dents de les piranyes estan disposades en diverses fileres, i són utilitzades per a esquinçar i mastegar les seves preses. Sovint es representen com a peixos ferotges i perillosos, però la seva conducta varia segons l'espècie i les circumstàncies. Hàbitat Les piranyes es troben principalment a les aigües dolces dels rius i rierols d'Amèrica del Sud, sobretot a l'Amazònia i altres zones tropicals de la regió. Habituen a viure en grups i prefereixen aigües riques en nutrients i vegetació, on poden trobar una abundància de preses. Alimentació Les piranyes són carnívores i la seva dieta consisteix principalment en peixos, però també poden menjar altres animals aquàtics, com crustacis i animals morts. Les seves dents afilades els permeten consumir ràpidament les seves preses i deixar només les restes. Contràriament a la creença popular, les piranyes no són tan voraces com moltes persones podrien pensar i solen ser més ferotges durant èpoques d'escassetat d'aliments.
Siguiente
PIRANYA
ReproduccióLa reproducció de les piranyes és similar a la de molts altres peixos. Les femelles ponen els ous, que són fertilitzats pels mascles. Els ous s'adhereixen a vegetació subaquàtica o altres superfícies. Després de l'eclosió, les cries joves romanen prop de les plantes aquàtiques per a protegir-se dels depredadors i desenvolupar-se fins que siguin prou grans per a unir-se al grup d'adults. Conducte La conducta de les piranyes pot ser influïda per diversos factors, com ara l'escassetat d'aliments, la competència entre individus i les condicions de l'hàbitat. En general, habituen a ser animals gregaris i solen formar grups. Les piranyes poden ser territorials i defensives envers el seu territori i les seves cries. No obstant això, les històries sobre atacs massius de piranyes són més rares del que sovint es creu.
PEIX ESPASA
DescripcióEl peix espasa és conegut per la seva característica mandíbula allargada que forma un bec semblant a una espasa, d'on deriva el seu nom. Tenen cossos allargats i potents a mida adulta, amb aletes dorsals i anals a la part posterior del cos. La seva coloració varia, sovint amb colors metàl·lics blaus i platejats als costats i la part superior, que els ajuden a camuflar-se a l'aigua. Hàbitat Els peixos espasa es troben en oceans càlids i temperats de tot el món, tot i que són més comuns a zones tropicals i subtropicals. Habituen a viure en aigües profundes, preferentment en regions oceàniques i de plataforma continental. Són peixos pelàgics que passen la major part de la seva vida en aigües obertes. Alimentació Els peixos espasa són depredadors carnívors i tenen una dieta diversa. Les seves preses inclouen altres peixos, calamars i calamars, i fins i tot peixos més petits com ara anxoves. Utilitzen la seva mandíbula allargada i afilada per atrapar les seves preses amb rapidesa i precisió.
Siguiente
PEIX ESPASA
ReproduccióLa reproducció dels peixos espasa és poc coneguda i es produeix a les aigües obertes. Les femelles ponen ous que floten a la superfície de l'aigua, i els mascles alliberen l'espermatozoide per a la fertilització. Després de l'eclosió, les cries joves es desenvolupen i creixen ràpidament. Conducta Els peixos espasa són peixos migratoris que poden recórrer grans distàncies a través dels oceans. Solen viure solitaris o en petits grups, i passen gran part del temps nedant en aigües profundes. Durant la pesca esportiva o comercial, els peixos espasa són coneguts per la seva forta combativitat i agilitat en l'aigua, el que els converteix en un trofeu desitjat pels pescadors.
PEIX GLOBUS
DescripcióEl peix globus és conegut pel seu cos inflable i esfèric quan es sent amenaçat o en perill. La seva pell està coberta d'espines petites i afilades, i la seva coloració pot variar, però sovint és de tons blavosos, grocs o vermellosos. Tenen aletes petites i ulls grans. Quan no estan inflats, la seva aparença és més típica d'un peix comú. Hàbitat Els peixos globus es troben en aigües salades i salabroses de diferents oceans, incloent l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic. Habiten fons marins i zones costaneres, preferentment amb fons sorrencs o fangosos. Alimentació Els peixos globus tenen una dieta variada que pot incloure petits peixos, invertebrats marins com ara crancs i calamars, i diverses espècies de mariscs. També es nodreixen d'algues i altra vegetació marina. La seva dieta pot variar segons les espècies i els hàbitats.
Siguiente
PEIX GLOBUS
ReproduccióLa reproducció dels peixos globus implica la posta d'ous que són fertilitzats externament pels mascles. Les cries neixen com larves que després es desenvolupen fins a convertir-se en peixos adults. Les condicions òptimes per a la reproducció poden variar segons l'espècie i l'hàbitat. Conducte El comportament dels peixos globus pot variar, però són coneguts per la seva capacitat d'inflar-se quan se senten amenaçats com una estratègia de defensa. Això els fa veure més grans i menys apetitosos per als depredadors. També poden ser tímids i evitar els enfrontaments amb altres peixos. Algunes espècies de peixos globus contenen una toxina mortal que pot ser perillosa per als humans i altres animals si s'ingereix.
TAURÓ
DescripcióEls taurons tenen cossos allargats i hidrodinàmics, amb pells cobertes d'escates o plaques dures. Els seus esquelets estan fets de cartílag, la qual cosa els fa lleugers i més flexibles que els peixos ossis. Les seves aletes són importants per a la seva maniobrabilitat i esquema de natació. Moltes espècies de taurons tenen dents afilades i sovint les reemplacen regularment a mesura que es desgasten. Hàbitat Els taurons es poden trobar en una àmplia gamma d'hàbitats marins, incloent aigües costaneres i oceàniques. Algunes espècies viuen a prop de la costa, mentre que altres es troben a grans profunditats. Els taurons solen migrar llargues distàncies en busca d'aliments i durant les èpoques de reproducció. Alimentació Els taurons són carnívors i es nodreixen d'una àmplia varietat de preses, com ara altres peixos, calamars, crancs, tortugues marines i fins i tot altres taurons més petits. La seva capacitat per detectar olors i moviments els fa eficaços caçadors en l'aigua.
Siguiente
TAURÓ
ReproduccióLa reproducció dels taurons és molt diversa entre les diferents espècies. Algunes espècies són ovovivípares, amb les cries que es desenvolupen dins d'un ou dins de la mare i neixen vius. D'altres espècies són ovípares, i les cries neixen després de l'eclosió dels ous fora del cos de la mare. Les condicions òptimes per a la reproducció poden variar segons l'espècie i l'hàbitat. Conducta El comportament dels taurons varia segons l'espècie. Molts taurons són solitaris, però hi ha excepcions, com ara els taurons martell i altres espècies que viuen en grups socials. La seva conducta de caça és sovint metòdica i es basa en la detecció de preses mitjançant l'olfacte i altres sentits. Alguns taurons poden mostrar conductes migratòries durant determinades èpoques de l'any.
Els animals vertebrats
Núria González
Created on November 12, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Dossier
View
Essential Business Proposal
View
Essential One Pager
View
Akihabara Dossier
View
Akihabara Marketing Proposal
View
Akihabara One Pager
View
Vertical Genial One Pager
Explore all templates
Transcript
ELS ANIMALS VERTEBRATS
Índex
ÍNDEX
AMFIBIS
AUS
MAMÍFERS
Mussol Àguila Pingüí Voltor
Tritó Cecílids Granota Salamandra
Elefant Dofí Lleó Rat-penat
RÈPTILS
PEIXOS
Piranya Peix espasa Peix globus Tauró
Camaleó Cocodril Serp Tortuga
MAMÍFERS
ELEFANT
DescripcióEls elefants són animals de gran grandària amb cossos massissos i potents. Els seus cossos estan coberts de pell gruixuda, que pot ser grisa o, en el cas de l'elefant asiàtic, marronosa. Tenen orelles grans que els ajuden a refredar-se mitjançant la dissipació de calor. Els elefants tenen una trompa llarga i prènsil, que utilitzen per a agafar aliments, beure aigua, comunicar-se i realitzar altres tasques. Els mascles sovint desenvolupen grans ulleres o dents conegudes com a defenses. Hàbitat Els elefants es poden trobar en diversos hàbitats, incloent boscos, sabanes, zones de vegetació densa i regions de praderies. Les dues espècies principals d'elefants són l'elefant africà, que habita a diverses regions d'Àfrica, i l'elefant asiàtic, que es troba a les zones de l'Àsia tropical i subtropical. Alimentació Els elefants són herbívores i es nodreixen principalment de vegetació, com ara herba, arbres, arbustos i fruites. Passen una gran part del seu temps menjant, ja que necessiten consumir una gran quantitat de menjar per a mantenir la seva gran mida i energia.
Siguiente
ELEFANT
ReproduccióLa reproducció dels elefants és relativament lenta i els mascles i les femelles maduren sexualment a una edat avançada. Les femelles tenen un període de gestació que dura aproximadament 22 mesos, després del qual naix una sola cria (rarament dues). Les cries són ateses i protegides per la mare i altres membres del grup. Conducta Els elefants són animals socials i viuen en grups anomenats manades o grups familiars. Els grups d'elefants estan dominats per una femella adulta, coneguda com la "matriarca". La seva conducta inclou la comunicació mitjançant senyals visuals, vocals i tàctils. Són animals intel·ligents i mostren comportaments complexos, com ara l'ús d'eines improvisades per a obtenir menjar o l'aigua. També es coneixen per la seva memòria excel·lent i la seva capacitat per a formar llaços familiars forts.
DOFÍ
DescripcióEls dofins marins solen tenir un cos allargat i fusiforme, amb una pell llosa i brillant. Són coneguts per la seva aleta dorsal distintiva i el seu morro allargat. El seu color varia segons l'espècie, però molts dofins tenen una coloració blava, grisa o negra a la part superior i una part inferior més clara. Hàbitat Els dofins marins es poden trobar en tots els oceans del món i sovint es mouen en grups o manades. Prefereixen les aigües càlides i salades, però poden adaptar-se a diferents hàbitats marins, incloent les costes i les aigües obertes. Alimentació La dieta dels dofins marins varia segons l'espècie i l'entorn. Solen alimentar-se principalment de peixos, calamars i altres organismes marins. Utilitzen tècniques de cacera intel·ligent i sovint col·laboren en grup per atrapar les seves preses.
Siguiente
DOFÍ
Reproducció Els dofins marins tenen una reproducció sexual. Les femelles solen tenir una gestació que pot durar diversos mesos, depenent de l'espècie. Els dofins nadons, anomenats "criatures," són alletats per les seves mares i romanen prop de la superfície de l'aigua durant les primeres setmanes de vida. Conducta Els dofins marins són coneguts per ser animals altament socials i intel·ligents. Solen viure en grups cohesius i poden mostrar conductes com saltar fora de l'aigua, jugar i interactuar amb altres dofins. Són animals comunicatius que utilitzen una gran varietat de sons i senyals visuals per comunicar-se entre ells.
LLEÓ
Descripció El lleó és el segon felí vivent més corpulent després del tigre. Amb unes potes potents, una forta mandíbula i uns ullals de vuit centímetres, el lleó pot matar preses de mida gran. La coloració va des d'un color castany clar fins a un marró grogós, vermellós o ocre fosc. Les parts inferiors solen ser més clares i el pèl de la cua és negre. El seu dimorfisme sexual és molt marcat, gràcies al qual es distingeix el mascle per la llarga crinera i el volum més gran, d’un 20 a un 30% superior. Hàbitat Sabanes i planes herbàcies amb abundància de preses i prou cobertura forestal, encara que també pot viure a regions arbustives, muntanyenques o semidesèrtiques. Alimentació És el predador africà més poderós, i gairebé tots els grans herbívors que comparteixen el seu hàbitat poden entrar a formar part de la seva dieta. De tots els predadors de la sabana, el lleó és l’únic que mata amb regularitat animals amb pesos superiors als 250 kg, i és que les femelles adultes necessiten menjar uns 5 kg de carn al dia i els mascles, fins a 7 kg. De tota manera, el seu comportament oportunista fa que també pugui menjar rosegadors, llebres, aus petites o rèptils.
Siguiente
LLEÓ
Reproducció Els lleons es poden aparellar en qualsevol moment de l'any i una mateixa lleona ho pot fer amb més d'un mascle quan està en zel. Durant un període d'aparellament, que pot durar diversos dies, la parella copula entre vint i quaranta vegades al dia i sovint deixa de menjar. El període de gestació dura una mitjana d'uns 110 dies, i la femella pareix una ventrada d'entre una i sis cries en un amagatall que pot ser una boscúria, una cova o alguna altra zona protegida. Les cries, que neixen cegues i no obren els ulls fins al cap de més o menys una setmana després de néixer, presenten el pelatge més o menys tacat. La mare, que mou les cries de lloc diverses vegades, agafant-les una per una per la pell del clatell, per impedir que es vagi acumulant la seva olor al mateix indret i així evitar l'atenció de depredadors, no es reintegra al grup amb les cries fins que aquestes no tenen entre sis i vuit setmanes. Conducta El lleó és el felí més sociable, ja que viu en grups familiars formats per un o uns quants mascles adults i un nombre també variable de femelles i cries. A vegades aquests grups estan formats per més de vint individus. Si bé és el felí més diürn que hi ha, sol caçar grans preses durant la nit. La major part de les vegades són les femelles les encarregades de capturar a les preses, mentre que la funció dels mascles és defensar el territori davant dels competidors o els enemics. Poden córrer fins a 60 km/h, però només durant uns pocs metres, de manera que han d’utilitzar estratègies de camuflatge per aproximar-se a les possibles víctimes. L’eficàcia dels atacs no és massa elevada, ja que en general només té èxit un de cada quatre intents. Un cop capturades, les preses són menjades per tots els membres del grup.
RAT-PENAT
DescripcióEls rat-penats varien en mida i aparença, però en general, tenen cossos coberts de pèl, ales membranoses i morros allargats. Les ales dels rat-penats estan formades per membranes de pell estirada entre els seus ossos, i aquestes ales els permeten volar. La seva coloració pot variar des de marró fins a gris o negre, depenent de l'espècie. Hàbitat Els rat-penats es poden trobar en una àmplia gamma d'hàbitats, incloent boscos, coves, selves tropicals, zones urbanes i muntanyes. Moltes espècies es refugien en coves o arbres durant el dia i surten a la nit per buscar menjar. Alimentació La dieta dels rat-penats és majoritàriament carnívora o insectívora. Moltes espècies es nodreixen de mosquits i altres insectes, però algunes també es poden alimentar de fruita, nèctar, peixos o altres petits animals. Els rat-penats tenen un paper essencial com a controladors de poblacions d'insectes.
Siguiente
RAT-PENAT
ReproduccióLa reproducció dels rat-penats és variable segons l'espècie. Sovint, les femelles tenen una gestació que pot durar diverses setmanes a diversos mesos. Les cries, anomenades "rat-penats joves," solen néixer amb ales subdesenvolupades i depenen dels seus pares per a la cura i alimentació inicial. Conducta Els rat-penats són animals nocturns, la seva activitat es produeix principalment durant la nit. Moltes espècies utilitzen la seva ecolocació, un sistema de navegació mitjançant ultrasons, per detectar preses i evitar obstacles mentre volen i cacen. Són animals socials i poden viure en colònies que varien en mida des de petites a molt grans, depenent de l'espècie.
AUS
MUSSOL
DescripcióEls mussols tenen una aparença distintiva amb caps arrodonits, grans ulls, plomes sovint en tonalitats de bruns i grisos, i un bec corbat. La seva adaptació especial per a la caça nocturna inclou un sentit de la vista altament desenvolupat i un vol silenciós gràcies a les seves plomes especialitzades. Hàbitat Els mussols es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats a tot el món, incloent boscos, muntanyes, deserts, zones urbanes i rurals. Solen ocupar els seus nius en arbres, forats o coves, i poden adaptar-se a diverses condicions ambientals. Alimentació La dieta dels mussols està composta principalment per petits animals com ratolins, conills, ocells i insectes. Són depredadors eficaços i poden girar el cap fins a 270 graus per localitzar les seves preses amb els seus grans ulls.
Siguiente
MUSSOL
ReproduccióLa reproducció dels mussols varia segons l'espècie i la ubicació geogràfica, però sovint involucra l'aparellament a la primavera o a l'estiu. La femella sol posar els ous en un niu preparat pel mascle i incuba els ous fins que neixen els mussols joves. Les cries són alimentades pels seus pares fins que poden caçar per si mateixes. Conducta Els mussols són animals majoritàriament solitaris, i molts d'ells són nocturns o crepusculars. Tenen comportaments tranquils i passen moltes hores a descansar durant el dia. Sovint emeten sons com ullets o crits per comunicar-se entre ells i establir territoris.
ÀGUILA
DescripcióLes àguiles es caracteritzen per tenir cossos grans, ales amplis i forts becs corbats. Els colors del seu plomatge varien segons l'espècie, però sovint presenten combinacions de bruns, grisos i blancs. Tenen ulls afilats i poderosos peus amb urpes que utilitzen per capturar les seves preses. Hàbitat Les àguiles es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats, des de muntanyes i terres altes fins a zones costaneres i boscos. Sovint, les àguiles prefereixen regions obertes on poden aprofitar les seves habilitats de vol per la caça. Algunes espècies, com l'àguila calçada, es troben a zones urbanes. Alimentació Les àguiles són rapinyaires carnívores i se centren en la caça de petits i mitjans mamífers, ocells, peixos i altres preses. Tenen una visió aguda i una gran destresa de vol, cosa que els permet caçar les seves preses amb precisió. Les àguiles sovint vigilen les seves preses des de l'aire abans de realitzar un atac en picat.
Siguiente
ÀGUILA
ReproduccióLa reproducció de les àguiles varia segons l'espècie i la regió, però generalment implicarà l'aparellament a la primavera. Les àguiles construeixen nius grans en arbres, coves o penya-segats on ponen els seus ous. Les cries són criades pels seus pares fins que són capaces de volar i caçar per si mateixes. Conducta Les àguiles són animals solitaris i territorials. Defensen els seus territoris amb ferocitat i sovint són conegudes per ser depredadors eficaços. Tenen una conducta en gran part diürna i són famoses per les seves espectaculars exhibicions de vol.
PINGÜÍ
Descripció Els pingüins tenen cossos rodons i aerodinàmics amb plomes que són, generalment, de color negre i blanc o gris. Les ales dels pingüins s'han convertit en aletes nadadores, i les utilitzen per a propulsar-se sota l'aigua. Els seus ulls són adaptats per veure sota l'aigua i poden ser de diferents colors segons l'espècie. Hàbitat Els pingüins es troben en les regions polars i a les zones costaneres d'Àfrica, Sud-amèrica, Austràlia i Nova Zelanda. Moltes espècies habiten en regions fredes i les seves adaptacions físiques els permeten sobreviure en ambients glacials. Alimentació La dieta dels pingüins està constituïda principalment per peixos, calamars i altres petits animals marins. Utilitzen les seves aletes per nedar sota l'aigua i capturar les seves preses.
Siguiente
PINGÜÍ
ReproduccióEls pingüins solen formar colònies de cria en terres costaneres i illes. Les parelles de pingüins sovint construeixen nius amb pedres o altres materials disponibles. La femella posa un o dos ous i, en moltes espècies, els dos pares es fan càrrec de la incubació. Després de l'eclosió, els pares crien i alimenten les cries fins que poden cuidar-se elles mateixes. Conducta El comportament dels pingüins varia segons l'espècie, però molts pingüins són animals socials que viuen en colònies. Són coneguts per la seva comunicació vocal, amb crits i vocalitzacions que ajuden a coordinar-se amb els membres de la seva colònia. Les seves adaptacions per a la vida marina fan que siguin excel·lents nedadors.
ESTRUÇ
DescripcióEls estruços són ocells grans amb cossos massissos i caps petits. Els seus llargs colls estan despullats de plomes, i les seves potes són fortes i adaptades per córrer a altes velocitats. Els estruços tenen un plomatge predominantment de color gris o marró, i destaquen pels seus ulls grans i brillants. Hàbitat Els estruços es poden trobar a les regions àrides i semidesertes d'Àfrica, com ara les sabanes i les terres ermes. Tenen una gran capacitat d'adaptació i poden sobreviure en hàbitats amb recursos d'aigua limitats. Alimentació Els estruços són ocells omnívors que consumeixen una dieta variada. Els seus aliments principals inclouen plantes, herba, insectes, petits vertebrats i fins i tot petits metalls o pedres, que ingereixen per ajudar en la digestió. Tenen una capacitat de selecció d'aliments única.
Siguiente
ESTRUÇ
ReproduccióEls estruços solen posar els seus ous en nius a terra, que poden ser forats excavats pel mascle. Les femelles ponen els ous en el niu i, sovint, diversos ous són incubats pel mascle durant aproximadament 6 setmanes. Les cries, conegudes com a estruços, són precoces i ja poden caminar i córrer poc després de néixer. Conducte Els estruços són coneguts per la seva velocitat de córrer. Són els ocells més ràpids del món i poden arribar a córrer fins a 70 km/h. Enfronten amenaces escapant a gran velocitat, i sovint s'amaguen a baix de la sorra o arbustos per evitar ser detectats. Malgrat la seva mida impressionant, poden ser animals tímids i reservats.
AMFIBIS
TRITÓ
DescripcióEls tritons són amfibis de cos allargat i cua, amb quatre potes curtes i dits parcialment palmats. Els seus colors i patrons varien segons l'espècie, però molts tritons tenen colors brillants i vistosos, com el groc, el taronja o el verd. Són coneguts per la seva pell porosa i permeable a l'aigua, que els permet respirar a través de la pell. Hàbitat Els tritons es poden trobar en una varietat d'hàbitats aquàtics i semiaquàtics, com rierols, estanys i basses. Són més actius durant la temporada de pluja i la reproducció, quan es mouen cap a aigües estancades per pondre ous. Alimentació La dieta dels tritons consisteix principalment en insectes, cucs i altres petits invertebrats aquàtics. Utilitzen la seva llengua adherent per capturar preses i la seva pell porosa els permet absorbir nutrients de l'aigua.
Siguiente
TRITÓ
ReproduccióEl cicle de vida dels tritons implica la posada d'ous en l'aigua. Les femelles dipositen els ous en aigua o vegetació aquàtica i els mascles els fecunden. Les cries, conegudes com a larves, neixen de l'ou i després passen per una etapa de metamorfosi per desenvolupar les característiques adultes. Aquesta etapa inclou canvis importants com la pèrdua de la cua i el desenvolupament de potes. Conducte Els tritons són animals nocturns i durant el dia solen amagar-se sota pedres, troncs o altres refugis per evitar la dessecació. En l'època reproductiva, realitzen migracions cap a l'aigua i emeten sons o senyals químics per atraure els seus companys. Moltes espècies de tritons es caracteritzen per la seva fidelitat a determinats llocs d'aigua per a la reproducció.
CECÍLIDS
DescripcióLes cecílies són amfibis allargats i sense potes, amb cossos cilíndrics i pells llises i brillants. La seva manca de potes i la seva semblança amb cucs o serps fa que siguin difícils de distingir d'aquests animals. Sovint tenen colors foscos o brillants, com marró, gris o groc. Hàbitat Les cecílies es troben principalment en les zones tropicals i subtropicals d'Amèrica Central i del Sud, així com a algunes zones d'Àfrica i Àsia. Habituen a viure sota terra, amagades en el sòl humit i en les zones més ombrejades de les selves, arbredes i zones humides. Alimentació Les cecílies s'alimenten d'una dieta variada que inclou petits invertebrats com ara cucs, formigues, termites i altres insectes. Algunes espècies també poden ingerir petits animals aquàtics.
Siguiente
CECÍLIDS
ReproduccióLa reproducció de les cecílies varia segons l'espècie, però moltes d'elles ponen els ous directament a la terra humida o a l'aigua. Algunes espècies, com les cecílies caecilianes, donen a llum a cries vives en lloc de posar ous. Les cries es desenvolupen dins del cos de la mare i neixen com joves totalment desenvolupats. Conducta Les cecílies són animals nocturns i passen gran part del seu temps enterrades en la terra o sota el fang. La seva conducta és relativament poc coneguda degut a la seva naturalesa subterrània. Moltes espècies de cecílies es basen en la quimiosensorialitat per detectar les seves preses i altres estímuls ambientals.
GRANOTA
DescripcióLes granotes són amfibis de cos allargat i potes curtes. Tenen la pell rugosa i, sovint, presenten colors i patrons variables que els ajuden a camuflar-se en el seu entorn. Moltes espècies de granotes tenen ulls prominents i parpelles mòbils. Es caracteritzen per la seva capacitat de saltar i nedar. Hàbitat Les granotes es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats aquàtics i terrestres, com ara estanys, rierols, basses, praderies i boscos. Són animals molt adaptatius i poden viure en entorns diversos a tot el món. Alimentació La dieta de les granotes està formada principalment per petits invertebrats, com ara insectes, aranyes i cucs. Són depredadors àgils i utilitzen la seva llengua àgil per atrapar les seves preses. Algunes espècies de granotes més grans poden menjar altres amfibis, petits peixos i fins i tot ocells.
Siguiente
GRANOTA
ReproduccióLa reproducció de les granotes implica els ous, i moltes espècies realitzen la seva reproducció en aigües estancades o corrents. Les femelles ponen ous, que són fertilitzats pels mascles. Les cries, conegudes com a capgrossos, neixen de l'ou i es desenvolupen a l'aigua abans de passar per una metamorfosi que els converteix en granotes adultes. Conducte Les granotes són animals d'hàbits diürns i crepusculars, la seva conducta varia segons l'espècie i l'entorn. Sovint es poden trobar a prop de l'aigua, ja que moltes espècies requereixen aigua per a la reproducció. Les granotes utilitzen diferents senyals acústics per comunicar-se i atreure els seus companys durant l'època de reproducció.
SALAMANDRA
DescripcióLes salamandres tenen cossos allargats i esvelts, amb potes curtes i dits fines. La seva pell és generalment llisa i humida. Moltes espècies de salamandres poden mostrar colors vistosos i patrons, com taronges, grocs o vermells, que poden servir com a advertència per als depredadors. Hàbitat Les salamandres es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats, com ara boscos humits, zones marjals, rierols i estanys. Moltes espècies són aquàtiques, mentre que d'altres passen la major part de la seva vida en terres terrestres i només visiten l'aigua durant l'època de reproducció. Alimentació La dieta de les salamandres varia segons l'espècie i l'entorn, però sovint consisteix en petits invertebrats, com ara insectes, aranyes, cucs i altres animals aquàtics. Algunes espècies de salamandres més grans poden menjar preses més grosses, com ratolins o altres petits vertebrats.
Siguiente
SALAMANDRA
ReproduccióLa reproducció de les salamandres pot ser aquàtica o terrestre. Algunes espècies ponen ous en aigua, on les cries neixen com larves aquàtiques i es desenvolupen a partir d'aquí. Altres espècies poden posar els ous en llocs terrestres, i les cries neixen com joves que ja són semblants a les formes adultes. Conducta Les salamandres són generalment animals nocturns i crepusculars. Moltes espècies tenen una conducta tímida i eviten la llum brillant, preferint les condicions més fosques. Poden utilitzar les seves potes i cua per nedar amb destresa i són animals especialment àgils en l'aigua.
RÈPTILS
CAMALEÓ
DescripcióEls camaleons es caracteritzen per tenir cossos allargats i cua prènsil, que utilitzen per agafar-se als arbres i altres superfícies. Les seves potes estan dividides en dits oposats, que els permeten caminar amb facilitat per les branques. Els seus ulls es mouen de forma independent i poden canviar de direcció ràpidament. La pell dels camaleons pot canviar de color i mostrar patrons i tonalitats diverses, sovint com a resposta a estímuls ambientals, com la temperatura, la humitat i les emocions. Hàbitat Els camaleons es poden trobar en diferents hàbitats, com ara boscos, muntanyes, terres baixes i zones àrides, segons l'espècie. Molts camaleons viuen en arbres o arbustos, mentre que altres es troben a terra o sota la terra. La seva distribució varia segons les regions geogràfiques. Alimentació Els camaleons són carnívors i es nodreixen principalment d'insectes com aranyes, grills i rates. Sovint utilitzen la seva llengua llarga i enganxifosa per atrapar les preses amb precisió. Alguns camaleons més grans poden menjar ocells i petits mamífers.
Siguiente
CAMALEÓ
ReproduccióLa reproducció de camaleons sol ser sexual, i les femelles ponen ous en un niu o en un lloc adequat, on els ous es desenvolupen fins que neixen les cries. Els camaleons joves sovint són deixats a la seva sort immediatament després de néixer i han de cuidar-se per ells mateixos. Conducta Els camaleons són animals solitaris i territorials. Utilitzen el seu canvi de color per comunicar-se amb altres camaleons i per mostrar l'estat d'ànim. També poden inflar el cos per semblar més grans i més amenaçadors enfront d'altres individus o depredadors. La seva capacitat per camuflar-se i mimetitzar-se amb l'entorn els ajuda a passar desapercebuts pels depredadors i a acostar-se a les seves preses sense ser detectats.
COCODRIL
DescripcióEls cocodrils són rèptils grans i robusts amb cossos allargats, potes curtes i una cua llarga i forta. Els seus cranis són amples, amb unes poderoses mandíbules que tenen moltes dents còniques. La seva pell és escamosa i sovint de color marró o verd, amb patrons que els ajuden a camuflar-se a l'aigua. Hàbitat Els cocodrils habiten en aigües dolces i salades, com rius, mars, estuaris i mangles. Són rèptils tropicals i subtropicals i es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats aquàtics al voltant del món. Alimentació Els cocodrils són carnívors i depredadors oportunistes. La seva dieta pot incloure peixos, aus, mamífers, amfibis i altres rèptils. Són excel·lents caçadors i utilitzen la seva força i mandíbules per capturar i matar les seves preses, que sovint arrosseguen sota l'aigua per aprimar-les i poder-les menjar amb més facilitat.
Siguiente
COCODRIL
ReproduccióLa reproducció dels cocodrils involucra la posada d'ous en llocs segurs com nius fets de vegetació i fang. Les cries neixen com petits cocodrils i són protegits per la mare durant els primers mesos de vida. La temperatura dels ous pot influir en el sexe dels cocodrils joves. Conducte Els cocodrils són animals solitaris i territorials. Passen moltes hores a la vora de l'aigua esperant pacientment per a les seves preses. Són animals amb comportament més actiu durant les hores més fresques del matí i la tarda, i sovint es tornen més actius durant l'època de reproducció. Tenen una gran capacitat de nedar i poden romandre submergits per llargs períodes, amb només els seus ulls i narius a la superfície.
SERP
DescripcióLes serps es caracteritzen per tenir cossos allargats i esvelts amb pells escamoses. No tenen potes ni extremitats visibles i el seu cos és altament flexible, el que els permet moure's de manera eficient i adaptar-se a l'entorn. Les seves mandíbules estan adaptades per a l'aprehensió i ingestió de preses. Hi ha una gran diversitat d'espècies de serps amb diferents mides, colors i patrons, com ara serps verinoses i no verinoses. Hàbitat Les serps es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats, des de boscos i zones d'herba fins a deserts i zones aquàtiques. La seva distribució geogràfica és àmplia i varia segons l'espècie. Moltes serps passen gran part del seu temps amagades sota pedres, troncs o en escletxes per evitar els depredadors i esperar a les seves preses. Alimentació Les serps són carnívores i la seva dieta pot variar segons l'espècie. Moltes serps es nodreixen d'animals petits com ratolins, ocells, insectes i amfibis. Les serps verinoses injecten verí a les seves preses per a immobilitzar-les abans de consumir-les. Algunes espècies poden ingerir preses més grans com conills o altres rèptils.
Siguiente
SERP
ReproduccióLa reproducció de les serps varia segons l'espècie, però en general implica la posada d'ous o la gestació interna. Les cries neixen ja com rèptils joves totalment desenvolupats, encara que poden ser vulnerables durant les primeres setmanes o mesos de vida. Les serps poden ser ovípares (ous posats fora del cos de la mare) o vivípares (crides que neixen dins de la mare). Conducte Les serps poden ser diürnes o nocturnes, depenent de l'espècie i l'entorn. Moltes serps tenen comportaments especialitzats per a la caça, com esperar pacientment les seves preses o realitzar emboscades. Alguns tipus de serps són coneguts per a la seva conducta territorial o de defensa quan se senten amenaçades.
TORTUGA
DescripcióLes tortugues tenen cossos recoberts de petxines, que són estructures òssies recobertes de queratina. El seu cos està protegit per una closca dura i rígida que pot ser de colors diversos. Les potes de les tortugues estan adaptades per a nedar o caminar, segons l'espècie. Moltes tortugues tenen un cap petit amb ulls i bec. Hàbitat Les tortugues es poden trobar en una àmplia varietat d'hàbitats, incloent mars, rius, estanys i zones terrestres. Les espècies marines passen la major part de la seva vida en l'aigua, mentre que les tortugues terrestres viuen en zones arbrades o desèrtiques. També hi ha tortugues d'aigua dolça que es troben en rius i estanys. Alimentació Les tortugues tenen dietes variades segons l'espècie. Les tortugues marines sovint es nodreixen de vegetació marina, com alga, i altres invertebrats. Les tortugues terrestres poden ser herbívores, insectívores o omnívores, i la seva dieta pot incloure fruita, fulles, insectes i altres aliments disponibles a la seva zona d'habitat.
Siguiente
TORTUGA
ReproduccióLa reproducció de les tortugues sol ser sexual, amb mascles i femelles que s'aparellen. Les femelles ponen ous, que sovint són enterrats en sorra o fang a zones de posta. Després de l'eclosió, les cries joves emergeixen i han de trobar la seva pròpia ruta cap a l'aigua. La determinació del sexe en les cries pot ser influïda per la temperatura d'incubació. Conducte Les tortugues són animals relativament lents i, sovint, passen gran part del seu temps menjant o descansant. Les tortugues marines realitzen migracions a llargues distàncies per a la posta i l'alimentació. Les tortugues terrestres poden ser animals solitaris o viure en petits grups. Moltes espècies de tortugues marines tornen a les mateixes platges per a posar els seus ous any rere any.
PEIXOS
PIRANYA
DescripcióLes piranyes són peixos de mida mitjana a gran amb cossos allargats i potents musculs. El que les fa notòries són les seves dents afilades i prominents. Les dents de les piranyes estan disposades en diverses fileres, i són utilitzades per a esquinçar i mastegar les seves preses. Sovint es representen com a peixos ferotges i perillosos, però la seva conducta varia segons l'espècie i les circumstàncies. Hàbitat Les piranyes es troben principalment a les aigües dolces dels rius i rierols d'Amèrica del Sud, sobretot a l'Amazònia i altres zones tropicals de la regió. Habituen a viure en grups i prefereixen aigües riques en nutrients i vegetació, on poden trobar una abundància de preses. Alimentació Les piranyes són carnívores i la seva dieta consisteix principalment en peixos, però també poden menjar altres animals aquàtics, com crustacis i animals morts. Les seves dents afilades els permeten consumir ràpidament les seves preses i deixar només les restes. Contràriament a la creença popular, les piranyes no són tan voraces com moltes persones podrien pensar i solen ser més ferotges durant èpoques d'escassetat d'aliments.
Siguiente
PIRANYA
ReproduccióLa reproducció de les piranyes és similar a la de molts altres peixos. Les femelles ponen els ous, que són fertilitzats pels mascles. Els ous s'adhereixen a vegetació subaquàtica o altres superfícies. Després de l'eclosió, les cries joves romanen prop de les plantes aquàtiques per a protegir-se dels depredadors i desenvolupar-se fins que siguin prou grans per a unir-se al grup d'adults. Conducte La conducta de les piranyes pot ser influïda per diversos factors, com ara l'escassetat d'aliments, la competència entre individus i les condicions de l'hàbitat. En general, habituen a ser animals gregaris i solen formar grups. Les piranyes poden ser territorials i defensives envers el seu territori i les seves cries. No obstant això, les històries sobre atacs massius de piranyes són més rares del que sovint es creu.
PEIX ESPASA
DescripcióEl peix espasa és conegut per la seva característica mandíbula allargada que forma un bec semblant a una espasa, d'on deriva el seu nom. Tenen cossos allargats i potents a mida adulta, amb aletes dorsals i anals a la part posterior del cos. La seva coloració varia, sovint amb colors metàl·lics blaus i platejats als costats i la part superior, que els ajuden a camuflar-se a l'aigua. Hàbitat Els peixos espasa es troben en oceans càlids i temperats de tot el món, tot i que són més comuns a zones tropicals i subtropicals. Habituen a viure en aigües profundes, preferentment en regions oceàniques i de plataforma continental. Són peixos pelàgics que passen la major part de la seva vida en aigües obertes. Alimentació Els peixos espasa són depredadors carnívors i tenen una dieta diversa. Les seves preses inclouen altres peixos, calamars i calamars, i fins i tot peixos més petits com ara anxoves. Utilitzen la seva mandíbula allargada i afilada per atrapar les seves preses amb rapidesa i precisió.
Siguiente
PEIX ESPASA
ReproduccióLa reproducció dels peixos espasa és poc coneguda i es produeix a les aigües obertes. Les femelles ponen ous que floten a la superfície de l'aigua, i els mascles alliberen l'espermatozoide per a la fertilització. Després de l'eclosió, les cries joves es desenvolupen i creixen ràpidament. Conducta Els peixos espasa són peixos migratoris que poden recórrer grans distàncies a través dels oceans. Solen viure solitaris o en petits grups, i passen gran part del temps nedant en aigües profundes. Durant la pesca esportiva o comercial, els peixos espasa són coneguts per la seva forta combativitat i agilitat en l'aigua, el que els converteix en un trofeu desitjat pels pescadors.
PEIX GLOBUS
DescripcióEl peix globus és conegut pel seu cos inflable i esfèric quan es sent amenaçat o en perill. La seva pell està coberta d'espines petites i afilades, i la seva coloració pot variar, però sovint és de tons blavosos, grocs o vermellosos. Tenen aletes petites i ulls grans. Quan no estan inflats, la seva aparença és més típica d'un peix comú. Hàbitat Els peixos globus es troben en aigües salades i salabroses de diferents oceans, incloent l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic. Habiten fons marins i zones costaneres, preferentment amb fons sorrencs o fangosos. Alimentació Els peixos globus tenen una dieta variada que pot incloure petits peixos, invertebrats marins com ara crancs i calamars, i diverses espècies de mariscs. També es nodreixen d'algues i altra vegetació marina. La seva dieta pot variar segons les espècies i els hàbitats.
Siguiente
PEIX GLOBUS
ReproduccióLa reproducció dels peixos globus implica la posta d'ous que són fertilitzats externament pels mascles. Les cries neixen com larves que després es desenvolupen fins a convertir-se en peixos adults. Les condicions òptimes per a la reproducció poden variar segons l'espècie i l'hàbitat. Conducte El comportament dels peixos globus pot variar, però són coneguts per la seva capacitat d'inflar-se quan se senten amenaçats com una estratègia de defensa. Això els fa veure més grans i menys apetitosos per als depredadors. També poden ser tímids i evitar els enfrontaments amb altres peixos. Algunes espècies de peixos globus contenen una toxina mortal que pot ser perillosa per als humans i altres animals si s'ingereix.
TAURÓ
DescripcióEls taurons tenen cossos allargats i hidrodinàmics, amb pells cobertes d'escates o plaques dures. Els seus esquelets estan fets de cartílag, la qual cosa els fa lleugers i més flexibles que els peixos ossis. Les seves aletes són importants per a la seva maniobrabilitat i esquema de natació. Moltes espècies de taurons tenen dents afilades i sovint les reemplacen regularment a mesura que es desgasten. Hàbitat Els taurons es poden trobar en una àmplia gamma d'hàbitats marins, incloent aigües costaneres i oceàniques. Algunes espècies viuen a prop de la costa, mentre que altres es troben a grans profunditats. Els taurons solen migrar llargues distàncies en busca d'aliments i durant les èpoques de reproducció. Alimentació Els taurons són carnívors i es nodreixen d'una àmplia varietat de preses, com ara altres peixos, calamars, crancs, tortugues marines i fins i tot altres taurons més petits. La seva capacitat per detectar olors i moviments els fa eficaços caçadors en l'aigua.
Siguiente
TAURÓ
ReproduccióLa reproducció dels taurons és molt diversa entre les diferents espècies. Algunes espècies són ovovivípares, amb les cries que es desenvolupen dins d'un ou dins de la mare i neixen vius. D'altres espècies són ovípares, i les cries neixen després de l'eclosió dels ous fora del cos de la mare. Les condicions òptimes per a la reproducció poden variar segons l'espècie i l'hàbitat. Conducta El comportament dels taurons varia segons l'espècie. Molts taurons són solitaris, però hi ha excepcions, com ara els taurons martell i altres espècies que viuen en grups socials. La seva conducta de caça és sovint metòdica i es basa en la detecció de preses mitjançant l'olfacte i altres sentits. Alguns taurons poden mostrar conductes migratòries durant determinades èpoques de l'any.