Fem òpera! - 2023/2024

L'ÒPERA: l'art total

2n d'ESO INS Alt Berguedà

PER QUÈ L’ÒPERA TÉ TANTS SEGUIDORS? Perquè és l’art total que combina la música, la bellesa del cant, l’argument, els decorats, la il·luminació… Les òperes es representen en teatres especialitzats que tenen un gran escenari, un fossat per als músics d’una orquestra simfònica i tallers per elaborar els decorats. El muntatge d’una òpera és molt car: calen molts professionals i unes grans instal·lacions. Hi ha teatres d’òpera amb molta tradició i altres de moderns que s’han construït fa poc. Totes les ciutats importants tenen el seu teatre d’òpera. Els escenaris operístics han estat sempre fascinants, i veure una representació operística és com veure una pel·lícula en directe. Les possibilitats escèniques han millorat amb el desenvolupament tecnològic i avuidia els efectes especials, la tecnologia digital i les projeccions visuals es fan servir en moltes produccions.

ÍNDEX

1. Els elements d'una òpera

2. Parts d'una òpera

3. Tipus de veus

4. Història de l'òpera

El Renaixement

El Barroc

El Classicisme

El Romanticisme

5. Curiositats de l'òpera

6. Grans teatres d'òpera del món

7. Parts d'un teatre

1. ELS ELEMENTS D'UNA ÒPERA

L’òpera és un gènere musical vocal dramàtic que es representa en un escenari.

La música

El cant

El llibret

EL LLIBRET El llibret és el text d’una òpera Es pot tractar d’una creació original o de l’adaptació de peces de teatre, novel·les o contes. Els temes són variats: amor prohibit, infidelitat, venjança, set de poder, una guerra, mites antics o successos històrics. En l’òpera, les passions humanes exploten. Amor, tragèdia i mort solen ser el centre de l’acció. Alguns personatges són castigats pels seus crims, altres es veuen afectats pel remordiment… però a vegades també hi ha un final feliç!

1. ELS ELEMENTS D'UNA ÒPERA

L’òpera és un gènere musical vocal dramàtic que es representa en un escenari.

La música

El llibret

El cant

EL CANT A diferència del teatre, el text en les òperes es canta. L'emoció i la intensitat del cant donen expressivitat a les paraules. Les veus es classifiquen segons la seva tessitura: més agudes o més greus. A més a més, es caracteritzen per la seva potència i per la seva agilitat.

1. ELS ELEMENTS D'UNA ÒPERA

L’òpera és un gènere musical vocal dramàtic que es representa en un escenari.

El cant

El llibret

La música

LA MÚSICA La música expressa les emocions i l'acció que es desenvolupen a l'escenari, i posa en relleu la intensitat de les situacions, passions i sentiments dels personatges. Els compositors d'òperes juguen amb els ritmes, les melodies i els matisos amb la finalitat de crear atmosferes, situacions i emocions.

2. PARTS D'una ÒPERA

L'òpera es divideix en diferents tipus d'intervencions vocals i instrumentals

ÀRIES

OBERTURA

RECITATIUS

Part inicial d'una òpera

Música que sona parlada

Les parts més vistoses

info

info

info

ESCENES DE CONJUNT

INTERLUDIS

CORS

Parts instrumentals

Canta un grup nombrós

Els personatges es relacionen

info

info

info

3. TIPUS DE VEUS

Les veus humanes es classifiquen:

Pel seu registre: si són masculines o femenines Per la seva tessitura: si són agudes o greus Per les seves qualitats: potència, agilitat i capacitat expressives.

Cada tipus de veu encaixa amb uns personatges determinats:

REGISTRE I TESSITURA

VEUS FEMENINES (d'agut a greu)

VEUS MASCULINES (d'agut a greu)

Soprano

Mezzosoprano

Contralt

Tenor

Baríton

Baix

Protagonista heroïna

Dones madures amb personalitat

Protagonista heroi

Personatge expressiu i a vegades molt dramàtic

Personatges molt seriosos o molt còmics

QUALITATS DE LA VEU

DIVA O DIVO És un cantant d'òpera mundialment famós que té una veu de gran qualitat, molt expressiva, i que, a més, sap captivar el públic amb les seves actuacions. Els divos són adorats com els cantants de pop o rock.

4. HISTÒRIA DE L'ÒPERA

4.1. EL RENAIXEMENT

(1500-1600)

LA MÚSICA ESCÈNICA RENAIXENTISTA Són experiments expressius de nobles i artistes que volien rescatar els mites del teatre grec però amb la nova manera de compondre: la melodia acompanyada.

Claudio Monteverdi és el músic que va renovar el llenguatge musical entre el Renaixement i el Barroc, enllaçant-los.Renaixement (1500-1600) Barroc (1600-1750) Monteverdi (1567-1643)

Monteverdi va aconseguir plasmar les emocions humanes representant en música el que diu la lletra. Per això, va ser un dels primers compositors a escriure melodies que destquen sobre un acompanyament. L'Orfeo, favola in musica es va estrenar el 1607. Aquestes faules eren un espectacle reservat a les classes nobles, però ben aviat arribaria als teatres de la burgesia. És l'única òpera de Monteverdi que ens ha arribat completa.

4. HISTÒRIA DE L'ÒPERA

4.2. l'òpera barroca

(1600-1750)

Funció: espectacle. Basada en l'imperi de les veus aguda i dels castrati.Teatres: durant el Barroc es va inaugurar a Venècia el primer teatre destinat a representar música dramàtica. Després se'n van construir molts més. Així, l'òpera deixava de ser un espectacle exclusivament aristocràtic. Arguments: mitològics, de déus grecs i romans, amb músiques dramàtiques (gelosia, venjances...) i amb grans decorats. Música: - És una música plena de contrastos dramàtics - L'orquestra és petita - Les melodies són ornamentades per tal que els cantants virtuosos i els castrati -que interpretaven els papers dels protagonistes masculins amb veu femenina- es puguessin lluir.

COMPOSITORS D'ÒPERES BARROQUESGairebé tots els compositors barrocs van escriure òperes, però els més importants són els següents:

ÒPERA A ANGLATERRA H. Purcell (1632-1687) G. F. Händel (1685-1759)

ÒPERA FRANCESA J. B. Lully (1632-1687) Armida, Atys...

ÒPERA ITALIANA A. Vivaldi (1678-1741) S'interpreten àries soltes

Rinaldo, Orlando, Serse, Agrippina, Alcina...

Dido i Enees i moltes semiòperes com King Arthur

4. HISTÒRIA DE L'ÒPERA

4.3. l'òpera clàssica

(1750-1800)

L'òpera barroca va donar pas a l'òpera clàssica segurament pels canvis en els gustos de la societat. A la reialesa li agradaven els grans arguments dramàtics que exalçaven el poder, però la buresia preferia que l'òpera fos més lleugera i entretinguda. Arguments: més humans, en els quals es posen de manifest les petites passions diàries. Música: és la pròpia de l'època del Classicisme: bonica i equilibrada. Melodies cantables, instrumentacions que acompanyaven bé la veu...

COMPOSITORS D'ÒPERES CLÀSSIQUES

ÒPERA ITALIANA PRECURSORA G. B. Pergolesi (1710-1736) La serva padrona

SEGON PERÍODE W. A. Mozart (1756-1791) Don Giovanni, Les noces de Fígaro, Così fan tutte, La flauta màgica...

PRIMER PERÍODE Ch.W. Gluck (1714-1787) Orfeu i Eurídice

4. HISTÒRIA DE L'ÒPERA

4.4. l'òpera Romàntica

(s.XIX)

L'òpera romàntica és una pura expressió dels sentiments, però portats a unes conseqüències desastroses: morts, abandonaments, bogeries, gelosia... És l'època del bel canto, el cant més bell, amb divos i dives admirats per la burgesia i els apassinonats de l'òpera. Les causes del rotund èxit de l'òpera romàntica són les següents:Unes melodies boniques cantables i emotives El tracte fascinant que es dona a la veu i al cant La posada en escena d'arguments molt emocionals, en els quals es debaten conflictes amorosos, sentiments forts i situacions desesperades i passionals. Uns compositors de gran qualitat que escriuen àries precioses i que coneixen molt bé com instrumentar per una orquestra simfònica

COMPOSITORS D'ÒPERES ROMÀNTIQUES

G. Rossini (1792-1868) El barber de Sevilla, Guillem Tell...

G. Verdi (1813-1901) Nabucco, Rigoletto, La traviata, Aïda...

G. Donizetti (1797-1848) Anna Bolena, L'elisir d'amore...

R. Wagner (1813-1883) Tristany i Isolda, Parsifal, Tannhäuser, Lohengrin...

G. Puccini (1858-1924) La Bohème, Madama Butterfly, Turandot...

V. Bellini (1801-1835) Norma, I puritani, La sonnambula, Il pirata...

G. Bizet (1838-1875) Carmen.

5. curiositats de l'òpera

L'òpera és un espectacle grandiós, però no és fàcil d'escoltar sense una mica de preparació. A més, és important tenir en compte alguns aspectes. Quan anem a l'òpera és important llegir l'argument per saber de què va Normalment, el llibret està en un idioma diferent del nostre. Per seguir el text, molts teatres projecten subtítols per poder seguir el que diuen els personatges Les veus són boniques i potents, però sonen irreals Els arguments són forçadament tràgics i sentimentals Les òperes són obres llargues en què costa mantenir la concentració durant tant de temps De totes maneres, val la pena no perdre's aquest art total.

Aquest és el llistat amb les òperes més interpretades durant un any al món: 1. G. Verdi → La Traviata (659) 2. G. Bizet → Carmen (548) 3. G. Puccini → La Bohème (522) 4. G. Puccini → Tosca (479) 5. W. A. Mozart → La flauta màgica (474) 6. G. Puccini → Madama Butterfly (462) 7. G. Rossini → El barber de Sevilla (453) 8. G. Verdi → Rigoletto (445)

9. W. A. Mozart → Les noces de Fígaro (420) 10. W. A. Mozart → Don Giovanni (391) 11. J. Strauss → Die Fledermaus (317) 12. G. Verdi → Aïda (304) 13. G. Donizetti → L'elisir d'amore (295) 14. W. A. Mozart → Così fan tutte (266) 15. G. Verdi → Nabucco (264)

Una manera de començar a escoltar òpera és mirant vídeos d'àries. N'hi ha de cantants com Maria Callas, una gran diva ja desapareguda, i també hi ha gravacions dels millors intèrprets del moment. Les meves recomanacions d'òperes són:

Wagner (que no és a la llista però té molts seguidors) és una mica difícil d'escoltar per la densitat musical i pels seus arguments medievals. Recomano Tristany i Isolda. Hi ha altres òperes molt famoses com La Bohème, Tosca i Madama Butterfly, de Puccini. Són uns melodrames bonics, tristos i emotius. L'òpera barroca se sol escoltar per àries en recitals o en gravacions. Es representa poc en les temporades d'òpera.

El barber de Sevilla, de Rossini, i La flauta màgica, de Mozart, són les més difoses i és un encert començar per aquestes. Altres òperes entretingutdes de Mozart són Don Giovanni (basada en el personatge del seductor don Juan) i Les noces de Fígaro o Così fan tutte. Del Romanticisme tenim La traviata, del genial Verdi (la número u), i les grans òperes d'aquest compositor: Aïda, Rigoletto i Nabucco (també a la llista).

6. GRANS TEATRES D'ÒPERA DEL MÓN

La Fenice, Venècia

Opéra Comique, París

Gran Teatre del Liceu, Barcelona

Teatre Marinski, Sant Petersburg

Royal Opera House Covent Garden, Londres

La Scala, Milà

Bayerische Staatsoper, Munic

Metropolitan Opera House, Nova York

Opéra House, Sydney

7. PARTS D'UN TEATRE

prosceni

coverol

escena

escotilló

bambolinó

bastidor

fossar

contrapesos

cordes de contrapesos

fòrum

tramoia

ciclorama

teló

engraellat

varal